A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Torres i G ]    [ Torres i R ]    [ Torret ]    [ Torri ]    [ Torroella i C ]    [ Torroja i O ]

Tots els homicides legals comencen robant a un home el seu llenguatge en nom del mateix llenguatge. (Roland Barthes)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Garcia, Antoni  (Balaguer, Noguera, 1943 - )  Futbolista

2 MÓN - BIOGRAFIA

Torres i Garcia, Joaquim  (Montevideo, Uruguai, 28/jul/1874 – 8/ago/1949)  Pintor i teòric de l'art

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Gost, Bartomeu  (sa Pobla, Mallorca, 1905 - 1989)  Eclesiàstic

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Grau, Jaume  (Barcelona, 1879 – 1945)  Arquitecte (1903). Entre les seves obres figuren nombroses mostres d'arquitectura funerària i la casa central de Correus a Barcelona, dirigida aquesta amb Josep Goday.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Guasch, Ramon  (Barcelona, v 1905 - ? , Baix Empordà, 1936)  Aviador

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Jordi, Pere Antoni  (Tarragona, 1844 - les Masies, Conca de Barberà, 1901)  Polític

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Maeso, Domènec  (València, 1895 – 1980)  Anarco-sindicalista

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Marco, Pilar  (València, s. XX - )  Mezzosoprano. Debutà el 1940. Ha cantat òpera i sarsuela als millors teatres lírics d'Europa i d'Amèrica del Sud.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres Martínez, Manuel de  (La Unión, Múrcia, 1903 - Almoradí, Baix Segura, 1960) Economista

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Mestres, Estanislau  (Barcelona, 11/abr/1926 - )  Escriptor. De formació autodidàctica i actiu en el món de l'excursionisme. Es donà a conèixer amb reculls de narracions breus, com Fum d'ara (1959) i La xera (1962, premi Víctor Català), als quals seguiren El foc i la cua (1966) i Foc a l'albera (1974), Com a novel·lista, adscrit a un realisme personal, ha publicat L'altre demà (1964), Els ulls i la cendra (1966), Els camins (1966), La derrota (1966), Castelladral (1969), Estimada Teresa (1974), La bossa de Bielsa (1977) i El mal que m'heu fet (1978, premi La Dida 1977). També ha publicat reportatges sobre la guerra civil: La batalla de l'Ebre (1971), La caiguda de Barcelona (1978), Indrets i camins de la batalla de l'Ebre (1990); el recull d'entrevistes Els escriptors catalans parlen (1973), i altres llibres com El Pirineu (1970), Excursionisme i franquisme (1979) i Visió de l'alta Garrotxa (1987).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Monsó, Francesc  (Girona, 1922 - )  Escultor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Girona i treballà amb l'escultor Monjo. Fundà el grup Postectura. Tanmateix el seu art ha evolucionat vers l'abstracció i ha assolit una sòlida expressivitat, a més d'introduir nous materials (polièster, resines sintètiques) i el color. Ha exposat repetidament a Girona, a Barcelona i en altres ciutats de la Península. Li han estat atorgats el premi Juli González (1959) i el primer premi d'escultura a la III Biennal d'Alexandria.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Oliva, Joan  (Sallent de Llobregat, Bages, 1674 - Roma, Itàlia, 1754)  Eclesiàstic i escriptor

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Orive, Manuel  (València, 1851 – 1925)  Periodista

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Perenya, Màrius  (Lleida, 30/ago/1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29/des/1942)  Poeta. Era fill del polític d'esquerres Humbert Torres i germà de Víctor. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Visqué molts anys al sanatori de Puig d'Olena, on morí de tuberculosi. La malaltia i el sentiment de la guerra civil fan de la mort una presència constant en la seva poesia. D'altra banda, hi ha alhora un sentiment religiós molt personal i que ha estat força discutit des dels angles ortodox i heterodox. Les Poesies de Màrius Torres (Mèxic, 1947, reeditades a Barcelona diverses vegades, amb successives incorporacions de poemes inèdits) han gaudit de molta popularitat. El tema de l'amor hi es també una constant, tractat amb serenor i enmig d'un simbolisme sovint inextricable. Independent, fill encara del noucentisme, és un dels poetes més purament lírics de la postguerra.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Perenya, Víctor  (Lleida, gen/1915 - )  Polític. Fill d'Humbert Torres i germà de Màrius. Militant d'ERC des del 1931, combaté durant la guerra civil i fou comissari polític abans d'exiliar-se a França (1939). Fou secretari general de la presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla (1948-54) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Tarradellas. tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d'ERC. Ha estat elegit diputat pel Parlament de Catalunya, el qual, a més, el designà senador a Madrid.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torres i Pérez, Daniel  (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents, 1958 - )  Autor de còmics

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Planas, Sebastià  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Polític

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Ramis, Vicenç Xavier  (Palma de Mallorca, 1974 - )  Nedador paralímpic

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Reyató, Jacint  (Barcelona, 1850 – 1925)  Poeta. Cal remarcar la seva obra d'artesà en serralleria artística. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya, col·laborà a "La Renaixensa" i, poeta característic dels Jocs Florals, fou proclamat mestre en gai saber (1890). La seva obra s'aplegà a Poesies (1926).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Robert, Guillem  (Palma de Mallorca, 1755 – 1829)  Pintor i escultor. Dirigí l'Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d'inspiració religiosa.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Rossell, Ramon  (Barcelona, 1889 - v 1973)  Escriptor. Fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona. De la seva poesia, popular i floralesca, cal destacar Sonatines (1916), De la meva ciutat comtal (1960) i Cançons i recordances (1968).

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Sancho, Miquel  (Palma de Mallorca, 1797 - v 1885)  Escultor i pintor

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Sancho, Salvador  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Torrens, Manuel  (Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)  Advocat i escriptor

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Tribó, Josep  (Mollerussa, Pla d'Urgell, 1899 - Mauhausen, Àustria, 1941)  Pedagog nacionalista. Juntament amb l'anarquista Alair animà la revista àcrata "Voluntad", de Saragossa. Treballà (amb Puig i Elias i la companya de Nin) a l'Escola Farigola, després Natura, del Clot, i el 1932, en una Acadèmia Racionalista del Guinardó. En el període de la guerra civil, impulsà les col·lectivitzacions a Valls, Móra d'Ebre, Falset i el Masroig, on exercia de mestre i propagava l'ideari racionalista. Acabada la guerra civil, s'exilià, i fou empressonat pels nazis i assassinat al camp de concentració de Mauthausen juntament amb quatre deixebles seus. De la seva obra escrita cal assenyalar: Al pueblo, cultura, fullet de la Biblioteca Cultural de Saragossa, i Elogi de la mentida.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Trovad, Joan  (Illes Balears, s. XIX)  Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d'anatomia a la Societat Econòmica d'Amics del País, de Palma, membre de l'Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments. Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d'alguns poemes.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torres i Tur, Elies  (Eivissa, 1944 - )  Arquitecte i paisatgista

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torres i Vilaró, Ramir  (Barcelona, 1877 - Begues, Baix Llobregat, v 1938)  Poeta i dibuixant. Fill de Jacint Torres i Reyató. S'especialitzà en dibuix a la ploma i el retrat. Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 (De la costa brava), i publicà el volum Llevantines (1923). Traduí al català diverses obres d'escriptors anglesos.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorres i Vilata, Josep  (Barcelona, 1869 – 1937)  Actor i locutor radiofònic

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Torres Torres  (Camp de Morvedre Municipi: 11,58 km2, 168 m alt, 421 hab (1999)

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torres Torres, baronia de  (País Valencià, 1466)  Jurisdicció vinculada per Joan de Vallterra

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torresbeces  (Olèrdola, Alt Penedès)  Despoblat

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torrescassana i Sallarés, Francesc  (Barcelona, 1845 – 1918)  Pintor

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàTorre-serona  (Segrià)  Municipi: 5,79 km2, 197 m alt, 339 hab (2004). Situat en un terreny pla entre el canal de Pinyana, per la clamor de Reguer Gran o de Segrià, i la plana del nord de la ciutat de Lleida. L'agricultura és fonamentalment de regadiu, amb conreus de cereals, fruiters, oliveres i farratges. Predomina el règim d'explotació directa. Ramaderia ovina i porcina. Avicultura. Indústria química, metal·lúrgica, alimentària i de la construcció. Al poble destaca l'església parroquial dedicada a l'Assumpció. Ullroig és un agregat unit a Tossal, del municipi veí de Torrefarrera. Pel terme, s'hi han fet troballes arqueològiques, com al Calvari. L'origen de la població es remunta a l'any 1149, quan es concedeix la torre Pallaresa al comte de Pallars. El 1195 ja apareix amb el nom actual. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Torre-serona

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaTorre-somera  (la Vall d'Almonesir, Alt Palància)  Despoblat.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torret  (Sant Lluís, Menorca)  Caseria, al sud del poble. L'antiga companyia de Torret comprenia les caseries de Torret i de s'Ullastrar.

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa)  Despoblat.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, cala de sa  (Maó, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, entre el cap de Monsènyer Vives i l'illa d'en Colom, prop del lloc o possessió de sa Torreta.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, illa de sa  (Formentera, Eivissa Illot de la costa occidental de l'illa de s'Empalmador, davant la cala de sa Torreta.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torreta, la  (la Palma de Gandia, Safor)  Caseria

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torreta, la  (València, Horta)  Caseria

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorreta, la  (Priorat)  Veure> Torre de Fontaubella, la

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreta, la  (Montmajor, Berguedà)  Petita església

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torreta, punta de sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Punta penyalosa

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta de Canals, la  (Canals, Costera)  Antiga baronia que comprenia l'actual municipi

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torreta de l'Orri, la  (Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà)  Cim (2.437 m alt) (o pic de l'Orri) del massís muntanyós que separa les comes de Rubió de la Ribalera, entre els dos municipis.

47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta de Manuel, la  (Manuel, Ribera Alta)  Antic poble. Era un antic lloc de moriscs (20 focs el 1609), fou repoblat el 1611 pels monjos de Sant Miquel dels Reis (València). El 1646 tenia 13 focs. El 1836 fou agregat a Manuel, vila amb la qual forma conurbació.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torreta de Navarrés, la  (Navarrés, Canal de Navarrés)  Despoblat, prop de la font de la Marquesa.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTorretallada, la  (la Font de la Figuera, Costera)  Caseria, al nord del terme.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torretrencada  (Ciutadella, Menorca)  Caseria

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraTorrevella  (Baix Segura)  Municipi: 71,4 km2, 10 m alt, 42.278 hab (1999), (cast: Torrevieja). Situat al litoral mediterrani, a la zona de parla castellana del País Valencià, inclou les salines de Torrevella i de la Mata, que, explotades des del s XVIII, són les més importants d'Europa: d'ençà que el 1928 un canal les enllaçà, formen una única explotació. El port de Torrevella és aprofitat també per a activitats de pesca. Els conreus ocupen una extensió reduïda i la seva influència dins l'economia local és molt minsa: ametllers, vinya, cereals, cítrics i hortalisses. Torrevella és un gran centre turístic, amb molts apartaments a la costa i urbanitzacions, a més d'una nombrosa oferta hotelera. Notable ascens demogràfic. La ciutat és al sud del promontori del cap Cerver; va ésser reconstruïda després del fort terratrèmol del 21/mar/1829 amb cases d'una sola planta; l'església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887; obtingué el títol de ciutat el 1926. Depèn de les àrees comercials d'Elx i d'Alacant.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrevellisca  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Caseria, al nord del poble.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torrevieja  (Torrevella, Baix Segura)  Nom castellà de la ciutat.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaTorre-xiva  (Alt Millars)  Municipi: 11,99 km2, 73 hab (1999)

55 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraTorricó, el  (Llitera)  Municipi: 32,03 km2, 265 m alt, 1.448 hab (1999), (cast: Altorricón). Situat al sud de Tamarit de Llitera, terme del qual va ésser segregat el 1935, en un terreny pla, a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb el Segrià. Predomina l'agricultura de regadiu sobre la de secà, gràcies a l'aprofitament d'aigües derivades del canal d'Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi, moresc), fruiters i hortalisses, als sectors regats, i els de cereals, olivera i vinya, als de secà. Ramaderia ovina i porcina; avicultura i granges de conills. Cooperatives agrícoles. Indústries derivades del sector agropecuari, tèxtil, energètic i del metall. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Bartomeu. El terme comprèn, a més, el poble de Cuquet i l'antiga església de Sant Bartomeu del Torricó. Àrea comercial de Lleida.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torró  (Xàtiva, Costera)  Enclavament (3,59 ha)

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Torrocelles  (Llucena, Alcalatén)  Despoblat

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torroella  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Antiga masia

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)  Masia i antic castell (595 m alt)

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorroella  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Veure> Sant Martí de Torroella.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Torroella, Guillem de  (Illes Balears, s. XIV)  Escriptor

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Pere de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s. XV - ? - d 1475)  Militar i escriptor

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Pere de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Ponç Guillem de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XII – 1226)  Noble. Fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia. El 1202 signà amb el seu pare un conveni d'amistat amb Pere I. Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d'Ullà. El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d'aquests amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló, que era ajudat per Jaume I. Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir. El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroella, Ponç Guillem de  ( ? , s. XIII)  Noble

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella, Ramon de (o de Torrelles(Illes Balears, s. XIII - 1266)  Prelat. Era possiblement germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i de Guillem de Montgrí. Fou el primer bisbe de Mallorca.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroella de Baix  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Poble

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàTorroella de Fluvià  (Alt Empordà)  Municipi: 16,73 km2, 9 m alt, 418 hab (2004). Situat en un terreny pla, a l'esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d'inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petita àrees cobertes de pins i alzines. Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d'aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l'església parroquial de Sant Cebrià és romànica (s. XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i de Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Canyà. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Torroella de Fluvià

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Torroella de Montgrí  (Baix Empordà Municipi: 65,34 km2, 31 m alt, 8.265 hab (1999)

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torroella de Montgrí, comtat de  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1907 a Robert Robert i Suris, amb la grandesa d'Espanya. Continua en la mateixa família.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroella de Montgrí, mestre de  (Catalunya, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'una taula amb la representació de la Verge de la Llet, que pel seu estil palesa la influència dels germans Serra, encara que mostra una original expressivitat.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Torroella de Mont-ras  (Fonteta, Baix Empordà)  Antic poble

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Bastons, Joan Baptista  (Girona, 1873 – 1929)  Escriptor. Era advocat. Col·laborà a "Lo Geronès" i a d'altres publicacions periòdiques. És autor dels llibres Lo dret civil gironí (1899), Índice sistemático de lo publicado en los treinta volúmenes de Certámenes de la Asociación Literaria de Gerona (1872-1901), L'Estudi General o Universitat Literària de Girona (1906), Memoria y catálogo de impresos del Archivo provincial (1926) i La jueria de Banyoles (1928).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Cardoner, Josep  (Garriguella, Alt Empordà, 1871 - ? , ? )  Polític republicà

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroella i Plaja, Miquel  (Fitor, Vulpellac, Baix Empordà, 1858 – 1899)  Escriptor. Funda "El Pallafrugellense" i col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Cançons de Nadal i Cançons de la sega, i dels treballs La cuestión corchera i Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del Sr. Pella y Forgas (1892).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTorroella la Vella  (Navars, Bages Veure> Sant Salvador de Torroella.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Torroelles, les  (Palau-savardera, Alt Empordà)  Veïnat, a la plana del sector meridional del terme.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Agnès de  ( ? , s. XIII)  Dama

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Arnau de  ( ? , s. XII)  Noble

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Arnau de  (Catalunya ?, s. XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d'Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d'Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella. Era germà del prelat Guillem.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Berenguer de  ( ? , s. XII)  Noble

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Eldiardis de  ( ? , ? )  Filla de Ramon de Torroja

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja, Guillem de  (Catalunya, s. XII – Tarragona, 1174)  Eclesiàstic i polític. Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions. Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l'arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l'arquebisbe Bernat Tort a causa de l'emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160). A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d'Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l'arquebisbat de Tarragona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Hug de  (Catalunya, s. XII - Marsella, França, 1221)  Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d'Hug Ponç de Bas. L'any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d'Hug Ponç. La lloctinencia passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d'aquest. En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d'usurpar el comtat d'Urgell. Fou l'encarregat de pladejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa. Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d'Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Pere de  (Catalunya, s. XII)  Noble i religiós. Fou abat del monestir de Vilabertran. El 1163 assistí a la fundació del monestir de Ponts, feta per Ermengol VII i Dolça, comtes d'Urgell.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja, Ramon de  ( ? , v 1153 - v 1195)  Noble

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja, Ramon de  ( ? , s. XII)  Noble

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratTorroja del Priorat  (Priorat)  Municipi: 13,04 km2, 331 m alt, 149 hab (2004). Situat al nord de Falset, a la vall mitjana del riu de Siurana, als últims estreps del Montsant. Una gran part del terme municipal, de llicorelles, forma part del Priorat estricte i és molt trencat i inculte, ocupat per la vegetació natural (pasturatges, garriga i bosc). Agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La seva producció vinícola és una de les més preades del Priorat pel seu gust i força alcohòlica. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Com totes les poblacions de la comarca, sofreix un fort corrent emigratori. El poble és en un tossal, a l'esquerra del riu de Siurana; església parroquial és dedicada a sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs. Àrea comercial de Reus. El lloc, que estigué fortificat (hi ha restes de la torre Roja), fou una de les poblacions del priorat o cartoixa d'Escaladei.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Caballé, Eduard  (Tarragona, 1847 – Madrid, 1918)  Matemàtic

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Antoni  (Tarragona, 1888 – Barcelona, 1974)  Matemàtic

90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Eduard  (Madrid, 1899 – 1961)  Enginyer i arquitecte

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torroja i Miret, Joan Maria  (Madrid, 1890 - Benidorm, Marina Baixa, 1954)  Físic. Era doctor en ciències físiques. Treballà a l'Instituto Torres Quevedo de Madrid en la producció d'instrumental científic.

92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaTorroja i Miret, Josep Maria  (Madrid, 1884 – 1954)  Enginyer i científic

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Ortega, Bernat  (Reus, Baix Camp, 1818 – 1909)  Polític

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Torroja i Valls, Ramon  (Barcelona, 1894 - )  Pedagog

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torromé, Leandre  (València, v 1823 - v 1876)  Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, per al qual escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics. Fou el pare de Leandre i de Rafael Torromé i Ros.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torromé i Ros, Leandre  (València, v 1854 - l'Havana, Cuba, a 1876)  Escriptor

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Torromé i Ros, Rafael  (València, 1861 – Madrid, 1925)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a "La Prensa Moderna", "Ateneo" i d'altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d'Instrucció Pública.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torrosella  (Tibi, Alcoià)  Caseria, a l'oest de la vila, vora la carretera d'Ibi a Alacant.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTorruella i Cortès, Carles  (Barcelona, 1839 – 1897)  Mestre argenter i orfebre

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tort, Bernat  ( ? , s. XII - Londres, Anglaterra, 1163)  Arquebisbe de Tarragona

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tort, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1706 a Josep de Tort

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort, estany  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Estany (2.321 m alt)

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tort, Ramon  ( ? , s. XIV)  Cavaller

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort, riu  (Mieres / Sant Ferriol, Garrotxa)  Afluent esquerrà del riu Ser, entre els dos municipis

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort, riu  (Berguedà)  Curs d'aigua de la vall de Lillet, a la comarca

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tort de Peguera, estany  (Espot, Pallars Sobirà)  Estany de la vall de Peguera, a la vall d'Espot, alimentat per l'emissari de l'estany Negre. És aprofitat per a la producció d'electricitat a la central de Lladres. Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTort de Rius, estany  (Arties, Vall d'Aran)  Estany (2.320 m alt) de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant septentrional del tossal de Mola Gran, les seves aigües alimenten l'estany de Rius.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tort i Roig, Pere  (Barcelona, 1917 - )  Pintor

109 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torta, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa septentrional de l'illa

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Torta, cala  (Artà, Mallorca Oriental)  Cala de la península d'Artà

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Torta, vall  (Alt Maestrat)  Veure> Valltorta, rambla de la

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tortajada i Ferrandis, Amadeu  (València, 1890 – Madrid, 1965)  Arxiver i bibliotecari

Anar a:    Torres i G ]    [ Torres i R ]    [ Torret ]    [ Torri ]    [ Torroella i C ]    [ Torroja i O ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans