Sant F - Sant Ge

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Sant F ]    [ Sant Feliu de G ]    [ Sant Feliuet ]    [ Sant Francesc d ]    [ Sant G ]    [ Sant Genis de R ]

Des de  Sant Felip, castell de  fins a  Sant Gervasi de Cassoles

 

descripció

1

2

1

Sant Felip, castell de  Antic castell del mun. des Castell (Menorca), al port de Maó

B

H

2

Sant Felip, castell de  Castell del mun. del Perelló (Baix Ebre)

C

G

3

Sant Felip, raval de  Veure> Raval de Sant Felip, sa (Maó, Menorca)

B

G

4

Sant Felip de Maó, Serafí de  ( ? , 1685 – Barcelona, 1763)  Religiós caputxí

C

B

5

Sant Felip Neri  Poble del mun. de Crevillent (Baix Vinalopó)

V

G

6

Sant Felipet, raval de  Veure> Raval de Sant Felip, sa (Maó, Menorca)

B

G

7

Sant Feliu  Barri residencial del mun. de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

C

G

8

Sant Feliu  Antic terme del mun. de Gurp de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

9

Sant Feliu, comtat de  Títol de Catalunya Nord, concedit el 1680 a Francesc de Ros i d'Alemany

N

H

10

Sant Feliu, Ignasi de  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 – Barcelona, 1685)  Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l'any següent del de Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona. Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la guerra dels Segadors. En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661. És autor d'una Introductio ad Summulas.

C

B

11

Sant Feliu, Mestre de  Nom donat al pintor Joan de Borgonya abans de la seva identificació

C

B

12

Sant Feliu, raval de  Raval del mun. d'Oristà (Osona), a llevant del poble de Sant Feliu Sasserra.

C

G

13

Sant Feliu, Simó de  ( ? , ? )  Notari reial

C

B

14

Sant Feliu d'Amunt  Municipi del Rosselló: 6,11 km2, 85 m alt, 654 hab (1999)

N

M

15

Sant Feliu d'Amunt, monestir de  Priorat canonical del mun. de Sant Feliu d'Amunt (Rosselló)

N

G

16

Sant Feliu d'Avall  Municipi del Rosselló: 11,64 km2, 85 m alt, 2.160 hab (1999)

N

M

17

Sant Feliu de Boada  Poble del mun. de Palau-sator (Baix Empordà)

C

G

18

Sant Feliu de Buixalleu  Municipi de la Selva: 61,46 km2, 402 m alt, 717 hab (1999)

C

M

19

Sant Feliu de Cadins  Veure> Cadins, monestir de (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà).

C

G

20

Sant Feliu de Castellar  Veure> Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

C

G

21

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Feliu de Codines  Municipi del Vallès Oriental: 15,18 km2, 480 m alt, 5.027 hab (2004). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de Bertí, i drenat pel Tenes, afluent del Besòs. Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. Àrea comercial de Granollers.

C

M

22

Sant Feliu de Girona  Església (s. XIII) de la ciutat de Girona (Gironès). Fou seu d'una canònica o capitol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia. En l'aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d'art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l'absis de la basílica, el sepulcre de Sant Narcís del s. XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls. El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al s. XIII. El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.

C

G

23

Sant Feliu de Guíxols  Municipi del Baix Empordà: 15,62 km2, 4 m alt, 18.067 hab (1999)

C

M

24

Sant Feliu de Guíxols, monestir de  Abadia benedictina de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

C

G

25

Sant Feliu de Guíxols, privilegi de  (Sant Feliu de Guíxols, 22/jul/1365)  Privilegi atorgat per Pere III de Catalunya-Aragó

C

H

26

Sant Feliu de la Garriga  Antiga parròquia del mun. de Viladamat (Alt Empordà)

C

G

27

Sant Feliu de la Múria  Veure> Sant Feliu de Verí (Bissaürri, Alta Ribagorça)

F

G

28

Sant Feliu de Llobregat  Municipi del Baix Llobregat: 11,79 km2, 25 m alt, 36.953 hab (1999)

C

M

29

Sant Feliu de Lluelles  Poble del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

30

Sant Feliu de Pallerols  Municipi de la Garrotxa: 34,92 km2, 473 m alt, 1.140 hab (1999)

C

M

31

Sant Feliu de Planeses  Antiga parròquia del mun. de Sant Julia de Vilatorta (Osona)

C

G

32

Sant Feliu de Savassona  Església del mun. de Tavèrnoles (Osona)

C

G

33

Sant Feliu de Terrassola  Veure> Sant Feliuet de Terrassola (Santa Maria d'Oló, Bages)

C

G

34

Sant Feliu de Torelló  Veure> Torelló (Osona)

C

G

35

Sant Feliu de Vallcarca  Església del mun. de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

C

G

36

Sant Feliu de Valrà  Veure> Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

C

G

37

Sant Feliu de Veri  Poble (1.415 m alt) del mun. de Bissaürrí (Alta Ribagorça)

F

G

38

Sant Feliu de Vilamilanys  Veure> Sant Feliuet de Vilamilanys (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental)

C

G

39

Sant Feliu de Xàtiva  Església del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

40

Sant Feliu del Bac  Església i antiga parròquia del mun. de la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

41

Sant Feliu del Pinyó  Veure> Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

C

G

42

Sant Feliu del Racó  Poble (350 m alt) del mun. de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

43

Sant Feliu Sasserra  Municipi del Bages: 23,14 km2, 611 m alt, 656 hab (1999)

C

M

44

Sant Feliuet  Veure> Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

C

G

45

Sant Feliuet de Terrassola  Parròquia i poble del mun. de Santa Maria d'Oló (Bages)

C

G

46

Sant Feliuet de Vilamilanys  Antiga església del mun. de Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental)

C

G

47

Sant Fèlix, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1897 a Antoni Sarri i Oller

C

H

48

Sant Ferran, castell de  Gran fortalesa del mun. de Figueres (Alt Empordà)

C

G

49

Sant Ferran, castell de  Fortalesa (1809-12) del mun. d'Alacant (Alacantí). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d'Alacant i l'obra fou dirigida per l'enginyer Pablo Ordovas. No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l'ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l'hipòdrom. (GEC)

V

G

50

Sant Ferran de Formentera  Poble de l'illa de Formentera (Eivissa)

B

G

51

Sant Ferriol  Municipi de la Garrotxa: 41,76 km2, 366 m alt, 209 hab (1999)

C

M

52

Sant Ferriol  Santuari (301 m alt) del mun. de Ceret (Vallespir)

N

G

53

Sant Formatge, roques de  Necròpolis d'incineració del Bronze Final, al mun. de Seròs (Segrià)

C

H

54

Sant Fost de Campsentelles  Municipi del Vallès Oriental: 13,16 km2, 112 m alt, 6.034 hab (1999)

C

M

55

Sant Francesc  Barri del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

56

Sant Francesc  Barri de la ciutat de Manises (Horta)

V

G

57

Sant Francesc  Barri i parròquia de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), al sud del terme municipal, a més d'un km de la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula. Sorgí al començament del s. XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s'hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957. (GEC)

B

G

58

Sant Francesc, castell de  Antic castell del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

59

Sant Francesc, platja de  Veure> Bona, cala (Blanes, Selva)

C

G

60

Sant Francesc d'Assís  Veure> Molar, el (Elx, Baix Vinalopó)

V

G

61

Sant Francesc de Barcelona  Antic convent de franciscans de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

62

Sant Francesc de Formentera  Poble (42 m alt) i cap de l'illa i municipi de Formentera (Eivissa). Situat a l'oest de l'illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.

B

G

63

Sant Francesc de Mallorca  Convent franciscà de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

64

Sant Francesc de Paula  Veure> Sant Francesc de ses Salines (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

B

G

65

Sant Francesc de ses Salines  Parròquia del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

66

Sant Francesc de València  Convent franciscà del mun. de València (Horta)

V

G

67

Sant Francesc Xavier  Veure> Sant Francesc de Formentera (Formentera, Eivissa)

B

G

68

Sant Francesc-s'hi-moria  Popular capella del mun. de Vic (Osona)

C

G

69

Sant Fruitós  Veïnat del mun. de Pals (Baix Empordà)

C

G

70

Sant Fruitós de Bages  Municipi del Bages: 22,14 km2, 260 m alt, 5.453 hab (1999)

C

M

71

Sant Fruitós de Mont-rodon  Antic nom de Brunyola, Sant Fruitós de (Brunyola, Selva)

C

G

72

Sant Fruitós de Quadres  Capella rural del mun. de Gurb de la Plana (Osona)

C

G

73

Sant Fruitós del Grau  Veure> Sant Fruitós de Quadres (Gurb de la Plana, Osona)

C

G

74

Sant Fulgenci  Municipi del Baix Segura: 20,60 km2, 4 m alt, 3.384 hab (1999)

V

M

75

Sant Gabriel  Barri obrer del mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

76

Sant Galdric  Barri residencial del mun. de Perpinyà (Rosselló)

N

G

77

Sant Gallard  Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

78

Sant Genís  Poble i antiga quadra del mun. de Jorba (Anoia)

C

G

79

Sant Genís de Bellera  Veure> Bellera, monestir de (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà).

C

G

80

Sant Genís de Besalú  Església del mun. de Besalú (Garrotxa)

C

G

81

Sant Genís de Fontanes  Municipi del Rosselló: 9,90 km2, 50 m alt, 2.419 hab (1999)

N

M

82

Sant Genís de Fontanes, monestir de  Famosa abadia benedictina, al mun. de Sant Genís de Fontanes (Vallespir). Va néixer abans de l'any 819 i era regida per l'abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L'església fou reedificada al final del s. X i consagrada el 1153, després d'algunes reformes i ampliacions. El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l'entrada, que fou encarregat per l'abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre de 1019 i l'octubre del 1020). Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d'existir després de la Revolució francesa.

N

G

83

Sant Genís de Massadella  Antiga església del mun. de Navars (Bages), al nord-oest d'aquest nucli, prop de la caseria de Massadella. Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l'antic edifici, romànic (s. XII). L'advocació passà al veí poble de Navars, i l'endemà del dia de la festa (25 d'agost) hom fa un aplec en aquesta capella.

C

G

84

Sant Genís de Palafolls  Poble del mun. de Palafolls (Maresme)

C

G

85