A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Esten ]    [ Esteve ]    [ Esteve i A ]    [ Esteve i S ]    [ Esti ]    [ Esto ]

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estenalles, coll d'  (Vallès Occidental)  Coll (870 m alt) de la comarca

2 CATALUNYA - ART

Estendard de Sant Ot  (la Seu d'Urgell, s. XII)  Brodat de seda

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Estepar, l'  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de secà

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteper i Cros, Antoni  (Barcelona, 1766 – 1821)  Escriptor i predicador dominicà

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteràs, Joan  (sa Pobla, Mallorca, 1747 - Illes Balears, s XVIII)  Artista. Prengué l'hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L'any següent tornà a Mallorca. Excel·lí en la construcció d'instruments musicals. Practicà el dibuix i l'escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràEsterri d'Àneu  (Pallars Sobirà Municipi: 957 m alt, 8,52 km2, 754 hab (2004). Situat en una àmplia cubeta de la vall d'Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d'Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua. Les bases tradicionals de l'economia són l'agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S'hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Pel particular tipisme, n'és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l'església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Esterri de Cardós  (Pallars Sobirà Municipi: 1.212 m alt, 16,5 km2, 72 hab (1999)

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estet  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estet, Sant Martí d'  (Bissaurri, Ribagorça Veure> Sant Martí d'Estet.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva, Jaume  (Catalunya, s XVIII)  Teòleg franciscà. Residia a Barcelona. L'any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteva, Miquel  (Esporles, Mallorca, s. XIX - Illes Balears, s. XIX)  Escriptor. Pagès sense gaire instrucció, fou un fàcil versificador espontani. L'any 1860 publicà Poesies mallorquines que tracten del naixement, vida, mort i passió de Jesucrist Nostre Senyor.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esteva, Pere Onofre  (Illes Balears, s. XVII)  Metge

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Alsina, Maur  (Gironella, Berguedà, 1933 - )  Monjo cistercenc i abat de Poblet

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Casal, Joan  (Barcelona, 1874 – 1957)  Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista. Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista. Estigué associat als seus parents Hoyos.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Escoda, Santiago  (Reus, Baix Camp, 1952 - )  Nedador

16 EUROPA - BIOGRAFIA

Esteva i Fabregat, Claudi  (Marsella, França, 1918 - )  Antropòleg cultural

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Grewe, Jacint  (Barcelona, 1936 – 1985)  Director cinematogràfic

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEstevanell, Bernardí  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  ( ? , s. XII – 1151)  I Abat perpetu de Poblet

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  ( ? , ? )  Abat de Poblet

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  ( ? , s. XIV)  Prelat

22 PAÍS VALENCIÀ - ART

Esteve, Bultos de Sant  (València, 1596)  Figures de fusta i teles

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Francesc  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Gaspar  (Barcelona ?, s XV – s XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve, Jacint  (Llíria, Camp de Túria, 1776 - ? , s. XIX)  Pintor

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Joan  (València, s XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l'equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Joan  (País Valencià, s XIX – s XX)  Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d'Alacant. Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l'antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat. A la primeria de s XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Joan Baptista  (Catalunya ?, s. XIX – Barcelona, 1922/23)  Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla. Fou director d'"El Productor" (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT. És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d'altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Josep  (País Valencià, s. XVI)  Escultor. És autor del retaule de l'església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Llucià  (País Valencià, s. XVIII)  Escultor

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Miquel  (València, fi del s. XV - d 1528)  Pintor

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve, Pere  (Barcelona, 1861 - Nova York, USA, 1925)  Anarquista

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Pere Jaume  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XVI - ? , 1556)  Metge i humanista

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Rafael  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Metge

35 CATALUNYA - LITERATURA

Esteve, senyor  (Catalunya, s. XIX)  Protagonista de L'auca del senyor Esteve

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Tomàs Lleonard  (València, s XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l'església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l'altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l'església principal de Benigànim (v1637).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Vicenç  (Barcelona, s. XVIII – 1788)  Religiós mercenari

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Abad, Pere  (Barcelona, 1942 - )  Polític

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Bonet, Josep  (València, 1741 – 1802)  Escultor

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Botey, Francesc  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 1955)  Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres. Entre la seva obra, sovint premiada, n'excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929. Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Cervera, Josep  (València, 1747 - 1820)  Impressor. Fill de Josep Esteve i Dolç i germà de Miquel. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el "Diario de Valencia". El 1807 i el 1808, s'associà amb el seu germà, fins almenys el 1830. Durant l'ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d'ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el "Diario Constitucional de Valencia" i la impremta passà al gendre del seu pare, Venanci Oliveres i Carbonell.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Cruañas, Lluís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1906 - )  Mestre

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Dolç, Josep  ( ? , s. XVIII – València, v. 1776)  Impressor

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Fuertes, Gabriel  (les Cases de Bàrcena, València, 1900 - )  Pintor

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Gálvez, Francesc  (Castelló de la Plana, 1907 - )  Professor d'història

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Girbal, Maria  (Palafrugell, Baix Empordà, 1835 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)  Actriu. Actuà especialment a Amèrica.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Grimau, Pau  (Barcelona, 1730 – Madrid, 1800)  Músic

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Guau, Martí  (Torà, Segarra, 1895 - Mèxic DF, 1977)  Polític

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Joan, Josep  (València, 1550 - Aiora, Vall de Cofrents, 1603)  Eclesiàstic i canonista

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Marquès, Agustí  (València, 1753 – v 1820)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a Madrid, on obtingué el primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l'alta societat cortesana vers el 1778. El 1800 esdevingué pintor de cambra de Carles IV i acadèmic de Sant Carles. Rebé la influència de Mengs i sobretot de Goya, fins al punt que li foren atribuïdes algunes obres del mestre. Poc abans de morir tornà a València. Realitza excel·lents retrats, com el de la reina Maria Lluïsa, Ferran VII, Manuel Godoy (amb uniforme de guàrdia de corps), L'onzena duqessa d'Osuna, Cardenal Lorenzana, Ferran Selma, Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Pera, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític i militar

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Puig, Pere  (Dénia, Marina Alta, 1582 – València, 1658)  Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic. Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques. Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d'una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Romero, Anton  (València, 1859 - ? , s. XIX)  Escultor

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Sanchis, Tomàs  (València, 1825 – 1879)  Advocat

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Seguí, Josep  (Manresa, Bages, 1874 – 1927)  Farmacèutic i escriptor folklorista

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Senís, Antoni  (València, 1885 – 1925)  Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent. Té obres al museu de València i al d'Arte Moderno de Madrid.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Subietlos, Joaquim  (Barcelona, 1743 – 1805)  Eclesiàstic, escriptor i gramàtic

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Subirana, Antoni  (Manresa, Bages, 1902 – Barcelona, 1979)  Doctor en farmàcia. El 1929 passà a regentar la farmàcia fundada pel seu rebesavi el 1787. El 1931 fundà a Manresa el Laboratori Esteve, on obtingué la vitamina D i el compost arsenical neoarsenobenzè, emprat com a antisifilític, la primera sulfamida feta a l'estat espanyol i medicaments de síntesi d'acció vascular. El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Tomàs, Gil  (Torà de Riubregós, Segarra, 1798 – Tarassona, Aragó, 1858)  Eclesiàstic

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Victòria, Josep Maria  (la Llosa de Ranes, Costera, 1889 – València, 1936)  Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels liders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d'Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants. Fundà revistes com "Rondalles Noves" (1912), "Foc i Flama" (1912) i "Pensat i Fet", i fou director d'"El Poble Valencià" (1931). Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l'amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilar, Damià  (el Puig, València, s. XVII – 1692)  Erudit i apologista

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilella, Agustí  (València, 1753 – 1812)  Pintor

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Vilella, Josep  (València, 1766 – s. XIX)  Escultor

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilella, Rafael  (València, 1772 – 1847)  Gravador

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Ximeno, Baptista  (Manises, Horta, 1774 - Xert, Baix Maestrat, 1816/20)  Comerciant

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve d'Olot  (Olot, Garrotxa, 1774 – Vic, Osona, 1828)  Religiós caputxí

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estevenell, colònia  (Camprodon, Ripollès Colònia industrial tèxtil. (o Can Matabosc) Cap efectiu fins al 1965 de l'antic municipi de Freixenet de Camprodon. Pertany a la parròquia de Cavallera (1870).

67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Estevet, L'  (Barcelona, 26/ago/1921 – set/1923)  Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga. A partir del 6/gen/1922, sota l'empenta d'Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l'equip de caricaturistes del "Cu-cut!" i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel jun/1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari. Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEstévez, Reyes  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1976 - )  Atleta

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estiarte i Duocastella, Manuel  (Manresa, Bages, 1961 - )  Jugador de waterpolo

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estiarte i Samsó, Joan  (Barcelona, 1901 - 1986)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Deixeble de Josep Triadó, s'ha dedicat als ex-libris, i n'ha fet més de tres-cents en estils diversos. Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l'antologia pròpia Ex-libris (1955), etc. Fou un dels fundadors de l'Associació d'Ex-libristes de Barcelona.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Estir, senyoria d'  (Grècia)  Territori del ducat d'Atenes, concedit el 1366 a Guillem Frederic d'Aragó

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estiuera, serra  (Bossost, Vall d'Aran)  Sector

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estiula  (les Llosses, Ripollès)  Poble de l'antic mun. de Viladonja

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaEstivella  (Camp de Morvedre Municipi: 125 m alt, 20,9 km2, 1.095 hab (1999)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estivella, tossal d'  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Cim (2.331 m alt)

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estivill i Cabot, Ignasi  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Impressor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estivill i Rius, Assumpció  (Reus, Baix Camp, 1949 - )  Doctora en biblioteconomia

78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentEstoer  (Conflent Municipi: 382 m alt, 26,08 km2, 134 hab (1999). Comprèn l'alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d'Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat. La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l'economia local, s'estenen per la part baixa i més plana, a l'esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d'aquest. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec; destaca l'església parroquial de Sant Esteve (s XII), que conserva vestigis romànics. Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l'antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia). Àrea comercial de Perpinyà.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEstoll  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (107 m alt) de l'antic mun. d'Urtx (ort trad: Astoll), situat a l'esquerra del riu d'Alp, aigua avall d'Alp. L'església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s. XV.

80 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Estopanyà  (Ribagorça Municipi: 780 m alt, 88,7 km2, 182 hab (1999)

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estopanyà, Arnau d'  (Urgell, s. XII)  Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estopanyà, Pere d'  ( ? , s. XII)  Noble

83 FRANHA PONENT - ART

Estopanyà, retaule d'  (Estopanyà, Ribagorça, s. XIV)  Tríptic gòtic

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Massagur, Victorià  (Olot, Garrotxa, 1860 – Barcelona, 1929)  Economista. Dedicat al comerç de vins, va abandonar els estudis de medicina per concentrar-se en l'estudi dels problemes plantejats a l'economia espanyola i en la defensa de la industrialització i el proteccionisme. Obres principals: Algo sobre tratados arancelarios, a la luz del sentido común (1894), Perogrullo a los españoles (1899), Una memoria confidencial (1904), Estudios económicos (1909) i Españolizando (1913).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEstorch i Siqués, Francesc Josep  (Olot, Garrotxa, 1815 – Barcelona, 1842)  Compositor. Concilià de carrera de dret amb la composició musical, de la qual destacà l'òpera còmica La mejor la paga.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Josep  (Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)  Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau. El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d'alcalde d'Olot. Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català 'sicut sonat'.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1809 – Madrid, 1870)  Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona. Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permetè de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s'establí a Suïssa, on fou nomenat director d'una escola normal. Autor d'obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Pau  (Olot, Garrotxa, 1805 – 1870)  Metge i escriptor. Després d'estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura. Seguidor del grup d'iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua. Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857). Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estorm  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Poble

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Estornell, Francesc Xavier  (País Valencià, 1803 – 1854)  Gravador. Excel·lí en els baixos relleus i les medalles.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estós, vall d'  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall

Anar a:    Esten ]    [ Esteve ]    [ Esteve i A ]    [ Esteve i S ]    [ Esti ]    [ Esto ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans