|
|
|
Anar a: [ Abi ] [ Abril i ] [ Abu D ] [ Ac ] [ Academia de C ] [ Academia de M ] Els llibres han dut a la majoria cultura i intel·ligència, però a alguns la follia. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Abiar (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Caseriu. Al segle XIII era un dels llocs del terme general de Dénia. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abiell, Guillem (Barcelona, s. XIV - Palerm, Sicília, 1420) Mestre d'obres. Anomenat també Guillemins. Treballa en nombrosos edificis barcelonins: claustre de l’Hospital de la Santa Creu, esglésies de Santa Maria del Pi, de Sant Jaume, del Carme i de Montsió. Formà part de la junta d’arquitectes del 1416 que dictaminà sobre el projecte de la catedral de Girona. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Abió (Xixona, Alacantí) Vall. Capçalera de la rambla de Busot. És anomenada també la foia dels Abions, per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l'Abió Alt i l'Abió Baix, els quals, eclesiàsticament, són un anex de la Torre de les Maçanes. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abraham,
Jonah ben
(Girona, 1180 – Toledo, Castella, 1263) Escriptor hebreu. Era cosí germà del famós
Bonastruc de
Porta. Estudià a terres occitanes i a França. Fou adversari de les doctrines de Maimònides, que excomunicà enèrgicament en unió del seu mestre, el montpellerí Salomó ben Abraham, i del seu deixeble David ben Saül Jonah. Del 1248 al 1254 tingué escola oberta a
Barcelona. Residí després a Toledo. Hom 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abraham Bar Hiyya (Barcelona, s. XII - d 1145) Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145. Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental. Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari. Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Abraham Bedersí (Besiers, França, 1240 - Perpinyà ?, 1296) Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s'establí a Perpinyà. Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L'esposa fulgurant, i d'un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d'aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abraham ben David Caslarí (Catalunya, s. XIV – Besalú, Garrotxa, 1377) Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abraham ben Semuel ibn Hasday (Barcelona, s. XIII – 1240) Escriptor hebreu. Visqué la major part de la seva vida a Barcelona. És autor de diverses traduccions de l'àrab a l'hebreu, però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat, que intitulà Ben ha-mélek we ha-nazir (El fill del rei i el monjo). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abrés, Narcís (Cassà de la Selva, Gironès, s. XVIII – Tarragona, 1827) Guerriller reialista. Anomenat El Carnisser, ja que tenia aquesta professió a Cassà de la Selva quan participà a les activitats de guerriller durant el trienni constitucional, i en restaurar-se l’absolutisme fou nomenat capità. Aixecà una nombrosa partida en la primera insurrecció dels agraviats o malcontents (abril de 1827) i intervingué de nou en el segon alçament, denuncià la complicitat de l'alt clergat i del consell d'estat en la rebel·lió. Assetjà Girona durant més d’un mes, però fou capturat pels homes de Carratalà, que el feren executat. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abri-Descatllar, Nicolau (Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790) Frare de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l'orde. Escriví tres treballs relatius als santjoanistes. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abril (Catalunya ? , s. XIII) Bisbe d'Urgell (1257-69). Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca. Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat. És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbó, mort el 1226. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abril, Bartomeu (País Valencià, s. XVI – s. XVII) Escultor. En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del col·legi del Patriarca, a València. En 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe (Extremadura). En 1620 passà a l’Escorial, on treballà en les obres del panteó reial. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abril i Guanyabéns, Joan (Mataró, Maresme, 1852 - Tortosa ?, s. XX) Arquitecte. Titular del municipi i diòcesi de Tortosa, on féu el mercat (1885). Restaurà la capella del palau episcopal. Conreà també la pintura i sentí especial afecció per l'arqueologia. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abril i Martorell, Ferran (València, 1936 - Madrid, 1998) Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71). Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80), Diputat (1979-82) d’UCD per València. El 1982 abandonà la política activa. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abril i Pons, Joan Albert (Barcelona, 19/gen/1947 - ) Realitzador cinematogràfic. Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a enviat especial en diversos conflictes internacionals. Posteriorment esdevingué cap d'espectacles del diari "Avui" i a partir del 1977 realitzà diversos curts metratges i documentals. Director dels llargs metratges: Viatge a l'última estació (1982), L'home de neó (1988), La recerca de la felicitat (1991). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abril i Virgili, Josep (Catalunya, 1869 – 1918) Comediògraf. De formació autodidacta, autor de peces moralitzadores per a centres catòlics: Lo roure centenari (1897); Camí del vici (1910). 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abrines, Joan Salvador (Illes Balears, s. XVI - Palma de Mallorca, 1594) Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomàs de Villanueva. Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs. Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593. Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà. 21 MÓN - BIOGRAFIA Abu
Abd Allah al-Mustansir
(Àfrica, s. XIII - 1277) Califa de Tunis (1249-77). El 1256 o 1257 signà un tractat amb
Jaume I de Catalunya-Aragó, que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis i a la vegada que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de
Jaume I, sobre el tronc tunisenc. Successives donacions monetàries d’al-Mustansir mantingueren aquesta neutralitat. Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abü 'Abd Alläh Muhammad (Illes Balears, s. XIII) Cadí de Menorca. Restà com a sobirà de l’illa en esfondrar-se el poder almohade. En reprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de cap de Pera (1232), per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana. Fou destronat el 1234 per Abu ‘Utman Sa’Id ibn Hakam. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, s. XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Abdal·là Muhammad ibn al-Abbar (València, 1198 – Tunis, 1260) Historiador àrab. Treballà al servei del rei Zaian, el darrer monarca sarraí de València. En esdevenir-se la conquesta cristiana de la capital, per les forces de Jaume I el Conqueridor (1238), es trobava a Tunis com a ambaixador de Zaian, gestionant auxili per al seu senyor. No volgué tornar a la seva ciutat natal. S'establí a Tunis, on ocupà càrrecs importants a la cort. Més tard caigué en desgràcia i morí a la presó. Escriví una sèrie de biografies de musulmans il·lustres de València. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – s. XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, s. XI - ?, s. XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abü Bakr al-Turtüsï (Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130) Historiador i poeta. Deixeble d'Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d'educació de prínceps titulat Sirag al-mulük ("Llanterna dels prínceps"). 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Djàffar al-Battí (València, s. XI - ? , 1095) Historiador. 32 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Abü Ga'far Ahmad al-Muqtadir (Aragó ?, s. XI – 1081) Rei de la taifa de Saragossa (1046-81). Fill de Sulaymän, dels Banu Had. Menà una política d’expansió territorial que el portà a emparar-se de Tortosa (1059), Lleida i Dénia (1076). Hagué de pagar pàries als reis Ferran I de Lleó i més tard a Sanç II de Castella, tot i que intentà de desentendre-se'n (1060 i 1065), però les tropes castellanes de Ferran I l’ajudaren a frenar la reconquesta aragonesa a Graus, on vencé Ramir I d’Aragó i li donà mort (1063). Recuperà Barbastre (1065), que era en mans d’Ermengol III d’Urgell, que morí en la lluita. Tingué desavinences amb el seu germà Yüsuf al-Muzaffar, senyor de Lleida, que el portaren a lluitar contra Mugahid, rei de Dénia i de les Balears, al qual derrotà el 1076 i incorporà Dénia (però no les Balears) als seus estats. El Cid li oferí els seus serveis, però morí sense poder-los aprofitar. Construí l'alcàsser de Saragossa, s'envoltà d'una cort erudita i cultivà la filosofia, les matemàtiques i l'astronomia. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abü-l-'Alä 'Zuhr (Dénia, Marina Alta, s. XI – Còrdova, Andalusia, 1131) Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abu Marwan ‘Abd al-Malik. És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, s. XII - Egipte ?, s. XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del s. XII residia al Caire, dedicat a l'ensenyament. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 - ? , 1217) Historiador. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Abü-l-Mundir (Girona, s. XI - la Vila d'Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abü-l-Salt Umayya (Dénia, Marina Alta, 1067 - El Mahdia, Tunísia, 1134) Metge, filòsof i teòleg. A Denia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica. El 1095 fou expulsat d'Alexandria, per haver fracassat en l'intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit. És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn ("Rectificació de la ment") (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l'ús de l'astrolabi (astronomia). 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abü Marwän 'Abd al-Malik (Xàtiva, Costera, s. XI – Dénia, Marina Alta, 1077) Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d'una estada al Caire s'establí a Dénia, on exercí la medicina. Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, s. XII - Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de les forces de Jaume I. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 - ? , 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 - ? , 1115) Historiador àrab. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, s. XI – 1126) Historiador àrab. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abü 'Umar ibn Hakam ibn Sa'ïd (Illes Balears, s. XIII) Noble. Fill i successor d’Abu ‘Utman Sa’id ibn Hakam. Quan l’illa fou conquerida per Alfons II de Catalunya-Aragó (1287), obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abü 'Utmän Sa'ïd ibn Hakam (Illes Balears, s. XIII) Noble. Intervingué en la negociació del tractat de cap de Pera (1232). Dos anys més tard (1234) destronà Abu ‘Abd Allah Muhammad. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Abü Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran al-Tinmalali (Illes Balears, s. XII – v 1229) Valí. Darrer valí independent de Mallorca (1208-29). Resisití inútilment a la conquesta catalana dirigida per Jaume I, i, fet presoner, morí a causa de les tortures sofertes. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S'establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres. 50 CATALUNYA - PUBLICACIÓ AC "Documentos de Actividad Contemporánea" (Barcelona, 1931 – 1937) Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià. Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme. S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia Artístico-literària de Lleida (Lleida, a.1878 – s. XX) Primera institució cultural creada a la ciutat. Nasqué per l’impacte produït per la Renaixença. A partir del 1878 organitzà un certamen anual pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida. Alguns dels autors premiats foren Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga (publicat el 1881) i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895. 53 ILLES BALEARS - CULTURA Acadèmia Balear de Ciències i Lletres (Palma de Mallorca, 1848 – s. XIX) Institució. Formaren part tots els professors de l'Institut Balear. tingué una activitat molt reduïda. 54 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia Bibliogràfica Mariana (Lleida, oct/1862 - ) Institució encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font. La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida. Organitzava anualment un certamen literari, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Avui ha perdut el seu caràcter originari. 55 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia Crítico-literària (Cervera, Segarra, 1756 – XVIII) Institució. Fou proposada per Mateu Aimeric, amb la finalitat, segons l’escrit de proclamació, de promoure una restauració humanística, de desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques, oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes. Figuren com a membres, a l’esmentada proclamació, entre altres professors de la universitat de Cervera, Josep Finestres i Ignasi de Dou, ultra el mateix Aimeric. 56 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia d'Agricultura de Lleida, Reial (Lleida, 1763 – 1765) Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president. Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç. Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765. 57 CATALUNYA - CULTURA
58 ILLES BALEARS - CULTURA Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (Palma de Mallorca, 1849 – s. XIX) Institució. Fundada amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País. Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis. 59 CATALUNYA - CULTURA
60 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (Barcelona, 1940 - ) Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats. L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial. 61 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia
de Ciències i Arts de Barcelona (Barcelona, 1764 - ) Institució.
Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica
Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà
Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1892 adoptà el nom actual. Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes 62 CATALUNYA - CULTURA
63 ILLES BALEARS - CULTURA Acadèmia de Ciències Naturals i Exactes, Literatura i Arts de les Balears (Palma de Mallorca, 1845 – s. XIX) Institució. No tingué continuïtat. Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló i Forteza. El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera. 64 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Farmàcia de Barcelona (Barcelona, 1944 - ) Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”. 65 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (Barcelona, 1931 - gen/1939) Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial. Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits. 66 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia
de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
(Barcelona, 1777 - )
Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica. Interrompudes les seves activitats durant la
Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del
Col·legi d’Advocats de Barcelona- el 1840. Des de llavors resideix al domicili del
Col·legi d’Advocats. És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans. L’any 1936 va organitzar el
I Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.
67 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
68 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de la Llengua Catalana (Barcelona, 19/oct/1881 – 1916) Institució. Proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n’acordà la creació. Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà. La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, tinguda el 19 d’octubre de 1881. L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les normes ortogràfiques del 1913. D’ací que no se’n conseguí altre activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques que foren promulgades l’any 1916. 70 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia
de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles
(València, 1753 - )
Institució. Fundada amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual. Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura i arquitectura, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes. Des del 1915 publica la revista
“Archivo de Arte Valenciano”.
76 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona (Barcelona, 1718 – 1803) Acadèmia d’enginyeria militar fundada per marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V, després del 1718; fou la primera de la península. Residí a la ciutadella. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat. 77 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Medicina de Barcelona (Barcelona, 1754 - ) Institució. Iniciada de manera informal, el 1770 adoptà caràcter oficial i el 1786 rebé el títol de reial. Celebra sessions científiques i àdhuc, durant alguns anys del s. XIX, impartí ensenyances de medicina. Entre les seves publicacions periòdiques hi ha els “Anales de Medicina y Cirugía”, des del 1915, i el “Boletín Informativo”, des del 1964. 78 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia de Medicina de València (València, 1830 - ) Institució. Fou fundada com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics. 79 ILLES BALEARS - CULTURA
80 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia de Santa Bàrbara Nom inicial de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles. 94 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia de Sant Carles Veure> Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles. 81 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Sant Tomàs (Barcelona, 1879 – s. XIX) Institució. Fundada pel bisbe Urquinaona com a acadèmia de caràcter filosòfico-mèdic. Fou un dels orígens de la Societat Mèdico-farmacèutica dels Sants Cosme i Damià. La revista “El sentido católico de las ciencias médicas”, dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió. 82 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia de Sant Tomàs d'Aquino (Barcelona, a1677 – XVIII) Institució. El 1711 foren aprovats els seus estatuts. Tenia la seu al convent de Santa Caterina. Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris. 83 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia de València (València, 1685 – 1714) Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia. Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats. Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del s. XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians. El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís. Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important. Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista. 69 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
71 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia del Parnàs (València, 2ª meitat del s. XVII – s. XVIII) Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà. En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant. 72 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia dels Adorants (València, 1599 – s. XVII) Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador. Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos. 73 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia dels Desconfiats Veure> Acadèmia Desconfiada. 74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs (València, 1616 – s. XVII) Institució. (cast: Academia de los Montañeses del Parnaso) Creada per Guillem de Castro, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698. 75 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia dels Nocturns (València, 1591 – 1594) Institució. Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques. El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres. 84 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia Desconfiada (Barcelona, 1700 – 1714) Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics. La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V en la guerra de Successió. 85 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia d'Higiene de Catalunya (Barcelona, 1892 – s. XX) Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants. Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893). El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta. 86 ILLES BALEARS - CULTURA
87 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia Matemàtica (València, 1738 – XVIII) Acadèmia científica. Fou iniciativa de l'impressor i matemàtic Antoni Bordassar i amb l'ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachan. Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática. 88 CATALUNYA - CULTURA Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona (Barcelona, 1875 – s. XIX) Institució. Desenvolupà les seves activitats el darrer quart del segle XIX. El seu portaveu era l’”Enciclopedia Médico-Farmacéutica”. Fou una de les peoneres de la creació dels col·legis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país, d’aleshores. El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà. 89 CATALUNYA - CULTURA
90 ILLES BALEARS - CULTURA Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (Palma de Mallorca, 1787 – 1800) Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina. La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent. 91 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Acadèmia Valenciana (València, 1742 – 1751) Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració. Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachan, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar. 92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Açagra, Elfa Àlvares d' (Aragó, s. XIII - ? , s. XIII) Muller de Jaume, primer baró de Xèrica. Era filla d'Àlvar Peris d'Açagra, senyor d'Albarrasí. El seu marit era fill natural de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure. 93 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Açanui (Sanui, Llitera) Forma moderna del nom del poble.
Anar
a: [ Abi
] [ Abril i ] [ Abu D
] [ Ac ] [ Academia de C
] [ Academia de M
] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Acadèmia
de Belles Arts de Sant Jordi (
Acadèmia
de Bones Lletres de Barcelona
(
