|
|
|
Anar a: [ Il ] [ Illas ] [ Ilu ] [ Ind ] [ Infe ] [ Ini ] Demanen la independència les nacions espoliades i menyspreades, i a Catalunya n'hem patit molt d'aixó. (Ramon Piera) 101 CATALUNYA - HISTÒRIA ilaraugat -da (Catalunya) Individu d'un poble ibèric, citat només per Hecateu. Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets. 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Ildirda (o Iltirta) (Lleida, Segrià) Nom d'una ciutat ibèrica, que correspon a l'actual Lleida (ilergets). 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilduro (Mataró, Maresme) Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques. El nom correspont al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro i que correspon. Ha estat discutit si les emissions monetàries d'Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA ilercavons (o ilergavó) (Catalunya) Poble ibèric, establert a les ribes del tram final de l'Ebre, entre la plana de Castelló i la serra de Balaguer. Amb centre a Tortosa (Iulia Ilergavonia Dertosa, se'ls ha suposat una branca dels ilergets. Jaciments importants a Tivissa i Alcanar, i necròpolis a Gandesa, Amposta i Xivert. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ilerda (Lleida, 1943 - ) Revista d'història. Editat per l'Institut d'Estudis Ilerdenses, adscrita al Consell Superior d'Investigacions Científiques. Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, J. Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilerda, campanya d' (o del Segre) (Catalunya, 2/ago/49 aC) Campanya militar romana, en la qual Cèsar va derrotar els legats de Pompeu, Afrani i Petreio. La font principal per al seu coneixement és el mateix Cèsar. Començada la guerra civil i després de la fugida de Pompeu a Grècia, Cèsar va decidir atacar els partidaris de Pompeu a Hispània. Els generals pompeians, amb cinc legions, es van fer forts a la rodalia d'Ilerda (Lleida) per barrar el pas a Cèsar. L'avantguarda de Cèsar, sota el comandament de G. Favi, va creuar el Pirineu, va establir el seu campament aigües amunt del Segre i construí dos ponts per assegurar-se l'avituallament. La crescuda del riu va destruir un dels ponts i afavorí les escaramusses dels pompeians, tot i que Favi va aconseguir salvar la situació. Quan Cèsar arribà, desplegà el gruix de les seves tropes amb la finalitat de precipitar la batalla. Davant la passivitat dels pompeians, Cèsar va intentar aïllar el campament enemic de la ciutat, però l'exèrcit pompeià va resistir. A mesura que es desenvolupava la campanya, molts nuclis indígenes es van passar al bàndol de Cèsar. Preocupats per la situació desfavorable i davant del perill de ser envoltats per l'enemic, Afrani i Petreio van decidir abandonar Ilerda en direcció a la vall de l'Ebre. Cèsar els tallà la retirada i els pompeians es van veure obligats a tornar cap a Ilerda perseguits pels cesarians. Finalment, esgotats i sense queviures, l'exèrcit pompeià es rendí a Cèsar. L'única condició de pau que aquest els posà va ser el llicenciament de totes les tropes. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Ilergets (Catalunya) Poble ibèric, establert a la part occidental del país. Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l'Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l'actual Lleida (Ildirda o Iltirta). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n'haurien separat. Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans. 8 CATALUNYA - CULTURA
9 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Illa (Rosselló) Municipi: 31,67 km2, 149 m alt, 4.993 hab (1999) 10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Illa, Berenguer Arnau d' (Rosselló, s. XIII) Cavaller 11 ANDORRA - GEOGRAFIA Illa, estany de l' (Encamp, Andorra) Estany (2.385 m alt) amb dos illots característics, situat a la capçalera del riu Madriu, al vessant meridional del pic de Pessons. És aprofitat per a la producció d'energia hidroelèctrica. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Illa, estany de l' (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Estany costaner 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Illa, l' (Montblanc, Conca de Barberà) Veure> Lilla. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illa, Salvador (Polinyà, Vallès Occidental, s. XVII - ? , s. XVIII) Cartoixà 16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Illa, vescomtat d' (Catalunya Nord) Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 a Pere de Fenollet i d'Urtx 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Illa d'en Reixac, jaciment de l' (Ullastret, Baix Empordà) Poblat ibèric 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illa i Illa, Antoni (Ripoll, Ripollès, s XIX) Escriptor i pintor. És autor d'algunes obres de teatre, com el drama religiós Sant Eudald. La seva producció pictòrica fou escassa. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illas i Fabra, Manuel (Barcelona, 1863 – 1915) Escriptor i advocat 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illas i Vidal, Joan (Barcelona, 1819 – 1876) Advocat i economista 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Illes, comtat de les (Catalunya Nord) Títol, concedit el 1643 per Lluís XIII de França a Josep d'Ardena i de Sebastida 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illes, les (Illes Balears) Nom que reben dins dels Països Catalans 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Illes, Santa Coloma de les (Queixàs, Rosselló) Veure> Santa Coloma de les Illes. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Illes Balears (Illes Balears) Nom oficial de les illes. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Illes de Sant Joan les Fonts, les (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antic terme. 27 ILLES BALEARS - LITERATURA Illes d'Or, Les (Palma de Mallorca, 1934 - ? ) Col·lecció de literatura 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Illescas i Córdoba, Miquel (Barcelona, 1967 - ) Jugador d'escacs 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illeta, s' (Sóller, Mallorca Occidental) Illot de la costa de Tramuntana 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illetes, ses (Calvià, Mallorca Occidental) Grup d'illots 32 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Illiberis (Elna, Rosselló) Poble ibèric 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Illici (Elx, Baix Vinalopó) Nom de la ciutat d'origen ibèric corresponent a l'actual (llat: Colonia Iulia Illici Augusta), emplaçada a l'actual Alcúdia d'Elx. Importants restes arqueològiques ibèriques (Dama d'Elx). Municipi florent sota els romans, s'hi encunyà moneda. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Illot, s' (Manacor, Mallorca Oriental) Veure> Cala Moreia. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Iluro (Mataró, Maresme) Nom de la ciutat romana que correspon a l'actual. 36 CATALUNYA - EMPRESA
37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ilustració Llevantina, La (Barcelona, 10/mar/1900 - 16/des/1901) Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs. De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l'època. Suspesa el 20/mai/1900, reaparegué com a setmanari el 1/nov/1900 amb un nou format i numeració. 39 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Ilustración Valenciana, La (València, 1856) Setmanari en llengua castellana. Publicà 12 números. Hi col·laboraren Teodor Llorente i Olivares, Rafael Blasco i altres escriptors valencians. 40 CATALUNYA - CULTURA IMEB Sigla de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona. 41 CATALUNYA - CULTURA IMIPAE Sigla de l'Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació. 42 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Imperial, illa de l' (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illot (70 m alt) 44 ILLES BALEARS - MUNICIPI Inca (Mallorca Septentrional) Municipi: 58,21 km2, 121 m alt, 21.974 hab (1999) 45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Inca (Mallorca) Un dels 12 districtes de l'illa 46 CATALUNYA - CULTURA INCANOV Sigla de l'Institut Català de Noves Professions. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Incarcal (Crespià, Pla de l'Estany) Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d'antigues dolines reblertes d'argiles. La fauna trobada és representada per l'elefant meridional, l'hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè. Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa). 48 CATALUNYA - CULTURA INCAVI Sigla de l'Institut Català de la Vinya i del Vi. 49 ANDORRA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - ART Increpación Danza (Barcelona, 1993 - ) Companyia de dansa 51 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Indépendant, L' (Perpinyà, 1845 - ) Diari del matí, el més important del Rosselló. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana. Deixà d'aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força. 102 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Independència, Guerra de la Veure> Francès, guerra del. 52 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Independentistes dels Països Catalans (IPC) (Països Catalans, 1979 - ) Partit polític 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Indíbil (Catalunya, s. III aC - v 205 aC) Príncep dels ilergetes. Aliat dels cartaginesos, lluità contra els romans a la segona guerra púnica. L'any 206 aC aixecà, amb el seu germà Mandoni, una rebel·lió que abastava tota la vall de l'Ebre i part del País Valencià. Derrotat per Publi Corneli Escipió, es retirà a les seves terres després d'haver negociat la pau amb els romans. Morí en combat. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Índies, les (Viladrau, Osona) Veïnat 56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Índies, meners de les (Rosselló i Vallespir) Veure> Avetera, les mines d' 57 CATALUNYA - HISTÒRIA indigets (Catalunya) Poble ibèric, establert a l'Empordà 58 CATALUNYA - ART Indika (Empordà, 1950 - ) Grup artístic. Fundat per Joan Massanet i integrat per Bartomeu Massot, Joan Sibecas i Evarist Vallès. Amb un esperit de renovació no definit per cap corrent estètic concret, féu exposicions a Figueres (1950) i a Girona (1952). 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Indioteria, s' (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri i antiga caseria 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Indústria, raval de la (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) Veure> Raval de la Indústria, el 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Industrial de Barcelona, El (Barcelona, 1867 – s. XIX) Diari vespertí lliurecanvista 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Infant Enric Nom pel qual era anomenat Enric d'Aragó i de Pimentel. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Infant Pere, hospital de l' (Vandellòs, Baix Camp) Veure> Hospitalet de l'Infant, l' 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Infanta, canal de la (Catalunya, 1817-19) Canal de l'esquerra del Llobregat 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Infante, Francesc (Balaguer, Noguera, 1956 - ) Il·lustrador 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Infantil, L' (Solsona, Solsonès, 1951 - Barcelona, 1973) Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona. Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de "Cavall Fort". Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans. Des del 1973 s'intitulà "Tretzevents" i està sota el patrocini de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Infants de la Cerda, Guerra dels (Catalunya-Aragó, 1289 - 1304) Guerres civils contra Castella 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Infern, barranc de l' (Marina Alta) Nom que pren el riu Girona en el sector de congost que va des de la sortida de la vall d'Ebo fins al pantà d'Ísber 71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Infern, coma de l' (Fontpedrosa, Conflent) Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l'estany gran de Carançà, que s'estén al nord del pic de l'Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l'Infern. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Infern, pas de l' (Orxa, Comtat) Congost que forma el riu d'Alcoi dins el terme, al límit amb el de Vilallonga de la Safor, entre les serres de Benicadell, al nord, i de la Safor, al sud. 73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Información (Alacant, 1941 - ) Diari 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ingilberga ( ? , s. X – s. XI) Darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ingla, l' (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Inglada, Narcís (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891) Pintor 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Inglés, Josep (València, 1718 – 1786) Pintor 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Inglès i Rafecas, Josep Maria (el Vendrell, Baix Penedès, 1932 - ) Escriptor. Ha publicat bon nombre de col·laboracions de premsa. Ha estrenat diverses obres de teatre. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ingobert ( ? , s. IX) Bisbe d'Urgell 81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Iniciales (Barcelona, mar/1929 – 1937) Revista anarquista eclèctica. Continuadora d'"Ética" (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'"Ética". Tornà a editar-se a Barcelona l'abr/1937 amb el nom d'"Iniciales". Hi col·laboraren, entre d'altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal. 82 CATALUNYA - POLÍTICA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Íñigo, Baltasar (València, 1656 – 1746) Matemàtic i eclesiàstic. Fundà una notable acadèmia particular per a l'ensenyament de matemàtiques. Féu estudis notables, de caràcter tècnic i pràctic. Inventà alguns aparells. Són dignes d'esment els seus experimentes de balística. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Injúries, les (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Santuari (la Mare de Déu de les Injúries), radicat a l'església de l'antic convent de caputxins de Sant Sebastià. La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofert vexacions en una incursió musulmana. És patrona de la vila. 86 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Inquietud (Vic, Osona, 1955 – 1966) Revista literària i artística. Fou d'aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català. Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Tàpies, Ponç i Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc. 87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Inquisidors, mas dels (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Antiga masia, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor. 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Instant, L' (París, França, jul/1918 – Barcelona, 1919) Revista mensual. Fundada per J. Pérez-Jorba. A parís publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més. Fou de caire literari d'avantguarda, amb textos en català i en francès. Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d'altres. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
90 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institució Alfons el Magnànim (València, 1947 - ) Entitat cultural creada per la Diputació provincial de València. Consta de diverses seccions i publica diversos estudis i revistes, i el 1961 creà els premis Cerdà Reig. A partir del 1980 es modernitzà i la seva activitat s'orientà cap al redreçament de la cultura valenciana. 91 CATALUNYA - CULTURA Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (Catalunya, 1985 - ) Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès. Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català. Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista "Presència Evangèlica". També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets. 92 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana de Música (Barcelona, nov/1896 - inici s. XX) Agrupació musical. Fundada per Joan Gay i Josep Lapeyra amb la finalitat de cultivar la música coral catalana. Publicà el "Butlletí de la Institució Catalana de la Música" (1896-1900), de notable qualitat. 93 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana d'Estudis Agraris (Catalunya, 1979 - ) Associació creada per a l'estudi de l'agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre'n els estudis especialitzats. És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l'Institut d'Estudis Catalans. 94 CATALUNYA - CULTURA Institució Catalana d'Història Natural (Barcelona, 1899 - ) Entitat 95 CATALUNYA - CULTURA
96 CATALUNYA - CULTURA Institució de les Lletres Catalanes (Barcelona, 1937 - ) Entitat 97 CATALUNYA - CULTURA Institució del Teatre (Barcelona, 9/jun/1931 – 1939) Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual. En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se'n féu càrrec Joan Alavedra. A partir del 1939 s'anomenà Institut del Teatre. 98 ILLES BALEARS - CULTURA Institució Mallorquina d'Ensenyança (Palma de Mallorca, 1880 – 1887) Centre 99 CATALUNYA - CULTURA Institució Patxot (Catalunya, 1926 - ) Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d'altres iniciatives anteriors d'ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa. També instituí premis d'història i política, que confià a l'Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l'Orfeó Català. L'entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l'Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català. En foren patrons E. Fontseré, J. Rubió, A. Duran i Sanpere, F. Pujol i J.M. Batista i Roca. 100 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institució per a l'Ensenyament de la Dona (València, 1888 – 1913) Centre d'ensenyament. Creat com a continuació de l'Escola de Comerç fundada el 1883; seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74). Aquesta institució, d'acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Iniciativa
per Catalunya Verds (ICV)