|
|
|
Anar a: [ Sim ] [ Simon ] [ Sin ] [ Sine ] [ Sire ] [ Siscar ] L'home que treballa i no s'avorreix, mai és vell. (Pau Casals i Defilló) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Simanya, cova (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Cova d'origen càrstic 2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Simat de Vilallonga (Vilallonga de la Safor, Safor) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, desaparegut amb l'expulsió del 1609. 4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Arnau ( ? , s. XIV) Escriptor i prelat 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó, Joan Baptista (País Valencià, s. XVII – s. XVIII) Pintor. Destacà com a retratista. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Pau (II) ( ? , s. XVII – s. XVIII) Mestre de la seu de Tortosa 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Pere ( ? , s. XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1702) Mestre d'obres 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Andreu, Maria Antònia (Barcelona, 1915 - ) Excursionista i escaladora 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bach, Ricard (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - ) Historiador i biògraf 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bofarull, Jaume (Reus, Baix Camp, 1884 - Torreón, Mèxic, 1958) Polític 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bofarull, Josep (Reus, Baix Camp, 1889 – 1966) Arquitecte. Titulat a París, realitzà diverses obres a Barcelona, com els cinemes Kursaal i Pathé i l'edifici de l'antic Banc de Catalunya, a la Rambla. Treballà també en d'altres poblacions catalanes, especialment a Reus (Centre de Lectura, Institut de Puericultura, estadi del Reus Esportiu, rehabilitació del castell del Cambrer), i a Salou, on col·laborà en els primers plans d'urbanització. Col·laborà com a periodista a "La Veu del Camp" i a "Revista del Centre de Lectura" i fou dues vegades alcalde de Reus (1919 i 1922). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Costa, Romuald (el Bruc, Anoia, 1880 – Montserrat, Bages, 1928) Eclesiàstic 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Fontcuberta, Josep (Catalunya, s. XIX - Barcelona, s. XIX) Arquitecte. És autor dels projectes de l'església de la Immaculada, de Vilanova i la Geltrú, i del convent de les Penedides, de Barcelona (1867), aquest destruït el 1909. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Marín, Manuel (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1868 - València ?, 1936) Advocat i polític 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Ortí, Franc (Torrent de l'Horta, Horta, 1841 – Barcelona, 1925) Eclesiàstic i escriptor 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Terol, Trinitat (València, 1935 - ) Historiadora de l'art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com "Estudis Pro-Arte". D'entre les seves obres destaquen les dedicades a l'arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Vinyes, Ramon (Tarragona, 1961 - ) Director i escenògraf teatral 21 ALGUER - BIOGRAFIA Simon, Bartomeu (l'Alguer, 1734 - 1819) Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l'Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans. Pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simon, Tomàs (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Notari 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sim'on ben Semah Duran (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444) Metge, rabí i filòsof 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sim'on ben Yosef (Perpinyà, s. XIII – s. XIV) Rabí i polemista jueu 26 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Delitala, Domènec (l'Alguer, Sardenya, 1758 - Torí, Itàlia, 1829) Jurisconsult 27 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Delitala, Joan Francesc (l'Alguer, Sardenya, 1762 – 1819) Teòleg i bibliòfil 28 ALGUER - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simon i Font, Francesc (Barcelona, 1843 – 1923) Editor 30 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Mossa, Antoni (Pàdua, Itàlia, 1916 - Sardenya, Itàlia, 1971) Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s'especialitzà en l'alguerès i en els dialectes sards. Publicà proses i pomes en català i fou president del Centre d'Estudis Algueresos. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simon i Tarrés, Antoni (Girona, 1956 - ) Historiador 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simonet i Lombardo, Enric (València, 1863 – Madrid, 1927) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Bernat Ferrandis. Obtingué premis importants. Fou professor de l'Academia de San Fernando de Madrid. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simont i Guillén, Josep (Barcelona, 1875 - Caracas, Veneçuela, 1968) Dibuixant. El 1898 s'establí a París, on residí durant molts anys. Il·lustrà nombrosos contes infantils, novel·les i revistes franceses, entre les quals "Le Monde Illustré", "L'Illustration", etc. Els seus dibuixos comentaven amb molta gràcia la vida parisenca de l'època; després en féu d'altres de gran valor, inspirats en la I Guerra Mundial. El seu prestigi arribà a Anglaterra, Alemanya i els Estats Units, on fou molt sol·licitat. El 1947 retornà a Barcelona i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simplici (Urgell, s. X) Fill de Mallol, vescomte, segurament d'Urgell, documentat a mitjan s. X. Hom no ha pogut establir el seu possible parentiu amb el vescomte Guillem d'Urgell que és per ara el cap de nissaga comprovat dels vescomtes de Castellbó. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sinarques (Plana d'Utiel) Municipi: 102,72 km2, 899 m alt, 1.244 hab (1999) 37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sinarques, comtat de (País Valencià) Títol, concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sinca (Lladurs, Solsonès) Masia i caseria, al nord del poble. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA síndic (Catalunya-Aragó) Representants de les viles i ciutat reials 40 CATALUNYA - POLÍTICA Síndic de Greuges (Catalunya, 28/feb/1984) Institució aprovada pel Parlament de Catalunya per a la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la Generalitat. Prevista la institució a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979), com a primer síndic fou elegit Frederic Rahola i d'Espona Enllaç: Síndic de Greuges de Catalunya 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sindicalismo (Barcelona, 14/feb/1933 – València, 28/nov/1935) Setmanari. Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué en substitució de "Cultura Llibertària" (nov/1931 - feb/1933). Fou animat especialment per Ángel Pestaña, Joan Peiró i Joan López. El 24/jul/1934 passà a ésser editat a València, i després d'una suspensió de diversos mesos (nov/1934 - abr/1935) reaparegué allà mateix en una segona època (des del 25/abr). 43 CATALUNYA - EMPRESA Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC) (Catalunya, 29/abr/1937 – 1939) Organització 44 CATALUNYA - CULTURA Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans (Catalunya, 1911 – ? ) Entitat 45 CATALUNYA - EMPRESA
46 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Catalunya (Catalunya, 1931 – 1936) Sindicat 47 CATALUNYA - EMPRESA Sindicat de Metges de Catalunya (Catalunya, 1920 – Illes Balears, 1939) Organització 48 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC) (Barcelona, 1978 - 1987) Central sindical 49 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) (Barcelona, 9/mar/1966 - 1968) Organització constituïda en l'assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra la SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo. Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intel·lectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s'hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica. En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d'una àmplia solidaritat ciutadana. El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F. García Valdecasas. Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d'estudiants d'altres universitats d'Espanya que també havien romput amb el SEU i les APE, el Sindicat Democràtic desaparegué. 50 ILLES BALEARS - POLÍTICA
51 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Mercantil de Barcelona (Catalunya, fi 1918 - ? ) Organisme obrer 55 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Únic (Catalunya, jul/1918 - ? ) Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d'ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants. De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d'indústria a nivell local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis. Hom pretengué d'augmentar així la capacitat d'acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d'altres que denunciaven la possibilitat d'una burocratització del funcionament sindical. El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents que havien ja intentat des del 1915 la formació d'alguns sindicats únics (com en els sectors de la fusta o de la construcció). 52 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicats Agrícoles, llei de (Catalunya, 30/mar/1934 – 1939) Llei aprovada pel Parlament, essent conseller d'economia i agricultura J. Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria; els sindicats constituïts s'hi havien d'acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació; i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s'establien els estatuts i l'acta de la qual s'havia de trametre també al Consell Superior. 53 CATALUNYA - POLÍTICA
54 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicats Lliures Veure> Unió de Sindicats Lliures. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sindreu i Pons, Carles (Barcelona, 1900 - la Garriga, Vallès Oriental, 1974) Escriptor. De jove escriví a "En Patufet" i després a "La Publicitat", "Mirador", "La Nau dels Esports", "El Be Negre", etc. Fou un dels fundadors de l'ADLAN, dels "Amics del Circ" i col·laborador dels arquitectes renovadors del GATCPAC. El seu gust per l'avantguarda es reflecteix en els poemes: Radiacions i poemes (1928), El claxón i el camí (1931) i Darrera el vidre (1934). Publicà també les novel·les El senyor Joanet del Guinardó (1954) i Les figures del pessebre de l'Ametlla del Vallès (1960). 57 CATALUNYA - LITERATURA Sinera (Catalunya, 1946) Mite literari 58 ILLES BALEARS - MUNICIPI
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Singala, Bartomeu (Illes Balears, 1854 – 1899) Autor teatral 60 CATALUNYA - LITERATURA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Singuerlín (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri, al nord-oest del nucli urbà 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sinyén (Fortaleny, Ribera Baixa) Despoblat 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sió, el (Catalunya) Riu, afluent esquerrà del Segre 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sió, ribera de (Catalunya) Vall de la Depressió Central Catalana 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sió i Guardiola, Enric (Badalona, Barcelonès, 1942 – Barcelona, 1998) Dibuixant de còmics. Després d'estudiar belles arts, s'inicià professionalment a l'editorial Bruguera. La seva primera obra important fou Lavinia 2016 (1967), el primer còmic polític realitzat durant el franquisme. Col·laborà en diverses revistes, com "Oriflama", "Serra d'Or", "Linus" o "Totem", i va rebre nombrosos premis internacionals, entre els quals el Yellow Kid (1971). Són obra seva títols com Vector, Tirant lo Blanc o la sèrie Aghardi. Des del 1986 va treballar en el camp de la publicitat, i va publicar el llibre de fotografies Barcelona, guapa! el 1992. 66 CATALUNYA - CULTURA
67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sira, la (Pontellà / Vilamulaca, Rosselló) Petit monestir benedictí, entre els dos municipis 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sirac, Pere de ( ? , s. XII – s. XIII) Bisbe de Barcelona (1208- ? ) 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siräq al-Dawlà ( ? , s. XI) Darrer sobirà de la taifa de Dènia i Balears 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siré, Agustí (l'Alguer, Sardenya, s XVIII – s XIX) Poeta. Canonge de la catedral de l'Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s'han conservat, però encara pogueren ésser consultades el s XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l'illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició. És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l'arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siré i Cabré, Rosa (Lleida, 1944 - ) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Lleida i amb Albert Coma i Estadella. Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968. La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes bé que hi predomina l'aparença d'ordre gràcies a la interposició de formes ben definides. Presidí la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sirera i Jené, Antoni (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975) Fotògraf i cinematografista 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sirera i Turó, Rodolf (València, 26/mar/1948 - ) Autor teatral. Ha exercit la crítica en diversos diaris i revistes. El 1970 fundà el Centre d'Estudis Teatrals de València i el 1972 El Rogle, del qual ha dirigit els muntatges. Entre les seves obres cal fer esment d'Homenatge a Florentí Montfort (1971), Plany en la mort d'Enric Ribera (1975), Tres variacions en el joc del mirall (1977), Arnau (1978), L'assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1980), Intermedi (1980), El príncep, Històries de desconeguts i Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista (1986), Funció de gala (1987), Indian Summer (1990) i altres obres conjuntament amb el seu germà Josep Lluís. També ha escrit diversos assaigs, alguns en col·laboració: Momòria general d'activitats (1978) i Inici d'una anàlisi crítica de la producció teatral de Faust Hernández-Casajuana (premi Joan Fuster 1975). 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sirès (Bonansa, Alta Ribagorça) Poble, a l'est del terme, a l'esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert. De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sirés i Puig, Frederic (Begur, Baix Empordà, 1899 - Palafrugell, Baix Empordà, 1971) Compositor. Després d'una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat. Fou autor de diverses sardanes (Dansa eterna, Cala fondo, etc) i havaneres, com la popular La Gaviota. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sirmat, la (Elda, Vinalopó Mitjà) Barri, al nord de la ciutat. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sirvent, Manuel (Perpinyà, 1795 – 1865) Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà. Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l'hôpital Saint-Jean et de l'hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835). 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sirvent, rec (Alt Empordà) Sèquia de la comarca 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Sis d'Octubre, fets del (Catalunya, del 6 al 11/oct/1934) Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern. El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temerosa de veure's immiscuida en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció. El dia 6, quan va arribar de Madrid la proclamació de l'estat de guerra, Companys va intentar que Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica (5.000 homes) aquarterada a Barcelona, s'adherís a la rebel·lió, però no va aconseguir-ho. Cap al tard, davant la pressió popular, la Generalitat, per boca de Companys, va proclamar l'”Estat Català dins la República Federal Espanyola”, i tot seguit es va refugiar a la seu del govern tot esperant els esdeveniments. El dia 7, Batet, amb algunes de les seves forces, va bombardejar l'edifici; poc després era acordada la rendició de la Generalitat, els membres de la qual van ésser detinguts i confinats en el vaixell Uruguai, habilitat com a presó, mentre esperaven que els processessin. La poca resistència, als locals barcelonins del CADCI, fou reduïda per les forces militars, que els dies següents (7 al 11) sufocaren la insurrecció a les altres poblacions catalanes. D'aquesta manera ja es podia donar per acabada la rebel·lió, i també l'efímer Estat Català. Aquests fets suposaren, pel que fa a Catalunya, la suspensió de l'Estatut d'autonomia i, a escala estatal, la forta repressió de les organitzacions obreres fins a la victòria electoral de les esquerres el feb/1936. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisa i Mestres, Jaume (Barcelona, 24/set/1948 - ) Músic i cantant. El 1968 ingressà al Grup de Folk, i poc després, en solitari, edità el seu primer disc, L'home dibuixat. A més de col·laborar amb l'Orquestra Plateria, presentà diversos espectacles junt amb Albert Boadella (Serenata sota un arbre i Villa Montserrat). Continuà la seva carrera musical, una de les més originals i innovadores dins la cançó catalana, amb discos com Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), Galeta galàctica (1976), La màgia de l'estudiant (1979) o Sisa & Melodrama (1979). Col·laborà després amb el grup Dagoll Dagom realitzant la música per als espectacles Antaviana (1979) i La nit de Sant Joan (1981). Enregistrà encara els àlbums Barcelona postal (1982) i Transcantautor (1984), fins que decidí fer un gir en la seva carrera, i amb el nom de "Ricardo Solfa" edità, en castellà, diversos discos. El 1995 tornà a canviar de nom, i presentà noves cançons com "El Viajante". 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisbert, Bartomeu ( ? , s. XIV) Mestre d'obres 85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Siscar (Benavarri, Ribagorça) Poble (594 m alt) de l'antic mun. de Calladrons (or trad: Ciscar), a la dreta del riu de Queixigar, a l'est del municipi. L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar, Guillem de ( ? , s. XIII – s. XIV) Cavaller 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar, Ramon de (Catalunya, s. XII - Lió, França, 1247) Abat de Poblet (1237-38) i bisbe de Lleida (1238-47). Es distingí per la seva resistència a acceptar el càrrec d'abat: la primera vegada que fou elegit (1236) aconseguí de convèncer la comunitat, i fou elegit Simó Ximeno en lloc seu com a XIX abat; però aquest fou nomenat bisbe de Sogorb l'any següent, i Siscar hagué d'acceptar, bé que no sense resistència, la nova elecció que el tornava a designar (1237). Però el seu abadiat fou curt, ja que el 1238 fou nomenat bisbe de Lleida. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar i de Montoliu, Ramon de (Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1889) Escriptor i historiador. Féu nombrosos viatges. Estudià a fons les llengües clàssiques. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1860. Féu traduccions al castellà de Virgili i Horaci. És autor dels treballs La carta-puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera, L'Església parroquial d'Agramunt i El primer libro impreso en Tarragona en 1484. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siscar i Siscar, Francesc (Oliva, Safor, v 1760 – Madrid, 1833) Marí i matemàtic 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siscar i Siscar, Gabriel (Oliva, Safor, 1760 - Gibraltar, 1829) Marí, matemàtic i polític 92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Siscarri (Montanui, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1966 del terme de Castanesa, a la dreta de la Valira de Castanesa, enfront de Fontjanina, lloc amb el qual es comunica per l'antic pont de Siscarri. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 ANDORRA - GEOGRAFIA Sispony (la Maçana, Andorra) Poble (1.315 m alt), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d'Ordino, al sud del terme. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquella, la (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Llogaret, a l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells, al sud-oest del poble. La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquella, la (Juncosa, Garrigues) Masia i antic poble 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisquella i Oriol, Alfred (Barcelona, 1900 - Sitges, Garraf, 1964) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. De jove fou un dels fundadors del grup d'avantguarda anomenat Els Evolucionistes, encara que després s'inclinà cap a un realisme més tradicional. Conreà especialment la figura i la natura morta. Entre les distincions que rebé destaquen el premi Plandiura del 1921 i la medalla d'honor de l'Exposició de Primavera del 1953. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisquella i Planas, Conxa (Centelles, Osona, 1927 - la Garriga, Vallès Oriental, 1996) Pintora 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquer (Guíxers, Solsonès) Poble (1.116 m alt) 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquer (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Poble (1.182 m alt) (ort trad: Cisquer), en un coster que domina la confluència del riu de la Vansa amb el riu de Bona. 101 ANDORRA - GEOGRAFIA Sisqueró (Canillo, Andorra) Coma de la parròquia
Anar
a: [ Sim ]
[ Simon ] [ Sin ]
[ Sine ] [ Sire ]
[ Siscar ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Sineu