|
|
|
Anar a: [ Blas ] [ Blasco i P ] [ Blau ] [ Blet ] [ Bo ] [ Boada i ] En coses de llengua no hem de ser antifrancesos ni anticastellans, sinó pro-catalans a ultrança. (Joan Coromines) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Blasca, penya de la (Banyeres de Mariola, Alcoià) Cim (1.119 m alt) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco, Artur (Barcelona, 1933 - ) Intèrpret musical, instrumentista i folklorista. El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica. El 1976 creà el festival de música popular Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel (Alt Urgell). A la dècada del 1980 edità els elapés Canten els vells del Pirineu (1982), Trobada amb els acordionistes del Pirineu (1987) i Rosa vermella, rosa galant (1989). El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l'Àmbit de la Música Popular Catalana i el Premi Nacional de Música a la Trajectòria en el Camp de la Cultura Popular. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco, Francesc (Russafa, València, s. XIX - País Valencià, 1864) Gravador a l'acer. Fou mestre de gravat a l'Acadèmia de Sant Carles i autor d'obres remarcables. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco, Jeroni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Pintor. Entre 1705 i 1722 realitzà diversos cartons per als bells conjuns de rajoles vidriades de la Casa de Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, ocupada avui per la Biblioteca de Catalunya. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Brugueras, Sixt (Barcelona, 1926 - ) Pintor. Fill de l'escultor Silvestre Blasco. Després d'una estada a Alemanya, conrea un hàbil expressionisme, decorativista i colorista. Ha exposat a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc. L'any 1969 signà un Manifest Essencialista. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Brugueras, Valentí (Barcelona, 1920 - ) Pintor. Fou deixeble de Feliu Mestres i de Vila Arrufat. Ha obtingut diversos premis. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Garcia, Vicent (Torrella de la Costera, Costera, 1735 – València, 1813) Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l'infant Francesc Xavier (1768-80). Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d'estudis. Fou nomenat rector perpetu. Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l'ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular. Tingué cura de l'edició de l'obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d'una part de les Historias de Juan de Mariana. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Laguna, Ricard (València, 1921 – Madrid, 1994) Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària "Corcel", a València. En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el s. XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d'Elegia a un mort. Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió. Posteriorment va publicar treballs d'història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985). 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Medina, Francesc Xavier (València, 1857 - País Valencià, s. XX) Professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d'altres, l'orquestra de la Societat de Concerts. És autor de Prontuario de instrumentación, d'un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Adrià (Barcelona, 1930 - ) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l'aquarel·la. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Alexandre (Barcelona, 1928 - ) Pintor. Germà d'Adrià, Jesús i Pilar. Destacà com a aquarel·lista. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Jesús (Barcelona, 1919 - ) Dibuixant. Germà d'Adrià, Alexandre i Pilar. Creador d'històries il·lustrades, de les quals escriví també el guió. Ha estat considerat com un mestre del gènere a la Península Ibèrica. S'inicià col·laborant a les revistes infantils, especialment a "Chicos", els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge Cuto. Posteriorment treballà per a editores angleses i franceses. La seva traça adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Monterde, Pilar (Barcelona, 1922 - ) Dibuixant. Germana d'Adrià, d'Alexandre i Jesús. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d'especialitzades en temes femenins. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Pastor, Arcadi Miquel (Mutxamel, Alacantí, 1928 - ) Pintor, ceramista i dibuixant. Després d'estudiar a l'escola de San Fernando de Madrid i a Roma, on fou Influït per Massimo Campigli, s'especialitzà en ceràmica (n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca i Triana) i en la confecció de vidrieres, mosaics, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger). Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, s'ha preocupat per la recuperació de les tècniques tradicionals. Ha participat en moltes exposicions individuals i col·lectives i hi ha obres seves als museus de Tòquio, Nova York, San Francisco, Madrid, etc. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco i Soler, Teodor (València, 1854 - s. XX) Gravador. És autor d'obres estimables, especialment de tema religiós. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasco i Vaqué, Silvestre (Torroja del Priorat, Priorat, 1888 - Barcelona, 1977) Escultor imatger. Ha viscut i treballat a Xile, Argentina, EUA i Brasil, país on visqué des del 1955. Autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho (Paranà, Brasil). 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid (València, 1902 – 1982) Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l'escàndol de l'estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del feb/1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933. Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l'estat espanyol. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blasi, Ermengol (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Metge. Gaudí de gran prestigi. Era germà de Joan i nebot del famós Arnau de Vilanova. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi, Josep (Vallmoll, Alt Camp, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII) Gramàtic. És autor d'algunes obres didàctiques, de les quals és digna d'esment, per haver-se avançat notablement al seu temps, la titulada Elementos de tipografia, y su modo de enseñar a bien leer, útil a los impresores, correctores de imprenta, maestros de escuelas, etc, publicada en 1751 i reeditada en 1755. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Maranges, Pere (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885 – Barcelona, 1961) Pedagog i geògraf. Doctor en filosofia i lletres per Montpeller. Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l'Ateneu. Col·laborà al "Butlletí dels Mestres" (1922-23) i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia. Publicà un Manual de Geografia de Catalunya (1921), premiat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, encara que Les terres catalanes (1954-57) és la seva obra principal. S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Rabassa, Ramon (la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 - ) Escriptor. Fou col·laborador d'"En Patufet", i des del 1968 de "Patufet" i de col·leccions annexes, amb els pesudònims de Guerau i R. Bir. És autor de faules, del recull de narracions d'animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blasi i Vallespinosa, Francesc (Valls, Alt Camp, 1895 – Barcelona, 1951) Industrial, escriptor i excursionista. Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l'URSS, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935). Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l'Institut d'Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blat, Ismael (Benimàmet, València, 1905 - València, 1976) Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat. Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d'esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blat i Blat, Agustí (València, 1806 – 1874) Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic "El Tabalet" (1847), així com molta literatura popular dialectal. Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846). 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Blau, gorg (Escorca, Mallorca Septentrional) Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l'antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s'engorja fins que s'uneix, a s'Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis. Hi ha estat construïda una resclosa. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blau, Pere (Catalunya, s. XIV – s. XV) Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí el Jove, que morí a la campanya. Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d'operacions d'aleshores, Pere de Torrelles. 32 CATALUNYA - ESPORT Blaus, els Veure> Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Blava, cala (Llucmajor, Mallorca Oriental) Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Blava, la (Sant Martí d'Albars, Osona) Caseriu i cap del municipi, situat a 2 km al nord de l'església parroquial. La baronia de la Blava fou concedida el 1771 al coronel d'infanteria Bernat de Martí i Prat-Reixac. Passà als Gibert o Prat-Gibert. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blàvia i Codolosa, Francesc (Lleida, 1853 – 1934) Farmacèutic i botànic. Director de l'estació enològica de Seta (Llenguadoc). Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blay i Serra, Consol (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - ) Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Blazy, Joan Baptista (Catllà de Conflent, Conflent, 1871 - Baixàs, Rosselló, 1933) Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà. Féu conèixer, en particular per mitjà de la "Revue de l'Université Catholique de Lille", les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Blecua Teijeiro, José Manuel (Alcolea de Cinca, Aragó, 1913 - ) Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona. Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bleda, Jaume (Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 1624) Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d'Algemesí. Fou des del 1591 un decidit partidari de l'expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia. És, a més, autor, entre altres obres, d'una Crónica de los moros de España (1618). 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Bleda, la (Segarra) Priorat, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres des del 1247, dins el bisbat de Vic, probablement vers Mirambell i Pujalt. El 1277 es trobava sense monjos que l'administressin. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bleda, Miquel (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV) Argenter. Féu sengles creus d'argent molt notables per a la confraria de la Sang d'Igualada, així com per a l'església de Sant Miquel de Barcelona. 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bledes, illa de ses (es Mercadal, Menorca) Petita illa. Situada, juntament amb dos illots, davant la costa septentrional de l'illa, entre cala Pregonda i cala Barril. Té 600 m de longitud i 61 m d'altitud. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bledes, ses (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Grup d'illots i d'esculls, bastant separats de la costa occidental de l'illa. Els més importants són sa Bleda Plana (18 m alt) i sa Bleda Redona (39 m alt). L'anomenat sa Gorra, el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Blet i Gasell, Lluís (Lleida, 1742 – Madrid, s. XVIII) Botànic. Apotecari major de l'hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa. Escriví alguns tractats de botànica, entre d'altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d'Algesires, l'any 1781. 47 CATALUNYA - POLÍTICA Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) (Catalunya, gen/1979 - gen/1982) Grup polític independentista i socialista. Format a partir d'una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat, amb Ll.M. Xirinacs i F. Cucurull com a principals candidats, adoptà una estructura assambleària i agrupà diversos col·lectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme-leninisme, que s'oposaven, per insuficient, a l'estatut d'autonomia del 1979. Mai no assolí el 2% dels vots emesos. S'autodissolgué. 48 CATALUNYA - POLÍTICA
49 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
50 CATALUNYA - POLÍTICA
51 CATALUNYA - POLÍTICA Bloc Republicà Autonomista (BRA) (Barcelona, mai/1915 – 1917) Organització política. Sorgida de l'escissió d'un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat. En el seu programa electoral, al costat d'una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d'on havia sortit. Per aixó va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917. Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
89 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Blois, tractat de (1509) (Blois, França, 12/des/1509) Tractat entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Maximilià d'Àustria. Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l'acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de (Hainaut, Holanda, 1728 - Palma de Mallorca, 1797) Militar. Primer marquès de Blondel de l'Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l'exèrcit. Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d'aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l'ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l'origen de l'actual avinguda de Blondel. L'any 1794 malalt, es retirà. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Blondel de l'Estany, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1789 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l'estany de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià. Passà als Miquel, barons de Púbol. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bloody Island, The (Maó, Menorca) Nom donat pels anglesos a l'illa del Rei, situada al port de Maó. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - ESPORT Blume, Residència (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 - ) Centre d'esportistes d'alt nivell. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l'estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions. Fou adquirida l'any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gen/1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L'any 1968, hom inicià els obres d'un nou edifici amb més capacitat, el qual s'inaugurà al set/1970. Des de l'any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya. Disposa de 120 llits i d'unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d'atletisme i espais complementaris, i d'un centre de medicina de l'esport. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bo i Singla, Ignasi (Barcelona, 1872 – 1923) Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a "Idea Nova" i "El Igualadino". Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius. Dirigí més tard "La Autonomía", de Reus, i "El Campesino", òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a "El Poble Català" (1916) i després a "La Veu de Catalunya" amb el pseudònim de Roc Guinart. Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922). 60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Boaçà (Alenyà, Rosselló) Despoblat, a mig camí entre Alenyà i Tesà, i actualment convertit en masia (mas Blan). La seva església era dedicada a sant Martí. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada (Vilanova de Meià, Noguera) Poble, a l'antic terme de la Baronia de la Vansa. La seva església depenia de la parròquia de Lluçars. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, coll de la (Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera) Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1674 - Escornalbou, Baix Camp, 1729) Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d'Escornalbou (1702). Per la seva fidelitat a l'arxiduc Carles fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d'altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l'any 1723. De l'estada a l'estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l'Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l'abast a Escornalbou. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Jacint (Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – Montserrat, Bages, 1859) Compositor. Estudià a l'Escolania de Montserrat amb Anselm Viola i Narcís Casanoves, del 1780 al 1786. Entrà al monestir el 1790, d'on fou mestre de capella del 1811 al 1853, amb moltes interrupcions degudes a la guerra del Francès i a la situació política. Cada vegada reorganitzà l'Escolania i la proveí de repertori en part original. Del 1835 al 1844, durant l'exclaustració, restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina amb la seva alternança de cant pla i cant polifònic per manca dels versets d'orgue. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Joan (Catalunya, 1423 - s. XV) Historiador. Escriví una crònica dels fets esdevinguts al seu temps a Catalunya. El seu manuscrit Memorial e calendari de les coses fetes e passades fou trobat al monestir de Sant Salvador de Breda pel pare Villanueva, que en reproduí passatges a la famosa obra Viaje literario a las iglesias de España, respectant el català de l'original. Villanueva diu que Boada començà a escriure la seva obra en 1473 i que era rector de Sant Iscle de Colltort, prop de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Bona part dels seus manuscrits fan referència als conflictes entre Joan II i la Generalitat catalana i les agitacions socials dels remences. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, la (les Preses, Garrotxa) Altre nom del veïnat de la Boadella. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada, Martí (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1949 - ) Naturalista. Especialista en qüestions ambientals, ha dirigit el Museu Monogràfic del Montseny. El 1995 li fou concedit el premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, Sant Julià de (Palau-sator, Baix Empordà) Veure> Sant Julià de Boada. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boada, Sant Llorenç de (Vic, Osona) Veure> Sant Llorenç de Boada. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada i Garcia, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1924 - ) Publicista. Especialitzat en la figura de Jacint Verdaguer. Conreà també el dibuix i la pintura. En aquest aspecte ha excel·lit en la creació d'ex-libris. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boada i Vilallonga, Claudi (Barcelona, 1920 - ) Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA. Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boadella (Palau-sator, Baix Empordà) Altre nom de Sant Julià de Boada. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boadella, la (les Preses, Garrotxa) Veïnat. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boadella, pantà de (Boadella i les Escaules, Alt Empordà) Pantà del riu Muga. Inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga. S'aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boadella i Oncins, Albert (Barcelona, 29/jul/1943 - ) Mim, actor i director teatral. Als deu anys es traslladà a París, a casa d'un germà seu escultor, on estudià. Passà després pel centre dramàtic d'Estrasburg i retornà a Barcelona, a l'Institut del Teatre. Es va iniciar com a mim i el 1962 fundà la companyia Els Joglars. Des d'aleshores, la seva trajectòria i evolució són pràcticament les d'aquesta companyia, que continua dirigint amb un estil personal i provocador. Dels seus espectacles, creats sempre a partir d'idees pròpies, destaquen Àlies Serrallonga (1974), La torna (1977), Teledeum (1983), El Nacional (1994), Ubú president, etc. (1995). Fora dels espectacles d'Els Joglars ha dirigit el muntatge del Teatre Lliure Operació Ubú (1981). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boades (Castellgalí, Bages) Colònia industrial i veïnat, prop de l'aiguabarreig del Cardener i del Llobregat. Hi ha les restes del sepulcre de Boades. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boades, Bernat (Salitja, Selva, a 1370 – Blanes, Selva, 1444) Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l'autoria del Llibre de feyts d'armes de Catalunya, que havia redactat (v 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boades, les (Rellinars, Vallès Occidental) Veïnat, de població disseminada, situat a la capçalera de la riera de Rellinars. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Boades, sepulcre de (Castellgalí, Bages) Sepulcre monumental romà, prop de Boades. Té forma de temple d'una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt. Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l'Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d'inhumació, posteriors a l'edifici. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Boaleda, sa (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Possessió (o sa Boleda), al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló. Era, en època islàmica, un petit llogaret. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boatella (Borredà, Berguedà) Poble (786 m alt), aturonat a la dreta de la riera de Merlès. L'església de Sant Martí depèn de la parròquia de Palmerola. 88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Boatella,
la (València,
Horta) Raval de la ciutat
durant l'època musulmana. S'estenia extramurs, prop del barri cristià de
Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta
de la Boatella, a l'extrem meridional del cardo de la ciutat romana (l'actual carrer de Sant Vicent). La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans. L'horta era regada per un ramal del
Túria.
Anar
a: [ Blas ] [
Blasco i P ] [ Blau ]
[ Blet ] [ Bo ]
[ Boada i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Bloc
Nacionalista Valencià
Bloc
Obrer i Camperol (BOC)
Blume
i Carreras, Joaquim
