[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Palau, R ]    [ Palau del ]    [ Palau i M ]    [ Palau-S ]    [ Pale ]    [ Palla ]

No m'agraden les persones que viuen com si mai tinguesin que morir i després moren sense haver viscut gens. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Noble

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Sibil·la de  ( ? , ? )  Vescomtessa de Bas

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Simó de  ( ? , ? )  Fill de Ramon

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau, Vicenç  (Dénia, Marina Alta, s. XVI – s. XVII)  Frare franciscà

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellPalau d'Anglesola, el  (Pla d'Urgell)  Municipi: 12,31 km2, 250 m alt, 1.775 hab (2004). Situat a la pla d'Urgell, a l'esquerra del Corb, afluent del Segre, a la zona de regatge del canal d'Urgell, al nord de Mollerussa. Amb prou feines té accidents orogràfics i la totalitat de la seva superfície és plana. La base de l'economia és l'agricultura de regadiu: cereals, fruiters i productes d'horta. Ramaderia (bovins, ovins, porcins). Indústria alimentària, amb la Cooperativa Agrícola del Camp, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, i tèxtil. Església parroquial de Sant Joan Baptista, erigida el 1802, d'estil barroc i amb una portada curiosa. Al terme hi ha l'ermita de Santa Llúcia, on hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa. Àrea comercial de Lleida.

6 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Palau de Cerdanya  (Alta Cerdanya)  Municipi: 11,50 km2, 1.246 m alt, 424 hab (1999)

7 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Palau de Congressos de València  (València, 1998 - )  Recinte d'exposicions i congressos

8 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Palau de la Música  (València, 1987 - )  Auditori

9 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaPalau de la Música Catalana  (Barcelona, 1905/08)  Edifici de Lluís Domènech i Muntaner, construït com a sala de concerts de l'Orfeó Català, dins l'estil modernista, s'aixeca en el lloc que ocupà el claustre renaixentista del convent dels Mínims, desaparegut el 1835, al barri de Sant Pere. L'exterior és de maó vist amb revestiments de mosaic ceràmic; a l'interior són àmpliament utilitzats materials policroms, com ara mosaics i vidres de color amb temes decoratius de tipus floral. A l'exterior cal esmentar, al xamfrà, el grup escultòric de Blai, representant la cançó popular; a l'interior, les figures de l'escenari amb cos de mosaic i bust en relleu d'Eusebi Arnau, l'al·legoria de la cançó catalana de Gargallo a l'esquerra de l'escenari i, a la dreta, el bust de Beethoven i les Valquíries. Declarat monument nacional el 1977, entre 1985 i 1989 s'hi realitzaren obres de reforma, segons un projecte dels arquitectes O. Tusquets i C. Die.

10 CATALUNYA - ART

Palau de la Virreina  (Barcelona)  Edifici rococó situat a la Rambla. Construït pel virrei del Perú i marquès de Castellbell, Manuel Amat i de Junyent. Mort prematurament, el palau fou habitat per la seva vídua, i per aixó li fou posat el nom que du. No se sap qui fou l'autor del projecte -es conserven els plànols del 1770-, però les obres, que varen començar el 1772, foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau. El 1778 era acabada tota l'obra, que pertany a l'estil Lluís XIV, bé que amb nombrosos elements interpretats segons el gust barroc català. Cal esmentar el repertori decoratiu i la fantasiosa decoració d'algunes sales interiors.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de l'Horta  (Lleida, Segrià)  Veure> Palauet.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau de Montagut  (Sant Jaume de Llierca, Garrotxa)  Antic nom del municipi, era un terme de la parròquia de Montagut de Fluvià, anomenat també Palau d'Avall, en relació amb Palau d'Amunt, nom amb el qual també era conegut el castell de Montpalau, dins l'actual terme d'Argelaguer.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalau de Noguera  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (438 m alt) i antic municipi (2,71 km2), annexat el 1972 a l'actual

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Plegamans  (Palau-solità, Vallès Occidental)  Nom oficial del municipi.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau de Reig  (Valls, Alt Camp)  Despoblat, actualment ocupat per l'ampliació del polígon industrial de la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Rialb  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Llogaret, vora el límit amb el d'Anya, a la vall de la riera de Torreblanca.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Sant Feliu  (Girona, Gironès)  Veure> Palau-sacosta.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPalau de Santa Eulàlia  (Alt Empordà)  Municipi: 8,62 km2, 86 m alt, 84 hab (2004), (o Palau Sardiaca). Situat a la plana empordanesa, a l'esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera). L'agricultura n'és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d'olivera. Complementa l'agricultura la ramaderia de bestiar porcí i bovi sobretot, i l'avicultura, a més de les activitats derivades de l'agricultura. Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana. El municipi comprèn també el veïnat d'Estanyet. Àrea comercial de Figueres.

99 CATALUNYA - ART

Palau del Lloctinent  (Barcelona, 1557 - )  Edifici de planta rectangular

100 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaPalau del Marquès de Dosaigües  (València, s XV - )  Seu del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Decoratives González Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan s XVIII sota la direcció d'Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l'al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer. Una reforma de la darreria del s XIX féu desapareixer les pintures de Rovira i donà a l'edifici el seu aspecte modern.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau del Vallès  (Palau-solità, Vallès Occidental)  Antiga comanda templera

20 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Palau del Vidre  (Rosselló)  Municipi: 10,41 km2, 20 m alt, 2.117 hab (1999)

101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Palau del Vidre, mestre de  (Rosselló, s. XV)  Pintor gòtic anònim

21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palau dels Reis de Mallorca  (Perpinyà, Rosselló)  Veure> Perpinyà, castell de.

102 CATALUNYA - ART

Palau Episcopal  (Barcelona, s. XII - )  Edifici del carrer dels Comtes

103 CATALUNYA - ART

Palau Fiveller  (Barcelona, s. XV - )  Edifici del carrer de Lledó

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palau i Boix, Manuel  (Alfara del Patriarca, Horta, 1893 – València, 1967)  Compositor

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Boscà, Melcior de  (Mataró, Maresme, v 1600 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1670)  Eclesiàstic i polític. El 1639 participà a la batalla de Salses. Ardiaca de Vic, com a tal menà, el 1640, la resistència dels canonges a pagar uns impostos al govern. Aquell mateix any fou enviat pel virrei Santa Coloma a Madrid per explicar-hi l'estat en què es trobava Catalunya. El 1664 fou nomenat bisbe d'Urgell. Hi reuní sínodes diocesans el 1665 i el 1670.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Camps, Josep Maria  (Barcelona, 10/mar/1914 – Palma de Mallorca, 1996)  Escriptor. Vinculat al món del turisme, el 1941 es traslladà a Mallorca. Poeta neosimbolista, va publicar Mosaic d'espurnes (1951) i D'Orient a d'Occident (1959). Novel·lista de caire realista (Els transplantats, 1963; El sol surt al crepuscle, 1993) i de gènere (Assassinat al club dels poetes, 1983), i autor d'un llibre sobre Palma de Mallorca, Carrers, places i un rellotge (1959). Autor inquiet pel teatre, va estrenar, entre d'altres, Un diumenge al capvespre, i publicà S'ha venut un home (1957) i Del cel i de la terra (1974).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palau i Casanova, Marc Antoni  (Dénia, Marina Alta, 1543 – 1645)  Erudit i apologista. Ocupà càrrecs d'importància. Conreà la poesia. Publicà obres religioses en llatí i en castellà. En deixà d'inèdites de caràcter històric i literari.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Català, Bonaventura de  (Catalunya, s. XIX - s. XX)  Advocat. Germà de Melcior. Ocupà els càrrecs de secretari de la junta de carreteres de Catalunya, de la Diputació Provincial de Barcelona i del Consell de la Província.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Català, Melcior de  (Mataró, Maresme, 1843 – Madrid, 1910)  Enginyer, poeta i publicista. Cursà la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, i la de lleis. Fou enginyer en cap de la diputació provincial de Barcelona, des del 1892. Ocupà la càtedra de geologia i paleontologia de l'Escola Especial de Camins, Canals i Ports, de Madrid. Conreà la literatura, en castellà, i el 1908 ingressà a la Real Academia Española. Alternà els escrits tècnics i els de caràcter literari, i fou col·laborador a diverses revistes i periòdics espanyols, francesos i italians. És autor de Carreteras-tranvías (1874), Poesías (1876), Horas de amor (1877), Verdades poéticas (1879), Geología aplicada (1880), Acontecimientos literarios. Impresiones y notas bibliográficas (1888-96, recull de crítica literària), Cantares (1904), La Ciencia como fuente de inspiración poética (1908), discurs d'ingrés a l'Academia Española, El libro de los cantares (1909) i féu la traducció castellana de L'Atlàntida de Verdaguer (1878). En català li foren editades pòstumament Poesies (1914) i Poesies catalanes (1917).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Claveras, Josep  (Barcelona, 1903 – 1985)  Escriptor. Fill d'Antoni Palau i Dolcet i germà de Miquel. Periodista i crític cinematogràfic. Publicà el recull Filosofia i música (1935), El somriure de Sa Boquera (1949) i Llibre de Tossa (1952).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Claveras, Miquel  (Barcelona, 1901 – 1987)  Llibreter i escriptor. Fill d'Antoni Palau i Dolcet i germà de Josep. Va publicar Galeria de tipus excursionistes (1924), Llibre d'emboscats (1927), el conte infantil La cava de Vilafortuny i el poema satíric El Comte Arnat (1961). Fou autor també de llibres d'investigació com Rellotges de sol. Hitòria i art de construir-los (1970) i La pintoresca història del calendari (1973).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i d'Huguet, Josep de  (Barcelona, 1848 – 1913)  Advocat i escriptor. Fou auxiliar a la facultat de dret de Barcelona. Dirigí la revista "Dogma y Razón" i presidí la Joventut Catòlica de Barcelona. Fundà la biblioteca "Verdadera Ciencia Española". És autor de diverses obres apologètiques i traduccions.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Dolcet, Antoni  (Montblanc, Conca de Barberà, 1867 – Barcelona, 1954)  Llibreter

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Palau i FabrePalau i Fabre, Josep  (Barcelona, 21/abr/1917 - 23/feb/2008)  Poeta, assagista i dramaturg. Féu estudis de lletres, que deixà inacabats, i ja de jove es revelà com a poeta amb Balades amargues (1943) i L'aprenent de poeta (1943), alhora que esdevingué un promotor de la cultura catalana clandestina dels anys quaranta. A partir d'aquest període reactivà els "Amics de la Poesia", crea la revista "Poesia" i formà part del grup fundador d'"Ariel". La seva obra forma un cas aïllat dins el tipus de poesia catalana de la postguerra, diferenciada per la violència d'expressió com a exemple de rebel·lió. Poeta lúcid, admirador de Rimbaud i Baudelaire, ha bastit una poesia basada en l'experiència de l'alquímia, prenent com a exemple a autors medievals de la literatura catalana, com ara Arnau de Vilanova i Ramon Llull. Ha residit a París (durant més de quinze anys), on a més d'entrar en relació amb els escriptors francesos comtemporanis, féu el seu descubriment de Picasso, a qui ha dedicat diferents estudis. En narrativa destaquen els volums ContesInici página despullats (1983) i La tesi doctoral del diable (1985). Fou president de la secció catalana del Pen Club Internacional (a partir de 1977). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferré, Maties  (Montblanc, Conca de Barberà, 1924 - 2/gen/2000)  Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d'Octubre de Barcelona (1955-57). Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà. Arran d'un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot alló que pintà en senyal de protesta. L'any 2001 s'obrí a Montblanc el Museu d'Art Palau Ferré.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferrer, Francesc  (Blanes, Selva, s. XIX – 1908)  Marí

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferrer, Pere Claver  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)  Botànic i farmacèutic

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i González de Quijano, Pere  (Mayagües, Puerto Rico, 1851 – Barcelona, 1928)  Poeta

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i March, Rafael  (Mataró, Maresme, 1810 - la Garriga, Vallès Oriental, 1890)  Músic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Martí, Montserrat  (Barcelona, 1916 - Sant Julià de Lòria, Andorra, feb/2004)  Bibliotecària i etnòloga. Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París. Fou doctora en etnologia amb un estudi sobre etnologia africana. Ha publicat l'estudi Andorra (1967).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Oller, Josep  (Barcelona, 1888 – s. XX)  Pintor

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Quer, Francesc  (Aitona, Segrià, 1811 – Tarragona, 1872)  Fundador carmelità descalç. Fundà a Barcelona el convent de Terciàries Descalces. És autor d'obres piadoses.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Simon, Melcior  (Mataró, Maresme, 1897 – 1915)  Arquitecte

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Soler, Joan  (Mataró, Maresme, 1832 – 1881)  Eclesiàstic

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Soler, Josep de  (Mataró, Maresme, s. XVII - Escaladei, Priorat, 1722)  Erudit

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Térmens, Antoni  (Valls, Alt Camp , 1806 – Barcelona, 1862)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s'ordenà el 1837. Fundà la "Revista Católica" (1844) i publicà obres piadoses i apologètiques. Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona. Bisbe de Vic (1854), inicià la reforma parroquial i la publicació del "Boletín Oficial del Obispado"; el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona, que substituí a Domènec Costa, i fou substituït per P. Montserrat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Vera, Joan  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1919)  Pedagog

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Verdera, Antoni  (Blanes, Selva, 1734 – Madrid, 1793)  Botànic i farmacèutic. Catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, publicà monografies sobre diverses plantes, i fou traductor i comentarista de les obres de Linné. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Madrid, a la de Ciències i Arts de Barcelona i a d'altres corporacions científiques. Va escriure Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo (1778) i Parte práctica de Botánica del caballero Carlos Linneo (1784).

47 CATALUNYA - ART

Palau Nacional  (Barcelona, 1929)  Edifici

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Palau Reial de València  (València, s XIII - s XIX)  Edifici que féu construir Pere II de Catalunya-Aragó com a residència de la seva muller, l'emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del s XIX per raons bèl·liques. Per gravats i descripcions antigues se'n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d'edificis de diferents èpoques i l'existència d'una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.

48 CATALUNYA - ART

Palau Reial Major  (Barcelona, s XIV)  Conjunt d'edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del s XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el s XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei. Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgueda, que essencialment construïda en temps de Jaume II (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III a l'arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l'antic palau romànic. La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

49 CATALUNYA - ART

Palau Reial Menor  (Barcelona, 1134)  Antiga residència dels templers

50 CATALUNYA - ART

Palau Robert  (Barcelona)  Edfici que pertany a la Generalitat

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPalau-Roger  Veure> Palau del Vidre (Rosselló).

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau-sacosta  (Girona, Gironès)  Antic municipi (fins al 1962) i actual barri de la ciutat. L'antic poble estava centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, davant la qual hi ha el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera. Prop del castell, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l'existència d'un cementiri jueu. És una de les zones d'expansió urbanística de la ciutat.

53 CATALUNYA - ESPORT

Palau Sant Jordi  (Barcelona, 1990)  Poliesportiu

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau Sardiaca  (Alt Empordà)  Veure> Palau de Santa Eulàlia.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPalau-sator  (Baix Empordà)  Municipi: 12,38 km2, 20 m alt, 284 hab (2004). Situat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres. Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l'aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l'església parroquial romànica de Sant Pere (s. XII-XIII) era l'església de l'antic castell de Palau-sator. El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d'època romana. Ajuntament de Palau-sator

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPalau-saverdera  (Alt Empordà)  Municipi: 16,19 km2, 78 m alt, 1.031 hab (2004). Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s'aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d'aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d'alzines sureres. Predomina l'agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d'oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. El poble és dominat per l'antic castell de Sant Salvador de Verdera; l'església parroquial de Sant Joan és d'origen romànic. De l'antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular. El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Palau-saverdera

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPalau-solità  (Vallès Occidental)  Municipi: 14,93 km2, 131 m alt, 10.760 hab (1999)

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau-surroca  (Terrades, Alt Empordà)  Poble

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palauborrell  (Viladamat, Alt Empordà)  Poble

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palaudà, Ramon de  (Illes Balears, s. XIII)  Cavaller

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palaudàries  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental)  Poble, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme. La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets. El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palauet  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre. A la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d'Horta o Palauet, despoblat arran de la Guerra dels Segadors.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPalaus, els  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)  Caseria, a l'est del poble, vora la rambla de Tarafa.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palautordera  (Vallès Oriental)  Veure> Santa Maria de Palautordera

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palautordera, Sant Esteve de  (Vallès Oriental)  Veure> Sant Esteve de Palautordera

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Palaz   (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents)  Despoblat

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palència i Gil, Francesc  (València, 1880 – Barcelona, 1928)  Marí

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paler i Trullols, Enriqueta  (Figueres, Alt Empordà, 1842 – s XIX)  Escriptora. Publicà gran nombre de poesies a revistes i diaris de Barcelona i de diverses comarques. N'hi ha un recull a les edicions de "Lectura Popular".

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palera  (Beuda, Garrotxa)  Poble

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palerm i Vich, Àngel  (Eivissa, 1917 - Ciutat de Mèxic, 1980)  Antropòleg

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalés, Josep M.  (Barcelona, 1963 - )  Jugador de tennis de taula

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Palestra  (Barcelona, 1930 - )  Entitat catalanista

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palet, Fulgenci  (Palma de Mallorca, s. XVIII – s. XIX)  Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l'oposava als escrits del pare Strauch.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet, Guillem  ( ? , s. XIII)  Diplomàtic

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet, Josep  (Martorell, Baix Llobregat, 1876 - Milà, Itàlia, 1946)  Tenor. Fou cantant ben remarcable. Obtingué èxits importants als seus viatges artístics per Europa i Amèrica.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet i Barba, Domènec  (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 – Barcelona, 1953)  Advocat, industrial...

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet i Riba, Josep (Palet de Rubí)  (Rubí, Vallès Occidental, 1845 – 1908)  Guerriller republicà i polític. Lliurepensador i anticlerical. Va prendre part, entre altres, en el moviment revolucionari del 1868. Fou diputat provincial els anys 1869 i 1873. Identificat amb la política d'Estanislau Figueras, en ésser proclamada la república, operà juntament amb Joan Martí, 'Xic de les Barraquetes', contra els carlins, i obtingué la victòria de Berga. També junts, lluitaren en pro de la causa republicana a Sarrià, després del cop d'estat de Pavia (gen/1874). Acollit a l'indult que es promulgà amb la restauració de la monarquia, es retirà de la política.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalissa, la  (Sort, Pallars Sobirà)  Passeig de la vila, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l'areny.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palla, hostal de la  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Antic hostal, amb una adjunta capella de Sant Martí, a la vall Fosca, a la dreta del Flamicell, aigua avall del poble.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallach i Carolà, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1977)  Polític i pedagog. Inicià l'activitat política com a militant del BOC. Durant la guerra civil aparegué en actes públics al costat d'Andreu Nin com a membre del POUM. El 1939 passà a França amb l'exèrcit republicà i tornà clandestinament el 1942. Assistí al congrés de creació de Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a Tolosa (1944). Empresonat a Figueres (1944), fugí el 1946. Escindit el MSC (1967-68), n'encapçalà un dels corrents. Diplomat en psicologia pedagògica a la Sorbona, el 1969 fou contractat com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1975. Participà molt activament en la fundació de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (jul/1974), que el mai/1976 esdevingué polèmicament Partit Socialista de Catalunya (ex-Reagrupament), de caràcter socialdemòcrata i nacionalista. Elegit secretari general (gen/1977), morí al cap de pocs dies.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallardó, Concepció  ( ? , ? )  Actriu

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallardó i Bestard de la Torre, Alfred  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1855 – Barcelona, 1929)  Periodista

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Dídac  (Lleida, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller i militar

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Ferrer  (Catalunya, s. XIII - València ?, s. XIII)  Paborde de la seu de Tarragona. A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers. Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l'enderrocament d'una torre, a la presa de Palma de Mallorca. Tingué problemes a l'hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada. Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència de Barcelona. L'any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPallarès, Francesc  (Barcelona, s. XV – 1462)  Alt funcionari municipal

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Jaume  (la Selva del Camp, Baix Camp, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, d 1646)  Abat de Poblet. Fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera. La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d'haver-se separat Catalunya d'Espanya. Durant els seus abadiats fou ben palesa l'adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Jaume (àlies Ombau)  ( ? , a 1388 – Barcelona, 1424)  Cavaller

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Josep Simó  (Catalunya, s. XVIII)  Frare mercenari. És autor d'un Tractat de l'Anti-Crist, que suscità al seu temps comentaris bastant encesos.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Ramon  ( ? , s. XIV)  Cavaller

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Víctor P.  (Lleida, 1933 - )  Pintor

91 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Pallarès i Gil, Maties  (Matarranya, s. XIX – Barcelona, 1925)  Prehistoriador i historiador

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPallarès i Grau, Manuel  (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 1876 – Barcelona, 1974)  Pintor. Era deixeble d'Antoni Caba. Conreà la pintura de gènere.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès-Lleó, Amadeu  (el Perelló, Baix Ebre, 1917 - )  Pintor

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès i Salvador, Francesca  (Barcelona, 1934 - )  Arqueòloga

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pallaresa, torre  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)  Residència senyorial (1342)

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Pallaresos, els  (Tarragonès)  Municipi: 5,53 km2, 121 m alt, 2.400 hab (1999)

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Pallargues, les  (Segarra)  Municipi: 56,0 km2, 412 m alt, 616 hab (1999)

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarols i Colomer, Joan  (Barcelona, 1888 – 1965)  Moblista i decorador

Anar a:    [ Palau, R ]    [ Palau del ]    [ Palau i M ]    [ Palau-S ]    [ Pale ]    [ Palla ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans