|
|
|
Anar a: [ Rea ] [ Real i ] [ Rebar ] [ Rebu ] [ Reco ] [ Redi ] Així és com jo sóc. O oblido immediatament o no oblido mai. (Samuel Beckett) 1 CATALUNYA - POLÍTICA Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (Catalunya, 1974 - 1976) Grup polític sorgit del Moviment Socialista de Catalunya i que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Real (Dènia, Marina Alta) Caseria situada al sud de la ciutat. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real (o Ral) (Osona, s. XVIII – s. XX) Família d'escultors i pintors. Actius principalment a la plana de Vic. El primer membre d'aquesta família fou Josep Real. 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Real, comtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1599 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real, Josep (Catalunya, 1686 - 1754) Escultor. Primer membre d'aquesta família. Col·laborà amb els germans Moretó en la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1715-16). També obrà el retaule de Sant Lliborí per a l'església de la Pietat de Vic (1748). Fills seus foren Vicenç, Antoni i Joan Real i Vernis. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Real, la (Sella, Marina Baixa) Caseria (835 m alt), al nord-oest del terme 9 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Real, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antic monestir cistercenc 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Real, la (Perpinyà, Rosselló) Veure> Santa Maria la Real. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Real, Miquel (Alacant, s. XVI – 1622) Arquitecte 12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Real, Tomàs (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, 1557) Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Real de Perpinyà, la (Perpinyà, Rosselló) Veure> Santa Maria la Real. 17 PAÍS VALENCIÀ - ART
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Basil, Josep (Catalunya, 1744 - 1813) Escultor. Fill de Vicenç Real i Vernis. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Puig, Joan (Catalunya, 1758 - 1781) Pintor. Fill de Joan Real i Vernis. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Antoni (Catalunya, 1728 – 1797) Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Vicenç i Joan. Obrà el retaule d'Alp (1764), un retaule lateral del santuari de la Gleva (1779) i el retaule major de Sant Boi de Lluçanès (1791). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Joan (Catalunya, 1733 - 1786) Pintor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Vicenç. La seva obra és poc coneguda. Fou el pare de Joan Real i Puig. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Vicenç (Catalunya, 1723 – 1772) Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Joan. Obres seves foren el retaule de la Immaculada (1756) de la parròquia de Centelles, el retaule major de Santa Maria de Besora (1760), el de Gombrén (1762), el de Sant Pere de Torelló i el de Llançà. Fou pare de Josep Real i Basil. 22 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Real Villa de San Carlos (es Castell, Menorca) Nom donat a l'antiga Georgetown, després de l'ocupació de l'illa per les forces de Carles III d'Espanya el 1782. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, el (Crevillent, Baix Vinalopó) Nucli de població 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, el (Xàtiva, Costera) Caseria, dins l'enclavament del Pinar dels Frares. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, pla del (Carcaixent, Ribera Alta) Partida 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc de la Plana, el (Xàtiva, Costera) Enclavament (4,87 km2) 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realó, el (Picassent, Horta) Partida 29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Reart, Onofre Veure> Rard, Onofre. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reatillo, El (Setaigües, Foia de Bunyol) Caseria, a l'extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d'Utiel). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebagliato i Font, Joan (Barcelona, 1927 - ) Geògraf 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebaldi (Xàbia, Marina Alta) Partida 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebalsador, pic dels (Camp de Túria) Massís i cim (798 m alt) de la Serra de Portaceli 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rebalsó, marquès del (País Valencià) Títol, concedit el 1921 a l'advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d'obres d'art. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebarter i Gasulla, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – s. XX) Escultor 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebate (Oriola, Baix Segura) Veure> Rabat. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebato, el (Abrera, Baix Llobregat) Raval 40 CATALUNYA - CULTURA Rebeldes (Barcelona, 1979 - ) Grup de rock 41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rebeldía, La (Barcelona, 1/set/1906 – 1911) Setmanari en castellà, subtitulat inicialment "periòdic republicà d'Unió Republicana". Fundat per Joan G. Balaguera -que en fou el primer director-, i d'altres. Fou l'òrgan de l'expressió de les joventuts radicals lerrouxistes (els Jóvenes Bárbaros). 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebollar, El (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, a 8 km a l'est de la ciutat. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebolleda (l'Espunyola, Berguedà) Masia (o Ribolleda), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els termes de Montmajor (Berguedà) i Navès (Solsonès), a la dreta de la riera de Tantallatge. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Rebolledo, Rodrigo de (Castella, s. XV) Noble 46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Rebollet (Fenolleda) Municipi: 19,21 km2, 658 m alt, 85 hab (1999) 47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rebollet (Safor) Antic terme de la comarca 48 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rebollet, baronia de (Rebollet, Fenolleda, s. XIV - ) Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats, Trevillac i Sequera. El s. XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebollet, sèquia de (Gandia, Safor) Sèquia de l'horta, de la dreta del riu d'Alcoi, derivada de la reial sèquia d'Alcoi, de la qual li corresponen 13 files. S'utilitza per als regadius de l'horta. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebollosa, Jaume (Castellvell, Solsonès, v 1560 – Lleida, 1621) Eclesiàstic 51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebost, refugi de (Bagà, Berguedà) Refugi 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebrugent (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Masia i veïnat 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebuira, bordes de la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Grup de bordes, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull, Teresa (Teresa Soler i Pi) (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 - ) Autora i intèrpret de cançons 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull i Cabré, Daniel (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1889 – Barcelona, 1958) Sindicalista i polític 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull i Lluís, Joan Baptista (el Molar, Priorat, 1899 - Catalunya, s XX) Compositor i organista. Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola. També ha escrit tres misses i obres corals. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Rebullida, Pau de (Fraga, Baix Cinca, 1664 - Minama, Costa Rica, 1709) Missioner caputxí 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rec, pla del cap de (Lles, Baixa Cerdanya) Altiplà del Pirineu axial 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Comes, Josep Maria (Tarragona, 1918 - ) Historiador 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Girol, Sebastià (Barcelona, 1863 – Madrid, 1933) Metge 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Mercadé, Eduard (Barcelona, 1884 - París, França, 1931 ?) Polític i financer 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Mercadé, Francesc (Reus, Baix Camp, 1893 – Barcelona, 1965) Financer i escriptor. Formà part del grup modernista de Reus, entorn dels germans Vidal, i publicà obres de teatre, com Maria Agna (1907) i El cego Simó (1913). Intervingué en el Banc de Catalunya com a promotor. Escriví al "Diario de Barcelona", fou mecenes d'escriptors i d'estudiosos de l'alguerès durant la postguerra i publicà Escritos (1956), de caire sobretot econòmic. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Vives, Daniel (Tarragona, 1954 - ) Lingüista 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Recatí, el (València, Horta) Antic estany, contigu a l'Albufera (amb la qual es comunicava a través de l'Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l'extrem meridional del municipi. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Recco, Giuseppe (Nàpols, Itàlia, 1634 – Alacant, Alacantí, 1695) Pintor. Membre d'una família d'artistes. Introduït a l'art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes. Artista destacat dins l'escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes. 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Recerques (Barcelona, 1970 - ) Publicació d'història moderna i contemporània 70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reclot, serra del (Valls del Vinalopó) Alineació muntanyosa (1.053 m alt) 72 CATALUNYA - POLÍTICA Recognoverunt Proceres (Barcelona, 1284) Privilegi concedit per Pere II de Catalunya-Aragó 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Recolta (Besalú, Garrotxa) Veïnat 74 ILLES BALEARS - POLÍTICA Recompensa del Trabajo, La (Llucmajor, Mallorca, 1901 – jul 1936) Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila; permeté la creació de l'Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l'aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l'illa- i de la producció La Hormiga (1931). Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reconco, serra del (Alcoià) Massís muntanyós (1.206 m alt), dins de la comarca 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reconxet (Vilallonga de la Safor, Safor) Antic poble. Lloc de moriscs (53 focs el 1602), fou erigit en parròquia (Santa Maria) el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta. Restà despoblat amb l'expulsió dels moriscs del 1609. 78 CATALUNYA - LITERATURA Recopilacions Catalanes (Catalunya, ? ) Nom de les tres compilacions 79 EUROPA - POLÍTICA Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya (Oxford ?, Anglaterra, 1736) Opuscle polític publicat amb peu d'impremta d'Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d'Anglaterra. El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova (1705), entre Catalunya i Anglaterra, i l'incompliment per part d'aquesta, al tractat d'Utrecht (1713), del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V. El document intentava d'aprofitar una conjuntura internacional favorable: la signatura de la pau entre Felip V i l'imperi després de les guerres d'Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles IV, i és un dels darrers ressons del cas dels Catalans. 80 CATALUNYA - LITERATURA Recreo i Jardí del Parnàs i Muses Catalanes (Catalunya, s. XVII) Manuscrit recopilat per Baptista Mirambell, que fou incorporat el s. XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Recs, els (l'Escala, Alt Empordà) Veïnat, prop del rec del Molí: Depenia eclesiàsticament de Sant Martí d'Empúries. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rector de Bellesguard, el Sobrenom del poeta Joan Bonaventura de Gualbes. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rectoria, la (Banyuls de la Marenda, Vallespir) Barri de la vila 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rectoria, la (Marina Alta) Subcomarca de la comarca 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rectoria, la (Begues, Baix Llobregat) Barri del poble 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rectoria de Sant Pau, la (Casserres de Berguedà, Berguedà) Veure> Sant Pau de Casserres 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Recull (Blanes, Selva, 1920 – s. XX) Publicació fundada per Salvador Cornellà 89 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Redención (Alcoi, Alcoià, 26/feb/1921 - 12/set/1923) Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l'oct/1921 se'n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista. Reaparegué el 1930 (abr/-set/) dirigit per E. Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Redier, A. (Perpinyà, 1817 - Melun, França, 1892) Rellotger 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Redó, Bernat (País Valencià, s. XIV) Draper 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Redó, estany (Espot, Pallars Sobirà) Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Redó, estany (Viella, Vall d'Aran) Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Redó, pla (Vila-real, Plana Baixa) Partida i caseria, al límit amb el terme de Betxí. 96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Redona, na (Palma de Mallorca, Mallorca) Illa de l'arxipèlag de Cabrera, al nord de l'illa. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Redonda, la (Peníscola, Baix Maestrat) Una de les quatre parts en què és dividit el municipi. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Redondo Valencia, Marcos (Pozoblanco, Còrdova, Andalusia, 1893 – Barcelona, 1976) Baríton andalús 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Redorta, Pere de ( ? , s. XII - Vic, Osona, 1185) Bisbe de Vic (1147-85) 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Redorta i Duran, Joan (Vic, Osona, 1943 - ) Ceramista i dibuixant 102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reduà, Josep (Catalunya, s. XVII - Poblet, Conca de Barberà, s. XVII) LXV Abat de Poblet, XI dels quadriennals (1664-68). Succeí a Antoni Rossell al primer mandat d'aquest. Fou succeït per Antoni Rossell al seu segon mandat. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA Refalgarí (la Sénia, Montsià) Despoblat i antic terme 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Reflets du Roussillon (Perpinyà, 1954 – 1971) Revista dirigida per Pau Chichet 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Refoies, les (Forcall, Ports) Masia, al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó. 108 CATALUNYA - HISTÒRIA Reforma Interior, pla de (Barcelona, 1881) Pla de remodelació urbana del nucli antic de la ciutat 109 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Refugi, el (Alaró, Mallorca Septentrional) Santuari de la Mare de Déu del Refugi, situat en un replà, al vessant meridional del puig d'Alaró, coronat pel castell. Fou bastit el 1622.
Anar
a: [ Rea ]
[ Real i ] [ Rebar ]
[ Rebu ] [ Reco ]
[ Redi ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Real
de Montroi
Redovà