|
|
|
Anar a: [ Gava ] [ Gavas ] [ Gavina ] [ Gayana ] [ Gec ] [ Gelabert i R ] Fet i fet , la rauxa és necessària per assolir el seny; el foc amb foc s'apaga. (Tertul·lià) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavadà (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Llogaret, vora el límit amb el terme de Tivissa (Ribera d'Ebre), als vessants meridionals de la mola de Genessies. Hi ha restes d'una antiga torre circular medieval. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 EUROPA - HISTÒRIA Gavaldà, comtat de (Occitània, França) Territori que passà a Ramon Berenguer III pel seu casament amb Dolça de Provença 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavaldà, Francesc (València, 1618 – 1668) Eclesiàstic i escriptor 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavaldà i Guasch, Francesc (Cabanes de l'Arc, Ribera Alta, 1559 – València, 1660) Prelat 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gavaldor, serra de (Serrans) Contrafort de la serra d'Alèdua, que encaixen el Túria entre els municipis de Xestalgar, Xera, Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i, a mesura que s'acosten al Camp de Túria, perden altura i són menys abruptes. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Gavamar (Gavà, Baix Llobregat) Antic barri marítim 9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Gavarda, comtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1898 a Joaquín Cavero i Sichar 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavarda, Mestre de (País Valencià, s. XV – s. XVI) Nom d'un pintor 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gavarial (Càrcer, Ribera Alta) Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sallent. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarra (Coll de Nargó, Alt Urgell) Antic municipi: 1.123 m alt, 26,46 km2, agregat el 1969 a l'actual 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarra, la (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarres, les (Baix Empordà) Massís a l'extrem de la Serralada Litoral Catalana 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavarret (Bonansa, Alta Ribagorça) Llogaret, situat en un coster, al vessant esquerre de la vall del barranc de Sirès. Depenia de la parròquia de Sirès. 18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavarret, congost de (Ribagorça i Alta Ribagorça) Veure> Ovarra, congost d'. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarrós (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l'esquerra), al vessant meridional del Puigllançada. Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà. L'església parroquial és dedicada a sant Genís. 20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavàs (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavàs (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble de l'antic mun. d'Unarre 22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavella, Guillem ( ? , s. XIV – s. XV) Diplomàtic 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gàver (Estaràs, Segarra) Poble 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Jeroni de ( ? , s. XVII) Polític 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Joan ( ? , s. XVI) Músic 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Gàver, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat per Carles III el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Nadal (Barcelona, s XV – 1474) Frare mercedari. Mestre en arts i en teologia. Actuà d'ambaixador d'Alfons IV a la cort pontifícia. Fou prior (1429) i mestre general (1442) del convent de la Mercè de Barcelona. Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede.... 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver i Fluvià, Bernat de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Noble 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavet, Pere (Lleida, s. XIV - v 1345) Metge 32 CATALUNYA - MUNICIPI Gavet de la Conca (Pallars Jussà) Municipi: 90,8 km2, 313 hab (1999) 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavilà, Felip Antoni (Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751) Militar i escriptor 34 CATALUNYA - CULTURA Gavín, arxiu (Barcelona, s. XX - ) Arxiu fotogràfic 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavín i Barceló, Josep Maria (Barcelona, 1930 - ) Col·leccionista i fotògraf 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavina, N. Nom identificat amb Miquel Llavina, arquitecte barroc. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gavina, punta de sa (Formentera, Eivissa) Extrem occidental de l'illa 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavíria, Crispí ( ? , ? ) Venedor ambulant 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay, Narcís (Figueres, Alt Empordà, s. XVIII - ? , s. XIX) Guerriller 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gay, Simona (Illa, Rosselló, 1898 – 1969) Poetessa 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay de Montellà, Rafael (Vic, Osona, 1882 – Barcelona, 1969) Advocat i jurisconsult 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Beyà, Narcís (Figueres, Alt Empordà, 1819 – Barcelona, 1872) Advocat, assagista i frenòleg 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Coll, Francesc (Calella, Maresme, 1889 - la Pinya, Garrotxa, 1936) Escriptor teatral 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gay i Forner, Vicent (València, 1876 – Madrid, 1949) Publicista i polític 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Montalvo, Eugeni (Barcelona, 1946 - ) Advocat 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Tibau, Maria (Llagostera, Gironès, 1813 – Girona, 1884) Religiosa 49 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gay Saber, Lo Veure> Gai Saber, Lo. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Busquets, Joan (Reus, Baix Camp, 1898 - Catalunya, s. XX) Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Cendra, Josep (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922) Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador. Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l'arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l'interès per l'abandonada Seu Vella a partir de l'any 1913. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gayà i Estelrich, Jordi (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 - ) Medievalista i sacerdot 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gayà i Sitjar, Miquel (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3/abr/1917 - Palma de Mallorca, 1998) Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l'Escola Mallorquina: L'atzur il·luminat (1944), Breviari d'amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l'Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista "Lluch", el 1962 aconseguí d'introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en "Lluc", redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972. Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l'epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l'epistolari de Joan Alcover (1964), L'intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l'esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d'André Riviore (1946). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Tomàs, Manuel (Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912) Escriptor 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gayano i Lluch, Rafael (València, 1890 – 1954) Escriptor 57 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gays, Joan (País Valencià, s. XVI) Prelat. Fou arquebisbe de València durant el regnat de Felip II. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gazan, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, s. XVIII) Gravador. És autor d'obres molt notables. Després visqué a Madrid. Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l'estudi Baraja nueva (1714). 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gazanyola i Bou, Joan de (Perpinyà, 1766 – 1854) Historiador 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gazeta de Barcelona (Barcelona, final s XVII – 1879) Periòdic setmanal en castellà. Publicat (almenys des del 1695 per l'impressor Rafael Figueró) amb títols diversos. La publicació s'interrompé el 1714. El 1716 obtingué el privilegi d'edició Josep Teixidor, que la titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona". Des del 1750 es titulà novament "Gazeta". Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors. Al començament del s XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès. A mitjan s XIX fou publicat un diari amb el nom de "Gaceta de Barcelona" (del 1853 al 1879). 62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Gazeta de Mallorca (Palma de Mallorca, 4/abr/1903 - 8/ago/1903) Publicació setmanal d'arts, lletres i notícies en català. Hi col·laboraren Antoni M. Alcover, Mateu Obrador, Josep M. Tous i Maroto, Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera. 63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Gazeta de Valencia (València, mai/1808 – gen/1815) Publicació quinzenal en castellà que fou publicat amb diversos títols. Va ésser el primer periòdic polític del País Valencià i l'òrgan de la Junta Suprema de València durant la guerra del Francès. 64 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaziel Pseudònim de l'escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA GE (Catalunya) Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehícles de les comarques de Girona. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gea, Rufí (Oriola, Baix Segura, s. XIX – s. XX) Historiador. Fou cronista de la seva ciutat natal. És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gea i Miquel, Gregori (Mislata, Horta, 1832 – València, 1886) Propagandista cristià. Fuster d'ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gebellí i Puig, Jordi (Reus, Baix Camp, 5/gen/1932 - ) Escriptor. És autor del recull poètic Cercant el tu (1961). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gebhardt i Coll, Víctor (Barcelona, 1830 – 1894) Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853). Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l'any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gecselí i Roig, Domènec (Barcelona ?, s XVIII – Barcelona, s XIX) Físic. Era doctor en teologia. El 1764 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-d1801). 73 CATALUNYA - CULTURA gegant –a (Catalunya) FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l'interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del s. XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles. 74 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gegant, pic del (Ripollès / Conflent) Veure> Bastiments, puig de. 75 CATALUNYA - ESPORT GEiGE Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Geis i Parragueras, Camil (Girona, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1986) Escriptor i compositor 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Francesc ( ? , s. XVII – s. XVIII) Polític 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Josep (Catalunya, s. XVII - Vic, Osona, s. XVII) Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Martí (Barcelona, s. XVII) Impressor 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gelabert, Melcior (Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757) Escriptor. Eclesiàstic, estudià filosofia i teologia a Perpinyà. A Illa conegué Simó Salamó, amb qui escriví diverses obres en llatí, com Compendiosa regula cleri (1753), Praeparatio proxima ad mortem (1756) i Regula cleri ex sacris litteris (1757), en català publicaren una interessant Regla de vida... (1755), d'estil i de llenguatge molt acurats, que fou complementada amb un Manual de càntics que es canten en les missions que es fan en lo bisbat d'Elna (1755), primer intent d'adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gelabert, Pere Vicent (València, 1757 - 1.825) Economista 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Alart, Antoni (Barcelona, s. XIX – 1930) Pintor. Destacà en l'ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats. Col·laborà amb eficàcia a l'obra de les colònies escolars de l'ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Badiella, Fructuós (Gràcia, Barcelona, 1874 – Barcelona, 1955) Director de cinema. Pioner del cinema català, el 1897 construí la seva pròpia càmera de cinema segons un model original de Lumière. Baralla en un cafè, Sortida dels treballadors de La Espanya Industrial. Realitzà algunes de les pel·lícules de ficció de més èxit de l'inici del cinema. El 1916 fundà els estudis Boreal. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Buxó, Alfons (Girona, s. XIX – 1897) Pintor 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Casas, Antoni (Barcelona, 1911 – 1980) Artista gravador. Excel·lí en les xilografies. Autor d'uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d'Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972). Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d'Altafulla, i la Torre de l'Encenall, de Torredembarra. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Crosa, Joan (Palamós, Baix Empordà, 1897 - Molinos, Pallars Jussà, 1979) Mestre i escriptor 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Guardiola, Joan (Catalunya, s. XIX – Madrid ?, 1894) Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d'aquella llengua. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Massot, Antoni (Palma de Mallorca, 1877 - Deià, Mallorca, 1932) Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià. En les seves obres, d'una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d'Art de Barcelona (1907 i 1911). Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltisa que el portà finalment al suicidi. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Pol, Pere Josep (Palma de Mallorca, 1832 – 1884) Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista "El Isleño" (1857-98) i edità diverses publicacions ("Calendario de las Islas Baleares", "Almanaque Balear", etc.). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Riera, Francesc (Girona, s. XIX) Metge 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Riera, Sebastià (Manacor, Mallorca, 1715 – 1768) Poeta popular 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Rincón, Josep (el Morell, Tarragonès, 1859 - Llagostera, Gironès, 1936) Geòleg 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Roig, Ramon (Girona, s. XIX) Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert Udalard (Catalunya, 1076 - 1126 ) Vescomte de Barcelona 99 CATALUNYA - CULTURA Gelabert/Azzopardi, companyia de dansa (Catalunya, 1986 - ) Companyia de dansa 100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gelada, pic de (Alta Ribagorça) Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera. 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gelada, serra (l'Alfàs / Benidorm, Marina Baixa) Alineació muntanyosa (432 m alt), entre els dos municipis 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelaseic ( ? , s. V - Barcelona ?, 511) Rei visigot 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelat, Francesc (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Geler, roc (Campossí, Fenolleda / Eus, Conflent) Cim (1.104 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, a l'est del roc del Rosselló (o roca Gelera). 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Geles, coma de (Viella, Vall d'Aran) Vall tributària del riu d'Et Joeu per la dreta. A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles i l'oratori de les Neus. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Geli, Agustí ( ? , s. XVI) Arquitecte 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Geli, Miquel Montserrat (Palma de Mallorca, s. XVII - Valldemossa, Mallorca, 1678) Cartoixà 109 CATALUNYA - MUNICIPI Gelida (Alt Penedès) Municipi: 195 m alt, 26,73 km2, 4.270 hab (1999) 110 CATALUNYA - HISTÒRIA
111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gelida, Joan (València, v 1489 – Bordeus, França, 1551) Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia. El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s'integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d'heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París. Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil. Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d'una biografia seva. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Gelida, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gellibre, serra de (Marina Alta) Serra de la comarca
Anar
a: [ Gava ]
[ Gavas ] [ Gavina ]
[ Gayana ] [ Gec ] [
Gelabert i R ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Gavà
