l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:   [ Blas ]    [ Blasco i P ]    [ Blau ]    [ Blet ]    [ Bo ]    [ Boada i ]

Des de  Blasca, penya de la  fins a  Boatella, la 

1 VAL GEO Blasca, penya de la  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Cim (1.119 m alt) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar.

2 CAT BIO Blasco, Artur  (Barcelona, 1933 - )  Intèrpret musical, instrumentista i folklorista

3 VAL BIO Blasco, Francesc  (Russafa, València, s. XIX - País Valencià, 1864)  Gravador a l'acer. Fou mestre de gravat a l'Acadèmia de Sant Carles i autor d'obres remarcables.

4 VAL BIO Blasco, Jeroni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Pintor

5 VAL BIO Blasco, Màxim-Antoni  (Alacant, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Catedràtic

6 CAT BIO Blasco i Brugueras, Sixt  (Barcelona, 1926 - )  Pintor. Fill de l'escultor Silvestre Blasco. Després d'una estada a Alemanya, conrea un hàbil expressionisme, decorativista i colorista. Ha exposat a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc. L'any 1969 signà un Manifest Essencialista.

7 CAT BIO Blasco i Brugueras, Valentí  (Barcelona, 1920 - )  Pintor. Fou deixeble de Feliu Mestres i de Vila Arrufat. Ha obtingut diversos premis.

8 VAL BIO Blasco i Garcia, Vicent  (Torrella de la Costera, Costera, 1735 – València, 1813)  Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l'infant Francesc Xavier (1768-80). Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d'estudis. Fou nomenat rector perpetu. Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l'ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular. Tingué cura de l'edició de l'obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d'una part de les Historias de Juan de Mariana.

9 VAL BIO Blasco i Ibáñez, Vicent  (València, 29/gen/1867 - Menton, Provença, França, 28/gen/1928)  Escriptor i polític. Republicà aferrissat, pròxim inicialment a Pi i Margall se n'anà separant i creà el seu propi partit, la Unió Republicana, popularment coneguda per blasquisme, que el portà a ser diputat en diverses legislatures. Fundà a València el diari "El Pueblo" (1894), des d'on atacà implacablement els governs de la Restauració, fet que li valgué empresonaments i un curt exili. Abandonà la política el 1908. Vinculat breument a la Renaixença valenciana per influència de C. Llombart, a partir de 1887 publicà només en castellà: Arroz y tartana (1894), La barraca (1898), Entre naranjos (1900), Cañas y barro (1902). Més endavant va escriure novel·les de crítica social (La catedral, 1903, La bodega, 1905). La producció posterior derivà cap a un cert psicologisme, amb tocs pintorescos al principi i marcadament cosmopolites després, i llibres històrics i de viatges. D'aquesta època cal remarcar Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1916), que li obrí el mercat nord-americà i fou portada al cinema, Sangre y arena (1908), El paraíso de las mujeres (1922), El papa del mar (1925), La vuelta al mundo de un novelista (1925), etc. A València havia creat les editorials Sempere i Prometeo, que feren una notable tasca de divulgació cultural.

10 VAL BIO Blasco i Laguna, Ricard  (València, 1921 – Madrid, 1994)  Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària "Corcel", a València. En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el s. XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d'Elegia a un mort. Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió. Posteriorment va publicar treballs d'història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).

11 VAL BIO Blasco i Medina, Francesc Xavier  (València, 1857 - País Valencià, s. XX)  Professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d'altres, l'orquestra de la Societat de Concerts. És autor de Prontuario de instrumentación, d'un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.

12 CAT BIO Blasco i Monterde, Adrià  (Barcelona, 1930 - )  Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l'aquarel·la.

13 CAT BIO Blasco i Monterde, Alexandre  (Barcelona, 1928 - )  Pintor. Germà d'Adrià, Jesús i Pilar. Destacà com a aquarel·lista.

14 CAT BIO Blasco i Monterde, Jesús  (Barcelona, 1919 - )  Dibuixant. Germà d'Adrià, Alexandre i Pilar. Creador d'històries il·lustrades, de les quals escriví també el guió. Ha estat considerat com un mestre del gènere a la Península Ibèrica. S'inicià col·laborant a les revistes infantils, especialment a "Chicos", els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge Cuto. Posteriorment treballà per a editores angleses i franceses. La seva traça adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti.

15 CAT BIO Blasco i Monterde, Pilar  (Barcelona, 1922 - )  Dibuixant. Germana d'Adrià, d'Alexandre i Jesús. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d'especialitzades en temes femenins.

16 VAL BIO Blasco i Moreno, Rafael  (Oriola, Baix Segura, 1836 – València, 1884)  Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l'ajuntament de València. Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l'obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València. També escriví en llengua catalana.

17 VAL BIO Blasco i Pastor, Arcadi Miquel  (Mutxamel, Alacantí, 1928 - )  Pintor, ceramista i dibuixant. Després d'estudiar a l'escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s'especialitzà en ceràmica (n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger). Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s'ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals. Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc.

18 VAL BIO Blasco i Soler, Teodor  (València, 1854 - s. XX)  Gravador. És autor d'obres estimables, especialment de tema religiós.

19 CAT BIO Blasco i Vaqué, Silvestre  (Torroja del Priorat, Priorat, 1888 - Barcelona, 1977)  Escultor imatger. Ha viscut i treballat a Xile, Argentina, EUA i Brasil, país on visqué des del 1955. Autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho (Paranà, Brasil).

20 VAL BIO Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid  (València, 1902 – 1982)  Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l'escàndol de l'estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del feb/1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933. Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l'estat espanyol.

21 VAL BIO Blasi, Ermengol  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Metge. Gaudí de gran prestigi. Era germà de Joan i nebot del famós Arnau de Vilanova.

22 VAL BIO Blasi, Joan  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Metge. Germà d'Ermengol i nebot d'Arnau de Vilanova. Assolí una fama considerable.

23 CAT BIO Blasi, Josep  (Vallmoll, Alt Camp, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII)  Gramàtic. És autor d'algunes obres didàctiques, de les quals és digna d'esment, per haver-se avançat notablement al seu temps, la titulada Elementos de tipografia, y su modo de enseñar a bien leer, útil a los impresores, correctores de imprenta, maestros de escuelas, etc, publicada en 1751 i reeditada en 1755.

24 CAT BIO Blasi i Maranges, Pere  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885 – Barcelona, 1961)  Pedagog i geògraf. Doctor en filosofia i lletres per Montpeller. Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l'Ateneu. Col·laborà al "Butlletí dels Mestres" (1922-23) i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia. Publicà un Manual de Geografia de Catalunya (1921), premiat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, encara que Les terres catalanes (1954-57) és la seva obra principal. S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932).

25 CAT BIO Blasi i Rabassa, Ramon  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 - )  Escriptor. Fou col·laborador d'"En Patufet", i des del 1968 de "Patufet" i de col·leccions annexes, amb els pesudònims de Guerau i R. Bir. És autor de faules, del recull de narracions d'animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil.

26 CAT BIO Blasi i Vallespinosa, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1895 – Barcelona, 1951)  Industrial, escriptor i excursionista. Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l'URSS, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935). Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l'Institut d'Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

27 VAL BIO Blat, Ismael  (Benimàmet, València, 1905 - València, 1976)  Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat. Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d'esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).

28 VAL BIO Blat, Manuel  (València, 1840 – 1863)  Escriptor. Fou d'activitat molt precoç. Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic "El Tío Nelo".

29 VAL BIO Blat i Blat, Agustí  (València, 1806 – 1874)  Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic "El Tabalet" (1847), així com molta literatura popular dialectal. Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).

30 BAL GEO Blau, gorg  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l'antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s'engorja fins que s'uneix, a s'Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis. Hi ha estat construïda una resclosa.

31 CAT BIO Blau, Pere  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí el Jove, que morí a la campanya. Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d'operacions d'aleshores, Pere de Torrelles.

32 CAT ESP Blaus, els  Veure> Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.

33 BAL GEO Blava, cala  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava.

34 CAT GEO Blava, la  (Sant Martí d'Albars, Osona)  Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l'església parroquial. La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d'infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert.

35 CAT BIO Blàvia i Codolosa, Francesc  (Lleida, 1853 – 1934)  Farmacèutic i botànic. Director de l'estació enològica de Seta (Llenguadoc). Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).

36 CAT BIO Blay i Fàbregas, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1866 – Madrid, 1936)  Escultor. Treballà vuit anys al taller d'estatuària religiosa dels germans Vayreda. Fortament influenciat per l'escola olotina i pel seu mestre Josep Berga i Boix, la seva obra és una expressiva síntesi del realisme amb el primer modernisme i el simbolisme per derivar finalment cap al classicisme, marcà una fita en l'evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat. Residí a París, Roma i Buenos Aires, i finalment (1906) s'instal·là a Madrid. Són obres seves: Els primers freds (1892) i Flor silvestre (1896), al Museu d'Art Modern de Barcelona, Eclosió (1908) i La cançó popular, instal·lada a l'angle de la façana del Palau de la Música Catalana. També és autor de les escultures que adornen la font monumental de la plaça d'Espanya, a Barcelona, i el monument a Mariano Moreno, de Buenos Aires. A part altres distincions rebudes, fou nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i de la de Madrid i obtingué nombrosos premis.

37 CAT BIO Blay i Serra, Consol  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - )  Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.

38 NOR BIO Blazy, Joan Baptista  (Catllà de Conflent, Conflent, 1871 - Baixàs, Rosselló, 1933)  Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà. Féu conèixer, en particular per mitjà de la "Revue de l'Université Catholique de Lille", les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.

39 VAL BIO Blecua Teijeiro, José Manuel  (Alcolea de Cinca, Aragó, 1913 - )  Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona. Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

40 VAL BIO Bleda, Jaume  (Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 1624)  Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d'Algemesí. Fou des del 1591 un decidit partidari de l'expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia. És, a més, autor, entre altres obres, d'una Crónica de los moros de España (1618).

41 CAT GEO Bleda, la  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al mun. de Sant Martí Sarroca. Al final del s. XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors de l'Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.

42 CAT HIS Bleda, la  (Segarra)  Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt. El 1277 es trobava sense monjos que l'administressin.

43 CAT BIO Bleda, Miquel  (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV)  Argenter. Féu sengles creus d'argent molt notables per a la confraria de la Sang d'Igualada, així com per a l'església de Sant Miquel de Barcelona.

44 BAL GEO Bledes, illa de ses  (es Mercadal, Menorca)  Petita illa. Situada, juntament amb dos illots, davant la costa septentrional de l'illa, entre cala Pregonda i cala Barril. Té 600 m de longitud i 61 m d'altitud.

45 BAL GEO Bledes, ses  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Grup d'illots i d'esculls, bastant separats de la costa occidental de l'illa. Els més importants són sa Bleda Plana (18 m alt) i sa Bleda Redona (39 m alt). L'anomenat sa Gorra, el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km.

46 CAT BIO Blet i Gasell, Lluís  (Lleida, 1742 – Madrid, s. XVIII)  Botànic. Apotecari major de l'hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa. Escriví alguns tractats de botànica, entre d'altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d'Algesires, l'any 1781.

47 CAT POL Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)  (Catalunya, gen/1979 - gen/1982)  Grup polític independentista i socialista. Format a partir d'una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat, amb Ll.M. Xirinacs i F. Cucurull com a principals candidats, adoptà una estructura assambleària i agrupà diversos col·lectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme-leninisme, que s'oposaven, per insuficient, a l'estatut d'autonomia del 1979. Mai no assolí el 2% dels vots emesos. S'autodissolgué.

48 CAT POL Bloc Escolar Nacionalista (BEN)  (Barcelona, 1934 - 1939)  Organització universitària de la Joventut d'Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola. De caràcter nacionalista i d'esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) com l'única entitat representativa dels estudiants catalans i l'establiment de cursos oficials per a obrers. L'òrgan de premsa del BEN fou "Redreçament". Actuà clandestinament en 1946-50.

49 VAL POL Bloc Nacionalista Valencià  (País Valencià, 1998 - )  Organització política nacionalista valenciana

50 CAT POL Bloc Obrer i Camperol (BOC)  (Barcelona, 1930 - Catalunya, 1936)  Organització política marxista. Fundada arran de la fusió del Partit Comunista Català i la Federació Comunista Catalano-Balear, disconformes amb el Partit Comunista d'Espanya i dissidents de la III Internacional. Sota la direcció de Joaquim Maurín, secretari general, reivindicava la lluita revolucionària, i propugnava la federació de nacions socialistes de l'Estat espanyol i l'autodeterminació de Catalunya. Impulsà la creació de l'Aliança Obrera (1933). S'escindí en dues fraccions: l'una es fusionà (1936) en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb altres organitzacions marxistes, i l'altra s'uní amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin (1935) per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

51 CAT POL Bloc Republicà Autonomista (BRA)  (Barcelona, mai/1915 – 1917)  Organització política. Sorgida de l'escissió d'un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat. En el seu programa electoral, al costat d'una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d'on havia sortit. Per aixó va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917. Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català.

52 COR HIS Blois, tractat de (1505)  (Blois, França, 12/oct/1505)  Acord entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França. El rei Ferran pactà el seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei francès, el qual renuncià en ella els drets que tenia sobre el tron de Nàpols si tenia descendència d'aquest matrimoni, i en cas contrari els drets havien de tornar a França. També es comprometé el rei català a pagar 500.000 ducats en deu anys en concepte de despeses fetes pels francesos a la guerra de Nàpols, i a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví. Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508).

89 COR HIS Blois, tractat de (1509)  (Blois, França, 12/des/1509)  Tractat entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Maximilià d'Àustria. Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l'acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella.

53 BAL BIO Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de  (Hainaut, Holanda, 1728 - Palma de Mallorca, 1797)  Militar. Primer marquès de Blondel de l'Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l'exèrcit. Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d'aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l'ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l'origen de l'actual avinguda de Blondel. L'any 1794 malalt, es retirà.

54 CAT HIS Blondel de l'Estany, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l'estany de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià. Passà als Miquel, barons de Púbol.

55 BAL HIS Bloody Island, The  (Maó, Menorca)  Nom donat pels anglesos a l'illa del Rei, situada al port de Maó.

56 CAT BIO Bluch, Ramon  (Catalunya, s. XIX - Montblanc ?, Conca de Barberà, 1901)  Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Hi excel·lí per les seves virtuts i el seu saber. Fermament convençut de la bondat de l'ideari catalanista, en fou el propagador més destacat de la Conca de Barberà.

57 CAT ESP Blume, Residència  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, gen/1961 - )  Centre d'esportistes d'alt nivell

58 CAT BIO Blume i Carreras, Joaquim  (Barcelona, 1933 - sierra de Valdemecas, Conca, Castella, 1959)  Gimnasta. Campió diverses vegades, el 1949 obtingué el campionat absolut d'Espanya i de Catalunya, i el retingué durant deu anys consecutius; assolí el títol individual en totes les especialitats. Participà en l'olimpíada d'Hèlsinki i es classificà entre els millors gimnastes del món. Als Jocs Mediterranis (1956) aconseguí sis medalles d'or i una de bronze. El 1957 guanyà el campionat absolut en la Copa d'Europa (París), on va vèncer els millors especialistes del continent, entre els quals el rus Titov, en les anelles, el poltre d'anelles, les paral·leles i en la puntuació total. Va morir en accident d'aviació. A títol pòstum li fou atorgat (1960) el Trophée Taher Pacha del Comitè Olímpic Internacional.

59 CAT BIO Bo i Singla, Ignasi  (Barcelona, 1872 – 1923)  Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a "Idea Nova" i "El Igualadino". Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius. Dirigí més tard "La Autonomía", de Reus, i "El Campesino", òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a "El Poble Català" (1916) i després a "La Veu de Catalunya" amb el pseudònim de Roc Guinart. Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922).

60 NOR HIS Boaçà  (Alenyà, Rosselló)  Despoblat, a mig camí entre Alenyà i Tesà, i actualment convertit en masia (mas Blan). La seva església era dedicada a sant Martí.

61 NOR BIO Boachan-Joffre, Yvonne  (Elna, Rosselló, 1896 - 1975)  Escriptora en francès. Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l'Académie Française.

62 CAT GEO Boada  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, a l'antic terme de la Baronia de la Vansa. La seva església depenia de la parròquia de Lluçars.

63 CAT GEO Boada, coll de la  (Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera)  Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis.

64 CAT BIO Boada, Francesc  (Terrassa, Vallès Occidental, 1674 - Escornalbou, Baix Camp, 1729)  Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d'Escornalbou (1702). Per la seva fidelitat a l'arxiduc Carles fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d'altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l'any 1723. De l'estada a l'estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l'Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l'abast a Escornalbou.

65 CAT BIO Boada, Jacint  (Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – Montserrat, Bages, 1859)  Compositor. Estudià a l'Escolania de Montserrat amb Anselm Viola i Narcís Casanoves, del 1780 al 1786. Entrà al monestir el 1790, d'on fou mestre de capella del 1811 al 1853, amb moltes interrupcions degudes a la guerra del Francès i a la situació política. Cada vegada reorganitzà l'Escolania i la proveí de repertori en part original. Del 1835 al 1844, durant l'exclaustració, restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina amb la seva alternança de cant pla i cant polifònic per manca dels versets d'orgue.

66 CAT BIO Boada, Joan  (Catalunya, 1423 - s. XV)  Historiador. Escriví una crònica dels fets esdevinguts al seu temps a Catalunya. El seu manuscrit Memorial e calendari de les coses fetes e passades fou trobat al monestir de Sant Salvador de Breda pel pare Villanueva, que en reproduí passatges a la famosa obra Viaje literario a las iglesias de España, respectant el català de l'original. Villanueva diu que Boada començà a escriure la seva obra en 1473 i que era rector de Sant Iscle de Colltort, prop de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Bona part dels seus manuscrits fan referència als conflictes entre Joan II i la Generalitat catalana i les agitacions socials dels remences.

67 CAT BIO Boada, Joan  (Catalunya, s. XV - Poblet ?, Conca de Barberà, 21/gen/1502)  XLV Abat de Poblet (2/mai/1499 - 21/gen/1502). Els seus tres predecessors, els abats Delgado, Estaña i Coello, foren castellans. Vacant l'abadiat per la mort del darrer, el nov/1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades. Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema. En aquestes condicions fou elegit l'abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l'abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l'abadiat, fou sol·licitada de l'abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l'abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel feb/1501. Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l'abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.

68 CAT GEO Boada, la  (les Preses, Garrotxa)  Altre nom del veïnat de la Boadella.

69 CAT BIO Boada, Martí  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1949 - )  Naturalista. Especialista en qüestions ambientals, ha dirigit el Museu Monogràfic del Montseny. El 1995 li fou concedit el premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

70 CAT GEO Boada, Sant Julià de  (Palau-sator, Baix Empordà)  Veure> Sant Julià de Boada.

71 CAT GEO Boada, Sant Llorenç de  (Vic, Osona)  Veure> Sant Llorenç de Boada.

72 CAT BIO Boada i Garcia, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1924 - )  Publicista. Especialitzat en la figura de Jacint Verdaguer. Conreà també el dibuix i la pintura. En aquest aspecte ha excel·lit en la creació d'ex-libris.

73 CAT BIO Boada i Matas, Casimir  (Palamós, Baix Empordà, 1888 - Catalunya, s. XX)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona. Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts.

74 CAT BIO Boada i Vilallonga, Claudi  (Barcelona, 1920 - )  Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA. Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres.

75 CAT GEO Boadella  (Palau-sator, Baix Empordà)  Altre nom de Sant Julià de Boada.

76 CAT GEO Boadella, la  (les Preses, Garrotxa)  Veïnat.

77 CAT GEO Boadella, pantà de  (Boadella i les Escaules, Alt Empordà)  Pantà del riu Muga. Inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga. S'aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.

78 CAT BIO Boadella i Oncins, Albert  (Barcelona, 29/jul/1943 - )  Mim, actor i director teatral. Als deu anys es traslladà a París, a casa d'un germà seu escultor, on estudià. Passà després pel centre dramàtic d'Estrasburg i retornà a Barcelona, a l'Institut del Teatre. Es va iniciar com a mim i el 1962 fundà la companyia Els Joglars. Des d'aleshores, la seva trajectòria i evolució són pràcticament les d'aquesta companyia, que continua dirigint amb un estil personal i provocador. Dels seus espectacles, creats sempre a partir d'idees pròpies, destaquen Àlies Serrallonga (1974), La torna (1977), Teledeum (1983), El Nacional (1994), Ubú president, etc. (1995). Fora dels espectacles d'Els Joglars ha dirigit el muntatge del Teatre Lliure Operació Ubú (1981).

79 CAT BIO Boadella i Sanabre, Ricard  (Barcelona, 1912 – 1977)  Violoncel·lista. El 1930 debutà com a concertista. Ha actuat en diverses orquestres i en conjunts de cambra. Ha escrit a revistes musicals i ha editat obres de teòrics musicals antics, com Tomàs de Santa Maria.

80 CAT MUN Boadella i les Escaules  (Alt Empordà)  Municipi: 82 m alt, 10,73 km², 234 hab (2004), ant: Boadella d'Empordà. Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges). La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L'explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al s. XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d'una central hidroelèctrica i a l'aparició d'alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan s. XIX. El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l'església parroquial és dedicada a santa Cecília. El terme comprèn el poble de les Escaules, on hi ha l'església romànica de Sant Martí i restes del castell i de l'antic monestir.

81 CAT GEO Boades  (Castellgalí, Bages)  Colònia industrial i veïnat, prop de l'aiguabarreig del Cardener i del Llobregat. Hi ha les restes del sepulcre de Boades.

82 CAT BIO Boades, Bernat  (Salitja, Selva, a 1370 – Blanes, Selva, 1444)  Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l'autoria del Libre de feyts d'armes de Catalunya, que havia redactat (v 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.

83 CAT GEO Boades, les  (Rellinars, Vallès Occidental)  Veïnat, de població disseminada, situat a la capçalera de la riera de Rellinars.

84 CAT HIS Boades, sepulcre de  (Castellgalí, Bages)  Sepulcre monumental romà, prop de Boades. Té forma de temple d'una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt. Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l'Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d'inhumació, posteriors a l'edifici.

85 CAT BIO Boal, Evelino  (Valladolid, Castella, s. XIX – Barcelona, 7/jun/1921)  Dirigent sindicalista. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí. Col·laborà sovint a "Tierra y Libertad". Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920. Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7/jun/1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona.

86 BAL GEO Boaleda, sa  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional)  Possessió (o sa Boleda), al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló. Era, en època islàmica, un petit llogaret.

87 CAT GEO Boatella  (Borredà, Berguedà)  Poble (786 m alt), aturonat a la dreta de la riera de Merlès. L'església de Sant Martí depèn de la parròquia de Palmerola.

88 VAL HIS Boatella, la  (València, Horta)  Raval de la ciutat durant l'època musulmana. S'estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella, a l'extrem meridional del cardo de la ciutat romana (l'actual carrer de Sant Vicent). La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans. L'horta era regada per un ramal del Túria.