1

2

1

Simanya, cova  Cova d'origen càrstic del mun. de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

C

G

2

Simat de Valldigna  Municipi de la Safor: 38,37 km2, 59 m alt, 3.118 hab (1999)

V

M

3

Simat de Vilallonga  Despoblat del mun. de Vilallonga de la Safor (Safor)

V

G

4

Simeri, comtat de  (Calàbria, Itàlia, 1519)  Títol feudal

U

H

5

Simó, Arnau  ( ? , s. XIV)  Escriptor i prelat

C

B

6

Simó, Joan Baptista  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista.

V

B

7

Simó, Pau (II)  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Mestre de la seu de Tortosa

C

B

8

Simó, Pere  ( ? , s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1702)  Mestre d'obres

C

B

9

Simó i Andreu, Maria Antònia  (Barcelona, 1915 - )  Excursionista i escaladora

C

B

10

Simó i Bach, Ricard  (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - )  Historiador i biògraf

C

B

11

Simó i Badia, Ramon  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1872)  Tipògraf

C

B

12

Simó i Bofarull, Jaume  (Reus, Baix Camp, 1884 - Torreón, Mèxic, 1958)  Polític

C

B

13

Simó i Bofarull, Josep  (Reus, Baix Camp, 1889 – 1966)  Arquitecte

C

B

14

Simó i Costa, Romuald  (el Bruc, Anoia, 1880 – Montserrat, Bages, 1928)  Eclesiàstic

C

B

15

Simó i Fontcuberta, Josep  ( ? , s. XIX)  Arquitecte

C

B

16

Simó i Marín, Manuel  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1868 - València ?, 1936)  Advocat i polític

V

B

17

Simó i Monllor, Isabel-Clara  (Alcoi, Alcoià, 4/abr/1943 - )  Escriptora i periodista

V

B

18

Simó i Ortí, Franc  (Torrent de l'Horta, Horta, 1841 – Barcelona, 1925)  Eclesiàstic i escriptor

V

B

19

Simó i Terol, Trinitat  (València, 1935 - )  Historiadora i escriptora

V

B

20

Simó i Vinyes, Ramon  (Tarragona, 1961 - )  Director i escenògraf teatral

C

B

21

Simon, Bartomeu  (l'Alguer, 1734 - 1819)  Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l'Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans. Pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.

L

B

22

Simon, Joan  (Forès ?, Conca de Barberà, 1821 - Ceret, Vallespir, 1846)  Bandoler. Era conegut amb els malnoms Collsuspiner i Tocabens. Lluità a favor dels carlins i el 1840 s'exilià al Rosselló on constituí una banda de tretze homes, coneguts amb el nom d'Els Trabucaires, que atemoriren la comarca amb atacs a diligències, segrestaments i assassinats. Detingut a Cortsaví (1845) amb tots els seus homes, fou executat amb tres d'ells. (GEC)

C

B

23

Simon, Tomàs  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Notari

C

B

24

Sim'on ben Semah Duran  (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444)  Metge, rabí i filòsof

B

B

25

Sim'on ben Yosef  (Perpinyà, s. XIII – s. XIV)  Rabí i polemista jueu

N

B

26

Simon i Delitala, Domènec  (l'Alguer, 1758 - Torí, Itàlia, 1829)  Jurisconsult

L

B

27

Simon i Delitala, Joan Francesc  (l'Alguer, 1762 – 1819)  Teòleg i bibliòfil

L

B

28

Simon i Delitala, Mateu Lluís  (l'Alguer, 1761 - París, França, 1816)  Jurisconsult, polític i bibliòfil

L

B

29

Simon i Font, Francesc  (Barcelona, 1843 – 1923)  Editor

C

B

30

Simon i Mossa, Antoni  (Pàdua, Itàlia, 1916 - Sardenya, Itàlia, 1971)  Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s'especialitzà en l'alguerès i en els dialectes sards. Publicà proses i pomes en català i fou president del Centre d'Estudis Algueresos. (GEC)

U

B

31

Simon i Tarrés, Antoni  (Girona, 1956 - )  Historiador

C

B

32

Simonet i Lombardo, Enric  (València, 1863 – Madrid, 1927)  Pintor

V

B

33

Simont i Guillén, Josep  (Barcelona, 1875 - Caracas, Veneçuela, 1968)  Dibuixant

C

B

34

Simplici  ( ? , ? )  Fill de Mallol

C

B

35

Simplicio, Francesc  (Barcelona, 1874 - d 1936)  Constructor de guitarres

C

B

36

Sinarques  Municipi de la Plana d'Utiel: 102,72 km2, 899 m alt, 1.244 hab (1999)

V

M

37

Sinarques, comtat de  Títol del País Valencià, concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars

V

H

38

Sinca  Masia i caseria, al nord del poble de Lladurs (Solsonès).

C

G

39

síndic  (Catalunya-Aragó)  Representants de les viles i ciutat reials

P

H

40

Síndic de Greuges  (Catalunya, 28/feb/1984)  Institució

C

P

41

Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra  (Catalunya, 27/ago/1936 – 1939)  Decret de la Generalitat. Establia el principi, proposat pel Consell d'Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d'articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l'activitat agrícola. La llei establia l'organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d'acord amb el criteri de la llei del 1934 i l'entrada en la seva organització de tots els conreadors no sindicats. Es preveia la creació de les institucions complementàries (de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització) a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat. El Servei de Cooperació facilitava estatuts-tipus. La conselleria d'agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d'aplicació del decret, que fou aprovat per decret del 19 d'octubre de 1936.

C

P

42

Sindicalismo  (Barcelona, 14/feb/1933 – València, 28/nov/1935)  Setmanari

C

R

43

Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC)  (Catalunya, 29/abr/1937 – 1939)  Organització

C

P

44

Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans  (Catalunya, 1911 – ? )  Entitat

C

P

45

Sindicat de Banquers de Barcelona (SINDIBANK)  (Barcelona, 1910 - )  Entitat bancària

C

N

46

Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Catalunya  (Catalunya, 1931 – 1936)  Sindicat

C

P

47

Sindicat de Metges de Catalunya  (Catalunya, 1920 – Illes Balears, 1939)  Organització

C

P

48

Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC)  (Barcelona, 1978 - )  Central sindical

C

P

49

Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB)  (Barcelona, 9/mar/1966 - )  Sindicat

C

P

50

Sindicat Forà  (Illes Balears, ? )  Consell plenari

B

P

51

Sindicat Mercantil de Barcelona  (Catalunya, fi 1918 - ? )  Organisme obrer

C

P

52

Sindicats Agrícoles, llei de  (Catalunya, 30/mar/1934 – 1939)  Llei aprovada pel Parlament

C

P

53

Sindicats d'Oposició  (Catalunya, mar/1933 – 1939)  Organització sindical

C

P

54

Sindicats Lliures  Veure> Unió de Sindicats Lliures

C

P

55

Sindicat Únic  (Catalunya, jul/1918 - ? )  Organització sindical

C

P

56

Sindreu i Pons, Carles  (Barcelona, 1900 - la Garriga, Vallès Oriental, 1974)  Escriptor

C

B

57

Sinera  (Catalunya, 1946)  Mite literari

C

L

58

Sineu  Municipi de Mallorca Septentrional: 47,94 km2, 175 m alt, 2.675 hab (1999)

B

M

59

Singala, Bartomeu  (Illes Balears, 1854 – 1899)  Autor teatral

B

B

60

Singlot Poètic  (Catalunya, 1864 – 1866)  Col·lecció de Frederic Soler

C

L

61

Singuerlín  Barri, al nord-oest del nucli urbà de Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès)

C

G

62

Sinyén  Despoblat del mun. de Fortaleny (Ribera Baixa)

V

G

63

Sió, el  Riu, afluent esquerrà del Segre, a Catalunya

C

G

64

Sió, ribera de  Vall de la Depressió Central Catalana

C

G

65

Sió i Guardiola, Enric  (Badalona, Barcelonès, 1942 – Barcelona, 1998)  Dibuixant de còmics

C

B

66

SIPAJ  Sigla del Servei d'Informació i Promoció d'Activitats Juvenils

C

C

67

Sira, la  Petit monestir benedictí, entre els mun. de Pontellà i Vilamulaca (Rosselló)

N

R

68

Sirac, Pere de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Bisbe de Barcelona (1208- ? )

C

B

69

Siräq al-Dawlà  ( ? , s. XI)  Darrer sobirà de la taifa de Dènia i Balears

V

B

70

Siré, Agustí  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Poeta

C

B

71

Siré i Cabré, Rosa  (Lleida, 1944 - )  Pintora

C

B

72

Sirera i Jené, Antoni  (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975)  Fotògraf i cinematografista

C

B

73

Sirera i Turó, Josep Lluís  (València, 14/gen/1954 - )  Autor teatral

V

B

74

Sirera i Turó, Rodolf  (València, 26/mar/1948 - )  Autor teatral

V

B

75

Sirès  Poble del mun. de Bonansa (Alta Ribagorça)

F

G

76

Sirés i Puig, Frederic  (Begur, Baix Empordà, 1899 - Palafrugell, Baix Empordà, 1971)  Compositor

C

B

77

Sirmat, la  Barri, al nord de la ciutat d'Elda (Alt Vinalopó)

V

G

78

Sirvent, Bartomeu  (País Valencià, s. XIV - ? , 1401)  Alt funcionari reial

V

B

79

Sirvent, Manuel  (Perpinyà, 1795 – 1865)  Escriptor

N

B

80

Sirvent, rec  Sèquia de la comarca de l'Alt Empordà

C

G

81

Sis d'Octubre, fets del  (Catalunya, 6-10-1934)  Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern. El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temerosa de veure's immiscuida en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció. El dia 6, quan va arribar de Madrid la proclamació de l'estat de guerra, Companys va intentar que Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica (5.000 homes) aquarterada a Barcelona, s'adherís a la rebel·lió, però no va aconseguir-ho. Cap al tard, davant la pressió popular, la Generalitat, per boca de Companys, va proclamar l'”Estat Català dins la República Federal Espanyola”, i tot seguit es va refugiar a la seu del govern tot esperant els esdeveniments. El dia 7, Batet, amb algunes de les seves forces, va bombardejar l'edifici; poc després era acordada la rendició de la Generalitat, els membres de la qual van ésser detinguts i confinats en el vaixell Uruguai, habilitat com a presó, mentre esperaven que els processessin. La poca resistència, als locals barcelonins del CADCI, fou reduïda per les forces militars, que els dies següents (7 al 11) sufocaren la insurrecció a les altres poblacions catalanes. D'aquesta manera ja es podia donar per acabada la rebel·lió, i també l'efímer Estat Català. Aquests fets suposaren, pel que fa a Catalunya, la suspensió de l'Estatut d'autonomia i, a escala estatal, la forta repressió de les organitzacions obreres fins a la victòria electoral de les esquerres el febrer de 1936. (SC)

C

H

82

Sisa, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

83

Sisa i Mestres, Jaume  (Barcelona, 24/set/1948 - )  Músic i cantant

C

B

84

Sisbert, Bartomeu  ( ? , s. XIV)  Mestre d'obres

C

B

85

Siscar  (or trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l'antic mun. de Calladrons (Benavarri, Ribagorça), a la dreta del riu de Queixigar, a l'est del municipi. L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris. (GEC)

F

G

86

Siscar, Guillem de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

87

Siscar, Guillem de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

88

Siscar, Ramon de  ( ? , s. XII - Lió, França, 1247)  Abat de Poblet i bisbe de Lleida (1238-47)

C

B

89

Siscar i de Montoliu, Ramon de  (Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1889)  Escriptor i historiador. Féu nombrosos viatges. Estudià a fons les llengües clàssiques. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1860. Féu traduccions al castellà de Virgili i Horaci. És autor dels treballs La carta-puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera, L'Església parroquial d'Agramunt i El primer libro impreso en Tarragona en 1484. (DBA)

C

B

90

Siscar i Siscar, Francesc  (Oliva, Safor, v 1760 – Madrid, 1833)  Marí i matemàtic

V

B

91

Siscar i Siscar, Gabriel  (Oliva, Safor, 1760 - Gibraltar, 1829)  Marí, matemàtic i polític

V

B

92

Siscarri  Caseria del mun. de Montanui (Alta Ribagorça)

F

G

93

Sisebut  ( ? , s. IX)  Bisbe d'Urgell (823-840)

C

B

94

Sispony  Poble (1.315 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

95

Sisquella, la  Llogaret del mun. de Sant Pere dels Arquells (Segarra)

C

G

96

Sisquella, la  Masia i antic poble del mun. de Juncosa (Garrigues)

C

G

97

Sisquella i Oriol, Alfred  (Barcelona, 1900 - Sitges, Garraf, 1964)  Pintor

C

B