descripció

ilaraugat -da  PREHIST Individu d'un poble ibèric, citat només per Hecateu. Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.

C

H

Ildirda (o Iltirta)  Nom d'una ciutat ibèrica, que correspon a l'actual Lleida (Segrià)

C

H

Ilduro  Seca que encunyà moneda, a Mataró (Maresme)

C

H

ilercavons  Poble ibèric, establert a Catalunya,

C

H

Ilerda  Nom romà de Lleida (Segrià)

C

H

Ilerda  (Lleida, 1943 - )  Revista d'història

C

R

Ilerda, batalla d' (o del Segre)  (Catalunya, 2/ago/49 aC)  Campanya militar romana

C

H

ilergets  Poble ibèric, establert a la Catalunya occidental

C

H

Iliacan  (Barcelona, 1993 - )  Companyia de dansa

C

V

Illa  Municipi del Rosselló: 31,67 km2, 149 m alt, 4.993 hab (1999)

N

M

Illa, Berenguer Arnau d'  (Rosselló, s. XIII)  Cavaller

N

B

Illa, estany de l'  Estany (2.385 m alt) de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

Illa, estany de l'  Estany costaner, al mun. del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Illa, l'  Veure> Lilla (Montblanc, Conca de Barberà)

C

G

Illa, Marià  (País Valencià, s. XVIII - Barcelona ?, d 1807)  Pintor

V

B

Illa, Salvador  (Polinyà, Vallès Occidental, s. XVII - ? , s. XVIII)  Cartoixà

C

B

Illa, vescomtat d'  Títol senyorial i jurisdicció de la Catalunya Nord, concedit el 1314 a Pere de Fenollet i d'Urtx

N

H

Illa d'en Reixac, jaciment de l'  Poblat ibèric, al mun. d'Ullastret (Baix Empordà)

C

H

Illa i Illa, Antoni  (Ripoll, s. XIX)  Escriptor i pintor

C

B

Illas i Fabra, Manuel  (Barcelona, 1863 – 1915)  Escriptor i advocat

C

B

Illas i Vidal, Joan  (Barcelona, 1819 – 1876)  Advocat i economista

C

B

Illes, comtat de les  Títol de la Catalunya Nord, concedit el 1643 per Lluís XIII de França a Josep d'Ardena i de Sebastida

N

H

Illes, les  Antic municipi: 14,71 km2, 576 m alt, incorporat al de Morellàs (Vallespir)

N

G

Illes, les  Nom que reben les les Balears dins dels Països Catalans

B

G

Illes, Santa Coloma de les  Veure> Santa Coloma de les Illes (Queixàs, Rosselló)

N

G

Illes Balears  Nom oficial de les Balears

B

G

Illes de Sant Joan les Fornts, les  Antic terme de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

Illes d'Or, Les  (Palma de Mallorca, 1934 - ? )  Col·lecció de butxaca de l'Editorial Moll

B

L

Illescas i Córdoba, Miquel  (Barcelona, 1967 - )  Jugador d'escacs

C

B

Illescas i Mirosa, Sixt  Veure> Yllescas i Mirosa, Sixt

C

B

Illeta, s'  Illot de la costa de Tramuntana, a Sóller (Mallorca Occidental)

B

G

Illetes, ses  Grup d'illots del mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Illiberis  Poble ibèric, al mun. d'Elna (Rosselló)

N

H

Illici  (llat: Colonia Iulia Illici Augusta) Nom de la ciutat d'origen ibèric corresponent a l'actual Elx (Baix Vinalopó), emplaçada a l'actual Alcúdia d'Elx. Importants restes arqueològiques ibèriques (Dama d'Elx). Municipi florent sota els romans, s'hi encunyà moneda.

V

H

Illot, s'  Veure> Cala Moreia (Manacor, Mallorca Oriental)

B

G

Iluro  Nom de la ciutat romana que correspon a l'actual Mataró (Maresme)

C

H

Ilustració Catalana  (Barcelona, 1884 – 1935)  Editorial

C

N

Ilustració Catalana, La  (Barcelona, 1880-94 – 1903-17)  Revista gràfica. Dirigida per F. Matheu i fidel a l'ideari de la Renaixença, aplegà la col·laboració dels grans autors contemporanis (Maragall, Ruyra, Oller, Carner, etc) i il·lustradors.

C

R

Ilustració Llevantina, La  (Barcelona, 10/mar/1900 - 16/des/1901)  Publicació desenal

C

R

Ilustración Valenciana, La  (València, 1856)  Setmanari

V

R

IMEB  Sigla de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona

C

C

IMIPAE  Sigla de l'Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació

C

C

Impartial, L'  (Perpinyà, 1889 – 1903)  Setmanari en francès

N

R

Imperial, illa de l'  Illot (70 m alt), del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Inca  Municipi de Mallorca Septentrional: 58,21 km2, 121 m alt, 21.974 hab (1999)

B

M

Inca  Un dels 12 districtes de l'illa de Mallorca

B

H

INCANOV  Sigla de l'Institut Català de Noves Professions

C

C

Incarcal  Jaciment paleontològic, al mun. de Crespià (Pla de l'Estany), del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d'antigues dolines reblertes d'argiles. La fauna trobada és representada per l'elefant meridional, l'hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè. Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa). (GEC)

C

H

INCAVI  Sigla de l'Institut Català de la Vinya i del Vi

C

C

Incles, vall d'  Vall glacial d'Andorra

A

G

Increpación Danza  (Barcelona, 1993 - )  Companyia de dansa

C

A

Indépendant, L'  (Perpinyà, 1845 - )  Principal diari del Rosselló

N

R

Independentistes dels Països Catalans (IPC)  (Països Catalans, 1979 - )  Partit polític

P

P

Indíbil  ( ? , s. II aC)  Príncep dels Ilergetes

C

B

Índice Histórico Español  (Barcelona, 1953 - )  Publicació periòdica en castellà

C

R

Índies, les  Veïnat del mun. de Viladrau (Osona)

C

G

Índies, meners de les  Veure> Avetera, les mines d' (Rosselló i Vallespir)

N

G

indigets  Poble ibèric, establert a l'Empordà (Catalunya)

C

H

Indika  (Empordà, 1950 - )  Grup artístic

C

A

Indioteria, s'  Barri i antiga caseria de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Indústria, raval de la  Veure> Raval de la Indústria, el (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

C

G

Indústria Catalana  (Barcelona, 1933 – 1935)  Revista mensual d'economia i industria

C

R

Industrial de Barcelona, El  (Barcelona, 1867 – s. XIX)  Diari vespertí lliurecanvista

C

R

Infant Enric  Nom pel qual era anomenat Enric d'Aragó i de Pimentel

C

B

Infant Pere, hospital de l'  Veure> Hospitalet de l'Infant, l' (Vandellòs, Baix Camp)

C

G

Infanta, canal de la  Canal de l'esquerra del Llobregat (Catalunya, 1817-19)

C

G

Infante, Francesc  (Balaguer, Noguera, 1956 - )  Il·lustrador

C

B

Infantil, L'  (Solsona, Solsonès, 1951 - )  Revista mensual per a infants

C

R

Infants de la Cerda, Guerra dels  Guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304)

P

H

Infern, barranc de l'  Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Infern, barranc de l'  Nom que pren el riu Girona  (País Valencià)

V

G

Infern, coma de l'  Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, a Fontpedrosa (Conflent)

N

G

Infern, pas de l'  Congost que forma el riu d'Alcoi dins el terme d'Orxa (Comtat), al límit amb el de Vilallonga de la Safor, entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud.

V

G

Información  (Alacant, 1941 - )  Diari

V

R

Ingilberga  ( ? , s. X – s. XI)  Darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses

C

B

Ingla, l'  Caseria del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Inglada, Narcís  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891)  Pintor

C

B

Inglada i Sallent, Pere  Veure> Ynglada i Sallent, Pere

C

B

Inglés, Josep  (València, 1718 – 1786)  Pintor

V

B

Inglès i Rafecas, Josep Maria  (el Vendrell, Baix Penedès, 1932 - )  Escriptor

C

B

Ingobert  ( ? , s. IX)  Bisbe d'Urgell

C

B

Iniciales  (Barcelona, mar/1929 – 1937)  Revista anarquista eclèctica

C

R

Iniciativa per Catalunya (IC)  (Catalunya, feb/1987 - )  Federació de partits polítics. Formada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, sota la direcció de Rafael Ribó. Ha tingut representació al Parlament de Catalunya en totes les eleccions a què s'ha presentat. Ha establert vincles estables amb el grup ecologista Els Verds, i fins a 1997 va mantenir un lligam confederal d'àmbit espanyol amb Izquierda Unida.

C

P

Iniesta, Ferran  (Barcelona, 1946 - )  Historiador

C

B

Íñigo, Baltasar  (València, 1656 – 1746)  Matemàtic i eclesiàstic. Fundà una notable acadèmia particular per a l'ensenyament de matemàtiques. Féu estudis notables, de caràcter tècnic i pràctic. Inventà alguns aparells. Són dignes d'esment els seus experimentes de balística.

V

B

Injúries, les  Santuari (la Mare de Déu de les Injúries) del mun. de Callosa d'En Sarrià (Marina Baixa), radicat a l'església de l'antic convent de caputxins de Sant Sebastià. La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofert vexacions en una incursió musulmana. És patrona de la vila.

V

G

Inquietud  (Vic, Osona, 1955 – 1966)  Revista literària i artística. Fou d'aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català. Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Tàpies, Ponç i Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.

C

R

Inquisidors, mas dels  Antiga masia del mun. de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor.