|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Parra ] [ Parro ] [ Partit C ] [ Partit P ] [ Pas ] [ Pascual d ] Des de Parra, Just S. fins a Pascual i Fuentes, Pilar
1 CAT BIO Parra, Just S. (Catalunya, s. XIX) Escriptor. Fou una figura als primers temps de represa d'activitat del teatre català. Estrenà La perla del Montseny, M'ha caigut la loteria! i L'he perdut!, l'he perdut! el 1866. El mateix any presentava, amb el pseudònim de "Bernat Xinxola", l'obreta en un acte Visca la llibertat!. 2 VAL BIO Parra, Vicente (Oliva, Safor, 1932 - ) Actor de teatre i de cinema 3 VAL BIO Parra i Abril, Miquel (València, 1780 – 1846) Pintor 4 VAL BIO Parra i Piquer, Josep-Felip (València, 1824 - ? , s. XIX) Pintor 5 VAL GEO Parral, el (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseria, al nord-oest de la vila 6 CAT BIO Parramon i Castany, Ramon (Montesquiu, Pallars Jussà, 1884 – Barcelona, 1961) Constructor violer i compositor. Els músics més important de l'època (Casals, Cassadó, Lupestri, Pérez Aguirre, etc) li confiaren els instruments. Fou l'inventor del nou tipus de viola anomenada viola-tenor. Com a compositor és autor de diverses sardanes (L'almogàver, Cant del pastor, etc) i d'altres obres per a cant i piano.
8 CAT BIO Parrella, Fortunat de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Jurisconsult 9 CAT BIO Parrella i de Vivet, Rafael de ( ? , s. XVIII – 1834) Eclesiàstic absolutista 10 CAT HIS Parrelles, les (Balaguer, Noguera) Antic convent de trinitaris, fundat el 1290 11 CAT BIO Parreño i Gibert, Carme (Saragossa, Aragó, 1856 – Barcelona, 1924) Actriu 12 VAL BIO Parreu, Josep (Russafa, València, 1694 – València, 1766) Pintor 13 VAL BIO Parrilla Candela, Abelardo (Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953) Pintor 14 CAT GEO Parròquia de Besalú, la (Sant Ferriol, Garrotxa) Nom antic 15 CAT GEO Parròquia de Ripoll, la (Ripoll, Ripollès) Antic municipi, incorporat a l'actual 16 CAT GEO Parròquia de Sant Joan de les Abadesses, la (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Veure> Ribera de Sant Joan, la 17 CAT GEO Parròquia d'Hortó, la (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Antic municipi, incorporat (1968) a l'actual 18 CAT GEO Parrós, coma de (Salardú, Vall d'Aran) Coma de l'antic mun. de Bagergue 19 CAT GEO Parrot, el (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Raval, al sud del poble 20 CAT HIS Part, el (Osor, Selva) Antic santuari 21 NOR GEO Part Petita, la (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya) Barri de la població d'Angostrina
23 VAL BIO Partal i Montesinos, Vicent (Bétera, Camp de Túria, 28/nov/1960 - ) Periodista. Cofundador del setmanari "El Temps" el 1984, treballà al "Diari de Barcelona" i a Televisió Espanyola, on s'especialitzà en temes de política internacional. El 1995, juntament amb Assumpta Maresma, fundà Vilaweb, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà el diari electrònic. Ha publicat monografies sobre l'OTAN i sobre els nacionalismes de l'antiga Unió Soviètica. Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1999) i amb el Premi Nacional d'Internet de la Generalitat de Catalunya (2000). Col·laborador habitual de diferents tertúlies radiofòniques i, en l'àmbit acadèmic, membre del Centre Europeu de Periodisme, amb seu a Maastricht. 24 VAL POL Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA) (País Valencià, 1912 – s. XX) Partit oficial del blasquisme. 25 CAT LIT Partinobles Veure> Història de l'esforçat cavaller Partinobles 26 CAT POL Partit Agrari de Catalunya (Catalunya, 1931 – nov/1934) Grup polític. Format entorn d'alguns grans propietaris terratinents. Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l'Acció Popular Catalana. Hom l'ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español. 27 BAL POL Partit Autònom d'Unió Republicana de Mallorca (Palma de Mallorca, set/1913 – 1921) Grup polític republicà. Constituït a instàncies de Francesc Julià. Significà la resposta a l'evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals i republicans radicals. Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor i Manacor. Comptà com a òrgan de premsa amb "La Voz del Pueblo". 28 CAT POL Partit Català d'Acció Republicana (Catalunya, 1925 – abr/1934) Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d'Acció Republicana d'Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc. El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari "Acción" i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana. Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra.
30 CAT POL Partit Catalanista Republicà Veure> Acció Catalana Republicana. 31 CAT POL Partit Comunista Català (Catalunya, nov/1928 – nov/1930) Grup polític creat per Jordi Arquer, al marge de la Federació Comunista Catalano-Balear. Reuní uns 300 afiliats procedents especialment de l'activitat cultural desenvolupada per un nucli d'estudis marxistes sorgits a l'ampara de l'Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27. Tingué la seva força inicial a alguns barris de Barcelona i a Lleida i aconseguí l'adhesió d'antics membres d'Estat Català. Usà com a plataforma periodística en 1928-29 "L'Opinió" i després de 1930 féu aparèixer "L'Andreuenc" i "Treball". El 1930 s'uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol. 32 CAT POL Partit Comunista de Catalunya (Catalunya, 1932 – s. XX) Grup polític adscrit al PCE 33 CAT POL Partit del Treball de Catalunya (Catalunya, 1967 - ) Organització política 34 CAT POL Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) (Catalunya, abr/1982 - ) Organització política creada a partir de l'escissió, uns mesos abans, del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en reivindicava la tradició comunista clàssica i n'aplegà bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada. En fou president Pere Ardiaca, i Joan Ramos secretari general. Disposà de quatre diputats al Parlament de Catalunya i obtingué, en les legislatives de 1982, prop de 50.000 vots. El seu periòdic fou "Avant". 35 CAT POL Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (Barcelona, 1978 - ) Partit polític 36 AND POL Partit Democràtic Andorrà (Andorra, 1979 - ) Organització política, creada com a continuació de l'Agrupació Democràtica d'Andorra, que des del 1976 encapçalà la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Nacionalista i orientat cap a un centre-esquerra socialitzant, ha estat un dels motors bàsics de la reforma institucional que culminà el 1982 al Principat.
38 CAT POL Partit Nacionalista Català (Catalunya, 1932 – jun/1936) Grup polític separatista. Creat entorn d'un grup d'escindits de l'Esquerra Republicana de Catalunya i procedents d'Estat Català. L'assemblea fundacional se celebrà el gen/1933. El 1936 s'autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d'ERC i el grup Nosaltres Sols. 39 VAL POL Partit Nacionalista del País Valencià (País Valencià, 1978 - ) Organització política 40 CAT POL Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (Catalunya, oct/1933 – mai/1936) Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de "L'Opinió", expulsat de l'Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat. Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses. El des/1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d'haver participar en el Front d'Esquerres, reingressaren a l'ERC.
43 CAT POL Partit Popular de Catalunya (PPC) (Catalunya, 1973 - ) Organització política 44 BAL POL Partit Regionalista de Mallorca (Illes Balears, 1930 – 1936) Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Cambó (des/1830). Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d'abr/1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. 45 CAT POL Partit Republicà Català (Barcelona, 21/abr/1917 – Catalunya, mar/1931) Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s'hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antits membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanès d'August Pi i Sunyer. L'advocat Ramon Noguer i Comet n'esdevingué el secretari general. L'acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme i un reformisme social poc o molt esquerrà en foren postulats doctrinals. Molt actiu fins al 1920, tendí a cercar connexions amb l'obrerisme català bo i mantenint un ideari catalanista. Obtingué representació parlamentaria el 1918, formant part de la Coalició d'Esquerres i els seus diputats destacaren en la discussió del projecte d'estatut d'autonomia de 1918. El radicalisme del grup va provocar la primera ruptura al final del 1919, arran de la proposta d'afiliar el partit a la III Internacional, que provocà l'allunyament de destacats militants. Pero la davallada del partit es va produir a conseqüència de la repressió desfermada a Catalunya a la dècada dels anys vint, que comportà l'escapçament de la direcció amb la deportació de Lluís Companys a Maó i l'assassinat de Francesc Layret en mans del pistolerisme. El 1930 Companys conduí el partit cap al grup de "L'Opinió", mentre que M. Domingo optà per integrar-se en el Partit Republicà Radical Socialista. El 1931 s'uní a la conferència d'esquerres que va constituir l'ERC. 46 CAT POL Partit Republicà d'Esquerra (Catalunya, jun/1935 – s. XX) Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana. Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d'Acció Republicana. En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del feb/1936 pel Front d'Esquerres de Catalunya.
48 CAT POL Partit Republicà Nacional (Catalunya, 1895 – s. XIX) Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista. Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux. Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d'addictes de Barcelona a Sol i Ortega. 49 MON POL Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (l'Havana, Cuba, set/1928) Grup polític. creada a partir de la voluntat de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a l'Havana, de convertit Estat Català en una organització política estructurada. Hi donaren suport Francesc Macià i Josep Conangla. Aquest partit polític, però, no passà de projecte ja que l'aparell d'Estat Català s'hi mostrà contrari i els seus dirigents no acceptaren el canvi de nom. 50 PAI POL Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (Països Catalans, 1969 - ) Organització política. De caràcter marxista i independentista. Creada per militants escindits del FNC, des del 1974 s'estengué a tots els Països Catalans, però aquest mateix any la part radical del partit se n'escindí i construí el PSAN-Provisional, que el 1979 es convertí en Independentistes dels Països Catalans (IPC). També el 1979, diferents sectors del PSAN anomenat Oficial s'uniren al moviment Nacionalistes d'Esquerra. 51 CAT POL Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C) (Catalunya, 1976 - ) Partit polític 52 CAT POL Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) (Catalunya, 1974 - jul/1978) Partit polític 53 BAL POL Partit Socialista de Mallorca (PSM) (Illes Balears, 1977 - ) Partit polític 54 VAL POL Partit Socialista del País Valencià (PSPV) (País Valencià, 1975 - ) Grup polític 55 CAT POL Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (Catalunya, 22/jul/1937 - ) Organització política
57 CAT GEO Pas, el (Ulldecona, Montsià) Llogaret (o Sant Joan del Pas), a l'esquerra del riu de la Sénia, a l'antic camí de Tortosa a Traiguera. 58 BAL GEO Pas, es (Eivissa i Formentera) Pas de l'illa de Formentera 59 AND/NOR GEO Pas de la Casa, el (Andorra / Alta Cerdanya) Territori fronterer entre els dos territoris 60 VAL GEO Pas de les Egües, gola del (Sagunt, Camp de Morvedre) Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l'Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l'Estany. 61 NOR BIO Pas i Pincard, Àngel del (Perpinyà, 1540 - Roma, Itàlia, 1596) Teòleg, orador i reformador 62 CAT BIO Pascall, Joan (Catalunya, s. XIV) Frare franciscà, citat com a autor d'un Tractat de beatitud. 63 CAT BIO Pascó i Mensa, Josep (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1910) Dibuixant i decorador 64 CAT BIO Pascó i Vidiella, Patrici (Barcelona, 1878 - ? ) Dibuixant
66 VAL BIO Pascual, Agustí Antoni (Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – 1691) Frare agustí 67 BAL BIO Pascual, Antoni Ramon (Andratx, Mallorca, 1708 – 1791) Monjo cistercenc 68 VAL EMP Pascual, Germans (País Valencià, s. XX - ) Empresa 70 CAT BIO Pascual, Maria de l'Assumpció ( ? , s. XIX – s. XX) Escriptora i pedagoga 71 CAT BIO Pascual de Sans, Àngels (Barcelona, 1938 - ) Geògrafa i sociòloga 72 EST BIO Pascual de Sans, Pere (Sevilla, Andalusia, 1934 - ) Físic 73 CAT BIO Pascual de Sans, Ramon (Barcelona, 1942 - ) Físic 74 VAL BIO Pascual i Abad, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1809 – València, 1882) Dibuixant, impressor i gravador 75 CAT BIO Pascual i Ayllón, Ferran (Barcelona, 1893 - ) Violoncel·lista i compositor 76 VAL BIO Pascual i Beltran, Ventura (Xàtiva, Costera, 1872 – València, 1953) Erudit 77 CAT BIO Pascual i Benigani, Alfred (Barcelona, 1904 - Londres, Anglaterra, 1995) Caricaturista 78 CAT BIO Pascual i Benigani, Enriqueta (Barcelona, 1905 – 1969) Lacadora
80 CAT BIO Pascual i Casas, Eusebi (Barcelona, 1837 – 1883) Polític i escriptor 81 VAL BIO Pascual i Colomer, Narcís (València, 1801 – Madrid, 1870) Arquitecte. Format a Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l'Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845). Fou l'autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l'església en paraninf (1852). Feu altres obres a Madrid, aixó com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real. 82 CAT BIO Pascual i de Bofarull, Manuel Maria (Barcelona, 1847 – 1910) Advocat 83 CAT BIO Pascual i de Llanza, Maria Soledat (Barcelona, s. XIX – 1958) Marquesa de Pascual-Bofill 84 CAT BIO Pascual i de Regàs, Carles (Girona, s. XVIII) Advocat 85 CAT BIO Pascual i Deop, Josep (Barcelona, 1844 – 1919) Enginyer 86 CAT BIO Pascual i Fibla, Clotilde (Barcelona, 1885 – 1958) Pintora i escultora 87 CAT BIO Pascual i Fuentes, Pilar ( ? , s. XIX – Barcelona, 1899) Mestra d'escola
Des de Parra, Just S. fins a Pascual i Fuentes, Pilar l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Parra ] [ Parro ] [ Partit C ] [ Partit P ] [ Pas ] [ Pascual d ]
|
|
|
