|
|
|
Anar a: [ Ob ] [ Obr ] [ Obreg ] [ Oc ] [ Oda ] [ Odena, G ] Poesia és la creació rítmica de la bellesa en paraules. (Edgar Allan Poe) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac (Organyà, Alt Urgell) Caseria, a l'esquerra del torrent de Fígols 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac, Sant Pere d' (Vilanova de Meià, Noguera) Veure> Sant Pere d'Obac 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac, serra de l' (Vallès Occidental / Bages) Unitat orogràfica entre les dues comarques 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obacs, els (Llimiana, Pallars Jussà) Llogaret, que forma un enclavament (3,52 km2) entre els antics termes de Sant Salvador de Toló, d'Aransís i de Conques, a la vall del riu de Conques. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obago, estany (Salardú, Vall d'Aran) Estany del circ de Colomers (2.242 m alt), alimentat pels estanys de Ratera, als antics municipis d'Arties i Tredós. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Obergs, els (Utxafava, Pla d'Urgell) Despoblat (ant: els Albergs). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obilot, Guillem d' ( ? , s. XII) Cavaller 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Obiols (Avià, Berguedà) Antiga parròquia 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols, Armand Pseudònim de l'escriptor Joan Prat i Esteve. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols, Salvador (el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 - Jerusalem, Israel, 1930) Monjo de Montserrat 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Delgado, Gustau (Berga, Berguedà, 1858 - Catalunya, s. XX) Escultor. Fou deixeble de Rossend Nobas. Completà la seva formació a París, on obtingué alguns premis d'importància. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Germà, Raimon (Barcelona, 1940 - ) Polític 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Palau, Àngel (Barcelona, 1888 – 1973) Compositor 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Tramullas, Marià (Barcelona, 1809 – 1888) Compositor. Deixeble de Mercadante, estrenà a Milà l'òpera Odio ed amore (1837). Escriví la cantata Il regio imeneo per a la inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847), del qual fou nomenat director musical. Anys més tard hi estrenà l'òpera Editta di Belcourt (1874). Fou director del Conservatori del Liceu des de la fundació. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Vié, Joan (Granollers, Vallès Oriental, 1919 - Cadaqués, Alt Empordà, 1980) Metge psiquiatre 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obra, mas de l' (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Veure> Mas de l'Obra, el. 19 ILLES BALEARS - CULTURA Obra Cultural Balear (OCB) (Palma de Mallorca, 22/des/1962 - ) Entitat 20 CATALUNYA - CULTURA Obra de la Visitació de Nostra Senyora (Barcelona, 1923 - ) Congregació 21 CATALUNYA - CULTURA Obra del Ballet Popular (Barcelona, 1950 - ) Institució de dansa i música tradicional 22 CATALUNYA - CULTURA Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelona, 1922 – 1939) Institució 23 CATALUNYA - CULTURA
24 CATALUNYA - POLÍTICA Obra d'Exercicis Parroquials (OEP) (Manresa, Bages, 1922 – s. XX) Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador, Pere Joan (Illes Balears, s XVIII) Escultor i gravador. Esculpí l'estàtua de Sant Pere de l'altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l'altar major de l'església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí. Projectà el col·legi i l'església de Sant Ignasi, a Pollença, i n'obrà les escultures. Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l'Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779). 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador i Bennàssar, Mateu (Felanitx, Mallorca, 1852 - Palma de Mallorca, 1909) Erudit i escriptor. Secretari de l'arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de "La Ignorància" i fundador de la revista continuadora d'aquesta, "La Roqueta". Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull. Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador i Obrador, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1787 – Madrid, 1865) Metge. Doctorat en medicina i cirurgia el 1815, el 1820 assistí els empestats d'Artà, Son Cervera i Capdepera. El 1829 guanyà la càtedra de medicina de la Universitat de Madrid. Durant la guerra dels Set Anys fou metge del pretendent Carles i director general de Sanitat de l'exèrcit carlí. Fou diputat a Corts per les Illes en tres legislatures i conseller reial d'Agricultura, Indústria i Comerç. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors, Ferran J. (Barcelona, 1897 – 1945) Músic 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors, Joan (l'Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895) Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk. Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877. És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d'altres obres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors i Font, Sebastià (Moià, Bages, s. XIX – Barcelona, 1899) Llatinista. Doctor en filosofia i lletres, el 1857 fou nomenat catedràtic substitut de llatí i grec a l'Institut de Barcelona, el 1862 passà al de Santander i, tot seguit, al de Girona, del qual fou nomenat director el 1867. Més tard ensenyà llatí i castellà a l'Institut de València, i el 1884 passà al de Barcelona. Fou intèrpret jurat del ministeri d'Estat per a les llengües llatina i catalana. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obregón, Alejandro (Barcelona, 1920 - ) Pintor 33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Obrero, El (Barcelona, set/1864 – jun/1866) Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart. De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del des/1865. Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars. 34 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Obrero, El (Barcelona, des/1880 – nov/1891) Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor. El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n'hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista. El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (set/1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s'apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l'efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol). Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias. 36 ILLES BALEARS / CATALUNYA - PUBLICACIÓ Obrero Balear, El (Palma de Mallorca, des/1900 – jul/1936) Setmanari socialista. En 1934-36 fou l'òrgan de la Federació Socialista Balear. El 1937 sortí a Barcelona un "Suplement de El Obrero Balear", portaveu de l'Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l'anterior i dirigt per Ignasi Ferretjans. 37 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Obres e Trobes (València, 1474) Volum de poemes presentats en el certamen marià 38 CATALUNYA - POLÍTICA
39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacions y frutos del reyno de Valencia (Madrid, 1795 – 1797) Obra d'Antoni Josep Cabanilles 40 CATALUNYA - POLÍTICA Observança, constitució de l' (Barcelona, 1480 – 1481) Capítol de cort 41 CATALUNYA - POLÍTICA Observatori Català de la Família (Catalunya, s. XX) Òrgan 42 CATALUNYA - CULTURA Observatori de l'Ebre (Roquetes, Baix Ebre, 1904 - ) Observatori dependent dels jesuïtes 43 CATALUNYA - CULTURA Observatori Fabra (Barcelona, 7/abr/1907 - ) Institució científica. Fundat per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi. Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs. 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ocaive, castell d' (Pedreguer, Marina Alta) Antic castell (ant: Olocaive), situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d'Aixa. Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA O'Callaghan i Martínez, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1922 - ) Escripturista i papiròleg 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA O'Callaghan i Tarragó, Ramon (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1798 - Montpeller, França, 1844) Militar d'origen irlandès 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ocanya, Lluís d' (Oriola, Baix Segura, s. XVI – s. XVII) Cavaller 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ocata (el Masnou, Maresme) Barri 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Oceja (Alta Cerdanya) Veure> Osseja. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ocelló (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Veure> Saió, el 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ochando, Antoni (Aragó ?, s. XVIII - Constantí ?, Tarragonès, v 1800) Escultor barroc 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ocón, Jerónimo de ( ? , s. XIV – Perpinyà, 1425) Bisbe d'Elna (1410-25) 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Octavianum, Castrum (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Localitat identificada amb la ciutat. Hom ha suposat que el nom d'Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d'una rota partint de Barcelona. 56 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Octubre (Barcelona, mar/1935 – jul/1936) Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya. En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se "Justícia Social - Octubre", i poc després fou substituït per "Treball". 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Octubre, fets d' Veure> Sis d'Octubre, fets del. 58 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Octubre, premis (València, 1972 - ) Nom de tres certàmens literaris 59 CATALUNYA - LITERATURA Oda a Barcelona (Barcelona, 1883) Poema èpic de Jacint Verdaguer 60 CATALUNYA - LITERATURA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Odalric (França, s. IX - d 859) Magnat franc, fou nomenat marquès de la Gòtia i comte de Barcelona (a la mort d'Aleran, 852) i de Narbona (852), càrrecs dels quals fou destituït per incapaç i reemplaçat per Humfrid (857). El 856 veié saquejar Barcelona pels sarraïns. 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Odelló de Cerdanya (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Poble (1.596 m alt) i cap de l'antic municipi d'Odelló i Vià. situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d'Angost i el pla de la Perxa. El lloc és esmentat ja el 839. De l'església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu. 63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Odelló de Querramat (Ral, Capcir) Poble (1.510 m alt), a la dreta de l'Aude, on el riu forma el pantà de Puigbalador. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Odelló i Vià (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Antic municipi: 20,60 km2, incorporat a l'actual 65 CATALUNYA - MUNICIPI Odèn (Solsonès) Municipi: 113,09 km2, 1.291 m alt, 278 hab (1999) 66 CATALUNYA - MUNICIPI Òdena (Anoia) Municipi: 52,2 km2, 421 m alt, 2.686 hab (1999) 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena (Òdena, Anoia, s. XI - ? ) Llinatge senyorial 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Arnau d' (Catalunya, s. XIII) Prohom 69 CATALUNYA - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Bernat d' (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149). Rebé diverses cases al carrer de Montcada d'aquella ciutat. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Òdena, conca d' (Anoia) Sector central i més característic de la comarca 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Elisenda d' ( ? , s. XII – 1205) Muller de Guillem de Claramunt 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ermessenda d' ( ? , s. XII – s. XIII) Filla d'Elisenda 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem Bernat d' ( ? , s. XI) Magnat 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem d' (Catalunya, a 1196 – Sardenya, Itàlia, 1226/28) Senyor d'Òdena, Pontons... 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem d' ( ? , ? ) Fill de Ramon Guillem I 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem I d' ( ? , s. XI - 1086/89) Magnat 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem III d' (Catalunya, s XIII - d 1289) Fill de Ramon d'Òdena (mort d 1235) i de Blanca, i germà de Ramon (mort d 1263). El 1278, després de la mort del seu cosí germà Ramon Guillem II d'Òdena, reivindicà, amb èxit, la castlania del castell d'Òdena, que havia estat comprada pel monestir de Santes Creus, i la vengué el 1287 al vescomte de Cardona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Pere d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les seves campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Xàtiva, en recompensa pels serveis que havia prestat. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon d' ( ? , s. XII - d 1235) Veguer reial de Manresa 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon d' ( ? , s. XIII - d 1263) Fill de Guillem III 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon I d' (Catalunya, s XI - 1121/31) Castlà de Cardona. Fill de Guillem I d'Òdena i germà de Pere. Estigué casat, des d'abans del 1082, amb Ermengarda, i foren pares de Ramon Guillem I d'Òdena. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon II d' ( ? , s. XII – 1196) Senyor d'Òdena 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon Guillem I d' ( ? , s. XII – 1159) Marit d'Ermessenda 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon Guillem II d' (Catalunya, 1196/1226- Sitges o Cubelles, Garraf, 1261) Senyor d'Òdena i de Pontons. Participà al setge i a la capitulació de València. El 1240 renuncià als drets feudals de la seva família sobre Igualada. Lluità contrà Jaume I en la rebel·lió nobiliària encapçalada pels Cardona, i, fet presoner, fou condemnat a ésser negat al mar (1270). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena i Daura, Isidre (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - ) Pintor i gravador 88 CATALUNYA - CULTURA
89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Odesind ( ? , s. IX) Bisbe d'Elna (860-865) 90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Odesind de Ribagorça ( ? , s. X – 976) Bisbe de Ribagorça (v956-v976) 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Odiló I (Catalunya, s. VIII - a 820) Comte de Girona (v812-a 820). Probable successor de Rostany. Personatge d'origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb d'altres comtes, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien pres. Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l'hispà Joan per la possessió de l'aprissió de Fontjoncosa. En un precepte, atorgat el 822 per l'emperador Lluís el Pietós a l'abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles, consta que Odiló havia autoritzat l'abat Benitua a aprisionar l'erm de Banyoles i a edificar el monestir homònom. És probable que, abans del 820, Odiló succeís el comte Berà de Barcelona. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA O'Donnell i Abreu, Carles (País Valencià, 1834 - 1903) Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d'uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s'incorporà a l'exèrcit d'Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel. El 1869 abandonà l'exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d'Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític "Santo Sepulcro". 92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA O'Donnell y Mareschal, Enrique José (Cadis, Andalusia, 1769 - Montpeller, França, 1834) Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència. Després del retorn de Ferran VII va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals.
Anar
a: [ Ob ]
[ Obr ] [ Obreg ]
[ Oc ] [ Oda ]
[ Odena, G ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
