A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pla de M ]    [ Pla de T ]    [ Pla i C ]    [ Pla i N ]    [ Plana ]    [ Plana A ]

Tingues una ment oberta i la vida et serà més senzilla. (Buda)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Manlleu, el  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Poble (474 m alt), a l'extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l'Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l'antiga quadra de Manlleu de Selma.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla de na Tesa, es  (Marratxí, Mallorca Oriental Barri, vora l'aglomeració de Palma de Mallorca, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement. Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s'alçava a la forca del Pla de Na Tesa; en 1858-60 fou construïda l'actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla de Quart, el  (Horta Veure> Quart, pla de.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Reixac, el  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental Caseria, a l'esquerra del Besòs, dins l'antic terme de Reixac.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Rubió, el  (Rubió, Anoia Caseria, a la dreta de la riera de Rubió, al sector meridional del terme.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaPla de Salut de Catalunya  (Catalunya, 1993)  Document

7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla de Sant Antoni, el  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Sant Cristòfol, el  (Castellbell i el Vilar, Bages Veure> Sant Cristòfol de Castellbell.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla de Sant Josep, el  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal i caseria

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Sant Miquel, el  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Veïnat, al sector de la plana del sud del poble. Hi ha l'antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellPla de Sant Tirs, el  (Alt Urgell Municipi: 104,9 km2, 702 m alt, 857 hab (2004), (o Ribera d'Urgellet). Situat a banda i banda del Segre, poc abans d'estretir-se camí del pantà d'Oliana, al sud-oest de la Seu d'Urgell. El sector muntanyós és ocupat per boscs de pins, roures i alzines. A l'agricultura, predominen els conreus de regadiu (farratges, fruiters i productes d'horta) sobre els de secà (cereals). La ramaderia de bestiar boví (per a la producció de llet), és una de les principals fonts d'economia; també hi ha bestiar oví. Indústries alimentàries, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. El poble és al sector pla del terme, prop del Segre; l'església parroquial és dedicada a sant Tirs (esmentada ja el 839). Dins el terme s'hi troba l'aeroport de la Seu d'Urgell. Des del 1968 s'hi uniren els termes d'Arfa, la Parròquia d'Hortó i Tost, i rebé el nom oficial de Ribera d'Urgellet.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPla de Santa Margarida, el  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)  Caseria

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampPla de Santa Maria, el  (Alt Camp Municipi: 35,09 km2, 381 m alt, 1.820 hab (2004), (ant: el Pla de Cabra). Situat al nord-est de Valls i al peu de la serra de Miramar. És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d'arbres fruiters com l'ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lurgica, degut sobretot a la sortida de l'autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del s XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic). Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència a foren vençuts per les tropes del marquès d'Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament del Pla de Santa Maria

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Santa Maria, el  (Alt Penedès)  Veure> Pla del Penedès, el

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Tartera, el  (Das, Baixa Cerdanya)  Urbanització, a l'oest del poble

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Teià, el  (Santa Maria de Besora, Osona)  Poble (900 m alt)

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Ter, el  (Girona, Gironès)  Nom adoptat el 1937 per l'antic municipi de Santa Eugènia de Ter

18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPla de Vila, es  (Eivissa)  Un dels quartons en que es dividí l'illa

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Bonaire, el  (Terrassa, Vallès Occidental)  Caseria

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Forn, el  (Gaià, Bages)  Caseria, al sud del poble

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Lliçà, el  (Lliçà de Vall, Vallès Oriental)  Veure> el Pla de Lliçà.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Pla del Penedès, el  (Alt Penedès Municipi: 9,45 km2, 216 m alt, 915 hab (1999)

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla del Pou, el  (Paterna, Horta)  Caseria

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Remei, el  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)  Caseria

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPla d'Encamp, el  (Massalcoreig, Segrià)  Caseria

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla d'Espais d'Interès Natural  (Catalunya, 1992)  Pla territorial

27 CATALUNYA - COMARCA

Pla d'Urgell, el  (Catalunya)  Comarca: 304,6 km2, 29.281 hab (1999), capital: Mollerussa

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Armengol, Ramon  (Alentorn, Noguera, 1880 – Barcelona, 1956)  Metge i polític. S'especialitzà en microbiologia. Fou metge intern de l'hospital de la Santa Creu i auxiliar de bacteriologia de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana de 1913, 1917 i 1919. Col·laborà a la revista "Annals de Medicina", de la qual fou secretari de redacció. És autor de Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), Sobre algunos síndromes tuberculosos (1919) i Transformació in vitro del bacil de Koch en bactèria tuberculògena, entre d'altres obres mèdiques. Publicà també alguns escrits de caràcter polític.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Ballester, Enric  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1922 – València, 1988)  Prehistoriador

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Beltran, Pasqual  (Ibi, Alcoià, 1908 - Caracas, Veneçuela, 1966)  Escriptor

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Cabrera, Vicent  (València, s. XVIII – Alacant, 1829)  Escriptor

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Cargol, Joaquim  (Girona, 1882 – 1978)  Publicista i erudit

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Cargol, Lluís Gonzaga  (Girona, 1889 – 1961)  Escriptor. Estudià per a mestre a la Normal de Girona. El 1932, en fer-se càrrec el Patronat Escolar de Barcelona de les escoles confiscades als jesuïtes, fou nomenat director del Grup Escolar del carrer de Casp. Arran de la desfeta republicana, fou depurat i anà a Madrid, on es guanyà la vida com a representant d'una firma catalana.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Casadevall, Josep  (Palafrugell, Baix Empordà, 8/mar/1897 - Llofriu, Baix Empordà, 23/abr/1981)  Escriptor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Coral, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1906 - )  Periodista, poeta i assagista polític. A setze anys fundà "Esplais Literaris", portanveu dels Pomells de Joventut locals. Obtingué premis de poesia. Fundà la "Revista d'Olot" (1926) i col·laborà en publicacions olotines. Fundà el setmanari "Lluita" (1931) de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Articles seus foren reproduïts a la premsa regional. S'exilià el 1939 a França i a Alemanya. De retorn (1945), col·laborà al setmanari "Olot-Misión".

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Dalmau, Josep Maria  (Girona, 1904 – 1981)  Doctor en farmàcia i editor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Deniel, Enric  (Barcelona, 1876 – Toledo, Castella, 1968)  Eclesiàstic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Deniel, Narcís  (Barcelona, 1867 – 1934)  Jurista i polític

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Domènec, Jordi  (Barcelona, 1917 – 1997)  Grafista i pintor

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Durà, Joan Ignasi  (Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida, 1959 - )  Polític i advocat

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Duran, Francesc  (Vic, Osona, 1743 – Barcelona, 1805)  Pintor

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Gallardo, Cecili  (València, 1860 – Madrid, 1934)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, de la qual, més tard, fou professor de l'Escola de Pintura, Escultura i Gravat. S'especialitzà en el gravat i en la pintura de paisatge, i fou premiat en repetides ocasions. Col·laborà com a dibuixant a "La Esfera" i a "Blanco y Negro".

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Janini, Joaquim  (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1970)  Fotògraf

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Masmiquel, Arcadi  (Girona, 1945 - )  Arquitecte

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Mateu, Josep Maria  (Tarragona, 1889 – Barcelona, 1967)  Compositor

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Mompó, Vicent  (València, ? - )  Escriptor

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Muntanya  (Balaguer, Noguera, 1925 – 1932)  Revista quinzenal

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Narbona, Josep  (Barcelona, 1928 - )  Dibuixant, gravador i escultor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Pallejà, Jaume  (Rubí, Vallès Occidental, 1914 – Barcelona, 1995)  Gravador, dibuixant i pintor. Com a pintor exposà individualment i col·lectivament (Exposicions de Primavera, Saló de Montjuïc). Durant uns quants anys, a partir del 1945, es dedicà sobretot al gravat, après de R. de Capmany; destaquen les il·lustracions a l'aiguafort que féu per a la col·lecció "La Rosa Vera". Publicà Tècnicas del grabador calcográfico y su estampación (1956) i diversos llibres sobre art contemporani. És autor també de De l'art i de l'artista. Dietari (1982-1992) (1996, pòstum).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Rave, Eugeni  (Barcelona, s. XIX – 1874)  Enginyer

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Rosés, Walda  (el Masnou, Maresme, 1913 - )  Escriptora

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Rubió, Albert  (Vilanova de Castelló, Ribera Alta, 1867 - ? , s XX)  Pintor

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Soler, Magí  (Barcelona, s XIX)  Advocat. Es doctorà el 1835. És autor del tractat La nacionalidad y el territorio con relación al Estado. Fou defensor destacat del dret català.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Vila, Francesc  (Barcelona, 1830 – Madrid, 1878)  Pintor escenògraf

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla Roig, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla Territorial General de Catalunya  (Catalunya, 1995)  Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya. Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980. Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s'assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi. El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d'imatge objectiu o pla model, formulat a partir d'uns sistemes territorials organitzats en dos nivells (sistemes de proposta a partir de polaritats urbanes i àrees funcionals territorials), una imatge objectiu de distribució de la població (amb el projecte d'assolir la xifra de 7.500.000 h l'any 2026 i una desconcentració de població i activitats des de l'àmbit metropolità de Barcelona vers la resta de Catalunya), un esquema d'emplaçament de les grans infraestructures de comunicació, de sanejament i energètiques, unes normes de protecció dels espais oberts i dels equipaments, i unes directrius per als plans territorials parcials i sectorials. L'objectiu del Pla és fer del conjunt de Catalunya una unitat funcional, tot utilitzant integralment el territori.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plaça, Joan  (València, v 1520 – 1603)  Metge i botànic

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plaça, la  (Vilallonga de Safor, Safor)  Antiga caseria i actual barri del municipi.

59 CATALUNYA - LITERATURA

Plaça del Diamant, La  (Barcelona, 1962)  Novel·la de Mercè Rodoreda

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPladecorts  (Vallespir Veure> Sant Joan de Pladecorts.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pladevall i Font, Antoni  (Taradell, Osona, 1934 - )  Historiador. Sacerdot, estudià a la universitat catòlica de Lovaina i fou després professor d'història eclesiàstica del seminari de Vic. Entre d'altres càrrecs ha estat director general del patrimoni artístic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1984-86). Ha publicat un extens nombre de treballs, entre els quals sobresurten Els monestirs catalans (1968), Els orígens de la família Montcada (1969), Sibil·la de Saga (1973), General Moragues, heroi i màrtir de Catalunya (1989) i La Mare de Déu de Bellmunt (1992). El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou un dels tres eclesiàstics homenatjats en l'obra Església i país. Tres testimonis, apareguda el 1995.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaja i Saló, Hermós  (Palamós, Baix Empordà, s. XIX - Palafrugell, Baix Empordà, 1982)  Anarco-sindicalista

63 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Plana, Antoni  (Sant Esteve de Llitera, Llitera, s. XVIII – s. XIX)  Tractadista político-econòmic

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, estany de la  (Sueca, Ribera Baixa / València, Horta)  Petit estany (o la Caldereria) format vora la costa, al curs de la gola del Perelló (per on l'aigua de l'Albufera surt al mar), al límit dels dos municipis.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Plana, governació de la  (Plana Alta Altre nom de la governació de Castelló de la Plana, anterior al 1707.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, illa  (Santa Pola, Baix Vinalopó Illa

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPlana, illa  (Maó, Menorca Veure> Quarantena, illa de sa.

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Plana, illa  (Eivissa)  Antiga illa

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Plana Alta / Plana Baixa)  Nucli de la regió de Castelló, entre les dues comarques

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)  Barri de la ciutat

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Costera Territori de la comarca, a l'oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Caseria de l'antic mun. de Mont-ros

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plana, la  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Despoblat

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlana, la  (el Catllar de Gaià, Tarragonès Caseria.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida de l'horta, a l'est de la ciutat, vora la costa.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Alcover, Alt Camp)  Llogaret, al nord-est de la vila

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Avià, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Plana, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Illa de l'arxipèlag de Cabrera

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Plana, punta  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Cap de la costa

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana, Ramon  ( ? , s. XIX)  Enginyer militar i urbanista

81 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Plana Alta, la  (País Valencià)  Comarca: 957,3 km2, 191.789 hab (1999), capital: Castelló de la Plana

82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Inici páginaPlana Baixa, la  (País Valencià)  Comarca: 605,2 km2, 157.452 hab (1999), capital: Borriana

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana de Castelló, la  (Plana Alta / Plana Baixa Veure> Plana, la (o de Borriana).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana de Cruanyes, la  (Riudaura, Garrotxa)  Gran masia

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana de Matamala, la  (Gaià, Bages)  Veïnat

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plana de Riucorb, la  (Sant Martí de Riucorb, Urgell)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana de Vic, la  (Osona)  Veure> Vic, plana de

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana del Pintor, la  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri perifèric de la ciutat

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana d'en Tarrida  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de l'antic municipi d'Horta

90 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Inici páginaPlana d'Utiel, la  (País Valencià)  Comarca: 1.725,9 km2, 37.799 hab (1999), capital: Requena

91 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Plana i Castillon, Josep  (Benavarri, Baixa Ribagorça, 1717 - Tarassona, Aragó, 1795)  Bisbe

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Curcó, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1943 - )  Gravador, grafista i pintor

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Fontana, Ignasi  (Barcelona, 1740/50 – 1811)  Autor teatral

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Jorba, Esteve  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1832 – Barcelona, 1888)  Impressor

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Plana i Montcada, Ignasi  (Maó, Menorca, 1808 - Arnedo, La Rioja, 1880)  Militar

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Santaló, Alexandre  (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1940)  Escriptor

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana Litoral Valenciana  (País Valencià)  Pla costaner

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana Lledó, la  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental)  Barri de la ciutat

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana Rodona, la  (Olèrdola, Alt Penedès Poble (233 m alt) i cap del municipi, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola (que donà antigament nom al municipi), en substitució de la vella de Sant Miquel d'Èrdol.

Anar a:    Pla de M ]    [ Pla de T ]    [ Pla i C ]    [ Pla i N ]    [ Plana ]    [ Plana A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans