[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Monto ]    [ Montoliu i ]    [ Montornes, R ]    [ Montpao ]    [ Montpet ]    [ Montroi ]

Sempre hi ha una mica de bogeria en l'amor. Tanmateix sempre hi ha una mica de raó en la bogeria. (Friedrich W. Nietzsche)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montó i Roca, Salvador  (València, 1692 – 1742)  Menescal i ferrador major del regne de València i examinador de menescalia. Publicà l'obra Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de albeytería, ilustrada con el de herrar, estampada a València l'any 1742.

2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montolier de Perillós, el  (Perellós / Salses, Rosselló)  Cim (707 m alt) de les Corberes, entre els dos municipis

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montolieu, cometa de  (Bagergue, Vall d'Aran)  Vall tributària de l'Unyola per l'esquerra

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Berenguer de  (Catalunya, s. XIII)  Vice-almirall

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontoliu, Bord de  (Catalunya, s. XIII - s. XIV)  Cosí germà de Simó. Lluità contra els rebels de Gerba. Assumí el comandament de la guarnició quan Simó anà a demanar auxili a Saurina d'Entença i a Frederic III de Sicília.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montoliu, castell de  (la Riera de Gaià, Tarragonès)  Antic castell

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Guillem de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel el 1363.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Guillem de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323 anà a combatre a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, com a membre de l'expedició que anà a sotmetre l'illa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Guillem Ramon de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Noble

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montoliu, Joaquim Ignasi de  (València, 1699 – 1774)  Escriptor i cavaller. Era senyor del lloc de Bonrepòs. Escriví els llibres Verdades católicas, en dos volums, i Poesías sagradas y morales (1747).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Lluís de  ( ? , ? )  Pintor

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontoliu, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1875 a Plàcid de Montoliu i de Sarriera. Continua en la mateixa família.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Mateu  ( ? , ? )  Pintor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Ramon de  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Noble. Senyor del castell de Vespella. És citat entre els catorze primers que havien pres l'hàbit de la Mercè en 1218, arran de la creació de l'orde. Aquesta data de fundació resulta molt dubtosa.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Ramon de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. En 1370 fou un dels juradors de l'aliança amb Navarra.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Simó de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu, Valentí  (Tarragona ?, s XV - Sant Mateu, Baix Maestrat, 1469)  Pintor gòtic. Actiu a Tarragona entre el 1433 i el 1447 i després instal·lat a Sant Mateu. El seu taller fou continuat pels seus fills i constituí un centre d'irradació d'influències per tota la comarca. Executà els retaules de Santa Bàrbara de la Mata (Morella) i de la seu d'Eivissa, que palesen la influència de Martorell. Francesc i Jaume Sarreal foren col·laboradors seus.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàMontoliu de Lleida  (Segrià)  Municipi: 7,24 km2, 150 m alt, 477 hab (2004). Situat a l'esquerra del Segre, entre les conques d'aquest riu i el riu Set, al sud de Lleida. El sector meridional del municipi és accidentat pels Tossalets. Travessa el terme pel sud l'autopista de l'Ebre. Les bases de l'economia local és l'agricultura de regadiu (principalment fruiters -pomeres i pereres-), situat al nord, gràcies als regatges del canal d'Urgell; i de secà (cereals i oliveres), al sud, més accidentat. La terra és explotada directament pels seus propietaris. L'avicultura i la ramaderia ovina completen l'oferta econòmica del terme. Hi ha una cooperativa agrícola. La població ha estat i es manté relativament escassa. El poble és en un tossal, entre el secà i el regadiu, dominat per l'església parroquial de la Nativitat de Maria. El municipi inclou l'antic terme, despoblat, de Tabac. Àrea comercial de Lleida.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaMontoliu de Segarra  (Segarra)  Municipi: 29,37 km2, 189 hab (1999)

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i de Rocabruna, Marià de  (Barcelona, 1859 – 1930)  Filàntrop

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i de Sarriera, Plàcid de  (Tarragona, s. XIX – Barcelona, v 1898)  Polític i advocat

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montoliu i de Togores, Cebrià de  (Palma de Mallorca, 1873 – Alburquerque, EUA, 1923)  Urbanista i advocat. Germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics. Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d'Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari. De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L'home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d'obres completes-, Emerson i Whitman. Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l'home en la natura.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i de Togores, Manuel de  (Barcelona, 1877 – 1961)  Crític i historiador de la literatura

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoliu i Massana, Vicenç "Tete Montoliu"  (Barcelona, 1933 – 1997)  Pianista de jazz

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montoliva, la  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Masia i antiga quadra (ant: Montoliu), a ponent de la vila.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montolivet  (València, Horta)  Barri de la ciutat

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMontolivet  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta)  Partida

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montolivet, el  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà (541 m alt)

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMontoriol  (Rosselló)  Municipi: 11,10 km2, 244 m alt, 188 hab (1999). (o Montoriol d'Avall) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d'Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d'Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard. L'economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d'Oms. Dins el municipi hi ha l'església de Sant Amanç i el veïnat de l'Hostalet. Àrea comercial de Perpinyà.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montoriol d'Amunt  (Queixàs, Rosselló)  Llogaret

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoriol i Tarrés, Enric  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Pianista

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montornès  (la Pobla de Montornès, Tarragonès)  Santuari i antiga parròquia

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montornès  (Benicàssim, Plana Alta)  Despoblat i antic castell (444 m alt)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montornès  (Montblanc, Conca de Barberà)  Partida i despoblat

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontornès, comtat de  (Catalunya) Títol, concedit el s. XIX a Caritat Despujol i Rigalt

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Miquel de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Des de l'any següent fou un dels capitans de la Generalitat al front del nord.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Pere de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Pere de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montornès, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prestà serveis diplomàtics a Alfons III el Benigne. El 1328 fou ambaixador seu a Portugal.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montornès, torre de  (Sineu, Mallorca Septentrional)  Veure> Torre de Montornès, la

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraMontornès de Segarra  (Segarra)  Municipi: 11,99 km2, 605 m alt, 98 hab (2011). Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb l'Urgell, entre el Corb i l'Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d'Urgell. Hi ha algunes hectàrees d'alzinars i rouredes. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l'àrea conreada, i s'associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l'agricultura (producció d'oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. El poble es troba en un turó, dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l'antic castell de Montornès, amb alguns murs dels s XII i XIII. Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament de Montornès de Segarra - Xifres de l'Idescat

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSituació de la comarca del Vallès OrientalMontornès del Vallès  (Vallès Oriental)  Municipi: 12,32 km2, 116 m alt, 16.042 hab (2011). Situat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral. Amb l'agricultura en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d'estiueig. El poble és a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní. Dins el terme hi ha l'antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d'un poblat ibèric. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament de Montornès del Vallès - Xifres de l'Idescat

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montoro i Sanchís, Antoni  (Monòver, Valls del Vinalopó, 1884 - ? )  Escriptor

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montorro, castell de  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Antic castell

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montorroio  (Sort, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Cim (2.853 m alt) de la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua, entre els massissos del Montsent i de Mainera.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montortal  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta)  Poble

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montortal, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1790

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montot, el  (Ribera Alta / Canal de Navarrés)  Sector de l'alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt. Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montoy i Escuder, Joaquim  (Alcarràs, Segrià, 1832 – Barcelona, 1889)  Pedagog

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpalau  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l'altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontpalau, Arnau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpalau, baronia de  (Pineda de Mar, Maresme)  Jurisdicció senyorial del s. XIV, centrada a la població

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà favorable a Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpalau, castell de  (Argelaguer, Garrotxa)  Antic castell (o Palau d'Amunt), les ruïnes del qual s'alçen damunt la riba dreta del Fluvià, al sud del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l'antic terme de Palau de Montagut o Palau d'Avall). La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d'Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva. Inicialment el castell depengué del de Sales; el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Guillem Umbert de  ( ? , s. XII)  Magnat

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montpalau, Joan de  (València, s. XV)  Cavaller

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Pere Bertran de  ( ? , s. XII)  Magnat

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpalau, Umbert de  (Catalunya, s. XI)  Magnat. Als darrers anys de governació de Ramon Berenguer I de Barcelona, li prestà homenatge pels castells de Montpalau, prop de Pineda, i de Gironella, a la ciutat de Girona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontpalau i de Solanell, Francesc de  (Argelaguer, Garrotxa, s. XVII)  Eclesiàstic i diplomàtic

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpaó  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Antic barri de la vila.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montpaó  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Despoblat i antic castell de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells, a l'oest del poble. El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpaó  (Calafell, Baix Penedès)  Llogaret, situat al sector septentrional, muntanyós, del terme.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller i frare santjoanista

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Bernat de  ( ? , s. XII)  Cavaller

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Pere de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontpaó, Pere de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Pere de  ( ? , s. XIV)  Noble

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Ponç de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpaó, Ramon de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Participà en la conquesta de Sardenya, on rebé terres. Fou nomenar veguer de la vila de Sàsser un cop sufocada la revolta del 1326, i se li encomanà la pacificació d'aquell territori. Quan Ramon de Cardona (1336) deixà d'ésser governador de l'illa, ell ocupà interinament el càrrec.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montpedró  (Castellonroi, Llitera)  Veure> Sant Salvador de Montpedró.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpedrós, el  (Baix Llobregat)  Contrafort (304 m alt) oriental del massís de Garraf

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpeità  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Turó de la serra de les Brucardes

76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Montpeller  (Alaior, Menorca)  Nom donat a la població durant l'ocupació francesa de l'illa (1756-63)

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montpeller, Bernat Guillem de  (França, s. XIII - el Puig, Horta, 1328)  Magnat

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontperler  (Vilagrassa, Urgell)  Despoblat i antic terme, situat a l'extrem occidental del terme, vora Bellpuig d'Urgell.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpesat, Francesc de  ( ? , s. XIII)  Mestre de l'orde del Temple

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpetit, el  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Contrafort (895 m alt) sud-oriental del Montmajor.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montpezat, Pere de  (Espaon, Occitània, s. XVI - Barcelona ?, d 1549)  Impressor

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montpolt  (Lladurs, Solsonès)  Poble (838 m alt)

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montportell, coll de  (la Bastida, Rosselló / Glorianes, Vallestàvia, Conflent)  Depressió (1.182 m alt) de la serralada que separa les valls de Lentillà i del Bolòs, termenal dels tres municipis.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMont-ral  (Alt Camp)  Municipi: 34,65 km2, 888 m alt, 177 hab (2004). Situat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp. El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l'any 1900 tenia 766 hab), darrerament pal·liat en part amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. El poble és enlairat, dominat per l'església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el s. XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers. Al terme hi ha els agregats de Farena, l'Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet. Àrea comercial de Reus.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE MONT-RAL - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mont-ral  (Fraga, Baix Cinca)  Antic poble (260 m alt)

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMont-ral, jaciment de  (Mont-ral, Alt Camp)  Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d'Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l'aigua salada. Al fons d'aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d'aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles. A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l'esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ral, Santa Anna de  (Gurb de la Plana, Osona)  Veure> Santa Anna de Mont-ral.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàMont-ras  (Baix Empordà)  Municipi: 12,23 km2, 88 m alt, 1.599 hab (1999). Situat al litoral, entre el cap Roig i el de les Planes, a la fossa de Palafrugell, al peu de les Gavarres. La costa és retallada per la cala Morisca i la cala Estreta. L'economia tradicional està basada en l'agricultura (s'hi conrea gra d'aresta, userda i blat de moro), la ramaderia i la indústria surera (la qual fou important per l'explotació de les alzines sureres que poblen gran part del sector muntanyós del terme), i que han estat avui superades per altres indústries i sobretot pel turisme, sota la influència de Palafrugell. Hi ha jaciments sense explotar de pedra calcària, plom i barita. El poble és a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, presidit per l'església parroquial de Sant Esteve, bastida el 1599 sobre una d'anterior, estigué fortificada. El municipi comprèn, a més, la caseria de Canyelles i la notable torre Simona, fortificada. Àrea comercial de Palafrugell.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-ras, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit al s XVIII pel rei-arxiduc Carles d'Àustria a Joaquim de Mont-ras, únic titular.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ras, Sant Bartomeu de  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Veure> Sant Bartomeu de Mont-ras.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-ravà, Berenguer de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurista

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montraveta  (Llobera, Solsonès)  Casa i església

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-rebei  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Llogaret

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-rebei, estret de  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Congost de la Noguera Ribagorçana, de 7 km de llargària i 500 m de fondària, que obre el riu al travessar el Montsec.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontredó, Arnau de  ( ? , s. XIV)  Prelat

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-rodon  (Brunyola, Selva)  Nom antic (Sant Fruitós de Mont-rodon) dins de la parròquia.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-rodon  (Tona, Osona)  Enclavament (1,12 km2)

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon, Arnau de  (Taradell, Osona, v 1285 – Girona, 1348)  Eclesiàstic, jurista i bibliòfil

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon, Guillem de  (Taradell, Osona, v 1170 - ? , v 1230)  Mestre del Temple

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-rodon i de Sorribes, Bertran de  (Taradell, Osona, v 1325 – Girona, 1384)  Bisbe de Girona

101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaMontroi  (Ribera Alta)  Municipi: 31,64 km2, 140 m alt, 1.519 hab (1999). Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l'avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d'un turó coronat per les restes de l'antic castell de Montroi. L'església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del s XIX. Àrea comercial de València.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig  (Santa Linya, Noguera)  Antic terme

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig  (Darnius, Alt Empordà)  Veïnat

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig  (Caçà de la Selva, Gironès)  Veïnat i antic terme

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMont-roig, Arnau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-roig, batalla de  (Darnius, Alt Empordà, del set al nov/1794)  Conjunt d'accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran. Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d'acció a les altures de Mont-roig. Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-roig, Berenguer de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig, el  (Pardines / Vilallonga de Ter, Ripollès)  Cim (1.978 m alt) de la serra que separa les valls de Ribes i de Camprodon, al sud del coll de Maianells.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig, el  (Gil / Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)  Cim (2.846 m alt), entre els tres municipis

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont-roig, Felip de  ( ? , s. XIV)  Jurista

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montroig, Francesc  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVI - Escaladei, Priorat, 1605)  Frare cartoixà

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-roig, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1887 a Antoni Farratges i Mesa

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-roig de Segarra  (les Pallargues, Segarra)  Poble (397 m alt)

114 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Inici páginaMont-roig de Tastavins  (Matarranya)  Municipi: 79,56 km2, 857 m alt, 377 hab (1999)

115 CATALUNYA - MUNICIPIO

Situació de la comarca del Baix CampMont-roig del Camp  (Baix Camp)  Municipi: 63,19 km2, 120 m alt, 8.209 hab (2004). Situat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu (productes d'horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l'avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d'una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s'encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. A partir del 1960 la població gairebé s'ha triplicat. La vila és entre la plana i la muntanya, s'hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel. A la costa, d'extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà. Àrea comercial de Reus.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ros  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Antic municipi: 25,56 km2, 1.206 m alt, agregat el 1970 a l'actual

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ros  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situal al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà. Esmentat ja el 1240, constituïa l'església de l'antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126. Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mont-ròs  (Tredòs, Vall d'Aran)  Antic poble

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont-ròs  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi. La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Guspi.

Anar a:    [ Monto ]    [ Montoliu i ]    [ Montornes, R ]    [ Montpao ]    [ Montpet ]    [ Montroi ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans