1

2

1

Miret  ( ? , s. XVI)  Escultor

C

B

2

Miret, Emília  (Barcelona, s. XIX - s. XX)  Pianista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi. Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l'Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat. Es dedicà a l'ensenyament. És autora d'obres per a piano i per a piano i cant.

C

B

3

Miret, Jaume  ( ? - ? )  Baríton

C

B

4

Miret i Lluís, Hildebrand Maria  (el Poal, Noguera, 1921 - )  Escriptor i monjo benedictí

C

B

5

Miret i Musté, Josep  (Barcelona, 1907 - Florisdorf, Mauthausen, Àustria, 1944)  Polític. Manyà d'ofici i jugador de rugby. S'educà a l'Escola Elemental de Treball. Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya. Destacà en la repressió de l'alçament el 19/jul/1936. Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat (1937), s'incorporà a l'exèrcit. Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC. Detingut a París (1943), fou internat al camp de concentració de Mauthausen. Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp.

C

B

6

Miret i Queraltó, Martí  (Vic ?, Osona, v 1847 - Vic, Osona, 1896)  Guerriller carlí

C

B

7

Miret i Sans, Joaquim  (Barcelona, 1858 – 1919)  Historiador

C

B

8

Miret i Soler, Josep  (Barcelona, 1888 – 1960)  Locutor de ràdio i escriptor

C

B

9

Miret i Terrada, Joan  (Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)  Agrònom

C

B

10

Mirmanda  Ciutat imaginària, prop de Terrats (Rosselló)

N

H

11

Miró  ( ? , s. VIII – s. IX)  Fundador i primer abat de Sureda

C

B

12

Miró  (Catalunya, s. XI – 1079)  Vescomte d'Urgell (1035/38-1079)

C

B

13

Miró  (Catalunya, s. X – s. XI)  Magnat. Era un dels fills menors de Guadald, vescomte d'Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d'Osona o Cardona, Ermemir i Ramon. Figura documentat en 981, quan ja havia mort el seu pare.

C

B

14

Miró  (Tagamanent, Vallès Oriental, s. XII - ? , 1165)  Frare agustí

C

B

15

Miró, Antoni  ( ? , s. XVI)  Eclesiàstic

C

B

16

Miró, Antoni  (País Valencià, s. XVI)  Pintor. Gaudí de bon prestigi.

V

B

17

Miró, Arnau  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

C

B

18

Miró, Dídac  (València, s. XVI - Roma, Itàlia, 1590)  Jesuïta

V

B

19

Miró, Emili  (Reus, Baix Camp, s. XIX – Saragossa, Aragó, 1861)  Escriptor

C

B

20

Miró, Ferran  (Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)  Erudit i escriptor

N

B

21

Miró, Francesc  ( ? , ? )  Metge

C

B

22

Miró, Francesc  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Abat de Santes Creus (1335-47)

C

B

23

Miró, Francesc  ( ? , s. XIX)  Metal·lista

C

B

24

Miró, Gabriel  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI)  Metge

C

B

25

Miró, Joan  (Tarragona, 1562 - ? , s. XVII)  Arquitecte

C

B

26

Miró, mola de  Veure> Garumba, mola de la (Morella, Ports)

V

G

27

Miró, Pere  (País Valencià, s. XIV)  Pintor

V

B

28

Miró I de Barcelona  ( ? , a 945 - Barcelona ?, 966)  Comte i marquès de Barcelona

C

B

29

Miró I de Besalú  Veure> Miró II de Cerdanya

C

B

30

Miró II de Besalú (dit Bonfill)  ( ? , a 928 - Girona ?, 984)  Comte de Besalú (965-984)

C

B

31

Miró I de Cerdanya  Veure> Miró I de Rosselló

C

B

32

Miró II de Cerdanya (dit el Jove)  ( ? , v 878 - 927/28)  Comte de Cerdanya i de Besalú

C

B

33

Miró I de Ribagorça  (Catalunya, a 913 - d 954)  Comte adjunt de Ribagorça. Era fill del primer comte sobirà Ramon I de Pallars-Ribagorça. A la mort d'aquest secundà el seu germà Bernat Unifred en el govern de Ribagorça, mentre el Pallars passava als altres germans Isarn i Llop.

C

B

34

Miró I de Rosselló (dit el Vell)  ( ? , s. IX – 896)  Comte de Conflent i de Rosselló

C

B

35

Miró i Argenter, Joaquim de  (Sitges, Garraf, 1849 – 1914)  Pintor

C

B

36

Miró i Argenter, Josep de  (Sitges, Garraf, 1851 - l'Havana, Cuba, 1925)  Militar i escriptor

C

B

37

Miró Bonfill  Veure> Miró II de Besalú

C

B

38

Miró i Borràs, Oleguer  (Barcelona, 1854 - Manresa, Bages, 1924)  Metge i escriptor

C

B

39

Miró i Bravo, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1944 - )  Pintor

V

B

40

Miró d'Hostoles  (Catalunya, s. XI)  Magnat comtal i senyor del castell d'Hostoles (Garrotxa)

C

B

41

Miró i Ferrà, Joan  (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)  Pintor i escultor

C

B

42

Miró i Ferrer, Gabriel  (Alacant, 1879 – Madrid, 1930)  Escriptor

V

B

43

Miró i Folguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)  Escriptor

C

B

44

Miró i Garcia, Adrià  (Alcoi, Alcoià, 1923 - )  Escriptor

V

B

45

Miró i Gimeno, Joaquim de  ( ? , 1849 - Sitges, Garraf, s. XIX)  Pintor

C

B

46

Miró Guillem  ( ? , ? )  Vescomte d'Urgell

C

B

47

Miró i Lleó, Gaspar  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 – Barcelona, 1930)  Pintor

C

B

48

Miró i Llull, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 1937 - )  Dibuixant i poeta

B

B

49

Miró i Maignon, Clemència  (Alacant, 1906 – Madrid, 1953)  Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer. Les seves poesies foren publicades al volum d'edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l'edició d'obres completes del seu pare.

V

B

50

Miró i Manent, Ignasi Ramon  (Barcelona, 1821 – 1892)  Mestre

C

B

51

Miró i Plans, Pere  (Manresa, Bages, 1927 - )  Químic

C

B

52

Miró i Pomares, Francesc  (Barcelona, 1907 - )  Ceramista

C

B

53

Miró i Roca, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1944 - )  Pintor i escultor

V

B

54

Miró i Solanes, Fidel  (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 - )  Polític i editor

C

B

55

Miró i Trepat, Laureà  (Barcelona, 1883 – 1916)  Polític republicà

C

B

56

Mirra  Veure> Almirra (Biar, Alcoià)

V

G

57

Misep  Despoblat del mun. de Tàrbena (Marina Baixa)

V

G

58

Miserà  Veure> Almiserà (Safor)

V

G

59

Miserachs i Ribalta, Xavier  (Barcelona, 1937 - Badalona, Barcelonès, 1998)  Fotògraf

C

B

60

Miserachs i Rigalt, Antoni  (Barcelona, 1908 – 1982)  Polític i advocat

C

B

61

Miserere d'Escalona  Despoblat del mun. de Tous (Canal de Navarrés)

V

G

62

Misèria, veïnat de la  Veïnat del mun. de Montferrer  (Vallespir)

N

G

63

Misericòrdia  Santuari de la ciutat de Reus (Baix Camp)

C

G

64

Misericòrdia, la  (Catalunya, s. XIII - )  Advocació mariana

C

V

65

Misericòrdia, la  Santuari del mun. de Borriana (Plana Baixa)

V

G

66

Misilmeri, baronia de  Jurisdicció feudal de Sicília (Itàlia), atorgada el 1397

U

H

67

Mislata  Municipi de l'Horta Oest: 2,1 km2, 29 m alt, 40.528 hab (1999). Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori. L'agricultura ha perdut terreny en benefici de l'edificació. La indústria, força diversificada, ha estat la causa de l'important augment demogràfic del municipi. El poble és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial dels Àngels, del s. XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.

V

M

68

Mislata, batalla de  (Mislata, Horta, 9/des/1348)  Acció entre Pere III i la Unió valenciana

V

H

69

Mislata i la Moreria, baronia de  Jurisdicció feudal del País Valencià, concedida el 1744

V

H

70

Misley, Enrico  (Módena, Itàlia, 1801 - Sarrià, Barcelona, 1863)  Aventurer i polític. Després de participar en una conspiració avortada a Itàlia passà a Barcelona, on creà una indústria d'espelmes esteàriques i s'esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides. El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d'una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841). Féu amistat amb Espartero -que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química- i amb l'infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d'obtenir ajut per al seu projecte d'establir la navegació a vapor per tot el curs de l'Ebre i d'unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà. Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858).

C

B

71

Misón, Lluís  (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1766)  Compositor i flautista

C

B

72

Missa Dominical  (Barcelona, 1968 - )  Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica

C

R

73

Missatge al Rei dels Hel·lens  (Catalunya, 10/mar/1897)  Document polític d'Enric Prat de la Riba adreçat a Jordi I de Grècia

C

P

74

Misser, camp d'urnes de Can  (Terrassa, Vallès Occidental)  Necròpolis del Bronze Final

C

H

75

Misses, el  Sobrenom del guerriller reialista Joan Costa

C

B

76

Misteri, Sant  (Cervera, Segarra, 1540)  Reliquia de la Vera Creu

C

A

77

Misteri, Santíssim  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s. XIII)  Conjunt escultòric romànic

C

A

78

Misteri de dolor  (Catalunya, feb/1904)  Drama d'Adrià Gual. Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l'autor, al Teatre de les Arts de Barcelona. Considerada per la crítica la millor obra de Gual, en aquesta peça el dramàturg barceloní abandona el tractament simbolista d'anteriors creacions i s'endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l'estil de Guimerà.

C

L

79

Misteri de Santa Àgata  (Catalunya, s. XVI)  Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar. En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la "gloriosa santa Àgata" seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d'un text semblant. Només se'n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l'obra. Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d'alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de "lo saber de Celestina", les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l'apropen en certa manera a l'esperit renaixentista.

C

L

80

Misteri d'Elx  Veure> Festa d'Elx (Elx, Baix Vinalopó)

V

C

81

Mistral, Jorge (Modest Llosas i Rosell)  (Aldaia, Horta, 1920 – Mèxic, 1972)  Actor

V

B

82

Mitan Camí  Santuari del mun. de Tortosa (Baix Ebre), dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l'Alba, damunt l'antic camí de Tarragona. Destruït l'antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l'exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699.

C

G

83

Mitjà  Masia i antic poble del mun. d'Oix (Garrotxa)

C

G

84

Mitja Costa  Ermita del mun. de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

85

Mitjana, cala  Cala de la costa, al mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

86

Mitjana, cala  Cala de la costa, al mun. d'Artà (Mallorca Oriental)

B

G

87

Mitjana, cala  Cala de la costa, al mun. de Ferreries (Menorca)

B

G

88

Mitjana, coma  Coma de l'alt Conflent, al mun. de Fontpedrosa, que davalla de la línia de crestes que separa el Conflent de la vall de Ribes, entre els pics de l'Infern i de Bastiments, i que aflueix, per la dreta, a la ribera de Carançà.

N

G

89

Mitjana, granja  Antiga granja de Poblet, al mun. de Vimbodí (Conca de Barberà)

C

G

90