A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Va ]    [ Valc ]    [ Vale ]    [ Valencia, P ]    [ Valenciana ]    [ Valenti i C ]

Les accions no esdevingudes provoquen sovint una catastròfica manca de conseqüències. (Stanislav Jerzy Lec)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vaca, coma de  (Ripollès)  Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que devalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà. És limitada, a l'oest, per la serra de Torreneules, i a l'est, per la serra de Vaca (que s'uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent). És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s'uneix al Freser.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vaca, morro de sa  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vaca, rambla de la  (Safor)  Nom de la capçalera del riu de Xeraco, a la comarca.

4 CATALUNYA - LITERATURA

vaca cega, La  (Catalunya, 1895)  Poema de Joan Maragall, publicat a Poesies. És un dels més coneguts i populars. Amb una gran contenció descritiva explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailer de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics. Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

5 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaVacamorta  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble (921 m alt), des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l'esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l'esquerra, de l'Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s'uneix al seu col·lector a Murillo de Liena. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. Prop de l'Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l'antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta. Pertany al sector de l'antic municipi de Merli lingüísticament aragonès.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vacanera, serra de  (Bausén, Vall d'Aran)  Sector de la serralada del municipi

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vacarisas i Bofill, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XIX)  Científic

8 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalVacarisses  (Vallès Occidental Municipi: 40,54 km2, 389 m alt, 2.349 hab (1999). Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i el Bages; accidentat per la serra de l'Obac. Gran part del territori està format per boscos on predominen els pins i les alzines. Escassa agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Aviram. Important indústria (empreses tèxtils, pedreres i de la construcció). És força important la funció de lloc de segona residència. Població en ascens (nombroses urbanitzacions). Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu; la casa de la vila, la biblioteca i l'arxiu municipal estan ubicats al castell-palau de Vacarisses, el qual fou reformat al s XVIII. Prop del poble s'aixeca la Torrota, torre circular documentada des del s XI. Al terme hi ha nombroses masies, algunes de les quals abandonades. Pertany a l'àrea comercial de Manresa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vada i Chesa, Jaume  (Barcelona, 1764 - Mataró, Maresme, 1821)  Eclesiàstic i poeta

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVadell, Damià  (Illes Balears, s. XVIII – s. XIX)  Escultor

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vadell, Guillem  (Illes Balears, s. XV)  Escriptor. És autor del tractat Summa vitulina, segons Maians, i de diverses poesies. Era membre de l'Acadèmia de la Gaia Ciència de Tolosa.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vadell i Besturs, Fèlix  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Vajol, la  (Alt Empordà)  Municipi: 4,66 km2, 546 m alt, 97 hab (1999)

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Val, Lluís de  (València, 1867 – 1930)  Novel·lista

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Val de la Sabina, El  (Ademús, Racó)  Llogaret, a l'est de la vila, a la dreta de la rambla d'El Val, afluent, per la dreta, del Túria.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Valant, Honorat  (Perpinyà, 1763 - París, França, 1829)  Escriptor. Es dedicà a l'ensenyament, que exercia a París des del 1785. S'adherí al moviment revolucionari. Fundà l'"Athénée de la Langue Française". És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l'instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaValarties  (Salardú, Vall d'Aran)  Vall de l'antic mun. d'Arties

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valbona, marquesat de  (Catalunya, ? )  Títol concedit a Maurici de Sivatte i de Bobadilla

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valbuena i Prat, Àngel  (Barcelona, 1900 – Madrid, 1977)  Escriptor

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valcárcel, Josep Antoni  (València, 1720 – 1792)  Agrònom

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de  (Alacant, 1748 - Aranjuez, Castella, 1808)  Militar arqueòleg

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valcarlos, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit, amb grandesa d'Espanya, el 1866 a Raimund Güell i de Borbó, tinent de cavalleria i agregat militar a l'ambaixada d'Espanya a França, nebot del rei consort Francesc d'Assís, únic titular.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda  (València, s XVI - s XVII)  Família de cavallers d'origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys. El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l'escriptor Pere de Valda.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValda, Joan Baptista de  ( ? , 1612 – 1668)  Doctor en lleis (1632)

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda, Pere de  (País Valencià, s XVI - 1589)  Escriptor. Fou el primer membre d'aquesta família que detingué el càrrec de correu major de València, el qual l'exercí des del 1577. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda, Victorià de  (País Valencià, s. XVII)  Jurista i poeta. És autor d'al·legacions notables, com l'escrita contra el bisbat de Vic a favor de l'abadia de Montserrat. Assolí un gran prestigi. Lluís de València el lloà tot comparant-lo a Papinià.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda i de Castellví, Ferran de  (País Valencià, s. XVII – 1680)  Correu major de València

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda i Figuerola, Pere Ignasi de  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Marquès consort de Busianos

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valda i Leriza, Ferran Llorenç de  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Poeta

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaValda i Moya, Pere de  (País Valencià, s. XVII – 1664)  Cavaller de Sant Jaume

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valdealde i Baus, Joaquim  (Barcelona, 1865 – 1892)  Compositor i pianista. Deixeble de Joan Baptista Pujol i de Carles Vidiella, actuà com a pianista i com a director d'orquestra. Compongué obres teatrals lleugeres que obtingueren gran popularitat.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valdemi del Mare, Alve  (Cremona, Llombardia, Itàlia, 1885 – Barcelona, 1972)  Pintor

33 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Valdeolivos, baronia de  (Aragó ?, 1765)  Títol concedit a Pasqual Antoni Ric i Eixea

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valdés, Emili  (Castalla, Alcoià, 1912 - )  Compositor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valdés, Miquel  (Tarragona ?, s. XX)  Dirigent comunista

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valdés i Blasco, Manuel  (València, 1942 - )  Pintor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValdevells, Roderic  Veure> Seu d'Urgell, mestre de la.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valdomar, Francesc  (País Valencià ?, s. XV)  Arquitecte

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valença I de Pallars-Jussà  ( ? , s. XII)  Comtessa de Pallars Jussà (1177-82)

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valença de Tost  ( ? , s. XI - v 1100)  Comtessa de Pallars Jussà

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

València  (Horta Municipi i capital de la comarca i del País Valencià: 134,66 km2, 15 m alt, 739.412 hab (1999)

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

València  (Barcelona, set/1913 – set/1914)  Revista mensual. Publicada com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat. N'aparegueren 11 números, amb capçalera d'Enric Pertegàs, retrats i dibuixos. Dirigida per Robert Blanquer, hi col·laboraren escriptors dels Països Catalans.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaValència, albufera de  (València, Horta Veure> Albufera, l'.

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, arquebisbat de  (País Valencià, ? - )  Demarcació de l'església catòlica

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

València, Carles de  (Cocentaina, Comtat, s XVI - País Valencià, s XVI)  Frare jerònim. Fou deixeble de l'humanista Arias Montano a l'Escorial. Ocupà diversos càrrecs dins de l'orde, com el de prior del convent valencià de Sant Miquel dels Reis i el de visitador general, que tingué en dues ocasions. Escriví estudis bíblics i litúrgics en castellà i en llatí.

46 PAÍS VALENCIÀ - ART

València, catedral de  (València, Horta)  Temple de la ciutat

47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, conquesta de  (País València, 1232 – 1245)  Campanya militar de Jaume I

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, governació de  (País Valencià, s. XIII - 1707)  Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Regne de València en els seus límits del s. XIII, o sigui fins al port de Biar. Se subdividí en tres demarcacions: València, Castelló de la Plana (o dellà Uixó) i Xàtiva (o dellà Xúquer). Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta (1707). En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128.290 habitants, 37.071 dels quals eren moriscs.

49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaValència, governació de  (País Valencià, 1707 - 1833)  Antiga demarcació administrativa creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València. Comprenia l'Horta (excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d'Alzira), el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol (Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües) i de l'Alt Palància (Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís); fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

València, horta de  (País Valencià Veure> Horta, l'.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

València, Jaume de  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Pintor. Poc identificat fins ara. El seu apel·latiu fa creure que era valencià. Tingué bon prestigi a Venècia, on residia. Té obres documentades fins al 1509.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valencià, Lluís de  (Barcelona ?, s XVII - Catalunya, d 1706)  Jurista i cavaller. Catedràtic a la Universitat de Barcelona i assessor jurídic del Braç Militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697. Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei-arxiduc Carles III (1705-06). De les seves moltes obres jurídiques i sobre institucions i càrrecs públics catalans cal destacar Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva... la contribució del batalló... (1651), Alegato de las procuras por el Principado de Cataluña; Ilustración a la Constitución VII, titulo "De la elección, número y examen de los doctores de la Real Audiencia" (1674) i Tratado sobre la práctica del Regente de la Vegueria de Barcelona.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

València, Martí de  (València, s. XV – Mèxic, 1534)  Frare franciscà

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valencià, mas  (Piera, Anoia)  Masia i antiga quadra, al sud del terme, prop de Can Creixell.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

València, Matias de  (València, s. XVIII)  Pintor i frare caputxí. Conreà la pintura religiosa. Deixà algunes teles seves al convent del seu orde a Granada.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaValència, Pere de  Pseudònim del pintor Pere Sánchez i Garcia-Esteban.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

València, Pere de  (València, 1902 - )  Pintor. Hi ha mostres de la seva producció al Museu de València. Els seus èxits han estat remarcables.

58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, província de  (País Valencià, ? )  Demarcació administrativa: 10.763 km2

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, província eclesiàstica de  (País Valencià)  Demarcació territorial eclesiàstica

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

València, regió de  (País Valencià Regió litoral: 2.905 km2. Coincideix amb el sector central de la depressió Litoral valenciana, centrada en les conques baixes del Xúquer, el Túria i el Palància. Tradicional agricultura de regadiu, exportadora. Indústria creixent. Estiueig. La densitat de població en fa també la segona regió de la Mediterrània occidental. València és un mercat supraregional; mercats comarcals importants són els d'Alzira (Ribera Alta) i Sagunt (Camp de Morvedre).

61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

València, Regne de  (País Valencià Nom històric i tradicional del País Valencià.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaValència, taifa de  (País Valencià, ? - s. XIII)  Regne de taifa

63 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

València Club de Futbol  (València, 1919 - )  Entitat esportiva

64 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

València Cultural  (València, 1960 – 1964)  Revista mensual bilingüe

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

València d'Àneu  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Antic mun. i capital de l'actual: 10,26 km2, 1.085 m alt

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valencià Franquesa i Ragàs, Antoni de  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valencià Franquesa i Ragàs, Tomàs de  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

València la Vella  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria)  Indret del terme, on foren descobertes restes romanes. Des del s. XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia.

69 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaValència Nova  (València, 1904 - )  Entitat cívica

70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

València Nova  (València, 7/mai/1906 - 19/des/1907)  Butlletí quinzenal de l'entitat homònima. Publicà 40 números. N'era director Eduard Boix i hi col·laboraren diversos escriptors de l'època. Tenia caràcter polític i literari. Les capçaleres eren d'Enric Pertegàs i de Sousa. El succeí "Renaiximent" (gen/ - mar/1908), publicació del Centre Regionalista.

71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Valencia-Fruits  (València, 15/jun/1962 - )  Setmanari en castellà. Tracta de l'agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l'exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l'Europa occidental. Editat per Sucro SA, n'és propietari Josep Ferrer i Camarena, que l'ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà. Entre l'1/mai i el 21/des/1966 aparegué com a suplement dominical del diari "Al Día", publicat per la mateixa empresa, que també edità l'"Anuario Hortofrutícola Español".

72 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Valenciana, Comunitat  (País Valencià)  Nom modern i oficial (1982) del territori

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valenciana, la  (Gelida, Alt Penedès)  Caseria, al sud-oest del poble.

74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaValenciano, El  (València, 7/abr/1851 - 29/set/1868)  Diari. Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins al 1855, i, després, des del 1851. En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir. Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l'any 1852, impremta pròpia (continuació de la de Benet Montfort), que el 1868 passà al diari "Los Dos Reinos" (segona època). Tractà de competir amb el "Diario Mercantil de Valencia", amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu. Ideològicament, era conservador. Curà la part literària Francesc Danvila i Collado.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valençona  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Dama

76 ILLES BALEARS - CULTURA

Valentes Dones, ses  (Sòller, Mallorca Occidental, s XVII)  Llegenda -no documentada fins al s XVII i enriquida durant el XIX- segons la qual el 1561, durant l'atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa. Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs (11/mai/1561).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí  ( ? , ? - ? )  Família d'orfebres

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí, Andreu Avel·lí  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1899)  Compositor

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí, Calixt  (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fundador de la casa d'orfebreria (1864). Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaValentí, Ferran  (Illes Balears, s. XV – 1476)  Escriptor

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valentí, Josep Ignasi  (Palma de Mallorca, s XIX – 1924)  Escriptor

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valentí, Lluís Joan  (País Valencià, s. XVI)  Escriptor. És autor, juntament amb Martí Pineda i Jaume Siurana, d'un Procés o disputa de viudes i donzelles, en el qual és debatut quines són més aptes per al matrimoni.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí, Nicolau  (Barcelona ?, s. XVIII – Madrid, s. XIX)  Compositor. Conegut amb el nom d'Aulita. Compongué la música per a l'intermedi L'ortolanella astuta, estrenat l'any 1758 en el Teatro Real del Buen Retiro de Madrid.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valentí, Teseu  (Palma de Mallorca, s. XV – 1511)  Jurisconsult. Era doctorat a la universitat de Bolonya (1483). És autor d'un Sumari e repertori de les franqueses e privilegis del Regne de Mallorca i d'alguns altres escrits.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Camp, Santiago  (Barcelona, 1875 – 1934)  Polític i sociòleg

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Clua, Agustí  (Barcelona, 1910 - )  Orfebre

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValentí i Clua, Ferran  (Barcelona, 1913 - )  Joier

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Colom, Agustí  (Barcelona, 1869 – 1949)  Joier

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Fiol, Eduard  (Pals, Baix Empordà, 1910 – Barcelona, 1971)  Humanista i historiador de la literatura. Es llicencià en llengües clàssiques, guanyà la càtedra de llatí en un institut de segon ensenyament i fou professor d'aquesta assignatura a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-71) i a l'Institut Escola. Traduí Ciceró per a la Fundació Bernat Metge. S'especialitzà en estudis sobre Maragall, Riba, el classicisme i el modernisme a Catalunya. Se li publicaren, pòstumament, dos llibres importants: Els clàssics i la literatura catalana moderna (1972) i El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos (1973).

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valentí i Forteza, Manuel  (Illes Balears, 1804 - ? , s. XIX)  Orfebre

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Gallard, Joan  (Barcelona, 1886 – 1957)  Joier

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValentí i Gallard, Manuel  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Jover, Josep Antoni  (Barcelona, 1763 – s XIX)  Polític i advocat. Fou assessor de la Intendència i del Tribunal de Comptes des del 1808. Mantingué el seu lloc durant l'ocupació francesa, amb la qual cooperà obertament. Ocupà llavors nous càrrecs, com el de president del Tribunal de Primera Instància de Barcelona. Formà part de la comissió traductora del nou codi francès. En anar-se'n els napoleònics fou perseguit, però obtingué l'indult adduint que la seva col·laboració amb els francesos no havia pretès sinó moderar els rigors de l'ocupació. Des d'aleshores es retirà de la política, tot fent professió d'idees liberals.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Operé, Jaume  (Barcelona, 1920 - )  Joier

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Petit, Helena  (Barcelona, 1940 – 1990)  Novel·lista. Filla de l'humanista Eduard Valentí i Fiol. Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado. Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge. La seva obra narrativa, de caient poc convencional, aplega fins ara tres obres. Fa també de traductora, al català i al castellà, i ha traduït les figures femenines més representatives de la literatura contemporània: Doris Lessing, Virgínia Woolf, Katherine Mansfield, etc.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValentí i Pomar, Josep  (Barcelona, 1854 - ? , s. XIX)  Orfebre

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí i Vivó, Ignasi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1841 – Barcelona, 1924)  Metge i sociòleg. Doctorat a Madrid (1865), fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia a la Universitat de Barcelona (1875). Fundà l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya i l'Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona. El 1865 fundà el periòdic "La Independencia Médica". En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia (1878) i un Atlas de microquímica y fitografia; en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d'antropoliga mèdica i jurídica (1889-94) i les obres La Sanidad Social y los Obreros (1905), Sanidad i profilaxia (1910), L'associació obrera.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valentí i Zaforteza, Rafael  (Palma de Mallorca, 1701 – 1773)  Escriptor. Destacà com a teòleg i poeta. Escriví en llatí i en castellà.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valentina, torre  (Calonge de les Gabarres, Baix Empordà Veure> Torre Valentina.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valentins, els  (Ulldecona, Montsià)  Caseria, a l'oest de la vila.

Anar a:    Va ]    [ Valc ]    [ Vale ]    [ Valencia, P ]    [ Valenciana ]    [ Valenti i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans