[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:  [ Santa Cri ]  [ Santa Eug ]  [ Santa Eul ]  [ Santa Eulària ]  [ Santa Fe de S ]  [ Santa Ll ]

Demana als llibres la ciència i a la vida l'experiència. (Ramon Miquel i Planas)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina  (Corçà, Baix Empordà)  Església

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina  (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès)  Santuari (375 m alt), emplaçat en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l'Alt Camp i el Baix Penedès.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cristina  (Lloret de Mar, Selva)  Santuari

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàSanta Cristina d'Aro  (Baix Empordà)  Municipi: 67,77 km2, 61 m alt, 3.735 hab (2004). Situat a la vall d'Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès. Turisme. Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. El poble es troba aInici página l'esquerra del Ridaura; l'església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la Cova d'en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics. Àrea comercial de Girona.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Cristina d'Artana  (Artana, Plana Baixa)  Santuari, a l'esquerra de la rambla d'Artana, aigua amunt de la vila.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santa Cruz Pacheco, Francisco  (Oriola, Baix Segura, v 1802- Madrid, 1883)  Polític

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Deodata d'Àneu  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Nom primitiu d'un centre religiós, probablement un monestir visigòtic, on s'aixecà més tard el monestir benedictí d'Àneu, situat a l'antic mun. d'Unarre.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Digna  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Antiga església

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Digna  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)  Masia i capella

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Engràcia  (Gurp de la Conca, Pallars Jussà)  Poble (1.036 m alt)

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Engràcia  (Banys d'Arles, Vallespir)  Capella de l'antic mun. de Montalbà de l'Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l'esquerra de les gorges de Montdony. Es troba sota un turó (887 m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d'Arles i Montalbà.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Escolàstica  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Ermita i antic mas, al sector interior muntanyós del terme. Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

13 CATALUNYA - LITERATURA

Santa Espina, La  (Catalunya, s. XX)  Obra escènica, text: Àngel Guimerà i música: Enric Morera

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (el Soler, Rosselló)  Església i castell, a l'esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (Enveig, Alta Cerdanya)  Veure> Vinyola, la.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia  (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)  Veïnat i santuari, a la dreta del riu Manol, prop del camí de Figueres a Olot.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Berenguer de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. A vegades resulta difícil de destriar del seu contemporani Bernat. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Marc de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia, raval de  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Raval

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanta Eugènia, Sança de  ( ? , s. XIII)  Dama

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Eugènia, Tomàs de  ( ? , 1681 – Guaiana, 1784)  Religiós caputxí

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Eugènia de Berga  (Osona)  Municipi: 6,34 km2, 539 m alt, 2.016 hab (2004). Situat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic. Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l'església parroquial de Santa Eugènia fou erigida a mitjan s. XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca. Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d'heures. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de les Soïlls  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)  Església (o Santa Eugínia), al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el s XIV.

24 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSanta Eugènia de Mallorca  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 20,84 km2, 165 m alt, 1.143 hab (1999). Situat en es Pla, a l'interior de l'illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls). L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d'ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. La vila és d'origen islàmic (dita Benitaharí). L'església parroquial, del s. XVII i ampliada el s. XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913. El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament de Santa Eugènia

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eugènia de Nerellà  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble, a l'extrem occidental del terme. La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de Relat  (Avinyó, Bages)  Poble i terme

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia de Ter  (Girona, Gironès)  Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l'actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l'oest del centre urbà. Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest). Indústria tèxtil, d'arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de toros de Girona.

28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Eugènia de Tresmals  (Elna, Rosselló)  Antic lloc.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Eugènia de Vila-romà  (Palamós, Baix Empordà)  Nom antic de Sant Joan de Palamós.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eugènia del Congost  (Tagamanent, Vallès Oriental)  Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l'església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix s XIX i renovada modernament). L'abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l'església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Llogaret de l'antic mun. de Betesa

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia  (Begues, Baix Llobregat)  Raval del poble

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eulàlia, colònia de  (Saix, Alt Vinalopó)  Caseriu, al límit amb el de Villena, a la dreta del Vinalopó.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Santa Eulàlia, mestre de  (Illes Balears, s. XV)  Pintor gòtic. És el representant més notable de l'estil internacional a Mallorca. Realitzà el retaule de la Dormició de la Verge de l'església de Santa Eulàlia de Palma, el de Sant Pere i Sant Pau de Castellitx, el de Sant Bernat de la Llotja, i col·laborà en el de Sant Nicolau, Sant Antoni Abat i Santa Clara de la Societat Arqueològica Lul·liana.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia, raval de  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Barri, al nord del poble

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia, veïnat de  (Fullà, Conflent)  Veïnat

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Eulàlia de Costa  (Girona, Gironès)  Antiga parròquia de la ciutat

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Palau  (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)  Poble

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Pardines  (Prats de Lluçanès, Osona)  Parròquia rural

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eulàlia de Provençana  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Puig-oriol  (Lluçà, Osona)  Poble i cap del municipi

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Eulàlia de Riuprimer  (Osona)  Municipi: 14,01 km2, 568 m alt, 862 hab (1999)

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSanta Eulàlia de Ronçana  (Vallès Oriental)  Municipi: 13,99 km2, 246 m alt, 5.468 hab (2004). Situat a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels primers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al límit amb el Vallès Occidental. El sector forestal és cobert de bosc de pins i alzines i de garrigar. Agricultura de secà: s'hi conreen cereals (blat i ordi), vinya, ametllers i avellaners. Ramaderia bovina estabulada i aviram. Indústria de fabricació de materials per a la construcció i tèxtil. Centre residencial (urbanitzacions). Increment demogràfic durant el s XX. El poble és centrat per l'església parroquial, romànica, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. El terme comprèn a més el poble de Sant Cristòfol de Pallars, les caseries de Bonaire, la Serra Granada, la Sagrera, el Rieral, la Vall, el Serrat i nombroses masies. Àrea comercial de Granollers, dependent de Barcelona.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Eulàlia de Sarrià  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga capella (1463) de la ciutat

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia de Tapioles  (Vallgorguina, Vallès Oriental)  Veïnat i antiga parròquia

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Eulàlia de Vilapicina  (Barcelona, Barcelonès)  Antic poble rural

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Eulàlia del Camp  (Barcelona, 1155 - )  Convent de canonges augustinians

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulàlia del Riu  (Eivissa)  Veure> Santa Eulària del Riu.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulària, illa de  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Illa, de 400 m de longitud, situada enfront de punta Arabí. Té 35 m alt.

49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Eulària, quartó de  (Eivissa)  Un dels quartons en què era dividida l'illa (s. XIII – s. XIX). En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut). Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l'Eivissa àrab. N'era el centre Santa Eulària del Riu.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulària, riu de  (Eivissa)  Curs d’aigua de l'illa

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Eulària de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Església parroquial

52 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa d'EivissaSanta Eulària del Riu  (Eivissa)  Municipi: 153,6 km2, 54 m alt, 21.122 hab (1999). Situat a la costa oriental de l'illa, comprén el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d'aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres. L'activitat econòmica bàsica era l'agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d'alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l'aigua del riu per a conreus d'hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L'activitat industrial és escassa. Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l'illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d'apartaments. Església parroquial del s. XVI. Barri des Puig d'en Valls i diverses parròquies. Àrea comercial d'Eivissa. Ajuntament de Santa Eulària del Riu

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Faç, la  (Alacant, Alacantí)  Santuari i antic monestir

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Fe, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1274, pels pactes d'Àger, s'adherí a la gran coalició nobiliària formada enfront de l'autoritat de Jaume I. Sembla que ell fou dels qui prolongaren menys aquesta actitud d'insubmissió.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Fe, Ponç de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de la Serra  (Sant Julià de Ramis, Gironès)  Veïnat (ant: Santa Fe de Medinyà), al nord-est de l'antic terme de Medinyà. Hi ha una església dedicada a santa Fe.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Fe de Medinyà  (Medinyà, Gironès)  Antic nom de Santa Fe de la Serra

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Montfred  (Talavera, Segarra)  Llogaret

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Montseny  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Santuari i veïnat (1.200 m)

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe de Quer  (Bagà, Berguedà)  Església, situada en un lloc enlairat, a la dreta del Bastareny, al vessant oriental del coll de Turbians.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Fe de Segarra  (les Oluges, Segarra)  Poble (599 m alt)

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Fe de Talltorta  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Despoblat, esmentat encara el s. XVII.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSanta Fe del Penedès  (Alt Penedès)  Municipi: 3,48 km2, 240 m alt, 336 hab (2004). Situat en un terreny pla, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta de la riera de Lavernó. El terme, de petita extensió, formà en la pràctica una unitat administrativa amb el terme de la Granada. Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, principalment), arbres fruiters, lleguminoses, patates i vinya. Avicultura. Hi ha un cooperativa agrícola i un escorxador avícola. La població s'ha mantingut estacionària gràcies a l'immigració. El poble és al nord del nucli de la Granada. El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142. Al s XIV el castell de Santa Fe, amb l'església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona. L'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona es troba a la Granada. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe dels Solers  (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)  Caseria i antiga església, actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la riera d'Anyet, prop del mas dels Solers.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Fe d'Organyà  (Organyà, Alt Urgell)  Santuari (1.207 m alt)

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Florentina, castell de  (Canet de Mar, Maresme)  Antiga casa aloera

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Gemma  (Viella, Vall d'Aran)  Despoblat, a l'antic municipi de Vilac.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Gertrudis de Fruitera  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Parròquia de l'illa

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Grata  (Senterada, Pallars Jussà)  Nom primitiu del monestir de Senterada.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Helena  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Ermita, al vessant sud-est del turó de l'Home.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Helena  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Església i caseria, a l'oest de la vila.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Helena  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Santuari, situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes. Era una petita dependència del monestir, on residien un grup de comunitaris. L'edifici és d'origen romànic.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Isabel, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Justa  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental)  Veïnat i antiga parròquia

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Linya  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Poble (535 m alt) i antic municipi (54,61 km2), annexat el 1970 a l'actual. El poble és a l'esquerra del barranc de Sant Miquel (afluent de la Noguera), al peu d'un turó (595 m alt) on s'alçava l'antic castell de Santa Linya. El lloc (potser d'origen romà) i l'església de Santa Maria són esmentats el 1036, quan Ermengol II concedí carta de poblament. L'antic terme comprenia l'antiga quadra de Montclús.

76 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Santa Llocaia  (Alta Cerdanya)  Municipi: 8,88 km2, 273 m alt, 140 hab (1999)

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSanta Llogaia d'Àlguema  (Alt Empordà)  Municipi: 1,97 km2, 42 m alt, 294 hab (2004). Situat al centre de la depressió empordanesa, a la dreta del riu Manol (en part límit septentrional del terme) i del seu afluent, la riera d'Àlguema, al sud de Figueres. El territori és pla i l'agricultura ocupa pràcticament tot el petit terme, els conreus són fonamentalment de secà: s'hi conreen cereals (blat, moresc, civada i ordi) i vinya. El regadiu aprofita aigües derivades de l'Àlguema i produeix hortalisses. La cria de bestiar boví i porcí i l'avicultura complementen l'economia. Indústria de materials de la construcció. El poble és a l'esquerra de la riera d'Àlguema; destaca l'església parroquial de Santa Llogaia, que fou possessió del monestir de Ripoll. Comprèn el veïnat del Pont del Príncep. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Santa Llogaia

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llogaia del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Poble de l'antic terme de Sant Andreu del Terri

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Llúcia  (Dénia, Marina Alta)  Caseria, a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l'ermita de Santa Llúcia.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Llúcia  (la Jonquera, Alt Empordà)  Veure> Sant Miquel de Solans.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Llúcia, castell de  (Cànoes, Rosselló)  Antic castell

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Galobardes  (Prats de Lluçanès, Osona)  Veure> Santa Llúcia de Quer.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Llúcia de Manacor  (Manacor, Mallorca Oriental)  Antiga ermita

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Mancor  (Mancor, Mallorca Septentrional)  Santuari

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Llúcia de Mur  (Mur, Pallars Jussà)  Despoblat

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Paüls  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Església romànica, a la vall Fosca, dins l'antic terme de Paüls de Flamicell, entre aquest poble i el Flamicell.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Llúcia de Puigmal  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Antic poble i parròquia

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Quer  (Prats de Lluçanès, Osona)  Església de l'antic castell de Quer (o de Galobardes).

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Llúcia de Rajadell  (Rajadell, Bages)  Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan s XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell. La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del s XV ja no tenia comunitat. L'església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del s XIV.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Sobremunt  (Sobremunt, Osona)  Ermita (952 m alt), enlairada als relleus que separen el Lluçanès de la plana de Vic. Fou bastida el 1407, sota l'advocació de Santa Llúcia i Santa Quitèria, i refeta el 1720. És molt popular a la comarca. Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia de Quer.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Tragó  (Peramola, Alt Urgell)  Veure> Tragó de Segre.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia de Trenteres  (Santa Pau, Garrotxa)  Caseria

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Llúcia Sacosta  (Girona, Gironès)  Altre nom de la parròquia de Santa Eulàlia de Costa.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Santa Lucia, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol, concedit el 1700 a Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma

Anar a:  [ Santa Cri ]  [ Santa Eug ]  [ Santa Eul ]   [ Santa Eulària ]   [ Santa Fe de S ]  [ Santa Ll ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans