[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Puigb ]    [ Puigcerda ]    [ Puigdo ]    [ Puigg ]    [ Puigm ]    [ Puigo ]

Qualsevol cosa que vulguis o somiïs que pots fer, comença-la. La determinació té geni, poder i màgia. (J.W. von Goethe)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigbac, Guillem de  (Sant Feliu de Torelló, Osona, s. XIII – Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Segons Pere Tomic, una filla seva fou amistançada del rei Sanç de Mallorca. Aquest tingué tres filles d'aquest enllaç. Les tres es casaren respectivament amb Galceran de Pinós, Gilabert de Cruïlles i Pere de Talarn.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbacó  (Torelló, Osona)  Masia i molí, a l'extrem septentrional del terme, prop del riu Ges. És esmentada ja el s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230. Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV.

3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Puigbalador  (Capcir)  Municipi: 19,46 km², 1.460 m alt, 101 hab (1999), (pop: Pibaladó). Estès des de la conca de l'Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats. Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d'alta muntanya. Pedreres d'ònix. Turisme d'hivern (estació d'esquí a Riutort) i d'estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població. El poble és situat a l'esquerra de l'Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir. El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbarral  (Terrassa, Vallès Occidental)  Veure> Santa Magdalena de Puigbarral.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigberenguer  (Manresa, Bages)  Partida

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigblanch, Antoni  Nom com signava el polític i escriptor Antoni Puig i Blanch.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigblanch, Martí  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Vidrier

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbó  (Gombrèn, Ripollès)  Veure> Sant Martí de Puigbó

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigbó i Valeri, Josep  (Olot, Garrotxa, 1958 - )  Periodista

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbordell, el  (Lleida, Segrià)  Partida, centrada pel puig Bordell, a l'oest de la ciutat, actualment urbanitzada.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcalent  (Regencós, Baix Empordà)  Veïnat, al sud del poble

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puigcampana, el  (Finestrat, Marina Baixa)  Muntanya eminent (1.410 m alt)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcercós  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble de l'antic mun. del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn. La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigcercós, Bernadí de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Jurista

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Puigcerdà  (Baixa Cerdanya)  Municipi i capital de la comarca: 18,6 km², 1.202 m alt, 6.699 hab (1999)

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigcerdà, corregiment de  (Catalunya)  Demarcació administrativa, creada el 1716 pel decret de Nova Planta. Comprenia l'antiga vegueria de Puigcerdà i la sots-vegueria de Ribes. El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigcerdà, vegueria de  (Catalunya)  Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l'antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó. En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcerver  (Senterada, Pallars Jussà)  Poble (986 m alt)

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcerver  (Alforja, Baix Camp)  Santuari (786 m alt)

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puigcerver, Andreu  (Alacant, 1701 – València, 1765)  Religiós jesuïta

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puigcerver, Felip  (Illes Balears, 1745 – 1821)  Filòsof i frare dominicà

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigcorbé i Benaiges, Joan Josep  (Barcelona, 1955 - )  Actor cinematogràfic i director teatral

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Puigdàlber  (Alt Penedès)  Municipi: 0,40 km², 238 m alt, 337 hab (1999)

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdassalit  (Torelló, Osona)  Masia

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigdassalit, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1705 a Francesc de Puigdassalit

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigdefrancor  (Camprodon, Ripollès)  Antic nucli de poblament i vil·la rural, dins l'antic terme de Freixenet de Camprodon, a l'interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904. El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon (952). El nom primitiu és Pugna francorum, cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren un aquest lloc una victòria.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdelfí  (Perafort, Tarragonès)  Poble, a l'esquerra del Francolí, a l'oest del cap del municipi. La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià. El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigdemàger  (els Prats de Rei, Anoia)  Antic poble i castell

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigdengolas i Barella, Josep  (Barcelona, 1906 – 1987)  Pintor

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdetiula  (Cunit, Baix Penedès)  Caseria, al nord del terme.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdolena  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)  Sanatori antituberculós (819 m alt)

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigdollers i Macià, Josep  (Roda de Ter, Osona, 1866 – Barcelona, 1908)  Escriptor i economista. Especialitzat en qüestions financeres. Fou fundador de la revista comercial "Mercurio" (1901) i escriví Las relaciones entre España y América (1902), Escuela Naval de Comercio i Comunicaciones internacionales de España.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdorca  (Balsareny, Bages)  Masia i antic lloc

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigdorfila, Pere de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Eclesiàstic, diplomàtic i bisbe de Palència

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-ermengol  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Antiga església i lloc

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigfarner  (Aguilar de Boixadors, Bages)  Antic castell i parròquia

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puigfell  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Veure> Puifell.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigflorit de Fluvià  (Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigforniu  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Veure> Puiforniu

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigfred  (Mediona, Alt Penedès)  Masia i caseriu

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puiggarí, Antoni  (Perpinyà, 1815 – 1890)  Militar i erudit

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí, Miquel  ( ? , s. XIX – Argentina, 1889)  Científic

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puiggarí, Pere  (Perpinyà, 1768 – 1854)  Militar i escriptor. Dedicat als estudis literaris i històrics, s'especialitzà en els referents a la llengua i literatura catalanes. Fundà la revista "Le Publicateur des Pyrénées Orientales". Obres seves són Catalogue biografique des évéques d'Elne, Leçons de langue espagnole, Grammaire espagnole-française i Grammaire catalane. Fou oncle d'Antoni Puiggarí.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí, Ramon  (Barcelona, 1820 – 1894)  Dibuixant. El 1851 anà a París amb Eusebi Planas, on residí fins al 1854. Són molt conegudes les seves auques, capçaleres de romanços, litografies, sainets, etc. També conreà la caricatura política; en aquest camp col·laborà en diverses revistes com "La Flaca", "La Madeja Política" i "El Tupé".

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí i Llobet, Josep  (Barcelona, 1821 – 1903)  Historiador de l'art i dibuixant

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí i Pastor, Lluís  (Barcelona, 1863 - Molins de Rei, Baix Llobregat, 1926)  Actor i autor teatral

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggener i Fernández, Lluís  (Barcelona, 1851 – 1918)  Escultor. Format al taller de Vallmitjana. És autor de l'estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l'any 1887 i premiada l'any següent en ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l'any 1936, l'actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original. També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l'any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables. És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l'original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggener-Orís i Boïl d'Arenós, Raimunda de  ( ? , ? )  Muller de Pere de Sentmenat i Copons

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puiggraciós  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental)  Santuari

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Puiggròs  (Garrigues)  Municipi: 9,85 km², 334 m alt, 254 hab (2004). Situat a l'extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d'Urgell i prop del canal d'Urgell. Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfalfs, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d'Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el s XV, molt probablement sobre un d'anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l'església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el s. XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Puiggròs

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigjaner, Lluís  (Barcelona, s. XIX – 1918)  Escultor

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigjaner i Bagaria, Ignasi  (Barcelona, 1914 - Saint-Cloud, Alts de Sena, França, 1984)  Pintor

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-l'agulla  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Santuari

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigllançada, el  (Berguedà  Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, dins de la comarca

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigllat i Amigó, Marià  (Tona, Osona, s XIX - Roma, Itàlia, 1870)  Prelat. Fou consagrat bisbe de Lleida el 1862, com a successor del bisbe Uriz. Fou succesït a la diòcesi per Tomàs Costa.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigllorenç  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic castell de la vall d'Àneu, proper a Unarre.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmaçana  (Mur, Pallars Jussà)  Caseria i església

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmadrona  (Baix Llobregat)  Veure> el Papiol.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmal  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Veure> Santa Llúcia de Puigmal.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmal  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Sant Vicenç de Puigmal (la Parròquia de Ripoll).

61 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmal, el  (Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès)  Muntanya (2.913 m alt) dels Pirineus Orientals, entre els mun. S'estén en direcció sud-oest - nord-est i separa les valls del Segre i del Freser; els seus vessants orientals limiten amb la vall de Núria, i els sud-occidentals amb la vall del Rigard. Per la collada de Finestrelles (al nord-est) enllaça amb un conjunt muntanyós que arriba fins al pic d'Eina. Al quaternari hi davallaven glaceres; hi resten testimonis de l'erosió glacial (circs, valls en forma de U). Quant als materials, el contacte entre les pissarres silurianes i gneis ha determinat l'aparició de profundes gorges (com la de Núria). La vegetació consta de prats entre els 2.000 i els 2.400 m, més avall comença el bosc (pi negre a les parts més altes i pi roig a les baixes). Estació d'esports d'hivern al municipi d'Er. Estació d'esquí del Puigmal

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmanyons  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Veure> Puimanyons.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puigmarí i Funes, Pere  (Rosselló, s. XVI - Bellpuig d'Urgell, Urgell, 25/des/1634)  Eclesiàstic. Frare benedictí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. En 1631 era nomenat bisbe de Solsona, substituint Miquel dels Sants de Sant Pere, ja absent i promogut a arquebisbe de Granada. Celebrà sínodes diocesans en 1631 i 1634. Publicà un ritual el 1633. Fou succeït a la diòcesi per Diego Serrano de Sotomayor.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puigmola, la  (Barx, Safor)  Colònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puigmolar  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Veure> Puimolar.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Mediona, Alt Penedès)  Masia i antiga quadra, al sud-oest de Sant Joan de Mediona.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Llogaret, a la dreta de la riera de Ribes.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Caseria

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigmoltó  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia)  Antiga quadra

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigmoltó, Berenguer de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puigmoltó i Mayans, Enric  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1829 – València, 1900)  Militar. Primer vescomte de Miranda. Era del cos d'enginyers. Lluità al Principat contra els matiners (1848) i a Madrid contra els insurrectes del 1856. Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d'Alfons XII. El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València. Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada (1878). El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puignau, Francesc  (Perpinyà, s. XVI – s. XVII)  Notari i arxiver

73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Puig-oltrer  (Perpinyà, Rosselló)  Despoblat.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-oriol  (Lluçà, Osona)  Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada el s XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a ponent del nucli de Lluçà. Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en féu centre d'una de les seves batllies (n'eren batlles naturals els hereus del mas).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigpalter  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Veïnat i antiga parròquia (Sant Jaume), al sector oriental del terme.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigpardines  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Poble

77 CATALUNYA - CULTURA

Puigpardines, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Personatge imaginari. Suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat, presentat com a autor d'una fantasiosa crònica d'interès nobiliari, titulada Sumari d'Espanya, que vol aparèixer com a escrita per inducció del comte Ramon Arnau Berenguer, que caldria identificar amb Ramon Berenguer III (1093-1131), i que en realitat fou redactada vers la fi del s XV.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Puigpardines, Francesc de  (Grècia, ? - ? )  Noble

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Puigpardines, Galceran de  (Grècia, ? - ? )  Noble

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puigpedrós, el  (Alta Cerdanya)  Veure> Campquerdós, serra de

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Puigpelat  (Alt Camp)  Municipi: 9,63 km², 252 m alt, 734 hab (2004). Situat entre els rius Gaià i Francolí, a les terres lleugerament ondulades del mig de la comarca, a l'est i molt a prop de Valls. Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Important indústria paperera, de serveis i de la construcció. Església parroquial de Santa Maria, barroca. Dins el terme, santuari de Nostra Senyora de l'Hospitalet (o de la Mare de Déu de la Llet); vestigis romans: un edifici, sepultures i aqüeducte. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - Ajuntament de PUIGPELAT - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigperdiguers  (la Pobla de Montornès, Tarragonès)  Antic nom de Montornès

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigpiqué i Raurich, Francesc  (Manresa, Bages, 1861 – Barcelona, 1943)  Farmacèutic

84 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Puigpunyent  (Mallorca Occidental)  Municipi: 41,60 km², 223 m alt, 1.223 hab (1999), (ant: Perpunyent). Situat al sector oest de l'illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d'Estellencs la separen de la costa. La població viu de l'agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s'hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (s XVIII). El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l'antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d'Andratx. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament de Puigpunyent

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigredó, Miquel de  ( ? , s. XIV)  Militar

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-redon  (Llaners de Solsonès, Solsonès)  Llogaret

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Puig-reig  (Berguedà)  Municipi: 46,23 km², 455 m alt, 4.171 hab (2004). Situat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s'estén a banda i banda del Llobregat, i és accidentat i en gran part cobert de bosc. L'agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan s XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: Can Marçal, Can Ponç, Can Vidal, l'Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l'alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. El poble és al peu de les ruïnes de l'antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l'església parroquial de Sant Martí, romànica. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de Cal Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollat, l'antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l'antic monestir de Sant Julià de Puig-reig. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament de Puig-reig

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-reig, monestir de  (Puig-reig, Berguedà)  Antic monestir

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-rodon  (Campdevànol, Ripollès)  Antic poble i parròquia

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-roig  (Olèrdola, Alt Penedès)  Masia i antiga quadra

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puig-roig  (Benavarri, Ribagorça)  Veure> Purroi.

Anar a:    [ Puigb ]    [ Puigcerda ]    [ Puigdo ]    [ Puigg ]    [ Puigm ]    [ Puigo ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans