1

2

1

Cuc  Barri del mun. d'Anglès (Selva)

C

G

2

Cuca, la  Veure> Cuca Fera, la

P

C

3

Cuca Fera  (Barcelona, abr/1917 – ago/1917)  Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números). Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.

C

R

4

Cuca Fera, la  (Països Catalans)  Figura de drac monstruós

P

C

5

Cucala, Bartomeu  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVI)  Escriptor

V

B

6

Cucala, Pasqual  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 - Portvendres, Rosselló, 1892)  Guerriller carlí. De família camperola, s'incorporà a l'exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques. Organitzà una petita partida que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier. Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.

V

B

7

Cucales, les  Antiga quadra del mun. de Cabrera d'Anoia (Anoia)

C

G

8

Cucaló  Despoblat del mun. d'Altura (Alt Palància), al vessant meridional del Montmajor. Antic lloc de moriscs, del terme d'Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló).

V

G

9

Cucarella, Josep  (València, s. XVII)  Poeta

V

B

10

Cucarella i Candel, Pasqual  (Xàtiva, Costera, 1865 - 1917 ?)  Periodista i escriptor

V

B

11

Cuchet i Font, Lluís  Veure> Cutchet i Font, Lluís

C

B

12

Cuchí, Tomàs  (Tarragona, 1821 – s. XIX)  Farmacèutic i escriptor

C

B

13

Cuchy i Arnau, Josep  (Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)  Pintor i il·lustrador

C

B

14

Cucó, Pasqual  (País Valencià, s. XVIII – 1793)  Gravador

V

B

15

Cucó i Giner, Alfons  (València, 1941 - )  Historiador i literat

V

B

16

Cucuc  Caseria del mun. de Novelda (Valls del Vinalopó)

V

G

17

Cucurella, Lluís  (Manresa, Bages, s. XVI – s. XVII)  Argenter

C

B

18

Cucurull i Tey, Fèlix  (Arenys de Mar, Maresme, 12/gen/1919 – 1996)  Escriptor i historiador. Cultivà la poesia (Vida terrena, 1977), la narrativa (El desert, Gairebé una paraula, 1975) i també la història, especialment sobre el nacionalisme català (Dos pobles ibèrics, 1967; Panoràmica del nacionalisme català, 1975; Catalunya, nació sotmesa, 1981). Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya.

C

B

19

Cu-cut!  (Barcelona, 1902 – 1912)  Setmanari

C

R

20

Cudiola, la  Altre nom del despoblat de l'Alcudiola d'Alfàndec (Tavernes de Valldigna, Safor)

V

G

21

Cuellar i Bassols, Alexandre  (Olot, Garrotxa, 18/set/1913 - )  Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca. És autor d'una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965).

C

B

22

Cuello i Prats, Francesc de Paula  (Barcelona, 1824 – 1851)  Polític

C

B

23

Cuenca i Ordinyana, Maria Josep  (Barcelona, 1964 - )  Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València. Especialitzada en l'estudi de la sintaxi, és autora d'obres com L'oració composta (I); la coordinació (1988), L'oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996). És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty.

C

B

24

Cuenca i Pardo, Vicent  (Xàtiva, Costera, 1767 – 1845)  Arquitecte

V

B

25

Cuento del Dumenche, El  (València, 1908 – 1921)  Publicació

V

R

26

Cuerda i Barceló, Joan  (Barcelona, 1912 - )  Geòleg, resident a Mallorca

C

B

27

Cuesta, Antoni  (València, s. XIX – s. XX)  Productor i director

V

B

28

Cuesta, Salomé  (València, 1964 - )  Artista plàstica

V

B

29

Cuesta i Gómez, Francesc  (València, 1890 – 1921)  Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori amb Salvador Giner. En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar. És autor d'obres per a piano, de cambra, d'orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans.

V

B

30

Cuestión de amor  Veure> Qüestió d'amor

C

L

31

Cuevarruz, La  Llogaret situat al límit dels mun. d'Alpont (La Cuevarruz Baja) i de la Iessa  (La Cuevarruz Alta) (Serrans). L'església és dedicada a sant Josep.

V

G

32

Cuevas, Agapit  (València, 1861 – 1904)  Actor

V

B

33

Cuevas i Perales, Joan  (País Valencià, s. XVIII – s. XIX)  Compositor

V

B

34

Cuevas, Las  Poble del mun. d'Utiel (Plana d'Utiel)

V

G

35

Cufí i Sobregrau, Julià  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - )  Matemàtic

C

B

36

Cugat  (Àfrica, s. III - Castrum Octavianum, Vallès Occidental, v. 303)  Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s'establí a Barcelona per predicar-hi l'Evangeli. Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d'ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom.

C

B

37

Cugat, Josep Pau  ( ? , s. XIX)  Farmacèutic

C

B

38

Cugat, Onofre  (Catalunya, s. XVIII)  Escriptor

C

B

39

Cugat i Mingall, Xavier  (Girona, 1901 – Barcelona, 1990)  Músic i dibuixant

C

B

40

Cuiàs, Miquel  ( ? , s. XVIII)  Abat de Poblet

C

B

41

Cuiàs, Pau  (Barcelona, s. XVII – Àustria ?, s. XVIII)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona. El 6/set/1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 12/ago/1714 al baluard del Portal Nou. Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18/des/1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l'ocupada Barcelona. (DBA)

C

B

42

Cuieram, cova des  Cova del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

43

Cuïlsec  Antic nom de Capsec (la Vall de Bianya, Garrotxa)

C

G

44

Cuiner  Masia i església

C

G

45

Cúiper  Veure> Cúper (Foios, Horta)

V

G

46

Cuïram, cova des  Altre nom de la cova des Cuieram (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)

B

G

47

Cuirassa, la  Barri de la ciutat de Lleida (Segrià)

C

G

48

Cuito i Canals, Ferran  (Barcelona, 1898 – 1973)  Enginyer industrial

C

B

49

Cuixà, monestir de  Monestir benedictí del mun. de Codalet (Conflent), creat el 879

N

G

50

Cuixac, vall de  Vall del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

51

Cuixart i Barjau, Francesc  (Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1927)  Pintor

C

B

52

Cuixart i Tàpies, Modest  (Barcelona, 2/nov/1925 - Palafrugell, Baix Empordà, 31/oct/2007)  Pintor. Membre fundador del grup Dau al Set (1948). Informalista, cap al 1955 començà a experimentar amb els materials i introduí en els seus quadres signes esotèrics de gran força expressiva. En la dècada dels setanta evolucionà cap a un figuració efectista i plena de color, abandonant tot signe d'informalisme, i pintant amb freqüència retrats femenins. Ha realitzat també nombroses sèries de litografies. El 1975 fou convidat d'honor a la Biennal de Säo Paulo. El desembre de 1991 i gener de 1992 al Palau Robert de Barcelona oferí una retrospectiva de la seva obra en la qual s'exposaren treballs dels darrers trenta-cinc anys. (EUC)

C

B

53

Cul de sa Ferrada, es  Badia del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

54

Culebró, el  Caseria del mun. de Pinós de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

55

Culell i Aznar, Mateu  (Barcelona, 1879 – 1943)  Dissenyador

C

B

56

Culí i Verdaguer, Frederic  (Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 1960)  Advocat

C

B

57

Culip, cala de  Cala del mun. de Cadaqués (Alt Empordà)

C

G

58

Culla  Municipi de l'Alt Maestrat: 1.088 m alt, 116,3 km2, 794 hab (1999)

V

M

59

Culla, la  Antiga masia del mun. de Manresa (Bages)

C

G

60

Culla i Clarà, Joan Baptista  (Barcelona, 1952 - )  Historiador

C

B

61

Cullell i Nadal, Josep Maria  (Barcelona, 1942 - )  Polític i economista

C

B

62

Cullera  Municipi de la Ribera Baixa: 2 m alt, 53,8 km2, 20.459 hab (1999)

V

M

63

Cullera, fets de  (Cullera, Ribera Baixa, set/1911)  Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressó al País Valencià. El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l'actuari i l'agutzil de Sueca. Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d'obrers, i sis d'ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover), i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.

V

H

64

Cullera, illa de  Antic illot del mun. de Cullera (Ribera Baixa)

V

G

65

Cullera, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit del 1705 a la mare de Joan Baptista Basset i Ramos

V

H

66

Culleró, illa del  Illot del mun. de Cadaqués (Alt Empordà)

C

G

67

Cullola  Antic castell del mun. de Culla (Alt Maestrat)

V

G

68

Cultura, Departament de  (Catalunya, 28-4-1931 – 1939)  Organisme

C

P

69

Cultura Obrera  (Palma de Mallorca, 16-8-1919 – jul 1936)  Setmanari

B

R

70

Cultura Valenciana  (València, 1926 – 1931)  Revista

V

R

71

Cumella i Monner, Joan  (Barcelona, 1818 – Tenerife, 1898)  Comerciant i polític. Des de la seva joventut visqué a Tenerife, on seria introduït per Agustí Guimerà, oncle del famós poeta i dramaturg. Fundà el setmanari "La Opinión", convertit en diari el 1882. Hi defensà la política conservadora de Cánovas del Castillo, bon amic seu, del qual refusaria tanmateix tota mena de favors. (DBA)

C

B

72

Cumella i Serret, Antoni  (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – 1985)  Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l'elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental. Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals. (SC)

C

B

73

Cumellas i Graells, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)  Autor

C

B

74

Cumellas i Ribó, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1940)  Compositor i organista

C

B

75

Cunca, barranc de la  Afluent dretà de l'Ebre, al mun. d'Aldover (Baix Ebre)

C

G

76

Cúndaro, Manuel  (Barcelona, s. XVIII – Girona, s. XIX)  Historiador

C

B

77

Cuní i Llaudet, Josep  (Tiana, Maresme, 1963 - )  Periodista

C

B

78

Cuní i Martorell, Miquel  (Calella, Maresme, 1827 – Barcelona, 1902)  Entomòleg i botànic

C

B

79

Cunill i Cabanellas, Antoni  (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, Argentina, 1969)  Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d'Adrià Gual. El 1909 s'establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari "La Prensa", fundà el conservatori d'art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí. El 1942 dirigí el film Locos de verano. (GEC)

C

B

80

Cunill i Puig, Ramon  (Castellar de N'Hug, Berguedà, 1907 – Barcelona, 1975)  Prelat

C

B

81

Cunillé i Rovira, Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental, 1924 - )  Actriu. Sobresortí com a intèrpret ben notable en la seva dedicació al teatre català.

C

B

82

Cunillé i Salgado, Lluïsa  (Badalona, Barcelonès, 1961 - )  Autora teatral

C

B

83

Cunillera i Rius, Miquel dels Sants  (el Palau d'Anglesola, Segrià, 1904 - les Escaldes, Andorra, 1978)  Metge i polític

C

B

84

Cunit  Municipi del Baix Penedès: 10 m alt, 9,7 km2, 5.542 hab (1999)

C

M

85

Cunyà  Llogaret del mun. de la Serra d'Aró (Baix Empordà)

C

G

86

Cup, sèquia de  Sèquia del mun. de Balaguer (Noguera)

C

G

87

Cúper  Llogaret del mun. de Foios (Horta)

V

G

88

Cupí, Jaume  (Barcelona, s. XV)  Brodador

C

B

89

Cuquet  Poble del mun. del Torricó (Llitera), al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit.

F

G

90

Cuquet, Pere  (Barcelona, s. XVI - 1663 ?)  Pintor

C

B

91

Cura  Santuari del mun. d'Algaida (Mallorca Oriental)

B

G

92

Cura, hort del  Jardí del mun. d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

93

Curcó i Rubio, Miquel  (Torregrossa, Garrigues, 1895 - Mèxic DF, 1966)  Dirigent obrer

C

B

94

Curet i Payrot, Francesc de Paula  (Barcelona, 1886 - Tiana, Maresme, 1970)  Crític

C

B

95

Curial  (Barcelona, 1949 – 1950)  Revista

C

R

96