|
|
|
Anar a: [ Hora ] [ Horta ] [ Hortafa ] [ Horti ] [ Horts ] [ Hospital de ] Aprendre música llegint teoria musical és com fer l'amor per correu. (Luciano Pavarotti) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora, L' (Barcelona, 10/des/1930 – mai/1937) Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d'orientació comunista. En una primera etapa, que arribà fins al nov/1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l'abril al set/1934, reaparegué el 19/gen/1935, fins al 10/jul/1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al mai/1937. 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora, L' (Barcelona, 1979 – 1981) Setmanari d'informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia. Molt influït pel Partit Socialista de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic. 3 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora de España (València, gen/1937 – Barcelona, nov/1938) Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. En foren capdavanters -amb col·laboració d'intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià. Constituïa l'òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
5 CATALUNYA - LITERATURA Horacianes (Catalunya, 1906) Obra de Miquel Costa i Llobera 6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hormiga de Oro, La (Barcelona, 1884 - 16/jul/1936) Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder. Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horna, La (Asp, Vinalopó Mitjà) Nom castellà de la Forna. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horno, serra d' (Vall d'Aran) Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d'Hònt Hireda. Al seu peu hi ha el güell d'Horno, ressurgència de l'aigua de l'estany Nere que dóna origen al riu Nere. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horqueta, port d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Depressió (2.498 m alt) de l'antic mun. de Bagergue 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hort, cala d' (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa occidental de l'illa, al nord del cap Blanc. Al seu voltant hi ha la vénda i caseria de Cala d'Hort. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta (Barcelona, Barcelonès) Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L'origen d'Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d'Horta i en l'església de Sant Joan, era format pel nucli d'Horta i el de Sant Genís dels Agudells. Al llarg del s XIX es convertí en un barri residencial d'estiueig dels barcelonins. Durant els anys cinquanta i seixanta s'hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d'Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s'hi crearen un seguit d'instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic). La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta (Osor, Selva) Veure> Santa Creu d'Horta. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horta, cap de l' (Alacant, Alacantí) Cap de la costa meridional (o de les Hortes o de l'Alcodre), que tanca per llevant la badia d'Alacant. A ponent, després d'un sector de costa alta, s'estén la platja i urganització de l'Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan. Damunt hi ha l'antiga torre de l'Alcodre i un modern far. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta, Enric d' ( ? , s. XIV) Jurisconsult 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta, Guillem d' ( ? , s. XII – s. XIII) Cavaller 17 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta, l' (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell) Santuari , al nord del poble, a l'antic terme de Montalé i Montsuar. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horta, l' (Eivissa, Eivissa) Vénda 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horta, s' (Felanitx, Mallorca Oriental) Poble (o Marina o es Bobots), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (191 m alt). L'oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935. L'església actual és de la segona meitat del s. XIX. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta d'Avinyó (Avinyó, Bages) Veure> Santa Maria d'Horta. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - HISTÒRIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta i Boadella, Joaquim (Barcelona, 1878 – 1956) Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d'un perìode de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia. Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d'acord amb els ideals noucentistes. Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari "Papitu", l'"Almanach dels noucentistes" (1911), el Diccionari Pal·las, i s'especialitzà en edicions de bibliòfil. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta i Massanès, Joaquim (Barcelona, 20/nov/1930 - ) Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S'ha especialitzat també en les arts gràfiques. Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d'un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996). Traductor de l'obra de Mao Zedong i Majakovskij. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horta Major, l' (Alcoi, Alcoià) Caseria, a 1 km de la ciutat. 27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Hortafà (Rosselló) Veure> Ortafà. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà, Ponç d' (Hortafà, Rosselló, v 1170 - v 1246) Senyor de la baronia d'Hortafà 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Cruïlles, Pere d' (Perpinyà, v 1398 - ? , a 1475) Cavaller 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortafà i de Ros, Ferran d' ( ? , s. XVIII - Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1836) Militar carlí 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Saportella, Caterina d' (Rosselló, s. XV) Dama 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Saportella, Pere d' (Rosselló, s. XV - ? , 1494) Cavaller i baró d'Hortafà 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortal (Llers, Alt Empordà) Antic castell, situat a l'oest de la vila. Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers, pertangué, al primer terç del s. XII, a Berenguer Renard. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortalà i Arau, Joan (Olot, Garrotxa, 1940 - ) Economista i polític. Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i degà de Ciències Econòmiques de la facultat (1970-73, 1979-84). Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit regidor de Barcelona el 1979, diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 i conseller d'Indústria de la Generalitat (1984-87). Elegit secretari general d'ERC el 1987, dos anys més tard fou substituït per A. Colom i abandonà el partit. Fundà aleshores Esquerra Catalana, organització que s'integrà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1993. President de la Borsa de Barcelona des de 1993. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortells (Morella, Ports) Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l'actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena). És d'origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortes, les (Oliva, Safor) Caseria, entre la ciutat i la platja. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortes de Sant Bertran, les (Barcelona, Barcelonès) Sector marítim de la ciutat 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortichuela, La (Alpont, Serrans) Llogaret 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortisella, l' (Benafigos, Alcalatén) Santuari 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortmoier (Oix, Garrotxa) Despoblat 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortó (la Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) Veure> Parròquia d'Hortó, la 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortó (Castelldans, Garrigues) Antic lloc 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortolà, Cosme Damià (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, Alt Empordà, 1568) Teòleg, hel·lenista i hebraista 46 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
47 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortoneda (Clariana de Cardener, Solsonès) Antiga quadra, entre el Cardener i el riu Negre. La seva església (Sant Roc) depèn de la parròquia de Riner. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Cristòfor (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVI – s. XVII) Pintor 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Mateu (Tarragona ?, s. XV) Pintor 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Pasqual (Tarragona ?, s. XV) Pintor 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Antic municipi: 33,38 km2, 996 m alt, agregat el 1969 al nou 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortons (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Bastida d'Hortons, la. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortons (Alt Penedès) Veure> Sant Llorenç d'Hortons. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horts, els (Albanyà, Alt Empordà) Poble 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Horts, els (Serdinyà, Conflent) Poble, situat en una vall afluent, per l'esquerra, a la Tet, al vessant meridional de la roca Roja. És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s. XIX (el 1799 tenia 34 h). 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horts, els (Pinós, Solsonès) Veure> Santa Maria dels Horts. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horts, sèquia dels (Canals, Costera) Sèquia 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horts de Carbonell, ets (es Mercadal, Menorca) Veure> Sant Joan dets Horts de Carbonell. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Horts de Llobregat (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortsavinyà (Tordera, Maresme) Poble 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortunas (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, dividit en dos nuclis: Hortunas de Arriba i Hortunas de Abajo, a la dreta del riu Magre. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hory, Elmyr de (Budapest, Hungria, 1906 - Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1976) Pintor 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hospital, illa de s' (Maó, Menorca) Veure> Rei, illa del 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospital, l' (Olesa de Bonesvalls, Garraf) Poble 67 CATALUNYA - ART Hospital de la Santa Creu (Barcelona, 1401/06 - ) Hospital general 82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde de l' (Països Catalans, 1108 - 1851) Orde religioso-militar 68 CATALUNYA - ART Hospital de Sant Pau (Barcelona, 1892 - ) Institució hospitalària 69 ILLES BALEARS - ART Hospital de Sant Pere i Sant Bernat (Palma de Mallorca, 1470 - ) Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres. Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d'aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l'arquitectura de Palma. El 1855 el govern s'emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència. Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l'edifici per a residència sacerdotal per a jubilats. 70 PAÍS VALENCIÀ - ART Hospital dels Folls (València, 1409 - ) Institució benèfica 71 PAÍS VALENCIÀ - ART Hospital General de València (València, 1512 - ) Institució benèfico-sanitària 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hospitaler i Caballer, Josep (València, s XIX - Maó, Menorca, 1873 ?) Mestre d'escola. S'establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d'ensenyament de Maó. Dirigí el "Diario de Menorca" (1858-66) i el "Diario de Mahón" (1866-69). És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet, l' (Puigpelat, Alt Camp) Santuari (la Mare de Déu de l'Hospitalet). 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet, l' (Fondarella, Pla d'Urgell) Partida 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet de l'Infant, l' (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Poble 77 CATALUNYA - MUNICIPI Hospitalet de Llobregat, l' (Barcelonès) Municipi: 12,4 km2, 8 m alt, 247.986 hab (1999) 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet de Roca-sança, l' (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Veïnat 79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Hospitalet Vell, l' (Manacor, Mallorca Oriental) Poblat 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalets, els (el Morell, Tarragonès) Veure> Hospitals, els. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitals, els (el Morell, Tarragonès) Antic terme (o els Hospitalets).
Anar
a: [ Hora ]
[ Horta ] [ Hortafa ]
[ Horti ] [ Horts ]
[ Hospital de ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
