1

2

1

Tamarells, es  Estany del mun. de ses Salines de Santanyí (Mallorca Oriental), al sud de la vila, vora la possessió de sa Vall.

B

G

2

Tamarit  Veure> Alquerieta de Guardamar, l' (Safor).

V

G

3

Tamarit  Caseriu del mun. de Lasquarri (Ribagorça), al vessant meridional del tossal d'Abella.

F

G

4

Tamarit, baronia de  Títol del País Valencià, concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda. Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.

C

H

5

Tamarit, Francesc de  (Barcelona, s. XVII)  Polític i militar

C

B

6

Tamarit, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1681 a Francesc de Montserrat-Vives

C

H

7

Tamarit, Pere  ( ? , s. XIII)  Notari

C

B

8

Tamarit, torre de  Antiga torre de defensa del mun. de Santa Pola (Baix Vinalopó)

V

G

9

Tamarit de Llitera  Municipi i capital de la Llitera: 110,90 km2, 357 m alt, 3.777 hab (1999)

F

M

10

Tamarit de Mar  Antic municipi, agregat al de Tarragona (Tarragonès)

C

G

11

Tamarit i de Rifà, Francesc de  (Barcelona, v 1600 - ? , d 1653)  Militar i polític

C

B

12

Tamarit i de Vilanova, Salvador de  ( Barcelona ?, s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

13

Tamariu  Poble del mun. de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

14

Támaro i Fabricias, Eduard  (Barcelona, 1845 – 1889)  Historiador

C

B

15

Tamboriner del Fluvià, Lo  Pseudònim del metge i escriptor Pau Estorch i Siqués

C

B

16

Tamburini, Esteve  ( ? , s. XV – s. XVI)  Heraldista

C

B

17

Tamburini i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1856 – 1932)  Pintor i crític d'art

C

B

18

Tam-tam  Veure> Mas Riera (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

C

G

19

Tamúrcia  Veure> Torre de Tamúrcia (Tremp, Pallars Jussà)

F

G

20

Tanca, cavalleria de  Terreny del mun. de Muro (Mallorca Septentrional)

B

H

21

Tancada, la  Llacuna litoral del mun. d'Amposta (Montsià)

C

G

22

Tancalaporta  Masia i antic terme del mun. de Tudela de Segre (Noguera), al sud del poble, al límit amb els termes d'Oliola i de Donzell d'Urgell.

C

G

23

Tancalaporta, coll de  Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels termes de Gisclareny (Berguedà) i de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), que separa la serra de Cadí, a l'oest, de la de la Moixa, a l'est. Hi passa l'antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

C

G

24

Tancament de Caixes, el  (Barcelona, 1899)  Moviment de protesta

C

H

25

Tàndem, Editorial  (València, 1990 - )  Editorial

V

N

26

Tanganelli i Plana, Josefina  (Barcelona, 1904 - 1976)  Dibuixant

C

B

27

Tanger  Llogaret del mun. d'Alacant (Alacantí), al nord-est del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l'antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).

V

G

28

Tanto Monta  (Catalunya-Aragó, s. XV)  Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà a l'escut dels Reis Catòlics des d'abans de la conquesta de Granada, el 1492. Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l'ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l'espasa el nus gordià: "tant és tallar com desfer", és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat. Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel. L'afegitó posterior "monta tanto Isabel como Fernando" deu ésser degut a la fantasia política dels historiadors romàntics.

P

P

29

Tanyà  Santuari i despoblat del mun. de la Roca de l'Albera (Vallespir)

N

G

30

Tàpia, Isidor de  (València, 1720 – Madrid, s. XVIII)  Pintor

V

B

31

Tàpia, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Frare dominicà

C

B

32

Tàpia i Nieto, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Periodista

C

B

33

Tàpias, Josefina  (Barcelona, 1903 – 1988)  Actriu

C

B

34

Tàpies  Poble del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

35

Tàpies, Baltasar  ( ? , s. XVII)  Jurista

C

B

36

Tàpies, Francesc  (Oliana, Alt Urgell, 1898 - ? )  Organista i compositor

C

B

37

Tàpies, Josep  (Barcelona, 1915 - )  Escriptor

C

B

38

Tàpies, mas de les  Masia i antiga quadra del mun. de Castellar de la Ribera (Solsonès)

C

G

39

Tàpies, Pere (Joan Collell i Xirau)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1946 - )  Autor i intèrpret de cançons

C

B

40

Tàpies i Barba, Antoni  (Barcelona, 1/gen/1956 - )  Metge i poeta

C

B

41

Tàpies i Puig, Antoni  (Barcelona, 1923 - )  Pintor

C

B

42

Tàpies i Vila, Josep  ( ? , s. XIX)  Metge

C

B

43

Tapiol i Barberà, Joan  (Tarragona, 1921 - )  Pintor

C

B

44

Tapioles  Antic terme del mun. de Guissona (Segarra), esmentat ja el 1099

C

G

45

Tapioles  Antic terme del mun. del Catllar de Gaià (Tarragonès)

C

G

46

Tapioles  Veure> Santa Eulàlia de Tapioles  (Vallgorguina, Vallès Oriental).

C

G

47

Tapioles  Veïnat del mun. d'Argelaguer (Garrotxa)

C

G

48

Tapioles, Joan  (Catalunya, s. XVII)  Militar. El 1641 era ajudant a l'exèrcit català. Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26/gen contra les forces del marquès de Los Vélez. Anunciant a grans veus que l'enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l'iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d'aquella jornada.

C

B

49

Tapiró i Baró, Josep  (Reus, Baix Camp, 1836 - Tànger, Marroc, 1913)  Pintor

C

B

50

Tapis  Barri del mun. de Figueres (Alt Empordà)

C

G

51

Tapis  Veure> Tàpies  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

C

G

52

Tapis, Esteve  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1757 - Califòrnia, EUA, 1825)  Missioner franciscà

C

B

53

Taqafï, Abü-l-Qäsim 'Umar al-  (Saragossa, Aragó, s. XI – Illes Balears, d 1153)  Jurista andalusí

B

B

54

Taradell  Municipi d'Osona: 26,80 km2, 623 m alt, 4.877 hab (1999)

C

M

55

Taradell  (Osona, ? - ? )  Llinatge

C

B

56

Taradell, Ató de  (Catalunya, s. X)  Magnat

C

B

57

Taradell, baronia de  (Taradell, Osona, 893 - ? )  Antiga jurisdicció feudal

C

H

58

Taradell, Berenguer de  (Catalunya, 1148 – 1184)  Magnat

C

B

59

Taradell, Bermon de  (Catalunya, s. XI – 1033)  Magnat

C

B

60

Taradell, Francesc de  ( ? , 1740 - Arenys de Mar, Maresme, 1813)  Religiós caputxí

C

B

61

Taradell, Guillem de  (Catalunya, s. XII – 1194)  Canonge de Vic

C

B

62

Taradell, Martí de  ( ? , 1740 - la Guaiana, 1781)  Religiós caputxí

C

B

63

Taradell, Pere Ramon de  (Catalunya, 1090 – 1148)  Canonge de Vic

C

B

64

Taradell, Ramon Bermon de  (Catalunya, 1058 – 1080)  Fill i hereu de Bermon de Taradell. Es casà amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l'Estany i el castell de l'Aguilar (Balenyà).

C

B

65

Taradell, Titburgueta de  (Catalunya, s. XII)  Muller de Pere de Vilademany

C

B

66

Tarafa, rambla de  Curs d'aigua intermitent, a les Valls del Vinalopó i el Vinalopó Mitjà

V

G

67

Tarafa i Rovira, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Escriptor

C

B

68

Tarafa i Savall, Francesc  (Llerona ?, Vallès Oriental, 1495 - Roma, Itàlia, 1556)  Arxiver i historiador

C

B

69

Tarascó  Antic poble del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

70

Tarascó, Bertran de  ( ? , ? )  Cavaller

C

B

71

Tarascó, Bertran de  ( ? , ? )  Fill de Bertran

C

B

72

Tarascó, tractat de  (Tarascó, Provença, França, 1291)  Tractat

U

H

73

Tarassó  Caseria i antic terme del mun. d'Agramunt (Urgell)

C

G

74

Tarassona, Pere Jeroni  (Benigànim, Vall d'Albaida, s. XVI)  Assessor togat d'Oriola

V

B

75

Taravaus  Antic municipi (80 m alt), agregat el 1969 al de Navata (Alt Empordà)

C

M

76

Taravil  Veure> Travil (Capolat, Berguedà)

C

G

77

Tarazona i Blanch, Antoni  (Sedaví, Horta, 1843 – Madrid, 1906)  Astrònom

V

B

78

Tarazona i Blanch, Ignasi  (Sedaví, Horta, 1859 – València, 1924)  Astrònom

V

B

79

Tarba, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Cortesà

C

B

80

Tàrbena  Municipi de la Marina Baixa: 31,88 km2, 560 m alt, 702 hab (1999). Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d'Algar, al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d'ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d'artesania. La vila és d'origen islàmic i es troba a ponent del tossal on s'aixecava el castell de Tàrbena; l'església parroquial de Santa Bàrbara és del s. XVIII. El municipi comprèn diversos despoblats. Forma part de l'àrea comercial d'Alacant. (SC)

V

M

81

Tarbeneta  Antic nucli del mun. de Tàrbena (Marina Baixa)

V

G

82

Tarerac  Municipi del Conflent: 8,17 km2, 504 m alt, 38 hab (1999)

N

M

83

Targasona  Municipi de l'Alta Cerdanya: 7,80 km2, 1.597 m alt, 203 hab (1999)

N

M

84

Targumän, 'Abd Alläh al-  Veure> Turmeda, Anselm

C

B

85

Tarí i Navarro, Josep  (Elx, Baix Vinalopó, 1889 – Alacant, 1962)  Escriptor i mestre

V

B

86

Tarida, cala  Cala del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

87

Tarifa, comtat de  ( ? , 1836)  Títol concedit a Francesc d'Ortiz-Copons i Méndez

C

H

88

Tarín, Jaume  ( ? , s. XVII)  Frare franciscà

C

B

89

Tarín i Iglésias, Josep  (Barcelona, 1915 – 1996)  Periodista i escriptor

C

B

90

Tarín i Iglésias, Manuel  (Barcelona, 1919 - 15/jul/2007)  Periodista

C

B

91

Tarín i Juaneda, Francesc  (València, 1857 - Miraflores, Burgos, Castella, 1925)  Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del s. XIX es féu cartoixa i entrà a la comunitat de Miraflores. És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d'interès l'estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

V

B

92