|
|
|
Anar a: [ Mire ] [ Miró, D ] [ Miró i ] [ Miro i P ] [ Misl ] [ Mitjana ] Lo pensar i el sentir d'un poble són correlatius a les condicions de la llengua que emplea. (Valentí Almirall) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret (Catalunya, s XVI) Escultor. Treballà a la seu de Tarragona. El pare Villanueva li atribuí la imatge del Crist que fou emplaçada al cor de la catedral, per bé que Sanç Capdevila afirmà que l'obra era d'Agustí Pujol. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret, Emília (Barcelona, s. XIX - s. XX) Pianista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi. Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l'Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat. Es dedicà a l'ensenyament. És autora d'obres per a piano i per a piano i cant. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret, Jaume ( ? - ? ) Baríton 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Lluís, Hildebrand Maria (el Poal, Pla d'Urgell, 1921 - ) Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics i pedagògics apareguts a revistes especialitzades. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Queraltó, Martí (Vic ?, Osona, v 1847 - Vic, Osona, 1896) Guerriller carlí 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Sans, Joaquim (Barcelona, 1858 – 1919) Historiador. Secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i organitzador del I Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Donà a conèixer les Homilies d'Organyà. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Soler, Josep (Barcelona, 1888 – 1960) Locutor de ràdio i escriptor 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miret i Terrada, Joan (Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891) Agrònom 10 CATALUNYA NORD - CULTURA Mirmanda (Terrats, Rosselló) Ciutat imaginària, prop de la població 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró ( ? , s. VIII – s. IX) Fundador i primer abat de Sant Andreu de Sureda 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró (Catalunya, s. XI – 1079) Vescomte d'Urgell (1035/38-1079) 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró (Tagamanent, Vallès Oriental, s. XII - ? , 1165) Frare agustí 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Antoni (Catalunya, s XVI) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera. És autor d'uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Antoni (País Valencià, s. XVI) Pintor. Gaudí de bon prestigi. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Arnau ( ? , s. XIII – s. XIV) Militar 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Dídac (València, s. XVI - Roma, Itàlia, 1590) Jesuïta 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Emili (Reus, Baix Camp, s. XIX – Saragossa, Aragó, 1861) Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques. Escriví en castellà poesies i obres teatrals. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró, Ferran (Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916) Erudit i escriptor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Francesc ( ? , s. XIII – s. XIV) Abat de Santes Creus (1335-47) 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Francesc ( ? , s. XIX) Metal·lista 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Gabriel (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI) Metge 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró, Joan (Tarragona, 1562 - s XVII) Arquitecte. Per encàrrec dels jurats de Tamarit construí la torre de la Mora, obra notable de defensa contra els atacs dels corsaris africans, que havien comès grans malifetes en aquells indrets el 1559 i 1561. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miró, mola de (Morella, Ports) Veure> Garumba, mola de la 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró, Pere (País Valencià, s. XIV) Pintor 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró I de Barcelona (Catalunya, a 945 - Barcelona ?, ago/966) Comte i marquès de Barcelona (946/47-966). Fill petit de Sunyer I i de Riquilda. Quan el seu pare es retirà a un convent (9147) rebé el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en règim de condomini amb el seu germà Borrell II, amb el qual col·laborà en la tasca de govern i sembla haver estat un bon governant que millorà la infraestructura de Barcelona, amb la reconstrucció de canals, entre els quals destaca l'anomenat rec Comtal, que duia l'aigua del Besòs; també restaurà la canònica de Vic, juntament amb Guadamir, bisbe d'aquella seu, i féu donacions a Ripoll. Morí sense fills. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró II de Besalú (dit Bonfill) ( ? , a 928 - Girona ?, 984) Comte de Besalú (965-984) 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró I de Cerdanya Veure> Miró I de Rosselló. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró II de Cerdanya (dit el Jove) ( ? , v 878 - oct/927) Comte de Cerdanya i de Besalú 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró I de Ribagorça (Catalunya, a 913 - d 954) Comte adjunt de Ribagorça. Era fill del primer comte sobirà Ramon I de Pallars-Ribagorça. A la mort d'aquest secundà el seu germà Unifred I en el govern de Ribagorça, mentre el Pallars passava als altres germans Isarn i Llop. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miró I de Rosselló (dit el Vell) ( ? , s. IX – 896) Comte de Conflent i de Rosselló 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró Bonfill Veure> Miró II de Besalú. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró Guillem (Catalunya, s XI - 1079) Vescomte d'Urgell i senyor de Castellbó. Succeí (1035) al seu pare, Guillem, l'iniciador d'aquest llinatge vescomtal. Es casà amb Geriberga, una germana d'Arnau Mir de Tost. Durant els primers anys (1040) s'apartà de l'obediència del comte d'Urgell, Ermengol III (1038-66), i prestà vassallatge a Ramon Guifre, comte de Cerdanya, pels castells de Castellbó i d'altres. Cap al 1050 tornà a l'obediència del comte d'Urgell. El seu fill Ramon Miró li succeí en el vescomtat. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Argenter, Joaquim de (Sitges, Garraf, 1849 – 1914) Pintor 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Argenter, Josep de (Sitges, Garraf, 1851 - l'Havana, Cuba, 1925) Militar i escriptor 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró i Bravo, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1944 - ) Pintor 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró d'Hostoles (Catalunya, s. XI) Magnat comtal i senyor del castell d'Hostoles (Garrotxa). Fou marmessor del comte Ramon Borrell (1017). Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I. Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s'estenien fins al 1034. El succeí el seu fill Enees d'Hostoles. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Ferrà, Joan (Barcelona, 20/abr/1893 - Palma de Mallorca, 25/des/1983) Pintor i escultor 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró i Ferrer, Gabriel (Alacant, 1879 – Madrid, 1930) Escriptor en castellà. Va estudiar dret a València i a Granada. Fou, de jove, lector assidu dels escriptors decadents europeus de la fi del s. XIX. Va viure ocupat en modestes tasques, primer a la diputació d'Alacant, després en una empresa editorial de Barcelona i, posteriorment, com a buròcrata en els ministeris de Madrid. Aquestes dades biogràfiques, unides a una natural timidesa i retraïment, contribueixen a explicar alguns aspectes de la seva obra, la repetida evasió cap al paisatge natal, un cert lirisme contemplatiu i estàtic, trencat només per inesperats tocs tremendistes, i l'obstinada elecció de personatges abúlics i fracassats que passen per les seves novel·les, on la descripció sobrepassa a la narració, i l'ambient a l'acció. Ni la qualitat de la seva obra ni l'aval d'Azorín, Palacio Valdés i Ricardo León foren suficients perquè fos acceptat a la Real Academia Española el 1927. Col·laborà al "Diario de Barcelona" i "La Vanguardia", alhora que elaborava l'obra narrativa. Els seus principals llibres són Las cerezas del cementerio (1910), El abuelo del Rey (1912), Los pies y los zapatos de Enriqueta (1912), Figuras de la Pasión del Señor (1916), El libro de Sigüenza (1917), Humo dormido (1919), Nuestro padre San Daniel (1921), El obispo leproso (1926), Años y leguas (1928). Amb Miró culmina i es depura la tendència impressionista de la prosa del modernisme. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró i Garcia, Adrià (Alcoi, Alcoià, 1923 - ) Escriptor 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Gimeno, Joaquim de (Catalunya, 1849 - Sitges, Garraf, s XIX) Pintor. Conreà amb encert el paisatge de Sitges i les marines, dins una línia lluminista avançada per al seu temps. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Lleó, Gaspar (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 – Barcelona, 1930) Pintor. S'establí i triomfà a París, fins al punt d'ésser nomenat pintor de la ciutat. El 1927 tornà a Barcelona. Conreà de primer la pintura de natures mortes, però ben aviat descobrí la pintura a l'aire lliure i es dedicà, preferentment, al paisatge, tant rural com urbà. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miró i Llull, Josep Maria (Palma de Mallorca, 1937 - ) Dibuixant i poeta 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró i Maignon, Clemència (Alacant, 1906 – Madrid, 1953) Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer. Les seves poesies foren publicades al volum d'edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l'edició d'obres completes del seu pare. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Manent, Ignasi Ramon (Barcelona, 1821 – 1892) Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars. Cofundador, amb Carles Carreras i d'altres, de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l'Escuela Normal Feminina (1860), fundador i director de la revista "La Antorcha Manresana" (1857-60), director del "Monitor de Primera Enseñanza" i de la "Biblioteca económica de primera enseñanza". El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista. De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Plans, Pere (Manresa, Bages, 1927 - ) Químic 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miró i Roca, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1944 - ) Pintor i escultor 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Solanes, Fidel (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1910 - ) Polític i editor 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miró i Trepat, Laureà (Barcelona, 1883 – 1916) Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l'Associació Escolar Republicana (1901). De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914). De l'UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de "La Publicidad". 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mirra (el Camp de Mirra, Alt Vinalopó) Veure> Almirra. 57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Misep (Tàrbena, Marina Baixa) Despoblat 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miserà (Safor) Veure> Almiserà. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miserachs i Ribalta, Xavier (Barcelona, 1937 - Badalona, Barcelonès, 1998) Fotògraf 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miserachs i Rigalt, Antoni (Barcelona, 1908 – 1982) Polític i advocat 61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Misèria, veïnat de la (Montferrer, Vallespir) Veïnat 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Misericòrdia (Reus, Baix Camp) Santuari de la ciutat 64 CATALUNYA - VARIS Misericòrdia, la (Catalunya, s. XIII - ) Advocació mariana 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Misericòrdia, la (Borriana, Plana Baixa) Santuari 66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Misilmeri, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mislata, batalla de (Mislata, Horta, 9/des/1348) Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana. Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d'emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta. Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçat l'autoritarisme reial. 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Misley, Enrico (Módena, Itàlia, 1801 - Sarrià, Barcelona, 1863) Aventurer i polític. Després de participar en una conspiració avortada a Itàlia passà a Barcelona, on creà una indústria d'espelmes esteàriques i s'esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides. El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d'una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841). Féu amistat amb Espartero -que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química- i amb l'infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d'obtenir ajut per al seu projecte d'establir la navegació a vapor per tot el curs de l'Ebre i d'unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà. Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Misón, Lluís (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1766) Compositor i flautista 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Missa Dominical (Barcelona, 1968 - ) Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica 73 CATALUNYA - POLÍTICA Missatge al Rei dels Hel·lens (Catalunya, 10/mar/1897) Document polític d'Enric Prat de la Riba (a iniciativa d'A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l'autonomia de l'illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d'aquesta illa al regne grec. El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l'Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes. El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes. La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la provincia de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Misses, el Sobrenom del guerriller reialista Joan Costa. 76 CATALUNYA - ART Misteri, Sant (Cervera, Segarra, 1540) Reliquia de la Vera Creu 77 CATALUNYA - ART Misteri, Santíssim (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XIII) Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu. El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges. Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d'accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l'absis major de l'església del monestir. 78 CATALUNYA - LITERATURA Misteri de dolor (Catalunya, feb/1904) Drama d'Adrià Gual. Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l'autor, al Teatre de les Arts de Barcelona. Considerada per la crítica la millor obra de Gual, en aquesta peça el dramàturg barceloní abandona el tractament simbolista d'anteriors creacions i s'endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l'estil de Guimerà. 79 CATALUNYA - LITERATURA Misteri de Santa Àgata (Catalunya, s. XVI) Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar. En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la "gloriosa santa Àgata" seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d'un text semblant. Només se'n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l'obra. Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d'alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de "lo saber de Celestina", les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l'apropen en certa manera a l'esperit renaixentista. 80 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mistral, Jorge (Modest Llosas i Rosell) (Aldaia, Horta, 1920 – Mèxic, 1972) Actor cinematogràfic i teatral. A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba. Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959). 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitan Camí (Tortosa, Baix Ebre) Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l'Alba, damunt l'antic camí de Tarragona. Destruït l'antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l'exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitjà (Oix, Garrotxa) Masia i antic poble 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mitja Costa (Pontils, Conca de Barberà) Ermita, propera al santuari de Sant Magí de Brufaganya. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, cala (Felanitx, Mallorca Oriental) Cala de la costa, entre cala sa Nau i cala Ferrera. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, cala (Artà, Mallorca Oriental) Cala de la costa, prop el límit amb el terme de Capdepera, a ponent de cala Torta. 87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, cala (Ferreries, Menorca) Cala de la costa 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Mitjana, granja (Vimbodí, Conca de Barberà) Antiga granja de Poblet 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjana, illa (Andratx, Mallorca Occidental) Illot davant la costa, entre la costa des Grecs i sa Dragonera. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mitjana, serra (Alacant, Alacantí) Veure> Alcoraia, serra de l'. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mitjania, sa (Menorca) Zona de l'illa, allunyada de la mar, al sector de contacte entre el miocè de Migjorn i el trias de Tramuntana. La profunditat dels sòls i la tradició cerealítica (que començà el s XVI) li donen un prestigi agrícola molt important. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mitjans (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjans, Francesc Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjans i Miró, Francesc (Barcelona, 1909 - 20/nov/2006) Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l'academicisme i l'arquitectura moderna. És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d'estiu, l'hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb J. Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona. Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila, Pere de ( ? , s. XIV) Diplomàtic 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila, Ricard (Catalunya, s. XIV) Framenor. És autor de l'obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mitjavila i Fisonell, Vicenç (Barcelona ?, s. XVIII – Barcelona, 1805) Metge 100 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Mitjorn (Palma de Mallorca, gen/1906 – jun/1907) Publicació mensual en català. Fundada i dirigida per Miquel Ferrà, tingué un marcat to culturalista i literari -molt relacional amb el corrent noucentista del Principat-, amb poques col·laboracions polítiques. Hi escriviren pràcticament tots els autors mallorquins del moment i nombrosos escriptors de Barcelona. 101 CATALUNYA - CULTURA MNAC Sigla del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Anar
a: [ Mire ]
[ Miró, D ] [ Miró
i ]
[ Miro i P ] [ Misl ]
[ Mitjana ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Mislata