Països Catalans (Torre de F-Torrej)

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]

Anar a: [ Torre de F ] [ Torre de M ] [ Torre del C ] [ Torre d'Er ] [ Torreb ] [ Torred ]

Un bon lector fa un bon llibre. (Ralph Waldo Emerson)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Ferrer, la (Costera) Veure> Granja de la Costera, la.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Fluvià, la (Cubells, Noguera) Poble, al sud-est de la vila. La seva església depèn de la parròquia de Cubells.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Foix, la (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Veure> Sant Climent de la Torre de Foix.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Torre de Fontaubella, la (Priorat) Municipi: 5,04 km², 369 m alt, 140 hab (2011), (o la Torreta). Al sud-est de Falset i de la comarca, al límit amb el Baix Camp i accidentat pels vessants occidentals de la serra de l'Argentera i de la mola de Colldejou, a les ribes de la capçalera de la riera de Marçà. La superfície inculta ocupa gairebé el 80% del terme: garriga, bosc i pasturatges. Agricultura de secà, els principals conreus són la vinya, els ametllers, els avellaners, les oliveres i els cereals i nomès 5 ha de regadiu. Ramaderia porcina. Pedreres de calcària. El poble és al nord del terme, a l'esquerra de la riera de Marçà; l'església parroquial és dedicada a santa Maria; prop seu hi ha les ruïnes d'una antiga torre de defensa. El lloc pertangué a la mitra de Tarragona. Dins el terme hi ha el despoblat de Fontaubella. Àrea comercial de Reus. Ajuntament de la Torre de Fontaubella - Estadístiques

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre de França, la (Rosselló) Veure> la Tor de França.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre de la Mata, comtat de la (Catalunya) Títol, atorgat el 1707 a Josep Antoni de Mata

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de la Mata, la (Torrevella, Baix Segura) Poble, al nord de la vila, que formà fins fa poc un enclavament dins el terme català de Guardamar (Baix Vinalopó), entre la mar i la llacuna de la Mata, que forma part de les salines de Torrevella. La parròquia (el Roser) fou creada el 1772; l'església s'enderrocà amb el terratrèmol del 1829.

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torre de la Ribera (Baixa Ribagorça) Veure> Torlarribera

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de la Sal, la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Caseria

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de l'Alcúdia, la (Costera) Veure> Alcúdia de Crespins, l'

11 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alacantí Torre de les Maçanes, la (Alacantí) Municipi: 36,74 km², 785 m alt, 724 hab (1999), (cast: Torremanzanas). Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l'esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb l'Alcoià i la Marina Baixa. Predomini de l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d'ametllers i d'olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l'agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Població en descens. La vila és a l'esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna. El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament de la Torre de les Maçanes

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre de l'Espanyol, comtat de la (Catalunya) Títol, atorgat el 1833 a Josep de Montagut

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Torre de l'Espanyol, la (Ribera d'Ebre) Municipi: 27,90 km², 164 m alt, 665 hab (1999)

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Lloris, la (Xàtiva, Costera) Veure> Torre d'en Lloris, la

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Marata, la (Maçanet de la Selva, Selva) Veïnat

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Matella, la (Culla, Alt Maestrat) Llogaret

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre de Montornès, sa (Sineu, Mallorca Septentrional) Possessió

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Orchet (Racó) Veure> Torre Baixa.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Piles, la (Piles de Mar, Safor) Barri marítim, a l'oest del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Portaceli, la (Serra de Portaceli, Camp de Túria) Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis. Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Rialb, la (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria i cap del municipi (o Torrabadal), a l'esquerra del Rialb. La seva parròquia és la de Polig.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Riu, la (Alp, Baixa Cerdanya) Gran casa, a la sortida de la vall d'Alp, a la dreta del riu d'Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d'Ovella.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre de Romaní, la (Sollana, Ribera Baixa) Veure> Romaní, el.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Santa Maria, la (Torregrossa, Pla d'Urgell) Casa i partida, al límit amb el terme dels Alamús (Segrià).

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre de Santa Maria, la (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Antic terme, al nord del poble, vora el canal del Sió.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Tamúrcia, la (Tremp, Pallars Jussà) Poble (1.049 m alt) de l'antic municipi d'Espluga de Serra, situat al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d'una vall tributària, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana. De la seva església parroquial (la Purificació) depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia.

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre de Triniac, la (Rosselló) Veure> Torre de França, la.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre de Vernet, la (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Caseria

29 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Torre de Vilella, la (Matarranya) Municipi: 33,54 km², 611 m alt, 208 hab (1999)

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre d'Eina, la (Alta Cerdanya) Pic (2.832 m alt) del massís de Puigmal, a la comarca

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre del Baró, la (Barcelona) Barri residencial obrer i perifèric

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Torre del Bisbe, la (Alta Cerdanya) Veure> Torre d'Eina, la.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre del Bosc, la (la Font de la Figuera, Costera) Despoblat, origen de la vila

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre del Cadí, la (Alt Urgell) Cim (2.557 m alt) de la serra de Cadí, a la comarca

34 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Torre del Comte, la (Matarranya) Municipi: 19,33 km², 497 m alt, 177 hab (1999)

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torre del Negret, la (Beneixama, Alt Vinalopó) Despoblat.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre del Penedès, la (Santa Fe del Penedès, Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre del Puig, la (el Puig de Santa Maria, Horta) Caseria

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre del Virrei, la (Eliana, Camp de Túria) Veure> Torre de Bava, la.

39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Torre d'Elna, la (Rosselló) Municipi: 3,31 km², 10 m alt, 1.711 hab (1999)

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Torre dels Domenges, la (Plana Alta) Municipi: 3,20 km², 306 m alt, 234 hab (1999), (o d'En Domènec, o Torre Endoménec). Envoltat pel terme de Vilanova d'Alcolea. El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja. Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja. El 10% de la superície total és improductiva i es conrea gran part del territori municipal; l'agricultura és quasi totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (ocupen el 53% de la superfície municipal), seguits dels d'olivera i de vinya. Població en descens. El poble és situat sobre la riba esquerra del barranc de Penya-roja; de l'església parroquial de Santa Quitèria depèn el santuari de la Mare de Déu de la Font. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre dels Frares, la Veure> Torre de Cerdà, la (Canals, Costera).

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre dels Pares, la (Gandia, Safor) Gran alqueria, que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d'alqueria medieval al País Valencià.

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Torre d'En Besora, la (Alt Maestrat) Municipi: 11,77 km², 647 m alt, 212 hab (1999)

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre d'en Bord, la (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Antic terme

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'en Domènec, la (Plana Alta) Veure> Torre dels Domenges, la

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre d'en Gaumés, sa (Alaior, Menorca) Lloc o possessió

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'en Lloris, la (Xàtiva, Costera) Poble

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Eroles, la (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Caseria

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torre d'Espioca, la (Picassent, Horta) Veure> Espioca

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre d'Olient, la (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà) Antic terme

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre d'Oristà, la (Oristà, Osona) Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira. Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d'Oristà, i el 1877 se n'independitzà. Des del s XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs).

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Falconera, la (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Antic terme

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Filella, camp d'urnes de (Lleida, Segrià) Necròpolis del Bronze Final

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Gavosera (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Antiga quadra de l'antic terme de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre Gironella, la (Girona, Gironès) Barri obrer de la ciutat

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torre i Sevil, Francesc de la (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII) Escriptor

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Isabel, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Llauder (Mataró, Maresme) Vil·la romana

59 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torre Lliure, la (la Torre del Comte, Matarranya) Nom adoptat el 1937 per al municipi.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torre Nova, sa (Calvià, Mallorca Occidental) Urbanització construïda damunt la punta de sa Porrassa (o de Pasqual Martí), promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf.

61 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Torre Saura, comtat de (Illes Balears) Títol, atorgat el 1818 a Bernat Ignasi d'Olives i d'Olives

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torre Valentina (Calonge, Baix Empordà) Urbanització de la Costa Brava

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torre Verona, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit a Josep d'Escala de la Scala

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Torrebaró (el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça) Poble (833 m alt)

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Torrebesses (Segrià) Municipi: 27,61 km², 287 m alt, 325 hab (1999)

66 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torrebetria (Torrent de Cinca, Baix Cinca) Antic lloc

67 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Torreblanca (Fraga, Baix Cinca) Despoblat.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torreblanca (Castelldans, Garrigues) Despoblat, a la vall del riu Set. El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan s. XIII pertanyia al monestir de Poblet.

69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana Alta Torreblanca (Plana Alta) Municipi: 29,96 km², 31 m alt, 4.610 hab (1999). Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s'hi troba l'extens pantà del Prat, obert al mar. Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Població en ascens. A l'antic barri de pescadors de Torrenostra s'hi han desenvolupat les activitats turístiques. La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari. L'expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament de Torreblanca

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreblanca (Ponts, Noguera) Poble

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreblanca, la (Sant Just Desvern, Barcelonès) Barri de la ciutat

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreblanca de Montserrat (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri d'estiueig

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrebonica (Terrassa, Vallès Occidental) Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h. És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi. Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrebusqueta (la Llacuna, Anoia) Llogaret, al sud-oest de la vila, al peu de la serra d'Ancosa.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tòrrec (Vilanova de Meià, Noguera) Poble

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrechiva (Alt Millars) Veure> Torre-xiva.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torrecilla (Xelva, Serrans) Despoblat

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrecorrals (Dénia, Marina Alta) Caseria

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torredà (Castelló de Farfanyà, Noguera) Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme. Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d'Almenar. Vers el 1414 deixà d'ésser explotada directament pels monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens. La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).

80 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Torredarques (Matarranya) Municipi: 34,23 km², 746 m alt, 106 hab (1999). Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d'Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d'Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d'Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar. A l'agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l'aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280. Al sud, a poca distància de la població, hi ha l'ermita de Sant Bernat. Àrea comercial d'Alcanyís.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Torredembarra (Tarragonès) Municipi: 8,58 km², 17 m alt, 10.090 hab (1999)

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torredemora (Belianes, Urgell) Antic terme, al nord-oest del municipi, al límit amb el d'Arbeca (Garrigues).

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torredenegó (Llobera, Solsonès) Poble

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Torrefarrera (Segrià) Municipi: 23,48 km², 214 m alt, 1.666 hab (1999)

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torrefeta (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (475 m alt) i capital del municipi. L'església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona. El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l'Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d'Urgell.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Torrefeta i Florejacs (Segarra) Municipi: 89,4 km², 475 m alt, 635 hab (2004)

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torrefiel, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, olim Puigmolto i de la Tonda, primer vescomte de Miranda, ajudant de camp del general Bessières. Continua en la mateixa família.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreflor (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Nom oficial del municipi, adoptat arbitràriament al de Torrefeta en agregar-se-li, el 1972, el de Florejacs.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreforta (Tarragona, Tarragonès) Barri perifèric, a l'oest de la ciutat. És situat a la dreta del Francolí. Sorgí el 1953 com a barri obrer. En el període 1961-75 s'hi afegiren una sèrie d'urbanitzacions, al voltant de la zona industrial de Riuclar.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrefreita, Joan de ( ? , s. XIII) Eclesiàstic

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torregassa (Olius, Solsonès) Masia i antic hostal

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torregassa (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Poble

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Torregrossa (Pla d'Urgell) Municipi: 40,48 km², 232 m alt, 2.251 hab (1999)

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torregrossa, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1871 per Amadeu I a Jaume Nuet i Minguell, únic titular.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torregrosses (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseria