|
|
|
Anar a: [ Flei ] [ Flo ] [ Flores ] [ Florida ] [ Fluixa ] [ Fluvia, J ] Tota la vida que em miro les paraules com si les estigués veient per primer cop. (Ernest Miller Hemingway) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fleix (la Vall de Laguar, Marina Alta) Poble 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fleix i Solans, Francesc (Lleida, 1804 - Vichy, Alvèrnia, França, 1870) Eclesiàstic 3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fleta, Ignasi (Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 - ) Constructor d'instruments musicals 4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fleta, Miguel (Albalate de Cinca, Aragó, 1893 - A Corunya, Galícia, 1938) Tenor 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fletxa, Mateu (dit el Jove) (Prades, Baix Camp, 1530 - la Portella, Solsonès, 1604) Compositor 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fletxa, Mateu (dit el Vell) (Prades, Baix Camp, 1485 - Poblet, Conca de Barberà, 1553) Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l'emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l'activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial. Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà. Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flinch, Antoni (Catalunya, s XIX) Forjador. Germà de Joan. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flinch, Joan ( ? , s. XIX) Forjador 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Flix (Sant Martí de Tous, Anoia) Caseria 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Flix (Balaguer, Noguera) Antiga quadra 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Flix, embassament de (Flix, Ribera d'Ebre) Embassament de l'Ebre. Té una capacitat d'11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana. Gairebé tota l'energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flix, Manuel ( ? , s. XVII – s. XVIII) Polític i advocat 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flò i Guitart, Eduard (Badalona, Barcelonès, 1881 – Barcelona, 1958) Pintor 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flor, Francesc (Barcelona, 1895 – 1920) Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes. Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó. 16 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Flor, Rogeró de (Constantinoble, Turquia, 1305 - Grècia ?, s. XIV) Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l'assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona. En 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu. 18 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Flor de Maig, la (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de Collserola. 20 CATALUNYA - LITERATURA Flor d'enamorats (Barcelona, 1562) Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català (cast: Cancionero llamado flor de enamorados). La darrera edició (de deu) fou feta el 1681. La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes. Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l'autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557. Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l'obra catalana de Timoneda titulat Flor d'enamorats (1973). 21 CATALUNYA - LITERATURA Flora de Catalunya (Catalunya, 1913 – 1937) Obra de Joan Cadevall i Diars 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Florejacs (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Antic municipi: 491 m alt, 61,35 km2, el 1972 es formà l'actual 23 CATALUNYA - HIS TÒRIA Florejacs, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, que pertangué als Josa 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Florensa i Arnús, Salvador (Barcelona, 1880 – 1919) Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florent (Confrides, Marina Baixa) Llogaret 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flores i Algobia, Antoni (Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866) Escriptor costumista 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flores i Valls, Josep (Girona, 1829 – 1892) Jurista. És autor de diversos treballs professionals. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flores i Vela, Josep (València, 1818 – 1880) Pintor 32 CATALUNYA - MUNICIPI Floresta, la (Garrigues) Municipi: 316 m alt, 5,7 km2, 170 hab (1999) 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Floresta, la (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Barri del municipi 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Floresta, marquesat de la (Catalunya) Títol, concedit el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Florí (Ur, Alta Cerdanya) Masia 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Floriana, Gabriel (Palma de Mallorca, 1774 – 1856) Metge 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Florida, la (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) Barri obrer 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l'est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l'antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l'esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Dolores, Baix Segura) Caseria, al sud-est de la vila. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Benetússer, Horta) Barri del municipi 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Antoni de la Florida 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Florit i Rodero, Josep Lluís (Madrid, 1909 - París, França, 2000) Pintor 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flos, Francesc (País Valencià, s. XV – s. XVI) Prelat 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flos i Calcat, Francesc (Arenys de Mar, Maresme, 1859 – Barcelona, 1929) Pedagog i escriptor 48 CATALUNYA - LITERATURA Flos Mundi (Catalunya, 1407) Crònica 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Canals, Lluís (Barcelona, 1917 – 1987) Pintor 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Comabella, Marià (Cervera, Segarra, s. XIX – Barcelona, 1869) Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó i director i redactor del diari "El Telégrafo", de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d'Efemérides de la historia de Cataluña. Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d'Aragó (1848). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Picas, Josep Maria (Barcelona, 1939 - ) Actor i director teatral 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fluixà (Benidorm, Marina Baixa) Masia i caseriu 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluixà, Antoni ( ? , s. XIX) Sabater 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fluixà, Guillem (Palma de Mallorca, s. XVII – 1743) Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d'Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l'illa fins al 1723. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fluixà, Pau (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1604) Religiós dominicà. Fou prior del convent d'Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluixench i Triel, Miquel (Tarragona, 1820 – Barcelona, 1874 ?) Pintor. Es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d'on ja era supernumerari des del 1844. Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862). Fou pintor de costums i d'història, dins l'estètica romàntica, i hom l'ha relacionat amb el grup dels natzarens. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià (Guissona, Segarra) Despoblat 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Antoni de ( ? , s. XIV – Rodes, 1437) Cavaller de l'orde de Sant Joan 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià, el (Catalunya) Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d'Olot, a 920 m alt, recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d'agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d'octubre. L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d'Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper. En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l'anomenada batalla de Fluvià (mai/1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (feb/1939). El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d'oct/1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Francesc Xavier (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783) Jesuïta 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de ( ? , ? ) Prelat 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de (Catalunya, s XIV) Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d'Empúries. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Jordi de (Barcelona, s XVII) Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L'any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d'edat. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià, la Torre de (Cubells, Noguera) Veure> Torre de Fluvià, la. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Fluvià, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit a Francesc de Fluvià-Torrelles i d'Aguilar 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Ramon ( ? , s. XV) Marí 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Ramon Berenguer de (Catalunya, s. XIV – Savoia, Alemanya, s. XV) Cavaller 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Fluvià d'Empordà (Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Borràs, Manuel de (Corro d'Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 1898) Músic i cal·lígraf 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Borràs, Pius de (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958) Autor teatral 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Escorsa, Armand de (Barcelona, 1931 - ) Genealogista i heraldista. Llicenciat en dret el 1959, s'ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l'Académie Internacionale d'Héraldique. Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d'heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998). Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d'Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l'Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Vendrell, Armand de (Barcelona, 1901 – 1967) Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d'Enric Granados i de l'Acadèmia Marshall, on més tard fou professor. Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l'Institut de Cultura Musical de Barcelona. És autor de cançons sobre text de Carner (Fred, 1926), López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià-Torrelles i de Llordat, Antoni de ( ? , v 1592 - Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1640) Noble 81 CATALUNYA - POLÍTICA FNC Sigla del Front Nacional de Catalunya. 82 CATALUNYA - POLÍTICA FNEC Sigla de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.
Anar
a: [ Flei ]
[ Flo ] [ Flores ]
[ Florida ] [ Fluixa ] [
Fluvia, J ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Florensa
i Ferrer, Adolf