A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Rossello ]    [ Rossello, R ]    [ Rosselló i R ]    [ Rost ]    [ Rou ]    [ Roureda ]

Els humoristes i els filòsofs diuen moltes favades, però els filòsofs són més ingenus i les diuen sense voler. (Noel Clarasó i Serrat)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rosselló, castell  (Perpinyà, Rosselló Veure> Castellrosselló.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, comtat de  (Catalunya Nord, 759 - jun/1660)  Territori regit per un comte

3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, diòcesi de  (Catalunya Nord, s. IX – s. X)  Denominació que prengué sovint la diòcesi d'Elna.

4 CATALUNYA NORD - COMARCA

Rosselló, el  (Catalunya Nord Comarca: 1.499,2 km2, 331.199 hab (1999), capital: Perpinyà

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rosselló, el  (Catalunya Nord)  Designació habitual de la part de Catalunya annexada a França

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló, Ferrer de  (Catalunya, s. XIII – Illes Balears, s. XIV)  Cavaller. La seva filla Laura es casà amb Sanç, fill natural de Ferran de Mallorca.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló, Gabriel Josep  (Palma de Mallorca, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor i polític

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló, Gil  ( ? , s. XIII – s. XIV)  XXIX Abat perpetu de Poblet

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, guerra del  (Rosselló, 1473 – 1475)  Conflicte bèl·lic entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, Laura de  (Catalunya, s XIV - Illes Balears, s XIV)  Filla del cavaller Ferrer de Rosselló. Es casà amb Sanç, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, mestre del  (Catalunya Nord, s. XV)  Pintor

12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, pèrdua del  (Rosselló, 1635 – 1678)  Procés d'entrega del Rosselló a la corona francesa

13 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, província del  (Catalunya Nord, 1659–1790)  Nom donat a les comarques annexades

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rosselló, Ramon de  (Rosselló, s. XIII)  Trobador

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRosselló, roc del  (Sornià, Fenolleda / Mosset, Conflent Cim (1.314 m alt) de la serra que separa la vall d'Adasig de la vall de la Castellana, límit històric entre Catalunya i Occitània.

16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, vegueria de  (Catalunya Nord)  Antiga demarcació administrativa

17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló, vescomtat de  (Catalunya Nord)  Jurisdicció de l'antic comtat de Rosselló

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Rosselló de Segrià  (Segrià Municipi: 9,90 km2, 252 m alt, 1.796 hab (1999)

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló i Axet, Pere  (Hostafrancs, Barcelona, 1895 – Barcelona, 1956)  Militar

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Bordoy, Guillem  (Palma de Mallorca, 1932 - )  Prehistoriador i arqueòleg

21 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Rosselló i Cerdanya, comtats de  (Catalunya Nord)  Territori format pels dos antics comtats

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Crespí, Joan  (Alaró, Mallorca, 1854 - Palma de Mallorca, 1935)  Escriptor

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosselló i Donato, Ramon de  (Barcelona, 1876 – 1936)  Genealogista. Fill de l'advocat Pere de Rosselló i Puig. Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló. Fou mort en iniciar-se la guerra civil. Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una col·lecció de notes manuscrites procedents de documents coneguts com Els papers del comte de Vilanova.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Ferrà, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1833 - la Real, Mallorca, 1909)  Eclesiàstic

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló i Miralles, Coloma  (Palma de Mallorca, 1871 – 1955)  Escriptora

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Pastors, Alexandre  (Palma de Mallorca, 1853 - d 1923)  Polític

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Porcel, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 13/ago/1913 - el Brull, Osona, 1/gen/1938)  Escriptor

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Prados, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)  Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l'Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist. El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Ribera, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1827 – 1902)  Poeta i lul·lista

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Rosselló, Llorenç  (Alaró, Mallorca, 1868 - sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)  Escultor

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Sureda, Antoni  (Palma de Mallorca, 1785 - Carcaixent, Ribera Alta, 1855)  Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l'orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la securalització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari "El Atleta de la Verdad" (1822); això l'obligà a abandonar l'illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d'idees i arribà a ésser predicador de l'arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic. Aleshores es dedicà a l'escolàstica i a l'apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la "Biblioteca Sagrada", destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí. La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRosselló i Verger, Vicenç Maria  (Palma de Mallorca, 1931 - )  Geògraf

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rosselló i Villalonga, Joan  (Ciutadella, Menorca, s. XX)  Escriptor. Publicà Idil·li triat (1904, 1928), Ruralismo (1908), La carta del obispo Severo; su autenticidad (1909), Sor Clara Monjo. Apuntes biográficos (1912) i Sor Mariana Olives (1914).

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

rossellonès –esa  (Rosselló)  Natural o relatiu a la comarca

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossetti i Sánchez, Francesc  (Mataró, Maresme, 1895 - ? )  Escriptor

36 EUROPA - BIOGRAFIA

Rossi, Aldo (Arconovaldo Bonaccorsi)  (Romanya, Itàlia, s. XIX - Roma, Itàlia, 1962)  Advocat

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossich i Estragó, Albert  (Girona, 13/jul/1952 - )  Estudiós de la literatura i filòleg. Estudià filologia catalana, dret i periodisme. Professor universitari. És autor d'importants estudis sobre el barroc català i cal esmentar Una poètica del Barroc: el Parnàs català (1979, premi Milà i Fontanals de l'IEC 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia: història i mite del rector de Vallfogona (1987). És autor també de Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1981) i, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell, d'El futur de la llengua catalana (1991). Ha fet diverses col·laboacions en l'obra Història de la cultura catalana (1997). Col·laborà habitualment en revistes culturals i diaris.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa Veïnat, a la dreta del Fluvià, aigua amunt del poble. Hi ha indústria tèxtil.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRossinyol  ( ? , s. XVII)  Escriptor religiós

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol, fàbrica d'en  (Manlleu, Osona Veure> Remissa, can.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rossinyol, Miquel  (Palma de Mallorca, 1720 – 1794)  Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca. Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossinyol, Pere Jordi  ( ? , s. XVII)  Escriptor

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rossinyol, riu  (Vallès Oriental)  Curs d'aigua, afluent esquerrà de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, dins el terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s'uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosso, pau del  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Eclesiàstic i polític

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rostany  (Girona ?, s VIII – s IX)  Comte de Girona (v785-a812), nomenat per Lluís el Piadós, probablement de nissaga autòctona.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rostrojo, Josep  (País València, s. XVII)  Escriptor

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Roter  (Rosselló)  Veure> Vilanova de la Ribera.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Roteros  (València, Horta Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat (en aquest indret el mur passava per l'actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRotes, les  (Dènia, Marina Alta)  Caseria i centre turístic

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rotes, les  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló Veure> Platja de Sant Cebrià, la.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rotes, ses  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rotger i Capllonch, Mateu  (Pollença, Mallorca, 1862 - Palma de Mallorca, 1916)  Historiador

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rotgers  (Borredà, Berguedà Veure> Sant Sadurní de Rotgers.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rotlà  (Roglà i Corberà, Costera Veure> Roglà.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rotlet, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, a la costa, a llevant des Molinar.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rotllada, la  (l'Esquirol, Osona)  Antic hostal i ferreria

57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Rotllan, Pere Joan  (Tamarit de Llitera, Llitera, s. XV - Barcelona ?, a 1528)  Humanista

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Ròtova  (Safor)  Municipi: 7,59 km2, 103 m alt, 1.320 hab (1999)

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRòtova, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d'Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova. Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d'Antella i de l'Uixola.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rotruda  (Catalunya, s. IX - d 844)  Comtessa d'Empúries. Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, i de Ramil·la. Muller del comte Alaric d'Empúries. Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies (Conflent). Els llegà a la seva filla Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d'Eixalada. El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roudor, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller de la Companyia Catalana d'Orient

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roura i Estrada, Josep  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1787 – Barcelona, 1860)  Químic

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roura i Garriga, Leandre  (Sabadell, Vallès Occidental, 1887 – 1969)  Escriptor

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roura i Parella, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1897 - Middletown, EUA, 1983)  Filòsof i pedagog

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roura i Pujol, Miquel  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1840 - Maó, Menorca, 1909)  Bibliotecari. És autor d'una Reseña de los incunables (1870) i d'un Catálogo de impresos de la biblioteca pública de Maó.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roure, castell del  (Susqueda, Selva Nom donat al castell de Fornils.

67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Roure, el  (els Masos, Conflent Antiga església dedicada a la Mare de Déu del Roure, al sud del terme.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaRoure, el  (Tellet, Rosselló Santuari (la Mare de Déu del Roure), al sud-est del poble.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roure, el  (Pont de Molins, Alt Empordà)  Santuari

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure, Jaume  ( ? , ? )  Funcionari de Martí l'Humà

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure, Sebastià  (Catalunya, s. XVI - Vic, Osona, 1572)  Argenter (o Sebastià Sitjar). Entre els anys 1555 i 1561 consta que realitzà diferents treballs per a la seu de Vic, entre els quals la creu processional de la Confraria del Santíssim (1557). També obrà una creu d'argent per a la parròquia de Sarrià (1560).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Bofill, Conrad  (Barcelona, 1841 – 1928)  Autor dramàtic i periodista

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Brugulat, Alfons  (Barcelona, 1889 – 1962)  Autor dramàtic i periodista. Fill de Conrad Roure i Bofill. Fou director del setmanari esportiu "Xut!". Publicà novel·les breus, les narracions per a infants El capità Patacada (1919) i més de trenta obres de teatre, entre vodevils i obres de caire popular: La ciutadella (1925), Muntanyes del Canigó (1926), La florista de la Rambla (1928), La reina ha relliscat (1933), Les dones han guanyat (1933), etc. Publicà també el llibre de records La rebotiga de Pitarra (1946).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Figueras, Narcís  (Girona, 1865 – 1951)  Escriptor

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roure i Torrent, Josep  (Barcelona, 1902 – Mèxic, 1955)  Escriptor i polític. Col·laborà a "Almanac de la Campana", "Mirador", "Meridià" (1938-39), "Occident" (1949-50), "Nova Era" (Mèxic, 1944-46), "Pont Blau" (Mèxic) i "Quaderns de l'Exili" (Mèxic, 1943-47).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Roureda, la  (Sant Gregori, Gironès Veïnat, a la dreta del Ter, al sud del poble de Domeny, de la parròquia del qual depèn.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRoureda de l'Olivera, la  (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà, a la regió d'Olot, al sud del turó de Croscat.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampRourell, el  (Alt Camp Municipi: 2,21 km2, 114 m alt, 309 hab (2004), (o el Raurell). Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament. Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l'aigua del Francolí. Els efectes negatius de la crisi del sector de l'avellana es feren notar en el nombre d'habitants a partir del decenni del 1960. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, reedificada al s XVII, i per l'antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al s XII fou el centre templer de la comanda del Rourell. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DEL ROURELL - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roures, Miquel  ( ? , s. XIV – s. XV)  XL Abat perpetu de Poblet

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rouret i Callol, Martí  (l'Escala, Alt Empordà, 1902 – Mèxic, 1968)  Polític. Estudià a la normal de Girona i col·laborà a "L'Empordà Federal" de Figueres i a "L'Autonomista" de Girona. El 1926 anà a Móra d'Ebre com a membre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà "L'Ideal de l'Ebre", i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta. S'adherí seguidament a l'Esquerra Republicana de Catalunya i, després de l'adveniment de la República, fou elegit diputat al parlament català, del qual fou secretari. Fou empresonat al vaixell Uruguay amb motiu dels fets del Sis d'octubre. Durant la guerra civil fou conseller de sanitat i assistència (jul-set/1936), comissari d'ordre públic i sots-secretari de la presidència. El 1939 s'exilià a França i el 1942 es traslladà finalment a Mèxic.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rous, Francesc  (Prada, Conflent, 1828 - Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1897)  Poeta i eclesiàstic

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rous, Josep  (Prada, Conflent, 1881 - ?, s XX)  Polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932). Fundador a Tolosa de la revista "Idées Libres", fou redactor del "Midi Socialiste" de Tolosa (1910), director i redactor en cap del "Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions" (1913).

83 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Inici páginaRoussillon, Le  (Perpinyà, 2/mai/1870 – s. XIX)  Diari aparegut com a successor del "Journal des Pyrénées-Orientales". Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries. El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l'aplicació de la llei de separació de l'església i l'estat.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rouvière i Bula, Lluís  (Barcelona, s. XIX – 1904)  Enginyer industrial

85 CATALUNYA - CULTURA

Rovell de l'Ou, El  (Barcelona, Barcelonès)  Taverna del carrer de l'Hospital, que donà nom a un grup d'artistes i intel·lectuals que s'hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX. Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l'acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s'hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec. El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l'època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rovella, sèquia de  (València, Horta)  Sèquia, a la dreta del Túria

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovellats  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, a la riera de Pontons, vora l'aiguabarreig amb el riu de Foix.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovinyó  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Veure> Sant Martí de Rovinyó.

Anar a:    Rossello ]    [ Rossello, R ]    [ Rosselló i R ]    [ Rost ]    [ Rou ]    [ Roureda ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans