[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Montf ]    [ Montfo ]    [ Montgr ]    [ Montj ]    [ Montl ]    [ Montmal ]

Els polítics honestos que no denuncien als polítics corruptes són igual de miserables. (Ramon Piera)

1 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montfalcó  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça)  Despoblat recent (772 m alt) de l'antic mun. de Fet, situat al cim d'una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei. La seva església depenia de la d'Estall.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfalcó d'Agramunt  (Ossó de Sió, Urgell)  Poble (389 m alt) (o de Mossèn Meca), a l'oest del terme. La seva església és dedicada a santa Maria.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfalcó el Gros  (Veciana, Anoia)  Poble

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfalcó Murallat  (les Olugues, Segarra)  Poble (601 m alt) (o Montfalcó del Duc, o de les Oluges), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial (Sant Pere), formen una fortificació completament emmurallada, probablement d'origen islàmic. Era de la jurisdicció del duc de Cardona.

5 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montfalgars, el  (Garrotxa / Ripollès / Vallespir)  Cim (1.610 m alt), entre les tres comarques

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfar  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montfar  (Balaguer, Noguera)  Antiga quadra

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfar-Sorts i Cellers, Dídac  (Barcelona, v 1600 - Terrassa, Vallès Occidental, 1652)  Historiador

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista  (Barcelona, s. XVII - d 1671)  Diplomàtic

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Montferrer  (Vallespir)  Municipi: 21,94 km², 820 m alt, 221 hab (1999)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montferrer  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (732 m alt)

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montferrer, Guillem Arnau de  ( ? , s. XI)  Bisbe d'Urgell (1092-95)

13 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Montferrer, marquesat de  (Catalunya Nord)  Títol, concedit el 1675 per Lluís XIV de França, a Tomasina d'Ardena i d'Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer. Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Montferrer i Castellbó  (Alt Urgell)  Municipi: 177,46 km2, 732 m alt, 817 hab (2004). A l'extrem nord-oest de la comarca. És el resultat de la unió, entre el 1970 i el 1972, dels termes de Montferrer de Segre, Aravell, Castellbó, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó. L'economia local és basa en la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l'agricultura de secà i l'explotació del bosc, si bé el sector industrial (de la fusta, elaboració de pinsos i material per a la construcció) n'és el principal recurs econòmic. Incipient indústria hotelera i dels serveis afavorida pel turisme. El cap municipal és el poble de Montferrer, aturonat. A Castellbó és destaca la col·legiata de Santa Maria, de transició romànico-gòtica. Dins el terme hi ha l'aeroport de la Seu d'Urgell.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Montferri  (Alt Camp)  Municipi: 19,21 km2, 229 m alt, 202 hab (2004). A la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l'avicultura. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab). El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l'església parroquial de Sant Bartomeu (s. XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora. Dins el terme hi ha el poble de Vilardida. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - Ajuntament de MONTFERRI - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montflorit  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montflorit  (la Pobla Llarga, Ribera Alta)  Caseria, a 0,5 km del poble

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Montflorit, Francesc de  (Monflorite ?, Aragó, s. XIII – s. XIV)  Escultor

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Montfort  (Vinalopó Mitjà)  Municipi: 79,23 km², 230 m alt, 5.178 hab (1999). (cast: Monforte del Cid, ant: Nompot). Situat a l'esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, d'Alcoraia i de Sant Pasqual. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l'agricultura. La vila, d'origen islàmic, és en una eminència, dominada per l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus. Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d'Orito i l'Estació de Montfort. El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.

20 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montfort  (Llitera)  Antic poble del comtat de Ribagorça, dins de la comarca

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montfort  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Caseria

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort  (País Valencià, ? - ? )  Família d'impressors

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfort, Ramon de  (Tolosa de Llenguadoc, s. XIII – Barcelona, 1338/39)  Cardenal mercedari

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort i Ascensi, Manuel  (València, s. XVIII – 1806)  Impressor i gravador

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort i Besades, Benet  (València, 1715 – 1785)  Impressor

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montfort i Gómez, Lluís  (València, 1780 – 1829)  Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el "Diario de Valencia" arran del final de l'ocupació francesa. Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia... (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montfort i Miquel, Antoni  (Calaf, Anoia, 1790 - ? , s. XIX)  Comerciant

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montfred  (Talavera, Segarra)  Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s'assenta l'actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d'aigües de les conques de l'Anoia, del riu d'Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt. El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montfullà  (Bescanó, Gironès)  Poble, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la sèquia de Monar. L'església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona. Era lloc reial.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Montgai  (Noguera)  Municipi: 28,92 km2, 286 m alt, 793 hab (2004). Situat a la baixa Noguera, al límit amb l'Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s'estén a banda i banda del riu. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, alimentat pel canal d'Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l'avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l'economia. El poble és a l'esquerra del riu Sió, dominat per l'església parroquial de l'Assumpció, del s. XVIII, amb una façaqna barroca, i per l'antic castell de Montgai. A l'altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit. Àrea comercial de Balaguer.

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montgai  (Viacamp, Ribagorça)  Llogaret (950 m alt), en curs de despoblament, situat al vessant septentrional del Montsec d'Estall (o serra de Montgai).

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montgai, serra de  (Viacamp, Ribagorça)  Veure> Montsec d'Estall, el.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgarri  (Salardú, Vall d'Aran)  Santuari i hospital (1.645 m alt), situat a la vall de Montgarri, d'origen glacial del Pirineu axial, solcada per la Noguera Pallaresa, que s'inicia aigües amunt del pla de Beret, i s'introdueix al Pallars Sobirà cerclant el massís de Varimanya, fins a confluir amb la vall del riu de la Bonaigua i amb la d'Unarre, de la qual la separa la serra de Pilàs. L'economia es basa en la ramaderia bovina, però, a causa de la migradesa de recursos, la població disminueix.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Montgat  (Maresme)  Municipi: 2,83 km2, 20 m alt, 8.089 hab (1999)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgó, el  (Alt Empordà / Baix Empordà)  Promontori (96 m alt) entre les dues comarques

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montgó, el  (Dénia / Xàbia, Marina Alta)  Sinclinal cretaci, entre els municipis

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montgó, parc natural del  (Marina Alta)  Espai natural protegit de la comarca

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montgofre  (Maó, Menorca)  Llocs, vora la costa de Tramuntana. El lloc de Montgofre Nou és damunt del gran promontori que tanca per llevant el port d'Addaia, que acaba amb la punta de Montgofre.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgoi  (Vilaverd, Conca de Barberà)  Santuari (305 m alt)

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgons  (Tarragona, Tarragonès)  Partida rural

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrí, el  (Alt Empordà / Baix Empordà)  Massís calcari entre les dues comarques. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d'inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes. Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses. Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud). El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m. Hi predominen els pins, arbres que s'adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montgrí, Guillem de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, v 1200 - ? , 1273)  Eclesiàstic

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrony  (Gombrèn, Ripollès)  Veure> Mogrony.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montgrós, el  (Canyelles / Sant Pere de Ribes, Garraf)  Contrafort (358 m alt) sud-occidental del massís de Garraf, termenal dels dos municipis.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montgròs, turó del  (el Brull, Osona)  Poblat ibèric

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montiberri  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Llogaret de l'antic terme de Malpàs, al vessant septentrional de la Fallada de Malpàs, al sector més baix de la vall de Viu. Era una antiga granja del monestir de Lavaix. La seva església és dedicada a sant Llorenç.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montidiego, vall de  (Alta Ribagorça)  Vall tributària, per la dreta, de la vall d'Estós

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montiel, santuari de  (Benaguasil, Camp de Túria)  Santuari

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montilivi  (Girona, Gironès)  Antic terme i actual barri de la ciutat

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montilla i Aguilera, José  (Iznajar, Còrdova, Andalusia, 1955 - )  Polític

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montiró  (Ventalló, Alt Empordà)  Poble, situat a llevant del cap del municipi. De l'església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacaç.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Álvarez, Antoni  (Palma de Mallorca, 1749 – 1821)  Marquès de La Bastida

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Boneo, Antoni  (Palma de Mallorca, s XIX)  Escriptor i marquès de la Bastida. Amb Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló fundà la revista "La Palma" (1840-41), que tanta influència cultural exercí al seu temps.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montis i Pont i Vic, Guillem Ignasi  (Palma de Mallorca, 1774 – 1829)  Il·lustrat i polític

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monti-sion  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Església i col·legi de jesuïtes

56 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Monti-sion de Porreres  (Porreres, Mallorca Oriental)  Col·legi rural. Sorgit el s. XVI entorn de l'oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498. Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s. XVIII, per l'ajuntament de Porreres. Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes. Fou suprimit el 1835.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mont-i-sol  (l'Eliana, Camp de Túria)  Urbanització d'estiueig

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Montitxelvo  (Vall d'Albaida)  Municipi: 8,31 km², 267 m alt, 612 hab (1999). Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu (hortalisses i blat), gràcies als regatges derivats de les deus. La població tendeix a disminuïr. El poble és dominat per l'església parroquial de Santa Anna, del s XVIII. A prop hi ha les restes de l'antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo. Àrea comercial de Gandia.

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montitxelvo, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció, concedida el 1343 a Vidal de Vilanova

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montiu, Cristòfol  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Científic i eclesiàstic

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montíver  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjoi  (Roses, Alt Empordà)  Veïnat

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Barcelona, Barcelonès)  Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l'esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s'utilitza com a pedra ornamental. Zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d'atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell. Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D'època preromana s'han trobat restes d'un poblat ibèric (s III a II aC). Des de la fundació de la Barcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat. Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s'hi construí el primer castell de Montjuïc.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Girona / Sant Daniel, Gironès)  Turó (219 m alt), entre els dos municipis

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Ferreries, Menorca)  Veure> Santa Àgueda.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Antiga quadra, al sud de les Gunyoles.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montjuïc  (Font-rubí, Alt Penedès)  Veïnat, prop de la caseria de l'Avellà

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 26/gen/1641)  Fet d'armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc. Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l'exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l'exèrcit castellà es retirà a Tarragona. L'èxit tingué un ressó enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l'alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 14/set/1705)  Batalla de la Guerra de Successió, que s'esdevingué quan les forces aliades partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes. El príncep d'Hessen-Darmstadt, que dirigia l'assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d'una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l'armada aliada a l'hora de l'assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s'empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa. El foc dels austriacistes produí l'explosió d'un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17/set). Pocs dies després (9/oct), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Jurista. Tingué una part important a la nova organització jurídica donada al reialme de Mallorca després de la seva conquesta per Jaume I.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montjuïc, castell de  (Barcelona, Barcelonès)  Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc. La primera fortificació hi fou erigida l'any 1640. L'actual castell data del principi del s XVIII. Consta d'un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències. Durant el franquisme fou presó i lloc d'afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys. Convertit en museu militar, l'any 2007 fou traspassat per l'estat a l'ajuntament de Barcelona.

72 CATALUNYA - ESPORT

Montjuïc, Club de Natació  (Barcelona, 1944 - )  Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani. Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme. Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L'equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.

73 CATALUNYA - ESPORT

Montjuïc, Estadi Olímpic de  (Barcelona, 1929)  Estadi esportiu

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Jaume de  ( ? , s. XIII – 1290)  Conseller reial

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montjuïc, Jaume de  (Barcelona, s. XIII - ? , d 1321)  Jurista

76 CATALUNYA - POLÍTICA

Montjuïc, procés de  (Barcelona, de l'11 al 15/des/1896)  Procès militar seguit amb motiu de l'atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7/jun/1896, en el qual l'explosió d'una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió. El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4/mai/1897). Arran d'aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d'Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol. En aquest procés es consumà el final de l'anarquisme romàntic i en sorgí el futur anarcosindicalisme.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montllat  (Culla, Alt Maestrat)  Caseria, al vessant oriental de la serra d'Espareguera.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montllats, els  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat)  Caseria

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montlleó  (Àger, Noguera)  Despoblat

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montlleó  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Despoblat, aturonat (706 m alt)

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montlleó  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Caseria, a la dreta del riu de Montlleó.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montlleó, riu de  (País Valencià)  Curs d'aigua de la conca del Millars, neix a Aragó fins al País Valencià

83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Montlliure  (Montlluís, Alta Cerdanya)  Nom adoptat (1793-1804) per la població

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montllobar  (Tremp, Pallars Jussà)  Despoblat i antic terme de l'antic mun. de Fígols de la Conca

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montllor  (Catalunya)  Petit monestir d'origen i de situació desconeguda, al Pallars

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montllor, Joan Baptista  (Bocairent, Vall d'Albaida, s. XVI)  Eclesiàstic

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montllor i Mengual, Ovidi  (Alcoi, Alcoià, 4/feb/1942 – Barcelona, 10/mar/1995)  Autor i intèrpret de cançons i actor. Un dels exponents del moviment de la Nova Cançó. Destacà per la qualitat interpretativa, fonamentada en unes sòlides bases teatrals, amb què criticà la realitat quotidiana del país. Entre les seves gravacions discogràfiques, amb textos propis i de diversos poetes catalans, excel·leixen Crònica d'un temps (1973), A Alcoi (1974) i Ovidi a l'Olympia. Com a actor, actuà a les companyies de Núria Espert i a l'Adrià Gual, i intervingué en films com Furtivos (1975), La verdad sobre el caso Savolta (1979), Companys, procés a Catalunya (1979) o La Teranyina (1990).

88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Montlluís  (Alta Cerdanya)  Municipi: 0,39 km², 1.586 m alt, 270 hab (1999). Ocupa una petita extensió de terreny (l'anomenat turó de Montlluís) a l'altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV, bastida a la fi del s XVII per tal de protegir la frontera amb l'Estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l'hostilitat de la població autòctona. L'economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). El 1953 hi fou instal·lat un important forn solar, que arriba a 3.000 ºC. És un centre d'estiueig i d'esports d'hivern. La vila és el centre de la Cerdanya; conserva les muralles i l'església parroquial, que fou construïda a mitjan s XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella. Al vessant meridional del turó hi havia l'antiga caseria del Vilar d'Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montlude, serra de  (Bossost / Canejan, Vall d'Aran)  Alineació muntanyosa (2.517 m alt), entre els dos municipis, que separa la vall de Toran i la del riu de Margalida.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmadrona  (Oliola, Noguera)  Veure> Serralta.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmagastre  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble

92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montmagastre  (Peralta de la Sal, Llitera)  Antic nom del castell de la Móra (o Momagastre).

93 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Montmagastre, baronia de  (Franja de Ponent)  Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d'Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera. El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort vers el 1583), senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l'abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre. Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmagastrell de Montfalcó  (Tàrrega, Urgell)  Veure> Santa Maria de Montmagastrell.

95 CATALUNYA - MUNICIPI

Montmajor  (Berguedà)  Municipi: 75,83 km², 756 m alt, 459 hab (2004). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages i el Solsonès. El terreny, molt dividit, és accidentat, al nord, pels rasos de Peguera. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (amb predomini del blat), complementada per la ramaderia (porcina, ovina i bovina) i l'avicultura. Explotació del bosc (pinedes i una part d'alzinars) per a l'obtenció de fusta. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir. El poble es troba al peu d'un turó coronal per l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. Entre els diversos nuclis de població del terme hi ha els pobles de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles i el Pujol de Planès. Àrea comercial de Berga.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (Altura, Alt Palància)  Cim (1.012 m alt) de la serralada que separa les conques del Palància i del Túria. Al seu vessant septentrional hi ha el santuari de la Cova Santa.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (Catalunya)  Muntanya (789 m alt) de la Serralada Pre-litoral catalana

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmajor, el  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Elevació muntanyosa (1.076 m alt), que flanqueja per la dreta la riera d'Oix.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmalús  (Ger, Baixa Cerdanya)  Despoblat, situat a la dreta de la riera de Montmalús, aigua amunt de Ger, on s'uneix amb la riera de Coforn per a formar la riera de Ger.

100 ANDORRA - GEOGRAFIA

Montmalús, el  (Andorra)  Cim (2.751 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l'emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Montmaneu  (Anoia)  Municipi: 13,55 km², 709 m alt, 196 hab (2004). Situat a l'extrem occidental de la comarca, en bona part dins els altiplans de la Segarra, a la capçalera de l'Anoia. Hi ha pinedes, rouredes i carrascars. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà (cereals), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i l'avicultura, a més d'algunes activitats turístiques (indústria hotelera) al poble de la Panadella, dins el terme, al coll del mateix nom i a tocar de la carretera N-II de Lleida a Barcelona, a on destaca el Castellot (torre del 1242). La població, amb tot, ha experimentat un notable descens els darrers decennis. A la vila cal destacar l'església parroquial de Santa Maria, amb elements gòtics. Al terme també hi ha l'antic priorat de Sant Jordi de Riquer. Al cim de la Creu del Vent s'hi troben força antenes i repetidors de telecomunicacions, així com un radar meteorològic. Àrea comercial d'Igualada.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmany de Puiggraciós  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental) el 1981 formà el nou

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmarí  (Pont de Molins, Alt Empordà)  Antic castell

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Montmell, el  (Baix Penedès)  Municipi: 72,58 km2, 626 m alt, 498 hab (1999)

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmell, el  (Alt Camp / Baix Penedès)  Serra, entre les dues comarques

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montmellet  (Soleràs, Garrigues)  Despoblat, a l'est del poble

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Montmeló  (Vallès Oriental)  Municipi: 4,11 km², 79 m alt, 8.332 hab (1999)

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montmeló, Pere de  (Sicília ?, Itàlia, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou conseller del rei Frederic III de Sicília. En 1314-15 intervingué activament a la política del seu rei de cara a Tunis, on anà dues vegades. Era el temps en què el sobirà tunisenc Ibn-al-Lihyani deia que es convertiria al cristianisme, afirmació que no resultà certa però que no desmentí uns anys d'estreta amistat amb els regnes de Sicília i Catalunya-Aragó. Destronat Ibn-al-Lihyani per Abu-Bekr, Pere de Montmeló tractà de restablir el primer en 1319, amb reforços tramesos de Sicília.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montmeneu  (Seròs, Segrià)  Partida, al sud del municipi, al límit amb el de la Granja d'Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt), punt culminant de la línia divisòria d'aigües entre el Segre i l'Ebre, a l'oest de les Garrigues.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnar  (Vilanova de Meià, Noguera)  Caseria i antiga quadra (ort trad: Monnà), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, dins l'antic terme de Perauba.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montnegre  (Alacant, Alacantí)  Partida i caseria

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnegre  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Poble (467 m alt)

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Montnegre  (Xixona, Alacantí)  Parròquia

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnegre  (la Quart d'Onyar, Gironès)  Llogaret

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montnegre, baronia de  (Vallès Oriental)  Jurisdicció senyorial. Vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba. El castell de Montnegre s'alçava prop de l'església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d'ésser habitat des del s. XIV.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montnegre, el  (Maresme / Selva / Vallès Oriental)  Massís muntanyós de la Serralada Litoral (Montnegre de Ponent, 757 m alt) entre la Tordera i el coll Sacreu. S'estén per part de les tres comarques. Els vessants septentrionals limiten amb la Depressió Prelitoral, i amb la de la Selva pels contraforts orientals; amb la del Vallès per la part occidental. Té els cims més elevats (759 m alt) de la serralada de Marina. Hi ha importants masses forestals, amb vegetació de tipus mediterrani: pi pinyoner al nivell baix, i a partir dels 400 m apareixen alzines sureres i roures. La descomposició dels terrenys granítics afavoreix els conreus, establerts als replans corresponents als nivells d'erosió.

117 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montnegre, el  (Alt Empordà / Vallespir)  Cim (1.425 m alt) entre les dues comarques

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montnegre, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles

119 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montnegre de Mequinensa, el  (Mequinensa, Baix Cinca)  Altiplà (404 m alt) i partida, al nord de la vila, a l'interfluvi de l'Ebre i el Segre, a la zona de contacte amb els Monegres.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montner  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Veure> Tubau.

121 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Montner  (Rosselló)  Municipi: 10,97 km², 140 m alt, 244 hab (1999). Situat a la vall de l'Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d'Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l'est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l'Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil (1258) la frontera franco-catalana). La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l'elaboració de vins d'aperitiu i de vi amb denominació d'origen controlat, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d'arbres fruiters i d'hortalisses. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi. Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l'antiga torre de Montner (bastida a l'alta edat mitjana i subsistent encara el s XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell del mateix nom.

122 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Montner, serra de  (Vallespir)  Serra (1.315 m alt) de la comarca

Anar a:    [ Montf ]    [ Montfo ]    [ Montgr ]    [ Montj ]    [ Montl ]    [ Montmal ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans