A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Flei ]    [ Flo ]    [ Flores ]    [ Florida ]    [ Fluixa ]    [ Fluvia, J ]

Tota la vida que em miro les paraules com si les estigués veient per primer cop. (Ernest Miller Hemingway)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fleix  (la Vall de Laguar, Marina Alta)  Poble

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fleix i Solans, Francesc  (Lleida, 1804 - Vichy, Alvèrnia, França, 1870)  Eclesiàstic

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fleta, Ignasi  (Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 - )  Constructor d'instruments musicals

4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fleta, Miguel  (Albalate de Cinca, Aragó, 1893 - A Corunya, Galícia, 1938)  Tenor

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFletcher i Valls, Domènec  (València, 1912 – 1995)  Prehistoriador. Director del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l'esmentat servei. Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d'Alcoi (1992). També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fletxa, Mateu (dit el Jove)  (Prades, Baix Camp, 1530 - la Portella, Solsonès, 1604)  Compositor

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fletxa, Mateu (dit el Vell)  (Prades, Baix Camp, 1485 - Poblet, Conca de Barberà, 1553)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l'emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l'activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial. Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà. Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flinch, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Forjador. Germà de Joan. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flinch, Joan  ( ? , s. XIX)  Forjador

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaFlix  (Ribera d'Ebre Municipi: 47 m alt, 116,3 km2, 4.296 hab (1999)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Flix  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Caseria

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Flix  (Balaguer, Noguera)  Antiga quadra

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Flix, embassament de  (Flix, Ribera d'Ebre)  Embassament de l'Ebre. Té una capacitat d'11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana. Gairebé tota l'energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flix, Manuel  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític i advocat

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flò i Guitart, Eduard  (Badalona, Barcelonès, 1881 – Barcelona, 1958)  Pintor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flor, Francesc  (Barcelona, 1895 – 1920)  Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes. Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó.

16 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaFlor, Roger de  (Catalunya, 1262 – Adrianòpolis, Turquia, 1305)  Cavaller i aventurer. Fill d'un falconer alemany anomenat Richard von Blume i d'una italiana. Ingressà de molt jove a l'orde dels templers, a Barcelona, i participà, en la darrera croada, en la defensa de Sant Joan d'Acre, que caigué en poder dels turcs (1291). Acusat d'apropiar-se els béns de l'orde, i perseguit, abandonà els templers i passà a Sicília. Allí es posà a les ordres de Frederic II de Sicília i actuà com a corsari contra els angevins. Capturà diversos vaixells i formà una companyia de catalans i aragonesos mercenaris que posà al servei del rei. Aquest el nomenà vicealmirall per a la conquesta de Sicília. L'any 1301, comandant dues naus, aixecà el setge del duc de Calàbria a Messina. Aquesta victòria fou decisiva, i portà a la pau de Caltabellota (1302). Inactives a partir d'aleshores les tropes mercenàries, decidí oferir-se a Andrònic Paleòleg, emperador de Constantinoble, per a combatre els turcs. Al capdavant de la Gran Companyia Catalana de cavallers i almogàvers, i amb el títol de megaduc, concedit per l'emperador, arribà a Constantinoble (set/1302) amb 39 galeres, 1.500 genets, 4.000 almogàvers i 1.000 peons. Es casà amb Maria de Bulgària, neboda d'Andrònic. L'any 1303 passà a l'Àsia Menor i acudí a aixecar el setge turc de Filadèlfia, capital del territori, i vencé les tropes turques a Aulax i a Tirra. Poc temps després arribà a Quios Bernat de Rocafort amb noves tropes i es reuní amb Roger de Flor a Efes. Travessaren Anatòlia i venceren novament els turcs, a Isònion (prop de Taurus, ago/1304). Cridat per l'emperador, passà a Constantinoble, on rebé Berenguer d'Entença, emissari del rei català Jaume II, amb noves tropes. Roger de Flor lliurà a Entença el títol de megaduc i es féu concedir per a ell el títol de cèsar de l'Imperi, rebé en féu l'Asia Menor, llevat de les grans ciutats i les illes imperials. Miquel IX, fill d'Andrònic, recelós dels seus èxits, el féu assassinar (1305) en un banquet a Adrianòpolis per tropes alanes, juntament amb la seva escorta, fet que provocà aviat la reacció coneguda amb el nom de Venjança Catalana, que devastaren Tràcia i Macedònia. Figura mítica ja al seu temps (Crònica de Ramon Muntaner, inspirador del Tirant lo Blanc), fou revalorat per la Renaixença.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Flor, Rogeró de  (Constantinoble, Turquia, 1305 - Grècia ?, s. XIV)  Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l'assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona. En 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu.

18 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Inici páginaFlor de Cavalleria  (País Valencià, ? )  Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Flor de Maig, la  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de Collserola.

20 CATALUNYA - LITERATURA

Flor d'enamorats  (Barcelona, 1562)  Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català (cast: Cancionero llamado flor de enamorados). La darrera edició (de deu) fou feta el 1681. La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes. Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l'autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557. Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l'obra catalana de Timoneda titulat Flor d'enamorats (1973).

21 CATALUNYA - LITERATURA

Flora de Catalunya  (Catalunya, 1913 – 1937)  Obra de Joan Cadevall i Diars

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Florejacs  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Antic municipi: 491 m alt, 61,35 km2, el 1972 es formà l'actual

23 CATALUNYA - HIS TÒRIA

Florejacs, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, que pertangué als Josa 

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFlorença, mas  (Vilallobent, Baixa Cerdanya)  Masia

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Florensa i Arnús, Salvador  (Barcelona, 1880 – 1919)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adolf Florensa i FerrerFlorensa i Ferrer, Adolf  (Lleida, 15/mai/1889 – Barcelona, 14/jul/1968)  Arquitecte. Titulat el 1914, any en que guanyà una càtedra a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat. Entre les seves obres, la majoria inspirades en el classicisme, cal citar el Casal del Metge (1919), el Palau de Comunicacions (1929) de Montjuïc, l'Escola de Nàutica, en col·laboració amb J. Vilaseca, el Foment Nacional del Treball (1931-34), amb A. Barba i Miracle, i diverses cases de pisos (cases Cambó, 1921-25), totes a Barcelona. Restaurà edificis antics (Capitania General, 1928, i la Duana Nova) i fou el responsable de les abundoses restauracions del nucli antic de Barcelona. Construí l'hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada. Publicà nombroses treballs en les "Memòries" de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, entitat a la qual pertanyia des del 1927; reuní en tres volums les restauracions municipals del 1927 al 1960 i en publicà diverses monografies des del 1958; i és autor, juntament amb d'altres arquitectes, de l'obra Architecture gothique civile en Catalogne (1935).

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florent  (Confrides, Marina Baixa Llogaret

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flores i Algobia, Antoni  (Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)  Escriptor costumista

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFlores i Casas, Hilari  (Maó, Menorca, 1903 – Barcelona, 2000)  Entomòleg

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flores i Valls, Josep  (Girona, 1829 – 1892)  Jurista. És autor de diversos treballs professionals.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flores i Vela, Josep  (València, 1818 – 1880)  Pintor

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Floresta, la  (Garrigues Municipi: 316 m alt, 5,7 km2, 170 hab (1999)

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Floresta, la  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Barri del municipi

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Floresta, marquesat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Florí  (Ur, Alta Cerdanya)  Masia

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Floriana, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1774 – 1856)  Metge

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFlorida, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri obrer

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Florida, la  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)  Barri obrer

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Alacant, Alacantí)  Barri perifèric obrer, a l'est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l'antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Paiporta, Horta)  Barri del municipi, a l'esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Dolores, Baix Segura Caseria, al sud-est de la vila.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Benetússer, Horta)  Barri del municipi

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Veure> Sant Antoni de la Florida

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlorit, Josep  (Valls, Alt Camp, s. XIX – Catalunya, s. XX)  Escriptor i metge

45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Florit i Rodero, Josep Lluís  (Madrid, 1909 - París, França, 2000)  Pintor

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flos, Francesc  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Prelat

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flos i Calcat, Francesc  (Arenys de Mar, Maresme, 1859 – Barcelona, 1929)  Pedagog i escriptor

48 CATALUNYA - LITERATURA

Flos Mundi  (Catalunya, 1407)  Crònica

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Canals, Lluís  (Barcelona, 1917 – 1987)  Pintor

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Comabella, Marià  (Cervera, Segarra, s. XIX – Barcelona, 1869)  Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó i director i redactor del diari "El Telégrafo", de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d'Efemérides de la historia de Cataluña. Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d'Aragó (1848).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlotats i Llucià, Joan  (Manresa, Bages, 1847 – Barcelona, 1917)  Escultor

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Picas, Josep Maria  (Barcelona, 1939 - )  Actor i director teatral

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fluixà  (Benidorm, Marina Baixa)  Masia i caseriu

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluixà, Antoni  ( ? , s. XIX)  Sabater

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fluixà, Guillem  (Palma de Mallorca, s. XVII – 1743)  Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d'Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l'illa fins al 1723.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fluixà, Pau  (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1604)  Religiós dominicà. Fou prior del convent d'Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluixench i Triel, Miquel  (Tarragona, 1820 – Barcelona, 1874 ?)  Pintor. Es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d'on ja era supernumerari des del 1844. Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862). Fou pintor de costums i d'història, dins l'estètica romàntica, i hom l'ha relacionat amb el grup dels natzarens.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià  (Guissona, Segarra)  Despoblat

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFluvià  (Guissona, Segarra Barri, un dels tres en què es divideix la vila.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Antoni de  ( ? , s. XIV – Rodes, 1437)  Cavaller de l'orde de Sant Joan

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià, el  (Catalunya Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d'Olot, a 920 m alt, recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d'agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d'octubre. L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d'Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper. En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l'anomenada batalla de Fluvià (mai/1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (feb/1939). El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d'oct/1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Francesc Xavier  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  ( ? , ? )  Prelat

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d'Empúries.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFluvià, Hug de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Alfons III.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Jordi de  (Barcelona, s XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L'any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d'edat.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià, la Torre de  (Cubells, Noguera Veure> Torre de Fluvià, la.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fluvià, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit a Francesc de Fluvià-Torrelles i d'Aguilar

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Ramon  ( ? , s. XV)  Marí

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Ramon Berenguer de  (Catalunya, s. XIV – Savoia, Alemanya, s. XV)  Cavaller

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFluvià, torre de  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)  Casa aloera

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fluvià d'Empordà  (Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Borràs, Manuel de  (Corro d'Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 1898)  Músic i cal·lígraf

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Borràs, Pius de  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)  Autor teatral

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Escorsa, Armand de  (Barcelona, 1931 - )  Genealogista i heraldista. Llicenciat en dret el 1959, s'ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l'Académie Internacionale d'Héraldique. Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d'heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998). Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d'Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l'Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFluvià i Mas, Joan  (Barcelona, 1911 - 2001)  Pintor

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Vendrell, Armand de  (Barcelona, 1901 – 1967)  Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d'Enric Granados i de l'Acadèmia Marshall, on més tard fou professor. Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l'Institut de Cultura Musical de Barcelona. És autor de cançons sobre text de Carner (Fred, 1926), López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià-Torrelles i de Llordat, Antoni de  ( ? , v 1592 - Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1640)  Noble

81 CATALUNYA - POLÍTICA

FNC  Sigla del Front Nacional de Catalunya.

82 CATALUNYA - POLÍTICA

FNEC  Sigla de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

Anar a:    Flei ]    [ Flo ]    [ Flores ]    [ Florida ]    [ Fluixa ]    [ Fluvia, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans