|
|
|
Anar a: [ Sist ] [ Sitges i ] [ Siurana d ] [ So, E ] [ So N ] [ Sobr ] Escriure en català és un drama en diversos actes. (Joan Sales i Vallès) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sist, Joan (Catalunya, s. XIV – s. XV) Escriptor i eclesiàstic. Les seves obres resten perdudes. Hom sap que escriví un entremès, amb música de Joan Pérez de Pastrana, que fou representat a València en ocasió de la visita que hi féu el rei Ferran I. 2 CATALUNYA - CULTURA Sistema Bibliotecari de Catalunya (Catalunya, ? - ) Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sistema Ibèric Valencià (País Valencià) Part del Sistema Ibèric 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sister i Cubells, Joan Josep (el Grau de València, 1828 - Venta la Encina, Castella, 1885) Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sisternes i Feliu, Manuel (Castelló de la Plana, 1728 – Madrid, 1788) Polític i economista. Va estudiar dret a la Universitat de València. Durant molts anys va ésser fiscal de l'Audiència de Barcelona. En aquest càrrec va intervenir en la supressió del dret de la bolla (1768-70), pronunciant-se en sentit favorable, d'acord amb la Junta de Comerç de Barcelona. Posteriorment va ésser "alcalde de casa y corte" a Madrid i fiscal del civil del Consell de Castella; va intervenir aleshores en la laboriosa gestió de l'informe sobre la llei Agrària i presentà a la Junta encarregada de redactar-la la Idea sobre la ley agraria, publicada el 1786. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisteró (les Pallargues, Segarra) Poble (ant: Sesteró), a l'esquerra del Sió. A l'antiga església parroquial, dedicada a sant Salvador i que més tard depengué de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sistra, puig (Llanars / Molló / Setcases, Ripollès) Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sistrells (Badalona, Barcelonès) Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l'autopista de Barcelona a Mataró. Al començament del s. XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d'estiueig dels barcelonins. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sit, penya del (Montfort / Petrer, Vinalopó Mitjà) Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels dos municipis. L'alineació muntanyosa, de direcció sud-oest - nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sit, puig del (Almenara, Plana Baixa) Un dels turons (110 m alt) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, a l'est de la vila, damunt l'estany d'Almenara. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - ART Sitges, escola de (Sitges, Garraf, fi del s. XIX – s. XX) Grup de pintors paisatgistes 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitges, Guillem (Catalunya ?, s XIV) Frare franciscà. El 1330 fou encarregat pel papa Joan XXII de resoldre el conflicte de jurisdicció plantejat per Marsovià, patriarca dels jacobites, que havia constituït un cisma. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sitges, les (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Llogaret (o les Sitges de Florejacs), al nord del poble, centrat en l'església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d'origen medieval, força ben conservat. Formava part del comtat d'Urgell. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sitges de Burjassot, les (Burjassot, Horta) Antigues sitges de blat de la ciutat de València 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitges i de Vidal, Josep ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sitges i Grifell, Joan Blai (Maó, Menorca, 1842 - Arnao, Astúries, 1919) Historiador. Director general de duanes. Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV... (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913). 19 CATALUNYA - CULTURA Sitges Teatre Internacional (Sitges, Garraf, 1991 - ) Festival de teatre 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sitjar, el (Gavà, Baix Llobregat) Veure> Bruguers 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Sitjar, el (Rabòs d'Empordà, Alt Empordà) Despoblat, situat prop de l'Orlina, aigua amunt de Rabós. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sitjar, el (Freixenet de Camprodon, Ripollès) Important masia i església 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sitjar, pantà del (Onda / Ribesalbes, Plana Baixa) Pantà, entre els dos municipis 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitjar, Pau de (Estada, Ribagorça, Aragó, s. XVIII – Barcelona, 1831) Bisbe de Barcelona 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sitjar, Pere (Illes Balears, s. XV - Roma, Itàlia, s. XV) Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l'orde, residint a Roma. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitjar i Bulcegura, Joan (Castell d'Aro, Baix Empordà, 1850 – 1899) Poeta 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitjar i Sobrevia, Miquel (Barcelona, 1861 – 1910) Metge. Tingué una actuació sobresortint dins l'excursionisme català. Col·laborà a revistes profesionals. És autor de treballs mèdics remarcables. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sitjó i Carbonell, Jaume (Valls, Alt Camp, s. XIII - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1351) Eclesiàstic i escriptor. Era canonge de Lleida (1322) i més tard vicari general. Fou successor de Ferrer Colom al bisbat de Lleida (1341-48). Per mort del seu predecessor, Bernat Oliver, passà a la diòcesi de Tortosa (1348-51) on donà una important constitució (1350) per a l'elecció del prior. És autor d'algunes constitucions (1343) i d'un llibre perdut que demanà la reina Violant de Bar, protectora seva. És autor d'una Cigonina o art de desfer maleficis. Establí un benifet per mantenir tretze estudiants vallencs a l'Estudi General de Lleida. Morí fent la visita pastoral. El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siurana, Jaume (València ?, s. XVI) Poeta 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Siurana, pantà de (Cornudella de Montsant, Priorat) Pantà (1965-74) 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Siurana de Prades (Cornudella de Montsant, Priorat) Poble (737 m alt) 35 CATALUNYA - MUNICIPI Siurana d'Empordà (Alt Empordà) Municipi: 10,50 km2, 33 m alt, 155 hab (1999) 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siurana i d'Ossó, Joan Baptista (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1786 - ? , s. XIX) Militar i erudit 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siurana i Zaragoza, Antoni (Lleida, 23/feb/1943 - ) Polític. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona. Membre de la Comissió Executiva Nacional del PSC; fou elegit alcalde de la ciutat de Lleida el 1979, i restà en el càrrec fins que una moció de censura l'apartà, el 1987. Tanmateix tornà a ser elegit en les següents eleccions municipals (1989), i s'hi ha mantingut fins al 2003, en que fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (fins al 2006). Diputat al Parlament català des del 1983. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Siuranella (Cornudella de Montsant, Priorat) Morrot (809 m alt) de les muntanyes de Prades, que domina el torrent d'Estopinyà, enfront del cingle de Siurana de Prades. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siurí i Navarro, Marcel·lí (Elx, Baix Vinalopó, 1654 - Còrdova, Andalusia, 1731) Teòleg 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sivatte i de Bobadilla, Maurici de (Arenys de Mar, Maresme, 1901 – Barcelona, 1980) Polític i advocat 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sivera, Mestre de Joan ( ? , ? ) Pintor anònim 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sivilla i Gener, Tomàs (Calella, Maresme, 1817 – Girona, 1906) Bisbe i jurista. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i, més tard, hi fou catedràtic de cànons (1847-51). Fou rector del Seminari de Barcelona del 1850 al 1854; el 1859 obtingué una canongia. El 1871 el papa el nomenà prelat domèstic, i el 1878 esdevingué bisbe de Girona. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i Legislació i de Bones Lletres. És autor d'escrits diversos, com El primado de Tarragona (1858) i Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona (1880). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Slabý, Rudolf (Cernovice, Bohèmia, Alemanya, 1885 - Praga, Txèquia, 1957) Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s'establí a Barcelona (1914). Col·laborà a l'Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d'altres. El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l'Estatut i l'obra cultural de la República Espanyola. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Smith i Marí, Ismael (Barcelona, 1886 - Nova York, EUA, 1972) Escultor i dibuixant 47 EUROPA - BIOGRAFIA So (Llenguadoc, França, s. XIII - ? ) Llinatge noble 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Arnau (I) de ( ? , s. XIII) Castlà de So i de Queragut 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Arnau (II) de ( ? , s. XIII) Castlà de So i de Queragut 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Arnau (III) de ( ? , s. XIII – 1308) Senyor d'Évol, Saorra, Estavar i Eus 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Bernat de ( ? , s. XIV - d 1358) Baró de Cortsavi i la Bastida 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So, Guillem de (Llenguadoc, França, s. XIII - Conflent ?, 1308) Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d'una pubilla So, filla d'un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l'actual departament francès de l'Arieja), en territori llenguadocià. Rebé de Jaume I (1260) els llocs d'Èvol i Saorra, així com el castell d'Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d'Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut. Assistí a l'homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l'esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall. Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d'Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou l'anomenat Bernat. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Guillem de (Conflent ? - Illes Balears ?, s. XIV) Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir Jaume III, i hagué de ser combatut. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Guillem de ( ? , s. XIV – s. XV) Vescomte d'Évol 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA So, Joan (I) de ( ? , s. XIII – 1347) Segon vescomte d'Évol 57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So, Pere de (Rosselló, s. XIV) Noble 58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Bulteró, Joan de ( ? , s. XIV) Marit de Margarida 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Castre (Rosselló, s XV) Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre i de Blanca de So. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Castro, Elionor de (Rosselló, s. XV) Muller de l'almirall Bernat de Vilamarí. Era germana de Guillem Ramon, vescomte d'Évol, de Joan i de Joana. Compartí amb el seu marit la política equívoca seguida en 1462 amb els emissaris de la Generalitat i de Joan II, fins que a la fi s'inclinà pel darrer. Amb el seu germà Joan fou assetjada estretament al castell de Palau Savardera, del qual era senyora, pel seu cunyat Jofre VII, vescomte de Rocabertí, marit de la seva germana Joana. El setge hagué de ser alçat pel socors de l'exterior. Fill seu fou el segon Bernat de Vilamarí que també fou almirall. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Castro, Guillem Ramon de (Rosselló, s. XV) Vescomte d'Èvol 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Castro, Joan de (Rosselló, s. XV) Noble 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA So i de Cortsaví, Bernat (IV) de ( ? , s. XIII – 1337) Baró de Cortsaví 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA So i de Sagarriga, Blanca de ( ? , s. XV) Muller de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA So i de Vilaragut, Berenguer (I) de ( ? , s. XIV) Vescomte d'Évol 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA So i de Vilaragut, Bernat de (Conflent ?, v 1315 - ? , 1385) Escriptor 69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA So N'Alegre (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri residencial i turístic (o Ço N'Alegre), a ponent de la ciutat, contigu a So N'Armadans. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA So N'Ametller (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri (o Ço N'Ametler), al nord-est del nucli urbà, entre els barris des Viver i es Rafal, la carretera d'Inca i el límit amb el terme de Marratxí, que el separa des Pont d'Inca. El 1938 s'inicià la construcció de l'església parroquial en terres de son Gibert. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA So N'Armadans (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA So N'Espanyolet (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA So N'Oleu (Ciutadella, Menorca) Urbanització 75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soberanas i Lleó, Amadeu-Jesús (el Catllar de Gaià, Tarragonès, 21/mai/1938 - ) Filòleg i bibliògraf. Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya, de la qual havia fet una primera edició vulgaritzadora el 1961. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1964-86). El 1969 fou nomenat conservador de la Secció d'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i el 1971 hi esdevingué conservador de la Secció de Manuscrits i Reserva impresa. Ha estat director de les biblioteques de la Universitat Autònoma i professor de l'Escola de Bibliografia de Barcelona. Ha editat el volum II dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968) i altres texts antics i moderns, entre els quals cal destacar els Brins d'espígol de Jacint Verdaguer (1981), l'Espistolari de J. Salvat-Papasseit (1984). A part alguns treballs propis sobre lexicografia, com Panorama de la lexicografia catalana (1986, en col·laboració), ha resseguit les passes de Nebrija a Catalunya (1981) i ha estudiat la història de la lexicografia catalana. Ha publicat diverses bibliografies i treballs sobre història del llibre als Països Catalans. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soberano i Mestres, Domènec (Reus, Baix Camp, 1825 – s. XIX) Pintor. Fou el primer mestre de Marià Fortuny i de Josep Tapiró. Era retratista i pintor de natures mortes. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobias, Pasqual (Catalunya, s. XVII) XII Abat quadriennal de Santes Creus, elegit el 1656. Era el XLVII de la cronologia general del monestir. 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sobirà (Gandia, Safor) Despoblat (o l'Alqueria de Sobirà). Antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602. Ha donat nom a una partida del terme. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobirà de Santa Creu, el (Osor, Selva) Masia i important propietat (400 ha), dins el terme de Santa Creu d'Horta. Existia ja el s XII, i el seu llinatge es refongué el s XIX amb els Planell de Tous. Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país. El mas és un gran casal amb afegitons dels s XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja. Sota el mas hi ha un modern hostal. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobirana (Balsareny, Bages) Caseria 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobiranes (Tavertet, Osona) Masia de l'antiga quadra de Sorerols 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobirans (Arenys de Munt, Maresme) Caseria 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sobirans, estanys (Angostrina, Alta Cerdanya) Circ lacustre, al vessant oriental del Carlit, a la capçalera de la Tet. Llur emissari alimenta la Bullosa. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobre Barea, Gonçal (Barcelona, 1932 - ) Pintor 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sobrecastell (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Poble (725 m alt) 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobregrau (Gallifa, Vallès Occidental) Masia i església 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobremonestero, serra de (Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Serra, entre els dos municipis 92 CATALUNYA - MUNICIPI Sobremunt (Osona) Municipi: 13,64 km2, 879 m alt, 86 hab (1999) 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobremunt, serra de (Osona) Alineació muntanyosa de la comarca 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobrequés i Callicó, Jaume (Girona, 1943 - ) Historiador i polític 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobrequés i Vidal, Santiago (Girona, 1911 – 1973) Historiador 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Sobre-roca (Manresa, Bages) Antic quarter de la ciutat 98 CATALUNA - GEOGRAFIA Sobre-roca (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Veure> Barroca, la. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sobrevero, Joan (País Valencià, s. XV – s. XVI) Escriptor 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobrevia (Seva, Osona) Masia i antiga quadra de Terrassola 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobrevia, Ignasi (Catalunya, s XVIII – s XIX) Escriptor. És autor de la Comèdia del famós i divertit Carnestoltes, obra curiosa pel que té d'indici pre-renaixentista en l'escena catalana. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sobrevies, Miquel "el Muchacho" ( ? , s. XIX) Guerriller carlí 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sobrevila (Rupià, Baix Empordà) Veïnat, al nord del poble
Anar
a: [ Sist ]
[ Sitges i ] [ Siurana
d ]
[ So, E ] [ So N ]
[ Sobr ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
