|
|
|
Anar a: [ Estan ] [ Estanyo ] [ Estap ] [ Estatut ] [ Este ] [ Estell ] L'adversitat sol revelar el talent; la prosperitat el sol amagar. (Horaci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble i antic centre de l'antic mun. de Villec i Estana, situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estància, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cala, a la costa meridional de l'illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany (Ponts, Noguera) Casal i església, que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme del Tossal, agregat el 1970 al de Ponts. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estany, gola de l' (Sagunt, Camp de Morvedre) Gola de la zona de marjal dita l'Estany, prop del límit amb el terme de Puçol (Horta). 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany, monestir de l' (l'Estany, Bages) Antiga abadia agustiniana (Santa Maria de l'Estany) d'estil romànic, avui parròquia del municipi. Fou un dels centres clericals més actius del peís impulsada per la reforma gregoriana. Rebé en el s XII nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l'església i iniciar la important obra del claustre. El 1395 l'incendi de l'abadia feu que restés abandonada 41 anys. El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l'església, i la recuperació fou lenta i mai total. El 1775 la comunitat era totalment extingida. En 1966-71 es restaurà l'església actual, d'una sola nau i creuer amb tres absis, que substitueix un temple del s X, fou consagrada l'any 1133 per Oleguer i els bisbes de Vic i de Girona. El seu claustre, gairebé quadrat, té 72 columnes, corresponent-ne 18 a cada ala, posades de dues en dues. Els magnífics capitells no conserven el primitiu ordre; presenten esculpits temes del Nou Testament, costums, flors i fauna del país, heràldica i motius fantàstics. L'església conserva l'imatge de la Mare de Déu de l'Estany alletant el Nen, en alabastre, i cinc sarcòfags del s XIV. A l'actual rectoria hom ha instal·lat un petit museu de peces antigues, documents i records. 8 ANDORRA - GEOGRAFIA Estany, pla de l' (Andorra) Mullera de la capçalera del riu d'Arinsal, al peu del pic del pla de l'Estany (2.851 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany, puig de l' (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic volcà (606 m alt) 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estany, s' (Formentera, Eivissa) Vénda 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estany i Capella, Pere (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1865 – Madrid, 1923) Escultor 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estany i Rius, Joan (Alzira, Ribera Alta, 1903 - 1983) Compositor i director d'orquestra 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estany de Gallecs, ca l' (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Masia i enclavament (0,49 km2), entre els mun. de Mollet del Vallès i Palau-solità, vora el poble de Gallecs. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estanya (Benavarri, Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Pilzà 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estanya (Cocentaina, Comtat) Veure> Alqueria d'Estanya, l' 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanya, Joan ( ? , ? ) Abat de Poblet 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanybós, Pere Guillem d' ( ? , s. XIV) Diplomàtic 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyet (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Veïnat 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyo, Er (Escunyau, Vall d'Aran) Petit estany 22 ANDORRA - GEOGRAFIA Estanyó, l' (Canillo / Ordino, Andorra) Petit estany de les dues parròquies 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyo, serra d'Er (Viella, Vall d'Aran) Alineació muntanyosa (o Estanho), entre els antics mun. Escunyau i Vilac, separa les valls de la Garona i del riu Salient, des del bony de Garòs (2.173 m alt) fins damunt Viella. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyol (Bescanó, Gironès) Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. L'església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d'un poblat ibèric (s. IV-III aC). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Àngel (Barcelona, 1480 – 1534) Teòleg tomista. Fou doctor de teologia a París. És autor del tractat Opera logicalia secundum via D. Thomae (Barcelona, 1504). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Arnau (Catalunya, s. XIV) Religiós carmelità. A instàncies de l'infant Jaume, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d'Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Berenguer d' (Empúries, Alt Emporda, s. XIII - Atenes ?, Grècia, 1316) Cavaller 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol, Bernat (Empordà, s. XIII – s. XIV) Cavaller 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estanyol, s' (Llucmajor, Mallorca Oriental) Caseria 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estanyol i Colom, Josep (Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911) Jurista 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanyons, pic d' (Vall d'Aran) Cim (2.056 m alt) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall de Comenge, damunt el poble de Bausén. 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estanyot, l' (el Barcarès, Rosselló) Petit estany litoral, a la Salanca; es troba al sud de l'estany de Salses, vora el grau de Sant Àngel. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estanys (Llagostera, Gironès) Veïnat 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaon (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l'actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d'Estaon. La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al s XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (s XII), d'una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d'Art de Catalunya); a l'absis es representava el Pantocràtor, i a l'hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc. Dins l'antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estapçada (la Vajol, Alt Empordà) Antic veïnat. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estapé i Pagès, Jaume (el Masnou, Maresme, 1842 – 1904) Escriptor i tenor d'òpera. Publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d'una Exposició (1889), etc. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estapé i Rodríguez, Fabià (Portbou, Alt Empordà, 1923 - ) Economista polític 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estaper, Pere (Girona, s. XVII – Valladolid, Castella, s. XVII) Framenor 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estapoll, Francesc (Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718) Franciscà 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaques, cap d' (Lladurs / Odèn, Solsonès) Cim (1.353 m alt) dels dos municipis 45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaron (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.071 m alt), situat en un coster del vessant occidental de la serra d'Aurati, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca. La seva església parroquial (Sant Sebastià) depèn de la d'Aidí. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estartús i Vilas, Llibert (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1945) Polític 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estasen i Cortada, Pere (Barcelona, 1855 – 1913) Advocat, filòsof, economista i geògraf 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estasén i Pla, Lluís (Barcelona, 1890 – 1947) Excursionista i escalador 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estat, mola d' (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà) Cim (1.126 m alt) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent. És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades, Mont-ral, Vimbodí i Montblanc. 53 CATALUNYA - POLÍTICA
54 CATALUNYA - POLÍTICA Estat Català (Catalunya, jun/1936 – ) Partit polític. Format per iniciativa de Josep Dencàs. Reuní el grup paramilitar Nosaltres Sols!, el Partit Nacionalista Català i alguns sectors de les Joventuts d'Esquerra d'Estat Català. Tingué com a portaveus "Estat Català" i el "DIari de Barcelona" (fins al jul/1937). Després de la guerra civil, participà en el Front Nacional de Catalunya (1939) i menà una activitat clandestina (1945-60). Reaparegué per l'abril de 1976, mantingué una presència testimonial sota la direcció de J. Planchart, i es fixà com a objectiu la independència dels Països Catalans. 55 CATALUNYA - POLÍTICA Estat Català - Partit Proletari (Catalunya, 1932 – gen/1934) Partit polític. Fundat pel sector més radical d'Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d'un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó. El seu òrgan de premsa fou "L'Insurgent" (1932). 52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Estatats, pic d' (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.951 m alt) 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1918 (Catalunya, 25/gen/1918 - ) Projecte d'estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S'hi adherí, el 26 de gener, l'Assemblea de Municipis del Principat. Era l'adaptació d'unes bases d'autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans. La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d'una comissió extraparlamentària encarregada d'elaborar un projecte d'autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l'Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries. Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l'estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies, Malgrat que no arribà al congrés a causa de l'oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 (Catalunya, 18/des/1979 - ) Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d'octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d'Espanya. Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. L'Estatut atribueix a l'administració de Catalunya unes competències exclussives i altres de compartides, amb possibilitat d'ampliació de competències, i estableix l'oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l'Estat. Un precedent fou l'Estatut de Catalunya de 1932. 62 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
59 ILLES BALEARS - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983 (Illes Balears, 25/feb/1983 - ) Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l'elaboració fou llarg i complex, fins que pel jun/1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l'estatut seguiria la via de l'article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de des/1981 l'Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d'Estatut. Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, AP intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l'article 143. Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l'establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà. Quant a l'organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President. 60 ILLES BALEARS - POLÍTICA Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931 (Illes Balears, jul/1931 - ) Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, amb l'assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23/jul/1931. Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l'ala esquerrana dels partits polítics (amb l'única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l'avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents. Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l'estatut impediren que reeixís. 61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
63 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut de Catalunya del 1932 (Catalunya, 9/set/1932 - 5/abr/1938) Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l'Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular. Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10/ago/1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra. Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l'ordre públic. El català esdevingué idioma oficial juntament amb el castellà, i la Universitat de Barcelona rebé un règim especial d'autonomia. L'estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l'exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral. La crisi del 6/oct/1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l'empresonament dels seus dirigents. El gen/1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l'Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l'estat amb funcions de president de la Generalitat. Després de les eleccions de feb/1936, fou restablert totalment l'Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat. Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l'abolició de l'Estatut, que es féu efectiva amb l'ocupació de Catalunya. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut de la Mancomunitat de Catalunya (Catalunya, 9/gen/1914 – 1930) Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya. Proposat per l'assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26/mar/1914. 65 CATALUNYA - POLÍTICA
66 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut Interior de Catalunya del 1933 (Catalunya, 25/mai/1933 – 1939) Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d'aplicar les disposicions de l'Estatut del 1932. Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat. 67 CATALUNYA - POLÍTICA Estatut Interior de Catalunya del 1979 (Catalunya, 1979 - ) Conjunt de lleis. Novament amb vigència un Estatut d'autonomia (1979), el Parlament de Catalunya aprovà la configuració legal de l'autogovern de Catalunya mitjançant una sèrie de lleis, com ara les del Consell Consultiu (feb/1981), la del Parlament (mar/1982) i la del Síndic de Greuges (feb/1984), conegudes també com les lleis de l'Estatut Interior de Catalunya. 68 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Estaüja, riu d' (Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya) Riu, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d'Angost. És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d'Éguet, que devallen del roc de la Calm. Separa els dos termes. 69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Estavar (Alta Cerdanya) Municipi: 1.215 m alt, 9,2 km2, 409 hab (1999) 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - EMPRESA Estebanell i Pahisa SA (Catalunya, 1927 - ) Societat de filatura de cotó 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania ( ? , s. XI) Dama 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania ( ? , s. XI) Dama 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania d'Urgell ( ? , s. XI – s. XII) Dama 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estefania d'Urgell ( ? , s. XII - d 1144) Comtessa de Pallars Jussà 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, cogulló d' (Castellar del Riu, Berguedà) Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge. 77 CATALUNYA - EMPRESA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estela, Josep (Pals, Baix Empordà, ? - ) Compositor 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, l' (Piera, Anoia) Veure> Santa Magdalena de l'Estela 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, l' (Cabanelles, Alt Empordà) Poble, situat al sector nord-occidental del terme, en un contrafort de la serra que separa les valls de la Muga i del Manol. L'església parroquial de Santa Maria, romànica, actualment en estat d'abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d'Arles, consagrada el 957. Depengué, des del s XII, del monestir de Lledó. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estela, Miquel (Barcelona, s. XV) Comanador i escriptor 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, puig (Ogassa / Pardines, Ripollès) Cim (2.007 m alt) entre els dos municipis 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estela, puig (Ridaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela (o Estella), alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s'estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i els puigs de Sant Miquel i Estela. Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l'est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont. 84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estela, puig de l' (Rosselló / Vallespir / Conflent) Cim (1.738 m alt) de les tres comarques 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estela i Ponç, Miquel (Palma de Mallorca, 1666 - Jaca, Osca, Aragó, 1721) Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III. Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721. Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino... (1702), a més d'altres obres en llatí. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estelareny (Anserall, Alt Urgell) Llogaret 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estelat, gorg (Noedes, Conflent) Estany (2.110 m alt), el més gran dels estanys de Noedes, a la capçalera d'aquesta vall, al peu del massís de Madres. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Estell, l' (Sueca, Ribera Baixa) Antiga illa de l'Albufera, que dóna nom a una caseria (les Cases de l'Estell), a la zona d'arrossars entre el Palmar i el Perelló. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - MUNICIPI
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteller, Joan Baptista ( ? , s. XIX) Militar 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esteller i Melià, Adolf (Alcanar, Montsià, 1899 – Bombai, India, 1984) Jesuïta 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estellers, mas d' (Baix Maestrat) Veure> Sant Jordi del Maestrat. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellés, Ramon (València, ? - ) Compositor 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellès i Gadea, Gerard (València, 1833 – 1906) Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol), diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899). 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estellés i Rams, Salvador (València, 1839 – 1861) Escriptor i litògraf 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Artigues, Joan (Felanitx, Mallorca, 1896 – París, França, 1958) Escriptor i polític 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Fuster, Pere (Santa Margalida, Mallorca, 1845 - Palma de Mallorca, 1912) Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l'Institut Balear, i, al cap d'un quant temps, catedràtic d'agricultura. Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera. És autor, d'entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885). Dirigí la revista "El Porvenir de Mallorca". 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estelrich i Perelló, Joan Lluís (Artà, Mallorca, 1856 – Palma de Mallorca, 1923) Escriptor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913). Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l'Academia Española i de la de San Fernando, entre d'altres.
Anar
a: [ Estan ]
[ Estanyo ] [ Estap ] [
Estatut ]
[ Este ] [ Estell ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Estellencs