1

2

1

Estana  Poble i antic centre de l'antic mun. de Villec i Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya), situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist.

C

G

2

Estància, cala  Cala del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), a la costa meridional de l'illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla.

B

G

3

Estany  Casal i església del mun. de Ponts (Noguera), que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme del Tossal, agregat el 1970 al de Ponts.

C

G

4

Estany, Arnau  (Barcelona, s. XIV)  Arquitecte i escultor

C

B

5

Estany, gola de l'  Gola del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

6

Estany, l'  Municipi del Bages: 870 m alt, 10,1 km2, 395 hab (1999)

C

M

7

Estany, monestir de l'  Antiga abadia del mun. de l'Estany (Bages)

C

G

8

Estany, pla de l'  Mullera a la capçalera del riu d'Arinsal, a Andorra

A

G

9

Estany, port de l'  Petit port natural del mun. de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

C

G

10

Estany, puig de l'  Antic volcà (606 m alt) del mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

11

Estany, s'  Vénda del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

12

Estany i Capella, Pere  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1865 – Madrid, 1923)  Escultor

C

B

13

Estany i Rius, Joan  (Alzira, Ribera Alta, 1903 - 1983)  Compositor i director d'orquestra

V

B

14

Estany de Gallecs, ca l'  Masia i enclavament del mun. de Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

C

G

15

Estanya  Poble de l'antic mun. de Pilzà (Benavarri, Ribagorça)

F

G

16

Estanya  Veure> Alqueria d'Estanya, l' (Cocentaina, Comtat)

V

G

17

Estanya  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

18

Estanya, Joan  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

19

Estanybós, Pere Guillem d'  ( ? , s. XIV)  Diplomàtic

C

B

20

Estanyet  Veïnat del mun. del Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

C

G

21

Estanyo, Er  Petit estany del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)

C

G

22

Estanyó, l'  Petit estany de les parròquies de Canillo i d'Ordino (Andorra)

A

G

23

Estanyo, serra d'Er  Alineació muntanyosa entre els antics mun. Escunyau i Vilac (Viella, Vall d'Aran), separa les valls de la Garona i del riu Salient, des del bony de Garòs (2.173 m alt) fins damunt Viella.

C

G

24

Estanyol  Veure> Estanyet (Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)

C

G

25

Estanyol  Poble (202 m alt) del mun. de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. L'església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d'un poblat ibèric (s. IV-III aC).

C

G

26

Estanyol, Àngel  (Barcelona, 1480 – 1534)  Teòleg tomista. Fou doctor de teologia a París. És autor del tractat Opera logicalia secundum via D. Thomae (Barcelona, 1504).

C

B

27

Estanyol, Arnau  (Catalunya, s. XIV)  Religiós carmelità. A instàncies de l'infant Jaume, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d'Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps.

C

B

28

Estanyol, Berenguer d'  (Empúries, Alt Emporda, s. XIII - Atenes ?, Grècia, 1316)  Cavaller

C

B

29

Estanyol, Bernat  (Empordà, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

30

Estanyol, Guillem d'  ( ? , s. XIII - Benifassà, Baix Maestrat, 1302)  Abat de Poblet (1288-97)

C

B

31

Estanyol, s'  Caseria del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

32

Estanyol i Colom, Josep  (Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911)  Jurista

C

B

33

Estanyons, pic d'  Cim (2.056 m alt) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall d'Aran de Comenge, damunt el poble de Bausén.

C

G

34

Estanyot, l'  Petit estany litoral del mun. del Barcarès (Rosselló)

N

G

35

Estanys  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

36

Estanys, Jep dels  Sobrenom de Josep Bussons, dirigent absolutista

C

B

37

Estaon  Antic municipi del Pallars Sobirà: 1.237 m alt, 37,07 km2, annexat el 1972 al de la Vall de Cardós

C

G

38

Estapçada  Antic veïnat del mun. de la Vajol (Alt Empordà)

C

G

39

Estapé i Pagès, Jaume  (el Masnou, Maresme, 1842 – 1904)  Escriptor i tenor d'òpera. Publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d'una Exposició (1889), etc.

C

B

40

Estapé i Rodríguez, Fabià  (Portbou, Alt Empordà, 1923 - )  Economista polític

C

B

41

Estaper, Pere  (Girona, s. XVII – Valladolid, Castella, s. XVII)  Framenor

C

B

42

Estaper i Cros, Antoni  (Barcelona, 1766 – 1821)  Frare dominicà

C

B

43

Estapoll, Francesc  (Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)  Franciscà

B

B

44

Estaques, cap d'  Cim (1.353 m alt) dels mun. de Lladurs i Odèn (Solsonès)

C

G

45

Estaràs  Municipi de la Segarra: 596 m alt, 20,9 km2, 187 hab (1999)

C

M

46

Estaron  Poble del mun. d'Escaló (Pallars Sobirà)

C

G

47

Estartit, l'  Poble del mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

G

48

Estartús i Vilas, Llibert  (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1945)  Polític

C

B

49

Estasen i Cortada, Pere  (Barcelona, 1855 – 1913)  Advocat, filòsof, economista i geògraf

C

B

50

Estasén i Pla, Lluís  (Barcelona, 1890 – 1947)  Excursionista i escalador

C

B

51

Estat, mola d'  Cim (1.126 m alt) de les comarques d'Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà

C

G

53

Estat Català  (Barcelona, 18/jul/1922 – 1931)  Moviment polític. Fundat per Francesc Macià, que propugnava la República Catalana. Exiliat el grup principal durant la Dictadura, organitzà des de l'exterior la insurrecció de Prats de Molló (1926), mentre el grup dissident Bandera Negra duia a terme l'anomenat complot de Garraf contra Alfons XIII. Caiguda la Dictadura, tornaren a Catalunya i participaren en el pacte de Sant Sebastià (1930). En fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya, fou un dels partits que s'hi integraren, mantenint-hi, però, una certa independència, tot i que alguns membres radicals formaren el Partit Proletari, i altres de més conservadors, el Partit Nacionalista Català.

C

P

54

Estat Català  (Catalunya, jun/1936 – )  Partit polític. Format per iniciativa de Josep Dencàs. Reuní el grup paramilitar Nosaltres Sols!, el Partit Nacionalista Català i alguns sectors de les Joventuts d'Esquerra d'Estat Català. Tingué com a portaveus "Estat Català" i el "DIari de Barcelona" (fins al jul/1937). Després de la guerra civil, participà en el Front Nacional de Catalunya (1939) i menà una activitat clandestina (1945-60). Reaparegué per l'abril de 1976, mantingué una presència testimonial sota la direcció de J. Planchart, i es fixà com a objectiu la independència dels Països Catalans.

C

P

55

Estat Català - Partit Proletari  (Catalunya, 1932 – gen/1934)  Partit polític. Fundat pel sector més radical d'Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d'un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó. El seu portaveu fou "L'Insurgent".

C

P

52

Estatats, pic d'  Cim (2.951 m alt) del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

56

Estats, pica d'  Cim (3.143 m alt) del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

57

Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1918  (Catalunya, 25/gen/1918 - )  Projecte d'estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S'hi adherí, el 26 de gener, l'Assemblea de Municipis del Principat. Era l'adaptació d'unes bases d'autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans. La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d'una comissió extraparlamentària encarregada d'elaborar un projecte d'autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l'Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries. Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l'estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies, Malgrat que no arribà al congrés a causa de l'oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.

C

P

58

Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979  (Catalunya, 18/des/1979 - )  Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d'octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d'Espanya. Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. L'Estatut atribueix a l'administració de Catalunya unes competències exclussives i altres de compartides, amb possibilitat d'ampliació de competències, i estableix l'oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l'Estat. Un precedent fou l'Estatut de Catalunya de 1932.

C

P

62

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana del 1982  (País Valencià, 10/jul/1982 - )  Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78), però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l'actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).

V

P

59

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983  (Illes Balears, 25/feb/1983 - )  Llei orgànica de règim autonòmic. Iniciat el 1977, el procés de l'elaboració fou llarg i complex. Es caracteritza principalment per la potenciació dels Consells Insulars i l'establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes. Reconeix el català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

B

P

60

Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931  (Illes Balears, jul/1931 - )  Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, amb l'assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23/jul/1931. Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l'ala esquerrana dels partits polítics (amb l'única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l'avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents. Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l'estatut impediren que reeixís.

B

P

61

Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1931  (País Valencià, jul/1931 – 1939)  Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l'anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l'altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població. L'arribada del Bienni Negre (nov/1933) paralitzà les campanyes. A partir del feb/1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l'inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.

V

P

63

Estatut de Catalunya del 1932  (Catalunya, 9/set/1932 - 5/abr/1938)  Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l'Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular. Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10/ago/1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra. Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l'ordre públic. El català esdevingué idioma oficial juntament amb el castellà, i la Universitat de Barcelona rebé un règim especial d'autonomia. L'estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l'exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral. La crisi del 6/oct/1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l'empresonament dels seus dirigents. El gen/1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l'Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l'estat amb funcions de president de la Generalitat. Després de les eleccions de feb/1936, fou restablert totalment l'Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat. Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l'abolició de l'Estatut, que es féu efectiva amb l'ocupació de Catalunya.

C

P

64

Estatut de la Mancomunitat de Catalunya  (Catalunya, 9/gen/1914 – 1930)  Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya. Proposat per l'assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26/mar/1914.

C

P

65

Estatut de Sau  Veure> Sau, Estatut de

C

P

66

Estatut Interior de Catalunya del 1933  (Catalunya, 25/mai/1933 – 1939)  Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d'aplicar les disposicions de l'Estatut del 1932. Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat.

C

P

67

Estatut Interior de Catalunya del 1979  (Catalunya, 1979 - )  Conjunt de lleis. Novament amb vigència un Estatut d'autonomia (1979), el Parlament de Catalunya aprovà la configuració legal de l'autogovern de Catalunya mitjançant una sèrie de lleis, com ara les del Consell Consultiu (feb/1981), la del Parlament (mar/1982) i la del Síndic de Greuges (feb/1984), conegudes també com les lleis de l'Estatut Interior de Catalunya.

C

P

68

Estaüja, riu d'  Riu als mun. d'Estavar (Alta Cerdanya) i Llívia (Baixa Cerdanya)

N

G

69

Estavar  Municipi de l'Alta Cerdanya: 1.215 m alt, 9,2 km2, 409 hab (1999)

N

M

70

Estavill  Poble del mun. de la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà)

C

G

71

Estebanell i Pahisa SA  (Catalunya, 1927 - )  Societat de filatura de cotó

C

N

72

Estefania  ( ? , s. XI)  Dama

C

B

73

Estefania  ( ? , s. XI)  Dama

C

B

74

Estefania d'Urgell  ( ? , s. XI – s. XII)  Dama

C

B

75

Estefania d'Urgell  ( ? , s. XII - d 1144)  Comtessa de Pallars Jussà

C

B

76

Estela, cogulló d'  Contrafort (1.847 m alt) del mun. de Castellar del Riu (Berguedà)

C

G

77

Estela, Editorial  (Barcelona, 1958 – 1971)  Editorial

C

N

78

Estela, Josep  (Pals, Baix Empordà, ? - )  Compositor

C

B

79

Estela, l'  Veure> Santa Magdalena de l'Estela (Piera, Anoia)

C

G

80

Estela, l'  Poble del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

81

Estela, Miquel  (Barcelona, s. XV)  Comanador i escriptor

C

B

82

Estela, puig  Cim (2.007 m alt) dels mun. d'Ogassa i Pardines (Ripollès)

C

G

83

Estela, puig  Cim (1.359 m alt) dels mun. de Ridaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

C

G

84

Estela, puig de l'  Contrafort (1.159 m alt) dels mun. d'Arles i Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

N

G

85

Estela, puig de l'  Cim (1.738 m alt) de les comarques del Rosselló, Vallespir i Conflent

N

G

86

Estela i Ponç, Miquel  (Palma de Mallorca, 1666 - Jaca, Osca, Aragó, 1721)  Eclesiàstic i escriptor

B

B

87

Estelareny  Llogaret del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

88