A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Escar ]    [ Escas ]    [ Esco ]    [ Escola ]    [ Escola E ]    [ Escola V ]

Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior, lleig. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escarabat  (el Palau d'Anglesola, Segrià)  Despoblat

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni  (Barcelona, s. XVII - 1710)  Escultor barroc. Projectà el frontis de l'església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarcella, Joan d'  ( ? , s. XIII)  Frare del Temple

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escardó, Joan Baptista  (Palma de Mallorca, 1581 – 1652)  Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escardó, Rafael  (Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)  Militar i polític

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaEscarguel, Juli  (Perpinyà, 1861 – 1930)  Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de "L'Indépendant" a partir del 1893, procurà de mantenir el programa "ni réaction, ni révolution", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista. En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta "Le Roussillon". Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).

7 EUROPA - BIOGRAFIA

Escarguel, Llàtzer  (Rotier, Llenguadoc, 1816 – 1893)  Polític

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escariu  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l'esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís. L'església era dedicada a santa Eulàlia.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escarlà  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Escaró  (Conflent)  Municipi: 881 m alt, 15,2 km2, 84 hab (1999)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escarp, monestir d'  (Massalcoreig, Segrià Monestir cistercenc

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Escarrà, Joan  (Perpinyà, 1885 – París, França, 1955)  Alpinista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils. Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l'expedició francesa de 1936-37 a l'Himàlaia. Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscarrà i Feliu, Benet  (Girona, s. XVIII – s. XIX)  Metge

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrà i Feliu, Francesc  (Girona, 1791 – 1866)  Escriptor i advocat. Germà de Benet. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrà i Feliu, Ramon  (Girona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Metge i escriptor

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarré, Francesc G.  Veure> Garcia i Escarré, Francesc

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarré i Jané, Aureli Maria  (l'Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 1968)  Monjo benedictí i abat de Montserrat

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrer, Bernat  ( ? , s. XIII – Avinyó, França, 1321)  Prior de Montserrat

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escart  (Escaló, Pallars Sobirà)  Poble

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escàs  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Poble de l'antic mun. de Surp

21 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscàs  (la Maçana, Andorra)  Llogaret de la parròquia

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escàs  (Arcavell, Alt Urgell)  Caseria

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escàs  (Montellà de Cadí, Baixa Cerdanya)  Masia i antic terme

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escàs, Amaneu des  Veure> Sescars, Amanieu de.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escasasses, les  (Rosselló Veure> Cases de Pena, les.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaules, les  (Boadella i les Escaules, Alt Empordà)  Poble

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escayola, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Metge. Exercí a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Deixà nombrosos escrits mèdics.

28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escena Catalana, L'  (Barcelona, 1908 – 1936)  Periòdic setmanal  

29 CATALUNYA - ART

Escipions, torre dels  (Tarragona, Tarragonès Sepulcre monumental romà,

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEsclanyà  (Begur, Baix Empordà)  Poble

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esclapers de Guilló, Pasqual  (Elx, Baix Vinalopó, s. XVIII – 1755)  Erudit i escriptor

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esclarmunda de Foix  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Reina de Mallorca

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclasans i Carbonell, Agustí  (Barcelona, 1862 – 1938)  Pintor

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclasans i Folch, Agustí  (Barcelona, 1895 – 1967)  Escriptor

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esclet  (Caçà de la Selva, Gironès)  Veïnat

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Esclop, mola de s'  (Mallorca Septentrional)  Cim (926 m alt)

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclua  (Cerdanya, a 885 - Catalunya, 924)  Eclasiàstic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsclusa, Manel  (Vic, Osona, 1952 - )  Fotògraf  

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escobar, Francesc  (País Valencià, s. XVI – Barcelona, 1558)  Preceptista i hel·lenista

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escobar i Saliente, Josep  (Barcelona, 22/oct/1908 - 31/mar/1994)  Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes "En Patufet" i "Virolet", i, més tard, a "TBO" i "Pulgarcito", al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc. Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats. Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escobedo i Abraham, Joana  (Barcelona, 22/set/1942 - )  Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l'Escola de Bibliologia, ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l'ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981). És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980). Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escobedo i Bach, Simó  (Barcelona, 1840 - Santiago de Cuba, 1869)  Pintor

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escobet, serra d'  (Aín / Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Contrafort (717 m alt), situat entre els dos municipis

44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaEscòcia, Sebastià d'  (Cigales, Castella, s. XV - ? , s. XVI)  Llibreter i impressor

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escoda i Coromina, Joan  (Barcelona, 1920 - )  Pintor

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet, Ramir  (la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911)  Músic

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Alsina, Frederic  (Barcelona, 1898 – 1987)  Militar

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i de Roger, Francesc d'  (Barcelona, 1729 – 1791)  Eclesiàstic i historiador

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Milà, Jaume  (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1862 – Barcelona, 1904)  Industrial. Fundà l'empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Gaudí feien dissenys (la reedició d'un d'aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d'Or el 1962). Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Palau, Joan d'  (Cadaqués, Alt Empordà, 1720 - ? , 1808)  Militar

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Vilamasana, Josep  (Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, 1939)  Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de "La Vanguardia". Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscolà i Argilaga, Antoni  (Barcelona, 1875 - )  Escriptor i dibuixant

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Cugat, Josep Maria  (la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 1884)  Sacerdot

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Marsà, Josep  (Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 - Barcelona, 1976)  Editor

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Segalès, Josep  (Barcelona, 1914 – 1998)  Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club. Fou dos cops internacional. La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom d'el Catedràtic.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Escola Apologètica Catalana  (Catalunya, s. XIX)  Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet. Va publicar la primera revista apologètica de l'Estat espanyol, "La Religión" (1837-41), continuada per "La Civilización" (1841-43). La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l'evolució filosòfica i teològica del grup.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escola Catalana  (Catalunya, 1965 - )  Revista editada per Òmnium Cultural

58 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola Catalana d'Art Dramàtic  (Barcelona, 1913 – 1933)  Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d'actors, va ésser dirigida per Adrià Gual. S'hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre. Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s'hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d'Instituto del Teatro Nacional. Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.

59 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Administració Pública  (Catalunya, 1914-36 / 1979 - )  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya. Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

60 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Agricultura  (Barcelona, 1911 – 1940)  Institució autònoma

61 CATALUNYA - EMPRESA

Escola d'Alts Estudis Comercials  (Barcelona, 1918 – 1936)  Institució

62 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual  (Barcelona, 1960 - )  Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l'objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives. A partir de l'estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.

63 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola de Belles Arts de Barcelona (o Escola de Llotja)  (Barcelona, 1775 - )  Institució destinada a l'ensenyament de l'art. Va ser establerta per la Junta de Comerç a l'edifici de Llotja amb el nom d'Escola de Nobles Arts. Posteriorment amplià el pla d'estudis amb la secció d'arquitectura (1817) i la d'ornamentació tèxtil (1834). L'any 1901 l'escola prengué la denominació d'Escola Superior d'Arts, Indústries i Belles Arts, per un decret que donava aquest nom a les escoles de belles arts refoses amb les d'arts i oficis, i el 1924 passà a anomenar-se Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts. A partir del 1940 l'Escola s'organitzà en dues branques: l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, posteriorment dita Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que el curs 1977-78 esdevingué la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

64 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Bibliotecàries  (Barcelona, 1915 - )  Institució

65 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Jardineria Rubió i Tudurí  (Barcelona, 1/set/1933 - )  Escola de jardineria. Oberta per l'arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio de l'estat espanyol. Després d'una petita aturada durant i després de la guerra civil, l'escola reprengué la seva activitat l'any 1945 amb l'arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs. A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d'estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada. Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d'aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys cinquanta, l'elaboració de l'index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s'intercanvien llavors amb centres botànics d'arreu del món. L'escola ha canviat de lloc tres vegades, encara que sempre dins el parc de Montjuïc, i des de l'any 1958 és al carrer del Marquès de Comillas, en un edifici annex a Parcs i Jardins. El curs 2000-01 l'escola deixà de dependré de Parcs i Jardins de Barcelona i fou adscrita a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB).

116 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola de Llotja  Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona.

66 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Mestres  (Barcelona, 1906 – 1910)  Institució

67 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Mestres Rosa Sensat  (Catalunya, 1965 - )  Institució

68 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Nàutica d'Arenys de Mar  (Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)  Institució

69 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Nàutica de Barcelona  (Barcelona, 1769 - )  Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l'oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L'Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l'Institut d'Ensenyament Mitjà i seguidament a l'Escola Industrial. L'any 1868 fou dissolta pel govern. El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l'Escola (amb el nom d'Escola Provincial de Nàutica) s'instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874, però, se'n féu càrrec l'estat amb el nom d'Escola Oficial de Nàutica. Des del 1981 té el nom d'Escola Superior de la Marina Civil.

70 ILLES BALEARS - CULTURA

Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1799 - )  Institució

71 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola del Mar  (Barcelona, 1922 - )  Escola

72 CATALUNYA - CULTURA

Escola del Treball  (Barcelona, 1913 - )  Institució

73 CATALUNYA - CULTURA

Escola Eina  (Barcelona, 1966 - )  Escola d'art

74 CATALUNYA - CULTURA

Escola Horaciana  (Barcelona, 1905 – 1912)  Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l'Escola Moderna, se n'apartà al cap de poc temps. Mantingué el caràcter d'escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l'ensenyament en les necessitats de l'infant i donava prioritat a l'educació estètica.

75 CATALUNYA - CULTURA

Escola Industrial de Barcelona  (Barcelona, 1904 - )  Institució dedicada a l'ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l'antiga fàbrica Batlló. El 1913 en sorgí l'Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.

76 ILLES BALEARS - LITERATURA

Escola Mallorquina  (Illes Balears)  Conjunt de poetes de la primera meitat del s XX, vinculats especialment a la revista "La Nostra Terra" i cultivadors d'un humanisme d'arrel clàssica i mediterrània. Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, i els membres més destacats del grup, Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

77 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola Massana  (Barcelona, 1929 - )  Escola

78 CATALUNYA - CULTURA

Escola Moderna  (Barcelona, ago/1901 – mai/1906)  Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l'esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola. Formà part del moviment d'expansió intel·lectual i de creació d'escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d'exàmens i de càstigs i algunes de les normes del que s'ha anomenat educació activa. Tot i el recel amb què fou rebuda per l'alta burgesia, que hi veia un perill d'agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l'Escola fou clausurada a causa de l'atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909), Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del "Boletín de la Escuela Moderna" (oct/1901-jul/1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L'École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma). Entre les publicacions de l'editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l'Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica.

79 ILLES BALEARS - CULTURA

Escola Municipal de Mallorquí  (Manacor, Mallorca Oriental, 1973 - )  Escola pública

80 CATALUNYA - CULTURA

Escola Municipal de Música de Barcelona  Veure> Conservatori Superior de Música de Barcelona.

81 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaEscola Popular de Guerra de Catalunya  (Barcelona, 26/oct/1936 – 1939)  Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc. Els primers profesors honoraris foren Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.

82 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Escola Satírica Valenciana  (València, fi del s. XV – XVI)  Grup de poetes

114 CATALUNYA - EMPPRESA

Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE)  (Pedralbes, Barcelona, 1958 - )  Escola superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d'empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús. Creà el primer màster en direcció d'empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s'uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull.

83 CATALUNYA - CULTURA

Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB)  (Barcelona, 1987 - )  Escola professional

84 CATALUNYA - CULTURA

Escola Superior dels Bells Oficis  (Barcelona, 18/mai/1914 – 1923)  Institució d'ideari típicament noucentista, destinada a l'ensenyament artesanal. Fou creada per la Diputació de Barcelona i comprenia, fonamentalment, les especialitats de fusteria, tapisseria, jardineria i ceràmica. Foren professors de l'entitat Francesc d'A. Galí, Esteve Monegal, Joaquim Folch i Torres, Pau Gargallo, Josep Aragay, N.M. Rubió i Tudurí i Ramon Sunyer, entre d'altres. Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera.

85 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona  (Barcelona, 1817 – 1850)  Institució

86 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEAL)  (Lleida, 1978 - )  Escola

87 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona  (Barcelona, 1973 - )  Escola tècnica superior

88 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions (ETSET)  (Terrassa, Vallès Occidental, 1971 - )  Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s'instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes. S'hi imparteixen les especialitats d'electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.

89 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona  (Barcelona, 1851 – 1971)  Escola nascuda en el si de l'Escola Industrial de Barcelona. Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.

90 CATALUNYA - CULTURA

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació  (Barcelona, des/1982 - )  Escola. Creada el 1915 amb el nom d'Escola de Bibliotecàries, ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor. És adscrita a la Universitat de Barcelona.

91 CATALUNYA - CULTURA

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL)  (Sant Just Desvern, Barcelonès, 1991)  Escola superior

92 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaEscola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua  (País Valencià, 1990 - )  Entitat

93 CATALUNYA - CULTURA

Escola Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - )  Escola

94 CATALUNYA - CULTURA

Escolania de Montserrat  (Montserrat, s. XIV - )  Grup de nois

95 ILLES BALEARS - CULTURA

Escolania dels Nins Blauets  (santuari del Lluc, Mallorca, 1531 - )  Institució

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escolano, Gaspar  (València, 1560 – 1619)  Historiador

115 CATALUNYA - ART

Escolapi d'Empúries  Veure> Asclepi d'Empúries.

97 CATALUNYA - CULTURA

Escoltes Catalans  (Catalunya, 1974 - )  Institució escolta

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esconsa  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Masia i antic terme, al sud-est de Montellà de Cadí.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escop, Ivon l'  Veure> Aragó i Turon, Ricard.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscorbes, pic d'  (Pallars Sobirà)  Cim (2.788 m alt) de la comarca

101 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Escorbets, pic d'  (Benasc / Saünc, Ribagorça)  Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Grist i d'Estós, entre els dos municipis.

102 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaEscorca  (Mallorca Septentrional Municipi: 525 m alt, 139,4 km2, 308 hab (1999). Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sòller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d'interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures. La vida econòmica es basa en el turisme, l'agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l'explotació d'aigües. El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l'antiga parròquia de Sant Pere d'Escorca. El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N'Amer i Cúber. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament d'Escorca

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escorial, l'  (Vic, Osona)  Masia

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escorihuela, Isidre  (Alacant, s. XVII – 1723)  Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l'ús de violins en la música religiosa. És autor de diverses composicions.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escorihuela, Joan Baptista  (València, 1753 – 1817)  Poeta i impressor

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscorihuela i Clauxí, Hipòlit  (Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)  Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorna, Ramon  ( ? , s. XIII)  Funcionari reial

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Escornalbou, baronia d'  (Riudecanyes, Baix Camp Jurisdicció senyorial, creat el 1166

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escornalbou, monestir d'  (Riudecanyes, Baix Camp Canònica augustiniana (1166)

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escorratell  (Oriola, Baix Segura Caseria, a l'esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat. La sèquia d'Escorratell, que s'inicia a l'assut d'Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorsa i Cruells, Dionís  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1840 – Barcelona, 1900)  Industrial

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorsell, Francesc  ( ? , s. XIX – 1900)  Músic i eclesiàstic

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escós  (Estac, Pallars Sobirà)  Poble

Anar a:    Escar ]    [ Escas ]    [ Esco ]    [ Escola ]    [ Escola E ]    [ Escola V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans