|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Abi ] [ Abril i ] [ Abu D ] [ Ac ] [ Academia de C ] [ Academia de M ] Des de Abiar fins a Açanui
1 VAL GEO Abiar (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Caseriu. Al segle XIII era un dels llocs del terme general de Dénia. 2 CAT BIO Abiell, Guillem (Barcelona, s. XIV - Palerm, Sicília, 1420) Mestre d'obres. Anomenat també Guillemins. Treballa en nombrosos edificis barcelonins: claustre de l’Hospital de la Santa Creu, esglésies de Santa Maria del Pi, de Sant Jaume, del Carme i de Montsió. Formà part de la junta d’arquitectes del 1416 que dictaminà sobre el projecte de la catedral de Girona. 3 VAL GEO Abió (Xixona, Alacantí) Vall. Capçalera de la rambla de Busot. És anomenada també la foia dels Abions, per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l'Abió Alt i l'Abió Baix, els quals, eclesiàsticament, són un anex de la Torre de les Maçanes. 4
CAT BIO Abraham,
Jonah ben
(Girona, 1180 – Toledo, Castella, 1263) Escriptor hebreu. Era cosí germà del famós
Bonastruc de
Porta. Estudià a terres occitanes i a França. Fou adversari de les doctrines de Maimònides, que excomunicà enèrgicament en unió del seu mestre, el montpellerí Salomó ben Abraham, i del seu deixeble David ben Saül Jonah. Del 1248 al 1254 tingué escola oberta a
Barcelona. Residí després a Toledo. Hom creu que hi morí en 1263. Als seus darrers anys es retractà de la seva actitud anterior i en féu pública penitència damunt la tomba de Maimònides. La seva obra més destacada és el
Mixle, conjunt de comentaris filosòfics que assoliren gran ressó. Encara que el lloc de la seva sepultura és desconegut, se'n conserva una làpida funerària plena de lloances. 5 CAT BIO Abraham Bar Hiyya (Barcelona, s. XII - d 1145) Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145. Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental. Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari. Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador. 6 NOR BIO Abraham Bedersí (Besiers, França, 1240 - Perpinyà ?, 1296) Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s'establí a Perpinyà. Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L'esposa fulgurant, i d'un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d'aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat. 7 CAT BIO Abraham ben David Caslarí (Catalunya, s. XIV – Besalú, Garrotxa, 1377) Metge jueu. Escriví sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls que causava en aquell temps. 8 CAT BIO Abraham ben Semuel ibn Hasday (Barcelona, s. XIII – 1240) Escriptor hebreu. Visqué la major part de la seva vida a Barcelona. És autor de diverses traduccions de l'àrab a l'hebreu, però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat, que intitulà Ben ha-mélek we ha-nazir (El fill del rei i el monjo). 9 CAT BIO Abraham Salom (Barcelona, s. 1430 – 1492) Filòsof, jurista i cabalista hebreu. Exercí la medicina a Tàrrega. És autor d'una obra dogmàtica intitulada Newé Salom (Estances de pau). El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l'hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert el Magne, i un comentari sobre l'Organon d'Aristòtil.
11
CAT BIO Abrés,
Narcís
(Cassà de la Selva, Gironès, s. XVIII –
Tarragona, 1827) Guerriller reialista.
Anomenat El Carnisser, ja que tenia aquesta professió
a Cassà de la Selva quan
participà a les activitats de guerriller durant el trienni constitucional, i en restaurar-se l’absolutisme fou nomenat capità. Aixecà una nombrosa partida en la primera insurrecció dels
agraviats o malcontents
(abril de 1827) i intervingué de nou en el segon alçament,
denuncià la complicitat de l'alt clergat i del consell d'estat en la
rebel·lió. Assetjà Girona durant més d’un mes, però fou capturat pels homes de
Carratalà, que el feren executat. 12 BAL BIO Abri-Descatllar, Nicolau (Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790) Frare de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l'orde. Escriví tres treballs relatius als santjoanistes. 13 CAT BIO Abril (Catalunya ? , s. XIII) Bisbe d'Urgell (1257-69). Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca. Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat. És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbó, mort el 1226. 14 VAL BIO Abril, Bartomeu (País Valencià, s. XVI – s. XVII) Escultor. En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del col·legi del Patriarca, a València. En 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe (Extremadura). En 1620 passà a l’Escorial, on treballà en les obres del panteó reial. 15 VAL BIO Abril i Blasco, Salvador (València, 1862 – 1924) Pintor. Autor de marines i de paisatges. El Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves. 16 CAT BIO Abril i Guanyabéns, Joan (Mataró, Maresme, 1852 - Tortosa ?, s. XX) Arquitecte. Titular del municipi i diòcesi de Tortosa, on féu el mercat (1885). Restaurà la capella del palau episcopal. Conreà també la pintura i sentí especial afecció per l'arqueologia. 17 VAL BIO Abril i Martorell, Ferran (València, 1936 - Madrid, 1998) Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71). Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80), Diputat (1979-82) d’UCD per València. El 1982 abandonà la política activa. 18 CAT BIO Abril i Pons, Joan Albert (Barcelona, 19/gen/1947 - ) Realitzador cinematogràfic. Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a enviat especial en diversos conflictes internacionals. Posteriorment esdevingué cap d'espectacles del diari "Avui" i a partir del 1977 realitzà diversos curts metratges i documentals. Director dels llargs metratges: Viatge a l'última estació (1982), L'home de neó (1988), La recerca de la felicitat (1991). 19 CAT BIO Abril i Virgili, Josep (Catalunya, 1869 – 1918) Comediògraf. De formació autodidacta, autor de peces moralitzadores per a centres catòlics: Lo roure centenari (1897); Camí del vici (1910). 20
BAL BIO Abrines,
Joan Salvador
(Illes Balears, s. XVI - Palma de
Mallorca, 1594) Religiós.
Es graduà en teologia a la universitat de
València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomàs de Villanueva. Tornat a
Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de
Caterina Tomàs. Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593. Autor d’una
Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà. 21 MON BIO Abu Abd Allah al-Mustansir (Àfrica, s. XIII - 1277) Califa de Tunis (1249-77). El 1256 o 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis i a la vegada que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tronc tunisenc. Successives donacions monetàries d’al-Mustansir mantingueren aquesta neutralitat. Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francés (1270). El fracàs d’aquesta expedició militar fou degut en part a la neutralitat de l’emperador d’Alemanya, del rei de Castella i, sobretot, del rei de Catalunya-Aragó. 22 BAL BIO Abü 'Abd Alläh Muhammad (Illes Balears, s. XIII) Cadí de Menorca. Restà com a sobirà de l’illa en esfondrar-se el poder almohade. En reprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de cap de Pera (1232), per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana. Fou destronat el 1234 per Abu ‘Utman Sa’Id ibn Hakam. 23 VAL BIO Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, s. XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab. 24 VAL BIO Abú Abdal·là Muhammad ibn al-Abbar (València, 1198 – Tunis, 1260) Historiador àrab. Treballà al servei del rei Zaian, el darrer monarca sarraí de València. En esdevenir-se la conquesta cristiana de la capital, per les forces de Jaume I el Conqueridor (1238), es trobava a Tunis com a ambaixador de Zaian, gestionant auxili per al seu senyor. No volgué tornar a la seva ciutat natal. S'establí a Tunis, on ocupà càrrecs importants a la cort. Més tard caigué en desgràcia i morí a la presó. Escriví una sèrie de biografies de musulmans il·lustres de València. 25 VAL BIO Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – s. XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians. 26 VAL BIO Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab. 27 VAL BIO Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, s. XI - ?, s. XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg. 28 VAL BIO Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund. 29 CAT BIO Abü Bakr al-Turtüsï (Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130) Historiador i poeta. Deixeble d'Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d'educació de prínceps titulat Sirag al-mulük ("Llanterna dels prínceps"). 30 VAL BIO Abü Bakr ibn Abd al-Azïz (País Valencià, s. XI – 1085) Rei de la taifa de València (1076-85). De la família amiri. L’any 1076 s’independitzà del rei al-Qadir de Toledo, el qual havia destronat el seu germà, Abd al-Malik, el 1065. Per poder fer front amb èxit als intents annexionistes d’al-Qadir i els Barru Hud de Saragossa, acceptà la protecció d’Alfons VI de Castella. 31
VAL BIO Abú
Djàffar al-Battí
(València, s. XI - ? , 1095) Historiador. 32 EST BIO Abü Ga'far Ahmad al-Muqtadir (Aragó ?, s. XI – 1081) Rei de la taifa de Saragossa (1046-81). Fill de Sulaymän, dels Banu Had. Menà una política d’expansió territorial que el portà a emparar-se de Tortosa (1059), Lleida i Dénia (1076). Hagué de pagar pàries als reis Ferran I de Lleó i més tard a Sanç II de Castella, tot i que intentà de desentendre-se'n (1060 i 1065), però les tropes castellanes de Ferran I l’ajudaren a frenar la reconquesta aragonesa a Graus, on vencé Ramir I d’Aragó i li donà mort (1063). Recuperà Barbastre (1065), que era en mans d’Ermengol III d’Urgell, que morí en la lluita. Tingué desavinences amb el seu germà Yüsuf al-Muzaffar, senyor de Lleida, que el portaren a lluitar contra Mugahid, rei de Dénia i de les Balears, al qual derrotà el 1076 i incorporà Dénia (però no les Balears) als seus estats. El Cid li oferí els seus serveis, però morí sense poder-los aprofitar. Construí l'alcàsser de Saragossa, s'envoltà d'una cort erudita i cultivà la filosofia, les matemàtiques i l'astronomia. 33 VAL BIO Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte. 34 VAL BIO Abü-l-'Alä 'Zuhr (Dénia, Marina Alta, s. XI – Còrdova, Andalusia, 1131) Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abu Marwan ‘Abd al-Malik. És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments. 35 VAL BIO Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, s. XII - Egipte ?, s. XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del s. XII residia al Caire, dedicat a l'ensenyament. 36 VAL BIO Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 - ? , 1217) Historiador. 37 VAL BIO Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 - ? , 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d'epístoles. 38 CAT BIO Abü-l-Mundir (Girona, s. XI - la Vila d'Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge. 39
VAL BIO Abü-l-Salt
Umayya
(Dénia, Marina
Alta, 1067 - El Mahdia, Tunísia, 1134) Metge, filòsof
i teòleg. A Denia fou deixeble del qui fou cadí de
València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica. El 1095
fou expulsat d'Alexandria, per haver fracassat en l'intent de recuperar una nau
naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit. És autor de nombroses poesies,
una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics.
Publicà els llibres: Taqwin
al-Dihn ("Rectificació de la ment") (filosofia), Tractat
dels medicaments simples (medicina) i Tractat
sobre l'ús de l'astrolabi (astronomia). 40 VAL BIO Abü Marwän 'Abd al-Malik (Xàtiva, Costera, s. XI – Dénia, Marina Alta, 1077) Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d'una estada al Caire s'establí a Dénia, on exercí la medicina. Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals. 41 BAL BIO Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, s. XII - Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de les forces de Jaume I. 42 BAL BIO Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 - ? , 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad. 43 VAL BIO Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 - ? , 1115) Historiador àrab. 44 VAL BIO Abü Sa'ïd 'Abd al-Rahmän (País Valencià, s. XIII) Noble àrab. Conegut a les cròniques cristianes per moro Seit o Zayd. Reconegué la superior autoritat del califa almohade, però quan Jaume I de Catalunya-Aragó inicià la conquesta de les terres valencianes, Abu Sa’ïd s’afanyà a declarar-se tributari seu (1226). Vers 1229 el murcià Ibn Hud li prengué Dénia, Xàtiva, Alzira i Bairén, i el 24 de gener de 1229 Zayyan ibn Mardanis l’expulsà de la ciutat de València. Mitjançant tractats signats el 1229, 1232 i 1236, Abu Sa’id refugiat a Sogorb, s’acollí a la protecció de Jaume I, a qui acabà cedint tots els castells i rendes que encara li restaven a la zona septentrional del regne de València. 45 VAL BIO Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, s. XI – 1126) Historiador àrab. 46 BAL BIO Abü 'Umar ibn Hakam ibn Sa'ïd (Illes Balears, s. XIII) Noble. Fill i successor d’Abu ‘Utman Sa’id ibn Hakam. Quan l’illa fou conquerida per Alfons II de Catalunya-Aragó (1287), obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família. 47 BAL BIO Abü 'Utmän Sa'ïd ibn Hakam (Illes Balears, s. XIII) Noble. Intervingué en la negociació del tractat de cap de Pera (1232). Dos anys més tard (1234) destronà Abu ‘Abd Allah Muhammad. 48 BAL BIO Abü Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran al-Tinmalali (Illes Balears, s. XII – v 1229) Valí. Darrer valí independent de Mallorca (1208-29). Resisití inútilment a la conquesta catalana dirigida per Jaume I, i, fet presoner, morí a causa de les tortures sofertes. 49
VAL BIO Abú
Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar
(València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab.
S'establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres. 50 CAT PUB AC "Documentos de Actividad Contemporánea" (Barcelona, 1931 – 1937) Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià. Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme. S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor. 51 CAT BIO Acàcia, Martí (Catalunya, s. XVI - París ? , s. XVI) Metge. En 1541 s'establí a París. Fou deixeble del cèlebre Brissot. És autor, entre d'altres, dels tractats professionals Galeni ars medica, De morbis mulieribus libri duo i Consilia medica. 52 CAT CUL Acadèmia Artístico-literària de Lleida (Lleida, a.1878 – s. XX) Primera institució cultural creada a la ciutat. Nasqué per l’impacte produït per la Renaixença. A partir del 1878 organitzà un certamen anual pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida. Alguns dels autors premiats foren Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga (publicat el 1881) i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895. 53 BAL CUL Acadèmia Balear de Ciències i Lletres (Palma de Mallorca, 1848 – s. XIX) Institució. Formaren part tots els professors de l'Institut Balear. tingué una activitat molt reduïda. 54 CAT CUL Acadèmia Bibliogràfica Mariana (Lleida, oct/1862 - ) Institució encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font. La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida. Organitzava anualment un certamen literari, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Avui ha perdut el seu caràcter originari. 55
CAT CUL Acadèmia
Crítico-literària (Cervera,
Segarra, 1756 – XVIII) Institució.
Fou proposada per Mateu
Aimeric, amb la finalitat, segons l’escrit de proclamació, de promoure una restauració humanística, de desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques, oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes. Figuren com a membres, a l’esmentada proclamació, entre altres professors de la
universitat de Cervera, Josep Finestres i
Ignasi de Dou, ultra el mateix Aimeric. 56 CAT CUL Acadèmia d'Agricultura de Lleida, Reial (Lleida, 1763 – 1765) Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president. Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç. Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765. 57 CAT CUL Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 1850 - ) Institució. Té la seu al palau de la Llotja. Fou fundada con a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona. Declarada reial acadèmia en 1922 i ampliada la seva actuació a tot el Principat. Està dividida en diverses seccions: Pintura, Música, Arts Decoratives, Arquitectura i Escultura) i té com a objectius principals la conservació del patrimoni artístic del país i la promoció d’iniciatives en matèria d’art. És integrada per trenta membres numeraris, elegits entre artistes destacats, estudiosos de l'art i persones que han sobresortit per llur mecenatge, i dirigida per una junta de govern. És remarcable sobretot el fons d’obres d’art català del s. XIX. Les seves publicacions no tenen una periodicitat determinada i són de caire monogràfic. Hi ha una petita biblioteca especialitzada en temes artístics. 58 BAL CUL Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (Palma de Mallorca, 1849 – s. XIX) Institució. Fundada amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País. Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis. 59 CAT CUL Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona, 1729 - ) Societat. Fou creada per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i com a prolongació de l’Acadèmia Desconfiada, que de fet havia deixat d’existir l’any 1703. Adoptà el nom actual el 1752 i es proposà especialment l’estudi de la història, la literatura i la llengua catalanes. Les seves “Memòries” es començaren a publicar el 1756. Del 1807 al 1815 es van interrompre les activitats a causa de la invasió de les tropes napoleòniques: del 1824 al 1833 fou clausurada per Ferran VII. A partir del 1833 dugué a terme una gran activitat i s’incorporà al moviment de la Renaixença. L’any 1885 redactà els estatuts pels quals continua regint-se actualment, i el 1901 aparegué el primer número del seu “Butlletí”. Sofrí una altra interrupció de les activitats durant la guerra civil (1936-39). 60
CAT CUL Acadèmia
de Ciències Econòmiques i Financeres (Barcelona, 1940 - )
Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats. L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial. 61 CAT CUL Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Barcelona, 1764 - ) Institució. Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1892 adoptà el nom actual. Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes “Memorias” i des del 1840 un “Boletín”. En depèn l’observatori Fabra, situat al Tibidabo (Barcelona). 62 CAT CUL Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (Barcelona, 1877 - ) Institució. Fundada com a Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña, el 1967 adoptà la denominació actual. Promogué la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). Té una important biblioteca i des de 1907 publica uns “Annals”. 63 BAL CUL Acadèmia de Ciències Naturals i Exactes, Literatura i Arts de les Balears (Palma de Mallorca, 1845 – s. XIX) Institució. No tingué continuïtat. Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló i Forteza. El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera. 64 CAT CUL Acadèmia de Farmàcia de Barcelona (Barcelona, 1944 - ) Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”. 65 CAT CUL Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (Barcelona, 1931 - gen/1939) Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial. Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits. 66 CAT CUL Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (Barcelona, 1777 - ) Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica. Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona- el 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats. És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans. L’any 1936 va organitzar el I Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon. 67
VAL CUL Acadèmia
de l'Alcàsser (València, 1670 – XVII) Institució.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercarder i
de Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l’Acadèmia del
Parnàs. Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat
Fúnebres elogios (1681). 68 CAT CUL Acadèmia de la Llengua Catalana (Barcelona, 19/oct/1881 – 1916) Institució. Proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n’acordà la creació. Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà. La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, tinguda el 19 d’octubre de 1881. L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les normes ortogràfiques del 1913. D’ací que no se’n conseguí altre activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques que foren promulgades l’any 1916. 70 VAL CUL Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (València, 1753 - ) Institució. Fundada amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual. Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura i arquitectura, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes. Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”. 76 CAT CUL Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona (Barcelona, 1718 – 1803) Acadèmia d’enginyeria militar fundada per marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V, després del 1718; fou la primera de la península. Residí a la ciutadella. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat. 77 CAT CUL Acadèmia de Medicina de Barcelona (Barcelona, 1754 - ) Institució. Iniciada de manera informal, el 1770 adoptà caràcter oficial i el 1786 rebé el títol de reial. Celebra sessions científiques i àdhuc, durant alguns anys del s. XIX, impartí ensenyances de medicina. Entre les seves publicacions periòdiques hi ha els “Anales de Medicina y Cirugía”, des del 1915, i el “Boletín Informativo”, des del 1964. 78 VAL CUL Acadèmia de Medicina de València (València, 1830 - ) Institució. Fou fundada com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics. 79 BAL CUL Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca (Palma de Mallorca, 1831 - ) Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclussivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada. 80 VAL CUL Acadèmia de Santa Bàrbara Nom inicial de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles. 81 CAT CUL Acadèmia de Sant Tomàs (Barcelona, 1879 – s. XIX) Institució. Fundada pel bisbe Urquinaona com a acadèmia de caràcter filosòfico-mèdic. Fou un dels orígens de la Societat Mèdico-farmacèutica dels Sants Cosme i Damià. La revista “El sentido católico de las ciencias médicas”, dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió. 82 CAT CUL Acadèmia de Sant Tomàs d'Aquino (Barcelona, a1677 – XVIII) Institució. El 1711 foren aprovats els seus estatuts. Tenia la seu al convent de Santa Caterina. Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris. 83
VAL CUL Acadèmia
de València (València, 1685 – 1714) Institució.
Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar,
comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom
d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia. Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres 69 VAL CUL Acadèmia del Carrer del Bisbe Nom amb fou coneguda l'Acadèmia de València 71 VAL CUL Acadèmia del Parnàs (València, 2ª meitat del s. XVII – s. XVIII) Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà. En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant. 72 VAL CUL Acadèmia dels Adorants (València, 1599 – s. XVII) Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador. Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos. 73 CAT CUL Acadèmia dels Desconfiats Veure> Acadèmia Desconfiada. 74 VAL CUL Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs (València, 1616 – s. XVII) Institució. (cast: Academia de los Montañeses del Parnaso) Creada per Guillem de Castro, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698. 75
VAL CUL Acadèmia
dels Nocturns (València, 1591 – 1594) Institució.
Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques. El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres. 84 CAT CUL Acadèmia Desconfiada (Barcelona, 1700 – 1714) Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics. La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V en la guerra de Successió. 85 CAT CUL Acadèmia d'Higiene de Catalunya (Barcelona, 1892 – s. XX) Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants. Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893). El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta. 86 BAL CUL Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts (Palma de Mallorca, 1837 – 1838) Institució fundada per un grup d’erudits, entre els quals, Joaquim M. Bover i Antoni Furió. Les seves activitats foren dirigides a la recol·lecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art. Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris. Nomenà membres corresponents. Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països. Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres. 87 VAL CUL Acadèmia Matemàtica (València, 1738 – XVIII) Acadèmia científica. Fou iniciativa de l'impressor i matemàtic Antoni Bordassar i amb l'ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachan. Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática. 88
CAT CUL Acadèmia
Mèdico-farmacèutica de Barcelona (Barcelona, 1875 – s. XIX)
Institució. Desenvolupà les seves activitats el darrer quart del segle XIX. El seu portaveu era l’”Enciclopedia Médico-Farmacéutica”. Fou una de les peoneres de la creació dels col·legis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país, d’aleshores. El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà. 89 CAT CUL Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona Nom inicial de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. 90 BAL CUL Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (Palma de Mallorca, 1787 – 1800) Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina. La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent. 91 VAL CUL Acadèmia Valenciana (València, 1742 – 1751) Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració. Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachan, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar. 92 EST BIO Açagra, Elfa Àlvares d' (Aragó, s. XIII - ? , s. XIII) Muller de Jaume, primer baró de Xèrica. Era filla d'Àlvar Peris d'Açagra, senyor d'Albarrasí. El seu marit era fill natural de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure. 93 FRA GEO Açanui (Sanui, Llitera) Forma moderna del nom del poble.
Des de Abiar fins a Açanui l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Abi ] [ Abril i ] [ Abu D ] [ Ac ] [ Academia de C ] [ Academia de M ]
|
|
|
