|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Sant
Felip, castell de
Antic castell del mun. des Castell (Menorca), al port de Maó
|
B
|
H
|
|
2
|
Sant
Felip, castell de
Castell del mun. del Perelló (Baix Ebre)
|
C
|
G
|
|
3
|
Sant
Felip, raval de
Veure> Raval
de Sant Felip, sa (Maó, Menorca)
|
B
|
G
|
|
4
|
Sant
Felip de Maó, Serafí de
( ? , 1685 – Barcelona, 1763)
Religiós caputxí
|
C
|
B
|
|
5
|
Sant
Felip Neri
Poble del mun. de Crevillent (Baix Vinalopó)
|
V
|
G
|
|
6
|
Sant
Felipet, raval de
Veure> Raval
de Sant Felip, sa (Maó, Menorca)
|
B
|
G
|
|
7
|
Sant
Feliu
Barri residencial del mun. de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
|
C
|
G
|
|
8
|
Sant
Feliu
Antic terme del mun. de Gurp de la Conca (Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
9
|
Sant
Feliu, comtat de
Títol de Catalunya Nord, concedit el 1680 a Francesc de Ros i
d'Alemany
|
N
|
H
|
|
10
|
Sant
Feliu, Ignasi de
(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 –
Barcelona, 1685)
Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l'any següent del de
Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona.
Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de
Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la
guerra dels Segadors. En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de
Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661. És autor d'una
Introductio ad Summulas.
|
C
|
B
|
|
11
|
Sant
Feliu, Mestre de
Nom donat al pintor Joan de Borgonya abans de la seva
identificació
|
C
|
B
|
|
12
|
Sant
Feliu, raval de
Raval del mun. d'Oristà (Osona), a llevant del poble de
Sant Feliu Sasserra.
|
C
|
G
|
|
13
|
Sant
Feliu, Simó de
( ? , ? ) Notari
reial
|
C
|
B
|
|
14
|
Sant
Feliu d'Amunt
Municipi del Rosselló: 6,11 km2, 85 m alt, 654 hab (1999)
|
N
|
M
|
|
15
|
Sant
Feliu d'Amunt, monestir de
Priorat canonical del mun. de Sant Feliu d'Amunt (Rosselló)
|
N
|
G
|
|
16
|
Sant
Feliu d'Avall
Municipi del Rosselló: 11,64 km2, 85 m alt, 2.160 hab (1999)
|
N
|
M
|
|
17
|
Sant
Feliu de Boada
Poble del mun. de Palau-sator (Baix Empordà)
|
C
|
G
|
|
18
|
Sant
Feliu de Buixalleu
Municipi de la Selva: 61,46 km2, 402 m alt, 717 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
19
|
Sant
Feliu de Cadins
Veure> Cadins,
monestir de (Cabanes
d'Empordà, Alt Empordà).
|
C
|
G
|
|
20
|
Sant
Feliu de Castellar
Veure> Sant
Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
21
|
Sant
Feliu de Codines
Municipi del Vallès Oriental: 15,18 km2,
480 m alt, 5.027 hab (2004). Situat al nord-oest de la comarca, al límit
amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de
Bertí, i drenat pel Tenes,
afluent del Besòs. Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. Àrea comercial de
Granollers.
|
C
|
M
|
|
22
|
Sant
Feliu de Girona
Església (s. XIII) de la ciutat de Girona
(Gironès). Fou seu d'una canònica o capitol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica
catedralícia. En l'aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d'art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l'absis de la basílica, el sepulcre de
Sant Narcís del s. XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de
Jaume Cascalls. El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al s. XIII. El campanar fou començat el 1362 per
Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.
|
C
|
G
|
|
23
|
Sant
Feliu de Guíxols
Municipi del
Baix
Empordà: 15,62 km2, 4 m alt, 18.067 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
24
|
Sant
Feliu de Guíxols, monestir de
Abadia benedictina de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
|
C
|
G
|
|
25
|
Sant
Feliu de Guíxols, privilegi de
(Sant Feliu de Guíxols, 22/jul/1365)
Privilegi atorgat per Pere III de Catalunya-Aragó
|
C
|
H
|
|
26
|
Sant
Feliu de la Garriga
Antiga parròquia del mun. de Viladamat (Alt Empordà)
|
C
|
G
|
|
27
|
Sant
Feliu de la Múria
Veure> Sant
Feliu de Verí (Bissaürri, Alta Ribagorça)
|
F
|
G
|
|
28
|
Sant
Feliu de Llobregat
Municipi del Baix Llobregat: 11,79 km2, 25 m alt, 36.953 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
29
|
Sant
Feliu de Lluelles
Poble del mun. de Montmajor (Berguedà)
|
C
|
G
|
|
30
|
Sant
Feliu de Pallerols
Municipi de la Garrotxa: 34,92 km2, 473 m alt, 1.140 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
31
|
Sant
Feliu de Planeses
Antiga parròquia del mun. de Sant Julia de Vilatorta (Osona)
|
C
|
G
|
|
32
|
Sant
Feliu de Savassona
Església del mun. de Tavèrnoles (Osona)
|
C
|
G
|
|
33
|
Sant
Feliu de Terrassola
Veure> Sant
Feliuet de Terrassola (Santa Maria d'Oló, Bages)
|
C
|
G
|
|
34
|
Sant
Feliu de Torelló
Veure> Torelló (Osona)
|
C
|
G
|
|
35
|
Sant
Feliu de Vallcarca
Església del mun. de Sant Llorenç Savall
(Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
36
|
Sant
Feliu de Valrà
Veure> Sant
Feliu del Racó (Castellar del Vallès,
Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
37
|
Sant
Feliu de Veri
Poble (1.415 m alt) del mun. de Bissaürrí (Alta Ribagorça)
|
F
|
G
|
|
38
|
Sant
Feliu de Vilamilanys
Veure> Sant
Feliuet de Vilamilanys (Sant Quirze de la Serra,
Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
39
|
Sant
Feliu de Xàtiva
Església del mun. de Xàtiva (Costera)
|
V
|
G
|
|
40
|
Sant
Feliu del Bac
Església i antiga parròquia del mun. de la Vall de Bianya
(Garrotxa)
|
C
|
G
|
|
41
|
Sant
Feliu del Pinyó
Veure> Sant
Feliu de Codines (Vallès Oriental)
|
C
|
G
|
|
42
|
Sant
Feliu del Racó
Poble (350 m alt) del mun. de Castellar del Vallès (Vallès
Occidental)
|
C
|
G
|
|
43
|
Sant
Feliu Sasserra
Municipi del Bages: 23,14 km2, 611 m alt, 656 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
44
|
Sant
Feliuet
Veure> Sant
Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç
Savall, Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
45
|
Sant
Feliuet de Terrassola
Parròquia i poble del mun. de Santa Maria d'Oló (Bages)
|
C
|
G
|
|
46
|
Sant
Feliuet de Vilamilanys
Antiga església del mun. de Sant Quirze de la Serra (Vallès
Occidental)
|
C
|
G
|
|
47
|
Sant
Fèlix, marquesat de
Títol de Catalunya, concedit el 1897 a Antoni Sarri i Oller
|
C
|
H
|
|
48
|
Sant
Ferran, castell de
Gran fortalesa del mun. de Figueres (Alt Empordà)
|
C
|
G
|
|
49
|
Sant
Ferran, castell de
Fortalesa (1809-12) del mun. d'Alacant (Alacantí).
Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del
Baver. La decisió fou de la junta de guerra d'Alacant i l'obra fou dirigida per l'enginyer Pablo Ordovas. No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l'ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l'hipòdrom.
(GEC)
|
V |
G |
|
50
|
Sant
Ferran de Formentera
Poble de l'illa de Formentera (Eivissa)
|
B |
G |
|
51
|
Sant
Ferriol
Municipi de la Garrotxa: 41,76 km2, 366 m alt, 209 hab (1999)
|
C |
M |
|
52
|
Sant
Ferriol
Santuari (301 m alt) del mun. de Ceret (Vallespir)
|
N |
G |
|
53
|
Sant
Formatge, roques de
Necròpolis d'incineració del Bronze Final, al mun. de Seròs (Segrià)
|
C |
H |
|
54
|
Sant
Fost de Campsentelles
Municipi del Vallès Oriental: 13,16 km2, 112 m alt, 6.034 hab (1999)
|
C |
M |
|
55
|
Sant
Francesc
Barri del mun. d'Alzira (Ribera Alta)
|
V |
G |
|
56
|
Sant
Francesc
Barri de la ciutat de Manises (Horta)
|
V |
G |
|
57
|
Sant
Francesc
Barri i parròquia de Palma de Mallorca
(Mallorca Occidental), al sud del terme municipal, a més d'un km de la costa, entre
Can Pastilla i s'Arenal, prop del seminari francès de la
Porciúncula. Sorgí al començament del s. XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s'hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957. (GEC)
|
B |
G |
|
58
|
Sant
Francesc, castell de
Antic castell del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)
|
B |
G |
|
59
|
Sant
Francesc, platja de
Veure> Bona,
cala (Blanes, Selva)
|
C |
G |
|
60
|
Sant
Francesc d'Assís
Veure> Molar,
el (Elx, Baix Vinalopó)
|
V |
G |
|
61
|
Sant
Francesc de Barcelona
Antic convent de franciscans de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)
|
C |
G |
|
62
|
Sant
Francesc de Formentera
Poble (42 m alt) i cap de l'illa i municipi de Formentera
(Eivissa). Situat a l'oest de l'illa, al sud del port de la
Savina. Centre turístic. |
B |
G |
|
63
|
Sant
Francesc de Mallorca
Convent franciscà de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)
|
B |
G |
|
64
|
Sant
Francesc de Paula
Veure> Sant
Francesc de ses Salines (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
|
B |
G |
|
65
|
Sant
Francesc de ses Salines
Parròquia del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)
|
B |
G |
|
66
|
Sant
Francesc de València
Convent franciscà del mun. de València (Horta)
|
V |
G |
|
67
|
Sant
Francesc Xavier
Veure> Sant
Francesc de Formentera (Formentera, Eivissa)
|
B |
G |
|
68
|
Sant
Francesc-s'hi-moria
Popular capella del mun. de Vic (Osona)
|
C |
G |
|
69
|
Sant
Fruitós
Veïnat del mun. de Pals (Baix Empordà)
|
C |
G |
|
70
|
Sant
Fruitós de Bages
Municipi del Bages: 22,14 km2, 260 m alt, 5.453 hab (1999)
|
C |
M |
|
71
|
Sant
Fruitós de Mont-rodon
Antic nom de Brunyola,
Sant Fruitós de (Brunyola,
Selva)
|
C |
G |
|
72
|
Sant
Fruitós de Quadres
Capella rural del mun. de Gurb de la Plana (Osona)
|
C |
G |
|
73
|
Sant
Fruitós del Grau
Veure> Sant
Fruitós de Quadres (Gurb de la Plana, Osona)
|
C |
G |
|
74
|
Sant
Fulgenci
Municipi del Baix Segura: 20,60 km2, 4 m alt, 3.384 hab (1999)
|
V |
M |
|
75
|
Sant
Gabriel
Barri obrer del mun. d'Alacant (Alacantí)
|
V |
G |
|
76
|
Sant
Galdric
Barri residencial del mun. de Perpinyà (Rosselló)
|
N |
G |
|
77
|
Sant
Gallard
Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà)
|
C |
G |
|
78
|
Sant
Genís Poble
i antiga quadra del mun. de Jorba (Anoia)
|
C |
G |
|
79
|
Sant
Genís de Bellera
Veure> Bellera,
monestir de
(Sarroca de Bellera, Pallars
Jussà).
|
C |
G |
|
80
|
Sant
Genís de Besalú
Església del mun. de Besalú (Garrotxa)
|
C |
G |
|
81
|
Sant
Genís de Fontanes
Municipi del Rosselló: 9,90 km2, 50 m alt, 2.419 hab (1999)
|
N |
M |
|
82
|
Sant
Genís de Fontanes, monestir de
Famosa abadia benedictina, al mun. de Sant Genís de Fontanes
(Vallespir). Va néixer abans de l'any 819 i
era regida per l'abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L'església fou reedificada al final del s. X i consagrada el 1153, després d'algunes reformes i ampliacions. El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l'entrada, que fou encarregat per l'abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre de 1019 i l'octubre del 1020). Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de
Montserrat, deixà d'existir després de la Revolució francesa.
|
N |
G |
|
83
|
Sant
Genís de Massadella
Antiga església del mun. de Navars (Bages),
al nord-oest d'aquest nucli, prop de la caseria de Massadella. Era sufragània de la parròquia de
Mujal i es conserva l'antic edifici, romànic (s. XII). L'advocació passà al veí poble de
Navars, i l'endemà del dia de la festa (25 d'agost) hom fa un aplec en aquesta capella.
|
C |
G |
|
84
|
Sant
Genís de Palafolls
Poble del mun. de Palafolls (Maresme)
|
C |
G |
|
85
|
|