|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bla ] [ Blanc d ] [ Blanca d ] [ Blanch ] [ Blane ] [ Blanes i ] Des de Bladé i Desumvila, Artur fins a Blaquiers, Pere
1 CAT BIO Bladé i Desumvila, Artur (Benissanet, Ribera d'Ebre, 2/mar/1907 – Barcelona, 1995) Periodista i escriptor. Actiu des de molt jove en la premsa catalanista, fou funcionari de la Generalitat i lluita en la guerra civil. S'exilià a França i Mèxic, on col·laborà a la premsa de l'exili. Tornà a Catalunya el 1958 i s'establí a Tarragona (1961). Autor d'excel·lents biografies i retrats: Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet. (1953), Crònica del país natal (1958), Contribució a la biografia del mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L'exiliada (1976), De l'exili a Mèxic (1993), Pompeu Fabra, biografia essencial, Antoni Rovira i Virigili i el seu temps (1984), etc. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1984. 111 CAT BIO Blai, Pere (Barcelona, s. XVI - 1604) Mestre de cases i de fonts. Membre d'una nissaga de mestres d'obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill homònim i més famós. Treballà en les fortificacions de Barcelona (1552-57), en les obres de l'església dels Sants Just i Pastor (des del 1553) i en la construcció de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres (1561-74).
3 CAT BIO Blai i Fàbregas, Miquel Veure> Blay i Fàbregas, Miquel. 4 CAT BIO Blajot i Pena, Jordi (Barcelona, 1921 - ) Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d'alguns llibres de poesia en castellà. 5 EST BIO Blake, Joaquín (Màlaga, Andalusia, 1759 – Valladolid, Castella, 1827) Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya del Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811). Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814. Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar. 6 EUR BIO Blakeney, William (comtat de Luimneach, Irlanda, 1672 - ? , 1761) Militar i governador de Menorca (1748). A l'inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l'almirall Byng, que l'havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt. Com a governador deixà un bon record entre els menorquins. 7 NOR BIO Blan, Pere (Perpinyà, s. XIV - Rosselló ?, s. XIV) Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l'infant Joan. 8 NOR BIO Blan, Pere (Perpinyà, s. XIV – 1444) Cavaller. Nebot de Pere Blai. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran d'Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d'Itàlia durant el regnat d'Alfons IV (1425). 9 VAL BIO Blanc, Antoni (País Valencià, s. XVI) Poeta. És autor d'una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532.
11 VAL GEO Blanc, cap (Teulada, Marina Baixa) Cap de la costa, a l'extrem meridional de la rada de Moraira. 12 NOR BIO Blanc, Climent (Perpinyà, 1897 - França, s. XX) Militar de l'exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s'incorporà a l'exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d'estat major general. Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d'estat major dels exèrcits aliats a l'Europa occidental (1944). El 1949 cap d'estat major de l'exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles. 13 CAT HIS Blanc, coll (Barcelona / l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Antic coll del pla de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc. Era el límit meridional de l'hort i vinyet de Barcelona. 14 VAL GEO Blanc, cova del barranc (Ròtova, Safor) Veure> Barranc Blanc, cova del. 15 CAT BIO Blanc, Joan (Occitània, s. XIV) Poeta. Escriví en llengua occitana. Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta (v 1360), cançó de tema amorós, l'única que és conservada de les seves composicions. 16 VAL BIO Blanc, Josep (València, s. XVI - 1613) Filòsof i carmelità descalç. De l'escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid. Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam (1612), In VIII libros Physicorum (1614) i In libros de anima, et generatione et corruptione (1615), que tingueren un bon acolliment a les universitats. 17 CAT BIO Blanc, Josep Veure> Blanch, Josep. 18 CAT BIO Blanc, Pere (Catalunya, s. XV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1479) Abat de Santes Creus (1466-79). El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d'aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus. Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l'abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d'adhesió a Joan II. Hi cedí.
20 AND GEO Blanc d'Envalira, pic (Andorra) Contrafort (2.650 m alt) septentrional del pic Negre d'Envalira, situat al sud del port d'Envalira. 21 CAT BIO Blanc i Benet, Josep (Barcelona, 1856 - 1923) Metge. És autor de notables escrits mèdics i de divulgació. 112 CAT BIO Blanc i Fontanilles, Josep (Tarragona, 1620 - 1672) Poeta barroc. Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona, fins el 1654. La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica, adoptà les formes i els temes molt diversos de l'estètica culterana. Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Vicenç Garcia. 22 CAT BIO Blanc i Mur, Joan (Tortosa, Baix Ebre, 1642 – Reus, Baix Camp, 1718) Cronista. Religiós carmelità descalç (1661), fou professor de filosofia (1669) al col·legi carmelità de Lleida, del qual també fou rector (1676-79 i 1688-91), provincial de Catalunya (1658-88) i prior del convent de Barcelona. És autor d'Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña (manuscrit), única font d'informació sobre la història de l'orde a Catalunya del 1586 al 1707. 23 CAT BIO Blanca (Catalunya, s. XI) Comtessa de Barcelona. Segona muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, amb qui es casà el mar/1051. Al cap de pocs mesos fou repudiada pel comte -el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis-, sembla que aquest, a la mort d'Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4.000 mancusos. No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge. 24 COR BIO Blanca (Olite, Navarra, 1424 - Lescar, Navarra, 1464) Filla de Joan II 25 BAL GEO Blanca, cala (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa. Urbanització i centre turístic de la costa occidental, al sud de Santandria. 26 CAT BIO Blanca, Lluís (Catalunya, s. XIX - oceà Atlàntic, 1919) Actor. Formà part de la companyia de Concepció Llorente. Morí en el naufragi del vaixell Valbanera, quan anava a Amèrica.
28 CAT GEO Blanca, punta (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus. 29 CAT HIS Blanca, riera (Barcelona / l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Antic curs d'aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir. Rep les aigües del torrent d'Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc. El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l'antic hort i vinyet de Barcelona. 30 CAT GEO Blanca, roca (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.760 m alt) del massís que separa la capçalera de la vall d'Àneu del pla de Beret, a l'antic mun. de Gil. 31 FRA/CAT GEO Blanca, tuca (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Cim (2.692 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada. 32 FRA GEO Blanca, tuca (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l'hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt). 33 NOR/CAT GEO Blanca d'Andorra, portella (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya) Depressió (2.519 m alt), entre el pic Negre d'Envalira i la serra de l'Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol de la vall de la Llosa. És un dels alts passos de muntanya d'accés a Andorra més freqüentats.
35 COR BIO Blanca de Castella (Castella, 1319 - Catalunya ?, s. XIV) Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l'infant Pere de Castella i de Maria d'Aragó, filla de Jaume II. La seva mare la portà a Calataiud. Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal. Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena. 36 CAT BIO Blanca de Foix-Castellbó (Catalunya, s. XIV – s. XV) Comtessa de Pallars. Germana de Roger Bernat IV, vescomte de Castellbó. Es casà amb Hug Roger II, comte de Pallars, el qual, en morir (1416), li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló. El 1432 el seu nét, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d'apoderar-se de les seves rendes. 37 CAT BIO Blanca d'Empúries ( ? , s. XIV) Dama 38 COR BIO Blanca de Nàpols (o d'Anjou) (regne de Nàpols, Itàlia, 1283 – Barcelona, 14/oct/1310) Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310). Filla de Carles II de Nàpols i de Margarida d'Hongria. Fou la segona esposa de Jaume II de Catalunya-Aragó. El matrimoni, concertat en el tractat d'Anagni (1295), tingué lloc a Vilabertran el 29/oct/1295. Formaren una família d'aspecte burgès i d'un gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova. Acompanyà el seu marit en les expedicions contra el seu cunyat Frederic II de Sicília i contra Almeria (1308). Intervingué en l'entrevista de Tarassona (1304). Residí amb preferència a Montblanc, Santes Creus i Tortosa. Tingué cancelleria pròpia. Sufragà l'eixamplament de bona part del monestir de Santes Creus, on fou enterrada. Tingué deu fills, entre els quals el futur rei Alfons III el Benigne.
40 COR BIO Blanca de Sicília (Sicília, Itàlia, v. 1330 - Catalunya, 1370) Infanta. Filla de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Fou abadessa del convent de clarisses de Messina; ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant. Alliberada, anà a Catalunya, on es casà amb el comte Joan I d'Empúries (ago/1364), cosí de Pere III el Cerimoniós. Del matrimoni nasqué una filla, Elionor d'Empúries. 41 EUR BIO Blanca de Tarent ( ? , s. XIV) Dama 42 CAT CUL Blancafort (Catalunya) Personatge femení del cançoner popular català. La cançó de Blancafort és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals. Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa. És una de les peces més originals del folklore musical català.
44 CAT GEO Blancafort (Cercs, Berguedà) Antic castell, enrunat, i terme (1.176 m alt). Havia pertangut al monestir de Montbenet; al s XIV fou adquirit per la ciutat de Berga.
46 CAT GEO Blancafort (Reus / Riudoms, Baix Camp) Antiga quadra, actualment compresa entre els dos municipis. 48 CAT GEO Blancafort, balneari (la Garriga, Vallès Oriental) Balneari d'aigües mineromedicinals, a l'extrem meridional de la vila, fundat el 1840. Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló (12.000 litres per hora). L'aigua surt a 60ºC, i és oligometàl·lica i radioactiva. 49 CAT HIS Blancafort, baronia de (Os de Balaguer, Noguera) Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort, comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui. El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull (mort el 1786).
51 CAT BIO Blancafort d'Empúries (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Filla de Ponç Hug V d'Empúries i de Marquesa de Cabrera. A la mort del seu pare, el 1313, n'heretà 20.000 sous. 47 CAT BIO Blancafort i París, Albert (la Garriga, Vallès Oriental, 1928 - ) Compositor i director d'orquestra. Fill de Manuel Blancafort. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache. Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons. Residí a Madrid, on dirigi el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE. 52 CAT BIO Blancafort i París, Gabriel (la Garriga, Vallès Oriental, 1929 - ) Orguener. Rebé la primera formació musical del seu pare, Manuel Blancafort. Començà la seva tasca d'orgueneria a la casa Rogent (Collbató), l'any 1954; amplià coneixements a París (1956) i Ludwinsburg (1959), i des del 1963 s'establí a Collbató, on formà amb Joan Capella l'orgueneria Blancafort-Capella. Coneixedor profund dels instruments històrics, ha restaurat, entre d'altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella (cadireta, 1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d'entre els orgues construïts de bell nou, el de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975) i Tibidabo, a Barcelona (1979).
54 VAL BIO Blanch, Antoni Veure> Blanc, Antoni. 55 CAT BIO Blanch, Bartomeu (Monistrol de Montserrat, Bages, 1816 - Buenos Aires, Argentina, 1891) Compositor. Fou mestre de l'escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell. Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s'establí a Buenos Aires. La seva producció és abundant i l'arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell. 56 CAT BIO Blanch, Guillem (Catalunya, s. XV) XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436. Fou comissari general del Cister. 57 CAT BIO Blanch, Joan Veure> Blanc, Joan. 58 CAT BIO Blanch, Josep (Tarragona, 1620 – 1672) Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d'honor de Felip IV. Va deixar escrita una història eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana. 59 BAL BIO Blanch, Marià (Illes Balears, s. XIX – Barcelona, 1891) Escriptor. Exercí el periodisme a San Francisco (Califòrnia). Establert a Barcelona, publicà algunes obres de vulgarització i traduccions. Exercí la direcció d'algunes produccions editorials d'importància. 60 VAL BIO Blanch i Cortada, Adolf (Alacant, 1832 – Barcelona, 1887) Poeta, gramàtic, historiador i periodista. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a diverses revistes, com "La Renaixença", de la qual fou redactor de matèries econòmiques. El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos, en el qual inclogué, en català, Cants del Laletà. Des del 1859 participà en els jocs florals (el 1868 fou mestre en gai saber) i en fou president el 1869. Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari del Foment de la Producció. El 1861 entrà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari. El mateix any publicà la novel·la Los pobres o la esclavitud de Europa i els dos volums, força documentats, d'Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluña. El 1867, en col·laboració amb Antoni de Bofarull, publicà Gramàtica catalana, i el 1888 hom li edità, amb pròleg de Joan Sardà, les Poesies, que, influïdes per Manzoni i Espronceda, són fidels al romanticisme conservador de l'època.
62 CAT BIO Blanch i Graells, Josep (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1775 – 1851) Prelat. Abat del monestir de Montserrat (1824-28 i 1835-51). Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí. A conseqüència de la supressió dels ordes religiosos el 1835, es traslladà a Salern (Itàlia). L'any 1844 fou cridat pel bisbe de Barcelona i retornà a Montserrat, on succeí Beda Pérez com a abad general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conserva fins a la mort i del qual fou l'últim titular. 63 CAT BIO Blanch i Illa, Narcís (Girona, 1827 – 1874) Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona. Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona. 64 CAT BIO Blanch i Piera, Josep (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1906) Metge i polític. Defensà l'ideari regionalista. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a "La Renaixença". Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals. 65 CAT BIO Blanch i Pla, Xavier (Barcelona, 1918 - ) Pintor. Format a l'Academia de Belles Arts de Sant Jordi (1939-41). Féu la primera exposició individual el 1942, i els anys seixanta amplià estudis a Roma. La seva pintura, de tons i formes suaus, se centra sobretot en les figures femenines o, d'una manera eventual, en paisatges i natures mortes. 66 CAT BIO Blanch i Puig, Manuel (Mataró, Maresme, 1827 – 1883) Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental. És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d'un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus. La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).
68 CAT BIO Blanch i Sisó, Enric (Catalunya, s. XIX – Girona, 1869) Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d'Espanya que dirigia Gaietà Rossell. 69 CAT BIO Blanchart, Ramon (Barcelona, 1865 - El Salvador, 1934) Baríton i cantant d'òpera. Fou deixeble de Joan Goula a Barcelona, on debutà el 1883 amb Faust, de Gounod. Completà la formació a França i a Itàlia i actuà amb èxit als millors teatres d'Europa i d'Amèrica. Al Liceu de Barcelona estrenà L'Attaque du moulin, d'Alfred Bruneau, i Bruniselda, d'Enric Morera. Una de les seves creacions més reeixides fou Falstaff, de Verdi. 70 CAT BIO Blancher i Puig, Francesc (Artés, Bages, 25/oct/1906 - ) Escriptor. Farmacèutic de professió. De la seva producció poètica destaquen diverses obres. Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990). 71 CAT ESP blanc-i-blau –blava (Catalunya) Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 72 CAT BIO Blanco i Trias, Pere (Barcelona, 1883 – 1962) Erudit i jesuïta. Professor d'història a les institucions de l'orde a Saragossa, Palma de Mallorca, València i Barcelona, i a la Universitat Lul·liana. Va publicar els catàlegs de documentació jesuística catalana guardats als arxius de la Corona d'Aragó, del Regne de València i del Histórico Nacional (1943-44), i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya (1931). 73 VAL BIO Blanco Pérez, Carles (València, 1863 – Madrid, 1935) Militar i polític. Ingressà al cos jurídic militar (1886), arribà a general de divisió. Director general de Seguretat, dimití en implantar-se la Dictadura de Primo de Rivera i ho fou, de nou, en proclamar-se la II República fins que dimití el mai/1931 amb motiu de l'incendi d'edificis religiosos a Madrid. Publicà Los procesos militares durante la Dictadura (1931).
75 CAT LIT Blandín de Cornualla (Catalunya ?, s. XIII – s. XIV) Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l'origen de l'autor. Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya. La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l'humor i la ironia.
77 CAT GEO Blanes (Badalona, Barcelonès) Altre nom de la quadra de Pomar.
79 BAL GEO Blanes, cala en (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa occidental, a ponent de la ciutat. Constitueix un centre d'estiueig i de turisme als afores de la ciutat. 80 NOR BIO Blanes, Esteve de (Rosselló ?, s. XVII) Cavaller. Marquès de Millars. Escriví un estudi genealògic de la seva família. 81 VAL BIO Blanes, Francesc Berenguer de (País Valencià, s. XV) Cavaller 82 CAT BIO Blanes, Guillem de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l'infant Joan, el futur Joan I, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec. 83 VAL BIO Blanes, Joan Baptista (País Valencià, s. XVIII) Matemàtic. És autor de diversos escrits de la seva especialitat. Es traslladà a Mèxic per dirigir-hi unes explotacions mineres. 84 CAT BIO Blanes, Ramon de (Catalunya, s. XII – s. XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l'hàbit de la Mercè en ser creat l'orde (1218), segons la relació existent d'aquell fet. Seria el primer màrtir de l'orde. 85 CAT BIO Blanes, Ramon de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller 86 VAL BIO Blanes, Vidal de (País Valencià, s. XIV) Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d'introduir reforços a Calataiud. 87 VAL BIO Blanes, Vidal de (País Valencià, s. XV) Cavaller
89 CAT BIO Blanes i de Fenollet, Vidal de (Girona, s. XIV – València, 1369) Bisbe de València (1356-69). Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d'Aldonça de Fenollet. Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe del capítol valencià i ratificat per Innocenci VI. Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l'altar major de la catedral (1357) i impulsà l'edificació de l'aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354. Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona. 90 CAT BIO Blanes i de Palau, Francesc de (Catalunya, s. XIV – Barcelona, 1410) Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10). Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau. Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva (Girona). Fou conseller i canceller del rei Martí l'Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d'Avinyó, el 1403. A l'estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona; continuà les obres de la catedral d'aquesta ciutat. 91 VAL BIO Blanes i de Palau, Jofré de (València, s. XIV – Barcelona, 1414) Eclesiàstic. Germà de Francesc. Dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l'Humà, en l'apaivagament de les lluites entre Martí d'Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic. És autor d'una obra sobre el rosari. És considerat beat per l'Església catòlica.
93 VAL BIO Blanes i d'Esplugues, Vidal de (País Valencià, s. XV – 1478) Baró de Cotes i governador de Mallorca (1446-78). Fill de Vidal de Blanes i de Castellar. Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l'expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). El 1436 era governador de València, sota el regnat d'Alfons IV el Magnànim. Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet. El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca. 94 CAT BIO Blanes i Pérez, Camil (Barcelona, 1898 - Catalunya, s. XX) Pintor. Ha conreat especialment els temes florals i les natures mortes. 95 BAL BIO Blanes Viale, Pere (Mercedes, Uruguai, s. XIX – Montevideo, Uruguai, s. XX) Pintor. S'instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima. La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables. 96 BAL BIO Blanquer, Jaume (Sineu, Mallorca, s. XVI - ? , s. XVII) Escultor 97 BAL BIO Blanquer, Joan (Illes Balears, s. XVIII) Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista. Formà una gran col·lecció d'obres de Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit. 98 VAL BIO Blanquer, Lluís (País Valencià, s. XVII – s. XVIII) Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva possició favorable a Felip V. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707). Escriví una relació de la rendició d'Alacant a Felip V.
100 CAT BIO Blanquer, Nicolau (Barcelona, s. XV) Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant. 101 VAL BIO Blanquer i Ponsada, Amand (Alcoi, Alcoià, 1935 - ) Compositor. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del conservatori de València. Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d'un Concert per a violí i orquestra, d'una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i passosdobles per a banda, i de composicions per a veus. 102 BAL LIT Blanquerna (o Llibre d'Evast i Blanquerna) (Montpeller, França, 1282 – 1287) Obra de Ramon Llull. Nom amb què és coneix el Llibre d'Evast e d'Aloma o de Blanquerna son fill. Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble. És una novel·la enciclopèdica -el mateix Llull l'anomenava romanç- que exposa un pla de reforma del món. L'obra es compon de cinc parts, que tracten de l'ideal de la vida del matrimoni, encarnat en els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, i de les reformes que emprén aquest en el si de l'Església, quan després de renunciar a Natana, amb qui s'havia de casar, abraça la vida religiosa i esdevé bisbe i papa, i fa triomfar les virtuts a tot el món, després renuncià al papat per a fer vida eremítica contemplativa junt amb l'emperador, l'altra de les dues potestats de la terra. S'hi inclouen al final el Llibre d'Ave Maria, el Llibre d'Amic e Amat, i l'Art de contemplació. La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement a Montpeller. La primera edició aparegué a València l'any 1521; fou traduït al francès al s. XVII, al castellà al s. XVIII, i a l'anglès el 1926. 103 CAT CUL Blanquerna (Barcelona, 1924 - ) Escola creada per la Mútua Escolar Blanquerna. 104 CAT LIT Blanquerna, col·lecció Veure> Col·lecció Blanquerna. 105 NOR BIO Blanques, Joan (Perpinyà ?, s. XV) Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà. És dubtosa la veracitat d'alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l'any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.
107 CAT BIO Blanxard i Camps, Josep (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1895) Advocat i escriptor. Publicà en castellà un drama i un recull poètic. Fou secretari de la universitat barcelonina. 108 CAT BIO Blanxart i Pàmies, Eduard (Terrassa, Vallès Occidental, 1915 - ) Decorador, ebenista i dissenyador. El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani. 109 CAT BIO Blanxart i Pedrals, Daniel (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1884 – Barcelona, 1965) Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l'escola d'Enginyers Tèxtils de Terrassa. Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu). Autor de nombroses obres de l'especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc. Fou, d'altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948). 110 CAT BIO Blaquiers, Pere (Barcelona, 1748 - Nueva Segovia, Filipines, 1803) Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803). El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l'evangelització de l'illa d'Ilocos i fou comissari de la inquisició. És autor d'in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d'una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.
Des de Bladé i Desumvila, Artur fins a Blaquiers, Pere l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bla ] [ Blanc d ] [ Blanca d ] [ Blanch ] [ Blane ] [ Blanes i ]
|
|
|
