A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Fort ]    [ Forteza ]    [ Fortuny ]    [ Fos ]    [ Fox ]    [ Frai ]

Els polítics honestos fan els pobles grans, la corrupció traeix la confiança a la democràcia. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fort, Baltasar  (País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640)  Frare dominicà

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – Barcelona, s. XIX)  Militar. Combaté al costat de Prim contra els carlins i a la guerra d'Àfrica. A la batalla de Tetuan prengué el comandament dels voluntaris catalans quan caigué mort llur cap, Sugrañes. També destacà, al front de les mateixes forces, a la batalla de Wad-Ras.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fort, Joan  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1406 - Escaladei, Priorat, 1464)  Cartoixà mort en fama de santedat. Estudià teologia a l'estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d'Escaladei (1425), on exercí una gran influència com a conseller i a través dels seus escrits, alguns dels quals, com Liber Revelationum, es conserven manuscrits.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort, Joan  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Dominic. Professor en diversos convents de l'orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333. Dels seus anys de professor de lògica s'ha conservat un tractat, Predicabilia.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFort, Joan Baptista  (València, 1609 – 1685)  Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fort dels Banys, el  Nom oficial del municipi dels Banys d'Arles (Vallespir), al principi del s. XIX

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Bufill, Xavier  (Barcelona, 1940 - )  Escriptor

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Cogul, Eufemià  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1908 – Barcelona, 1979)  Escriptor i erudit. Un dels promotors de la restauració de Santes Creus. Va publicar nombrosos llibres d'erudició i de divulgació sobre aquest monestir.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Prats, Jaume  (Reus, Baix Camp, 1874 – 1955)  Escriptor

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fort Pio, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Fortaleny  (Ribera Baixa Municipi: 16 m alt, 4,6 km2, 995 hab (1999)

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFortaner, Josep  (Rosselló, 1765 – 1845)  Eclesiàstic i historiador

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea, Josep  (Calamocha, Aragó, v 1680 – València, v 1750)  Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva. Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l'església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea, Manuel  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVIII – Madrid, 1825)  Frare franciscà

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea i Castelló, Gonçal  (Novelda, Valls del Vinalopó, 1929 - )  Escriptor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortea i Guimerà, Daniel  (Bell·lloc del Pla, Plana Alta, 1882 - Castelló de la Plana, 1953)  Músic. Deixeble de Francesc Tàrrega. Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortesa, la  (Piera, Anoia)  Veïnat

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortesa, la  (Sant Pere Sallavinera, Anoia)  Poble, a l'altiplà de Calaf, al nord-est d'aquesta vila. La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el s. XIX.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFortesa, son  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Possessió (o çon Fortesa), al nord-oest de la vila. Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l'ermita de son (o çon) Fortesa.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza, Josep  (Palma de Mallorca, 1797 – s XIX)  Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí. Fou poeta, erudit i traductor de les faules d'Isop.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forteza i Bover, Jeroni  (Alcoi, Alcoià, 1911 - )  Metge

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs Forteza i CortèsForteza i Cortès, Tomàs  (Palma de Mallorca, 1838 – 1898)  Poeta, folklorista i filòleg. De família benestant, va estudiar humanitats al seminari de Mallorca i va exercir durant anys la docència. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d'instrucció pública de les Balears. Es va iniciar en les lletres escrivint poesies en castellà, però estimulat pel seu cosí i gran amic Marià Aguiló i Fuster, des del 1869 va concórrer als Jocs Florals, on el 1873 va ésser nomenat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat. Va escriure Gramàtica mallorquina (1889), la primera gramàtica històrica de la llengua catalana estructurada sobre bases científiques. Es va dedicar amb entusiasme a la recuperació de paraules, refranys i cançons populars mallorquines (n'aplegà unes vuit mil). Col·laborà en publicacions literàries i defensà amb ardor l'ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del Païs Valencià. Les seves poesies es basen en poemes històrics. El seu recull de Poesies, en català, en castellà i en llatí, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera, fou publicat a Palma de Mallorca el 1902.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Pinya, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1894 – 1957)  Escriptor

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Pinya, Guillem  (Palma de Mallorca, 1892 – 1943)  Arquitecte, urbanista i polític

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaForteza i Pinya, Miquel  (Palma de Mallorca, 1888 – 1969)  Escriptor i enginyer de camins. Fou cap d'Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l'Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l'Escola Mallorquina. Publicà els poemes L'estela (1919), L'íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d'òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d'Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d'unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l'assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Valentí, Guillem  (Palma de Mallorca, 1830 – 1873)  Assagista i poeta. Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Formà part del grup de poetes que figuraren a l'antologia Los trovadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic. És autor dels poemes Lo que diu l'oreneta i L'orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Valentí, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)  Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari "Las Provincias". Publicà diversos llibres d'assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic. Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Fortià  (Alt Empordà Municipi: 8 m alt, 10,8 km2, 507 hab (1999)

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortià, Bernat de  (Empordà, s. XIV - ? , d 1424)  Cavaller

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fortià-Durban, François de  (Avinyó, Provença, França, 1631 - Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)  Militar

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortiana  Nom amb què era coneguda la reina Sibil·la de Fortià.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFortianell  (Fortià, Alt Empordà)  Poble

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fortó, coll de  (Rosselló / Vallespir)  Coll (784 m alt) entre les dues comarques

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortuny  (Reus, Baix Camp Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou. Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta. A l'inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny  ( ? , s. X - Lleida ?, s. X)  Prevere

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny  ( ? , s. XI – s. XII)  Magnat

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fortuny de Ruescas i Sureda, Jordi  (Palma de Mallorca, 1623 – 1681)  Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d'història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i de Miralles, Carles de  (Barcelona, 1872 – 1931)  Escriptor, baró d'Esponellà

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFortuny i de Puigdorfila, Ramon  (Palma de Mallorca, 1739 – 1812)  Cavaller de Sant Joan de Jerusalem. Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i de Salazar, Epifani de  (Barcelona, 1898 - ? , 1989)  Arqueòleg

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i Fàbrega, Andreu  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1884)  Violinista

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Fortuny i MarsalFortuny i Marsal, Marià  (Reus, Baix Camp, 11/jun/1838 – Roma, Itàlia, 21/nov/1874)  Pintor, dibuixant i gravador. Fou una de les grans personalitats artístiques del s XIX. Estudià a Barcelona, al taller de Claudi Lorenzale, i després a Roma (1858-60) pensionat per la diputació, on es relacionà amb el grup dels natzarens. El 1860 realitzà un primer viatge al Marroc, d'on procedeix l'entusiasme per la llum i pel color, que des d'aquest moment es caracteritzà l'obra (L'Odalisca). La gran composició La batalla de Tetuan, que li encarregà la diputació de Barcelona, restà inacabada, però mostra l'eficàcia compositiva de l'artista. La seva estada a París, on va conèixer Regnault i Meissonier, enceta dins la seva obra un període de quadres de petit format, que constitueixen una sèrie de teles d'un increïble preciosisme detallista, perfectes quant a tècnica (El col·leccionista d'estampes, L'elecció de model, etc), entre les quals sobresurt La Vicaria (1868-70). En la seva darrera etapa, l'interès per l'expressió dels efectes de llum mitjançant colors purs (El ferrador marroquí) dugué Fortuny a un desenvolupament de la seva obra de caire preimpressionista, que fou interromput per la seva mort prematura.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i van Costerom, Epifani de  (Barcelona, 1796 – 1860)  Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional. El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la Diputació provincial (1845) i fou senador. Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d'Almacelles, de Marmellà i la Saida, i foren els pares de Carles de Fortuny i de Sant-romà.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i Vidal, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Nedador i jugador de waterpolo

44 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaFòrum Cristianisme i Món d'avui  (País Valencià, 1989 - )  Reunió anual

45 CATALUNYA - CULTURA

Fòrum Home i Evangeli  (Catalunya, 1985 – 1995)  Reunió anual

46 CATALUNYA - EMPRESA

Fòrum Musical  (Barcelona, 1971 – 1985)  Entitat promotora musical

47 CATALUNYA - CULTURA

Fòrum Vergés  (Barcelona, 1959 - )  Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús. Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura. El 1960 va constituir una gran sala d'actes a l'edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Fòrum Vida i Evangeli  (Catalunya, 1995 - )  Reunions

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFos, Joaquim Manuel  (València, 1730 – 1789)  Industrial seder

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fosca, vall  (Pallars Jussà Vall (o de Cabdella), excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera. És una vall d'origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d'altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d'Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional. El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa. La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. L'agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme rural. És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.

51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaFossa  (Fenolleda Municipi: 510 m alt, 4,4 km2, 39 hab (1999), (occ: Fóssa). De llengua occitana. Situat al vessant sud de la serra de l'Esquerda, entre les valls de la Bolzana i de la Matassa. El sector muntanyós del nord del terme i una gran part de les bagues són cobertes de boscs de rouredes i alzinars. La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles (sobretot vinya per a la producció de vi dolç de qualitat superior de les Corberes del Rosselló) i ramaderes (bestiar oví i boví), i la població, que sempre ha estat escassa, tendeix encara a disminuir. El poble s'enfila per un pendent, al voltant de l'església parroquial. Sota el poble, prop de la riera de la Matassa, hi ha el nucli, més modern, de les Cabanes, antic caseriu; sobre la riera es troba l'antic molí de Perles. Informació poc relevant

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fossà, Francesc de  (Perpinyà, 1726 – 1789)  Jurista i historiador

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fossa, platja de la  (Calp, Marina Baixa)  Platja de la costa

54 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fossa del Gegant, pic de la  (Conflent / Ripollès Cim (2.805 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Carançà de les comes de Noucreus i de Vaca, entre els colls de Noucreus i de Carançà.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFossar de les Moreres, el  (Barcelona, Barcelonès Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l'Onze de setembre de 1714. Situat prop de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. A la darreria del s XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada. D'ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s'hi celebren actes de caire patriòtic.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fossas i Martínez, Juli Maria  (Barcelona, 1868 – 1945)  Arquitecte

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fossas i Pi, Modest  (Barcelona, 1834 – 1904)  Arquitecte

58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Fotogramas & Video  (Barcelona, 1946 - )  Publicació cinematogràfica

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fou, el  (Vilamajor, Vallès Oriental)  Poble

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fou, gorges de la  (Arles / Montferrer, Vallespir)  Congost entre els dos municipis

61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fou, la  (l'Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Congost de l'Agli, entre els dos municipis

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFouché, Pere  (Illa, Rosselló, 1891 – 1967)  Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).

63 EUROPA - BIOGRAFIA

Foulché-Delbosc, Raymond  (Occitània, 1864 – 1929)  Hispanista

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fourrat i Vallier, Isidor  (València, 1845 – 1915)  Erudit

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foxà, Miquel  (Barcelona, s. XIX)  Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d'Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l'agricultura. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foxà, Ramon  (Barcelona, s. XVIII - Itàlia, s. XVIII)  Jesuïta. A l'expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l'ensenyament. Publicà algunes obres teològiques.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFoxà i Riberes, Isabel  ( ? , s. XVI)  Erudita

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Foxonet, Emili  (el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)  Oficial d'artilleria

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foyé i Ràfols, Marià  (Barcelona, 1904 – 1937)  Aviador

70 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Foz, Brauli  (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 - Borja, Saragossa, Aragó, 1865)  Escriptor

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foz i Sala, Màrius  (Barcelona, 1929 - )  Metge

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foz i Tena, Amadeu  (Lécera, Saragossa, Aragó, 1913 - )  Metge llicenciat a Barcelona el 1939; cap de la secció de bacteriologia de l'Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Médica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l'OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959). Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d'un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFradera i Barceló, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1952 - )  Historiador

74 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaFraga  (Baix Cinca Municipi i capital de la comarca: 118 m alt, 494,2 km2, 11.928 hab (1999). Estès per una ampla zona de la vall del Cinca, des dels altiplans occidentals del Segrià fins al sector oriental dels Monegres, en terres aragoneses. Al terme hi ha grans extensions de bosc i pastures. Hi abunden també els conreus de secà (cereals -ordi, civada i blat-), i el regadiu (arbres fruiters -pereres, pomers i presseguers-, blat de moro, farratge i hortalisses) que és alimentat pel canal d'Aragó i Catalunya. Vers el 1950 desaparegueren les famoses figues de Fraga, seques, de tradició morisca. La ramaderia de llana i algunes activitats industrials agropecuàries (pinsos, molins d'oli i farineres) i de materials per a la construcció completen l'oferta econòmica del municipi, afavorit per la seva privilegiada situació en les comunicacions entre Barcelona i la Meseta peninsular. La ciutat, d'origen pre-romà, s'estén a banda i banda del Cinca, el nucli antic en un turó coronat per l'església de Sant Miquel, fortificada al s XIX. Cal esmentar-ne l'església parroquial de Sant Pere (d'origen romànic amb campanar mudèjar), i alguns edificis, com la casa Junqueres (amb portal renaixentista). Dins el terme hi ha, a més, el poble de Miralsot, els antics llocs de Cardell i Buriat, els despoblats dels Arcs, l'Atxon, Mont-ral, Torreblanca, Canals i Viriol i l'antiga torre de l'Almúnia dels Templers. Àrea comercial de Lleida. HIST: Hi ha abundància de restes prehistòriques i de l'Edat de Ferro, i també de poblats ibèrics i romans. Capital d'un emirat independent, fou conquerida temporalment pels aragonesos (1083); tanmateix, poc temps després passà a ésser domini dels sarraïns de Saragossa. El 1134 Alfons I d'Aragó intentà de conquerir-la, però fou derrotat. Ramon Berenguer IV la reconquerí l'any 1149, esdevingué senyoria en part dels Montcada i en part dels templers (baronia de Fraga), i Jaume I li atorgà el Fur d'Osca (1240). El 1709 Felip V li concedí el títol de ciutat amb els atributs de fiel i vencedora en agraïment al fet d'haver-li estada fidel durant la guerra de Successió, i perquè era una ciutat fronterera entre Aragó i Catalunya, hi creà una duana interior d'aranzels (1742). Ajuntament de Fraga (en castellà)

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fraga  (Barcelona, Barcelonès Antic nom de Cantunis.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fraga  (Cocentaina, Comtat Raval de la vila (o Fraga dels Abats), a l'est del nucli antic. Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l'església de Sant Roc. El 1616 fou annexat a Cocentaina.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaFraga  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta)  Despoblat

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fraguerau  (Ulldemolins, Priorat Congost del riu de Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant. Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d'una bona part del Montsant, entre l'ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs. Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l'ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frainos, riu de  (Comtat / Marina Baixa / Alcoià)  Afluent dretà del riu d'Alcoi, entre les tres comarques

80 CATALUNYA - LITERATURA

Fraire de joi e sor de plaser  (Catalunya, s XIV)  Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s XIV. La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d'exposició.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fraisse, Francesc  (Rosselló, s. XVIII - Seta, Llenguadoc, França, 1873)  Agrònom

82 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaFramiquel, port de  (Encamp, Andorra Veure> Envalira, port d'.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc  ( ? , ? )  Personatge

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franc, Joan  (València ?, s. XIV – s. XV)  Arquitecte. Actiu a l'obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament. El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda. Hom l'anomena sovint, segurament per error, Josep.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc, Narcís  (Barcelona, s. XIV - a 1397)  Mercader

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc, Rafael  (Barcelona ?, s. XVI - ? , s. XVII)  Economista

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc i Estalella, Antoni  (Igualada, Anoia, 1778 – 1855)  Guerriller

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFrança  (Espinelves, Osona Veïnat (840 m alt), al nord-est del poble, prop de la riera de Serrallonga.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França  (Arbúcies, Selva)  Veïnat

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França  (el Vendrell, Baix Penedès Barri, a la dreta de la riera de la Bisbal.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

França, guerres amb  (Catalunya-Aragó, s XIII - s XIX)  Conflictes armats sorgits entre França i la corona catalano-aragonesa. La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades: així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans (croada albigesa), al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d'Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya (1284-85). Més tard les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit (guerra del Rosselló); no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493. Carles V de França intentà recuperar el Rosselló (1542), però els francesos es retiraren en fracassar el setge de Perpinyà. Al s XVII hi hagué nous atacs francesos: el 1639 s'ocupà el Rosselló, que fou alliberat amb grans dificultats; la guerra fou preludi de la guerra dels Segadors i de la nova pèrdua del Rosselló (1659). Lluís XIV en les guerres contra Carles II, atacà repetidament el territori català (1675, 1684), i especialment en la guerra de la lliga d'Augsburg, durant la qual les tropes franceses arribaren a ocupar Barcelona (1697-98). La guerra de Successió, enfrontà novament (1705-14) els Països Catalans amb França, la intervenció de la qual fou decisiva per a la victòria de Felip V. La instauració de la dinastia borbònica, malgrat la guerra de la quàdruple aliança, en 1719-20, significà un parèntesi en les guerres dels Països Catalans amb aquest país. La pau es trencà quan la Revolució Francesa suprimí la monarquia i executà Lluís XVI de França: Carles IV declarà la guerra a la República Francesa (Guerra Gran). Pocs anys després, la invasió napoleònica donà lloc a la darrera gran guerra amb França, la guerra del Francès (1808-14), bé que el 1823 hi hagué encara la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que trobaren al Principat l'única resistència efectiva.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barriada obrera

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Francàs, el  (el Vendrell, Baix Penedès Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs). En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l'antic estany del Francàs, actualment dessecat.

Anar a:    Fort ]    [ Forteza ]    [ Fortuny ]    [ Fos ]    [ Fox ]    [ Frai ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans