descripció

Montfalcó  Despoblat recent (772 m alt) de l'antic mun. de Fet (Viacamp, Ribagorça), situat al cim d'una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei. La seva església depenia de la d'Estall.

F

G

Montfalcó d'Agramunt  Poble (389 m alt) del mun. d'Ossó de Sió (Urgell)

C

G

Montfalcó le Gros  Poble del mun. de Veciana (Anoia)

C

G

Montfalcó Murallat  Poble (601 m alt) del mun. de les Olugues (Segarra)

C

G

Montfalgars, el  Cim (1.610 m alt), entre les comarques de Garrotxa, Ripollès i Vallespir

C

G

Montfar  Poble del mun. de Sant Antolí i Vilanova (Segarra)

C

G

Montfar  Antiga quadra del mun. de Balaguer (Noguera)

C

G

Montfar-Sorts i Cellers, Dídac  (Barcelona, v 1600 - Terrassa, Vallès Occidental, 1652)  Historiador

C

B

Montfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista  (Barcelona, s. XVII - d 1671)  Diplomàtic

C

B

Montferrer  Municipi del Vallespir: 21,94 km2, 820 m alt, 221 hab (1999)

N

M

Montferrer  Poble (732 m alt) del mun. d'Aravell (Alt Urgell)

C

B

Montferrer, Guillem Arnau de  ( ? , s. XI)  Bisbe d'Urgell (1092-95)

C

B

Montferrer, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1675 per Lluís XIV de França

C

H

Montferrer i Castellbó  Municipi de l'Alt Urgell: 177,5 km2, 736 hab (1999)

C

Montferri  Municipi de l'Alt Camp: 19,21 km2, 229 m alt, 202 hab (2004). A la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l'avicultura. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab). El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l'església parroquial de Sant Bartomeu (s. XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora. Dins el terme hi ha el poble de Vilardida. Àrea comercial de Valls. (EUC) (SC)

 ENLLAÇOS: ALT CAMP INFO - Ajuntament de MONTFERRI - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

Montflorit  Barri de la ciutat de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Montflorit  Caseria del mun. de la Pobla Llarga (Ribera Alta), a 0,5 km del poble

V

G

Montflorit, Francesc de  (Monflorite ?, Aragó, s. XIII – s. XIV)  Escultor

E

B

Montfort  Municipi del Vinalopó Mitjà: 79,23 km2, 230 m alt, 5.178 hab (1999). (o Monforte del Cid) A la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat per les serres del Sit, d'Alcoraia i de Sant Pasqual. La vida econòmica local es basa en l'agricultura. El regadiu, en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. La vila, d'origen islàmic, és dominada per l'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus. Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d'Orito.

V

M

Montfort  Antic poble del comtat de Ribagorça, a la comarca de la Llitera

F

G

Montfort  Caseria del mun. de Vistabella del Maestrat (Alcalatén)

V

G

Montfort  (País Valencià, ? - ? )  Família d'impressors

V

B

Montfort, Ramon de  (Tolosa de Llenguadoc, s. XIII – Barcelona, 1338/39)  Cardenal mercedari

C

B

Montfort i Ascensi, Manuel  (València, s. XVIII – 1806)  Impressor i gravador

V

B

Montfort i Besades, Benet  (València, 1715 – 1785)  Impressor

V

B

Montfort i Gómez, Lluís  (València, 1780 – 1829)  Eclesiàstic i escriptor. Fill de Benet Montfort i Besades i de la seva segona muller, Lluïsa Gómez. Capellà castrense, dirigí (1813) el "Diario de Valencia" arran del final de l'ocupació francesa. Publicà Muerte de los cinco Mártires de la Patria, víctimas de la rendición de Valencia... (1814) i Los crímenes constitucionales de la Francia (1829), a més de nombroses obres de caràcter religiós i gramatical.

V

B

Montfort i Miquel, Antoni  (Calaf, Anoia, 1790 - ? , s. XIX)  Comerciant

C

B

Montfred  Antic castell (834 m alt) del mun. de Talavera (Segarra), situat al cim de la serra de Montfred, on s'assenta l'actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d'aigües de les conques de l'Anoia, del riu d'Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt. El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.

C

G

Montfullà  Poble del mun. de Bescanó (Gironès), situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la sèquia de Monar. L'església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona. Era lloc reial.

C

G

Montgai  Municipi de la Noguera: 28,92 km2, 286 m alt, 794 hab (1999)

C

M

Montgai  Llogaret del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça)

F

G

Montgai, serra de  Veure> Montsec d'Estall, el (Fet / Viacamp, Baixa Ribagorça)

F

G

Montgarri  Santuari i hospital (1.645 m alt) de la Vall d'Aran

C

G

Montgat  Municipi del Maresme: 2,83 km2, 20 m alt, 8.089 hab (1999)

C

M

Montgó, el  Promontori (96 m alt) entre les comarques de l'Alt i del Baix Empordà

C

G

Montgó, el  Sinclinal cretaci, entre els mun. de Dénia i Xàbia (Marina Alta)

V

G

Montgó, parc natural del  Espai natural protegit de la comarca de la Marina Alta

V

G

Montgofre  Llocs del mun. de Maó (Menorca), vora la costa de Tramuntana

B

G

Montgoi  Santuari (305 m alt) del mun. de Vilaverd (Conca de Barberà)

C

G

Montgons  Partida rural del mun. de Tarragona (Tarragonès)

C

G

Montgrí, el  Massís calcari entre l'Alt i el Baix Empordà. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d'inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes. Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses. Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud). El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m. Hi predominen els pins, arbres que s'adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís.

C

G

Montgrí, Guillem de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, v 1200 - ? , 1273)  Eclesiàstic

C

B

Montgrony  Veure> Mogrony (Gombrèn, Ripollès)

C

G

Montgrós, el  Contrafort (358 m alt) sud-occidental del massís de Garraf, al Garraf

C

G

Montgròs, turó del  Poblat ibèric del mun. del Brull (Osona)

C

H

Montiberri  Llogaret del mun. de Malpàs (Alta Ribagorça)

F

G

Montidiego, vall de  Vall tributària, per la dreta, de la vall d'Estós, a l'Alta Ribagorça

F

G

Montiel, santuari de  Santuari del mun. de Benaguasil (Camp de Túria)

V

G

Montilivi  Antic terme i actual barri de la ciutat de Girona (Gironès)

C

G

Montilla i Aguilera, José  (Iznajar, Còrdova, Andalusia, 1955 - )  Polític

C

B

Montiró  Poble del mun. del Ventalló (Alt Empordà)

C

G

Montis i Álvarez, Antoni  (Palma de Mallorca, 1749 – 1821)  Marquès de La Bastida

B

B

Montis i Boneo, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Escriptor i marquès de la Bastida

B

B

Montis i Pont i Vic, Guillem Ignasi  (Palma de Mallorca, 1774 – 1829)  Il·lustrat i polític

B

B

Monti-sion  Església i col·legi de jesuïtes, a Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Monti-sion de Porreres  Col·legi rural del mun. de Porreres (Mallorca Oriental). Sorgit el s. XVI entorn de l'oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498. Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s. XVIII, per l'ajuntament de Porreres. Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes. Fou suprimit el 1835. (GEC)

B

G

Mont-i-sol  Urbanització d'estiueig del mun. de l'Eliana (Camp de Túria)

V

G

Montitxelvo  Municipi de la Vall d'Albaida: 8,31 km2, 267 m alt, 612 hab (1999)

V

M

Montitxelvo, baronia de  Jurisdicció del País Valencià, concedida el 1343 a Vidal de Vilanova

V

H

Montiu, Cristòfol  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Científic i eclesiàstic

C

B

Montíver  Partida del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

Montjoi  Veïnat del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

Montjuïc  Muntanya (173 m alt) del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Montjuïc  Turó (219 m alt), entre els mun. de Girona i Sant Daniel (Gironès)

C

G

Montjuïc  Veure> Santa Àgueda (Ferreries, Menorca)

B

G

Montjuïc  Antiga quadra del mun. d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)

C

G

Montjuïc  Veïnat del mun. de Font-rubí (Alt Penedès), prop de la caseria de l'Avellà

C

G

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 26/gen/1641)  Fet d'armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc entre els barcelonins i les forces de Felip IV, comandades pel marquès de los Vélez, que intentaven de dominar Barcelona, vençut l'exèrcit reial, hagué de retirar-se a Tarragona.

C

H

Montjuïc, batalla de  (Barcelona, 14/set/1705)  Batalla de la Guerra de Successió

C

H

Montjuïc, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Jurista

C

B

Montjuïc, castell de  Fort construït al cim de la muntanya, a Barcelona

C

G

Montjuïc, Club de Natació  (Barcelona, 1944 - )  Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani. Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme. Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L'equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.

C

E

Montjuïc, Estadi Olímpic de  (Barcelona, 1929)  Estadi esportiu

C

E

Montjuïc, Jaume de  ( ? , s. XIII – 1290)  Conseller reial

C

B

Montjuïc, Jaume de  (Barcelona, s. XIII - ? , d 1321)  Jurista

C

B

Montjuïc, procés de  (Barcelona, 11 al 15/des/1896)  Procès militar

C

H

Montllat  Caseria del mun. de Culla (Alt Maestrat)

V

G

Montllats, els  Caseria del mun. de Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat)

V

G

Montlleó  Despoblat del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Montlleó  Despoblat, aturonat (706 m alt) del mun. de Sant Antolí i Vilanova (Segarra)

C

G

Montlleó  Caseria del mun. de Vistabella del Maestrat (Alcalatén), a la dreta del riu de Montlleó.

V

G

Montlleó, riu de  Curs d'aigua de la conca del Millars, neix a Aragó fins al País Valencià

V

G

Montlliure  Nom adoptat (1793-1804) per Montlluís (Alta Cerdanya)

N

H

Montllobar  Despoblat i antic terme del mun. de Fígols de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Montllor  Petit monestir d'origen i de situació desconeguda, al Pallars

C

H

Montllor, Joan Baptista  (Bocairent, Vall d'Albaida, s. XVI)  Eclesiàstic

V

B

Montllor i Mengual, Ovidi  (Alcoi, Alcoià, 4/feb/1942 – Barcelona, 1995)  Autor i intèrpret de cançons i actor. Un dels exponents del moviment de la Nova Cançó. Destacà per la qualitat interpretativa, fonamentada en unes sòlides bases teatrals, amb què criticà la realitat quotidiana del país. Entre les seves gravacions discogràfiques, amb textos propis i de diversos poetes catalans, excel·leixen Crònica d'un temps (1973), A Alcoi (1974) i Ovidi a l'Olympia. Com a actor, actuà a les companyies de Núria Espert i a l'Adrià Gual, i intervingué en films com Furtivos (1975), La verdad sobre el caso Savolta (1979), Companys, procés a Catalunya (1979) o La Teranyina (1990).

V

B

Montlluís  Municipi de l'Alta Cerdanya: 0,39 km2, 270 hab (1999)

N

M

Montlude, serra de  Alineació muntanyosa (2.517 m alt), a la Vall d'Aran

C

G

Montmadrona  Veure> Serralta (Oliola, Noguera)

C

G

Montmagastre  Poble del mun. d'Artesa de Segre (Noguera)

C

G

Montmagastre  Antic nom del castell de la Móra (Peralta de la Sal, Llitera)

F

G

Montmagastre, baronia de  Jurisdicció senyorial de la Franja de Ponent, creada el 1570

F

H