|
|
|
Anar a: [ Bet ] [ Beul ] [ Bias ] [ Biblioteca de ] [ Biblioteca N ] [ Bic ] La paraula, un cop llançada, no torna enrera. (Horaci) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bétera, baronia de (Bétera, Camp de Túria) Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl. Passà als marquesos de Dosaigües. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bétera, vescomtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1878 a Pasqual Dasí i Puigmoltó. 4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Betí i Bonfill, Manuel (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25/mar/1864 – 17/mar/1926) Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d'aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià. Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura"; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l'Arxiu de l'arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Beties (Novelda, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat al vessant meridional de la serra de Beties (709 m alt), que s'estèn a la dreta del Vinalopó i limita els termes de Monòver i Novelda. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Betlan (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km2, agregat a l'actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatosa. La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana. L'església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica. Dins l'antic terme hi ha els pobles d'Aubert, Montcorbau i Mont. 8 CATALUNYA - EMPRESA Betlem
(Barcelona, 1544 - 1767) Col·legi
d'ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí
col·legi de Cordelles. Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a
Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia. Amb
el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l'ensenyament donat a Betlem i a
Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d'aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.
L'església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l'únic que se'n
conserva; la sumptuosa decoració de l'interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Betrén (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.006 m alt) de l'antic mun. d'Escunyau, a l'esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella. L'església parroquial de Sant Esteve, del s. XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d'un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l'església romànica de Sant Sadurní. Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt). L'increment de població és degut a la proximitat de l'estació d'esports de neu d'Era Tuca. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Betriu i Cabeceran, Francesc (Organyà, Alt Urgell, 1940 - ) Realitzador cinematogràfic. Autor d'alguns curt-metratges -Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario. Ja a Barcelona, ha realitzat Furia española (1974), La vuida andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985). També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986). Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988). 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Bètulo (Badalona, Barcelonès) Nom d'una ciutat romana (llat: Baetulo), que correspon a l'actual ciutat. 13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beuda, Jaume (Catalunya, s. XIV – Girona, s. XIV) Filàntrop. Era mercader a la ciutat de Girona. Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beulaigua (Sant Martí d'Albars, Osona) Caseriu (o el Carrer de Beulaigua), al llarg del camí de Santa Creu de Joglars a Lluçà. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Beulas i Recasens, Josep (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - ) Pintor. Resideix a Madrid d'ençà del 1947. Es formà a l'Academia de San Fernando (1948-53) i a l'Academia Española de Roma (1955-60). Segueix una línia pròxima a la de l'escola de paisatgistes castellans, amb unes visions rurals i urbanes de to expressionista i amb l'ús de tonalitats predominantment ocres. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beüt i Belenguer, Emili (València, 1902 - 1993) Escriptor. Introductor de l'escoltisme a València, va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966). 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beuter, Pere Lluís (València, 1538 - Évora, Alentejo, Portugal, 1603) Jesuïta i teòleg. Fill natural de l'historiador Pere Antoni Beuter. Format a València i a Coïmbra (Beira), regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina (1587), seguint les posicions teològiques d'aquest. Ensenyà també a Coïmbra. Els seus comentaris sobre Tomàs d'Aquino, De angelis i De incarnatione, restaren inèdits. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bevià (Madremanya, Gironès) Veïnat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biada i Bunyol, Miquel
(Mataró, Maresme, 1789 – 1848) Armador
i empresari. S'establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on fèu una gran
fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils. Novament a
Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de
Barcelona a Mataró. L'any 1843 fou obtinguda la concessió de
l'obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la
Península i el desè establert a món. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biadriu i Cuadrench, Ramon (Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984) Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l'escola de documentalistes de l'etapa republicana. Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bianya, Ramon de Veure> Ramon de Bianya (escultor). 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bianya, vall de (la Vall de Bianya, Garrotxa) Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d'Olot. La serra del Malforat, al nord, la separa de la Vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants que s'ajunten a Hostalnou de Bianya. La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts. 27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
30 EUROPA - BIOGRAFIA Biarn (Occitània) >Bearn, vescomtes de. 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Biarra, cap de (Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló) Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s'obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim. Més a l'interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l'aviació. 32 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Biars (Fraga, Baix Cinca) Antic hostal i santuari, dit també venta del Rei. Situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell. Era una població islàmica. 33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Biasques (Beranui, Ribagorça) Poble (900 m alt) (o Biesques d'Ovarra), situat sota el tossal del Cis, a l'esquerra de l'Isàvena. Citat el 907. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bibiloni, Jeroni
(Palma de Mallorca, 1802 - illes
Balears, s. XIX)
Escriptor franciscà. Catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca
(1826) i professor d'humanitats castellanes a l'Institut Balear (1835). Ajudà
Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma de
Mallorca. És autor de l'opuscle Cristiano-socialistas (1848),
d'Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialista al Ilm. Don Rafael Manco, obispo entonces de la diócesis de
Mallorca... (1855) i de diversos sermons i discursos. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bibiloni, Lleonard (Palma de Mallorca, 1679 – 1757) Jurista. Ocupà alts càrrecs a l'administració de justícia de l'illa i publicà diverses al·legacions de mèrit. 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Bibils (Bonansa, Alta Ribagorça) Despoblat (1.204 m alt), situat prop del cim d'un turó a la dreta de la Valira de Castanesa. L'església de Sant Genís era annexa de la parròquia de Casterner de Noals. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bibioj (Vilafermosa, Alt Millars) Caseriu, al vessant occidental de Penyagolosa. 39 CATALUNYA - LITERATURA Bibliofília (Catalunya, 1911 – 1920) Recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas. Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920. Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc. Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials. 40 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Bibliografía de la lengua valenciana (País Valencià, 1872 – 1951) Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín. Aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià. El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del s. XV; el segon (1929) correspon a edicions i a autors del s. XVI, i el tercer (1943) inclou la producció dels s. XVII i XVIII. És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica. El 1978 fou publicat el quart volum sobre el s. XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el s. XX. 41 CATALUNYA - LITERATURA Bibliografia Medical de Catalunya (Barcelona, 1918) Inventari d'obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l'exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917). Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l'estudi de la medicina catalana dels s. XIII al XIX. El volum porta una extensa introducció d'Eudald Canivell. 42 CATALUNYA - LITERATURA
43 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca A tot vent (Barcelona, 1928 - ) Col·lecció de novel·la en català d'Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l'etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64). El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d'Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s'hi publicaren. L'any 1982, en haver-se constituït novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s'inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l'any, sota la direcció d'un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala. 44 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Arús (Barcelona, 1895 - ) Biblioteca pública. Creada per Valentí Almirall acomplint l'encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu i cedida a la ciutat l'any 1891. Dels 25.000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general. Fou clausurada l'any 1939 i no tornà a obrir-se al públic fins al 1967, en integrar-se al conjunt de Biblioteques Populars de la Diputació Provincial de Barcelona. Especialitzada en literatura, teatre, sociologia, dret i, sobretot, història del segle XIX, consta de més de 62.000 volums. Des del 1975 és considerada com a biblioteca d'investigació, especialitzada en la cultura del s. XIX, i en història del moviments obrers i de l'anarquisme, gràcies a diversos donatius. Hi ha catàlegs d'autors i de matèries (sistemàtic i alfabètic), i un Catàleg de revistes, imprès. L'administració correspon, estatuàriament, a un patronat. 45 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Balmes (Barcelona, 1923 - ) Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques. Fundada per I. Casanovas. Administrada per la fundació Balmesiana i especialitzada en religió i filosofia, conté més de 35.000 volums. Entre les obres del seu fons cal fer esment de la biblioteca particular de Jaume Balmes. Publica l'"Analecta Sacra Tarraconensia" i la "Bibliografia hispánica de ciencias histórico- eclesiásticas". 46 ILLES BALEARS - CULTURA
47 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Borja (Tortosa, Baix Ebre, 1864 - ) Biblioteca pública. Propietat de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús. Iniciada al col·legi màxim de Tortosa, fou traslladada successivament a Sarrià (1915) i a Sant Cugat del Vallès (1950). Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris. Té 340.000 volums, 46 incunables, 524 manuscrits i 210 pergamins (s. XII-XVII). S'enriquí notablement amb els fons de diferents biblioteques de monestirs, convents i cases religioses, així com també d'historiadors i humanistes. 48 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Catalana (Barcelona, s. XX – 1923) Col·lecció d'obres de creació literària. Especialitzada en autors catalans, editada per l'Editorial Catalana. L'any 1923 fou fusionada amb la Biblioteca Literària. 49 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca de Catalunya (Barcelona, 28/mai/1914 - ) Biblioteca pública. Creada per a la consulta i la recerca per l'Institut d'Estudis Catalans (1907) com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat. Oberta al públic des de 1924 amb el nom actual, passà a les dependències de l'antic Hospital de la Santa Creu. Dins un importantíssim fons bibliogràfic amb seccions especialitzades, conserva un gran nombre de manuscrits i incunables. Sota els règims de Primo de Rivera i en l'etapa franquista prengué el nom de Biblioteca Central de Catalunya i fou regida per la Diputació Provincial de Barcelona. Amb el reestabliment de la Generalitat i pels acords entre les institucions, passà a dependre d'un consorci. 50 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt Veure> Bibilioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. 51 ILLES BALEARS - LITERATURA
52 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca de l'Abadia de Montserrat (Montserrat, Bages, ? - ) Biblioteca essencialment eclesiàstica. Radicada a les dependències del monestir. Els orígens de la biblioteca coincideixen amb els del monestir. A la darreria del s. XVIII hi havia uns 8.500 volums, 158 incunables i 322 manuscrits. Destruïda durant la guerra del Francès, les obres de reconstrucció foren lentes. Durant l'abadiat d'Antoni-Maria Marcet (1913-46) es feren diverses obres d'ampliació (les del 1917, dirigides per Puig i Cadafalch, les de 1920-30 i les del 1941). Conté uns 270.000 volums, més de 2.000 manuscrits i 400 incunables. 53 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 1982 - ) Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l'any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l'any 1939 l'obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat. Per altra banda, l'any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d'aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d'Espanya a Barcelona; el 1983, s'hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L'any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt. Els fons d'ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d'origen extern i cinc mil vídeos. 54 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca de la Rosa dels Vents (Barcelona, 1936 – 1938) Col·lecció d'obres de creació literària. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. 55 CATALUNYA - CULTURA
56 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Biblioteca de la Universitat de València (València, 1785 - ) Biblioteca pública, radicada a l'edifici universitari. Fou fundada per l'hebraista Francesc Pérez i Baier, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789. El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat. Conserva uns 100.000 volums, 57 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (Catalunya, 1990 - ) Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents. Els seus recursos informatius són: 200.000 volums de monografies i 5.000 títols de publicacions en sèrie, més d'un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM; l'Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977, i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33. Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus. Participa en diferents projectes de cooperació interbibliotecària. 58 CATALUNYA - LITERATURA
59 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Gentil (Catalunya, 1924 – 1928) Col·lecció de novel·la rosa. De peridiocitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l'únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení. Una segona època, els primers anys del decenni dels trenta, i amb diversos autors, no fou tan popular. 60 ILLES BALEARS - LITERATURA Biblioteca Les Illes d'Or Veure> Illes d'Or, Biblioteca Les. 61 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Literària (Barcelona, s. XX - ) Col·lecció d'obres literàries, estrangeres els primers anys. Editada per Editorial Catalana. 62 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Biblioteca Municipal de València (València, s. XV - ) Biblioteca pública. Depèn de l'ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al s. XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d'Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del s. XX. Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep-Enric Serrano i Morales (la més important), s'aconseguiren col·leccions especialitzades. Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins. 63 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1900 - ) Biblioteca pública i museu. Fundada arran de la donació de Víctor Balaguer de la seva biblioteca particular (uns 22.000 volums) i la seva col·lecció artística, féu construir un edifici per allotjar-les i les llegà a la vila el 1900. Especialitzada en fons sobre la corona de Catalunya-Aragó, la biblioteca té també altres interessants incunables (dels quals hi ha catàleg imprès), manuscrits, fullets sobre la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. També hi són importants les col·leccions d'arqueologia, de belles arts i de numismàtica. El 1952 l'ajuntament cedí el castell de la Geltrú per a instal·lar-hi les col·leccions de ceràmica i d'arqueologia; el 1956 Lluís Plandiura li féu un llegat de pintura catalana dels s. XIX i XX. Actualment conté 50.000 volums. 64 ANDORRA- CULTURA
65 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Biblioteca Nacional Valenciana (València, 8/gen/1985 - ) Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre la Comunitat Valenciana. El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (s. XVI), en el qual, a partir del 1980, s'inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca. 66 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Perenne (Barcelona, s. XX - ) Col·lecció literària publicada per Editorial Selecta. 67 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Popular de l'Avenç (Barcelona, s. XX - ) Col·lecció literària. Editada per l'establiment tipogràfic i editorial L'Avenç. 68 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Pública Arús Veure> Biblioteca Arús. 69 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Pública de Girona (Girona, 1847 - ) Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols. Fou oberta al públic l'any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l'inici del s XX. 70 ILLES BALEARS - CULTURA
71 CATALUNYA - CULTURA Biblioteca Pública de Tarragona (Tarragona, Tarragonès, 1836 - ) Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers. El seu fons és format per gairebé 200.000 llibres, 30.000 microformes, 10.000 audiovisuals, 2.700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM. Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels s X al XVIII, 230 incunables, 35.000 obres dels s XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pere Antoni d'Aragó. 72 ILLES BALEARS - LITERATURA Biblioteca Raixa Veure> Raixa, Biblioteca. 73 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Selecta (Barcelona, s. XX - ) Col·lecció miscel·lània publicada per Editorial Selecta. 74 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Univers (Barcelona, 1928 – 1936) Col·lecció d'obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums. Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels s. XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d'obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. 75 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Biblioteca Valenciana (València, 1827 – 1830) Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Inicialment volia ésser un complement d'Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodríguez. L'aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d'aspectes és encara un text insuperat. Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part. 76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA
77 CATALUNYA - LITERATURA Biblioteca Verdagueriana (Barcelona, 1953 - ) Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l'editorial Barcino. Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d'investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians. 78 CATALUNYA - CULTURA Biblioteques Populars (Catalunya, 1915 - ) Xarxa de biblioteques. Creades per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, i que daten, les més antigues, de l'any 1918 (Valls). En dissoldre's la Mancomunitat (1925), la seva tasca fou continuada per la Diputació Provincial de Barcelona fins que, el 1931, la Generalitat de Catalunya elaborà un pla per a la creació de biblioteques a totes les poblacions de Catalunya de més de 6.000 habitants (amb biblioteques filials i lots circulants), i als barris de Barcelona, una a cada districte, que no es pogué complir per culpa de la guerra (el 1932 n'hi havia només 26). El 1940, el servei tornà a dependre de la Diputació Provincial. El Servicio Nacional de Lectura, en conveni amb les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, mantenia unes 90 biblioteques, traspassades a la Generalitat l'any 1979. Des del 1982 la central de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca de Catalunya, constitueix un servei autònom. D'altra banda, hi ha diverses caixes d'estalvis que han creat biblioteques populars. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biciberri, el (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Forma incorrecta del nom del massís de Besiberri. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Biclara (Vallclara?. Conca de Barberà) Forma falsa, però freqüent del nom de Bíclarum. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Biclarense, el Altre nom amb que també és conegut Joan de Bíclarum. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bíclarum, Joan de Veure> Joan de Bíclarum. 83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bicorb, baronia de (Bicorb, Canal de Navarrés) Jurisdicció senyorial, que comprenia el lloc de Bicorb, vinculada el 1392, prèvia facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar. Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala. 85 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Bien Público, El (Maó, Menorca, 1873 – 1936) Diari conservador. El 1904 es decantà cap al maurisme. Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA. Per l'ago/1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista "Justicia Social" i desaparegué. Del 1927 al 1936 publicà "Pàgina menorquina", bilingüe. 86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Biert (Canet d'Adri, Gironès) Poble (397 m alt), a la dreta del Revardit, al peu de la serra de Rocacorba. L'església parroquial, romànica, fou consagrada el 1116. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Biert, Dalmau de (Rosselló ?, s. XIV – s. XV) Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí l'Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya. Escriví unes Memòries o Llibre ordenat... de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I. Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Biga, la (Barcelona) Nom donat el s. XV a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular. Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l'organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I. Cada cop es restringia més l'entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d'ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d'enllaços matrimonials o per l'adquisició de terres senyorials. Davant la crisi de mitjan s. XV s'oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l'entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II) que havia intentat de sotmetre'ls. 90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bigaranes, Sant Andreu de (Santa Maria de la Mar, Rosselló) Veure> Sant Andreu de Bigaranes. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bigards, Sant Pere dels (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà) Veure> Sant Pere dels Bigats. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 EUROPA - BIOGRAFIA Bigó I de Tolosa (França, s. VIII - 816) Noble franc. Comte de Tolosa (806-14) i de París (814-16). Gendre de Carlemany i conseller de l'emperador Lluís el Piadós, participà en la conquesta de Barcelona (801), i en portà la nova a Carlemany. Cal atribuir-li la reconquesta del Pallars i de Ribagorça. Fou el restaurador del monestir d'Alaó a Ribagorça. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bigorra i Rius, Rafael (Barcelona, 1922 - ) Escriptor. Ha publicat els reculls de contes La jungla del seny (1964) i Operació gat per llebre (1966). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bijauca (Tàrbena, Marina Baixa) Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.
Anar
a: [ Bet ] [
Beul ] [ Bias ]
[ Biblioteca de ] [ Biblioteca
N ]
[ Bic ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Bétera
Beuda
Bicorb
Bigastre
