descripció

Hora, L'  (Barcelona, 10/des/1930 – mai/1937)  Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d'orientació comunista. En una primera etapa, que arribà fins al nov/1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l'abril al set/1934, reaparegué el 19/gen/1935, fins al 10/jul/1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al mai/1937. (SC)

C

R

Hora, L'  (Barcelona, 1979 – 1981)  Setmanari d'informació general

C

R

Hora de España  (València, gen/1937 – Barcelona, nov/1938)  Revista mensual, de crítica, assaig i poesia

V

R

Hora Sindicalista  (Barcelona, 12/des/1936 - 24/jul/1937)  Setmanari en castellà

C

R

Horacianes  (Catalunya, 1906)  Obra de Miquel Costa i Llobera

C

L

Hormiga de Oro, La  (Barcelona, 1884 - 16/jul/1936)  Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder. Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora.

C

R

Horna, La  Nom castellà de la Forna (Asp, Vinalopó Mitjà)

V

G

Horno, serra d'  Contrafort septentrional del port de Viella (Vall d'Aran)

C

G

Horqueta, port d'Era  Depressió (2.498 m alt) del mun. de Bagergue (Vall d'Aran)

C

G

Hort, cala d'  Cala de la costa occidental, a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Hort des Ca, s'  Veure> Soledat de Foraporta, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)

B

G

Horta  Barri i antic municipi, al nord de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Horta  Veure> Santa Creu d'Horta (Osor, Selva)

C

G

Horta, cap de l'  Cap de la costa meridional, al mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

Horta, Enric d'  ( ? , s. XIV)  Jurisconsult

C

B

Horta, Guillem d'  ( ? , s. XII – s. XIII)  Cavaller

C

B

Horta, l'  Comarca del País Valencià: 628,0 km2, 1.347.634 hab (1999), capital: València

V

O

Horta, l'  (la Mare de Déu de l'Horta) Santuari del mun. d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), al nord del poble, a l'antic terme de Montalé i Montsuar.

C

G

Horta, l'  Vénda del mun. d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Horta, s'  (o Marina o es Bobots) Poble del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (191 m alt). L'oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935. L'església actual és de la segona meitat del s. XIX. (GEC)

B

G

Horta d'Avinyó  Veure> Santa Maria d'Horta (Avinyó, Bages)

C

G

Horta de Sant Joan  Municipi de la Terra Alta: 543 m alt, 119,22 km2, 1.231 hab (1999)

C

M

Horta de Terra Alta  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Horta de Sant Joan (Terra Alta)

C

G

Horta i Boadella, Joaquim  (Barcelona, 1878 – 1956)  Tipògraf i impressor

C

B

Horta i Massanès, Joaquim  (Barcelona, 20/nov/1930 - )  Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S'ha especialitzat també en les arts gràfiques. Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d'un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996). Traductor de l'obra de Mao Zedong i Majakovskij. (EUC) (SC)

C

B

Horta Major, l'  Caseria del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

Hortafà  Veure> Ortafà (Rosselló)

N

Hortafà, Ponç d'  (Hortafà, Rosselló, v 1170 - v 1246)  Senyor de la baronia d'Hortafà

N

B

Hortafà, Ramon d'  (Rosselló, s. XV - ? , s. XV)  Noble

N

B

Hortafà i de Cruïlles, Pere d'  (Perpinyà, v 1398 - ? , a 1475)  Cavaller

N

B

Hortafà i de Ros, Ferran d'  ( ? , s. XVIII - Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1836)  Militar carlí

C

B

Hortafà i de Saportella, Caterina d'  (Rosselló, s. XV)  Dama

N

B

Hortafà i de Saportella, Pere d'  (Rosselló, s. XV - ? , 1494)  Cavaller i baró d'Hortafà

N

B

Hortal  Antic castell del mun. de Llers (Alt Empordà)

C

G

Hortalà i Arau, Joan  (Olot, Garrotxa, 1940 - )  Economista i polític

C

B

Hortells  Poble i antic municipi (19.13 km2) dels Ports, annexat el 1976 al de Morella. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena). És d'origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval. (GEC)

V

G

Hortes, les  Santuari del mun. de Preixana (Urgell)

C

G

Hortes, les  Caseria del mun. d'Oliva (Safor)

V

G

Hortes de Sant Bertran, les  Sector marítim de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Hortichuela, La  Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans)

V

G

Hortisella, l'  Santuari del mun. de Benafigos (Alcalatén)

V

G

Hortmoier  Despoblat del mun. d'Oix (Garrotxa)

C

G

Hortó  Veure> Parròquia d'Hortó, la (la Ribera d'Urgellet, Alt Urgell)

C

G

Hortó  Antic lloc del mun. de Castelldans (Garrigues)

C

G

Hortolà, Cosme Damià  (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, Alt Empordà, 1568)  Teòleg, hel·lenista i hebraista

N

B

Hortolanes  Despoblat del mun. de Pià (Rosselló)

N

G

Hortoneda  Antiga quadra del mun. de Clariana de Cardener (Solsonès)

C

G

Hortoneda, Cristòfor  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVI – s. XVII)  Pintor

C

B

Hortoneda, Mateu  (Tarragona ?, s. XV)  Pintor

C

B

Hortoneda, Pasqual  (Tarragona ?, s. XV)  Pintor

C

B

Hortoneda de la Conca  Antic municipi del Pallars Jussà: 33,38 km2, 996 m alt, agregat el 1969 al nou del Pont de Claverol

C

Hortons  Veure> Bastida d'Hortons, la (Cerc, Alt Urgell)

C

G

Hortons  Veure> Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès)

C

G

Horts, els  Poble del mun. d'Albanyà (Alt Empordà)

C

G

Horts, els  Poble del mun. de Serdinyà (Conflent)

N

G

Horts, els  Veure> Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

C

G

Horts, els  Veure> Santa Maria dels Horts (Pinós de Solsonès, Solsonès)

C

G

Horts, sèquia dels  Sèquia del mun. de Canals (Costera)

V

G

Horts de Carbonell, ets  Veure> Sant Joan dets Horts de Carbonell (es Mercadal, Menorca)

B

G

Horts de Llobregat  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

C

G

Hortsavinyà  Poble del mun. de Tordera (Maresme)

C

G

Hortunas  Llogaret del mun. de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

Hory, Elmyr de  (Budapest, Hungria, 1906 - Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1976)  Pintor

B

B

Hospital, illa de s'  Veure> Rei, illa del (Maó, Menorca)

B

G

Hospital, l'  Antiga quadra del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

Hospital, l'  Poble del mun. d'Oleseta (Garraf)

C

G

Hospital de la Santa Creu  (Barcelona, 1401/06 - )  Hospital general

C

V

Hospital de Sant Pau  (Barcelona, 1892 - )  Institució hospitalària

C

V

Hospital de Sant Pere i Sant Bernat  (Illes Balears, 1470 - )  Institució benèfica i sanitària

B

V

Hospital dels Folls  (València, 1409 - )  Institució benèfica

V

V

Hospital General de València  (València, 1512 - )  Institució benèfico-sanitària

V

V

Hospitaler i Caballer, Josep  (València, s. XIX - Maó, Menorca, 1873 ?)  Mestre d'escola

V

B

Hospitalet, conveni de l'  (l'Hospitalet de Llobregat, 22/jun/1713)  Acord secret entre Carles III i Felip V

C

H

Hospitalet, l'  Santuari del mun. de Puigpelat (Alt Camp)

C

G

Hospitalet, l'  Partida del mun. de Fondarella (Pla d'Urgell)

C

G

Hospitalet de l'Infant, l'  Poble del mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

Hospitalet de Llobregat, l'  Municipi del Barcelonès: 12,4 km2, 8 m alt, 247.986 hab (1999)

C

M

Hospitalet de Roca-sança, l'  Veïnat del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)

C

G

Hospitalet Vell, l'  Poblat del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

H

Hospitalets, els  Veure> Hospitals, els (el Morell, Tarragonès)

C

G

Hospitals, els  Antic terme del mun. del Morell (Tarragonès)

C

G