|
|
|
Anar a: [ Cuc ] [ Cuen ] [ Cuir ] [ Cum ] [ Cura ] [ Cusi ] Inútil és que lo catalanisme busqui termes mitjos per arribar a un acomodo. (Valentí Almirall i Llozer) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cuc (Anglès, Selva) Barri 2 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Cuca, la Veure> Cuca Fera, la. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cuca Fera (Barcelona, 19/abr/1917 – 8/ago/1917) Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números). Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment. 4 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Cuca Fera, la (Països Catalans) Figura de drac monstruós 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucala, Pasqual (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 - Portvendres, Rosselló, 1892) Guerriller carlí. De família camperola, s'incorporà a l'exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques. Organitzà una petita partida que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier. Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Cucales, les (Cabrera d'Igualada, Anoia) Antiga quadra 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cucaló (Altura, Alt Palància) Despoblat, al vessant meridional del Montmajor. Antic lloc de moriscs, del terme d'Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló). 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucarella, Josep (València, s. XVII) Poeta 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucarella i Candel, Pasqual (Xàtiva, Costera, 1865 - 1917 ?) Periodista i escriptor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuchet i Font, Lluís Veure> Cutchet i Font, Lluís. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuchy i Arnau, Josep (Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925) Pintor i il·lustrador 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucó, Pasqual (País Valencià, s. XVIII – 1793) Gravador 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cucó i Giner, Alfons (València, 1941 - ) Historiador i literat 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cucuc (Novelda, Valls del Vinalopó) Caseria 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cucurella, Lluís (Manresa, Bages, s. XVI – s. XVII) Argenter 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cucurull i Tey, Fèlix (Arenys de Mar, Maresme, 12/gen/1919 – 1996) Escriptor i historiador. Cultivà la poesia (Vida terrena, 1977), la narrativa (El desert, Gairebé una paraula, 1975) i també la història, especialment sobre el nacionalisme català (Dos pobles ibèrics, 1967; Panoràmica del nacionalisme català, 1975; Catalunya, nació sotmesa, 1981). Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya. 19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cudiola, la (Tavernes de Valldigna, Safor) Altre nom del despoblat de l'Alcudiola d'Alfàndec. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuellar i Bassols, Alexandre (Olot, Garrotxa, 18/set/1913 - ) Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca. És autor d'una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuello i Prats, Francesc de Paula (Barcelona, 1824 – 1851) Polític republicà. Deixeble d'Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari "El Republicano". Es distingí en l'aixecament del set/1840 i en el del 13/nov/1841; fou detingut a causa de l'extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s'insurreccionà i el féu alliberar. Després tractà inútilment d'estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d'emigrar i tornà l'any 1843. Participà en l'aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa. De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d'en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuenca i Ordinyana, Maria Josep (Barcelona, 1964 - ) Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València. Especialitzada en l'estudi de la sintaxi, és autora d'obres com L'oració composta (I); la coordinació (1988), L'oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996). És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Cuento del Dumenche, El (València, 1908 – 1921) Publicació 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cuerda i Barceló, Joan (Barcelona, 1912 - ) Geòleg, resident a Mallorca. Militar de professió, s'ha dedicat vocacionalment a la geologia. Especialitzat en paleontologia plistocènica de les Balears, és membre de la Comisión Nacional de Geologia i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires, integrat en la comissió internacional per a l'exploració científica de la Mediterrània. Ha publicat una quarentena d'aricles, molts del quals en col·laboració. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuesta, Antoni (València, s. XIX – s. XX) Productor i director 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuesta, Salomé (València, 1964 - ) Artista plàstica 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuesta i Gómez, Francesc (València, 1890 – 1921) Compositor i pianista. Cec des de la infantessa, estudià al conservatori amb Salvador Giner. En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar. És autor d'obres per a piano, de cambra, d'orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans. 30 CATALUNYA - LITERATURA Cuestión de amor Veure> Qüestió d'amor. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuevas, Agapit (València, 1861 – 1904) Actor 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cuevas, Las (Utiel, Plana d'Utiel) Poble 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cuevas i Perales, Joan (País Valencià, s XVIII – s XIX) Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d'altres llocs, a la catedral de València (1833-35). Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cufí i Sobregrau, Julià (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - ) Matemàtic 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cugat (Àfrica, s. III - Castrum Octavianum, Vallès Occidental, v. 303) Màrtir cristià i sant. Vingué a Catalunya i s'establí a Barcelona per predicar-hi l'Evangeli. Va morir durant la persecució de Dacià en el lloc que, en memòria d'ell, fou anomenat Sant Cugat del Vallès, i en el qual es fundà el monestir que porta el seu nom. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cugat, Josep Pau (Catalunya, s XIX) Farmacèutic. El 1851 aconseguí un curiós procediment d'utilització portatil de gas per a il·luminació. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cugat i Mingall, Xavier (Girona, 1901 – Barcelona, 1990) Músic i dibuixant. De petit anà a viure a Cuba, i després passà als EUA, on treballà de caricaturista, primer, i després és va formar a la companyia d'Enrico Caruso i va fer pràcticament tota la seva carrera musical en aquell país, on es va fer famós amb la seva orquestra, actuant a les millors sales de festes i per on passaren cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Jorge Negrete. També va participar, com a autor de cançons i director musical, en nombrosos films produïts a Hollywood. Personatge optimista i vitalista, va retornar ja gran a Catalunya, on va viure els darrers anys de la seva vida envoltat de popularitat. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuiàs, Miquel (Catalunya, s XVIII) Abat de Poblet (1752-56 i 1760-64). Fou elegit succeint Pere Parellada. Era LXXXVI abat de la sèrie general pobletana i XXXII dels quadriennals. Al cessar la primera vegada fou succeït per Agustí Oliva. A la fi del mandat d'aquest, fou reelegit, com LXXXVIII de la sèrie general i XXXIV de la quadriennal. Després del segon abadiat fou succeït per Josep Baldrich. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuiàs, Pau (Barcelona, s XVII – Àustria ?, s XVIII) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona. El 6/set/1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 12/ago/1714 al baluard del Portal Nou. Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18/des/1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l'ocupada Barcelona. 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cuieram, cova des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cova 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Cuïlsec (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antic nom de Capsec. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cúiper (Foios, Horta) Veure> Cúper. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cuïram, cova des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Altre nom de la cova des Cuieram. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cuirassa, la (Lleida, Segrià) Barri de la ciutat 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuito i Canals, Ferran (Barcelona, 1898 – 1973) Enginyer industrial 49 CATALUNYA NORD - ART
50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuixart i Barjau, Francesc (Berga, Berguedà, 1875 – Manresa, Bages, 1927) Pintor 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuixart i Tàpies, Modest (Barcelona, 2/nov/1925 - Palafrugell, Baix Empordà, 31/oct/2007) Pintor. Membre fundador del grup Dau al Set (1948). Informalista, cap al 1955 començà a experimentar amb els materials i introduí en els seus quadres signes esotèrics de gran força expressiva. En la dècada dels setanta evolucionà cap a un figuració efectista i plena de color, abandonant tot signe d'informalisme, i pintant amb freqüència retrats femenins. Ha realitzat també nombroses sèries de litografies. El 1975 fou convidat d'honor a la Biennal de Säo Paulo. El desembre de 1991 i gener de 1992 al Palau Robert de Barcelona oferí una retrospectiva de la seva obra en la qual s'exposaren treballs dels darrers trenta-cinc anys. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cul de sa Ferrada, es (Ciutadella, Menorca) Badia 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Culebró, el (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseria, vora el terme de Monòver. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Culell i Aznar, Mateu (Barcelona, 1879 – 1943) Dissenyador. Format a Llotja i a l'Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona. Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mossaics, d'un modernisme elegant i contingut. Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc. Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Culip, cala de (Cadaqués, Alt Empordà) Cala de la costa, límit septentrional del promontori del cap de Creus. 58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Culla (Alt Maestrat) Municipi: 1.088 m alt, 116,3 km2, 794 hab (1999) 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Culla, la (Manresa, Bages) Antiga masia 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Culla i Clarà, Joan Baptista (Barcelona, 1952 - ) Historiador 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cullell i Nadal, Josep Maria (Barcelona, 1942 - ) Polític i economista 62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, fets de (Cullera, Ribera Baixa, set/1911) Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressó al País Valencià. El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l'actuari i l'agutzil de Sueca. Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d'obrers, i sis d'ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover), i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, illa de (Cullera, Ribera Baixa) Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol, forma un promontori rocós aïllat que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València. Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullera, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit del 1705 a la mare de Joan Baptista Basset i Ramos 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Culleró, illa del (Cadaqués, Alt Empordà) Illot 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cullola (Culla, Alt Maestrat) Antic castell 68 CATALUNYA - POLÍTICA
138 CATALUNYA - POLÍTICA Cultura, Departament de (Catalunya, 1979 - ) Organisme 69 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Cultura Obrera (Palma de Mallorca, 16/ago/1919 – jul/1936) Setmanari 70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Cultura Valenciana (València, 1926 – 1931) Revista 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumella i Monner, Joan (Barcelona, 1818 – Tenerife, 1898) Comerciant i polític. Des de la seva joventut visqué a Tenerife, on seria introduït per Agustí Guimerà, oncle del famós poeta i dramaturg. Fundà el setmanari "La Opinión", convertit en diari el 1882. Hi defensà la política conservadora de Cánovas del Castillo, bon amic seu, del qual refusaria tanmateix tota mena de favors. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumella i Serret, Antoni (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – 1985) Ceramista. La seva obra, sobretot gresos, aplicada a objectes ornamentals i a l'elaboració de plafons (Cap sa Sal, Costa Brava i pavelló espanyol a la Fira de Nova York), presenta una gran riquesa cromàtica i formal, en joc constant amb la llum ambiental. Després de la primera exposició a Barcelona (1936), la seva obra fou àmpliament difosa i obtingué importants premis internacionals. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cumellas i Ribó, Josep (Gràcia, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1940) Compositor i organista. Estudià amb Enric Granados i compongué sarsueles amb text català (La torre, 1898; El recomanat, 1899, i Montserrat, 1907) i la música per a l'obra escènica de Juli Vallmitjana Muntanyes blanques (1911). Harmonitzà nombroses cançons tradicionals i compongué obres corals, sardanes i peces per a instruments de teclat. Fundà l'Orfeó Gracienc i l'Orfeó Montserrat. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cunca, barranc de la (Baix Ebre) Afluent dretà de l'Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d'Aldover. Neix als vessants septentrionals del Caro. A la seva vall alta, inclosa en el terme d'Alfara dels Ports, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cúndaro, Manuel (Barcelona, s. XVIII – Girona, s. XIX) Historiador. Era lector de teologia de l'orde franciscà. Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada. Féu l'elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuní i Llaudet, Josep (Tiana, Maresme, 1963 - ) Periodista. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3. Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l'Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions. Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuní i Martorell, Miquel (Calella, Maresme, 1827 – Barcelona, 1902) Entomòleg i botànic. Membre de l'Associació d'Excursions Catalana, de l'Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d'Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals. Fundà la Societat Catalana d'Història Natural, i llegà la seva colecció d'Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunill i Puig, Ramon (Castellar de N'Hug, Berguedà, 1907 – Barcelona, 1975) Prelat 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillé i Rovira, Teresa (Sabadell, Vallès Occidental, 1924 - ) Actriu. Sobresortí com a intèrpret ben notable en la seva dedicació al teatre català. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillé i Salgado, Lluïsa (Badalona, Barcelonès, 1961 - ) Autora teatral. Es donà a conèixer amb l'estrena de Rodeo (1991). En la seva vasta producció ha sapigut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cunillera i Rius, Miquel dels Sants (el Palau d'Anglesola, Segrià, 1904 - les Escaldes, Andorra, 1978) Metge i polític 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cunyà (Serra de Daró, Baix Empordà) Llogaret 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cúper (Foios, Horta) Llogaret (o Cúiper). Fundat com a colònia agrícola. L'església (els Desemparats) és del s XVIII. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cupí, Jaume (Barcelona, s. XV) Brodador 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cuquet (el Torricó, Llitera) Poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuquet, Pere (Barcelona, s. XVI - 1663 ?) Pintor 91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cura (Algaida, Mallorca Oriental) Santuari 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cura, hort del (Elx, Baix Vinalopó) Jardí 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curet i Payrot, Francesc de Paula (Barcelona, 1886 - Tiana, Maresme, 1970) Crític 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Curial (Barcelona, 1949 – 1950) Revista 96 CATALUNYA - LITERATURA Curial e Güelfa (Catalunya, 1435 – 1462) Novel·la cavalleresca d'autor anònim. Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa. Fou trobada per Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876. Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l'ascensió social d'un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l'amor i protecció de la seva dama, Güelfa. L'acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna i que la situïn entre la millor novel·lística del seu temps. 97 CATALUNYA - EMPRESA Curial Edicions Catalanes (Barcelona, 1972 - ) Empresa editorial. Fundada per Max Cahner. Publicà, entre altres, les col·leccions "Biblioteca de Cultura Catalana", "Documents de Cultura", "Biblioteca Torres Amat", fundada per Antoni Comas i dedicada a l'edició de texts, "Clàssics Curial", etc. Té cura també de l'edició de revistes com "El Marges", de llengua i literatura, "Recerques", d'història moderna i contemporània, "Randa", d'història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la "Revista de Catalunya". Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l'Onomasticon Cataloniae, des del 1989. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 ESTATA ESPANYOL - BIOGRAFIA Curiel y Tejada, Luis (Castella, s. XVII - ? , 1724) Vocal 100 CATALUNYA - LITERATURA Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs (Catalunya, s. XVIII) Manuscrit anònim 101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Curniola (Ciutadella, Menorca) Possessió, vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat. Era un antic nucli rural l'església del qual és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11 com a dependència de la de Sant Joan de Monestrell. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curós i Ventura, Jordi (Olot, Garrotxa, 1930 - ) Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950. Partint d'un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l'abstracció (1958). A partir del 1963, després d'una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972). 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cursach, Antoni (Ciutadella, Menorca, s. XIX – s. XX) Periodista 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cursach i Arguimbau, Joan (Ciutadella, Menorca, 1757 – 1832) Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823. Deixà nombrosos escrits biogràfics, filosòfics i de botànica aplicada a la medicina. 105 ILLES BALEARS - POLÍTICA
106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Curt, illot de can (Santanyí, Mallorca Oriental) Illot, davant la costa meridional de Mallorca, entre cala en Togores i la platga des Caragol. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Curtacans, Pere de ( ? , s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1214) Abat de Poblet 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Curtoys i Valls, Felip (Eivissa, 1838 – 1916) Advocat 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curull (Sant Pere de Torelló, Osona) Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà (Ripollès), als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l'antic castell de Curull, que n'era el centre. Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (s XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà. El s XIX formà un municipi amb la Vola. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curull, punta (Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Cim (1.023 m alt) culminant de la serra la Llena. És anomenat també la Tossa. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Curullada, la (la Granyanella, Segarra) Poble 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusachs i Cusachs, Josep (Montpeller, França, 1851 – Barcelona, 1908) Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura. Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d'Or a l'Exposició de Berlín del 1891) i L'assalt de Puebla. També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d'Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc. Els últims anys excel·lí en la pintura d'esports hípics. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusachs i Xivillé, Manuel (Mataró, Maresme, 1933 - ) Escultor 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuscó i Panadés, Amadeu (Esparraguera, Baix Llobregat, 1876 – Barcelona, 1942) Compositor 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusí i Ferret, Manuel (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 – Barcelona, 1922) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat. Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911. Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc. Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengoles i el rei Alfons XIII. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cusí i Fortunet, Rafael (Garriguella, Alt Empordà, 1880 – Barcelona, 1962) Farmacèutic 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera, Miquel M. (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 - ) Escriptor 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera i Font, Lluís (la Garriga, Vallès Oriental, 1942 - ) Arquitecte 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera i Oller, Climent (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1842 – Barcelona, 1899) Compositor i escriptor 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuspinera i Vendrell, Ramon (Barcelona, 1888 – 1917) Poeta. Era fill de Climent. 123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cussons (Sora, Osona) Veïnat, a la vall de la riera de Cussons, afluent, per la dreta, del Ter (al qual aflueix a Sant Quirze de Besora), formada al collet de Sant Agustí, sota la muntanya dels Munts. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Custurer i Garriga, Jaume Veure> Costurer i Garriga, Jaume. 125 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cutchet i Font, Lluís (o Cuchet) (Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 1892) Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del s XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868). Amb Víctor Català fundà "El Conseller", i fou un proteccionista aferrissat. Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d'altres. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cutchet i Moreu, Salvador (Barcelona, 1911 - ) Escriptor 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs, Antoni (Mataró, Maresme, 1802 – 1890) Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari. Visqué bastant de temps a l'Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d'Entre Ríos. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs, Joan (Barcelona, 1844 – 1896) Bariton 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Armengol, Artur (Barcelona, 1845 – Madrid, 1925) Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d'Amèrica "La Llumanera de Nova York" (1874-81). Seguí l'esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid. El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment. Entrà en contacte amb Baden-Powell i l'escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d'Espanya. 131 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cuyàs i Borés, Vicenç (Palma de Mallorca, 1816 – Barcelona, 1839) Compositor 132 CATALUNYA - BIOGRAFIA
133 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Durany, Manuel (Mataró, Maresme, 1922 - ) Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l'Escola d'Arts i Oficis mataronina. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949. 134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Parera, Narcís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1880 – Barcelona, 1953) Fotògraf i cineasta 135 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Prats, Salvador (Barcelona, s. XIX - Gran Canària, 1913) Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal. Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz. Fundà a l'esmentada ciutat canària el "Círculo Cuyás", encara existent. 136 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuyàs i Tolosa, Josep Maria (Badalona, Barcelonès, 1910 – 1992) Historiador. Fou l'impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona (1954). Ha publicat treballs sobre historiografia badalonina: La Badalona del segle XVIII (1936), Notas históricas de Badalona (1941), etc. Publicà també el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona. Entre el 1975 i el 1982 publicà en set volums una documentadíssima Història de Badalona. Realitzà prop de 300 prospeccions arqueològiques, de les quals publicà nombrosíssims articles majoritàriament a la premsa local. 137 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cypsela (Girona, s. XX - ) Revista de prehistòria i arqueologia
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cunit
