[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Villara ]    [ Villas ]    [ Villena i ]    [ Vilose ]    [ Vinai ]    [ Viñas i D ]

El millor profeta del futur és el passat. (Lord Byron)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villaralto, comtat de  (Sardenya, Itàlia, 1677)  Títol concedit a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara. Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villaregut  (Illes Balears, s XVIII)  Astrònom. És autor d'un curiós Discurs astronòmic, bastant típic de la seva època, sobre un fenomen celeste en què hom cregué veure aparèixer un senyal en forma de palma.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villares, Los  (Caudete de las Fuentes, Plana d'Utiel)  Poblat ibèric

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Villargordo del Cabriel  (Plana d'Utiel)  Municipi: 71,6 km², 864 m alt, 710 hab (1999). Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l'oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l'esquerra del Cabriol, sobre l'embassament de Contreras. Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. La població mantingué un augment al llarg del s. XIX, fins al 1920, i s'estabilitzà després. La construcció de la resclosa l'augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament. La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc. Pertangué a Castella fins al 1851. Àrea comercial d'Utiel.

5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villarios, marquesat de  (Sardenya, Itàlia, 1646)  Títol concedit a Joan Baptista d'Amat i Font

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villaronga i Garriga, Leandre  (Barcelona, 1919 - )  Investigador numismàtic. De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s'especialitzà en treballs de numismàtica. Ha publicat entre altres estudis: Las monedas de Arse-Saguntum (1967), Las monedas hispano-cartaginesas (1973), La moneda de Barcelona (1976), The Aes coinage of Emporion (1977), Las monedas ibéricas de Ilerda (1978) i Numismática antigua de Hispania (1979). Fundador i director de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i de la revista "Acta Numismàtica" (1971), ha estat nomenat doctor honoris causa per la universitat de Colònia de la República Federal d'Alemanya (1981), i ha rebut diversos guardons.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villaronga i Riutort, Agustí  (Palma de Mallorca, s. XX - )  Realitzador cinematogràfic

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarroel i Peláez, Antoni de  (Barcelona, 1656 - Segòvia, Castella, 1742)  Militar

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarroel y Peláez, Iñigo de  (Toledo, Castella, 1666 – Barcelona, 1755)  Militar

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villarroya, Josep  (València, 1732 – 1804)  Historiador i advocat. És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d'una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d'altres obres.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villarroya i Llorens, Enric de  (València, 1844 – 1899)  Polític

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villarroya i Sanz, Tomàs  (València, 1812 – 1856)  Poeta. Iniciador de la Renaixença al País Valencià, seguidor de les orientacions i els particularismes del moviment de la literatura catalana que, guiat per Rubió i Ors, donà un tipus de poesia romàntica on eren expressats els sentiments íntims i subjectius. El seu poema Cançó és l'equivalent a l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i al País Valencià en ésser apologista de la llengua popular amb col·laboracions a "El Liceo" i "El Fènix".

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarrúbias, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, s. XIX – 1884)  Advocat. És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d'una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural.

14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Villarrué  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Poble (1.543 m alt), al nord-oest de la vila, a l'esquerra de l'Isàvena.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villasol, comtat de  (Sardenya, Itàlia, s XVII)  Títol concedit a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto.

16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villasol, marquesat de  (Sardenya, Itàlia, 1594)  Títol concedit a Jaume d'Alagó i de Cardona

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Villatorcas  (Sogorb, Alt Palància)  Veure> Torques.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villatorcas, marquesat de  (País Valencià)  Veure> Vilatorques, marquesat de.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villatoro i Lamolla, Vicenç  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/gen/1957 - )  Escriptor i periodista. Col·laborador habitualment de diaris i revistes i director del diari "Avui" (1993-96) i de la secció de cultura d'"El Correo Catalán". Ha estat presentador i director dels programes de TV3 Trossos, Crònica Tres i Millenium. S'inicià com a narrador amb Evangeli gris (1982, premi Sant Jordi), i continuà amb País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Titànic (1990), Del call a la sinagoga (1992), La claror del juliol (1997), entre d'altres. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, és autor de llibres juvenils, entre els quals sobresurten Papers robats que cremen (1981), i de diversos reculls d'articles i impressions: A l'inrevés (1989) i Apologies (1990). El 1997 fou nomenat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ville, Ludovic  (Ribesaltes, Rosselló, 1819 – 1877)  Enginyer de mines

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Víllec  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961. Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el s XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec. Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Víllec i Estana  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Antic municipi, agregat (1970) a l'actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d'Estana. El centre del municipi era el poble d'Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villegas i Brieva, Manuel  (Lleida, s. XIX – Madrid, 1923)  Pintor. Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F. Pradilla. Anà pensionat a Roma (1892), on pintà obres patètiques o anecdòtiques, com La guerra (segona medalla a l'exposició nacional de Madrid del 1892). Posteriorment se centrà en figures femenines i temes folklòrics dins l'academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s'integrà totalment. Fou professor de l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villèlia, Moisès  Veure> Sanmartí i Puig, Moisès.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Villena  (Alt Vinalopó)  Municipi i capital de la comarca: 345,6 km², 505 m alt, 31.700 hab (1999). Comprèn més del 60 % de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià. Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l'aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d'alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Població en ascens. La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s'estén al peu de l'antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l'antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim M. López i la de Biar. El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Centre de la subàrea comercial, dependent d'Alacant. Nus de comunicacions. Restes de l'edat del Bronze a l'important tresor de Villena. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villena, ducat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1420 per Joan II de Castella a l'infant Enric d'Aragó. comte d'Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d'Olmedo.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena, Isabel de  (València, 1430 – 1490)  Escriptora i abadessa

28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villena, marquesat de  (País Valencià, 1366)  Títol concedit a Alfons de Gandia i de Foix

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena, Melcior de  (Carpesa, Horta, 1560 – Horta, 1655)  Metge i botànic

30 PAÍS VALENCIÀ - ART

Villena, tresor de  (Villena, Alt Vinalopó)  Conjunt de peces d'or i argent trobades al municipi

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena i d'Arenós, Pere de  (País Valencià, s. XIV - Aljubarrota, Castella, 1385)  Fill segon d'Alfons I, comte de Dénia, marquès de Villena i futur duc de Gandia, i de Violant d'Arenós. Com el seu germà Alfons, fou custodiat en garantia pel rescat del seu pare, presoner a Nàjera (1367). Secundà la política castellana d'Alfons I en temps del seu amic Enric II de Castella. Es casà amb una filla natural d'aquest rei, Joana. El pare li traspassà el marquesat de Villena. Visqué a Castella. Morí a la batalla d'Aljubarrota. Fills seus foren Enric de Villena i també Elionor i Joana, que es casarien amb Anton i Joan Ramon Folc de Cardona.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena i de Castella, Enric de  ( ? , 1384 – Madrid, 1434)  Escriptor

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Villerac  (Clerà, Conflent)  Poble

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vil·les de Benicàssim, les  (Benicàssim, Plana Alta)  Barri, a l'est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments. És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del s XX.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Villores  (Ports)  Municipi: 5,36 km², 743 m alt, 66 hab (1999)

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villores, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1723 per l'emperador Carles VI a Francesc Guerau i Esbri, senyor de Villores (Ports) i de la torre del Palomar. Passà als Salvador i als Selva.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Villosa, Berenguer de  (Grècia, ? - ? )  Cavaller

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Villota de Sant Martí, marquesat de la  (Catalunya, 1922)  Títol concedit a Isidra Pons i Serra

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viló i Rodrigo, Josep  (València, 1802 - Montcada de l'Horta, Horta, 1868)  Pintor

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilobí del Penedès  (Alt Penedès)  Municipi: 9,43 km², 333 m alt, 874 hab (1999)

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilobí d'Onyar  (Selva)  Municipi: 32,84 km², 138 m alt, 2.182 hab (1999)

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilomara  (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)  Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilomara i Virgili, Maurici  (Barcelona, 1847 – 1930)  Escenògraf

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilopriu  (Baix Empordà)  Municipi: 16,44 km², 82 m alt, 212 hab (2011). Situat als vessants de la serra de Valldevià, a l'extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Gironès i l'Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter i drenat per diverses rieres afluents dels dos rius. Una bona part del terme és boscada (pins i alzines). Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro), i té tradició el conreu de l'olivera, ara en regressió. La ramaderia bovina i porcina i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és a la capçalera d'una riera afluent del Ter; església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat des del s XIV. El municipi comprèn, a més, els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià. Àrea comercial de Girona. Ajuntament de Vilopriu - Estadístiques

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilosa, Jacint  (Catalunya, s. XVII, Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Cap de les milícies

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilosa, la  (Sant Martí Vell, Gironès)  Veïnat, al sud-est del cap del municipi.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilosa, Rafael de  (Barcelona, 1609 – Madrid, 1681)  Jurisconsult. Tingué un gran prestigi professional, fins al punt de ser considerat, al seu temps, com el millor advocat de Catalunya. Fou vicari pretori de Cremona i gran conseller de Milà. És autor de bon nombre d'obres, entre les quals destaquen Disertación política y jurídica sobre si comete delito de lesa majestad el que mata al lugarteniente del rey (Madrid 1670), Discurso en que se prueba que la tierra del Conflent parte del condado de Cerdaña y no del Rosellón, De fugitivis ad explicationem Triphonini in Liber fugitivus tractatus i Contra Martinum Martinus.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilosell, el  (Garrigues)  Municipi: 18,80 km², 665 m alt, 195 hab (1999)

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilosiu  (Cercs, Berguedà)  Despoblat, a l'oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort. L'antiga església parroquial, esmentada el s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues. El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilves  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vilxes, mareny de  (Cullera, Ribera Baixa)  Veure> Mareny de Vilxes, el.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Vimbodí  (Conca de Barberà)  Municipi: 65,51 km², 495 m alt, 1.017 hab (1999)

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vimbodí  ( ? , s. XVII)  Cronista

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vimpeli  (Torregrossa, Pla d'Urgell)  Antic terme despoblat (ant: Vinpèlec).

54 CATALUNYA - ART

Vimpesol, la Mare de Déu de  (Tortosa, Baix Ebre)  Antiga imatge de la ciutat

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinader, Ramon  (Tàrrega, Urgell, s. XIV – 1353)  Jurista i eclesiàstic

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinader, Ramon  (Vic, Osona, 1835 – s. XIX)  Arqueòleg i religiós jesuïta

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinader i Nubau, Joan  (Vic, Osona, 1827 – València, 1906)  Poeta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença. Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Bofarull el 1858.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vinagrella  (Llubí, Mallorca Septentrional)  Possessió

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Vinaixa  (Garrigues)  Municipi: 37,37 km², 479 m alt, 619 hab (1999)

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinaixa, Josep Jordi  (València, 1866 – Madrid, 1934)  Periodista

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinaixarop  (Tortosa, Baix Ebre)  Masia i antic lloc

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vinalesa  (Horta del Nord)  Municipi: 1,59 km², 24 m alt, 2.294 hab (1999), (ant: Vilanesa). Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València. Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d'hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l'agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d'espart. La població ha augmentat d'una manera contínua, però sense el creixement desbordat d'altres pobles de la comarca. El poble, d'origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del s. XVI, i un altre palau dels s. XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779). Àrea comercial de València.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinallop  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinalopó, el  (País Valencià)  Riu del sector meridional

65 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Vinalopó Mitjà, el  (País Valencià)  Comarca, 798.6 km², 148.367 hab (1999), capitals: Elda i Novelda

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñals i Roig, Alfons  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1857 – 1940)  Pintor

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinamargo  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida i caseria

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinander, Domènec  (Catalunya, ? - ? )  Abat de Santes Creus

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinardell i Palau, Santiago  (Mataró, Maresme, 1884 – Madrid, 1936)  Periodista

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinardell i Roig, Artur  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1852 – Girona, 1937)  Periodista i escriptor

71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vinaròs  (Baix Maestrat)  Municipi i capital de la comarca: 95,5 km², 6 m alt, 22.268 hab (1999), (ant: Vinalaròs). Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d'Irta, pel sud, i és separada del delta de l'Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d'Alcalà. Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d'estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens. La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del s XIII, completat i emmurallat el XIV), al s XVIII es produí l'eixamplament més important, cap al sud, capa a ponent i cap al nord, amb l'aparició de nous barris, i al s XX hi hagué l'expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L'església parroquial de l'Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (s XVI) i Sant Francesc (1643). Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat. Centre de l'àrea comercial de Vinaròs. El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al des/1411 s'hi reuní el parlament de Vinaròs.

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vinaròs, parlament de  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1411)  Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l'Humà. Els adversaris de Jaume d'Urgell no hi volgueren participar i s'aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d'Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d'éeser admesos al parlament català de Tortosa.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vinarragell  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat. Havia pertangut als hospitalers. En aquest indret s'ha excavat un poblat ibèric dels s. VII-VI aC, on s'han detectat influències comercials fenícies.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Bona, Joan  (Girona, 1918 - )  Locutor i animador cultural

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Camplà, Josep  (Reus, Baix Camp, 1844 - Catalunya, s. XIX)  Teòleg i eclesiàstic. Entre les seves obres sobresurten un Tratado filosófico-teológico acerca de lo sobrenatural (1883) i la Defensa del llibre anterior, apareguda el 1886.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Cusí, Jaume  (Catalunya, s. XIX – 1902)  Pedagog. Escriví algunes obres docents i publicà escrits diversos sobre problemes de pedagogia. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Díaz, Josep  (Barcelona, 1823 – 1888)  Músic. Fou bon violinista i guitarrista. Destacà també com a director d'orquestra. Són conegudes algunes composicions seves.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Dordal, Francesc  (Moià, Bages, 1863 – Barcelona, 1933)  Cantant. Un dels principals tenors de la seva època. Amb Lohengrin de Wagner va obtenir un gran èxit el 1888 i va estrenar a Espanya Persifal (Barcelona, 1913). Va ésser el primer a cantar les òperes wagnerianes en versió catalana. Va actuar en els gran teatres d'òpera del món. Autor del llibre El arte del canto. Datos históricos, consejos y normas (1932). Va ser el creador de la "Festa de l'arbre", l'any 1905, que es va estendre per tot Catalunya.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Dordal, Marià  (Moià, Bages, 1868 – Barcelona, 1952)  Músic. Germà de Francesc. Estudià a Roma, i de tornada a Barcelona fou deixeble d'Antoni Morera i d'Antoni Nicolau. L'any 1912 fou mestre de capella de la seu de Barcelona. Compongué, entre altres obres, El somni de Sant Joan i L'Encís (1908), ambdues per a orquestra.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Graugés, Manuel  (Girona, 1842 – 1899)  Jurista i escriptor

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Olivella, Cèlia  (Lleida, 1915 - Almeria, Andalusia, 1954)  Escriptora

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Pagès, Joan  (Catalunya, s. XIX)  Dirigent obrer

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Rubió, Marc  (Catalunya, s XIX)  Metge. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Hi llegí la memòria Nueva descripción de la porción petrosa del temporal (1844), que fou considerada com un dels millors treballs mèdics de l'època.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Sala, Tomàs  (Mataró, Maresme, 1864 – Barcelona, 1929)  Escolapi, humanista i crític

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinatea, Francesc de  (Morella, Ports, s. XIII – València, 1333)  Cavaller

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinatea, Guillem de  Nom amb què també és conegut el cavaller Francesc de Vinatea.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinatesa  (Artesa de Lleida, Segrià)  Despoblat

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinatesa, comtat de  (Catalunya, 1912)  Títol concedit a Miquel Agelet i Besa

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinayma, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVIII)  Metge. És autor de l'opuscle Hidrología o tratado de las aguas ferruginosas, vulgarmente dichas de la Virgen de la Cinta de Tortosa, de sus admirables efectos y método para su buen uso.

90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vinçà  (Conflent)  Municipi: 7,74 km², 262 m alt, 1.666 hab (1999). Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà). Agricultura de regadiu (prèssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble. La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del s XIII; l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d'una creu gòtica d'argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l'altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l'any 939. El municipi comprèn també el poble de Saorla. Ajuntament de Vinçà

91 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Vincamet  (Fraga, Baix Cinca)  Despoblat i partida

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinclera, Bernat de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Escriptor i frare

Anar a:    [ Villara ]    [ Villas ]    [ Villena i ]    [ Vilose ]    [ Vinai ]    [ Viñas i D ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans