|
|
|
Anar a: [ Prin ] [ Pro ] [ Proh ] [ Proixit ] [ Pros ] [ Prull ] Els veritables progressistes són els que comencen per un profund respecte al passat. (Ernest Renan) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Príncep, pont del (Alt Empordà) Veure> Pont del Príncep, el. 2 CATALUNYA - POLÍTICA Princeps Namque (Catalunya-Aragó, 1481-1716) Usatge que estableix, en cas d'amenaça d'invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional. L'usatge obligava també els nobles feudataris. El costum implicava que no podia ésser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocatòria fou reglamentada per la constitució de Ferran II "Statuïm e ordenam" de la cort de 1481. A partir del s. XVI fou convocat, sovint, tanmateix, pel lloctinent general. Perdurà fins a la Nova Planta. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Principat, el Veure> Catalunya, Principat de. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prió i Llaberia, Agustí (Barcelona, 1873 – 1929) Metge 6 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Priorat, coll de (Alt Empordà / Vallespir) Veure> Panissars, coll de. 7 CATALUNYA - COMARCA Priorat, el (Catalunya) Comarca: 496,3 km2, 9.144 hab (1999), capital: Falset 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Priorat, el (Masarac, Alt Empordà) Veïnat, a llevant del poble, format al voltant de l'antic priorat de l'Om. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Priorat, el (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) Església i antic priorat de Santa Maria de Banyeres. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Priorat de Tresponts, el (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Antic nom del poble de Tresponts. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Priu i Mariné, Tomàs (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 - ? ) Escultor 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Privà (les Avellanes, Noguera) Antic castell i terme 14 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Privilegi de la Unió (Aragó, 28/des/1288) Concessions otorgades per Alfons II el Franc 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Privilegi General d'Aragó (Aragó, 1284) Privilegi concedit per Pere II el Gran 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Privilegis, Mestres dels (Illes Balears, s XIV) Pintor i miniaturista gòtic anònim. Autor de les miniatures del Llibre dels Privilegis de Mallorca (v 1334) i de les del llibre de les Lleis Palatines de Jaume II de Mallorca, així com dels retaules de Santa Eulàlia i de Santa Quitèria. El seu estil està íntimament relacionat amb el de les obres de joventut de Pietro Lorenzetti i conserva alguns reflexos del bizantinisme de Duccio. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Proa (Barcelona, gen/1921 - des/1921) Revista d'avantguarda publicada per Joan Salvat-Papasseit. Edità dos números -"zero" i "bis"-. Il·lustrada per Manolo Hugué i Manuel Humbert, publicà col·laboracions de Salvat-Papasseit, López-Picó, Junoy i Tomàs Garcés. 16 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Proa (València, 1935 – 1936) Institució cívica i cultural 17 CATALUNYA - EMPRESA
18 CATALUNYA - LITERATURA procés de les 0lives, Lo (Catalunya, 1495-96) Debat literari entre Bernat Fenollar i Joan Moreno 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Procida, Giovanni da Veure> Pròixida, Joan de. 20 CATALUNYA - LITERATURA Proclamación Católica (Barcelona, 1640) Obra publicada pels consellers 21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Productor, El (Barcelona, 1/feb/1887 – set/1893) Publicació de caire social, dirigida per Antoni Pellicer. Tingué una segona època (1901-06). Assolí un alt nivell doctrinal per la bona qualitat de les col·laboracions. 22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Productor, El (Blanes, Selva, 1925 – Barcelona, jun/1930) Setmanari anarquista. Editat i dirigit per Manuel Buenacasa, primer a Blanes (fins al gen/1926) i després a Barcelona. Defensà sobretot la formació d'un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques: l'organització específica ("universalista"), el sindicalisme i el cooperativisme. Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb "La Protesta" i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l'oposició al sector sindicalista de la CNT. Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva proposta. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Proeta, Maurici (Empúries, Alt Empordà, s. XV – Illes Balears, 1546) Missioner 25 CATALUNYA - ART Profeta, El (Catalunya, 1933) Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d'altura 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Profiat Duran (Perpinyà, v 1345 - 1414) Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Profitós i Fonta, Joan (Balaguer, Noguera, 1892 – Barcelona, 1954) Pedagog 28 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Progrès, Le (Prada, Conflent, 1882 – 1889) Publicació 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Progreso, El (Barcelona, 29/jun/1906 – 1933) Diari en castellà fundat per Alejadro Lerroux. Dirigit de fet des d'un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l'organització del Partit Republicà Radical. Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 (afer de La Neotípia). Después contribuí a l'exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l'esclat de la Setmana Tràgica. A partir del 1910 canvià l'anterior to obrerista i el 1913 Iglesias deixà la direcció. El 1933 es convertí en "Renovación". 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - POLÍTICA Prohibició d'Ús d'Armes (Barcelona, 15/set/1714) Ordre de les autoritats borbòniques que obligava tots els ciutadans particulars de la ciutat a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta. L'ordre fou aplicada amb altres bàndols a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes. La prohibició fou mantinguda durant tot el s. XVIII, encara que en ocasions (guerres, amenaces d'invasió, etc) calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran. El maig de 1808, durant l'ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d'ús d'armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se amb els catalans. Un mes més tard, però, la prohibició fou restablerta davant els atemptats soferts per l'invasor. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Prohomenia, Honorable (Anglesola, Urgell, s. XX) Tribunal popular 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida (Nàpols, Itàlia, ? - ? ) Llinatge noble valencià 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Alfons de (País Valencià, s. XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d'Almazan, convinguda amb Castella. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (Salern, Itàlia, v 1210 - Roma, Itàlia, 1299) Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l'illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l'illa, fou nomenat conceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d'altres, al País Valencià. Pare de Tomàs. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Noble 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (País Valencià, s. XV) Noble. Baró de Palma i d'Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joana de (País Valencià, s. XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixita i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug, l'hereu, i Guerau. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Lluís de ( ? , ? ) Governador d'Alacant 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Olf de (País Valencià, s. XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II amb el partit beaumontès de Navarra (1465). 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Tomàs de ( ? , s. XIII – 1319) Justícia de Sogorb (1281) 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Carròs, Constança de (País Valencià, s. XIV - a 1424) Dama 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Carròs, Nicolau de (País Valencià, s. XIV – 1382) Alt funcionari reial 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Borja, Josep de ( ? , s. XVI – 1635) Marquès de Navarrès 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Calataiud, Tomàs de ( ? , s. XV) Majordom del rei Joan II 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Gilabert de (València, s. XIV - Gènova, Itàlia, 1405) Poeta 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Joan III de ( ? , s. XV – 1449) Ardiaca d'Elna 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Nicolau de (País Valencià, s. XIV – 1425) Cavaller de l'orde de Montesa 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Olf de (País Valencià, s XIV – Illes Balears, 1425) Baró de Llutxent i d'Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs. Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d'Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391. Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l'infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402. Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I. Prengué part en l'ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l'infant Joan amb Joana II. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415). Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Tomàs de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Noble. Era fill de Nicolau i de Caterina de Centelles. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l'expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Milà d'Aragó, Ferran de ( ? , s. XVI – 1574) Quart comte d'Almenara 56 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Projecte Alcover (Països Catalans, 1996 - ) Coordinadora de teatre 57 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Prometeo, Editorial (València, 1913 - ) Empresa editorial. Continuadora de l'Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià). Fundada per Vicent Blasco i Ibáñez -que la dirigí- i pel seu gendre F. Llorca. D'una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats -literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona-, però cal destacar la de sociologia i filosofia, la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i la Historia social de la revolución francesa, de J. Jaurès) i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe. Féu uns tiratges molt grans i a preus populars -amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotipia-. A la mort de Blasco (1928), l'empresa continuà funcionant, però no publicà ja nous títols, exceptuant les seves obres pòstumes. El fons editorial fou segrestat després de la guerra civil, i tancà definitivament el 1951. El 1967 aparegué una nova editorial amb el mateix nom, dirigida per Vicent Blasco-Ibáñez i Tortosa, que ha creat el premi literari Blasco Ibáñez per a novel·la castellana. 58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Promos (Barcelona, 1961 – 1966) Revista mensual d'economia. El 1963 inicià una nova etapa dirigida per un gran nombre d'economistes i estudiants de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. Fou suspesa per problemes amb l'administració de l'estat. Encara que redactada en castellà, es feià ressó dels problemes econòmics i socials de Catalunya des d'una òptica crítica. En foren col·laboradors importants economistes del país. 59 CATALUNYA - EMPRESA Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECASA) (Catalunya, 1986 - ) Empresa creada per la Presidència de la Generalitat de Catalunya per al servei de les cooperatives agràries i de l'empresa agroalimentària petita i mitjana. Té com a objecte social la promoció de l'exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d'aquests productes. 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Propagador de la Libertad, El (Barcelona, oct/1835 – 1838) Publicació política en castellà apareguda sense una periodicitat fixa. En la seva presentació declarava que la seva intenció era la de difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics per tal de millorar les seves condicions de vida. Propagà també un cert socialisme utòpic, especialment influït per Saint-Simon. Arran dels fets revolucionaris del gen/1836 molts dels seus redactors foren detinguts i desterrats. L'aspecte literari, marginal dins la revista, té aixó no obstant una gran importància perquè constitueix una de les poques mostres del romanticisme liberal a Catalunya. Defensà la funció social de la literatura, combaté com a ja superat el classicisme i difongué l'obra de nous escriptors. 61 CATALUNYA - EMPRESA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pròsper ( ? , s. VIII - Tarragona ?, s. VIII) Arquebisbe de Tarragona 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prosperitat, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Protasi (Urgell, s. IX - Catalunya Nord, s. IX) Fundador i primer abat de Cuixà. Abat del monestir d'Eixalada. La seva entrada al monestir amb importants donacions, en 854, tragué la piadosa fundació de la vida migrada que duia fins aleshores i li donà un impuls considerable. La comunitat arribà aleshores a tenir cinquanta monjos. En 878 una revinguda del riu Ter s'endugué l'edifici del monestir i causà víctimes entre els monjos. Aleshores fou establert un nou monestir a Cuixà, en altres terres i edificis pertanyents a Protasi. Aquest, que es trobava malalt en aquest temps, encomanà la nova fundació a la bona cura del comte Miró I el Vell. L'any 879 era documentalment fundada la casa de Cuixà, que restava subjecta a la regla de sant Benet. Tenia 35 monjos, que aviat esdevindrien 60. 65 ILLES BALEARS - EMPRESA Protectora, La (Palma de Mallorca, 1869 - ) Societat de socors mutus 66 CATALUNYA - POLÍTICA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prous i Vila, Josep Maria (Reus, Baix Camp, 1901 – Perpinyà, 1978) Escriptor 68 CATALUNYA - POLÍTICA Proveïments, Departament de (Catalunya, 6/oct/1936 – 6/gen/1938) Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l'organització de l'abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d'Agricultura. Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de des/1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció. L'ago/1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d'Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat. Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Provençals (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Martí de Provençals 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Provençana (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Veure> Santa Eulàlia de Provençana 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Provincias, Las (València, 31/gen/1866 - ) Diari en castellà, fundat per Teodor Llorente i que encara s'edita. Periòdic conservador i portaveu dels interessos de la burgesia valenciana. Durant la guerra civil fou suspès, i en la seva impremta s'imprimí el diari "UGT-CNT". Representa un sentit espanyolista i ha organitzat campanyes valencianistes de caràcter anticatalà. Des del 1880 ha editat un almanac, que els primers anys fou una veritable revista cultural, econòmica i política. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prudenci, Aureli (Tarraconense, s. IV) Poeta. Cità alguns dels seus contemporanis amb dades que faciliten llur identificació, com s'esdevé al seu himne als sants tarraconins. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prudenci Gali (Pirineus, s. IX - Troyes, Xampanya, França, 861) Historiador i bisbe de Troyes (845-61). D'origen pirenenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d'Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya. Havia estat conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes. És autor dels importants Annals reials dits de Saint-Bertin, on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d'ambdues bandes del Pirineu. A més de l'interès personal per aquestes regions, certes notícies les podia saber a través d'Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries (848-852). 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pruedo (Arties / Tredòs, Vall d'Aran) Altiplà d'aprofitament ramader, entre 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pruit (Rupit i Pruit, Osona) Poble ( 949 m alt) i antic municipi, annexat a l'actual el 1977. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d'edificació i un campanar del s. XVIII. El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d'Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit; en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu el s. XIV, era dels vescomtes de Cabrera. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Prullans (Tremp, Pallars Jussà) Despoblat (fins al 1970 era del terme de Fígols de la Conca), al sector occidental del terme, vora Castissent. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Prullans, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, concedida el 1309 a Joan Cadell 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pruna, Joan Baptista (Arenys de Mar, Maresme, 1809 – 1890) Religiós caputxí 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pruna, son (Ferreries, Menorca) Hostal (o çon Pruna), vora el barranc d'Aljandar. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pruna i Ocerans, Pere (Barcelona, 1904 – 1977) Pintor 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prunera, Santa Bàrbara de (Oix, Garrotxa) Veure> Santa Bàrbara de Prunera. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prunés i Magrans, Isidre (Barcelona, 1948 - ) Escenògraf 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Prunet (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Poble (445 m alt) i cap del municipi, als Aspres, de població disseminada, centrat en l'església parroquial, romànica, al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m), dominant la vall del riu del Bulès. Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet, al vessant oriental de la qual i dins el municipi de Calmella, hi ha el santuari del Coll. 87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA PSAN Sigla del Partit Socialista d'Alliberament Nacional. 91 CATALUNYA - POLÍTICA PSC Sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya. 92 ILLES BALEARS - POLÍTICA PSM Sigla del Partit Socialista de Mallorca. 93 CATALUNYA - POLÍTICA PSUC Sigla del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Anar
a: [ Prin ]
[ Pro ] [ Proh ]
[ Proixit ] [ Pros ]
[ Prull ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
