Bet - Bij

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:   [ Bet ]    [ Beul ]    [ Bias ]    [ Biblioteca de ]    [ Biblioteca N ]    [ Bic ]

Des de  Bétera  fins a  Bijauca

 

descripció

1

2

1

Situació de la comarca del Camp de TúriaBétera  Municipi del Camp de Túria: 125 m alt, 75,67 km2, 12.916 hab (1999). Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet. Les principals fonts de riquesa del municipi són l'agricultura, dedicada especialment als productes d'horta, i la indústria de ceràmica i de la construcció. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el s. XX. La vila és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Puríssima Concepció. Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, els caserius de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

V

M

2

Bétera, baronia de  Jurisdicció feudal, atorgada el 1329 al terme de Bétera (Camp de Túria)

V

H

3

Bétera, vescomtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1878 a Pasqual Dasí i Puigmoltó

C

H

4

Betesa  Antic municipi de l’Alta Ribagorça: 28,45 km2, 1.188 m alt. Agregat al d'Areny de Noguera el 1966

F

G

5

Betí i Bonfill, Manuel  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1864 – 1926)  Erudit

V

B

6

Beties  Caseriu del mun. de Novelda (Valls del Vinalopó)

V

G

7

Betlan  Antic municipi: 24,86 km2, 1.041 m alt. Incorporat al de Viella (Vall d'Aran)

C

G

8

Betlem  (Barcelona, 1544 - 1767)  Col·legi d'ensenyament superior

C

N

9

Betlem de Marina  Possessió del mun. d'Artà (Mallorca Oriental)  

B

G

10

Betrén  Poble del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)

C

G

11

Betriu i Cabeceran, Francesc  (Organyà, Alt Urgell, 1940 - )  Realitzador cinematogràfic. Es va iniciar en el llargmetratge el 1972 amb Corazón solitario. Dels seus films posteriors destaca La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda. També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986). Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).

C

B

12

Bètulo  Nom d'una ciutat romana, corresponent a l'actual Badalona (Barcelonès)

C

H

13

Betxí  Municipi de la Plana Baixa: 102 m alt, 21,4 km2, 5.339 hab (1999)

V

M

14

Beuda  Municipi de la Garrotxa: 338 m alt, 35,74 km2, 128 hab (1999)

C

M

15

Beuda, Jaume  ( ? , s. XIV – Girona, s. XIV)  Filàntrop

C

B

16

Beulaigua  Caseriu del mun. de Sant Martí del Bas (Osona)

C

G

17

Beulas i Recasens, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - )  Pintor

C

B

18

Beüt i Belenguer, Emili  (València, 1902 - 1993)  Escriptor

V

B

19

Beuter, Pere Antoni  (València, 1490/95 – 1554)  Historiador i exegeta. L'any 1540 anà a Roma, on Pau III el nomenà protonotari i predicador apostòlic. El 1538 publicà la primera part de la Història de València, que fou traduïda per ell mateix al castellà el 1546 amb el títol de Crónica general de toda España y especialmente del reino de Valencia, la segona part de la qual, redactada en castellà, va publicar-se el 1550. (SC)

V

B

20

Beuter, Pere Lluís  (València, 1538 - Évora, Alentejo, Portugal, 1603)  Jesuïta i teòleg

V

B

21

Bevià  Veïnat del mun. de Madremanya (Gironès).

C

G

22

Biada i Bunyol, Miquel  (Mataró, Maresme, 1789 – 1848)  Armador i empresari

C

B

23

Biadiu i Cuadrench, Ramon  (Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)  Documentalista  

C

B

24

Bialet i Massé, Joan  (Mataró, Maresme, 1846 – Cordoba ?, Argentina, 1907)  Metge, advocat, agrònom i enginyer

C

B

25

Bianya, Ramon de  Veure> Ramon de Bianya  (escultor)

C

B

26

Bianya, vall de  Vall del mun. de la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

27

Biar  Municipi de l'Alt Vinalopó: 700 m alt, 98,2 km2, 3.537 hab (1999)

V

M

28

Biar, vall de  Vall de la comarca de l'Alcoià  

V

G

29

Biarn, Maria de  (Biarn, Occitània, França, s. XII - ? , s. XII)  Dama  

U

B

30

Biarn, vescomtes de  Membres de les famílies Montcada i Foix-Castellbó

C

B

31

Biarra, cap de  Cap de la costa de la Marenda (Rosselló)

N

G

32

Biars  Antic hostal del mun. de Fraga (Baix Cinca)

F

G

33

Biasques  Poble del mun. de Beranui (Baixa Ribagorça)

F

G

34

Bibiloni, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1802 - ? , s. XIX)  Escriptor franciscà

B

B

35

Bibiloni, Lleonard  (Palma de Mallorca, 1679 – 1757)  Jurista

B

B

36

Bibiloni i Corró, Miquel  (Palma de Mallorca, 1838 – 1891)  Escriptor romàntic

B

B

37

Bibils  Poble del mun. de Bonansa  (Alta Ribagorça)

F

G

38

Bibioj  Caseriu del mun. de Vilafermosa (Alt Millars)

V

G

39

Bibliofília  (Catalunya, 1911 – 1920)  Recull de quaderns publicats per Ramon Miquel i Planas

C

L

40

Bibliografía de la lengua valenciana  (País Valencià, 1872 – 1951)  Catàleg bibliogràfic

V

L

41

Bibliografia Medical de Catalunya  (Barcelona, 1918 - )  Inventari d'obres escrites per metges

C

L

42

Bibliografia Nacional de Catalunya  (Catalunya, 1979 - )  Compilació de notícies

C

L

43

Biblioteca A tot vent  (Barcelona, 1928 - )  Col·lecció de novel·la d'Edicions Proa  

C

L

44

Biblioteca Arús  (Barcelona, 1895 - )  Biblioteca pública

C

C

45

Biblioteca Balmes  (Barcelona, 1923 - )  Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques

C

C

46

Biblioteca Bartomeu March  (Palma de Mallorca, 1970 - )  Biblioteca pública

B

C

47

Biblioteca Borja  (Tortosa, Baix Ebre, 1864 - )  Biblioteca pública

C

C

48

Biblioteca Catalana  (Barcelona, s. XX – 1923)  Col·lecció d'obres de creació literària

C

L

49

Biblioteca de Catalunya  (Barcelona, 28/mai/1914 - )  Biblioteca pública. Creada per a la consulta i la recerca per l'Institut d'Estudis Catalans (1907) com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat. Oberta al públic des de 1924 amb el nom actual, passà a les dependències de l'antic Hospital de la Santa Creu. Dins un importantíssim fons bibliogràfic amb seccions especialitzades, conserva un gran nombre de manuscrits i incunables. Sota els règims de Primo de Rivera i en l'etapa franquista prengué el nom de Biblioteca Central de Catalunya i fou regida per la Diputació Provincial de Barcelona. Amb el reestabliment de la Generalitat i pels acords entre les institucions, passà a dependre d'un consorci.

C

C

50

Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt  Veure> Bibilioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya

C

C

51

Biblioteca de escritores baleares  (Illes Balears, 1868 - )  Repertori alfabètic i bibliogràfic

B

L

52

Biblioteca de l'Abadia de Montserrat  (Montserrat, Bages, ? - )  Biblioteca

C

C

53

Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 1982 - )  Centre

C

C

54

Biblioteca de la Rosa dels Vents  (Barcelona, 1936 – 1938)  Col·lecció d'obres de creació literària

C

L

55

Biblioteca de la Universitat de Barcelona  (Barcelona, 1835 - )  Biblioteca pública

C

C

56

Biblioteca de la Universitat de València  (València, 1785 - )  Biblioteca pública

V

C

57

Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra  (Catalunya, 1990 - )  Biblioteca

C

C

58

Biblioteca Filològica  (Barcelona, 1913 – 1932)  Col·lecció especialitzada en filologia catalana

C

L

59

Biblioteca Gentil  (Catalunya, 1924 – 1928)  Col·lecció de novel·la rosa

C

L

60

Biblioteca Les Illes d'Or  (Palma de Mallorca, 1934 - )  Col·lecció

B

L

61

Biblioteca Literària  (Barcelona, s. XX - )  Col·lecció d'obres literàries

C

L

62

Biblioteca Municipal de València  (València, s. XV - )  Biblioteca pública

V

C

63

Biblioteca-Museu Balaguer  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1900 - )  Biblioteca pública i museu

C

C

64

Biblioteca Nacional d'Andorra  (Andorra, 1974 - )  Centre cultural  

A

C

65

Biblioteca Nacional Valenciana  (València, 8/gen/1985 - )  Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre la Comunitat Valenciana. El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (s. XVI), en el qual, a partir del 1980, s'inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca.

V

C

66

Biblioteca Perenne  (Barcelona, s. XX - )  Col·lecció literària

C

L

67

Biblioteca Popular de l'Avenç  (Barcelona, s. XX - )  Col·lecció literària

C

L

68

Biblioteca Pública Arús  Veure> Biblioteca Arús

C

C

69

Biblioteca Pública de Girona  (Girona, 1847 - )  Centre bibliogràfic

C

C

70

Biblioteca Pública de la Ciutat de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1835 - )  Biblioteca

B

C

71

Biblioteca Pública de Tarragona  (Tarragona, 1836 - )  Centre bibliogràfic

C

C

72

Biblioteca Raixa  (Palma de Mallorca, 1954 - )  Col·lecció popular

B

L

73

Biblioteca Selecta  (Barcelona, s. XX - )  Col·lecció miscel·lània

C

L

74

Biblioteca Univers  (Barcelona, 1928 – 1936)  Col·lecció d'obres en prosa

C

L

75

Biblioteca Valenciana  (València, 1827 – 1830)  Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Inicialment volia ésser un complement d'Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodríguez. L'aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d'aspectes és encara un text insuperat. Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part. (GEC)

V

L

76

Biblioteca Valentina  (València, 1696 - 1747)  Repertori bibliogràfic

V

L

77

Biblioteca Verdagueriana  (Barcelona, 1953 - )  Col·lecció

C

L

78

Biblioteques Populars  (Catalunya, 1915 - )  Servei de biblioteques

C

C

79

Biclara  Forma falsa, però freqüent de Bíclarum (Vallclara?. Conca de Barberà)

C

H

80

Biclarense, el  Altre nom de Joan de Bíclarum

C

B

81

Bíclarum  Antic monestir de Vallclara? (Conca de Barberà)

C

H

82

Bíclarum, Joan de  Veure> Joan de Bíclarum.

C

B

83

Situació de la comarca del Canal de NavarrésBicorb  Municipi del Canal de Navarrés: 292 m alt, 136,5 km2, 682 hab (1999). (cast: Bicorp) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís de Caroig. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura, que amb tot cultiva només el 10% del territori. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades. El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, conserva l'antic castell senyorial. A pocs quilòmetres del poble, al torrent d'Hargares, hi ha les coves de La Araña, amb interessants pintures rupestres descobertes el 1920. Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís.

V

M

84

Bicorb, baronia de  Jurisdicció vinculada el 1392 per Lluís de Castellar de Vilanova

V

H

85

Bien Público, El  (Maó, Menorca, 1873 – 1936)  Diari conservador

B

R

86

Bienes, coma les  Coma de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera (la Vall de Boí, Alta Ribagorça), drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l'esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l'estany de Cavallers. La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).

F

G

87

Biert  Poble (397 m alt) del mun. de Canet d'Adri (Gironès), a la dreta del Revardit, al peu de la serra de Rocacorba. L'església parroquial, romànica, fou consagrada el 1116.

C

G

88

Biert, Dalmau de  (Rosselló ?, s. XIV – s. XV)  Diplomàtic

N

B

89

Biga, la  Nom donat el s. XV a la classe superior de la ciutat de Barcelona, enfrontats a la Busca

C

H

90

Bigaranes, Sant Andreu de  Veure> Sant Andreu de Bigaranes (Santa Maria de la Mar, Rosselló)

N

G

91

Bigards, Sant Pere dels  Veure> Sant Pere dels Bigats (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà).

C

G

92

Bigas i Luna, Josep Joan  (Barcelona, 10/mar/1946 - )  Realitzador cinematogràfic. Iniciat en la publicitat, passà al cinema, on ha realitzat diversos films: Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d'altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

C

B

93

Bigastre Municipi del Baix Segura: 24 m alt, 4,1 km2, 4.829 hab (1999)

V

M

94

Bigorra i Rius, Rafael  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor

C

B

95

Bigues, Ramon de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Almirall

C

B

96

Bigues i Riells  Municipi del Vallès Oriental: 307 m alt, 28,67 km2, 5.006 hab (1999)

C

M

97

Bijauca  Caseriu del mun. de Tàrbena (Marina Baixa)

V

G

Aquesta pàgina:   [ Bet ]    [ Beul ]    [ Bias ]    [ Biblioteca de ]    [ Biblioteca N ]    [ Bic ]

Inici página