A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Da ]    [ Dal ]    [ Dalmau B ]    [ Dam ]    [ Dan ]    [ Dar ]

Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners. (Baltasar Porcel)

113 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Dabaniu  (Aragó)  Nom d'una seca ibèrica, no identificada amb seguretat, però que cal situar cap a Aragó. Una lectura equivocada de la inscripció de les monedes, Diniu, féu que hom suposés que corresponien a un poblat ibèric, precedent de Dénia.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dachs, Xavier  Pseudònim de l'escriptor i dibuixant Gabriel Vinyas.

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

D'Ací i d'Allà  (Barcelona, 1918 – jun/1936)  Revista il·lustrada. Va ésser editada primer per Editorial Catalana i després per la Llibreria Catalònia. i en van ésser directors, entre altres, Josep Carner i Carles Soldevila. S'adreça especialment a la burgesia culta, amb textos dels escriptors més representatius del moment i un bell tractament de la imatge i el color.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dadildis  (Pallars ?, s. IX - Navarra ?, s. X)  Germana de Ramon I de Pallars

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDagnino i Urios, Lluís  (Alacant, s. XIX – s. XX)  Escriptor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dagobert de Fontenille, Luc  (La Chapelle, Normandia, França, 1736 – Puigcerdà, Cerdanya, 1794)  Militar

6 CATALUNYA - CULTURA

Dagoll-Dagom  (Barcelona, 1974 - )  Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical. Inicià les seves activitats amb l'obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase. Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l'obra d'Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l'Estat espanyol i Amèrica del Sud. L'antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T'odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997). Ha realitzat també diverses obres de televisió.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dagues  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Antiga quadra

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daguí  (Gréixer, Berguedà ?, s IX - Ripoll ?, Ripollès, v 902)  Primer abat de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l'església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector. Vers el 879 el comte Guifré el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDaguí, Pere  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XV - Sevilla, Andalusia, 1500)  Filòsof lul·lista (o Deguí). L'any 1481 ocupà a Mallorca la càtedra de filosofia lul·liana fundada per Agnès de Pacs. El seu prestigi féu que els seus deixebles fossin anomenats "deguins". L'any 1482 el seu tractat Janua artis magistri Raymundi Lulli, li valgué greus acusacions d'heterodòxia. Anà a Roma per defensar-se'n. Hi obtingué l'aprovació de l'obra, que havia de ser reimpresa allí mateix el 1485. Els Reis Catòlics el nomenaren capellà de la Cort. Residí algunes temporades a Sevilla i a Jaén, on tractà de fundar una càtedra lul·liana. Segons alguns autors, els seus originals es conservaven a la biblioteca del monestir de Montserrat abans de que fos destruïda per les tropes napoleòniques.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Daia, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, vinculada el 1566 per Jaume de Masquefa

11 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraDaia Nova  (Baix Segura Municipi: 5 m alt, 7,1 km2, 1.139 hab (1999), (cast: Daya Nueva). Situat al sector d'horta que s'estén a l'esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s'hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l'assut de Rojals, i d'unes altres derivades de l'assut d'Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l'oferta econòmica. El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del s XIX; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel, del s XVIII. El municipi comprèn l'antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974. Àrea comercial d'Elx.

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Daia Nova, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1892 a l'enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraDaia Vella  (Baix Segura Municipi: 4 m alt, 3,14 km2, 163 hab (1999), (cast: Daya Vieja). Situat al sector d'horta que s'estén a l'esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l'aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l'assut d'Alfeitamí. Hi predomina el règim d'explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura complementen l'economia. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del s XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d'Oriola. Àrea comercial d'Elx.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaDaies, les  (Daia Nova / Daia Vella, Baix Segura)  Nom popular dels dos municipis

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Daimés  (Elx, Baix Vinalopó Rodal, 5 km al sud de la ciutat.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Daimús  (Safor Municipi: 6 m alt, 3,1 km2, 1.544 hab (1999)

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Daimús  (Vilella de Cinca, Baix Cinca)  Despoblat

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Daina, cova d'en  (Baix Empordà Monument funerari dolmènic, dins de la comarca

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalbiez, Víctor  (Cornellà de Conflent, Conflent, 1876 - Pavillons-sous-Boix, Illa de França, 1954)  Polític

114 EUROPA - BIOGRAFIA

Dalechamps, Jacques  (Caen ?, França, 1513 - Lió, França, 1588)  Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalguaire, Benet (o d'Alguaire)  (Horta de Sant Joan ?, Terra Alta, s XIV - Catalunya, s XIV)  Arquitecte actiu a Tortosa. En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu, segons el projecte d'Antoni Guasc (1345), modificat per Benet Basques, de Montblanc.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Dalí i DomènechDalí i Domènech, Salvador  (Figueres, Alt Empordà, 1904 – 1989)  Pintor, decorador i escriptor. Format a l'escola municipal de Figueres i a l'Escola de Belles Arts de Madrid, d'on fou expulsat el 1926, freqüentà durant aquest període el grup literari espanyol dit de la Generació del 27. A continuació va participar en les activitats més avantguardistes que se celebraven a Catalunya i exposà a Barcelona, fins que el 1928 es traslladà a París, on es relacionà amb el moviment surrealista, del qual es convertí en la figura més brillant i coneguda. Allà conegué Gala Diakonova, amb qui es casà i visqué fins a la seva mort. Entre 1940 i 1956 va residir a Nova York, on desplegà el gran talent que posseïa per a l'escàndol, fet que li valgué l'expulsió del grup surrealista d'André Breton, acusat d'impuresa i d'ésser un Avida Dollars (anagrama del seu nom). A partir del 1970 se succeïren els reconeixements oficials. La pintura de Dalí, que es caracteritza per una gran minuciositat acadèmica i per la representació d'escenes oníriques, arrencà del noucentisme i després d'algunes temptatives cubistes es dedicà a plasmar el producte del que ell anomenava activitat paranoico-crítica. Entre els quadres més famosos destaquen La persistència de la memòria (Rellotges tous, 1931), La Mare de Déu de Portlligat (1950), El Crist de sant Joan de la Creu (1951). Participà en dos films de Buñuel: Un chien andalou (1929) i L'áge d'or (1931), i en un d'Alfred Hitchcock, Spellbound (1945), realitzà les pintures que eren el tema fonamental de la història. El 1974 va inaugurar a Figueres el teatre-museu que duu el seu nom.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmases i de Massot, Faust de  (Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)  Historiador  

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmases i de Vilana, Ramon de  (Barcelona, 1700 – 1740)  Erudit

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmases i Gil, Felip  (Barcelona, 1865 – 1926)  Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de "Lo Teatro Regional", hi publicà algunes obres. Fou també director de "Barcelona Ilustrada" i de "La Tribuna" i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmases i Jordana, Càndid de  (Barcelona, 1906 – Roma, Itàlia, 1986)  Historiador

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de  (Barcelona, 1670 – 1718)  Diplomàtic i historiador. Fill d'un acabalat comerciant. Doctorat en arts i filosofia (1688), formà una gran biblioteca i promogué la creació de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700). A les Corts Catalanes del 1701-02 fou nomenat primer cronista de Catalunya; l'any 1705 actuà d'ambaixador a Madrid, per obtenir la llibertat d'uns presos, però també ell fou empresonat. Alliberat pocs mesos després, es passà al partit dels Àustries i participà en diverses gestions durant la guerra de Successió. El 1713 fou ambaixador català a Londres i tractà d'aconseguir l'ajut d'Anglaterra. Però les dilacions de la Regència anglesa, després de la mort de la reina Anna, feren fracassar la missió. Un cop capitulà Barcelona (1714), passà a París, se sotmeté a Felip V i retornà a Barcelona. Entre les seves obres cal remarcar Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosia (1702), Historia general de Cataluña i Notas a la biblioteca de Nicolás Antonio.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmases i Villavecchia, Ramon de  (Barcelona, 1897 - 1983)  Bibliòfil

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau  ( ? , s. XI)  Abat de la Grassa i arquebisbe de Narbona

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, s. X – s. XI)  Primer vescomte de Peralada

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau  (Tarragona, s. XV)  Joglar

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Bernat  ( ? , s. XIV - Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12)

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Eusebi  (Barcelona, 1841 – 1886)  Músic

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Felip Ignasi  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V el privilegi de cavaller.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Jaume  (Barcelona ?, s. XVI – s. XVII)  Advocat

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Jeroni  (Catalunya, s XVI)  Jurista. És autor d'un Diccionari jurídic.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Josep  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Jurisconsult. Assessor de la batllia general (1590) i de l'audiència, i conseller segon de Barcelona (1608). Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica (1609). Fundà (1626) el convent de carmelitans descalços a Gràcia (els Josepets), on fou enterrat en un panteó. Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús (1615).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Devers la fi de la guerra de Successió ocupava la plaça de sergent major al ragiment de la Ciutat de Barcelona, unica unitat regular completa, encara que petita, que tenia la ciutat quan, el 25/jul/1713, comença el llarg setge. Després de diverses accions, és trobava al convent dels Caputxins la nit en què aquest fou assaltat (17/jun/1714). Degut a la mort del comandant de la posició, hagué de posar-se al front de la defensa i organitzar després el replegament, seguint el pla previst per Villaroel, que fou en èxit gràcies a la seva serenitat durant la lluita i a la gran quantitat de baixes infligides als borbònics. Fou ferit a la batalla del baluard de Santa Clara (14/ago), degut a això no fou empresonat després de la capitulació de Barcelona.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dalmau, Lluís  (València, s. XV - Barcelona ?, d 1460)  Pintor

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Pere  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Ramon  ( ? , s. XI - Lleida ?, 1094)  Prelat

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau, Rossend  (Barcelona, s XIX – Madrid, 1902)  Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72. És autor de l'opereta Un sol que nace y un sol que muere. Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau Berenguer  (Catalunya, s XII)  Vescomte de Peralada. Fill de Berenguer d'Empúries i nét del comte Ponç I d'Empúries. Sembla que era fill seu el Berenguer Renard que ocupà després el vescomtat de Peralada.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Carles, Josep  (Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 1857 – Girona, 1928)  Pedagog i editor. Fou el promotor de l'editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d'una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la "Biblioteca Pedagògica Catalana".

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau i Colom, Amador  (Barcelona, 1658 – 1734)  Comerciant

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Colom, Llorenç  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Religiós agustí

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Colom, Pere  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Comerciant

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i de Baquer, Josep Ignasi  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIX - Catalunya, s XIX)  Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d'Espanya, raó per la qual Cabrera l'empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat. Fou diputat a les corts el 1869.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i de Baquer, Lluís  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XIX)  Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal. És autor d'una Història de la República d'Andorra, publicada el 1849.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i d'Olivart, Ramon de  (les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 1928)  Jurista

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau i Faura, Francesc  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1886)  Òptic

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Ferreres, Rafael  (Barcelona, 1904 – 1976)  Editor

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Gener, Delfí  (Figueres, Alt Empordà, 1891 – Barcelona, 1965)  Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l'ensenyament per correspondència. Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l'esperanto i de la cultura catalana. Fundador de "Clarisme" i col·laborador d'"Alt Empordà", "La Nova Revista", "Mirador" i "Antologia". És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau. Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Gibert, Delfí  (Llers, Alt Empordà, 1861 – Barcelona, 1927)  Compositor i professor

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Gratacòs, Frederic  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1874 - Girona ?, 1926)  Sacerdot

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Matas, Manuel  (Barcelona, 1890 – 1918)  Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units. Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l'espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l'epidemiologia de la grip. Treballà al Servei d'Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau i Mayol, Joan Baptista  (Barcelona, 1814 – 1880)  Músic

56 EUROPA - BIOGRAFIA

Dalmau i Mommertz, Joan de  (Hamburg, Alemanya, 1958 - )  Enginyer

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Olivé, Josep  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20/oct/1926 - )  Sacerdot i escriptor polemista. Ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat diversos llibres: Distensions cristianomarxistes (1967), L'agonia de l'autoritarisme catòlic (1968), Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei (1970), La fe a debat (1971), El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d'un combat obrer (1978), Catalunya i l'Església al banquet dels acusats (1980), Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982), El Rosselló és Catalunya (1988) i Catalunya segrestada (1993).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Oller, Sebastià  (Teià, Maresme, 1682 – Viena, Àustria, 1762)  Militar austriacista

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Pla, Laureà  (Agullana, Alt Empordà, 1886 – Girona, 1969)  Metge i polític republicà. Exercí a Girona. Milità en el catalanisme i fundà el setmanari "Catalanitat" (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932. Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s'establí a Palamós.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau i Rafel, Josep  (Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)  Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l'art català d'avantguarda i marxant. Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d'Els Quatre Gats. Després d'una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d'antiguitats i una galeria d'exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Mompou, el cubisme, Miró, Picabia, Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDalmau i Ribalta, Antoni  (Igualada, Anoia, 13/mar/1951 - )  Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya. Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d'Igualada, Materials d'obra, El cor de l'espiral i Capsa de records.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dalmau Moner  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 1341)  Sant i frare dominicà

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dalt, ribera de  (Baix Ebre)  Baixa vall de l'Ebre, dins de la comarca

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Dalt Vila  (Eivissa, Eivissa Barri alt i antic de la ciutat, voltat de murades.

65 ANDORRA - CULTURA

Dama Blanca d'Aubinyà, la  (Andorra)  Personatge llegendari

66 PAÍS VALENCIÀ - ART

Dama d'Elx, la  (Elx, Baix Vinalopó)  Bust femeni ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d'art ibèric. Trobada el 4/ago/1897 en el pujol de l'Alcúdia, actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d'haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Padro fins al 1971 en que fou traslladada a l'ubicació actual. De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d'una dona, d'ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l'arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat. Da datació incerta (s. -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del s. XIX.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDamas, sant  (Argelaguer ?, Garrotxa, s. IV – Roma, Itàlia, 384)  Papa (366-384)

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Dames, ses  (Manacor, Mallorca Oriental Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central; té caràcter comercial i residencial.

69 CATALUNYA - CULTURA

Dames i Vells  (Tarragona, s. XVI)  Ball popular

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dameto i Cotoner, Joan  (Palma de Mallorca, 1554 – 1633)  Historiador

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, s. XVIII - Peralada, Alt Empordà, 1825)  Marquès de Bellpuig

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dameto i Dameto, Antoni  (Palma de Mallorca, 1723 – 1805)  Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d'Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig. El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l'exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier. Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dameto i de Rocabertí, Josep  (Palma de Mallorca ?, 1810 - ? , s. XIX)  Poeta

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDameto i Despuig, Francesc Xavier  (Palma de Mallorca, 1748 – 1828)  Militar

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dameto i Sureda de Sant Martí, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Pintor. Fou deixeble de Guillem Mesquida.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Damians, Jaume  (Barcelona, s. XVII)  Mercader i conseller de Barcelona. Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l'entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del s. XVII, en què defensava la protecció al comerç català. Col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la invasió castellana del Principat.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Damians, Segimon  (Barcelona, s. XVII)  Mercader

78 EUROPA - BIOGRAFIA

D'Amichi, Bella  ( ? , s. XIII)  Muller de Roger de Lloria

79 CATALUNYA - EMPRESA

DAMM, Societat Anònima  (Catalunya, 1876 - )  Empresa cervesera

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDamunt, la  (Folgueroles, Osona)  Santuari

81 CATALUNYA - CULTURA

Danat Dansa  (Barcelona, 1984 - )  Companyia

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Danés i Casabosch, Ramon  (Barcelona, 1883 – 1957)  Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d'escorxadors i vaqueries a Lima. El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l'Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l'Escola Superior d'Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929). Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l'aviram (1922).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Danés i Torras, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 1888 – 1960)  Metge i historiador

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Danés i Torras, Josep  (Olot, Garrotxa, 1891 – 1955)  Arquitecte

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel  ( ? , s. IX)  Prohom

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera. És autor d'algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDaniel i Campalans, Eusebi  (Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1950)  Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d'orgue. Compongué música religiosa i obres per a orgue. L'any 1908 inaugurà l'orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel i Molina, Francesc  Nom erroni de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajor.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel i Rocamora, Enric  (Barcelona, 1880 – 1963)  Compositor. Nebot d'Eusebi Daniel. Residí a París (1900-v1912) i a l'Argentina (1917-v1924). Autor d'obres per a piano, lieder, l'òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d'Alfons Roure) i en castellà. També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.

90 CATALUNYA - EMPRESA

Danone SA  (Barcelona, 1919 - )  Empresa alimentària

91 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Dansa de la Mort  (Països Catalans)  Dansa

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Danús, Miquel  (Illes Balears, s. XVII – Palma de Mallorca, s. XVIII)  Pintor. Estudià i treballà molt de temps a Itàlia. S'establí finalment a Palma.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDanús i Bonet, Andreu  (Santanyí, Mallorca, 1752 – 1807)  Teòleg. Rector del col·legi de la Saptència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776. Fou rector d'Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal. Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Danvila i Campos, Bernat Joaquim  (València, s. XVIII – Madrid, v. 1781)  Economista i jurista

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Danvila i Collado, Francesc  (València, 1829 – Madrid, 1898)  Escriptor

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Danvila i Collado, Manuel  (València, 1830 – Màlaga, Andalusia, 1906)  Jurista, polític i historiador. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868. Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici. Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d'obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Danvila i Villarrassa, Bernat Joaquim  (València, s. XVIII – Madrid, 1782)  Jurisconsult i economista

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dapifer  ( ? , s. VIII – 759)  Llegendari fundador del llinatge de Montcada

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dara i Zamora, Maria Lluïsa  (Tortosa, Baix Ebre, 1808 – 1888)  Baronessa de Purroi. Es destacà en l'organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d'altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaD'Arbó, Sebastià  (Tortosa, Baix Ebre, 1947 - )  Parapsicòleg i director de cinema

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dardaron, Josep  (Itàlia, s. XVII – Illes Balears, s. XVIII)  Pintor. Establert a Mallorca des d'abans del 1712. Decorà el palau de can Vivot de Palma de Mallorca amb frescs sobre la història d'Alexandre el Gran. Hom li atribueix unes altres pintures a l'església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darder, Jeroni  (Barcelona, 1804 – 1889)  Veterinari. Bon investigador de la seva especialitat, en publicà diversos tractats originals i traduïts.

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Darder i Cànaves, Emili  (Palma de Mallorca, 1895 - 24/feb/1937)  Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d'Epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s'uní el gen/1932 a l'escissió que creà Acció Republicana. A partir de l'abr/1934 formà part del consell executiu d'Esquerra Republicana Balear. Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes des/1933-oct/1934 i feb-jul/1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les noves autoritats militars, fou executat.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darder i Llimona, Antoni  (Barcelona, 1858 – 1917)  Veterinari. Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Era germà de Francesc.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darder i Llimona, Francesc  (Barcelona, 1851 – 1918)  Veterinari i metge. Catedràtic de zoologia a l'Escola Superior d'Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d'ictiologia de Barcelona i del de Banyoles. Fundà el Museu Darder d'Història Natural, a Banyoles. Dirigí "El Naturalista" i la "Revista Universal Ilustrada". Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDarder i Pericàs, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1895 – Tarragona, 1944)  Geòleg i agrònom. Fou professor d'agricultura a l'institut d'ensenyament mitjà de Tarragona. Féu estudis sobre l'estructura tectònica de l'illa de Mallorca. Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l'illa de Mallorca (1946).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darder i Rodés, Joan Baptista  (Barcelona, 1887 – 1944)  Metge pneumòleg. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l'aire atmosfèric. Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l'Hospital Clínic de Barcelona.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darder i Vidal, Pere  (Barcelona, 1933 - )  Escriptor i pedagog

109 CATALUNYA - CULTURA

darderes  (Barcelona, 1731 - )  Associació de dones seglars

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dargallo i Hernández, Remigi  (Madrid, 1889 – Barcelona, 1972)  Metge i dibuixant

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Darmós  (Tivissa, Ribera d'Ebre Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l'Ebre, per la dreta, a Móra la Nova. La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784. La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l'església fou refeta en 1862-67).

112 EUROPA - BIOGRAFIA

Darmstadt, Jordi de  Veure> Hessen-Darmstadt, Jordi de.

Anar a:    Da ]    [ Dal ]    [ Dalmau B ]    [ Dam ]    [ Dan ]    [ Dar ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans