|
|
|
Anar a: [ Escar ] [ Escas ] [ Esco ] [ Escola ] [ Escola E ] [ Escola V ] Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior, lleig. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escarabat (el Palau d'Anglesola, Segrià) Despoblat 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni (Barcelona, s. XVII - 1710) Escultor barroc. Projectà el frontis de l'església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarcella, Joan d' ( ? , s. XIII) Frare del Temple 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escardó, Joan Baptista (Palma de Mallorca, 1581 – 1652) Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escardó, Rafael (Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902) Militar i polític 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
7 EUROPA - BIOGRAFIA Escarguel, Llàtzer (Rotier, Llenguadoc, 1816 – 1893) Polític 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escariu (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l'esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís. L'església era dedicada a santa Eulàlia. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escarlà (Tremp, Pallars Jussà) Poble 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Escaró
(Conflent)
Municipi: 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escarp, monestir d' (Massalcoreig, Segrià) Monestir cistercenc 12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Escarrà, Joan (Perpinyà, 1885 – París, França, 1955) Alpinista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils. Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l'expedició francesa de 1936-37 a l'Himàlaia. Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarrà i Feliu, Francesc (Girona, 1791 – 1866) Escriptor i advocat. Germà de Benet. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarrà i Feliu, Ramon (Girona, s. XVIII - ? , s. XIX) Metge i escriptor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarré, Francesc G. Veure> Garcia i Escarré, Francesc 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarré i Jané, Aureli Maria (l'Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 1968) Monjo benedictí i abat de Montserrat 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escarrer, Bernat ( ? , s. XIII – Avinyó, França, 1321) Prior de Montserrat 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escart (Escaló, Pallars Sobirà) Poble 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escàs (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Poble de l'antic mun. de Surp 21 ANDORRA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escàs (Arcavell, Alt Urgell) Caseria 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escàs (Montellà de Cadí, Baixa Cerdanya) Masia i antic terme 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escàs, Amaneu des Veure> Sescars, Amanieu de. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Escasasses, les (Rosselló) Veure> Cases de Pena, les. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escaules, les (Boadella i les Escaules, Alt Empordà) Poble 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escayola, Antoni (Catalunya, s XIX) Metge. Exercí a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Deixà nombrosos escrits mèdics. 28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Escena Catalana, L'
(Barcelona, 1908 – 1936)
Periòdic setmanal 29 CATALUNYA - ART Escipions, torre dels (Tarragona, Tarragonès) Sepulcre monumental romà, 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esclapers de Guilló, Pasqual (Elx, Baix Vinalopó, s. XVIII – 1755) Erudit i escriptor 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esclarmunda de Foix ( ? , s. XIII – s. XIV) Reina de Mallorca 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esclasans i Carbonell, Agustí (Barcelona, 1862 – 1938) Pintor 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esclasans i Folch, Agustí (Barcelona, 1895 – 1967) Escriptor 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esclet (Caçà de la Selva, Gironès) Veïnat 36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Esclop, mola de s' (Mallorca Septentrional) Cim (926 m alt) 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esclua (Cerdanya, a 885 - Catalunya, 924) Eclasiàstic 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escobar, Francesc (País Valencià, s. XVI – Barcelona, 1558) Preceptista i hel·lenista 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escobar i Saliente, Josep (Barcelona, 22/oct/1908 - 31/mar/1994) Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes "En Patufet" i "Virolet", i, més tard, a "TBO" i "Pulgarcito", al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc. Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats. Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escobedo i Abraham, Joana (Barcelona, 22/set/1942 - ) Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l'Escola de Bibliologia, ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l'ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981). És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980). Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escobedo i Bach, Simó (Barcelona, 1840 - Santiago de Cuba, 1869) Pintor 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escobet, serra d' (Aín / Alcúdia de Veo, Plana Baixa) Contrafort (717 m alt), situat entre els dos municipis 44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escoda i Coromina, Joan (Barcelona, 1920 - ) Pintor 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet, Ramir (la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911) Músic 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet i Alsina, Frederic (Barcelona, 1898 – 1987) Militar 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet i de Roger, Francesc d' (Barcelona, 1729 – 1791) Eclesiàstic i historiador 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet i Milà, Jaume (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1862 – Barcelona, 1904) Industrial. Fundà l'empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Gaudí feien dissenys (la reedició d'un d'aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d'Or el 1962). Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet i Palau, Joan d' (Cadaqués, Alt Empordà, 1720 - ? , 1808) Militar 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escofet i Vilamasana, Josep (Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, 1939) Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de "La Vanguardia". Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escolà i Cugat, Josep Maria (la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 1884) Sacerdot 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escolà i Marsà, Josep (Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 - Barcelona, 1976) Editor 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escolà i Segalès, Josep (Barcelona, 1914 – 1998) Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club. Fou dos cops internacional. La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom d'el Catedràtic. 56 CATALUNYA - LITERATURA Escola Apologètica Catalana (Catalunya, s. XIX) Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet. Va publicar la primera revista apologètica de l'Estat espanyol, "La Religión" (1837-41), continuada per "La Civilización" (1841-43). La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l'evolució filosòfica i teològica del grup. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Escola Catalana (Catalunya, 1965 - ) Revista editada per Òmnium Cultural 58 CATALUNYA - CULTURA
59 CATALUNYA - CULTURA Escola d'Administració Pública (Catalunya, 1914-36 / 1979 - ) Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya. Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979. 60 CATALUNYA - CULTURA Escola d'Agricultura (Barcelona, 1911 – 1940) Institució autònoma 61 CATALUNYA - EMPRESA Escola d'Alts Estudis Comercials (Barcelona, 1918 – 1936) Institució 62 CATALUNYA - CULTURA Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (Barcelona, 1960 - ) Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l'objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives. A partir de l'estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional. 63 CATALUNYA - CULTURA
64 CATALUNYA - CULTURA Escola de Bibliotecàries (Barcelona, 1915 - ) Institució 65 CATALUNYA - CULTURA Escola de Jardineria Rubió i Tudurí (Barcelona, 1/set/1933 - ) Escola de jardineria. Oberta per l'arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio de l'estat espanyol. Després d'una petita aturada durant i després de la guerra civil, l'escola reprengué la seva activitat l'any 1945 amb l'arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs. A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d'estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada. Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d'aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys cinquanta, l'elaboració de l'index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s'intercanvien llavors amb centres botànics d'arreu del món. L'escola ha canviat de lloc tres vegades, encara que sempre dins el parc de Montjuïc, i des de l'any 1958 és al carrer del Marquès de Comillas, en un edifici annex a Parcs i Jardins. El curs 2000-01 l'escola deixà de dependré de Parcs i Jardins de Barcelona i fou adscrita a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB). 116 CATALUNYA - CULTURA
66 CATALUNYA - CULTURA Escola de Mestres (Barcelona, 1906 – 1910) Institució 67 CATALUNYA - CULTURA Escola de Mestres Rosa Sensat (Catalunya, 1965 - ) Institució 68 CATALUNYA - CULTURA Escola de Nàutica d'Arenys de Mar (Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874) Institució 69 CATALUNYA - CULTURA Escola de Nàutica de Barcelona (Barcelona, 1769 - ) Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l'oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L'Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l'Institut d'Ensenyament Mitjà i seguidament a l'Escola Industrial. L'any 1868 fou dissolta pel govern. El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l'Escola (amb el nom d'Escola Provincial de Nàutica) s'instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874, però, se'n féu càrrec l'estat amb el nom d'Escola Oficial de Nàutica. Des del 1981 té el nom d'Escola Superior de la Marina Civil. 70 ILLES BALEARS - CULTURA Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca (Palma de Mallorca, 1799 - ) Institució 71 CATALUNYA - CULTURA
72 CATALUNYA - CULTURA Escola del Treball (Barcelona, 1913 - ) Institució 73 CATALUNYA - CULTURA Escola Eina (Barcelona, 1966 - ) Escola d'art 74 CATALUNYA - CULTURA Escola Horaciana (Barcelona, 1905 – 1912) Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l'Escola Moderna, se n'apartà al cap de poc temps. Mantingué el caràcter d'escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l'ensenyament en les necessitats de l'infant i donava prioritat a l'educació estètica. 75 CATALUNYA - CULTURA Escola Industrial de Barcelona (Barcelona, 1904 - ) Institució dedicada a l'ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l'antiga fàbrica Batlló. El 1913 en sorgí l'Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional. 76 ILLES BALEARS - LITERATURA Escola Mallorquina (Illes Balears) Conjunt de poetes de la primera meitat del s XX, vinculats especialment a la revista "La Nostra Terra" i cultivadors d'un humanisme d'arrel clàssica i mediterrània. Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, i els membres més destacats del grup, Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 77 CATALUNYA - CULTURA
78 CATALUNYA - CULTURA Escola Moderna (Barcelona, ago/1901 – mai/1906) Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l'esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola. Formà part del moviment d'expansió intel·lectual i de creació d'escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d'exàmens i de càstigs i algunes de les normes del que s'ha anomenat educació activa. Tot i el recel amb què fou rebuda per l'alta burgesia, que hi veia un perill d'agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l'Escola fou clausurada a causa de l'atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909), Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del "Boletín de la Escuela Moderna" (oct/1901-jul/1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L'École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma). Entre les publicacions de l'editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l'Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica. 79 ILLES BALEARS - CULTURA Escola Municipal de Mallorquí (Manacor, Mallorca Oriental, 1973 - ) Escola pública 80 CATALUNYA - CULTURA Escola Municipal de Música de Barcelona Veure> Conservatori Superior de Música de Barcelona. 81 CATALUNYA - POLÍTICA
82 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Escola Satírica Valenciana (València, fi del s. XV – XVI) Grup de poetes 114 CATALUNYA - EMPPRESA Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE) (Pedralbes, Barcelona, 1958 - ) Escola superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d'empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús. Creà el primer màster en direcció d'empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s'uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull. 83 CATALUNYA - CULTURA Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) (Barcelona, 1987 - ) Escola professional 84 CATALUNYA - CULTURA Escola Superior dels Bells Oficis (Barcelona, 18/mai/1914 – 1923) Institució d'ideari típicament noucentista, destinada a l'ensenyament artesanal. Fou creada per la Diputació de Barcelona i comprenia, fonamentalment, les especialitats de fusteria, tapisseria, jardineria i ceràmica. Foren professors de l'entitat Francesc d'A. Galí, Esteve Monegal, Joaquim Folch i Torres, Pau Gargallo, Josep Aragay, N.M. Rubió i Tudurí i Ramon Sunyer, entre d'altres. Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera. 85 CATALUNYA - CULTURA
86 CATALUNYA - CULTURA Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEAL) (Lleida, 1978 - ) Escola 87 CATALUNYA - CULTURA Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (Barcelona, 1973 - ) Escola tècnica superior 88 CATALUNYA - CULTURA Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions (ETSET) (Terrassa, Vallès Occidental, 1971 - ) Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s'instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes. S'hi imparteixen les especialitats d'electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions. 89 CATALUNYA - CULTURA Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (Barcelona, 1851 – 1971) Escola nascuda en el si de l'Escola Industrial de Barcelona. Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. 90 CATALUNYA - CULTURA Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (Barcelona, des/1982 - ) Escola. Creada el 1915 amb el nom d'Escola de Bibliotecàries, ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor. És adscrita a la Universitat de Barcelona. 91 CATALUNYA - CULTURA Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL) (Sant Just Desvern, Barcelonès, 1991) Escola superior 92 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
93 CATALUNYA - CULTURA Escola Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - ) Escola 94 CATALUNYA - CULTURA Escolania de Montserrat (Montserrat, s. XIV - ) Grup de nois 95 ILLES BALEARS - CULTURA Escolania dels Nins Blauets (santuari del Lluc, Mallorca, 1531 - ) Institució 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escolano, Gaspar (València, 1560 – 1619) Historiador 115 CATALUNYA - ART Escolapi d'Empúries Veure> Asclepi d'Empúries. 97 CATALUNYA - CULTURA Escoltes Catalans (Catalunya, 1974 - ) Institució escolta 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esconsa (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Masia i antic terme, al sud-est de Montellà de Cadí. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escop, Ivon l' Veure> Aragó i Turon, Ricard. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA
101 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Escorbets, pic d' (Benasc / Saünc, Ribagorça) Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Grist i d'Estós, entre els dos municipis. 102 ILLES BALEARS - MUNICIPI
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escorial, l' (Vic, Osona) Masia 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escorihuela, Isidre (Alacant, s. XVII – 1723) Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l'ús de violins en la música religiosa. És autor de diverses composicions. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escorihuela, Joan Baptista (València, 1753 – 1817) Poeta i impressor 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escorna, Ramon ( ? , s. XIII) Funcionari reial 108 CATALUNYA - HISTÒRIA Escornalbou, baronia d' (Riudecanyes, Baix Camp) Jurisdicció senyorial, creat el 1166 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escornalbou, monestir d' (Riudecanyes, Baix Camp) Canònica augustiniana (1166) 110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escorratell (Oriola, Baix Segura) Caseria, a l'esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat. La sèquia d'Escorratell, que s'inicia a l'assut d'Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escorsa i Cruells, Dionís (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1840 – Barcelona, 1900) Industrial 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escorsell, Francesc ( ? , s. XIX – 1900) Músic i eclesiàstic 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escós (Estac, Pallars Sobirà) Poble
Anar
a: [ Escar ]
[ Escas ] [ Esco ] [
Escola ]
[ Escola E ] [ Escola
V ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Escorca
