[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:  [ Sant F ]  [ Sant Feliu de G ]  [ Sant Feliuet ]  [ Sant Francesc d ]  [ Sant G ]  [ Sant Genis de R ]

Busqueu la bellesa, és l'única protesta que val la pena en aquest món fastigós. (Ramón Trecet)

1 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Felip, castell de  (es Castell, Menorca)  Antic castell, al port de Maó

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Felip, castell de  (el Perelló, Baix Ebre)  Nom adoptat per al castell que s'alçava al coll de Balaguer, dit també castell del Coll de Balaguer.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Felip, raval de  (Maó, Menorca)  Veure> Raval de Sant Felip, sa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Felip de Maó, Serafí de  ( ? , 1685 – Barcelona, 1763)  Religiós caputxí

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Felip Neri  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Poble

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Felip Neri  (Barcelona)  Advocació de l'església de la congregació de sacerdots seculars de l'Oratori (felipons). Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del s XVIII. El temple consta d'una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular. El convent, al costat de l'església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l'església. A l'interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d'Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Felipet, raval de  (Maó, Menorca)  Veure> Raval de Sant Felip, sa.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri residencial

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliu  (Gurp de la Conca, Pallars Jussà)  Antic terme

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Feliu, comtat de  (Catalunya Nord)  Títol, concedit el 1680 a Francesc de Ros i d'Alemany

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Feliu, Ignasi de  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 – Barcelona, 1685)  Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l'any següent del de Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona. Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la guerra dels Segadors. En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661. És autor d'una Introductio ad Summulas.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Feliu, Mestre de  Nom donat al pintor Joan de Borgonya abans de la seva identificació

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu, raval de  (Oristà, Osona)  Raval del municipi, a llevant del poble de Sant Feliu Sasserra.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu, Simó de  ( ? , ? )  Notari reial

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Feliu d'Amunt  (Rosselló)  Municipi: 6,11 km2, 85 m alt, 654 hab (1999)

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Feliu d'Amunt, monestir de  (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló)  Priorat canonical

16 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Feliu d'Avall  (Rosselló)  Municipi: 11,64 km2, 85 m alt, 2.160 hab (1999). Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler. L'economia es basa en l'agricultura: de secà s'hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cava cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins d'aperitiu. Indústria de la ceràmica (bòbiles i teuleries). El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu, al voltant de l'església parroquial de base romànica. El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Boada  (Palau-sator, Baix Empordà)  Poble

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Feliu de Buixalleu  (Selva)  Municipi: 61,46 km2, 402 m alt, 717 hab (1999)

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Cadins  Veure> Cadins, monestir de (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà).

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Castellar  Veure> Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental).

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Feliu de Codines  (Vallès Oriental)  Municipi: 15,18 km2, 480 m alt, 5.027 hab (2004). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de Bertí i el congost de Sant Miquel del Fai, i drenat pel Tenes, afluent del Besòs. Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. El poble és lloc tradicional d'estiueig, amb un hospital renaixentista i cases modernistes. Hi ha diversos barris, com el de la Sagrera, el de la Revenderia, Creus Altes i Creus Baixes. Al terme hi ha diversos jaciments prehistòrics i ibèrics, així com alguns masos i cases senyorials. Àrea comercial de Granollers.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu de Girona  (Girona, Gironès)  Església (s. XIII) de la ciutat. Fou seu d'una canònica o capitol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia. En l'aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d'art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l'absis de la basílica, el sepulcre de Sant Narcís del s. XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls. El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al s. XIII. El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàSant Feliu de Guíxols  (Baix Empordà)  Municipi: 15,62 km2, 4 m alt, 19.693 hab (2004). Situat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s'estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l'extrem sud de la comarca. Boscos d'alzines sureres i pins. Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l'alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L'activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l'activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Població en ascens. La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l'antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l'església parroquial i el Museu Municipal d'Arqueologia. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes. Àrea comercial de Girona.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Guíxols, monestir de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l'entrada a l'església preromànica del s X, pertanyent al monestir. Les dependències d'aquest foren remodelades al s XVIII. L'església que subsisteix és del s XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el s XIV.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Feliu de Guíxols, privilegi de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 22/jul/1365)  Privilegi atorgat per Pere III . Confirmació d'un altre de Jaume I, pel qual era fixat l'estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalano-aragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del Regne de Mallorca havien d'ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona. Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1349, i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del s. XIV (1384).

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliu de la Garriga  (Viladamat, Alt Empordà)  Antiga parròquia

27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Feliu de la Múria  (Bissaürri, Ribagorça)  Veure> Sant Feliu de Verí.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Feliu de Llobregat  (Baix Llobregat)  Municipi i capital de la comarca: 11,79 km2, 25 m alt, 36.953 hab (1999)

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Lluelles  (Montmajor, Berguedà)  Poble, a l'oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès. L'església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del s. XVIII.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSant Feliu de Pallerols  (Garrotxa)  Municipi: 34,92 km2, 473 m alt, 1.202 hab (2004). Situat a la vall d'Hostoles. Comprèn la capçalera del riu Brugent i les dues valls, afluents per l'esquerra, de Sant Iscle i d'Aiguabella; a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb Osona. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscs de faigs, roures i alzines i pasturatges. L'agricultura produeix cereals (blat, sègol, ordi i civada) i farratges. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Indústria alimentària (embotits i xocolata) i tèxtil. Petit nucli d'estiueig. La vila és a banda i banda del riu Brugent, al peu del santuari de la Salut; església parroquial de Sant Feliu (s XVII). El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les caseries de Pallerols i la Fàbrega i el santuari de la Salut. Àrea comercial d'Olot.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Feliu de Planeses  (Sant Julia de Vilatorta, Osona)  Antiga parròquia

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Savassona  (Tavèrnoles, Osona)  Església

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Terrassola  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Veure> Sant Feliuet de Terrassola.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Torelló  (Osona)  Veure> Torelló.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Vallcarca  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Església

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Valrà  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliu del Racó.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Veri  (Bissaürrí, Alta Ribagorça)  Poble (1.415 m alt)

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu de Vilamilanys  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliuet de Vilamilanys.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Xàtiva  (Xàtiva, Costera)  Església

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu del Bac  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Església i antiga parròquia

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu del Pinyó  (Vallès Oriental)  Veure> Sant Feliu de Codines.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu del Racó  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Poble (350 m alt)

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Feliu Sasserra  (Bages)  Municipi: 23,14 km2, 611 m alt, 656 hab (1999)

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliuet  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliu de Vallcarca.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliuet de Terrassola  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Parròquia i poble

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliuet de Vilamilanys  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga església

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Fèlix, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1897 a Antoni Sarri i Oller

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ferran, castell de  (Figueres, Alt Empordà)  Gran fortalesa

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Ferran, castell de  (Alacant, Alacantí)  Fortalesa (1809-12). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d'Alacant i l'obra fou dirigida per l'enginyer Pablo Ordovas. No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l'ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l'hipòdrom.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Ferran de Formentera  (Formentera, Eivissa)  Poble de l'illa

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Ferriol  (Garrotxa)  Municipi: 41,76 km2, 366 m alt, 209 hab (1999)

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Ferriol  (Ceret, Vallespir)  Santuari (301 m alt)

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Formatge, roques de  (Seròs, Segrià)  Necròpolis d'incineració del Bronze Final

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Fost de Campsentelles  (Vallès Oriental)  Municipi: 13,16 km2, 112 m alt, 7.039 hab (2004). Situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el Barcelonès, a l'esquerra del Besòs, prop de la seva confluència amb la riera de Caldes. L'economia es basa en l'agricultura, íntegrament de secà; els conreus més estesos són els cereals, patates i hortalisses. Indústria química, metal·lúrgica, tèxtil, fusta, alimentària, etc. Segones residències. Població en ascens. El poble té l'origen en l'antiga vil·la de Campsentelles, esmentada ja el 967. L'església parroquial de Sant Fost és un edifici modern. El terme comprèn, a més, el barri de Can Calet, l'antic castell i parròquia de Cabanyes i també diverses antigues masies, com la de can Donadeu. El 1945 se'n segregà el municipi de la Llagosta. Àrea comercial de Barcelona.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc  (Alzira, Ribera Alta)  Barri

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Francesc  (Manises, Horta)  Barri de la ciutat

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri i parròquia, al sud del terme municipal, a més d'un km de la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula. Sorgí al començament del s. XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s'hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Francesc, castell de  (Andratx, Mallorca Occidental)  Antic castell que defensava el port, era una torre quadrada que s'alçava a la costa, davant el far. Existent ja el 1739, fou venut per l'estat el 1889.

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sant Francesc, mestre de  (Illes Balears, s. XV)  Pintor gòtic. Autor d'un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d'altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del s. XV, Alonso de Sedano. Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Francesc, platja de  (Blanes, Selva)  Veure> Bona, cala.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc d'Assís  (Elx, Baix Vinalopó)  Veure> Molar, el.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Francesc de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès)  Antic convent de franciscans (o Sant Nicolau), un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l'actual plaça del Duc de Medinaceli. El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del s XIII fou començada l'església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d'una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals. El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al s XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752. Les restes conservades, així com els documents gràfics de l'edifici, són poc importants.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de Formentera  (Formentera, Eivissa)  Poble (42 m alt) i cap de l'illa i del municipi (o Sant Francesc Xavier). Situat a l'oest de l'illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Convent franciscà

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de Paula  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Veure> Sant Francesc de ses Salines.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de ses Salines  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Parròquia

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc de València  (València, Horta)  Convent franciscà

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc Xavier  (Formentera, Eivissa)  Veure> Sant Francesc de Formentera.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Francesc-s'hi-moria  (Vic, Osona)  Popular capella

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Fruitós  (Pals, Baix Empordà)  Veïnat

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Fruitós de Bages  (Bages)  Municipi: 22,14 km2, 260 m alt, 5.453 hab (1999)

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Fruitós de Mont-rodon  (Brunyola, Selva)  Antic nom de Brunyola, Sant Fruitós de.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Fruitós de Quadres  (Gurb de la Plana, Osona)  Capella rural

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Fruitós del Grau  (Gurb de la Plana, Osona)  Veure> Sant Fruitós de Quadres.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sant Fulgenci  (Baix Segura)  Municipi: 20,60 km2, 4 m alt, 3.384 hab (1999)

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Gabriel  (Alacant, Alacantí)  Barri obrer

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Galdric  (Perpinyà, Rosselló)  Barri residencial

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gallard  (les Piles, Conca de Barberà)  Poble, a l'extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià. Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d'aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l'antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt. El domini útil pertanyia, l'any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís  (Jorba, Anoia)  Poble i antiga quadra

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Genís, mestre de  (Catalunya, s. XI)  Escultor romànic anònim. Autor de la llinda de Sant Genís de Fontanes (1021), d'un finestral de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i d'una part de la decoració de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). És un dels principals mestres del primer romànic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Genís de Bellera  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Veure> Bellera, monestir de.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Besalú  (Besalú, Garrotxa)  Església

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Genís de Fontanes  (Rosselló)  Municipi: 9,90 km2, 50 m alt, 2.419 hab (1999). Situat entre el riu Tec i el massís de l'Albera (que accidenta l'extrem meridional del terme, en part boscat). El terme és drenat per diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta. L'agricultura és de secà, amb predomini gairebé exclusiu de vinya, també s'hi conreen arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres), així com hortalisses. Cava cooperativa vinícola, producció de vi, i una destil·leria. Activitat turística a la costa que ha dinamitzat el sector de la construcció. Hom extreu sorra i grava del llit del riu. Població en ascens. El poble s'assenta al centre de la plana regada, vora el canal d'Albera, al voltant de l'església parroquial de Sant Genís, antic monestir de Sant Genís de Fontanes. El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles. Àrea comercial de Perpinyà.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Genís de Fontanes, monestir de  (Sant Genís de Fontanes, Rosselló)  Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l'any 819 i era regida per l'abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L'església fou reedificada al final del s. X i consagrada el 1153, després d'algunes reformes i ampliacions. El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l'entrada, que fou encarregat per l'abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre de 1019 i l'octubre del 1020). Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d'existir després de la Revolució francesa.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Genís de Massadella  (Navars, Bages)  Antiga església, al nord-oest d'aquest nucli, prop de la caseria de Massadella. Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l'antic edifici, romànic (s. XII). L'advocació passà al veí poble de Navars, i l'endemà del dia de la festa (25 d'agost) hom fa un aplec en aquesta capella.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Palafolls  (Palafolls, Maresme)  Poble

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Palol  (Ventalló, Alt Empordà)  Veure> Palol de Fluvià.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Plegamans  (Palau-solità, Vallès Occidental)  Veure> Plegamans.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Rocafort  (Martorell, Baix Llobregat)  Antic priorat benedictí

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Rubí  (Rubí, Vallès Occidental)  Antiga església, actualment arruïnada, a l'oest de la vila, prop de Can Casanoves. Existia ja el 1080. El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Genís de Vilassar  (Maresme)  Veure> Vilassar de Dalt.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís del Pi  (Sant Agustí de Lluçanès, Osona)  Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès. Es formà en un domini o alou petanyent al monestir de Ripoll des d'abans del 938. L'antic domini de Pi s'estenia de l'Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella. L'església, refeta el s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís dels Agudells  (Barcelona, Barcelonès)  Barri i antic terme

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís Desprac  (Espolla, Alt Empordà)  Església romànica

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Genís d'Oriola  (Sant Miquel de les Salines, Baix Segura)  Convent mercedari, prop de la costa, que depenia del convent d'Oriola i existia ja l'any 1419. A l'església de Montserrat i d'Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls per tal de defensar el convent quan era atacat per pirates nord-africans. Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d'Oriola, i hi residien pocs religiosos.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Genís Sacosta  (Amer, Selva)  Poble

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís Sadevesa  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Antiga església, sufragània d'Olost, situada a l'extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977. L'església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gerber, estany de  (Pallars Sobirà)  Veure> Gerber, estany.

97 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Germà de Cuixà  (Codalet, Conflent)  Antiga advocació del monestir de Cuixà.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Germer  (Vilac, Vall d'Aran)  Despoblat

99 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gervàs, serra de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà)  Alineació orogràfica del Prepirineu central

100 CATALUNYA . HISTÒRIA

Sant Gervasi, pacte de  (Barcelona, 8/mar/1914)  Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi. L'aliança provocà l'escissió de la redacció d'"El Poble Català" i de la mateixa UFNR. Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gervasi de Cassoles  (Barcelona, Barcelonès)  Antic municipi i actual barri de la ciutat. Situat entre Sant Cugat del Vallès, al nord; Horta, a l'est; Gràcia, l'Eixample i les Corts de Sarrià, al sud, i Sarrià, a l'oest. Fou annexionat a la ciutat el 1897 i el seu nom prové de l'església dels Sants Gervasi i Protasi, ja esmentada al s XIII, i que després es convertí en centre de culte a la Verge de la Bonanova. Fins a la segona meitat del s XIX, que s'inicià la transformació, fou un poble de pocs habitants (no arribava als 400 el 1833) i de cases senyorials. La seva situació ha permès que fos un barri residencial, i l'aprofitament urbà n'ha fet desaparèixer nombroses torres i cases senyorials. Compta amb diversos parcs, com el de Monterols i els Jardins Eduard Marquina, entre d'altres, i arriba fins al cim del Tibidabo. Institucions culturals i sanitàries. Ferrocarril de Sarrià i del Tibidabo. En l'actualitat pertany al districte V (Sarrià-Sant Gervasi).

Anar a:  [ Sant F ]  [ Sant Feliu de G ]   [ Sant Feliuet ]  [ Sant Francesc d ]   [ Sant G ]   [ Sant Genis de R ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans