descripció

BA  (Barcelona, s. XVIII – 1957)  Sigla de la seca

C

Baban, Gracià  (País Valencià, s. XVII – València, 1675)  Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València. Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d'aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d'orquestra. (GEC)

V

B

Babel  Pseudònim amb que el pintor Francesc Xavier Nogués i Casas signava els seus dibuixos humorístics

B

B

Babel, el  Forma castellanitzada del Baver  (Alacant, Alacantí)

V

G

Babí, coll de  Depressió dels mun. de la Parròquia de Ripoll i Santa Maria de Besora (Ripollès)

C

G

Babiloni i de Castro, Manuel  ( ? , 1831 – Barcelona, 1872)  Pintor

C

B

Babís, els  Veïnat del mun. de Santa Maria de Besora (Ripollès)

C

G

Baborte, coma de  Coma de la vall Ferrera, al mun. d’Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

Babot, Mateu  (Catalunya, s. XIII)  Dignatari

C

B

Babot i Boixeda, Pere  (Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)  Metge endocrinòleg i analista clínic

C

B

Bac, Joan  (Vacarisses, Vallès Occidental, s. XVII – Barcelona, s. XVIII)  Teòleg

C

B

Bac, Sant Feliu del  Veure> Sant Feliu del Bac  (la Vall de Bianya, Garrotxa)

C

G

Bac, sot del  Petita i aspra vall del mun. de Montmany de Puiggraciós (Vallès Oriental)

C

G

Bac, vall del  Veure> la Vall del Bac  (la Vall de Bianya, Garrotxa)

C

G

Bac de Collsacabra, el  Gran masia i veïnat del mun. de Rupit i Pruit (Osona), a l'altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.

C

G

Bac de la Roda, el  Masia i veïnat del mun. d’Ogassa (Ripollès)

C

G

Bac de Roda  Pseudònim del militar i polític Francesc Macià i Ambert

C

B

Bac de Roda, el  Masia del mun. de les Masies de Roda (Osona)

C

G

Bacallar, Andreu  (Càller, Itàlia, s. XVI – Sàsser, Itàlia, 1612)  Bisbe de l'Alguer (1578-1605)

U

B

Bacallar i Sanna, Vicenç  (Càller, Itàlia, 1669 - l'Haia, Holanda, 1726)  Diplomàtic i historiador

U

B

Bacardí, Baltasar  (Barcelona, 1814 – 1888)  Arqueòleg

C

B

Bacardí i de Janer, Alexandre de  (Barcelona, 1815 – 1905)  Jurista. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil. Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català. (GEC)

C

B

Bacarot  Parròquia rural del mun. d’Alacant

V

G

Bacasis  Ciutat indígena dels lacetans (Bages)

C

H

Bach, Francesc  (Girona, s. XVIII)  Escriptor

C

B

Bach de Noguera, Lea  (París, França, 1883 - )  Arpista

U

B

Bach de Roda, Francesc  (Catalunya, s. XVII - ? , s. XVIII)  Guerriller

C

B

Bach i Núñez, Jaume  (Sabadell, Vallès Occidental, 1943 - )  Arquitecte

C

B

Bach i Targarona, Pere  (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 – Vic, Osona, 1866)  Eclesiàstic. Membre de l'Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835. Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el col·legi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa. (GEC)

C

B

Bachs, Jaume  (Barcelona, 1862 – 1909)  Cantant d'òpera

C

B

Bacià  (Girona ?, s. XIII - ? , s. XIV)  Jurisconsult

C

B

Bacies, prats de  Extens planell ramader als mun. de la Coma i la Pedra i Odén (Solsonès)

C

G

Bacigalupi, Andreu  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Militar

C

B

Baciver  Coma del mun. de Gil (Pallars Sobirà)

C

G

Baciver de Castanesa, el  Vall del mun. de Castanesa (Alta Ribagorça)

F

G

Bacivers, coma de  Coma de la vall de Carançà, al mun. de Fontpedrosa (Conflent)

N

G

Bacivers, puig de  Cim (2.680 m alt) dels mun. de Castell de Vernet (Conflent) i Prats de Molló (Vallespir)

N

G

Bacó, Francesc  (Girona ?, v. 1300 - Camprodon, Ripollès, 1372)  Teòleg escolàstic

C

B

Baçó, Jaume "Jacomart"  (València, 1413 – 1461)  Pintor. Fill d'un sastre estranger establert a València cap a l'any 1400. Hom ignora la seva formació. Fou coneixedor de les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau, treballà al Regne de València abans que Alfons el Magnànim el cridés a Nàpols, on residí com a pintor reial de 1443 a 1451, quan tornà a València. Treballà associat amb Jeroni Reixac, amb el qual féu el retaule de la Cena de la catedral de Sogorb. D'estil sobri i enèrgic, és autor del retaule de Sant Benet (catedral de València), d'un retrat d'Alfons de Borja (col·legiata de Xàtiva), i d'un Sant Jaume el Major i Sant Egidi (Museu de Belles Arts de València). (EUC)

V

B

Bacó i Despuig, Joan Antoni  (Palma de Mallorca, 1591 – 1665)  Religiós agustí i teòleg

B

B

Bada i Elias, Joan  (Barcelona, 1937 - )  Historiador i sacerdot

C

B

Badaín  Llogaret i santuari del mun. de Sin (Aragó). Fins al 1571 pertangué al bisbat de Lleida.

E

G

Badalona  Municipi del Barcelonès: 9 m alt, 22,2 km2, 209.635 hab (1999)

C

M

Badalona, Club de Futbol  (Badalona, Barcelonès, 1908 - )  Club esportiu

C

E

Badalona, Club Natació  (Badalona, Barcelonès, 1930 - )  Club esportiu

C

E

Badalona, mestre de  (Catalunya, s. XV)  Pintor anònim

C

B

Badals, Francesc  (Castellfollit de Riubregós, Anoia, s. XIX - ? , s. XIX)  Guerriller reialista

C

B

Badenes, Frederic  (València, 1879 - )  Pintor

V

B

Badenes i Dalmau, Francesc  (Alberic, Ribera Alta, 1859 – 1917)  Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de "Lo Rat Penat" de València. En els Jocs Florals d'aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta. Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc). Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics. (GEC)

V

B

Badia  Barri del mun. d’Osor (Selva), a l'esquerra de la riera d'Osor, a la dreta de la vila.

C

G

Badia, Antoni  (Ribagorça, s. XVII - ? , s. XVIII)  Guerriller

F

B

Badia, Eugeni  (Balaguer, Noguera, 1904 - )  Compositor i pianista

C

B

Badia, Josep  (Barcelona, 1777 - Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)  Eclesiàstic i polític

C

B

Badia, la  Veïnat del mun. de Serrallonga (Vallespir)

N

G

Badia, la  Llogaret, sagrera i cap del municipi de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

Badia, les Casetes de  Veure> les Casetes de Badia  (Montcada de l'Horta, Horta)

V

G

Badia, Oleguer  ( ? , s. XVIII)  Teòleg

C

B

Badia del Vallès  Municipi del Vallès Occidental: 120 m alt, 0,9 km2, 15.885 hab (1999)

C

M

Badia i Andreu, Salvador  (Torelló, Osona, 1847 - ? , s. XIX)  Metge

C

B

Badia i Capell, Miquel  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1906 – Barcelona, 28/abr/1936)  Polític. Fill d'una família camperola. Estudià el batxillerat a Lleida. El 1922 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis de pilot de la marina mercant a l'Escola de Nàutica i treballar a la vegada. Nacionalista radical, s'afilià a La Bandera Negra, participà en l'atemptat de Garraf contra Alfons XIII (1925). Per aquest motiu fou condemnat a dotze anys de presó. Amnistiat el 1930, fou nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català i, l'any 1934, cap superior d'Ordre Públic. Hagué d'exiliar-se després dels fets del 6 d'octubre d'aquell any i fou reposat en el càrrec el 1936. Es distingí per la persecució contra els homes de la CNT. Fou assassinat, amb el seu germà Josep, al carrer de Muntaner de Barcelona. (SC)

C

B

Badia i Casañas, Joan  (Girona, 1900 – 1923)  escriptor

C

B

Badia i Cerdà, Sebastià  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 - )  Escultor

C

B

Badia i Gabarró, Alfred  (Barcelona, 19/set/1912 - 1994)  Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l'apartat de filosofia de l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Segarra 1971). De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l'alba (1990). (SC)

C

B

Badia i Graells, Miquel  (Guissona, Segarra, 1926 - )  Músic

C

B

Badia i Leblich, Domènec "Ali Bei"  (Barcelona, 1766 - Damasc ?, Iran, 1818)  Viatger i escriptor

C

B

Badia i Lloret, Josep  (Balaguer, Noguera, 1906 - )  Pintor

C

B

Badia i Malagrida, Carles  (Olot, Garrotxa, 1890 - )  Diplomàtic i polític

C

B

Badia i Margarit, Antoni Maria  (Barcelona, 1920 - )  Lingüista

C

B

Badia i Marín, Vicent  (València, 1919 - )  Escriptor

V

B

Badia i Millàs, Concepció  (Barcelona, 1897 – 1975)  Soprano i professora de cant

C

B

Badia i Pàmies, Lola  (Barcelona, 22/mar/1951 - )  Filòloga medievalista. Especialista en Llull i la poesia posterior als trobadors. Entre les seves obres destaquen: Poesia catalana del s. XIV, Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll' (1983), Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària (1988), Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (1992). (SC)

C

B

Badia i Planas, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1904)  Compositor, violinista i professor d'arpa

C

B

Badia i Sarradell, Isidre  (Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)  Prelat

C

B

Badia i Vidiella, Pere  (Barcelona, 1889 - )  Pintor

C

B

Badoa, Joan  (Salses, Rosselló, 1870 - Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1945)  Poeta

N

B

Badorc, el  Llogaret del mun. de Piera (Anoia)

C

G

Badosa, Enric  (Barcelona, 1927 - )  Poeta i periodista

C

B

Badosa i Salvans, Ramon  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 - )  Dramaturg

C

B

Badrinas i Escudé, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)  Pintor i decorador

C

B

Baduell, coll de  Pas de la carretera entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental

C

G

Baell, el  Llogaret del mun. de Campelles (Ripollès), format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser. L'església de Sant Bartomeu es troba a 1.215 m d'altitud. (GEC)

C

G

Baells  Municipi de la Llitera: 610 m alt, 39,8 km2, 153 hab (1999). Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges. L'economia local es basa en l'agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d'animals de granja i l'apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva devallada de la població a partir del 1920. El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant de l'antic castell senyorial. Hi destaca l'església parroquial de Santa Maria. El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera. Àrea comercial de Lleida. (EUC) (SC)

F

M

Baells, la  Poble de Cercs (Berguedà)

C

G

Baells, pantà de la  Pantà regulador del Llobregat, a la comarca del Berguedà

C

G

Baén  Antic municipi del Pallars Sobirà, agregat el 1969 al de Gerri de la Sal

C

G

Baetulo  Nom d'una ciutat romana corresponent a l’actual Badalona (Barcelonès).

C

H

Báez i Espuny, Miquel "El Litri"  (Gandia, 1930 - )  Matador de toros

V

B

Baeza, Manuel  ( ? , 1915 - )  Pintor

C

B

Bagà  Municipi del Berguedà: 785 m alt, 42,99 km2, 2.083 hab (1999)

C

M

Bagà  Antiga abadia benedictina del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)

C

G