[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Oms i F ]    [ Ona ]    [ Op ]    [ Or ]    [ Orc ]    [ Ordi ]

No renteu les utopies; s'encongeixen. (Manuel de Pedrolo i Molina)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Ferrer, Carolina d'  ( ? , s. XIX – 1936)  Senyora de Pontellà

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Figueres, Josep d'  (Catalunya, s. XVII)  Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar... (1643).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Garrigoles, Lluís  (Catalunya, s XIX – 1884)  Metge. Publicà en col·laboració un Tratado elemental de las enfermedades de las mujeres (1840) i un Tratado de terapéutica general (1846).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Guerau, Antoni d'  ( ? , s. XVII – 1661)  Senyor de Son Oms

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Guerau, Jeroni d'  ( ? , s. XVII – 1679)  Militar

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Joli, Antoni d'  ( ? , s. XVI – 1631)  Senyor de Calmella i de Pià

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Jou, Maria Anna d'  ( ? , s. XVI – 1645)  Senyora de Pià

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Llop, Conrad d'  ( ? , s. XVI – 1595)  Donzell

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Llull, Miquel d'  ( ? , s. XVI – 1627)  Donzell

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Mercader, Jaspert d'  ( ? , s. XVI)  Senyor de Sella

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Moreau-Montcheuil, Amadeu d'  ( ? , s. XIX – 1885)  Cavaller de la Legió d'Honor

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Oms, Onofre d'  (Rosselló, s. XVI – 1596)  Senyor de Vilallonga de la Salanca. Besnét de Francesc d'Oms. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de Bernat d'Oms i Cabrera.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Ponsa, Ignasi  (Manresa, Bages, 1863 – Barcelona, 1914)  Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Manresa, ciutat on hi ha tota la seva obra i per a la qual féu un projecte de reforma. És autor de l'Asil d'Orfes, dels magatzems Jorba, del Casino i de l'escorxador, entre d'altres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Queralbs, Miquel d'  ( ? , s. XVI – 1596)  Mercader

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Samsó, Baltasar d'  ( ? , s. XVI – 1630)  Síndic del rec dels quatre casals

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Sern, Ramon  (Vic, Osona, 1815 – 1854)  Escriptor

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera i Desbosc, Josep d'  ( ? , s. XVI - 1641/45)  Senyor de Vilallonga de la Salanca

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera, Gaietana d'  (Catalunya, s XVIII – 1759)  Filla i hereva d'Antoni d'Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms. Muller d'Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja. Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris. Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova, Manuel d'  ( ? , s. XVII – 1670)  Noble

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms, Antoni d'  ( ? , s. XVII – 1705)  Noble

21 CATALUNYA - EMPRESA

Ona Catalana  (Catalunya, 1998 - )  Grup radiofònic

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Onàer  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa)  Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d'Onàer, que aflueix al riu d'Algar per la dreta.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Once, El  (Barcelona, 24/gen/1945 - 29/gen/1968)  Setmanari esportiu d'humor. Editat en castellà com a continuador de "Xut!". Creació personal de Valentí Castanys. Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l'interès del públic per l'esport i especialment pel F.C.Barcelona. Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d'orientació.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Oncés  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya)  Poble de l'antic mun. de Càldegues, a l'esquerra del Segre, vora el límit amb l'enclavament de Llívia.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oncina i Espí, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Tenor. Fou deixeble de Mercè Capsir. Es presentà com a tenor al Liceu en 1950. Ha actuat molt al mateix teatre, així com a d'altres de l'estranger.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Onda  (Plana Baixa)  Municipi: 108,84 km², 192 m alt, 19.110 hab (1999)

116 CATALUNYA - EMPRESA

Onda Rambla  (Barcelona, oct/1991 - )  Emissora de ràdio d'àmbit local. Inicià les seves emissions com a filial d'Onda Cero Radio i com a autònoma el 1996.

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Ondara  (Marina Alta)  Municipi: 10,41 km², 36 m alt, 5.246 hab (1999). Situat a la riba dreta del riu Girona, que rega el terme, juntament amb el riu Verd i el barranc de la Fusta; aquests dos últims fan de límit amb el terme de Dénia. Els conreus més estesos són: vinya (raïm de taula), tarongers, ametllers, cereals i hortalisses. Per a la irrigació es val d'aigües procedents de mines, les quals beneficien també part de les hortes de Beniarbeig i Pedreguer. Bestiar porcí. Indústria alimentària, tèxtil de gènere de punt, de joguines, de mobles i de materials per a la construcció. La població viu concentrada a la vila, demogràficament, ha crescut d'una manera harmònica i continuada tot al llarg del s XX. La vila és a la dreta del Girona i la seva església parroquial és dedicada a santa Anna. El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament d'Ondara

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ondara  (Talavera, Segarra)  Antic poble

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ondara  (Llombai, Ribera Alta)  Partida, entre la vila i el riu Magre

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ondara  (Benimantell, Marina Baixa)  Despoblat, situat al sud del poble. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (54 focs el 1602), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ondara, riu d'  (Catalunya)  Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ondarella  (Guadalest, Marina Baixa)  Despoblat

117 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ondas  (Barcelona, jun/1952 - 1975)  Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d'aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení. Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període. En foren els principals col·laboradors, entre d'altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.

118 CATALUNYA - CULTURA

Ondas, premis  (Barcelona, 1960 - )  Premis instituïts per Ràdio Barcelona. Destinats als professionals i als programes del món audiovisual. Concebuts en els seus inicis per al món de la ràdio i la televisió, s'han incorporat posteriorment categories relacionades amb el cinema i la música.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

O'Neill i Rossinyol, Joan  (Palma de Mallorca, 1828 – 1907)  Pintor i escriptor

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Onil  (Alcoià)  Municipi: 48,99 km², 697 m alt, 6.777 hab (1999)

35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ònix, pedrera de  (Manacor, Mallorca)  Jaciment paleontològic

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Onofre Arnau, castell d'  (Mataró, Maresme)  Antic castell desaparegut (133 m alt)

37 CATALUNYA - LITERATURA

Onomasticon Cataloniae  (Catalunya, 1931 – 1994)  Ampli recull d'onomàstica

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oñós, Joan  (Catalunya, s. XIX - s. XX)  Forjador. Destaca en la història de la forja catalana d'aquest període per haver col·laborat amb Antoni Gaudí en innombrables construccions. Foren forjats per Oñós: la filigranada reixa que protegeix el basament de l'arbre genealògic de Jesucrist a la Sagrada Família; la reixa d'entrada de la casa Güell, a les Corts; la reixa, parcialment desapareguda, de la casa Vicens, a Gràcia; els ferros del palau Güell, al sector antic de Barcelona; els picaportes de la casa Calvet, al carrer de Casp, també a Barcelona, i la reixa de la casa Fernández y Andrés, a Lleó.

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Ontinyent  (Vall d'Albaida)  Municipi i capital de la comarca: 125,4 km2, 360 m alt, 31.530 hab (1999). Situat entre la serra Grossa (o serra d'Ontinyent) i la d'Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d'Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins. L'agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s'hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important. El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva l'aspecte típic, i fou declarat conjunt historico-artístic el 1974. L'església arxiprestal de Santa Maria fou reformada al s XVII; té una notable portalada plateresca i s'hi venera la Puríssima, popular imatge d'argent feta el 1625. També si poden trobar diverses esglésies i convents (des del s XIV fins al XVIII), així com grans casals senyorials. El municipi comprèn, a més, el balneari de la Salut i els despoblats de Toledo i Llombo. Ajuntament d'Ontinyent

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Onyar, l'  (Selva / Gironès)  Riu, afluent dretà del Ter. Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s'introdueix al Gironès, on s'escola en direcció nord, a l'extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d'haver separat la part vella de la ciutat de la nova. La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Onze de Setembre, l'  (Barcelona, 11/set/1714)  Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió. El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el jul/1714. Aquest començà una sèrie d'atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més prècariament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics. La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, "la fi de la nació catalana", l'abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d'Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta. El nom d'Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella.

41 CATALUNYA - POLÍTICA

Onze de Setembre, Diada de l'  (Catalunya, 1976 - )  Diada Nacional de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1980. Jornada que simbolitza la resistència a la pèrdua dels drets propis de Catalunya, que tingué lloc el 11/set/1714. Des de la fi del s. XIX la diada fou commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, i amb manifestacions que sovint foren reprimides per les autoritats governatives durant els anys de la monarquia, i totalment prohibides després de la guerra civil de 1936-39, amb la retirada del monument, bé que el seu emplaçament continuà essent visitat en els darrers anys en commemoració d'aquella data. El 1976 fou novament permesa la commemoració pública del fet en un míting multitudinari a Sant Boi de Llobregat, lloc on és enterrat Casanova, i l'any següent amb una manifestació de més d'un milió de persones a Barcelona.

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Opinió, L'  (Barcelona, 18/feb/1928 - 10/oct/1934)  Setmanari d'esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà. Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d'ERC, i amb la victòria electoral, s'estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d'aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i passà a representar les idees d'aquesta organització. Suspès governativament pels fets del 6/oct/1934, va desaparèixer definitivament. Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l'època i els principals polítics d'ERC.

43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Opinión, La  (València, 15/jul/1860 - 30/gen/1866)  Diari. Tingué una primera època (fins al feb/1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors. Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares. En voler Campo suprimir el periòdic, l'adquirí, amb l'impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per "Las Provincias".

44 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Opinión, La  (Palma de Mallorca, jun/1879 – ago/1890)  Diari en castellà. Òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol. Els redactors que tingué inicialment cessaren quan Antoni Maura s'uní al partit fusionista de Sagasta el 1881. Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d'Antoni Maura.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Opinión de Cataluña, La  (Barcelona, 1/gen/1899 – 1901)  Diari conservador, propietat d'Elias de Molins. Successor d'"El Suplemento de Barcelona", fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de "La Opinión Imparcial". L'any 1900 acceptà de publicar la "Setmana Catalanista", com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s'havia de publicar.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Cardona, Alfred  (Barcelona, 1907 - Mataró, Maresme, 1980)  Pintor i dibuixant. Fill de Ricard Opisso i Sala. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a dibuixant retratista i com a il·lustrador. Les seves obres són d'un estil depurat i senzill.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Roig, Josep  (Tarragona, 1820 – 1886)  Escriptor i periodista. Fou director del "Diario de Tarragona" i d'"El Tarraconense". Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d'un Himno al general Prim (1861).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Sala, Regina  (Tarragona, 1879 - ? )  Escriptora

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Sala, Ricard  (Tarragona, 1880 – Barcelona, 1966)  Dibuixant i caricaturista

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Vinyas, Alfred  (Tarragona, 1847 – Barcelona, 1924)  Periodista, historiador i metge

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Vinyas, Antoni  (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880)  Escriptor i musicògraf

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Vinyas, Antònia  (Tarragona, 1853 – Barcelona, 1929)  Escriptora

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Òpol  (Òpol i Perellós, Rosselló)  Poble (171 m alt) i antic municipi, s'assenta al peu del coll de la Savina i de l'antic castell d'Òpol, aturonat a 400 m alt, d'origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del s XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659). L'antic terme comprenia també l'església de Valloriola.

54 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Òpol i Perellós  (Rosselló)  Municipi: 50,5 km², 171 m alt, 595 hab (1999)

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Optatus, Luci Cecili  (Barcelona, s. II)  Personatge romà en temps de Marc Aureli. A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del "Pugilum", assignant quantitats importants per assegurar diversos aspectes que n'afavorissin l'esplendor.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òptim  (Tarragona, s. IV)  Personatge romà

57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Or, Bossa d'  (Illes Balears, 1442 – s. XIX)  Renda de 2.000 florins

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Or, cabeçó d'  (Alacantí)  Veure> Cabeçó, el

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Or, cala d'  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Veure> Cala d'Or

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Or, coma d'  (Portè, Alta Cerdanya)  Coma de la capçalera de l'Arieja

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Or, riu d'  (Bages)  Afluent dretà del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Or, sèquia de l'  (Horta)  Sèquia de la comarca, dita oficialment canal del Túria, construida el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües. Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo; acaba el seu recorregut prop de l'Albufera. Rega 5.500 ha d'arrossars. La seva construcció sanejà aquestes terres d'aiguamolls.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ora, aigua d'  (Bages / Berguedà / Solsonès)  Riu pre-pirinenc, entre les tres comarques

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oral, El  (Sant Fulgenci, Baix Segura)  Poblat ibèric

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Orantes i Corral, Manuel  (Granada, Andalusia, 1949 - )  Tennista

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orara i Piquer, Josep  (València, 1827 – 1881)  Escriptor. És autor d'algunes obres dramàtiques. En la seva joventut es dedicà a la pintura.

67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Oratori, l'  (Tesà, Rosselló)  Santuari (la Mare de Déu de l'Oratori).

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Orba  (Marina Alta)  Municipi: 17,80 km², 156 m alt, 1.586 hab (1999). Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d'Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d'Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme. El principal recurs econòmic és l'agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclussivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d'ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l'economia, juntament amb l'incipient sector de serveis. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys seixanta, es recupera lentament. La vila és a la plana, dominada pel turó on s'aixecava l'antic castell d'Orba. El municipi comprèn, a més, la caseria d'Orbeta. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament d'Orba

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orba, l'  (Alfafar, Horta)  Caseria i partida, al límit amb els termes de Benetússer i de Massanassa.

70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Orbanyà  (Conflent)  Municipi: 14,40 km², 836 m alt, 28 hab (1999)

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orberà i Carrion, Josep Maria  (València, 1821 – Madrid, 1886)  Eclesiàstic

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orbeta  (Orba, Marina Alta)  Caseria

73 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

ORCA  Sigla de l'Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orcau  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Antic municipi: 41,09 km², 753 m alt, agregat el 1970 a l'actual

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  ( ? , s. XIV)  Noble

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Germà de Roger. El 1373 era governador del Rosselló i de la Cerdanya. Aleshores fou àrbitre de les diferències entre Pere III i Enric de Castella. Cessà en el càrrec el 1376 i fou succeït per Ramon de Perellós. El 1387 fou un dels qui vigilaren alguns passos de França, seguint ordres de Joan I, per si tractaca d'escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià. Anà a Sicília amb el seu germà, el 1393, embarcant amb l'expedició que organitzà i pagà Bernat IV de Cabrera.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  ( ? , s. XV)  Cavaller

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orcau, baronia d'   (Pallars Jussà)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell d'Orcau

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Ramon d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Ramon d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Roger d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orchell i Ferrer, Francesc  (València, 1762 - v 1825)  Filòleg. Doctorat en teologia i dret a la Universitat de València. Especialista en hebreu i grec, també estudià arameu, siríac i àrab. El 1788 fou nomenat catedràtic d'aquesta universitat i, posteriorment, el 1799, dels Estudios Reales de San Isidro de Madrid. És considerat el creador de la teoria del triangle vocàlic o orchellià, segons la qual la vibració de l'aire s'efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble, Antonio M. García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordal  (Subirats, Alt Penedès)  Poble (373 m alt)

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ordal, batalla d'  (Ordal, Subirats, Alt Penedès, 9/set/1813)  Fet d'armes durant la Guerra del Francès. Entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l'ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck. Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d'obrir-se pas i de retirar-se cap al nord.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordeig  (les Masies de Voltregà, Osona)  Veure> Sant Miquel d'Ordeig.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordeig, farga d'  (les Masies de Voltregà, Osona)  Veure> Farga d'Ordeig, la.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordeix, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Compositor. Hom en conserva nadales com Viendo algunas dudas, a quatre veus, i Clarines de la fama, a vuit veus amb acompanyament de violins.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordèn  (Talltendre, Baixa Cerdanya)  Poble (1.500 m alt)

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordes, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Llogaret, al nord-est de Santes Creus

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordina  (Ripoll, Ripollès)  Veïnat. Era un antic vilar esmentat ja a la fi del s IX

91 CATALUNYA - LITERATURA

Ordinacions d'en Santacília  (Barcelona, mitjan s. XIV)  Nom amb el qual és conegut un text

92 ILLES BALEARS - LITERATURA

Ordinacions i Sumari dels Privilegis, consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca  (Illes Balears, 1663)  Recopilació jurídica

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ordinas i Tous, Joan  (Santa Margalida, Mallorca, 1839 – Girona, 1899)  Baix

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ordines, Josep  (País Valencià, s. XVII)  Escriptor i religiós jesuïta

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ordines, Pere  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Poeta

96 ANDORRA - MUNICIPI

Ordino  (Andorra)  Parròquia: 90,3 km², 1.304 m alt, 2.283 hab (1999). La tercera, segons l'ordre tradicional. Situat a la vall de la Valira d'Ordino, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, afluent de la Valira, i al peu del pic de Casamanya. Conreus de secà (cereals) i sobretot de regadiu (prats per al bestiar). Ramaderia (ovina, bovina). Indústria hotelera. El 1983 fou inaugurada la nova estació d'esports d'hivern d'Arcalís. Fins a mitjans del s. XX hi hagué una forta davallada de població, però ha partir dels anys setanta, coincidint amb l'expansió turística i l'edificació de nous habitatges, s'ha produït una notable recuperació. Al poble destaca l'església parroquial romànica (Sants Corneli i Cebrià), que conserva dues imatges romàniques de la Mare de Déu (s XII i XIII), un Crist de grans proporcions (s XVII) i alguns notables retaules barrocs. També són remarcables les cases pairals de Rossell i d'Areny-Plandolit. En un turó proper hi ha les restes d'un suposat castell moro dit de la Meca. Administrativament és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans), i Llorts. El terme comprèn, a més, l'antic poble del Serrat, l'antic hostal del Vilaró, l'antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors.

97 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ordino, ribera d'  (Andorra)  Riu, afluent dretà de la Valira

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Ordis  (Alt Empordà)  Municipi: 8,49 km², 98 m alt, 291 hab (1999)

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordis, Antoni d'  (Ordis, Alt Empordà, 1667 – Barcelona, 1744)  Frare caputxí

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordóñez, Bartomeu  (Burgos, Castella, s. XV – Barcelona, 1520)  Escriptor. És autor del poema en castellà La Eulariada, en octaves reials, sobre la vida i el monestir de Santa Eulàlia. Fou editat a Tarragona en 1590.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orduna i Echevarria, Lluís  (Azcoitia, País Basc, 1899 - Palafrugell, Baix Empordà, 1974)  Actor i director escènic

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ore  (Osona)  Taller monetari ibèric de localització incerta, suposadament per la plana de Vic. Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del s. II aC.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oreis  (Gisclareny, Berguedà)  Despoblat i antiga església

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orell, Guillem  (Campos, Mallorca, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1780)  Frare franciscà

105 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Orellà  (Conflent)  Municipi: 16,08 km², 873 m alt, 15 hab (1999). Situat al sector alt de la comarca, al peu del pic de la Pelada, entre els contraforts meridionals del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d'Évol, prop del seu aiguabarreig amb la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent. La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries. L'agricultura, en part de regadiu, és molt escassa, s'hi conreen cereals de secà, farratges i horta (fruiters: pomeres i pereres), vora l'Évol. El cens ramader és mínim (bestiar boví i oví). El poble és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d'Évol, vora la seva confluència amb la Tet. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Dins el terme també hi ha els llogarets de Guixà, Celrà i Turol.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orellana, Emili Josep  ( ? , v 1860 – Barcelona, 1900)  Escriptor i periodista

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orellana, Francisco José  (Albuñol, Granada, Andalusia, 1820 – Barcelona, 1892)  Escriptor

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orellana, Vicenç  (València, 1717 – 1785)  Tècnic industrial

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orellana i Mojolí, Marc Antoni  (València, 1731 – 1813)  Erudit

110 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Orema  (Bissaürri, Alta Ribagorça)  Antic monestir benedictí

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orèn  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Masia i antic terme, al nord-est del poble

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orenga  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antic castell i terme (902 m alt), vora Peralta, al vessant occidental del coll d'Orenga (984 m alt), que comunica la conca de Meià amb la vall d'Ariet (i que dóna nom a l'antic terme de Colldorenga).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orenga, Guillem d'  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XIII)  Escultor. Col·laborà amb el mestre Bartomeu a la realització del sepulcre de Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus.

114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orenga, tossal d'  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Cim muntanyós (1.144 m alt), al sector de contacte amb els ports de Morella; s'aixeca a la dreta de la rambla Carbonera.

Anar a:    [ Oms i F ]    [ Ona ]    [ Op ]    [ Or ]    [ Orc ]    [ Ordi ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans