descripció

Gavà  Municipi del Baix Llobregat: 9 m alt, 30,90 km2, 43.242 hab (2004). Situat a la costa, al sector meridional del delta del Llobregat. El terme és accidentat: al nord-oest, pels darrers contraforts del massís de Garraf, al sud és ocupat per pinedes. Té 4 km de platja, des de l'estay de la Murtra, important reserva ecològica, fins a la platja de Castelldefels. Els dos grans motors de l'economia local i causes de l'espectacular creixement demogràfic dels darrers anys són la indústria, molt diversificada, i l'estiueig i el turisme, concentrats sobretot en el nucli de Gavamar, antic barri marítim. L'agricultura és dedicada sobretot a les hortalisses (destaquen els anomenats espàrrecs de Gava). El poble es troba cap a l'interior, al peu del sector muntanyós, i actualment forma un continu urbà amb Viladecans. Dins el terme, a la vora oriental del massís de Garraf, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota les ruïnes del castell d'Eramprunyà.

C

M

Gavadà  Llogaret del mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

Gavadons  Veure> Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina, Osona).

C

G

Gavaldà, comtat de  Territori d'Occitània, passà a Ramon Berenguer III pel seu casament amb Dolça de Provença

U

H

Gavaldà, Francesc  (València, 1618 – 1668)  Eclesiàstic i escriptor

V

B

Gavaldà i Guasch, Francesc  (Cabanes de l'Arc, Ribera Alta, 1559 – València, 1660)  Prelat

V

B

Gavaldor, serra de  Contrafort de la serra d'Alèdua, a la comarca dels Serrans

V

G

Gavamar  Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)

C

G

Gavarda  Municipi de la Ribera Alta: 33 m alt, 7,99 km2, 1.229 hab (1999)

V

M

Gavarda, comtat de  Títol del País Valencià, concedit el 1898 a Joaquín Cavero i Sichar

V

H

Gavarda, Mestre de  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Nom d'un pintor

V

B

Gavarial  Partida del mun. de Càrcer (Ribera Alta)

V

G

Gavarra  Antic municipi de l'Alt Urgell: 1.123 m alt, 26,46 km2, agregat el 1969 al de Coll de Nargó

C

Gavarra, la  Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Gavarres, les  Massís a l'extrem de la Serralada Litoral Catalana, al Baix Empordà

C

G

Gavarresa, riera  Afluent esquerrà del Llobregat, a Catalunya

C

G

Gavarret  Llogaret del mun. de Bonansa (Alta Ribagorça)

F

G

Gavarret, congost de  Veure> Ovarra, congost d' (Ribagorça i Alta Ribagorça).

F

G

Gavarrós  Poble del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)

C

G

Gavàs  Poble del mun. de Bissaürri (Alta Ribagorça)

F

G

Gavàs  Poble del mun. d'Unarre (Pallars Sobirà)

C

G

Gavasa  Antic municipi de la Llitera: 644 m alt, 23,56 km2, agregat el 1970 al de Peralta de la Sal

V

Gavella, Guillem  ( ? , s. XIV – s. XV)  Diplomàtic

C

B

Gàver  Poble del mun. d'Estaràs (Segarra)

C

G

Gàver, Jeroni de  ( ? , s. XVII)  Polític

C

B

Gàver, Joan  ( ? , s. XVI)  Músic

C

B

Gàver, marquesat de  Títol de Catalunya, atorgat per Carles III el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular

C

H

Gàver, Nadal  (Barcelona, s. XV – 1474)  Frare mercedari

C

B

Gàver i Fluvià, Bernat de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

Gavet  Poble del mun. de Sant Serni (Pallars Jussà)

C

G

Gavet, Pere  (Lleida, s. XIV - v 1345)  Metge

C

B

Gavet de la Conca  Municipi del Pallars Jussà: 90,8 km2, 313 hab (1999)

C

M

Gavilà, Felip Antoni  (Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)  Militar i escriptor

V

B

Gavín, arxiu  (Barcelona, s. XX - )  Arxiu fotogràfic

C

C

Gavín i Barceló, Josep Maria  (Barcelona, 1930 - )  Col·leccionista i fotògraf

C

B

Gavina, N.  Nom identificat amb Miquel Llavina, arquitecte barroc

C

B

Gavina, punta de sa  Extrem occidental de l'illa de Formentera (Eivissa)

B

G

Gavíria, Crispí  ( ? , ? )  Venedor ambulant

C

B

Gay, Maria  Nom artístic de la cantant Maria Pichot i Gironès

C

B

Gay, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, s. XVIII - ? , s. XIX)  Guerriller

C

B

Gay, Simona  (Illa, Rosselló, 1898 – 1969)  Poetessa

N

B

Gay de Montellà, Rafael  (Vic, Osona, 1882 – Barcelona, 1969)  Advocat i jurisconsult

C

B

Gay i Beyà, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, 1819 – Barcelona, 1872)  Advocat, assagista i frenòleg

C

B

Gay i Coll, Francesc  (Calella, Maresme, 1889 - la Pinya, Garrotxa, 1936)  Escriptor teatral

C

B

Gay i Forner, Vicent  (València, 1876 – Madrid, 1949)  Publicista i polític

V

B

Gay i Montalvo, Eugeni  (Barcelona, 1946 - )  Advocat

C

B

Gay i Planella, Joan  (Barcelona, 1867 - Buenos Aires, Argentina, 1926)  Músic

C

B

Gay i Tibau, Maria  (Llagostera, Gironès, 1813 – Girona, 1884)  Religiosa

C

B

Gay Saber, Lo  Veure> Gai Saber, Lo

C

R

Gaya i Busquets, Joan  (Reus, Baix Camp, 1898 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920).

C

B

Gaya i Cendra, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)  Eclesiàstic i publicista

C

B

Gayà i Estelrich, Jordi  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 - )  Medievalista i sacerdot

B

B

Gaya i Massot, Ramon  (Lleida, 1896 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1959)  Historiador

C

B

Gayà i Sitjar, Miquel  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3/abr/1917 - Palma de Mallorca, 1998)  Escriptor

B

B

Gaya i Tomàs, Manuel  (Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)  Escriptor

C

B

Gayano i Lluch, Rafael  (València, 1890 – 1954)  Escriptor

V

B

Gayato, El  (València, abr/1915 – jul/1915)  Periòdic humorístic setmanal. Dirigit per Gaspar Thous, hi col·laboraren Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramon Díaz i Enric Blay.

V

R

Gays, Joan  (País Valencià, s. XVI)  Prelat

V

B

Gazan, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Gravador

C

B

Gazanyola i Bou, Joan de  (Perpinyà, 1766 – 1854)  Historiador

N

B

Gazeta de Barcelona  (Barcelona, fi del s. XVIII – 1879)  Periòdic setmanal

C

R

Gazeta de Mallorca  (Palma de Mallorca, 4/abr/1903 - 8/ago/1903)  Publicació setmanal

B

R

Gazeta de Valencia  (València, mai/1808 – gen/1815)  Periòdic bisetmanal

V

R

Gazeta de Vich  (Vic, Osona, 1914 – 1931)  Publicació trimestral creada per Jaume Collell. Continuació de la "Gazeta Vigatana" (1904-05) i la "Gazeta Montanyesa" (1905-14). Féu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l'ortografia sense normes, bé que acabà acceptant-les.

C

R

Gaziel  Pseudònim de l'escriptor Agustí Calvet i Pascual

C

B

GE  Antiga sigla de la matrícula de les comarques de Girona

C

V

Gea, Rufí  (Oriola, Baix Segura, s. XIX – s. XX)  Historiador. Fou cronista de la seva ciutat natal. És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).

V

B

Gea i Miquel, Gregori  (Mislata, Horta, 1832 – València, 1886)  Propagandista cristià. Fuster d'ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.

V

B

Gebellí i Puig, Jordi  (Reus, Baix Camp, 5/gen/1932 - )  Escriptor. És autor del recull poètic Cercant el tu (1961).

C

B

Gebhardt i Coll, Víctor  (Barcelona, 1830 – 1894)  Historiador

C

B

Gebut  Despoblat i antic castell del mun. de Soses (Segrià)

C

G

Gecselí i Roig, Domènec  (Barcelona ?, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Físic

C

B

gegant –a  (Catalunya)  FOLK personatge tradicional

C

C

Gegant, pic del  Veure> Bastiments, puig de (Ripollès / Conflent)

C

G

GEiGE  Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí

C

E

Geis i Parragueras, Camil  (Girona, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1986)  Escriptor i compositor

C

B

Gelabert, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

Gelabert, Josep  (Illes Balears, 1622 – s. XVII)  Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l'art de picapedrer, acabat de redactar el 1653.

B

B

Gelabert, Josep  ( ? , s. XVII)  Forjador

C

B

Gelabert, Martí  (Barcelona, s. XVII)  Impressor

C

B

Gelabert, Melcior  (Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757)  Escriptor

N

B

Gelabert, Pere Vicent  (València, 1757 - 1.825)  Economista

V

B

Gelabert i Alart, Antoni  (Barcelona, s. XIX – 1930)  Pintor. Destacà en l'ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats. Col·laborà amb eficàcia a l'obra de les colònies escolars de l'ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.

C

B

Gelabert i Alart, Concordi  (Barcelona, 1882 – 1944)  Crític musical

C

B

Gelabert i Badiella, Fructuós  (Gràcia, Barcelona, 1874 – Barcelona, 1955)  Director de cinema

C

B

Gelabert i Buxó, Alfons  (Girona, s. XIX – 1897)  Pintor

C

B

Gelabert i Casas, Antoni  (Barcelona, 1911 – 1980)  Artista gravador. Excel·lí en les xilografies. Autor d'uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d'Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972). Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d'Altafulla, i la Torre de l'Encenall, de Torredembarra.

C

B

Gelabert i Crosa, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1897 - Molinos, Pallars Jussà, 1979)