|
|
|
Anar a: [ Ca ] [ Caban ] [ Cabanes, a ] [ Cabanye ] [ Cabd ] [ Cabo ] Quasi tots els absurds de la nostra conducta neixen d'imitar aquell a qui no ens podem assemblar. (Samuel Jonhson) 126 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ca l'Anton (la Torre de Claramunt, Anoia) Urbanització, situada vora el límit amb Capellades. 127 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ca l'Artigues (Lliçà de Munt, Vallès Oriental) Urbanització, situada al nord-oest del cap municipal. 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ca N'Aguilera (Piera, Anoia) Poble (420 m alt) (o les Cases d'Aguilera), al nord del terme, a la dreta de la riera de Ca N'Aguilera, afluent, per l'esquerra, a l'Anoia. La seva església (Santa Maria) és tinença parroquial. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ca N'Anglada (Terrassa, Vallès Occidental) Barri perifèric, al sud-est de la ciutat. És fonamentalment zona d'habitatges, però hi ha alguna indústria. Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ca N'Oriac (Sabadell, Vallès Occidental) Barri perifèric, el més gran i al nord de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria. Sorgí a partir del 1940, al voltant d'una antiga masia del s. XV, a causa de la forta immigració de murcians, però a partir del 1950 s'expandí ràpidament. La carretera de Matadepera en constitueix l'artèria central; el nivell urbanístic és força elevat al centre. 4 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
5 ILLES BALEARS - CULTURA Ca Nostra (Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936) Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d'Estudis Eivissencs del Centre d'Acció Social. Es dedicà, especialment, a l'estudi de la llengua i la història d'Eivissa. Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d'ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus. Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d'Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caba i Casamitjana, Antoni (Barcelona, 1838 – 1907) Pintor. Deixeble de l'escola de Llotja, de la qual fou catedràtic (1874) de colorit i composició, i director (1887-1901), i de Federico de Madrazo a Madrid. Pintor eclèctic, excel·lí en les decoracions murals (Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona) i en els retrats, amb una producció abundosa (medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888). 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabagès, Santa Margarida de (Vidrà, Ripollès) Veure> Santa Margarida de Cabagés. 9 ANDORRA - GEOGRAFIA Cabairú, pic de (Andorra) Cim (2.725 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, damunt la coma de Rat. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caballé i Clos, Tomàs (Barcelona, 1870 – 1961) Escriptor i periodista. Exercí d'advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina ("El Liberal", "El Diluvio"), sovint amb el pseudònim Fermín. Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caballero, Joaquim (Tarragona, s XIX – 1888) Eclesiàstic. Dirigí la biblioteca provincial tarragonina. Excel·lí com a predicador. Fou l'encarregat de pronunciar el sermó a l'ocasió d'instal·lar el sepulcre de Jaume I a la catedral de Tarragona, el 1856. Destacà per la seva tasca de recuperació de fons bibliogràfiques procedents de Poblet i d'altres establiments religiosos abandonats en aquella època. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caballero i d'Urbina, Ramon Deodat (Palma de Mallorca, 1740 – Roma, Itàlia, 1829) Jesuïta i polígraf. Era de família procedent d'Extremadura. Visqué uns anys exiliat a Itàlia, arran de l'expulsió de l'orde. S'establí a Roma, on publicà un catàleg d'incunables hispànics (De prima typographiae hispanicae aetate specimen, 1793) i estudis, en alguns dels quals ocultà el seu nom veritable. Els més remarcables són Observazioni sulla Patria del Pittore Giuseppi di Ribera detto lo Spagnoletto (Roma, 1796), Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa (1814-16) i Observaciones americanas y Suplemento crítico a la historia de Méjico, que restà inèdita per l'oposició que hi féu la censura espanyola. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Caballero i Muñoz, Francesc (València, 1894 - s. XX) Escriptor. Col·laborà a "Taula" i a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919). 17 CASTELLA - BIOGRAFIA Caballero y Llanes, Rodrigo (Castella, s. XVII - s. XVIII) Militar i polític. Fou destinat a la chancillería de València (1708), col·laborà amb Melchor Miguel de Macanaz en l'adaptació del País Valencià a les lleis de Castella i hi implantà el monopoli del tabac (1708-11). Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat. Noliejà naus armades i de transport per a l'atac de Sardenya i a Sicília (1717-18) i estimulà l'establiment de fàbriques a Catalunya per tal d'assolir un bon nivell d'exportacions. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Caballón, serra d'El (Dosaigües, Foia de Bunyol) Alineació muntanyosa (827 m alt) que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabana i Vancells, Francesc (Barcelona, 1934 - ) Advocat i especialista en economia. Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària com: La banca a Catalunya (1965), Bancs i banquers a Catalunya (1972), El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978) i Banca Catalana. Diari personal (1988); o amb l'economia catalana en general: Catalunya i l'economia: dues preocupacions (1983), Les multinacionals a Catalunya (1984), Fàbriques i empresaris (4 volums, 1992-94). Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-92), col·laborà al diari "Avui" com a comentarista econòmic. També publicà Cròniques de Guinea Equatorial (1995) i La burgesia catalana (1996). 20 ANDORRA - GEOGRAFIA Cabana Roja (Encamp, Andorra) Refugi i centre d'esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle dels Pessons. 21 ANDORRA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabanac, estret de (Rosselló) Veure> Cavanac, estret de. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanac i Malart, Ponç (Barcelona, s. XVIII) Jurista i doctor en teologia. És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanas, Ignasi (Catalunya, s. XIX - Sóller, Mallorca, 1873) Pedagog. Fundà i dirigí alguns col·legis. Publicà diverses obres de caràcter didàctic. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabañas Guevara, Luis Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i Diana i Rafael Moragas i Maseras per signar els llibres d'anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabanassa, la (Ceret, Vallespir) Veïnat, a la dreta del Tec, gairebé unit al barri del Pont de Reiners del terme de Reiners. 30 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cabanasses, les (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Antic hostal de l'antic mun. de Barruera i a l'antic terme de Cardet, a l'entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l'estret de les Cabanasses. Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabané i Felisart, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970) Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona. Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana. Impulsà la creació d'escoles d'hoteleria a Sabadell i a Barcelona. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabané i Manauta, Joaquim (Barcelona, 1922 - ) Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge. Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d'exposicions. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabanellas, Jaume (Palma de Mallorca, s. XIX) Escriptor i periodista. Publicà Le cicerone français à Palme de Majorque (1845), les obres d'aparició periòdica L'Exotique (1843) i Le Franc Observateur (1849), Memòria bibliogràfica (1851), i les obres teatrals, en castellà, La momia (1852) i Honra y amor (1861). 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanelles, Guillem de (Catalunya, s. XII – s. XIII) Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l'expedició de Jaume I a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cabanelles i Cladera, Miquel (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Madrid, 1830) Metge. Exercí a l'hospital de Cartagena i fou inspector general d'epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L'any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga. Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d'aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802). 38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cabanes (Alzira, Ribera Alta) Despoblat, a l'esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés. Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres entre els s. XVII i XVIII. 40 PAÍS VALENCIÀ - ART Cabanes, arc de (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Monument romà (o del Pla), situat al Pla de l'Arc, a l'est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d'Alba. Consta d'un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d'alçària, 1,24 d'amplària i 0.92 de profunditat). Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanes, coma de (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l'antic mun. de Son. Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d'origen glacial, on es destaquen l'estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes, Jaume (Catalunya, s. XVII - Girona ?, s. XVII) Frare dominicà. Fou prior del Convent de Predicadors de Girona des de 1672. És autor d'Espejo de amor, imán de la voluntad, camino del cielo, María Santísima (Barcelona 1633, que fou reeditat a Girona el 1689). 43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cabanes, les (Fossà, Fenolleda) Caseriu situat sota el poble, prop de la riera de Matassa. Hi ha l'ajuntament. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabanes, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga-Nogués i Roig. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes, Philippe de (França, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII) Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya. La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l'audiència del Principat. En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona. 47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes i Badosa, Cèsar (Arenys de Mar, Maresme, 1887 – Terrassa, Vallès Occidental, 1975) Escultor. Bona part de la seva obra, d'un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa. Conreà esporàdicament la literatura. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes i Coma, Marià (Solsona, Solsonès, s. XVIII) Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d'agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona. Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l'aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l'expandiment dels fruiterars. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes i d'Escofet, Francesc Xavier de (Solsona, Solsonès, 1781 – Madrid, 1834) Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès. Fou l'introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1816). Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo... (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanes i d'Escofet, Josep Marià de (Solsona, Solsonès, 1775 – Barcelona, 1842) Polític liberal i arqueòleg. Germà de Francesc Xavier. Exercí d'advocat de Barcelona, alcalde constitucional de la ciutat (1821-22 i 1835-36) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l'epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d'Armament i de Recursos del 1835. Fou també senador per Lleida. D'entre les seves obres destaquen: Sobre la importancia de la Numismática (1816), Memorias sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los romanos (1817), Disertación sobre las 800 monedas de oro godas halladas el año 1816 en la Grassa, parroquia de Constantí (1818), Memorias sobre el templo de Hércules existente en Barcelona (1838), Memoria relativa a la iglesia de Santa Maria del Pino de Barcelona (1840). Posseïa una col·lecció de monedes molt extensa. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
55 ANDORRA - GEOGRAFIA Cabaneta, pic de la (Andorra) Cim (2.841 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, al sud de la portella de la Cabaneta (2.700 m alt), des d'on davalla la vall d'Incles. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cabaneta, sa (Marratxí, Mallorca Occidental) Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel nord-est, fou fundat el 1745 per l'ajuntament de Marratxí a l'antiga garriga de son Caulelles, prop de l'emplaçament de l'església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s. XV la parròquia des de l'antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca. La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l'oest del poble, es conserva una notable col·lecció d'art (pintura i enteixinats mudèjars). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanilles, Joan Baptista (Algemesí, Ribera Alta, 1644 – València, 1712) Compositor i organista de la seu de València des del 1665, és tingut per un dels músics més notables de l'època. De la seva producció, se'n conserven gallardes, tientos, passacaglie, tocates, nadales, una missa i un Magnificat (a 6 i 12 veus). 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanilles i Palop, Antoni Josep (València, 1745 – Madrid, 1804) Botànic i sacerdot. Preceptor dels fills del duc de l'Infantado, amb el qual es traslladà a París (1777-89), on assistí a les classes dels naturalistes de Lamarck, Jussieu i Desfontaines. Escriví Monadelphiae Classis Dissertationis decem (1785), Historia Natural, Geográfica, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-97) i Icones et descriptiones plantarum (1791-1801), en sis volums. Fou director del jardí botànic de Madrid (1801). 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabanyal, el (València, Horta) Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d'en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el mun. del Poble Nou del Mar, annexat a València el 1897. Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L'actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del s. XIX al lloc d'una antiga ermita. A partir de la fi del s. XVIII esdevingué lloc d'estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del s. XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s'anà convertint en barri comercial i popular. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de (País Valencià, s. XV - s. XVI) Governador de València (1479-1503). Pare de Jeroni i Lluís de Cabanyelles i Gallac. Coper de Joan II de Catalunya-Aragó (1467), al qual fou fidel surant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492). Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac. De la família Vila-rasa adoptà, per raó d'herència, el cognom matern. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanyelles i Gallac, Jeroni de (País Valencià, s. XV – 1550) Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume. Fill de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa i successor del seu germà Lluís. Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França (1509-12) per a les qüestions italianes. Fou conseller de guerra i d'estat de Carles V i capità de la seva guàrdia. El 1535 acompanyà l'emperador a la campanya de Tunis. El seu fill Jeroni fou també governador. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanyelles i Gallac, Lluís de (País Valencià, s. XV – 1523) Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa. Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l'entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després. Fou succeït per seu germà Jeroni. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanyes (Gironès) Despoblat de la comarca, entre les valls d'Amer i de Llémena, a la dreta del Ter. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanyes (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d'aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d'Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Antiga parròquia (Sant Cebrià de Cabanyes) i castell, situada en una vall del vessant interior de la serra del Maresme. L'església, romànica, és enrunada; el frontal de l'altar (obra de fusta del s. XIII) es conserva al Museu Episcopal de Vic. Consagrada el 1192, fou parròquia independent fins al 1504, que fou agregada a la de Sant Fost. El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l'actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabanyes, Antoni de (País Valencià, s. XV – s. XVI) Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D'estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio. Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes, Francesc (Barcelona, s. XVII – Catalunya, s. XVII) Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d'Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets. 71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes, Miquel (Catalunya, 1783 – 1840) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, en 1803. Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanyes, riera de (Selva) Afluent esquerrà de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt), pas 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabanyes, Sant Bartomeu de (Òrrius, Maresme) Veure> Sant Bartomeu de Cabanyes. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i Ballester, Joaquim de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1799 – Barcelona, 1876) Pintor, militar i col·leccionista d'art. Germà del poeta Manuel. Conreà el paisatge, moltes vegades a l'aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres. Fou coronel d'artilleria i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1797 – 1852) Comerciant i escriptor. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea. Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites. Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes
i Ballester, Manuel de
(Vilanova
i la Geltrú, Garraf, 1808 – 1833)
Poeta en castellà. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa. Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica.
La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i d'Olzinelles, Llorenç de (Barcelona, 1837 – 1877) Poeta i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l'època. Estrenà l'obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d'en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a "La Renaixença". 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i Fuster, Llorenç de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 ? – 1814) Comerciant. Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d'Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster. Estudià al col·legi de nobles de l'abadia de Sorese (Llenguadoc). El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat. Fabricant d'aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l'Amèrica del Sud. Féu construir el mas Cabanyes, d'estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú. Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i Marquès, Alexandre de (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1877 – 1972) Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l'escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla. Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona. Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabanyes i Rabassa, Emili (Mataró, Maresme, 1850 – 1917) Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d'Estalvis i d'establiments religiosos. En col·laboració amb l'enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d'eixample de la ciutat (1878). 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabassers (Priorat) Veure> Cabacés. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabdella (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L'església parroquial (Sant Vicenç) és romànica. Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l'aigua de l'estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d'on una via fèrria segueix el canal fins a l'estany Gento. Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic. La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabdells, puig dels (Alt Camp / Conca de Barberà) Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabeçagut (les Alcubles / Altura, Alt Palància) Veure> Agut, cabeç. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cabeçó, el (Alacantí / Marina Baixa) Serra (o el Cabeçó de l'Or) que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt). Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304. L'antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina. Dóna nom a un enclavament d'Alacant entre els d'Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d'Aigües Baixes. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabello i Ibáñez, Lluís (Barcelona, s. XIX) Llicenciat en ciències naturals. Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d'Animals i de Plantes i la "Revista Zoófila Barcelonesa" (1879). Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabestany (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Llogaret (o Capestany), fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l'oest de l'estany de Montcortès (1.100 m alt). L'antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Cabestany (Tàrrega, Urgell) Antiga quadra. Formà part, el s. XIX, del municipi de Riudovelles. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabestany (Montoliu de Segarra, Segarra) Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb. El lloc és esmentat ja el s. X. L'antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381. Al s. XIX formà municipi, l'església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada. 93 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
94 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Cabestany (Benavarri, Ribagorça) Despoblat de l'antic mun. de Pilzà, prop d'Estany. Depenia eclesiàsticament de l'abat d'Àger. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cabestany, Mestre de (Catalunya ?, s. XII - França ?, s. XII) Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l'expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d'atribuir-li, entre d'altres, el timpà de l'església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona. La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d'En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d'Itàlia. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabestany i Fort, Joan (Barcelona, 1930 - ) Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. És autor d'una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cabezas, Francesc (Énguera, Canal de Navarrés, 1709 – València, 1773) Arquitecte barroc i religiós franciscà. Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant. Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira (1729), amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art. Acabà un bon nombre d'esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca (1753). La seva obra més important és el projecte de l'església de planta rodona de San Francisco el Grande, a Madrid (1761). Com a escultor déu l'altar major de l'església de Sant Maur, a Alcoi (1748-53), amb un retaule d'un barroquisme desbordant, avui desaparegut. 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cabezo Redondo (Villena, Alt Vinalopó) Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d'un poblat de l'edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d'El Argar. Excavat parcialment per Josep Maria Soler i García, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d'objectes d'or, aproximadament contemporani del tresor de Villena. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabicerans (Tremp, Pallars Jussà) Quadra, al terme separat de Claret. 102 CATALUNYA - EMPRESA Cable i Televisió de Catalunya (Catalunya, mai/1994 - ) Empresa dedicada a la comunicació per cable. Començà les emissions en proves de televisió per cable a la ciutat de Barcelona el mes de nov/1995. 103 CATALUNYA - MUNICIPI
104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabó, vall de (Cabó, Alt Urgell) Vall (o les valls de Cabó), que devalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d'Organyà. És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d'Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d'Inglada, i s'uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d'Organyà. El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m. És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Caboet
(Cabó, Alt
Urgell)
Antic nom del poble. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet (Alt Urgell, s. X - ) Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del s. X. Al començament del s. XI regia la comdoria de Caboet Isarn. Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l'església d'Urgell, que des de la primera meitat del s. XI els infeudà les seves possessions d'Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Arnaua de (Alt Urgell, s. XII - Catalunya, 1201/03) Senyora de les valls de Caboet, d'Andorra i de Sant Joan. Filla i hereva d'Arnau de Caboet, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d'Urgell. Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà (1180) amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania. Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbó; mort Bertran, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les tres valls (1199). 108 ANDORRA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Guillem Guitard de (Alt Urgell, s. XI - s. XII) Noble. Fill i successor de Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Miró Guitard. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Guitard de (Alt Urgell, s. XI – 1095) Noble. Fill i successor d'Isarn de la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill Guillem Guitard. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Isarn de (Alt Urgell, s. XI) Noble. Al començament del s. XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill Guitard. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Miró Guitard de (Alt Urgell, s. XII) Noble. Fill i successor de Guillem Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Ramon. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caboet, Ramon de (Alt Urgell, s. XII) Noble. Fill i successor de Miró Guitard a la comdoria de Caboet, la qual transmeté a Arnau. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cabòries, les (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Poble (284 m alt) i cap del municipi, emplaçat a l'entroncament de la carretera de Barcelona a València amb la que es dirigeix a Barcelona per Begues. La nova església ha assumit les funcions parroquials de Sant Pere d'Avinyonet. 116 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Caborreu, coma de (les Valls de la Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra) Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt). El port de Caborreu, a ponent d'aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví. 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA
118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caborriu de la Llosa (Lles, Baixa Cerdanya) Veure> Coborriu de la Llosa. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabot, Jaume (Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845) Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona. Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842). 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabot, Joan (Barcelona, s. XIX – 1889) Advocat. Fou tinent d'alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabot, Just (Barcelona, 1899 – París, França, 1961) Escriptor. Relacionat amb artistes i escriptors, des del 1922 col·laborà en "La Publicitat", "La Nau", "L'Opinió" o "L'Esport Català" -dels qual fou promotor i animador-. El 1929 s'incorporà al setmanari "Mirador", tot just creat per A. Hurtado, i hi treballà constantment com a ànima i director fins que la revista, intervinguda, fou incorporada al PSUC. Participà en la creació d'Acció Catalana. Com a traductor, deixà modèliques versions catalanes de Stendhal, H.G. Wells, Stevenson, Casanova, etc. Exiliat a París, hi regentà una llibreria i accentuà la seva passió per la bibliografília. Autor d'articles i assaigs mordaços i penetrants, el 1992 en fou editada una part a Barcelona per V. Soler. Estava casat amb la marxant d'art Rosa-Antonieta Castelucho. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabot i Ferrer, Francesc (Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895) Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843). Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d'objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d'or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc). El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró 1848 - Barcelona 1918), Emili i Joaquim. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA
124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cabot i Rovira, Emili (Barcelona, 1854 – 1924) Maquetista de joies i col·leccionista d'art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer. Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l'època. Adquirí a Viena el Sant Jordi d'Huguet, actualment al Museu d'Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d'Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d'Europa. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar
a: [ Ca ] [
Caban ]
[ Cabanes, a ] [ Cabanye ]
[ Cabd ] [ Cabo ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cabot i Rovira, Joaquim