|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Estan ] [ Estanyo ] [ Estap ] [ Estatut ] [ Este ] [ Estell ] Des de Estana fins a Estelrich i Perelló, Joan Lluís
1 CAT GEO Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble i antic centre de l'antic mun. de Villec i Estana, situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist. 2 BAL GEO Estància, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cala, a la costa meridional de l'illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla. 3 CAT GEO Estany (Ponts, Noguera) Casal i església, que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme del Tossal, agregat el 1970 al de Ponts. 4 CAT BIO Estany, Arnau (Barcelona, s. XIV) Arquitecte i escultor 5 VAL GEO Estany, gola de l' (Sagunt, Camp de Morvedre) Gola 6 CAT MUN Estany, l' (Bages) Municipi: 870 m alt, 10,1 km2, 395 hab (1999)
8 AND GEO Estany, pla de l' (Andorra) Mullera a la capçalera del riu d'Arinsal 9 CAT GEO Estany, port de l' (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Petit port natural 10 CAT GEO Estany, puig de l' (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic volcà (606 m alt) 11 BAL GEO Estany, s' (Formentera, Eivissa) Vénda 12 CAT BIO Estany i Capella, Pere (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1865 – Madrid, 1923) Escultor 13 VAL BIO Estany i Rius, Joan (Alzira, Ribera Alta, 1903 - 1983) Compositor i director d'orquestra 14 CAT GEO Estany de Gallecs, ca l' (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Masia i enclavament (0,49 km2), entre els mun. de Mollet del Vallès i Palau-solità, vora el poble de Gallecs. 15 FRA GEO Estanya (Benavarri, Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Pilzà 16 VAL GEO Estanya (Cocentaina, Comtat) Veure> Alqueria d'Estanya, l' 17 CAT BIO Estanya ( ? , s. XV) Escriptor 18 CAT BIO Estanya, Joan ( ? , ? ) Abat de Poblet 19 CAT BIO Estanybós, Pere Guillem d' ( ? , s. XIV) Diplomàtic 20 CAT GEO Estanyet (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Veïnat 21 CAT GEO Estanyo, Er (Escunyau, Vall d'Aran) Petit estany 22 AND GEO Estanyó, l' (Canillo / Ordino, Andorra) Petit estany de les dues parròquies
24 CAT GEO Estanyol (Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Veure> Estanyet 25 CAT GEO Estanyol (Bescanó, Gironès) Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. L'església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d'un poblat ibèric (s. IV-III aC). 26 CAT BIO Estanyol, Àngel (Barcelona, 1480 – 1534) Teòleg tomista. Fou doctor de teologia a París. És autor del tractat Opera logicalia secundum via D. Thomae (Barcelona, 1504). 27 CAT BIO Estanyol, Arnau (Catalunya, s. XIV) Religiós carmelità. A instàncies de l'infant Jaume, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d'Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps. 28 CAT BIO Estanyol, Berenguer d' (Empúries, Alt Emporda, s. XIII - Atenes ?, Grècia, 1316) Cavaller 29 CAT BIO Estanyol, Bernat (Empordà, s. XIII – s. XIV) Cavaller 30 CAT BIO Estanyol, Guillem d' ( ? , s. XIII - Benifassà, Baix Maestrat, 1302) Abat de Poblet (1288-97) 31 BAL GEO Estanyol, s' (Llucmajor, Mallorca Oriental) Caseria 32 CAT BIO Estanyol i Colom, Josep (Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911) Jurista 33 CAT GEO Estanyons, pic d' (Vall d'Aran) Cim (2.056 m alt) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall de Comenge, damunt el poble de Bausén. 34 NOR GEO Estanyot, l' (el Barcarès, Rosselló) Petit estany litoral, a la Salanca; es troba al sud de l'estany de Salses, vora el grau de Sant Àngel. 35 CAT GEO Estanys (Llagostera, Gironès) Veïnat
37 CAT GEO Estaon (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Antic municipi: 1.237 m alt, 37,07 km2, annexat el 1972 a l'actual 38 CAT GEO Estapçada (la Vajol, Alt Empordà) Antic veïnat 39 CAT BIO Estapé i Pagès, Jaume (el Masnou, Maresme, 1842 – 1904) Escriptor i tenor d'òpera. Publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d'una Exposició (1889), etc. 40 CAT BIO Estapé i Rodríguez, Fabià (Portbou, Alt Empordà, 1923 - ) Economista polític 41 CAT BIO Estaper, Pere (Girona, s. XVII – Valladolid, Castella, s. XVII) Framenor 42 CAT BIO Estaper i Cros, Antoni (Barcelona, 1766 – 1821) Frare dominicà 43 BAL BIO Estapoll, Francesc (Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718) Franciscà 44 CAT GEO Estaques, cap d' (Lladurs / Odèn, Solsonès) Cim (1.353 m alt) dels dos municipis
46 CAT GEO Estaron (Escaló, Pallars Sobirà) Poble 47 CAT GEO Estartit, l' (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Poble, situat a la desembocadura del Ter. Primitiu nucli de pescadors, al s. XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l'interior. Cap a la meitat del s. XIX, amb l'auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava. 48 CAT BIO Estartús i Vilas, Llibert (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1945) Polític 49 CAT BIO Estasen i Cortada, Pere (Barcelona, 1855 – 1913) Advocat, filòsof, economista i geògraf
51 CAT GEO Estat, mola d' (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà) Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent. És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc. 53 CAT POL Estat Català (Barcelona, 18/jul/1922 – 1931) Moviment polític. Fundat per Francesc Macià, que propugnava la República Catalana. Exiliat el grup principal durant la Dictadura, organitzà des de l'exterior la insurrecció de Prats de Molló (1926), mentre el grup dissident Bandera Negra duia a terme l'anomenat complot de Garraf contra Alfons XIII. Caiguda la Dictadura, tornaren a Catalunya i participaren en el pacte de Sant Sebastià (1930). En fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya, fou un dels partits que s'hi integraren, mantenint-hi, però, una certa independència, tot i que alguns membres radicals formaren el Partit Proletari, i altres de més conservadors, el Partit Nacionalista Català. 54 CAT POL Estat Català (Catalunya, jun/1936 – ) Partit polític. Format per iniciativa de Josep Dencàs. Reuní el grup paramilitar Nosaltres Sols!, el Partit Nacionalista Català i alguns sectors de les Joventuts d'Esquerra d'Estat Català. Tingué com a portaveus "Estat Català" i el "DIari de Barcelona" (fins al jul/1937). Després de la guerra civil, participà en el Front Nacional de Catalunya (1939) i menà una activitat clandestina (1945-60). Reaparegué per l'abril de 1976, mantingué una presència testimonial sota la direcció de J. Planchart, i es fixà com a objectiu la independència dels Països Catalans. 55 CAT POL Estat Català - Partit Proletari (Catalunya, 1932 – gen/1934) Partit polític. Fundat pel sector més radical d'Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d'un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó. El seu òrgan de premsa fou "L'Insurgent" (1932). 52 FRA GEO Estatats, pic d' (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.951 m alt) 56 CAT GEO Estats, pica d' (Lladorre, Pallars Sobirà) Cim (3.143 m alt) 57
CAT POL Estatut
d'Autonomia de Catalunya del 1918
(Catalunya, 25/gen/1918 - )
Projecte d'estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S'hi adherí, el 26 de gener, l'Assemblea de Municipis del
Principat. Era l'adaptació d'unes bases d'autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans. La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d'una comissió extraparlamentària encarregada d'elaborar un projecte d'autonomia de
Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de
Marcel·lí Domingo, la redacció de l'Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries. Preveia el govern autònom de
Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l'estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies, Malgrat que no arribà al congrés a causa de l'oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de
Núria, sobre el qual influí. 58 CAT POL Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 (Catalunya, 18/des/1979 - ) Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d'octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d'Espanya. Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. L'Estatut atribueix a l'administració de Catalunya unes competències exclussives i altres de compartides, amb possibilitat d'ampliació de competències, i estableix l'oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l'Estat. Un precedent fou l'Estatut de Catalunya de 1932. 62 VAL POL Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana del 1982 (País Valencià, 10/jul/1982 - ) Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78), però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l'actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.). 59 BAL POL Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983 (Illes Balears, 25/feb/1983 - ) Llei orgànica de règim autonòmic. Iniciat el 1977, el procés de l'elaboració fou llarg i complex. Es caracteritza principalment per la potenciació dels Consells Insulars i l'establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes. Reconeix el català com a llengua oficial, juntament amb el castellà. 60 BAL POL Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931 (Illes Balears, jul/1931 - ) Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, amb l'assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23/jul/1931. Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l'ala esquerrana dels partits polítics (amb l'única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l'avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents. Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l'estatut impediren que reeixís. 61
VAL POL Estatut
d'Autonomia del País Valencià del 1931
(País Valencià, jul/1931 – 1939)
Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l'anomenat
Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l'altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població. L'arribada del Bienni Negre (nov/1933) paralitzà les campanyes. A partir del feb/1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l'inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren. 63 CAT POL Estatut de Catalunya del 1932 (Catalunya, 9/set/1932 - 5/abr/1938) Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l'Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular. Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10/ago/1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra. Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l'ordre públic. El català esdevingué idioma oficial juntament amb el castellà, i la Universitat de Barcelona rebé un règim especial d'autonomia. L'estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l'exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral. La crisi del 6/oct/1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l'empresonament dels seus dirigents. El gen/1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l'Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l'estat amb funcions de president de la Generalitat. Després de les eleccions de feb/1936, fou restablert totalment l'Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat. Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l'abolició de l'Estatut, que es féu efectiva amb l'ocupació de Catalunya. 64 CAT POL Estatut de la Mancomunitat de Catalunya (Catalunya, 9/gen/1914 – 1930) Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya. Proposat per l'assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26/mar/1914. 65 CAT POL Estatut de Sau Veure> Sau, Estatut de 66 CAT POL Estatut Interior de Catalunya del 1933 (Catalunya, 25/mai/1933 – 1939) Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d'aplicar les disposicions de l'Estatut del 1932. Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat. 67 CAT POL Estatut Interior de Catalunya del 1979 (Catalunya, 1979 - ) Conjunt de lleis. Novament amb vigència un Estatut d'autonomia (1979), el Parlament de Catalunya aprovà la configuració legal de l'autogovern de Catalunya mitjançant una sèrie de lleis, com ara les del Consell Consultiu (feb/1981), la del Parlament (mar/1982) i la del Síndic de Greuges (feb/1984), conegudes també com les lleis de l'Estatut Interior de Catalunya. 68 NOR/CAL GEO Estaüja, riu d' (Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya) Riu entre els dos municipis
70 CAT GEO Estavill (la Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà) Poble 71 CAT EMP Estebanell i Pahisa SA (Catalunya, 1927 - ) Societat de filatura de cotó 72 CAT BIO Estefania ( ? , s. XI) Dama 73 CAT BIO Estefania ( ? , s. XI) Dama 74 CAT BIO Estefania d'Urgell ( ? , s. XI – s. XII) Dama 75 CAT BIO Estefania d'Urgell ( ? , s. XII - d 1144) Comtessa de Pallars Jussà 76 CAT GEO Estela, cogulló d' (Castellar del Riu, Berguedà) Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge. 77 CAT EMP Estela, Editorial (Barcelona, 1958 – 1971) Editorial 78 CAT BIO Estela, Josep (Pals, Baix Empordà, ? - ) Compositor 79 CAT GEO Estela, l' (Piera, Anoia) Veure> Santa Magdalena de l'Estela 80 CAT GEO Estela, l' (Cabanelles, Alt Empordà) Poble 81 CAT BIO Estela, Miquel (Barcelona, s. XV) Comanador i escriptor 82 CAT GEO Estela, puig (Ogassa / Pardines, Ripollès) Cim (2.007 m alt) entre els dos municipis 83 CAT GEO Estela, puig (Ridaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Cim (1.359 m alt) entre els dos municipis 84 NOR GEO Estela, puig de l' (Arles / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Contrafort (1.159 m alt) dels dos municipis
86 BAL BIO Estela i Ponç, Miquel (Palma de Mallorca, 1666 - Jaca, Osca, Aragó, 1721) Eclesiàstic i escriptor 87 CAT GEO Estelareny (Anserall, Alt Urgell) Llogaret 88 NOR GEO Estelat, gorg (Noedes, Conflent) Estany 89 VAL HIS Estell, l' (Sueca, Ribera Baixa) Antiga illa de l'Albufera 90 CAT GEO Estella, bassa de l' (Tortosa, Baix Ebre) Estany o albufera
92 CAT BIO Esteller, Joan Baptista ( ? , s. XIX) Militar 93 CAT BIO Esteller i Melià, Adolf (Alcanar, Montsià, 1899 – Bombai, India, 1984) Jesuïta 94 VAL GEO Estellers, mas d' (Baix Maestrat) Veure> Sant Jordi del Maestrat. 95 VAL BIO Estellers, Miquel (País Valencià, s. XV - Castelló de la Plana, 1521) Dirigent agermanat
97 VAL BIO Estellès i Gadea, Gerard (València, 1833 – 1906) Polític i advocat 98 VAL BIO Estellés i Rams, Salvador (València, 1839 – 1861) Escriptor i litògraf 99 BAL BIO Estelrich i Artigues, Joan (Felanitx, Mallorca, 1896 – París, França, 1958) Escriptor i polític 100 BAL BIO Estelrich i Fuster, Pere (Santa Margalida, Mallorca, 1845 - Palma de Mallorca, 1912) Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l'Institut Balear, i, al cap d'un quant temps, catedràtic d'agricultura. Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera. És autor, d'entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885). Dirigí la revista "El Porvenir de Mallorca". 101 BAL BIO Estelrich i Perelló, Joan Lluís (Artà, Mallorca, 1856 – Palma de Mallorca, 1923) Escriptor
Des de Estana fins a Estelrich i Perelló, Joan Lluís l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Estan ] [ Estanyo ] [ Estap ] [ Estatut ] [ Este ] [ Estell ]
|
|
|
