|
|
|
Anar a: [ Fort ] [ Forteza ] [ Fortuny ] [ Fos ] [ Fox ] [ Frai ] Els polítics honestos fan els pobles grans, la corrupció traeix la confiança a la democràcia. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fort, Baltasar (País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640) Frare dominicà 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – Barcelona, s. XIX) Militar. Combaté al costat de Prim contra els carlins i a la guerra d'Àfrica. A la batalla de Tetuan prengué el comandament dels voluntaris catalans quan caigué mort llur cap, Sugrañes. També destacà, al front de les mateixes forces, a la batalla de Wad-Ras. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fort, Joan (Albocàsser, Alt Maestrat, 1406 - Escaladei, Priorat, 1464) Cartoixà mort en fama de santedat. Estudià teologia a l'estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d'Escaladei (1425), on exercí una gran influència com a conseller i a través dels seus escrits, alguns dels quals, com Liber Revelationum, es conserven manuscrits. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort, Joan (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Dominic. Professor en diversos convents de l'orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333. Dels seus anys de professor de lògica s'ha conservat un tractat, Predicabilia. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fort dels Banys, el Nom oficial del municipi dels Banys d'Arles (Vallespir), al principi del s. XIX 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Bufill, Xavier (Barcelona, 1940 - ) Escriptor 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Cogul, Eufemià (la Selva del Camp, Baix Camp, 1908 – Barcelona, 1979) Escriptor i erudit. Un dels promotors de la restauració de Santes Creus. Va publicar nombrosos llibres d'erudició i de divulgació sobre aquest monestir. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fort i Prats, Jaume (Reus, Baix Camp, 1874 – 1955) Escriptor 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fort Pio, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat 10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Fortaleny (Ribera Baixa) Municipi: 16 m alt, 4,6 km2, 995 hab (1999) 11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea, Josep (Calamocha, Aragó, v 1680 – València, v 1750) Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva. Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l'església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea, Manuel (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVIII – Madrid, 1825) Frare franciscà 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fortea i Castelló, Gonçal (Novelda, Valls del Vinalopó, 1929 - ) Escriptor 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortea i Guimerà, Daniel (Bell·lloc del Pla, Plana Alta, 1882 - Castelló de la Plana, 1953) Músic. Deixeble de Francesc Tàrrega. Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortesa, la (Piera, Anoia) Veïnat 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortesa, la (Sant Pere Sallavinera, Anoia) Poble, a l'altiplà de Calaf, al nord-est d'aquesta vila. La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el s. XIX. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza, Josep (Palma de Mallorca, 1797 – s XIX) Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí. Fou poeta, erudit i traductor de les faules d'Isop. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Forteza i Bover, Jeroni (Alcoi, Alcoià, 1911 - ) Metge 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Pinya, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1894 – 1957) Escriptor 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Pinya, Guillem (Palma de Mallorca, 1892 – 1943) Arquitecte, urbanista i polític 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Valentí, Guillem (Palma de Mallorca, 1830 – 1873) Assagista i poeta. Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Formà part del grup de poetes que figuraren a l'antologia Los trovadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic. És autor dels poemes Lo que diu l'oreneta i L'orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894). 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Forteza i Valentí, Jeroni (Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923) Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari "Las Provincias". Publicà diversos llibres d'assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic. Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista. 27 CATALUNYA - MUNICIPI Fortià (Alt Empordà) Municipi: 8 m alt, 10,8 km2, 507 hab (1999) 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortià, Bernat de (Empordà, s. XIV - ? , d 1424) Cavaller 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fortià-Durban, François de (Avinyó, Provença, França, 1631 - Montlluís, Alta Cerdanya, 1700) Militar 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortiana Nom amb què era coneguda la reina Sibil·la de Fortià. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fortó, coll de (Rosselló / Vallespir) Coll (784 m alt) entre les dues comarques 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fortuny (Reus, Baix Camp) Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou. Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta. A l'inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny ( ? , s. X - Lleida ?, s. X) Prevere 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny ( ? , s. XI – s. XII) Magnat 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fortuny de Ruescas i Sureda, Jordi (Palma de Mallorca, 1623 – 1681) Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d'història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i de Miralles, Carles de (Barcelona, 1872 – 1931) Escriptor, baró d'Esponellà 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i de Salazar, Epifani de (Barcelona, 1898 - ? , 1989) Arqueòleg 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i Fàbrega, Andreu (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1884) Violinista 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i van Costerom, Epifani de (Barcelona, 1796 – 1860) Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional. El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la Diputació provincial (1845) i fou senador. Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d'Almacelles, de Marmellà i la Saida, i foren els pares de Carles de Fortuny i de Sant-romà. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fortuny i Vidal, Joan (Barcelona, 1946 - ) Nedador i jugador de waterpolo 44 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
45 CATALUNYA - CULTURA Fòrum Home i Evangeli (Catalunya, 1985 – 1995) Reunió anual 46 CATALUNYA - EMPRESA Fòrum Musical (Barcelona, 1971 – 1985) Entitat promotora musical 47 CATALUNYA - CULTURA Fòrum Vergés (Barcelona, 1959 - ) Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús. Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura. El 1960 va constituir una gran sala d'actes a l'edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Fòrum Vida i Evangeli (Catalunya, 1995 - ) Reunions 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fosca, vall (Pallars Jussà) Vall (o de Cabdella), excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera. És una vall d'origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d'altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d'Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional. El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa. La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. L'agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme rural. És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell. 51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fossà, Francesc de (Perpinyà, 1726 – 1789) Jurista i historiador 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fossa, platja de la (Calp, Marina Baixa) Platja de la costa 54 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Fossa del Gegant, pic de la (Conflent / Ripollès) Cim (2.805 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Carançà de les comes de Noucreus i de Vaca, entre els colls de Noucreus i de Carançà. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fossas i Martínez, Juli Maria (Barcelona, 1868 – 1945) Arquitecte 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fossas i Pi, Modest (Barcelona, 1834 – 1904) Arquitecte 58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Fotogramas & Video (Barcelona, 1946 - ) Publicació cinematogràfica 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fou, el (Vilamajor, Vallès Oriental) Poble 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fou, gorges de la (Arles / Montferrer, Vallespir) Congost entre els dos municipis 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fou, la (l'Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda) Congost de l'Agli, entre els dos municipis 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
63 EUROPA - BIOGRAFIA Foulché-Delbosc, Raymond (Occitània, 1864 – 1929) Hispanista 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fourrat i Vallier, Isidor (València, 1845 – 1915) Erudit 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foxà, Miquel (Barcelona, s. XIX) Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d'Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l'agricultura. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foxà, Ramon (Barcelona, s. XVIII - Itàlia, s. XVIII) Jesuïta. A l'expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l'ensenyament. Publicà algunes obres teològiques. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Foxonet, Emili (el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972) Oficial d'artilleria 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foyé i Ràfols, Marià (Barcelona, 1904 – 1937) Aviador 70 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Foz, Brauli (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 - Borja, Saragossa, Aragó, 1865) Escriptor 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foz i Sala, Màrius (Barcelona, 1929 - ) Metge 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Foz i Tena, Amadeu (Lécera, Saragossa, Aragó, 1913 - ) Metge llicenciat a Barcelona el 1939; cap de la secció de bacteriologia de l'Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Médica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l'OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959). Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d'un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 FRANJA PONENT - MUNICIPI
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Fraga (Barcelona, Barcelonès) Antic nom de Cantunis. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fraga (Cocentaina, Comtat) Raval de la vila (o Fraga dels Abats), a l'est del nucli antic. Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l'església de Sant Roc. El 1616 fou annexat a Cocentaina. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fraguerau (Ulldemolins, Priorat) Congost del riu de Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant. Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d'una bona part del Montsant, entre l'ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs. Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l'ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Frainos, riu de (Comtat / Marina Baixa / Alcoià) Afluent dretà del riu d'Alcoi, entre les tres comarques 80 CATALUNYA - LITERATURA Fraire de joi e sor de plaser (Catalunya, s XIV) Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s XIV. La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d'exposició. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fraisse, Francesc (Rosselló, s. XVIII - Seta, Llenguadoc, França, 1873) Agrònom 82 ANDORRA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc ( ? , ? ) Personatge 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Franc, Joan (València ?, s. XIV – s. XV) Arquitecte. Actiu a l'obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament. El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda. Hom l'anomena sovint, segurament per error, Josep. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc, Narcís (Barcelona, s. XIV - a 1397) Mercader 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc, Rafael (Barcelona ?, s. XVI - ? , s. XVII) Economista 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Franc i Estalella, Antoni (Igualada, Anoia, 1778 – 1855) Guerriller 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA França (Arbúcies, Selva) Veïnat 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA França (el Vendrell, Baix Penedès) Barri, a la dreta de la riera de la Bisbal. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA França, guerres amb (Catalunya-Aragó, s XIII - s XIX) Conflictes armats sorgits entre França i la corona catalano-aragonesa. La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades: així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans (croada albigesa), al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d'Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya (1284-85). Més tard les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit (guerra del Rosselló); no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493. Carles V de França intentà recuperar el Rosselló (1542), però els francesos es retiraren en fracassar el setge de Perpinyà. Al s XVII hi hagué nous atacs francesos: el 1639 s'ocupà el Rosselló, que fou alliberat amb grans dificultats; la guerra fou preludi de la guerra dels Segadors i de la nova pèrdua del Rosselló (1659). Lluís XIV en les guerres contra Carles II, atacà repetidament el territori català (1675, 1684), i especialment en la guerra de la lliga d'Augsburg, durant la qual les tropes franceses arribaren a ocupar Barcelona (1697-98). La guerra de Successió, enfrontà novament (1705-14) els Països Catalans amb França, la intervenció de la qual fou decisiva per a la victòria de Felip V. La instauració de la dinastia borbònica, malgrat la guerra de la quàdruple aliança, en 1719-20, significà un parèntesi en les guerres dels Països Catalans amb aquest país. La pau es trencà quan la Revolució Francesa suprimí la monarquia i executà Lluís XVI de França: Carles IV declarà la guerra a la República Francesa (Guerra Gran). Pocs anys després, la invasió napoleònica donà lloc a la darrera gran guerra amb França, la guerra del Francès (1808-14), bé que el 1823 hi hagué encara la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que trobaren al Principat l'única resistència efectiva. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA França, la (Barcelona, Barcelonès) Barriada obrera 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Francàs, el (el Vendrell, Baix Penedès) Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs). En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l'antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Anar
a: [ Fort ]
[ Forteza ] [ Fortuny ]
[ Fos ] [ Fox ] [
Frai ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Forteza
i Cortès, Tomàs
Fortuny
i Marsal, Marià
