|
|
|
Anar a: [ Santa A ] [ Santa Anna d ] [ Santa Barbara, ] [ Santa Ce ] [ Santa Coloma, m ] [ Santa Cr ] El primer sospir d'amor és el darrer del seny. (Antoine Bret) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Afra (Sant Gregori, Gironès) Santuari 108 CATALUNYA - ART Santa Àgata (Barcelona) Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327). Els fonaments d'aquesta església d'una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l'embigat del sostre; l'absis té volta d'ogives i el seu campanar és de planta octagonal. En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d'altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d'Olivera. Les capelles laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l'altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l'Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal. 2 PAÍS VALENCIÀ - ART Santa Àgata, capella de (València, Horta) Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies, construïda el s. XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA
4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Agnès de Corona (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Parròquia 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Agnès de Malanyanes (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Poble, situat al nord-est del terme, a l'esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers. L'església parroquial és d'origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al s XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja. El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes. És centre de segona residència i estiueig. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Agnès del Munt (Matadepera, Vallès Occidental) Antic ermitatge 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Àgueda (Benicàssim, Plana Alta) Ermita del desert de les Palmes 8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Àgueda, castell de (Ferreries, Menorca) Antic castell 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Aina (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Veure> Santa Anna d'Alcúdia 10 CATALUNYA - HISTÒRIA
11 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Anna (Prullans, Baixa Cerdanya) Antiga església 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna (Montblanc, Conca de Barberà) Ermita i antic monestir augustinia, a l'est del terme, vora Prenafeta. La construcció de l'església fou iniciada el 1373 (el rei Pere III i l'arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra); fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada. Es trobava dins l'antic terme del castell de Montornés, de la jurisdicció de Poblet. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Santa Anna (Castellonroi, Llitera) Església de l'antic lloc de Pinyana 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna (Elx, Baix Vinalopó) Rodal i partida 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna (Mediona, Alt Penedès) Masia, capella i caseria, situada a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall del castell de Mediona. La capella és del s. XIII. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna, balneari de (la Llosa de Ranes, Costera) Establiment balneari, d'aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna. 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna d'Albal (Albal, Horta) Santuari 19 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Anna d'Alcúdia (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antiga església (o Santa Aina), construïda el s. XIII a l'indret de les ruïnes de l'antiga Pollentia. Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Monestir de canonges 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Claret (Santpedor, Bages) Ermita 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna de Gandia (Gandia, Safor) Barri 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Mont-ral (Gurb de la Plana, Osona) Capella 24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Tió (Premià de Dalt, Maresme) Barri. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Anna dels Quatre Termes (Glorianes, Conflent) Santuari 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna d'Oliva (Oliva, Safor) Caseria 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Petrer, Valls del Vinalopó) Caseria 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Ulldemolins, Priorat) Ermita, al Montsant, a prop de l'antic camí d'Albarca a Margalef. Fou el lloc on Jeroni de l'Albi (segle XVI) féu l'ermitatge. Tenia jurisdicció sobre la capella de Sant Antoni. El 1558 fou posada sota la cura de l'ermità valencià fra Llorenç Julià. 30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l'església de Santa Bàrbara. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Anglès, Selva) Santuari (854 m alt) 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (l'Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Montcada de l'Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d'un d'anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Bàrbara, baronia de (País Valencià) Títol, concedit el 1799 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara, castell de (Alacant, Alacantí) Fortalesa (160 m alt) 37 CATALUNYA - HISTÒRIA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Bàrbara, farga de (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Antiga farga reial 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara de Prunera (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Poble de l'antic mun. d'Oix, centrat per l'antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara (719 m alt), que domina per la dreta les rieres de Llierca i d'Oix, al sector de llur confluència. L'església havia estat una cel·la o priorat dependent de Santa Maria de Panissars. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara d'Oix (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Santa Bàrbara de Prunera. 41 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Santa Beatriz, comtat de ( ? ) Títol concedit el 1839 a Alexandre Palavicino i Espinosa 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Brígida (Amer, Selva) Veure> Costa de Santa Brígida, la. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Càndia (Orpí, Anoia) Poble 44 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Catalina (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Catalina des Port (Sóller, Mallorca Occidental) Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del s XVI. El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi instal·laren una estació naval. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Caterina (València, Horta) Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic. Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l'art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó. 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Caterina (Baixàs, Rosselló) Santuari, al nord del poble. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Caterina (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Santuari, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat. Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Caterina de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Convent de frares dominicans. Establert l'orde en aquesta ciutat el 1219, al final del s. XIII ja tenia construïda l'església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l'antic raval de Sant Pere. Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d'aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l'arquitectura gòtica barcelonina. Contenia nombrosos monuments funeraris, d'un gran interès des del punt de vista de l'escultura, i altres obres d'art. 52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Santa Caterina de Biarra (Portvendres, Vallespir) Antiga capella 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Cecília de Montserrat (Marganell, Bages) Antiga abadia benedictina. Primer cenobi de la muntanya de Montserrat. Fou organitzat vers el 945 per l'abat Cesari, ajudat pels comtes Sunyer i la comtessa Riquilda. Molt aviat en fou amenaçada la independència per l'expansionisme de Ripoll i, posteriorment, de Sant Cugat del Vallès. Al s XV entrà en franca decadència i l'any 1539 s'uní definitivament a Santa Maria de Montserrat, per cessió del seu abat comendatari, Joan Cordelles. En endavant fou residència d'uns sacerdots i servents. El temple, situat sota la cinglera de Sant Jeroni, és d'estil romànic llombard; té tres absis i tres naus laterals truncades. Fou saquejada pels francesos el 1811 i el 1812, i restaurat per l'abat Muntades el 1862. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília de Ragort (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Església i petit veïnat, situada en un fondal a l'oest de la vila, prop del mas Ragort. És romànica (s. XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília d'Elins (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Elins, monestir d'. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília Sacàrcera (Sant Martí de Llémena, Gironès) Veure> Serres, les. 59 EUROPA - HISTÒRIA Santa Clara, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol, concedit el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane. Es troba vacant. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Clara de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Antic convent de clarisses 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Coloma (Faura, Camp de Morvedre) Antic lloc de moriscs (o Santa Coloma de Quart), tenia 31 focs el 1609. Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s'hi annexà fins el 1848, després d'haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Arnau de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l'illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s'enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove. Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l'interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del Comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu. Pel desembre de 1411 s'emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Bernat de ( ? , s. XIV – s. XV) Noble 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma, comtat de (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1599 - ? ) Títol senyorial concedit el 1599 a Pere de Queralt i d'Icard, quan n'era senyor de la vila. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1647 al seu nèt -fill del segon titular, Dalmau de Queralt i Codina- i tercer comte, Dalmau de Queralt i d'Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt. La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós. Continua en la mateixa família. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, comte de Veure> Queralt i de Codina, Dalmau de (virrei de Catalunya). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Guillem de ( ? , s. XIV) Noble 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Jofre de ( ? , s. XII) Cavaller 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Coloma, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit (1683) a Sebastià de la Torre 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, mestre de (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d'Andorra. El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d'Urgell. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma, riera de (Selva) Curs d'aigua de la comarca 73 ANDORRA - GEOGRAFIA Santa Coloma d'Andorra (Andorra la Vella, Andorra) Poble (970 m alt) 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Bellera (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Veure> Santa Coloma d'Erdo. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Can Cabra (Castellar del Riu, Berguedà) Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l'Aiguadora. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma de Farners, incidents de (Santa Coloma de Farners, Selva, abr/1640) Revolta popular durant la Guerra dels Segadors. L'algutzir reial Monredon havia ordenat que s'hi allotgés el terç de Lleonard Moles, la qual cosa provocà aldarulls per part de la població. Monredon ordenà incendiar les cases dels qui es negaren a l'allotjament, i aixó provocà que els veïns, en represàlia, incendiessin aquella on s'havia refugiat ell mateix. En represàlia de la mort de l'algutzir, el virrei féu incendiar la vila, com abans ja havia fet amb l'església de Riudarenes. 79 CATALUNYA - MUNICIPI Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès) Municipi: 7,05 km2, 56 m alt, 120.802 hab (1999) 80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Coloma de les Illes (Queixàs, Rosselló) Llogaret 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Matella (Serra de Daró, Baix Empordà) Veure> Matella. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Montpedrós (Baix Llobregat) Veure> Santa Coloma de Cervelló. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Santa Coloma de Tuïr (Rosselló) Municipi: 4,74 km2, 146 m alt, 101 hab (1999) 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma de Vinyoles (Centelles, Osona) Antic nom de Centelles, Santa Coloma de, fins al s XVI, per tal com es trobava dins la demarcaió de la vil·la rural i casa forta de Vinyoles. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma d'Erdo (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.423 m alt) 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma Sasserra (Castellcir, Vallès Oriental) Poble 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Creu, Ciril de ( ? , 1577 - Mataró, Maresme, 1630) Religiós caputxí 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Calafell (Baix Penedès) Veure> Calafell. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Castellbó (Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.293 m alt) 93 CATALUNYA - HISTÒRIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Joglars (Olost, Osona) Poble 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de la Selva (Port de la Selva, Alt Empordà) Veure> Vall de la Santa Creu, la. 96 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Creu de Lloriac (es Mercadal, Menorca) Antiga parròquia, al nord de la vila, a l'indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou). El seu terme, esmentat el s. XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del s. XV. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Montclar (Montclar de Berguedà, Berguedà) Església romànica. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Palou (Mura, Bages) Església 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Roda (Port de la Selva, Alt Empordà) Veure> Vall de la Santa Creu, la. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
101 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Creu del Bosc (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Antiga ermita, esmentada el s. XIV. 102 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Creu d'en Nét (Porreres, Mallorca Oriental) Santuari, proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del s XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del s XVII. La capella i l'hospici de pelegrins foren construïts a mitjan s XVIII. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Creu d'Enviny (Sort, Pallars Sobirà) Antiga església de l'antic mun. d'Enviny, que s'alçava a l'indret de l'actual mas (o borda) de Santa Creu. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu d'Horta (Osor, Selva) Poble, situat a les Guilleries, prop del coll de l'Espinau, ja al vessant de la vall d'Osor. La parròquia de Santa Creu, sufragània d'Osor, és documentada des del 933. L'església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume (Sant Jaume de Santa Creu d'Horta). Hom es dedica bàsicament a l'explotació del bosc (castanyes), sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu d'Ollers (Guixers, Solsonès) Església 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu d'Olorda (Barcelona, Barcelonès) Poble
Anar
a: [ Santa
A ] [ Santa Anna d ]
[ Santa Barbara, ] [ Santa
Ce ] [ Santa Coloma, m ] [
Santa Cr ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Santa
Cecília de Voltregà
