l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Da ]    [ Dal ]    [ Dalmau B ]    [ Dam ]    [ Dan ]    [ Dar ]

Des de  Dabaniu  fins a  Darmstadt, Jordi de 

113 EST HIS Dabaniu  (Aragó)  Nom d'una seca ibèrica, no identificada amb seguretat, però que cal situar cap a Aragó. Una lectura equivocada de la inscripció de les monedes, Diniu, féu que hom suposés que corresponien a un poblat ibèric, precedent de Dénia.

1 CAT BIO Dachs, Xavier  Pseudònim de l'escriptor i dibuixant Gabriel Vinyas

2 CAT PUB D'Ací i d'Allà  (Barcelona, 1918 – jun/1936)  Revista il·lustrada. Va ésser editada primer per Editorial Catalana i després per la Llibreria Catalònia. i en van ésser directors, entre altres, Josep Carner i Carles Soldevila. S'adreça especialment a la burgesia culta, amb textos dels escriptors més representatius del moment i un bell tractament de la imatge i el color.

3 CAT BIO Dadildis  (Pallars ?, s. IX - Navarra ?, s. X)  Germana de Ramon I de Pallars

4 VAL BIO Dagnino i Urios, Lluís  (Alacant, s. XIX – s. XX)  Escriptor

5 CAT BIO Dagobert de Fontenille, Luc  (La Chapelle, Normandia, França, 1736 – Puigcerdà, Cerdanya, 1794)  Militar

6 CAT CUL Dagoll-Dagom  (Barcelona, 1974 - )  Grup de teatre

7 CAT HIS Dagues  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Antiga quadra

8 CAT BIO Daguí  (Gréixer, Berguedà ?, s. IX - Ripoll ?, Ripollès, v. 902)  Primer abat de Ripoll (879-902)

9 CAT BIO Daguí, Pere  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XV - Sevilla, Andalusia, 1500)  Filòsof lul·lista. L'any 1481 ocupà a Mallorca la càtedra de filosofia lul·liana fundada per Agnès de Quint. El seu prestigi féu que els seus deixebles fossin anomenats "deguins". L'any 1482 el seu tractat Janua artis magistri Raymundi Lulli, li valgué greus acusacions d'heterodòxia. Anà a Roma per defensar-se'n. Hi obtingué l'aprovació de l'obra, que havia de ser reimpresa allí mateix el 1485. Els Reis Catòlics el nomenaren capellà de la Cort. Residí algunes temporades a Sevilla i a Jaén, on tractà de fundar una càtedra lul·liana. Segons alguns autors, els seus originals es conservaven a la biblioteca del monestir de Montserrat abans de que fos destruïda per les tropes napoleòniques.

10 VAL HIS Daia, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, vinculada el 1566 per Jaume de Masquefa

11 VAL MUN Daia Nova  (Baix Segura)  Municipi: 5 m alt, 7,1 km², 1.139 hab (1999)

12 VAL HIS Daia Nova, comtat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1892 a l'enginyer forestal Vicent Dasí i Puigmoltó, fill del sisè marquès de Dosaigües.

13 VAL MUN Daia Vella  (Baix Segura)  Municipi: 4 m alt, 3,1 km², 163 hab (1999)

14 VAL GEO Daies, les  (Daia Nova / Daia Vella, Baix Segura)  Nom popular dels dos municipis

15 VAL GEO Daimés  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal

16 VAL MUN Daimús  (Safor)  Municipi: 6 m alt, 3,1 km², 1.544 hab (1999)

17 VAL HIS Daimús  (Vilella de Cinca, Baix Cinca)  Despoblat

18 CAT HIS Daina, cova d'en  (Baix Empordà)  Monument funerari dolmènic, dins de la comarca

19 CAT BIO Dalbiez, Víctor  (Cornellà de Conflent, Conflent, 1876 - Pavillons-sous-Boix, Illa de França, 1954)  Polític

20 CAT BIO Dalguaire, Benet  (Horta de Sant Joan, Terra Alta ?, s. XIV - ? , s. XIV)  Arquitecte

21 CAT BIO Dalí i Domènech, Salvador  (Figueres, Alt Empordà, 1904 – 1989)  Pintor, decorador i escriptor. Format a l'escola municipal de Figueres i a l'Escola de Belles Arts de Madrid, d'on fou expulsat el 1926, freqüentà durant aquest període el grup literari espanyol dit de la Generació del 27. A continuació va participar en les activitats més avantguardistes que se celebraven a Catalunya i exposà a Barcelona, fins que el 1928 es traslladà a París, on es relacionà amb el moviment surrealista, del qual es convertí en la figura més brillant i coneguda. Allà conegué Gala Diakonova, amb qui es casà i visqué fins a la seva mort. Entre 1940 i 1956 va residir a Nova York, on desplegà el gran talent que posseïa per a l'escàndol, fet que li valgué l'expulsió del grup surrealista d'André Breton, acusat d'impuresa i d'ésser un Avida Dollars (anagrama del seu nom). A partir del 1970 se succeïren els reconeixements oficials. La pintura de Dalí, que es caracteritza per una gran minuciositat acadèmica i per la representació d'escenes oníriques, arrencà del noucentisme i després d'algunes temptatives cubistes es dedicà a plasmar el producte del que ell anomenava activitat paranoico-crítica. Entre els quadres més famosos destaquen La persistència de la memòria (Rellotges tous, 1931), La Mare de Déu de Portlligat (1950), El Crist de sant Joan de la Creu (1951). Participà en dos films de Buñuel: Un chien andalou (1929) i L'áge d'or (1931), i en un d'Alfred Hitchcock, Spellbound (1945), realitzà les pintures que eren el tema fonamental de la història. El 1974 va inaugurar a Figueres el teatre-museu que duu el seu nom.

22 CAT BIO Dalmases i de Massot, Faust de  (Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)  Historiador  

23 CAT BIO Dalmases i de Vilana, Ramon de  (Barcelona, 1700 – 1740)  Erudit

24 CAT BIO Dalmases i Gil, Felip  (Barcelona, 1865 – 1926)  Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de "Lo Teatro Regional", hi publicà algunes obres. Fou també director de "Barcelona Ilustrada" i de "La Tribuna" i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.

25 CAT BIO Dalmases i Jordana, Càndid de  (Barcelona, 1906 – Roma, Itàlia, 1986)  Historiador

26 CAT BIO Dalmases i Ros, Pau Ignasi de  (Barcelona, 1670 – 1718)  Diplomàtic i historiador. Fill d'un acabalat comerciant. Doctorat en arts i filosofia (1688), formà una gran biblioteca i promogué la creació de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700). A les Corts Catalanes del 1701-02 fou nomenat primer cronista de Catalunya; l'any 1705 actuà d'ambaixador a Madrid, per obtenir la llibertat d'uns presos, però també ell fou empresonat. Alliberat pocs mesos després, es passà al partit dels Àustries i participà en diverses gestions durant la guerra de Successió. El 1713 fou ambaixador català a Londres i tractà d'aconseguir l'ajut d'Anglaterra. Però les dilacions de la Regència anglesa, després de la mort de la reina Anna, feren fracassar la missió. Un cop capitulà Barcelona (1714), passà a París, se sotmeté a Felip V i retornà a Barcelona. Entre les seves obres cal remarcar Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosia (1702), Historia general de Cataluña i Notas a la biblioteca de Nicolás Antonio.

27 CAT BIO Dalmases i Villavecchia, Ramon de  (Barcelona, 1897 - 1983)  Bibliòfil

28 CAT BIO Dalmau  ( ? , s. XI)  Abat de la Grassa i arquebisbe de Narbona

29 CAT BIO Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, s. X – s. XI)  Primer vescomte de Peralada

30 CAT BIO Dalmau  (Tarragona, s. XV)  Joglar

31 CAT BIO Dalmau, Bernat  ( ? , s. XIV - Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12)

32 CAT BIO Dalmau, Eusebi  (Barcelona, 1841 – 1886)  Músic

33 CAT BIO Dalmau, Jaume  (Barcelona ?, s. XVI – s. XVII)  Advocat

34 CAT BIO Dalmau, Jeroni  ( ? , s. XVI)  Jurista

35 CAT BIO Dalmau, Josep  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Jurisconsult

36 CAT BIO Dalmau, Josep  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar

37 VAL BIO Dalmau, Lluís  (València, s. XV - Barcelona ?, d 1460)  Pintor

38 CAT BIO Dalmau, Pere  ( ? , s. XIV)  Cavaller

39 CAT BIO Dalmau, Ramon  ( ? , s. XI - Lleida ?, 1094)  Prelat

40 CAT BIO Dalmau, Rossend  (Barcelona, s. XIX – Madrid, 1902)  Cantant

41 CAT BIO Dalmau Berenguer  ( ? , ? )  Vescomte de Peralada

42 CAT BIO Dalmau i Carles, Josep  (Sant Cebrià dels Alls, Alt Empordà, 1857 – Girona, 1928)  Pedagog i editor

43 CAT BIO Dalmau i Colom, Amador  (Barcelona, 1658 – 1734)  Comerciant

44 CAT BIO Dalmau i Colom, Llorenç  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Religiós agustí

45 CAT BIO Dalmau i Colom, Pere  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Comerciant

46 CAT BIO Dalmau i de Baquer, Josep Ignasi  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XIX - ? , s. XIX)  Polític carlí

47 CAT BIO Dalmau i de Baquer, Lluís  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XIX)  Notari i historiador

48 CAT BIO Dalmau i d'Olivart, Ramon de  (les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 1928)  Jurista

49 CAT BIO Dalmau i Faura, Francesc  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1886)  Òptic

50 CAT BIO Dalmau i Ferreres, Rafael  (Barcelona, 1904 – 1976)  Editor

51 CAT BIO Dalmau i Gener, Delfí  (Figueres, Alt Empordà, 1891 – Barcelona, 1965)  Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l'ensenyament per correspondència. Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l'esperanto i de la cultura catalana. Fundador de "Clarisme" i col·laborador d'"Alt Empordà", "La Nova Revista", "Mirador" i "Antologia". És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau. Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).

52 CAT BIO Dalmau i Gibert, Delfí  (Llers, Alt Empordà, 1861 – Barcelona, 1927)  Compositor i professor

53 CAT BIO Dalmau i Gratacòs, Frederic  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1874 - Girona ?, 1926)  Sacerdot

54 CAT BIO Dalmau i Matas, Manuel  (Barcelona, 1890 – 1918)  Metge. Investigà sobre temes de quimioteràpia i bioquímica a Alemanya i als Estats Units. Treballà amb Ramon Turró (1916-18) al laboratori municipal de Barcelona, on aïllà el bacteri productor de l'espiroquetosi icterohemorràgica. Féu també estudis sobre la febre tifoide i l'epidemiologia de la grip. Treballà al Servei d'Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i traduí el llibre Fermentos defensivos del organismo animal (1914).

55 CAT BIO Dalmau i Mayol, Joan Baptista  (Barcelona, 1814 – 1880)  Músic

56 EUR BIO Dalmau i Mommertz, Joan de  (Hamburg, Alemanya, 1958 - )  Enginyer

57 CAT BIO Dalmau i Olivé, Josep  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20/oct/1926 - )  Sacerdot i escriptor polemista. Ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat diversos llibres: Distensions cristianomarxistes (1967), L'agonia de l'autoritarisme catòlic (1968), Contrapunts al "Camí" de l'Opus Dei (1970), La fe a debat (1971), El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d'un combat obrer (1978), Catalunya i l'Església al banquet dels acusats (1980), Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982), El Rosselló és Catalunya (1988) i Catalunya segrestada (1993).

58 CAT BIO Dalmau i Oller, Sebastià  (Teià, Maresme, 1682 – Viena, Àustria, 1762)  Militar austriacista

59 CAT BIO Dalmau i Pla, Laureà  (Agullana, Alt Empordà, 1886 – Girona, 1969)  Metge i polític republicà

60 CAT BIO Dalmau i Rafel, Josep  (Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)  Marxant, pintor i restaurador

61 CAT BIO Dalmau i Ribalta, Antoni  (Igualada, Anoia, 13/mar/1951 - )  Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya. Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d'Igualada, Materials d'obra, El cor de l'espiral i Capsa de records.

62 CAT BIO Dalmau Moner  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 1341)  Sant i frare dominicà

63 CAT GEO Dalt, ribera de  (Baix Ebre)  Baixa vall de l'Ebre, dins de la comarca

64 BAL GEO Dalt Vila  (Eivissa, Eivissa)  Barri alt i antic de la ciutat, voltat de murades.

65 AND CUL Dama Blanca d'Aubinyà, la  (Andorra)  Personatge llegendari

66 VAL ART Dama d'Elx, la  (Elx, Baix Vinalopó)  Bust femeni ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d'art ibèric. Trobada el 4/ago/1897 en el pujol de l'Alcúdia, actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d'haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Padro fins al 1971 en que fou traslladada a l'ubicació actual. De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d'una dona, d'ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l'arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat. Da datació incerta (s. -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del s. XIX.

67 CAT BIO Damas, sant  (Argelaguer ?, Garrotxa, s. IV – Roma, Itàlia, 384)  Papa (366-384)

68 BAL GEO Dames, ses  (Manacor, Mallorca Oriental)  Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central; té caràcter comercial i residencial.

69 CAT CUL Dames i Vells  (Tarragona, s. XVI)  Ball popular

70 BAL BIO Dameto i Cotoner, Joan  (Palma de Mallorca, 1554 – 1633)  Historiador

71 BAL BIO Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, s. XVIII - Peralada, Alt Empordà, 1825)  Marquès de Bellpuig

72 BAL BIO Dameto i Dameto, Antoni  (Palma de Mallorca, 1723 – 1805)  Marquès de Bellpuig

73 BAL BIO Dameto i de Rocabertí, Josep  (Palma de Mallorca ?, 1810 - ? , s. XIX)  Poeta

74 BAL BIO Dameto i Despuig, Francesc Xavier  (Palma de Mallorca, 1748 – 1828)  Militar

75 BAL BIO Dameto i Sureda de Sant Martí, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII)  Pintor

76 CAT BIO Damians, Jaume  (Barcelona, s. XVII)  Mercader i conseller de Barcelona. Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l'entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del s. XVII, en què defensava la protecció al comerç català. Col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la invasió castellana del Principat.

77 CAT BIO Damians, Segimon  (Barcelona, s. XVII)  Mercader

78 EUR BIO D'Amichi, Bella  ( ? , s. XIII)  Muller de Roger de Lloria

79 CAT EMP DAMM, Societat Anònima  (Catalunya, 1876 - )  Empresa cervesera

80 CAT GEO Damunt, la  (Folgueroles, Osona)  Santuari

81 CAT CUL Danat Dansa  (Barcelona, 1984 - )  Companyia

82 CAT BIO Danés i Casabosch, Ramon  (Barcelona, 1883 – 1957)  Veterinari

83 CAT BIO Danés i Torras, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 1888 – 1960)  Metge i historiador

84 CAT BIO Danés i Torras, Josep  (Olot, Garrotxa, 1891 – 1955)  Arquitecte

85 CAT BIO Daniel  ( ? , s. IX)  Prohom

86 CAT BIO Daniel, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Frare franciscà

87 CAT BIO Daniel i Campalans, Eusebi  (Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1950)  Organista i compositor

88 CAT BIO Daniel i Molina, Francesc  Nom erroni de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajor.

89 CAT BIO Daniel i Rocamora, Enric  (Barcelona, 1880 – 1963)  Compositor. Nebot d'Eusebi Daniel. Residí a París (1900-v1912) i a l'Argentina (1917-v1924). Autor d'obres per a piano, lieder, l'òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d'Alfons Roure) i en castellà. També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.

90 CAT EMP Danone SA  (Barcelona, 1919 - )  Empresa alimentària

91 PAI CUL Dansa de la Mort  (Països Catalans)  Dansa

92 BAL BIO Danús, Miquel  (Illes Balears, s. XVII – Palma de Mallorca, s. XVIII)  Pintor. Estudià i treballà molt de temps a Itàlia. S'establí finalment a Palma.

93 BAL BIO Danús i Bonet, Andreu  (Santanyí, Mallorca, 1752 – 1807)  Teòleg. Rector del col·legi de la Saptència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776. Fou rector d'Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal. Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.

94 VAL BIO Danvila i Campos, Bernat Joaquim  (València, s. XVIII – Madrid, v. 1781)  Economista i jurista

95 VAL BIO Danvila i Collado, Francesc  (València, 1829 – Madrid, 1898)  Escriptor

96 VAL BIO Danvila i Collado, Manuel  (València, 1830 – Màlaga, 1906)  Erudit i polític

97 VAL BIO Danvila i Villarrassa, Bernat Joaquim  (València, s. XVIII – Madrid, 1782)  Jurisconsult i economista

98 CAT BIO Dapifer  ( ? , s. VIII – 759)  Llegendari fundador del llinatge de Montcada

99 CAT BIO Dara i Zamora, Maria Lluïsa  (Tortosa, Baix Ebre, 1808 – 1888)  Baronessa de Purroi. Es destacà en l'organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d'altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.

100 CAT BIO D'Arbó, Sebastià  (Tortosa, Baix Ebre, 1947 - )  Parapsicòleg i director de cinema

101 BAL BIO Dardaron, Josep  (Itàlia, s. XVII – Illes Balears, s. XVIII)  Pintor

102 CAT BIO Darder, Jeroni  (Barcelona, 1804 – 1889)  Veterinari. Bon investigador de la seva especialitat, en publicà diversos tractats originals i traduïts.

103 BAL BIO Darder i Cànaves, Emili  (Palma de Mallorca, 1895 - 24/feb/1937)  Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d'Epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s'uní el gen/1932 a l'escissió que creà Acció Republicana. A partir de l'abr/1934 formà part del consell executiu d'Esquerra Republicana Balear. Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes des/1933-oct/1934 i feb-jul/1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les noves autoritats militars, fou executat.

104 CAT BIO Darder i Llimona, Antoni  (Barcelona, 1858 – 1917)  Veterinari. Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Era germà de Francesc.

105 CAT BIO Darder i Llimona, Francesc  (Barcelona, 1851 – 1918)  Veterinari i metge. Catedràtic de zoologia a l'Escola Superior d'Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d'ictiologia de Barcelona i del de Banyoles. Fundà el Museu Darder d'Història Natural, a Banyoles. Dirigí "El Naturalista" i la "Revista Universal Ilustrada". Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).

106 BAL BIO Darder i Pericàs, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1895 – Tarragona, 1944)  Geòleg i agrònom. Fou professor d'agricultura a l'institut d'ensenyament mitjà de Tarragona. Féu estudis sobre l'estructura tectònica de l'illa de Mallorca. Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l'illa de Mallorca (1946).

107 CAT BIO Darder i Rodés, Joan Baptista  (Barcelona, 1887 – 1946)  Metge pneumòleg

108 CAT BIO Darder i Vidal, Pere  (Barcelona, 1933 - )  Escriptor i pedagog

109 CAT CUL darderes  (Barcelona, 1731 - )  Associació de dones seglars

110 CAT BIO Dargallo i Hernández, Remigi  (Madrid, 1889 – Barcelona, 1972)  Metge i dibuixant

111 CAT GEO Darmós  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l'Ebre, per la dreta, a Móra la Nova. La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784. La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l'església fou refeta en 1862-67).

112 EUR BIO Darmstadt, Jordi de  Veure> Hessen-Darmstadt, Jordi de.

Des de  Dabaniu  fins a  Darmstadt, Jordi de 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Da ]    [ Dal ]    [ Dalmau B ]    [ Dam ]    [ Dan ]    [ Dar ]