|
|
|
Anar a: [ Parra ] [ Parro ] [ Partit C ] [ Partit P ] [ Pas ] [ Pascual d ] Les presons paoroses, les que fan patir, són les presons imaginàries. (Pere Coromines i Montanya) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parra, Just S. (Catalunya, s. XIX) Escriptor. Fou una figura als primers temps de represa d'activitat del teatre català. Estrenà La perla del Montseny, M'ha caigut la loteria! i L'he perdut!, l'he perdut! el 1866. El mateix any presentava, amb el pseudònim de "Bernat Xinxola", l'obreta en un acte Visca la llibertat!. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parra, Vicente (Oliva, Safor, 1932 - ) Actor de teatre i de cinema 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parra i Abril, Miquel (València, 1780 – 1846) Pintor 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parra i Piquer, Josep-Felip (València, 1824 - ? , s. XIX) Pintor 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parramon i Castany, Ramon (Montesquiu, Pallars Jussà, 1884 – Barcelona, 1961) Constructor violer i compositor. Els músics més important de l'època (Casals, Cassadó, Lupestri, Pérez Aguirre, etc) li confiaren els instruments. Fou l'inventor del nou tipus de viola anomenada viola-tenor. Com a compositor és autor de diverses sardanes (L'almogàver, Cant del pastor, etc) i d'altres obres per a cant i piano. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parramon i Vilasaló, Josep Maria (Barcelona, 1919 - ) Dibuixant 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parrella, Fortunat de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Jurisconsult 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parrella i de Vivet, Rafael de ( ? , s. XVIII – 1834) Eclesiàstic absolutista 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Parrelles, les (Balaguer, Noguera) Antic convent de trinitaris, fundat el 1290 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parreño i Gibert, Carme (Saragossa, Aragó, 1856 – Barcelona, 1924) Actriu. Ingressà com a dama jove al Teatre Català Romea l'any 1880, en la companyia que dirigia Iscle Soler. Hi assolí un lloc prominent entre les actrius catalanes. Ella i Teodor Bonaplata estrenaren Terra Baixa, d'A. Guimerà, i hi feren els papers de protagonistes. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parrilla Candela, Abelardo (Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953) Pintor 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Parròquia de Besalú, la (Sant Ferriol, Garrotxa) Nom antic del municipi. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia de Ripoll, la (Ripoll, Ripollès) Antic municipi, incorporat a l'actual 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia de Sant Joan de les Abadesses, la (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Veure> Ribera de Sant Joan, la 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia d'Hortó, la (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Antic municipi, incorporat (1968) a l'actual 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parrós, coma de (Salardú, Vall d'Aran) Coma de l'antic mun. de Bagergue 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parrot, el (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Raval, al sud del poble 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Part Petita, la (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya) Barri de la població d'Angostrina 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Partagàs i Jaquet, Joaquim (Sant Celoni ?, Vallès Oriental, 1848 – Barcelona, 1931) Il·lusionista 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partido de Unión Republicana Autonomista Veure> Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA). 25 CATALUNYA - LITERATURA Partinobles Veure> Història de l'esforçat cavaller Partinobles. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Agrari de Catalunya (Catalunya, 1931 – nov/1934) Grup polític. Format entorn d'alguns grans propietaris terratinents. Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l'Acció Popular Catalana. Hom l'ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español. 27 ILLES BALEARS - POLÍTICA
28 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Català d'Acció Republicana (Catalunya, 1925 – abr/1934) Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d'Acció Republicana d'Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc. El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari "Acción" i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana. Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra. 29 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Català Proletari (PCP) (Catalunya, gen/1934 – jul/1936) Grup polític creat per Jaume Compte. Fou el nom adoptat per Estat Català-Partit Proletari. La majoria de militants figuraven en el CADCI, on organitzaren el moviment d'oposició sindical, comandat per Pere Aznar. Amb uns cinc-cents afiliats, fou un dels quatre partits que constituïren el Partit Socialista Unificat de Catalunya. 30 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Catalanista Republicà Veure> Acció Catalana Republicana. 31 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Comunista Català (Catalunya, nov/1928 – nov/1930) Grup polític creat per Jordi Arquer, al marge de la Federació Comunista Catalano-Balear. Reuní uns 300 afiliats procedents especialment de l'activitat cultural desenvolupada per un nucli d'estudis marxistes sorgits a l'ampara de l'Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27. Tingué la seva força inicial a alguns barris de Barcelona i a Lleida i aconseguí l'adhesió d'antics membres d'Estat Català. Usà com a plataforma periodística en 1928-29 "L'Opinió" i després de 1930 féu aparèixer "L'Andreuenc" i "Treball". El 1930 s'uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol. 32 CATALUNYA - POLÍTICA
33 CATALUNYA - POLÍTICA Partit del Treball de Catalunya (Catalunya, 1967 - ) Organització política 34 CATALUNYA - POLÍTICA Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) (Catalunya, abr/1982 - ) Organització política creada a partir de l'escissió, uns mesos abans, del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en reivindicava la tradició comunista clàssica i n'aplegà bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada. En fou president Pere Ardiaca, i Joan Ramos secretari general. Disposà de quatre diputats al Parlament de Catalunya i obtingué, en les legislatives de 1982, prop de 50.000 vots. El seu periòdic fou "Avant". 35 CATALUNYA - POLÍTICA Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (Barcelona, 1978 - ) Partit polític 36 ANDORRA - POLÍTICA Partit Democràtic Andorrà (Andorra, 1979 - ) Organització política, creada com a continuació de l'Agrupació Democràtica d'Andorra, que des del 1976 encapçalà la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Nacionalista i orientat cap a un centre-esquerra socialitzant, ha estat un dels motors bàsics de la reforma institucional que culminà el 1982 al Principat. 88 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) (País Valencià, 1908 - 1936) Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, separació de l'Església i de l'Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N'eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati. En les eleccions del 1914 reprengué el nom d'Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez. Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l'afer de l'estraperlo i la política duta a terme durant l'anomenat Bienni Negre (1934-36). 37 ILLES BALEARS - POLÍTICA
38 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Nacionalista Català (Catalunya, 1932 – jun/1936) Grup polític separatista. Creat entorn d'un grup d'escindits de l'Esquerra Republicana de Catalunya i procedents d'Estat Català. L'assemblea fundacional se celebrà el gen/1933. El 1936 s'autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d'ERC i el grup Nosaltres Sols. 39 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit Nacionalista del País Valencià (País Valencià, 1978 - ) Organització política 40 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (Catalunya, oct/1933 – mai/1936) Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de "L'Opinió", expulsat de l'Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat. Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses. El des/1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d'haver participar en el Front d'Esquerres, reingressaren a l'ERC. 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - POLÍTICA
43 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Popular de Catalunya (PPC) (Catalunya, 1973 - 1976) Organització política. Creada arran d'una escissió del Front Nacional de Catalunya. Dirigit per J. Colomines i E. Moltó, fou membre de l'Assemblea de Catalunya. El 1976 es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés. 44 ILLES BALEARS - POLÍTICA Partit Regionalista de Mallorca (Illes Balears, 1930 – 1936) Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Cambó (des/1830). Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d'abr/1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Català (Barcelona, 21/abr/1917 – Catalunya, mar/1931) Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s'hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antits membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanès d'August Pi i Sunyer. L'advocat Ramon Noguer i Comet n'esdevingué el secretari general. L'acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme i un reformisme social poc o molt esquerrà en foren postulats doctrinals. Molt actiu fins al 1920, tendí a cercar connexions amb l'obrerisme català bo i mantenint un ideari catalanista. Obtingué representació parlamentaria el 1918, formant part de la Coalició d'Esquerres i els seus diputats destacaren en la discussió del projecte d'estatut d'autonomia de 1918. El radicalisme del grup va provocar la primera ruptura al final del 1919, arran de la proposta d'afiliar el partit a la III Internacional, que provocà l'allunyament de destacats militants. Pero la davallada del partit es va produir a conseqüència de la repressió desfermada a Catalunya a la dècada dels anys vint, que comportà l'escapçament de la direcció amb la deportació de Lluís Companys a Maó i l'assassinat de Francesc Layret en mans del pistolerisme. El 1930 Companys conduí el partit cap al grup de "L'Opinió", mentre que M. Domingo optà per integrar-se en el Partit Republicà Radical Socialista. El 1931 s'uní a la conferència d'esquerres que va constituir l'ERC. 46 CATALUNYA - POLÍTICA
47 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Federal Orgànic (Catalunya, 1880 – 1882) Grup polític. Creat per Estanislau Figueras després de no posar-se d'acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall. A diferència d'aquest propugnà un federalisme jerarquitzat ("orgànic") sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades. La seva mort frustrà l'intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstituït per Pi i Margall. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Nacional (Catalunya, 1895 – s. XIX) Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista. Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux. Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d'addictes de Barcelona a Sol i Ortega. 49 MÓN - POLÍTICA Partit Separatista Revolucionari de Catalunya (l'Havana, Cuba, set/1928) Grup polític. creada a partir de la voluntat de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a l'Havana, de convertit Estat Català en una organització política estructurada. Hi donaren suport Francesc Macià i Josep Conangla. Aquest partit polític, però, no passà de projecte ja que l'aparell d'Estat Català s'hi mostrà contrari i els seus dirigents no acceptaren el canvi de nom. 50 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) (Països Catalans, 1969 - ) Organització política. De caràcter marxista i independentista. Creada per militants escindits del FNC, des del 1974 s'estengué a tots els Països Catalans, però aquest mateix any la part radical del partit se n'escindí i construí el PSAN-Provisional, que el 1979 es convertí en Independentistes dels Països Catalans (IPC). També el 1979, diferents sectors del PSAN anomenat Oficial s'uniren al moviment Nacionalistes d'Esquerra. 51 CATALUNYA - POLÍTICA
52 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) (Catalunya, 1974 - jul/1978) Partit polític 53 ILLES BALEARS - POLÍTICA Partit Socialista de Mallorca (PSM) (Illes Balears, 1977 - ) Partit polític 54 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit Socialista del País Valencià (PSPV) (País Valencià, 1975 - ) Grup polític 55 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (Catalunya, 22/jul/1937 - ) Organització política 56 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit Valencianista d'Esquerra (País Valencià, des/1935 – s. XX) Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s'hi adheriren l'Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes. L'Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l'estructura federal d'Espanya i la creació d'un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l'autonomia universitària i el concert tributari amb l'estat federal. Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu "Avant" intentà l'obtenció d'un Estatut d'Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l'Estatut. Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filosocialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d'esquerra. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pas, es (Eivissa i Formentera) Pas de l'illa de Formentera 59 ANDORRA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pas de la Casa, el (Andorra / Alta Cerdanya) Territori fronterer entre els dos territoris 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pas de les Egües, gola del (Sagunt, Camp de Morvedre) Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l'Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l'Estany. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pas i Pincard, Àngel del (Perpinyà, 1540 - Roma, Itàlia, 1596) Teòleg, orador i reformador 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascall, Joan (Catalunya, s. XIV) Frare franciscà, citat com a autor d'un Tractat de beatitud. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascó i Mensa, Josep (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1910) Dibuixant i decorador 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pascot, Jep (Portvendres, Rosselló, 1897 - Riberac, Dordonya, França, 1974) Escriptor i esportista. Jugador de rugby, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després de 1942 fou comissari general d'esports. Com a escriptor deixà diverses obres, com Les Almugavares: mercenaires catalans du Moyen Age, obra publicada en català el 1972. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual, Agustí Antoni (Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691) Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pascual, Antoni Ramon (Andratx, Mallorca, 1708 – 1791) Monjo cistercenc 68 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Pascual, Germans (País Valencià, s. XX - ) Empresa 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual, Maria de l'Assumpció ( ? , s. XIX – s. XX) Escriptora i pedagoga 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pascual de Sans, Pere (Sevilla, Andalusia, 1934 - ) Físic 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual de Sans, Ramon (Barcelona, 1942 - ) Físic 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Abad, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1809 – València, 1882) Dibuixant, impressor i gravador. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d'un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna. És autor d'auques i il·lustrador d'obres (Antic i Nou Testament). Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l'Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Ayllón, Ferran (Barcelona, 1893 - s XX) Violoncel·lista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i a Buenos Aires amb Fornarini. Ha actuat per Amèrica Llatina. Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes. Té també obres per a cant i piano. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Beltran, Ventura (Xàtiva, Costera, 1872 – València, 1953) Erudit 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Benigani, Enriqueta (Barcelona, 1905 – 1969) Lacadora 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Bou, Antoni (Artés, Bages, 19/mar/1965 - ) Escriptor. Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona. La seva precocitat literària el portà a guanyar, amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi. Abans havia reeixit com a poeta i narrador, dins el qual s'ha consolidat amb dues novel·les. Ha traduït diverses obres d'autors anglesos. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Casas, Eusebi (Barcelona, 1837 – 1883) Polític i escriptor 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Colomer, Narcís (València, 1801 – Madrid, 1870) Arquitecte. Format a Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l'Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845). Fou l'autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l'església en paraninf (1852). Feu altres obres a Madrid, aixó com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i de Llanza, Maria Soledat (Barcelona, s. XIX – 1958) Marquesa de Pascual-Bofill 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i de Regàs, Carles (Girona, s. XVIII) Advocat 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Deop, Josep (Barcelona, 1844 – 1919) Enginyer 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Fibla, Clotilde (Barcelona, 1885 – 1958) Pintora i escultora. Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines. Casada amb Sebastià Junyer i Vidal. Exposà a Palma de Mallorca el 1922 i el 1927, a Barcelona (Sala Parés, 1930), així com a algunes ciutats europees i nord-americanes. Residí a Deià. Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Fuentes, Pilar (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1899) Mestra d'escola. Escriví una gran quantitat de tractats d'urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña (1881, dotze edicions fins al 1954).
Anar
a: [ Parra ]
[ Parro ] [ Partit
C ]
[ Partit P ] [ Pas ]
[ Pascual d ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Partal
i Montesinos,
Vicent
Partit
Obrer d'Unificació Marxista (POUM)