A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Tam ]    [ Tambu ]    [ Tap ]    [ Tapir ]    [ Taraf ]    [ Tarb ]

La ignorància és la nit de la ment, i una nit sense Lluna ni Estrelles. (Confúcio)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tamarells, es  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Estany, al sud de la vila, vora la possessió de sa Vall.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tamarit  (Safor Veure> Alquerieta de Guardamar, l'.

3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tamarit  (Lasquarri, Ribagorça)  Caseriu, al vessant meridional del tossal d'Abella.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tamarit, baronia de  (País Valencià Títol, concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda. Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTamarit, Francesc de  (Barcelona, s. XVII)  Polític i militar

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tamarit, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives i Oriol. Per mort (1718) sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins al 1794, quan, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognominaren Montserrat-Suelves. Entre aquests cal destacar el vuitè marquès, Antoni de Montserrat-Suelbes i d'Ustariz, i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit, Pere  (Catalunya, s XIII)  Notari. El 1272, en unió del seu col·lega anomenat Pere Egidi, féu un treball preparatori sobre els costums jurídics tortosins, utilitzat cinc anys després per la comissió redactora del Llibre dels costums de Tortosa.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Tamarit, torre de  (Santa Pola, Baix Vinalopó Antiga torre de defensa de la costa, a ponent de la vila, vora l'albufera d'Elx.

9 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraTamarit de Llitera  (Llitera Municipi i capital de la comarca: 110,90 km2, 357 m alt, 3.777 hab (1999). Situat a la Depressió de l'Ebre i regat modernament pel canal d'Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll. Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s'hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d'animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica. La vila s'estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica, amb façana romànica (s XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, s XII, modificada al s XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels s XVII i XVIII. El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d'Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l'estació prehistòrica dels Castellassos. Ajuntament de Tamarit de Llitera (en castellà)

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTamarit de Mar  (Tarragona, Tarragonès)  Antic municipi, agregat a l'actual

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit i de Rifà, Francesc de  (Barcelona, v 1600 - ? , d 1653)  Militar i polític

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamarit i de Vilanova, Salvador de  (Barcelona ?, s. XVII – s. XVIII)  Noble

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tamariu  (Palafrugell, Baix Empordà)  Poble

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Támaro i Fabricias, Eduard  (Barcelona, 1845 – 1889)  Historiador

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamboriner del Fluvià, Lo  Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tamburini, Esteve  ( ? , s. XV – s. XVI)  Heraldista

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTamburini i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1856 – 1932)  Pintor i crític d'art

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tam-tam  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Veure> Mas Riera

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tamúrcia  (Tremp, Pallars Jussà Veure> Torre de Tamúrcia, i els Masos de Tamúrcia.

20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Tanca, cavalleria de  (Muro, Mallorca Septentrional Terreny, que l'any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres. Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d'aquest títol.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tancada, la  (Amposta, Montsià)  Llacuna litoral del delta de l'Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l'Encanyissada. A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tancalaporta  (Tudela de Segre, Noguera Masia i antic terme, al sud del poble, al límit amb els termes d'Oliola i de Donzell d'Urgell.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tancalaporta, coll de  (Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l'oest, de la de la Moixa, a l'est. Hi passa l'antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTancament de Caixes, el  (Barcelona, 1899)  Moviment de protesta

25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Tàndem, Editorial  (València, 1990 - )  Editorial

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tanganelli i Plana, Josefina  (Barcelona, 1904 - 1976)  Dibuixant

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tanger  (Alacant, Alacantí)  Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l'antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).

28 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Tanto Monta  (Catalunya-Aragó, s. XV)  Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà a l'escut dels Reis Catòlics des d'abans de la conquesta de Granada, el 1492. Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l'ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l'espasa el nus gordià: "tant és tallar com desfer", és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat. Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel. L'afegitó posterior "monta tanto Isabel como Fernando" deu ésser degut a la fantasia política dels historiadors romàntics.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tanyà  (la Roca d'Albera, Rosselló Santuari (la Mare de Déu de Tanyà) i despoblat, al nord del poble.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpia, Isidor de  (València, 1720 – Madrid ?, s XVIII)  Pintor. Era deixeble d'Evarist Munyós. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l'Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d'Abraham, i pintor de Felip V. Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpia, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Frare dominicà

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpia i Nieto, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Periodista

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpias, Josefina  (Barcelona, 1903 – 1988)  Actriu

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tàpies  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Poble

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies, Baltasar  ( ? , s. XVII)  Jurista

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpies, Francesc  (Oliana, Alt Urgell, 1898 - ? )  Organista i compositor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies, Josep  (Barcelona, 1915 - )  Escriptor

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tàpies, mas de les  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Masia i antiga quadra

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Tàpies (Joan Collell i Xirau)Tàpies, Pere (Joan Collell i Xirau)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19/mai/1946 - )  Autor i intèrpret de cançons. Féu estudis de dret a Barcelona, on freqüentà ambients artístics i musicals. Enregistrà el seu primer single el 1968 (Es progressista, La tia Maria), i entre 1969-71 publicà diversos temes amb lletres iròniques i humorístiques, com Decididament, La canço de les trompetes o Morena de la fe. El 1971 presentà l'espectacle Del lithinés al sidral, que obtingué un notable ressó, i participà en les Sis Hores de Cançó de Canet. Des d'aleshores a combinat l'edició de discos amb la realització de programes radiofònics i de televisió. D'entre els àlbums publicats destaquen Per a servir-vos (1974), 400 pendons (1979), Passeig del Carme (1981) i Xandalls i barretines (1982).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies i Barba, Antoni  (Barcelona, 1/gen/1956 - )  Metge i poeta. Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d'u (1975), Dies d'aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l'obra (1992, recull de comtes) i L'escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975). També a exercit com a galerista d'art i editor d'obra gràfica.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tàpies i Puig, Antoni  (Barcelona, 1923 - )  Pintor

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTàpies i Vila, Josep  (Catalunya, s. XIX)  Metge. Publicà diversos treballs professionals remarcables.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapiol i Barberà, Joan  (Tarragona, 1921 - )  Pintor

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tapioles  (Guissona, Segarra Antic terme, esmentat ja el 1099.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tapioles  (el Catllar de Gaià, Tarragonès)  Antic terme.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapioles  (Vallgorguina, Vallès Oriental)  Veure> Santa Eulàlia de Tapioles.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapioles  (Argelaguer, Garrotxa Veïnat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapioles, Joan  (Catalunya, s. XVII)  Militar. El 1641 era ajudant a l'exèrcit català. Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26/gen contra les forces del marquès de Los Vélez. Anunciant a grans veus que l'enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l'iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d'aquella jornada.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTapiró i Baró, Josep  (Reus, Baix Camp, 1836 - Tànger, Marroc, 1913)  Pintor

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapis  (Figueres, Alt Empordà)  Barri

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tapis  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Veure> Tàpies

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tapis, Esteve  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1757 - Califòrnia, EUA, 1825)  Missioner franciscà

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Taqafï, Abü-l-Qäsim 'Umar al-  (Saragossa, Aragó, s. XI – Illes Balears, d 1153)  Jurista andalusí

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTaradell  (Osona Municipi: 26,80 km2, 623 m alt, 5.519 hab (2004). Situat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural. L'agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Població en ascens. La vila és a l'esquerra de la riera de Taradell; l'església parroquial de Sant Genís, barroco-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l'antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l'extensa baronia de Taradell. El terme comprèn també l'antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia. Àrea comercial de Vic.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaradell  (Osona, ? - ? )  Llinatge

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Ató de  (Catalunya, s. X)  Magnat

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Taradell, baronia de  (Taradell, Osona, 893 - ? )  Antiga jurisdicció feudal

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Berenguer de  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Bermon de  (Catalunya, s. XI – 1033)  Magnat

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Francesc de  ( ? , 1740 - Arenys de Mar, Maresme, 1813)  Religiós caputxí

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Guillem de  (Catalunya, s. XII – 1194)  Canonge de Vic

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaradell, Martí de  (Catalunya, 1740 - Guaiana, 1781)  Religiós caputxí. Entrà a l'orde en 1754. Fou enviat a les missions de la Guaiana, on publicà un Vocabulario español-caribe.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Pere Ramon de  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic i feudatari del bisbe. Fou pare de Guillem de Taradell.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Ramon Bermon de  (Catalunya, 1058 – 1080)  Fill i hereu de Bermon de Taradell. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l'Estany i el castell de l'Aguilar (Balenyà).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taradell, Titburgueta de  (Catalunya, s. XII)  Muller de Pere de Vilademany

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tarafa, rambla de  (Valls del Vinalopó / Vinalopó Mitjà)  Curs d'aigua intermitent, entre les dues comarques

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarafa i Rovira, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Escriptor. Ha estrenat diverses obres de teatre. N'ha publicat El preu de la fama, escrita amb col·laboració amb Ramon Casas i Gamell (estrenada el 1959 i editada el 1960).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarafa i Savall, Francesc  (Llerona ?, Vallès Oriental, 1495 - Roma, Itàlia, 1556)  Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona, és autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d'armonia i de la història d'Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTarascó  (Navès, Solsonès)  Antic poble

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarascó, Bertran de  ( ? , ? )  Cavaller

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarascó, Bertran de  ( ? , ? )  Fill de Bertran

72 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tarascó, tractat de  Veure> Brignoles, tractat de.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarassó  (Agramunt, Urgell)  Caseria i antic terme, al sud de la serra d'Almenara, a la plana, regada pel canal d'Urgell.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarassona, Pere Jeroni  (Benigànim, Vall d'Albaida, s. XVI)  Assessor togat de la governació d'Oriola. És autor de l'obra Institucions dels Furs i privilegis del Regne de València e sumari e repertori d'aquells, apareguda el 1580.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taravaus  (Navata, Alt Empordà)  Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l'actual, situat a la dreta del riu Manol. L'església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321. Havia pertangut a l'ardiaconat de Besalú. El s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres. L'antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaravil  (Capolat, Berguedà Veure> Travil.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarazona i Blanch, Antoni  (Sedaví, Horta, 1843 – Madrid, 1906)  Astrònom

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarazona i Blanch, Ignasi  (Sedaví, Horta, 1859 – València, 1924)  Astrònom

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarba, Guillem de  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Cortesà. Serví a la cort d'Alfons I el Cast. Després seria reboster de Pere I el Catòlic.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaTàrbena  (Marina Baixa Municipi: 31,88 km2, 560 m alt, 702 hab (1999). Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d'Algar, al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d'ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d'artesania. La vila és d'origen islàmic i es troba a ponent del tossal on s'aixecava el castell de Tàrbena; l'església parroquial de Santa Bàrbara és del s. XVIII. El municipi comprèn diversos despoblats. Forma part de l'àrea comercial d'Alacant.

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTarbeneta  (Tàrbena, Marina Baixa)  Antic nucli

82 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentTarerac  (Conflent Municipi: 8,17 km2, 504 m alt, 38 hab (1999), (fr: Tarerach). Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet. Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa. El poble ocupa tota la població del mun. i s'assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L'església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l'any 950. Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes. Ajuntament de Tarerac (en francès) - Informació turística (en castellà)

83 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Targasona  (Alta Cerdanya Municipi: 7,80 km2, 1.597 m alt, 203 hab (1999)

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Targumän, 'Abd Alläh al-  Veure> Turmeda, Anselm

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarí i Navarro, Josep  (Elx, Baix Vinalopó, 1889 – Alacant, 1962)  Escriptor i mestre. Habità a Alacant. Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina (1951), Bocetos de antaño (1958) i Efemérides alicantinas (1958).

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tarida, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTarifa, comtat de  ( ? , 1836)  Títol concedit a Francesc d'Ortiz-Copons i Méndez

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarín, Jaume  (Catalunya, s XVII - Filipines ?, s XVII)  Frare franciscà. Des del 1660 fou missioner a les Filipines. Escriví un Libro de los argumentos muy provechosos para evangelizar el reino de Dios. L'obra seria impresa en diversos idiomes.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarín i Iglésias, Josep  (Barcelona, 1915 – 1996)  Periodista i escriptor

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarín i Iglésias, Manuel  (Barcelona, 1919 - 15/jul/2007)  Periodista. Germà de Josep. Ha dirigit la revista "Ondas" (1952), Ràdio Barcelona (1963) i "El Noticiero Universal". Ha escrit, en castellà, obres de teatre i novel·les.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarín i Juaneda, Francesc  (València, 1857 - Miraflores, Burgos, Castella, 1925)  Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del s. XIX es féu cartoixa i entrà a la comunitat de Miraflores. És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d'interès l'estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tarín i Juaneda, Rafael  (València, 1862 – 1923)  Naturalista

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tarobal, Segimon  ( ? , s. XVII)  Religiós jesuïta

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tarongers, els  (Gelida, Alt Penedès)  Caseria

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Taronjí i Cortès, Josep  (Palma de Mallorca, 1847 – 1890)  Eclesiàstic i escriptor

Anar a:    Tam ]    [ Tambu ]    [ Tap ]    [ Tapir ]    [ Taraf ]    [ Tarb ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans