A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Molle ]    [ Moln ]    [ Mom ]    [ Monc ]    [ Moneg ]    [ Moner ]

Jo som mallorquí, / i és la meva glòria / ésser català / per la meva història. (Pere Capellà i Roca)

1 ANDORRA - GEOGRAFIA

Molleres, les  (Canillo, Andorra)  Caseria de la parròquia

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollerigues, les  (Oliola, Noguera Casa i antic terme, dins la parròquia de Plandogau. Formà part del Terme de Ponts.

3 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellMollerussa  (Pla d'Urgell Municipi i cap comarcal: 7,05 km2, 250 m alt, 11.087 hab (2004). Situat al centre mateix de la comarca, a l'est de Lleida. Els conreus de regadiu, alimentats pel canal d'Urgell, amb aigua procedent del Segre, ocupen gran part de la superfície del terme; s'hi conreen cereals i arbres fruiters (pomeres, presseguers). La ramaderia és important (vaques lleteres, ovelles i porcs; aviram). Però les bases de l'economia local i les causes del notable creixement demogràfic experimentat pel municipi durant tot el s XX són la indústria, especialment el sector agropecuari (escorxadors de porcs, fabricació de pinsos i derivats de la llet: llet condensada), la paperera, la metal·lúrgica i la tèxtil (gèneres de punt). També hi té importància la funció comercial, que ha experimentat un fort impuls els últims anys. La població s'ha quintuplicat des del 1900, degut a la seva situació, relativament allunyada de Lleida, i al seu emplaçament. La ciutat, situada a banda i banda de la carretera de Barcelona a Lleida, s'originà, sembla, al voltant d'un hostal situat al camí ral; és dominada per l'església de Sant Jaume (arxiprestal des del 1897) i és seu de la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell. Des del 1872 s'hi fa la fira agropecuària de Sant Josep. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Mollerussa

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMollet  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva)  Masia

5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mollet  (la Bastida, Rosselló)  Antic nom

6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mollet, castell de  (Montferrer, Vallespir)  Antic castell

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollet, estret de  (Baixa Cerdanya Congost del Segre, dins de la comarca, al Baridà, aigua avall de Martinet.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mollet, jaciment de  (Serinyà, Gironès)  Cova del Paleolític Mitjà i Superior

9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mollet, pic de  (Dorres / Enveig, Alta Cerdanya Contrafort (2.202 m alt) meridional del Carlit, termenal dels dos municipis

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mollet, torre de  (Benifallet, Baix Ebre)  Antiga torre

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mollet, tossal de  (Vilafamés, Plana Alta)  Elevació muntanyosa (704 m alt)

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollet de Ter  (Gironès)  Veure> Sant Joan de Mollet

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSituació de la comarca de l'Alt EmpordàMollet de Peralada  (Alt Empordà Municipi: 6,00 km2, 59 m alt, 174 hab (2004), (o d'Empordà) Situat a la conca del Merdanç, afluent per l'esquerra de la riera d'Anyet, al peu de l'Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l'avicultura i la indústria agropecuària. La població, en descens des de mitjan s XIX, actualment tendeix a augmentar. El poble és a la dreta del riu, dominat per l'església parroquial de Sant Cebrià. El poble és esmentat ja el 944. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Mollet de Peralada

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Mollet del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 10,72 km2, 65 m alt, 45.324 hab (1999)

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollfulleda  (Arbúcies, Selva Veïnat, al nord-est de la vila, a la vall de la riera de la Pineda.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsMolló  (Ripollès Municipi: 43,58 km2, 1.182 m alt, 343 hab (2004). Al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la dreta del Ritort, afluent del Ter, al peu del coll d'Ares, al límit amb la Garrotxa i el Vallespir. El relleu és molt muntanyós, amb pinedes, rouredes i recorregut per moltes valls. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà (en característica rotació, sègol, fenc i patates), la ramaderia (bestiar boví, que aprofita les pastures naturals) i algunes activitats derivades de l'estiueig. Regressió demogràfica. El poble es troba en un turó, a la dreta del Ritort; s'hi destaca l'església parroquial de Santa Cecília, notable edifici romànic declarat monument històrico-artístic. Dins el terme hi ha el poble d'Espinabell (on a l'octubre té lloc una fira ramadera de gran tradició) i el despoblat d'Oliva. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament de Molló

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollo, cingle de  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Cingle (542 m alt)

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mollo, el  (Baix Camp / Priorat Cim (922 m alt) (o 'el Mirador') de la Serralada Pre-litoral Catalana, al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d'Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Molls, Pere  (Palma de Mallorca, 1552 – 1622)  Jurista

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMolné, Lluís V.  Veure> Vidal i Molné, Lluís.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molnell  (Gisclareny, Berguedà)  Despoblat i antiga parròquia

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Molnells  (Cardedeu, Vallès Oriental)  Antic terme, esmentat ja el 941

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Molons i Rocha, Ramon  (Barcelona, 1902 - )  Pintor

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Molsosa, la  (Solsonès Municipi: 26,72 km2, 846 m alt, 134 hab (1999)

25 CATALUNYA - LITERATURA

Moltes Cançons Catalanes  (Catalunya, s. XVI)  Conjunt de disset poesies anònimes, d'autor anònim. Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarrestat per les citacions d'autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moltó, cala  (Capdepera, Mallorca Oriental Cala de la costa, al nord de la punta de Capdepera, separada per la cala de s'Agulla del cap de s'Agulla. Dóna nom a la possessió de Cala Moltó.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Díaz Berrio, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1830 – Madrid, 1902)  Militar

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMoltó i Díaz Berrio, Remigi  (València, 1816 – Madrid, 1893)  Militar

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Izquierdo, Anníbal  (Alcoi, Alcoià, 1847 - Leganés, Madrid, 1894)  Militar

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moltó i Lluch, Antoni  (Altea, Marina Baixa, 1841 – Granada, Andalusia, 1901)  Escultor

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moltona, na  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental)  Illot proper a la costa

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Molvedre  (Sagunt, Camp de Morvedre Veure> Morvedre.

93 PAÍS VALENCIA - CULTURA

Moma, La  (València, 1885 - 1886)  Setmanari. Manuel Torres Orive en fou propietari, i director, Rafael M. Lerín. S'autodefinia com a "periòdic ballador i batallador". El títol del setmanari venia del nom del personatge homònim de les processons de Corpus. Originàriament era redactat en valencià, amb una intenció evident de dignificació del llenguatge, però, als darrers números, apareixia el periòdic gairebé tot en castellà. Tant pel seu caràcter satíric com per les opinions liberals que s'hi expressaven, en va guanyar molts lectors; d'alguns números n'havien aparegut fins i tot tres edicions. No solament parlava d'assumptes polítics, sinó que intervenia també en les disputes literàries: per exemple, va oposar-se a un homenatge a Teodor Llorente. Rafael M. Lerín dimití com a director en el número 31, i fou substituït per Ramir Ripollès.

33 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Moma Teatre  (València, 1982 - )  Companyia teatral

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Momblanch i Gonzálvez, Francesc de Paula  (Alcoi, Alcoià, 1894 - )  Erudit i doctor en dret

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Momboló, Miquel  (Barcelona, s. XVII – 1688)  Frare agustí

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMombru i Ferrer, Joaquim  (Barcelona, 1892 – 1963)  Pintor. Obtingué diversos premis. Sobresortí com a paisatgista. Treballà també bastant com a restaurador.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mompeó, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Escultor

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mompié de Monteagudo, Ildefons  (València ?, 1779 - 1855)  Editor i impressor. Impulsor de l'edició valenciana a la primeria del s. XIX, introduí la novel·la romàntica a la Península. Entre les moltes obres que edità destaca, per la bellesa de la impressió, El Eco del Turia (1834), que comprenia les poesies amb què els poetes valencians festejaren la coronació d'Isabel II.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Momplet i Guerra, Antoni  (Cadis, Andalusia, 1899 - Cadaqués, Alt Empordà, 1974)  Editor, promotor artístic i director de cinema. De família catalana. Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la col·lecció literària popular "La Novel·la d'Ara" (1923). Com a manager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tokyo, etc. Publicà artícles de cinematogràfia a diverses publicacions d'Europa i d'Amèrica, així com a "El Diluvio", "El Día Gráfico", "Cine-Art" -que dirigí-, entre d'altres. Produí i dirigí Hombres contra hombres (1935), film pacifista d'argument amb intercalació de documentals, i La farándula (1936). Treballà després uns quants anys a Buenos Aires i a Mèxic, i en retornar dirigí La hija del mar (1954), segons l'obra de Guimerà, i diversos altres films de tipus comercial.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mompó  Nom amb què és conegut el pintor Manuel Hernández i Mompó.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMompou i Dencausse, Frederic  (Barcelona, 1893 – 1987)  Músic. La seva obra, principalment per a piano, té la influència de Debussy i Fauré. Se'n destaquen Impressions íntimes (1911-14), Suburbis (1918), Becqueriana (1970). Entre altres distincions, fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, Cavaller de les Arts i de les Lletres pel govern francès, premi Nacional de Música (1979) i membre de la Real Academia de San Fernando de Madrid.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mompou i Dencausse, Josep  (Barcelona, 1888 - Vic, Osona, 1968)  Pintor

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Món, El  (Barcelona, 1981 - )  Setmanari d'informació general en català

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Món i Bascós, Joan  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1868 – Barcelona, 1919)  Advocat

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mon i Pasqual, Joan  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1892 – Barcelona, 1979)  Advocat

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Món i Velarde, Romuald  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Prelat

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monar, rec  (Gironès)  Sèquia que deriva del Ter per la dreta, dins de la comarca

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonars  (Oix, Garrotxa)  Llogaret

48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Moncada i Estruga, Jesús  (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - )  Escriptor i pintor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moncada i Planas, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Dibuixant i pintor

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moncaira  (Fornalutx, Mallorca Occidental Possessió, al nord de la vila. Al vessant meridional de la muntanya de Moncaira (840 m alt), límit amb el terme d'Escorca.

51 EUROPA - BIOGRAFIA

Moncey, Bon Adrien Jeannot de  (Palise, França, 1754 - París, França, 1842)  Militar

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Moncles  (Talau, Conflent)  Llogaret

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monclús i Monclús, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1913 – 1969)  Músic. Fou director de l'Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l'Escola Municipal de Música d'aquesta ciutat. Autor d'estudis sobre folklore i de peces musicals.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Moncofa  (Plana Baixa)  Municipi: 14,34 km2, 5 m alt, 3.797 hab (1999)

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonconill i Viladot, Miquel  (Pinell de Solsonès, Solsonès, 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)  Frare caputxí

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moncunill i Parellada, Joan  (Fals, Bages, 1848 – Barcelona, 1928)  Teòleg jesuïta. S'exilià arran de la Revolució del 1868. En tornar va ésser professor als centres jesuïtics de formació (Veruela, Tortosa) i catedràtic de teologia a Sarrià (Barcelona). Escriví un Cursus Theologicus (1905-27).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mondedéu, Josep  (Ibi, Alcoià, 1786 - ? , s. XIX)  Guerriller

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mondragó, parc natural del  (Mallorca)  Espai natural protegit de l'illa

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mondúver  (Safor Massís calcari de la comarca, que s'estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l'horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna. Enllaça, d'una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d'Albaida, i , d'altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix 840 m alt al pic de Mondúver. És l'extrem sud-est del Sistema Ibèric.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monebui, serrat de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Sector de la serra que separa les valls de Llevata i de Bellera, entre les dues comarques. Culmina a 1.475 m alt.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mònecs, coll de  (Ulldemolins, Priorat)  Veure> Coll de Mònecs

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonegal, colònia  (Casserres, Berguedà Veure> Ametlla de Casserres, l'.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal i Nogués, Josep  (Barcelona, 1854 – 1931)  Industrial i polític. Era cotonaire i fabricant de teixits i filats. Millorà i fomentà el desenvolupament de la fàbrica de teixits que havia fundat el seu pare a Casserres i creà la Societat Anònima Tèxtil Monegal. Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona de 1886 a 1890. Després en seria vocal secretari i més tard (1902) president. Fou alcalde de Barcelona en 1902-03. En 1905 era senador per la província de Barcelona. Fou nomenat senador vitalici en 1908. Ocupà diversos càrrecs de representació econòmica. En 1928, tornant a ser president de la Cambra de Comerç, organitzà un gran banquet d'homenatge al general Primo de Rivera que fou comentat molt desfavorablement.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monegal i Prat, Esteve  (Barcelona, 1888 – 1970)  Escultor, assagista i industrial. Home polifacètic, fou també pintor, tot i que l'escultura fou l'art que millor conreà. Dona que es pentina (1914) i Nu femení (1916).

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monegals  (Gombrén, Ripollès Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l'antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d'un antic mas que es despoblà a mitjan s. XIV i fou poblat de nou entre els s. XVII i XIX. Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d'on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monells  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km2), situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l'antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del s XVII era lloc reial. L'església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles. Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonells, Berenguer de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV. Hi actuà molt el 1160.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Bernat de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Potser fill de Ramon, amb el qual sortí fiador de Ramon Berenguer IV a l'emprèstit del 1160.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monells, els  (Cervera, Segarra)  Antiga quadra, a l'est de la ciutat

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Ponç de  (Monells, Baix Empordà, v 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 1193)  Eclesiàstic

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells, Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV. El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric. Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d'intendent i informador del comte barceloní.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monells i Mateu, Josep  (Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell, 1934 - )  Pastor evangèlic de tradició baptista. Home d'acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences (1960). Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels (1962-69). Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona. Ha estat fundador de l'Escola d'EGB Pere Galés, de Barcelona (1968) i del moviment evangelitzador Àgape (1970).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoneny i Noguera, Enric  (Barcelona, 1903 – 1973)  Pintor, cartellista, dibuixant i decorador

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner, Dalmau  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 1341)  Eremita

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner, Joan  ( ? , s. XV)  Militar

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moner, puig  (Canet d'Adri / Sant Martí de Llémena, Gironès)  Antic volcà, entre els dos municipis

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Besart, Domènec  (Lloret de Mar, Selva, 1907 - )  Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d'Enric Morera. Fundà l'any 1926 l'Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l'Orfeó Barcelonès i l'Orfeó Pirinenc, de Barcelona. És autor d'unes quaranta sardanes, d'una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Codina, Jeroni  (Barcelona, 1940 - )  Arquitecte

79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Moner i de Bardaxí, Joaquim Albert de  (Fonts, Aragó, 1774 – 1845)  Epigrafista

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Moner i de Barutell, Francesc de  (Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)  Escriptor

81 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaMoner i de Siscar, Joaquim Manuel de  (Tamarit de Llitera, Llitera, s. XIX – Fonts, Aragó, 1907)  Jurista

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moner i Miret, Francesc de  (Barcelona, 1677 - Isona, Pallars Jussà, 1730)  Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V. Participà en la presa de Benavarri (1707). El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711). El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monés, Benet  (Catalunya, s. XVII)  Escriptor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monés i Pujol-Busquets, Jordi  (Badalona, Barcelonès, 1928 - )  Escriptor

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monescillo, El  (la Granja de Rocamora, Baix Segura)  Llogaret

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monesil, vall de  (Alt Palància)  Veure> Almonesir, vall d'

87 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaMonesma i Queixigar  (Ribagorça Municipi: 1.025 m alt, 145,3 km2, 104 hab (1999). Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l'Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l'extrem nord-occidental de la qual s'alça, a 1.229 m alt, el tossal de Monesma, on s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Monesma. El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l'antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l'agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l'església parroquial de Santa Maria. Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de l'Abadia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta. Àrea comercial de Graus.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMonestero, vall de  (Espot, Pallars Sobirà)  Vall glacial, dins el parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l'Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l'estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínea sud-nord i enllaça amb l'estany de Sant Maurici.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monestir, Narcís del  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És autor de poesies amoroses.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monestrells  (Ciutadella, Menorca)  Església i antic poble

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monet, Joan Antoni  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Polític

Anar a:    Molle ]    [ Moln ]    [ Mom ]    [ Monc ]    [ Moneg ]    [ Moner ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans