|
|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bata ] [ Bati ] [ Batlle i J ] [ Batllor ] [ Baul ] [ Bav ] Des de Batalla, camp de sa fins a BCD
1 BAL GEO Batalla, camp de sa (Llucmajor, Mallorca) Indret de la plana. Anomenat així pel fet d'haver-hi tingut lloc el 25/oct/1349 la batalla de Llucmajor. 2 CAT GEO Batalla, coll de la (l'Albiol / l'Aleixar / la Selva del Camp, Baix Camp) Depressió (468 m alt) de la serra que uneix el puig d'en Cama amb la serra de la Mussara, situada entre els tres municipis. 3 NOR GEO Batalla, coll de la (Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars i Montner, Rosselló) Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral. És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del s. XIII. 4 BAL GEO Batalla, coll de sa (Escorca, Mallorca Septentrional) Coll de la serra de Tramuntana, sobre el monestir de Lluc.
6 CAT PUB Batalla, La (Barcelona, ago/1936 – mai/1937) Diari, òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). 7 CAT BIO Batalla i Xatruch, Pere (Tarragona, 1893 - ) Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes. 119 COR BIO Bataller, el Sobrenom del rei Alfons I d'Aragó. 8 VAL BIO Bataller, Joan Baptista (Xàtiva, Costera, s. XVII) Metge. Es doctorà a la universitat de València. Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti (1661), en què mantenia l'especificitat simptomatològica de cada metzina en particular. 9 CAT BIO Bataller i Calatayud, Josep Ramon (la Pobla del Duc, Vall d'Albaida, 1890 – Barcelona, 1962) Geòleg, paleontòleg i eclesiàstic. Residí des de molt jove a Barcelona. Hi estudià la carrera eclesiàstica. Al seminari tingué per mestres Almera i Lluís Maria Vidal, l'ensenyament dels quals determinà la seva vocació científica. Es doctorà en ciències en 1920. Fou professor de geologia de l'Escola Superior d'Agricultura, catedràtic de ciències naturals del seminari i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona. Pertanyia a l'Institut d'Estudis Catalans, a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, al CSIC de Madrid, i d'altres corporacions doctes. Del 1935 al 1949 presidí la Institució Catalana d'Història Natural, i del 1947 al 1954 assumí també la presidència de la Societat Catalana de Geografia. Les seves investigacions s'adreçaren sobretot als massissos muntanyosos propers a Tarragona i a Tortosa. No les interrompé mai, tot i que, uns anys abans de morir, hagué de sofrir l'amputació d'una cama. Publicà uns cent seixanta estudis sobre temes geològics, especialment de paleontologia, que formen un conjunt ben remarcable.
12 CAT CUL Batec (Lleida, 1934 – 1936) Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l'educació. Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants. Després de l'acte públic, eren tractats els problemes professionals. 13 VAL GEO Bateig, el (Alt Vinalopó / Vinalopó Mitjà) Partida rural, a l'esquerra del Vinalopó, compresa dins els termes municipals de Petrer, de Novelda i d'Elda, on hi ha una important explotació de pedra de construcció. La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d'Elda. 14 CAT GEO Batet (Ribes de Freser, Ripollès) Veïnat, situat a la dreta del Freser, entre Queralbs i Ribes.
16 CAT BIO Batet i Palet, Joaquim (Barcelona, 1849 – Reus, Baix Camp, 1929) Escriptor. Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus. Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d'història local gironina i de col·laboracions a la "Revista de Gerona". Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya. Deixà inèdits uns volums d'efemèrides reusenques i de biografies de fills il·lustres de Reus. 18 FRA HIS Baticielles, vall de (Benasc, Ribagorça) Grafia antiga del nom de la vall de Vaticielles.
21 CAT BIO Batiste i Alentorn, Eduard Nom de l'escultor Eduard Baptista Alentorn. 22 BAL BIO Batle i Amengual, Bernat (Orient, Mallorca, 1860 - Pont d'Inca, Mallorca, 1945) Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València. Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899) i En Pepito Carabassa (1900). És autor d'una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l'almanac "El Felanigense". 23 BAL BIO Batle i Bastard, Nadal (Santa Maria del Camí, Mallorca, s. XVIII – 1817) Escultor autodidacte. És autor de l'altar major (1762) i del retaule i l'altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí. 24 BAL BIO Batle i Nicolau, Nadal (Felanitx, Mallorca Oriental, 1945 - Palma de Mallorca, 1997) Matemàtic
26 CAT BIO Batlle, Baldiri de (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 10/jun/1714) Cavaller. Partidari de Carles d'Àustria, aquest el nomenà cavaller (1707). Assistí a la Junta de Braços de Barcelona (30/jun al 6/jul/1713) on es decidí la defensa contra Felip V, Batlle fou signatari de la protesta per una decisió més pacífica. Així i tot, acceptà el desig de la majoria i serví amb zel en el seu lloc de capità al regiment de la Diputació durant tot el setge de la ciutat. Resultà malferit el 6/jun/1714 durant un bombardeig enemic a la muralla i morí uns dies després. 27 NOR BIO Batlle, Berenguer (Perpinyà, s. XIII – Illes Balears, 1349) Bisbe d'Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d'Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca. Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l'estudi del clericat, i impulsà l'ensenyament superior (1326). Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l'illa per Pere III de Catalunya-Aragó. Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards. 28 CAT BIO Batlle, Bernat (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVI – Barcelona, d 1546) Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546. S'especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l'època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l'església de Molins de Rei. 29 CAT BIO Batlle, Josep (Alcover, Alt Camp, 1648 – 1730) Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d'Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona. Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona. És autor, a més, de petits tractats d'obres pietoses. 30 CAT BIO Batlle, Martí (Catalunya, s. XVI) Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona. Catalogà la biblioteca d'Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.). Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians.
32 CAT BIO Batlle, Ramon (Rosselló, s. XIII) Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285. El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig i Orfila, que havia pres la mateixa actitud. 33 CAT BIO Batlle i Ametlló, Esteve (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945) Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere. 34 CAT BIO Batlle i Campderrós, Josep (Cervera, Segarra, 1909 - ) Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona. Ha destacat també com a dibuixant. 35 CAT BIO Batlle i Durany, Enric (Barcelona, 1956 - ) Arquitecte i paisatgista 36 CAT BIO Batlle i Gallart, Carme (Barcelona, 1931 - ) Historiadora. Deixebla de Jaume Vicens i Vives. Especialitzada en l'estudi de la baixa edat mitjana de Catalunya. Ha publicat, entre d'altres, La ideología de la "Busca" (1955), La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona (año 1386) (1962), "La Busca. Aspectos de la reforma municipal de Barcelona (1965), Una familia barcelonesa: los Destorrent (1964), Barcelona a mediados del siglo XV. Historia de una crisis urbana (1976), Els orígens medievals de la Seu d'Urgell (1979), La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV (1973), La caritat privada i les institucions benèfiques de Barcelona al segle XIII (1980) i L'expansió baixmedieval, segles XIII-XV (1988), volum III de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. Col·laborà des del 1957 a "Índice Histórico Español", i des del 1966 pertany al comitè de redacció d'aquesta revista. El 1969 contribuí a la fundació dels "Estudis d'Història Medieval" de la Societat Catalana d'Estudis Històrics.
38 CAT BIO Batlle i Huguet, Pere (Reus, Baix Camp, 1907 - ) Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s'especialitzà en l'estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona. Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona... (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979). President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del "Butlletí Arqueològic" que edita. 39 CAT BIO Batlle i Jordà, Carles (Barcelona, 1963 - ) Dramaturg 40 CAT BIO Batlle i Josa, Bonaventura (l'Arboç, Baix Penedès, 1886 - Catalunya, s. XX) Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics. 41 CAT BIO Batlle i Martínez, Joan Baptista (Barcelona, 1876 – 1939) Llibreter i bibliòfil. Fundà l'editorial l'Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del "Calendari Català" (1898-1905). Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925). 42 CAT BIO Batlle i Mestre, Antoni (Sitges, Garraf, 31/jul/1888 – Barcelona, 26/nov/1955) Pedagog i dirigent escolta. Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1912. Doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer. Fou un home d'acció i d'esperit obert. Interessat en la pedagogia activa, participà amb Alexandre Galí, Artur Martorell i Maria Montessori en el moviment de pedagogia activa com a professor de l'Escola Blanquerna i l'Escola del Mar i com a secretari del seminari-laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya (1918-21). Col·laborador amb Batista i Roca en l'organització de l'escoltisme, fundà l'Agrupament Mare de Déu de Montserrat (1930), del qual fou consiliari. L'any 1933 celebrà a Llorà (Collsacabra) la primera missa de campament per a les seccions de Minyons de Muntanya. Del 1936 al 1939 visqué exiliat a Suïssa. En tornar a Barcelona exercí de professor d'ensenyament privat. L'any 1943, juntament amb antics dirigents, reprengué les activitats escoltes; reorganitzà el seu grup i desenvolupà el moviment a Catalunya contra els intents de desintegració. Al nov/1955, en estat d'agonia, rebé de part del bisbe de Barcelona el nomenament de consiliari diocesà d'escoltisme. El seu enterrament constituí una gran manifestació ciutadana. Els seus Escrits foren publicats el 1966.
44 CAT BIO Batlle i Planas, Joan (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1911 - Buenos Aires, Argentina, 1966) Pintor. La seva obra s'inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana). 45 CAT BIO Batlle i Prats, Lluís (Girona, 1909 – 1983) Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79). Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l'edat mitjana al Renaixement (1976). Fou secretari fundador, i després vice-president de l'Institut d'Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959). 46 CAT BIO Batlle i Ribas, Ramon (Barcelona, 1837 – 1906) Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l'estudià d'una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços. El 1860 fundà una escola pràctica per a l'ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l'ensenyament del tissatge mecànic. Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886). 47 CAT BIO Batlles i Alerm, Joan (la Garriga, Vallès Oriental, 1917 - ) Eclesiàstic 48 VAL BIO Batlles i Bertran de Lis, Marià (València, 1845 – Barcelona, 1922) Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d'anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879). De tendència conservadora, fou tinent d'alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d'instrucció pública a la mateixa ciutat. És autor d'un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).
50 CAT BIO Batlles i Torres-Amat, Marià (Moià, Bages, 1798 – València, 1865) Metge i polític. Nebot de Fèlix Torres i Amat de Palau. Afiliat al partit liberal, s'exilià a la Gran Bretanya (1823), on es doctorà en medicina (Edimburg, 1827) i fou metge intern de l'hospital de Westminster, a Londres. Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina (1833). Establert a València (1837), ocupà una càtedra de medicina i fou rector de la universitat (1840 i 1854); fundà també el jardí botànic de la ciutat. Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista (1854-56). És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens (Edimburg 1827), de La instrucción pública es el medio más seguro... de la prosperidad de la naciones, discurs d'obertura del curs acadèmic (1840) de la Universitat de València, i d'alguns tractats mèdics inèdits. 51 CAT BIO Batllevell i Arús, Juli (Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – 1928) Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe. 52 CAT GEO Batllia, la (Baixa Cerdanya) Petita regió (o la Batllia de Bellver), dita igualment Petita Cerdanya i alguna vegada també Baixa Cerdanya, a la vall del Segre, centrada en el pla de Talló, comprèn els termes de Bellver de Cerdanya, Riu de Pendís, Prullans i Talltendre. Les seves valls altes constitueixen la capçalera del riu de la Batllia. Té l'origen en la fundació de la batllia de Bellver de Cerdanya (1225) pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya. 53 NOR GEO Batllia, vall de la (Arles, Vallespir) Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d'Arles. Hi ha les masies de la Batllia d'Amunt i de la Batllia d'Avall. 54 CAT GEO Batlliu de Sas, el (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Altre nom de l'antic municipi de Benés.
56 CAT BIO Batlló i Barrera, Jacint (Vacarisses, Vallès Occidental, s. XIX – Barcelona, s. XIX) Industrial. Germà de Fèlix i Joan. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment, amb els seus germans, fundà a Barcelona la gran factoria Batlló Germans, dedicada a la producció de filats i teixits. 57 CAT BIO Batlló i Barrera, Joan (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1892) Industrial. Germà de Félix i Jacint, amb els quals fundà la gran fàbrica Batlló Germans, convertida després en Batlló i Batlló. 58 CAT GEO Batllori (Esponellà, Pla de l'Estany) Caseriu, situat prop del Fluvià. 59 CAT BIO Batllori i Jofré, Antoni (Barcelona, 1915 - 1999) Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l'estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a "En Patufet", "L'Esquitx", "Pocholo", "TBO", etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el "TBO" i tractà d'impulsar el còmic en català a través de publicacions com "Els Infants" (1956) o el seu "Patufet" (1970). Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.
61 CAT BIO Batllori i Obiols, Antoni (Barcelona, 1951 - ) Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d'Antoni Batllori i Jofre. Publicà acudits sobre temes d'actualitat a la premsa periòdica ("El Noticiero Universal", "El Jueves", "Avui"), amb un estil marcadament caricaturesc. També ha treballat en el camp del cinema, especialment l'infantil. 62 CAT GEO Batllòria, la (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l'esquerra de la Tordera. Fins al començament del s. XX era cap efectiu del municipi de Montnegre. La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials). 63 VAL GEO Batoi, el (Alcoi, Alcoià) Barri de la ciutat, situat a 2 km a l'oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l'esquerra del barranc de Barxell.
65 CAT BIO Battestini i Galup, Nicolau (Barcelona, 1895 – 1981) Metge i polític. Digestòleg, deixeble de Gallart i d'August Pi i Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), redactor en cap dels "Annals de Ciències Mèdiques" i director de la revista en català "Ars Medica". Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1932). S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller. Tornà a Barcelona el 1947. 66 CAT BIO Battestini i Galup, Rafael (Barcelona, 1886 – Tarragona, 22/abr/1939) Metge i cirurgià. Fou director de l'hospital Santa Tecla de Tarragona (1922-37). Simpatitzant d'Acció Catalana, rebutjà de presentar-se com a diputat per Tarragona. Després de l'ocupació de la ciutat pels franquistes, un consell de guerra el condemnà a mort, i fou executat. 67 CAT BIO Battistuzzi, Achile (Trieste, Itàlia, s. XIX – Barcelona, 1891) Pintor. S'instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l'escenografia. 68 NOR GEO Bau, gorja de la (Rodés / Vinçà, Conflent) Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis. 69 CAT BIO Bau i Nolla, Joaquim (Tortosa, Baix Ebre, 1897 – Madrid, 1973) Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l'exportació d'oli al mercat sud-americà. D'ideari tradicionalista, durant la Dictadura fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l'únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l'Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l'Estat a Burgos (1936-38). A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central. Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d'Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73). 120 CAT BIO Bau i Vergés, Josep (Tortosa, 1868 - 1934) Comerciant d'oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l'argentí. Pare de Joaquim Bau i Nolla. 70 NOR BIO Bauby, Carles (Prada, Conflent, 1898 – Perpinyà, 1971) Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe "Tramontane" i el 1934 fundà a París la "Collection Catalane". La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).
72 BAL BIO Bauçà, Francesc (Illes Balears, s. XVIII – 1795) Doctor en dret civil i canònic. Entrà a servir a l'exèrcit. El 1780 Carles III li concedí l'hàbit de l'orde de Santiago. Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua. Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d'Amics del País. 73 BAL BIO Bauçà, Joan Amadeu (Petra, Mallorca, 1727 - Palma de Mallorca, 1787) Erudit i predicador. Professà l'any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador. Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita. 74 BAL BIO Bauçà i Adrover, Cosme (Felanitx, Mallorca, 1871 – 1959) Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l'Argentina. És autor d'una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d'altres opuscles sobre la història d'aquesta població. Instituí una fundació cultural que duu el seu nom. 75 BAL BIO Bauçà i Ferrando, Bernadí (Palma de Mallorca, s. XVII – 1717) Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d'aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716). Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l'any 1767). 76 BAL BIO Bauçà i Maiols, Gregori (Sóller, Mallorca, 1590 – València, 1656) Pintor. Establert a València vers el 1620. Fou el deixeble més fidel de Francesc Ribalta. Se li atribueixen diverses obres de temàtica religiosa, com La Resurrecció de Jesucrist', de l'església de Sant Andreu, i Sant Lluís Bertran, del temple de Sant Domènec. 77 BAL BIO Bauçà i Rosselló, Miquel (Felanitx, Mallorca, 7/feb/1940 - ) Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d'intenció social. Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992). Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L'estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
79 CAT BIO Baucells, Francesc (Barcelona, 1675 - Santpedor, Bages, s. XVIII) Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d'Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l'ensenyament. En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana. 80 CAT BIO Baucells i Prat, Josep (Roda de Ter, Osona, 1862 - Granollers, Vallès Oriental, 1926) Escriptor. Es donà a conèixer amb el llibre de poemes Brots (1888), i dirigí, a Barcelona, el periòdic "El Obrero", on es publicava els seus articles patriòtics radicals en llengua catalana. Retirat per raons de salut a Roda de Ter (1890), on es dedicà a l'ensenyament, escriví un drama sobre Bac de Roda, L'hereu de la forca (1919), el llibre de poemes La barca d'or (1928), etc. 81 CAT BIO Baulenas i Setó, Lluís Anton (Barcelona, 21/set/1958 - ) Escriptor i crític literari. Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d'Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995). És també divulgador dels clàssics catalans i traductor. 82 CAT BIO Baulies i Cortal, Jordi (Granollers, Vallès Oriental, 1930 - ) Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid. Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L'illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l'administració municipal (1980).
84 CAT GEO Baulòria, la (Vilafant, Alt Empordà) Altre nom del poble de Palol Sabaldòria. 85 CAT GEO Bauma de Castellbell, la (Castellbell i el Vilar, Bages) Colònia industrial (210 m alt), situada a la vora del Llobregat, a un quilòmetre aigua avall del Borràs, cap de municipi. 86 CAT BIO Baunet, Francesc (Catalunya ?, s. XVIII - ? , s. XVIII) Guerriller 87 CAT BIO Baus, Ramon I dels (Provença, França, s. XII – Barcelona, 1150) Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l'acompanyà en l'expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra. Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s'uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquer per reclamar una part de l'herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l'emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir. Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s'ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la regió d'Arle, on les tropes catalanes s'apoderaren del castell de Trencatalha. El 1147 Ramon I dels Baus hagué de signar una treva, i el 1150 hagué de desplaçar-se a Barcelona, on morí, mentre prosseguien les negociacions de pau finals. La seva figura ha estat considerada modernament com la d'un heroi de la independència de Provença.
89 VAL BIO Bauset i Ribes, Eleuteri (València, 1908 – 1980) Pintor i cartellista 90 NOR BIO Bausil, Albert (Castres, Llenguadoc, França, 1881 – Perpinyà, 1943) Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes ("Le Cri Catalan", 1909, i "Le Coq Catalan", 1917), etc. Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d'amour et d'automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l'autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d'un petit garçon (1936). 91 NOR BIO Bausil, Lluís (Carcassona, Llenguadoc, França, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Germà d'Albert Bausil. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les. 92 CAT BIO Bausili i Sanromà, Andreu (Barcelona, 1898 – 1982) Comptable, home d'empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l'Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d'Estudis Comercials de la Generalitat. El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d'alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga. El 1936 s'exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974). 93 CAT GEO Baussitges, les (Espolla, Alt Empordà) Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l'Albera. Al s. XIX formava un municipi independent. L'església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l'any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. 94 VAL BIO Bautista i Belda, Vicent (Callosa de Segura, Baix Segura, 1916 - ) Escriptor i pintor 95 BAL BIO Bauzà, Joan (Illes Balears, s. XVIII) Metge. Es graduà a la universitat de Montpeller, on fundà la Societat Mèdico-Quirúrgica.
97 BAL BIO Bauzà i Mas, Joan (Palma de Mallorca, 1844 – 1915) Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l'Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca, conreà la pintura d'història, com el quadre Cisneros rebent l'últim plec de la Bíblia Políglota (1883). 98 CAT BIO Bauzà i Navarro, Teresa (Barcelona, 1921 - ) Pintora i gravadora. Ha obtingut diversos premis. Ha destacat pintant temes florals i natures mortes. 99 EST BIO Bauzà i Ravena, Felip (Madrid, 1801 – 1875) Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona. Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat. Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l'estat espanyol. 100 VAL GEO Baver, el (Alacant, Alacantí) Barri i partida rural 101 VAL GEO Baves, torre de (l'Eliana, Camp de Túria) Veure> Torre de Bava, la. 117 CAT BIO Baxaulí, Francesc (Barcelona, 1909 – 1935) Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis barcelonina.
103 VAL BIO Bayarri, Pere (Benicarló, Baix Maestrat, s. XIX – Madrid, 1857) Polític. Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés (1854), ministre de marina al gabinet del general O'Donnell (1856) i president del consell suprem de guerra i marina (1857). 104 VAL BIO Bayarri i Hurtado, Josep Maria (València, 1886 – 1970) Escriptor i escultor. Professor de l'Academia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció "Biblioteca de poetes valencians contemporanis" (1915) i les revistes "El vers valencià" (1934) i "Ribalta" (1935). La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d'alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d'una Història de l'art valencià (1957) i d'alguns d'una ortografia molt personal per tal d'allunyar el valencià del català. Com a escultor és autor d'obres de tema religiós. 105 VAL BIO Bayarri i Lluch, Ignasi "Nassio" (València, 1932 - ) Escultor. Format a Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou. Ha realitzat un bon nombre d'obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d'altres, com La Creació i el mosaic per a l'hospital Mercy de Chicago. Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques. 106 FRA BIO Bayarte Calassanç i Àvalos, Joan de (Benavarri, Ribagorça, 1635 - Espanya ?, 1689) Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d'Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d'Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l'illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals. Introduí reformes i innovacions importants en l'artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l'armament de l'exèrcit espanyol. Publicà diversos tractats polítics i militars. 107 VAL BIO Bayer i Asarau, Carles (Castelló de la Plana, 1795 – 1860) Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d'Europa. Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys.
109 CAT BIO Bayés i de Luna, Pilar (Vic, Osona, 1941 - ) Dibuixant il·lustradora. Coneguda per Pilarín Bayés. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64). Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d'ironia. Col·laboradora de la revista "Cavall Fort" des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells. Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions ("Oriflama", "El 9 nou", "El Correo Catalán", etc.). 110 CAT BIO Bayetola i Cabanilles, Maties (Catalunya ?, s. XVII) Regent del consell d'Aragó. L'any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l'administració de l'audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials. La seva tasca d'inspecció (1635-36) coincidí amb l'enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid. Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640. 111 CAT BIO Baylina, Antoni (Berga, Berguedà, 1760 – Barcelona, 1821) Predicador i escriptor franciscà. Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly). 112 CAT BIO Bayló, Martí de (Catalunya, s. XVI) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Tarragona i tingué els càrrecs de capellà i bibliotecari (1586) del famós Antonio Pérez, el secretari de Felip II d'Espanya. 113 VAL BIO Baylon, Anicet (País Valencià, s. XVII – s. XVIII) Compositor. Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid. Se n'han conservat salms, motets, nadales i altres obres.
115 MON BIO Bayo Piraud, Alberto (Cuba, 1892 - l'Havana, Cuba, 1967) Militar. Establert a Barcelona a l'inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l'expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l'aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l'octubre del mateix any obstaculitzà l'ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla. S'exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l'entrenament dels membres de l'organització Gramma. A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d'una vintena d'obres dedicades a la guerrilla. 116 VAL BIO Bayuco, Joan Baptista (País Valencià, 1664 – s. XVII) Pintor 118 CAT EMP BCD Sigles de Barcelona Centre de Disseny.
Des de Batalla, camp de sa fins a BCD l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Bata ] [ Bati ] [ Batlle i J ] [ Batllor ] [ Baul ] [ Bav ]
|
|
|
