|
|
|
Anar a: [ Gub ] [ Guell, J ] [ Güell i M ] [ Gueri ] [ Gui ] [ Guil ] Per a creure en miracles, n'hi ha prou amb la fantasia; per a no creure-hi, cal la intel·ligència. (Francesc Pujols i Morgades) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Campreciós, Alfons (Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1980) Pintor 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Domènech, Ramon (Badalona, Barcelonès, 1926 - ) Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Fàbregas, Santiago (Barcelona, 1875 – 1960) Advocat, magistrat i polític. Director d'"El Poble Català", fou diputat provincial en representació del Centre Nacionalista Republicà, del qual fou un dels fundadors i president. El 1934 presidí el Tribunal de Cassació de Catalunya. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubern i Garriga-Nogués, Romà (Barcelona, 1934 - ) Escriptor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gubianas i Santandreu, Alfons Maria (Manresa, Bages, 1880 – Montserrat, Bages, 1941) Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l'any 1903. Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Corominas, Montserrat (Barcelona, 1933 - ) Pintora 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Cunill, Josep (Vic, Osona, 1872 – 1931) Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor: Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gudiol i Ricard, Josep (Vic, Osona, 1904 – Barcelona, 1985) Arquitecte, arqueòleg i historiador de l'art. Nebot de Josep Gudiol i Cunill. Amplià els seus coneixements d'història de l'art als Estats Units, on després fou professor a la universitat de Toledo, Ohio (1939) i a l'Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. És autor de nombrosos estudis sobre l'art romànic: La pintura mural romànica a Catalunya (1948), Pintura románica (amb W.S. Cook, dins la col·lecció "Ars Hispaniae"), i sobre els més importants pintors gòtics catalans (Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Bernat Martorell). Dirigí la col·lecció "Aries. Guías Artísticas de España" i, juntament amb J. Ainaud i de Lasarte i amb F.P. Verrié, publicà el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947). L'última etapa de la seva carrera la dedicà a estudis sobre grans pintors espanyols: Goya (1970), El Greco (1971), Velázquez (1973), un altre Goya (1973), Zurbarán (1976). Es dedicà també a la restauració d'obres d'art i rebé la Creu de Sant Jordi el 1982. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Güel (Aragó) Antic municipi de la Ribagorça: 737 m alt, 27,72 km2, el 1972 fou incorporat al municipi aragonès de Graus 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Güelda, Eleuteri (València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733) Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera. Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d'interès. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Güelda, Tomàs (País Valencià, s. XVII) Arquitecte 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Güelda, Tomàs (País Valencià, s. XVII) Pintor 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell (Aiguaviva de Gironès, Gironès) Veïnat 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell (Torredembarra, Tarragonès, s. XVI - Barcelona, s XX) Família industrial i patricia d'origen pagès, iniciada per Gabriel Güell. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell, colònia (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Antigua colònia tèxtil, dins del municipi. Hi ha l'església, inacabada, que Gaudí començà a bastir a principis del s. XX. Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l'evolució de l'arquitectura contemporània. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Güell, el (Sant Ferriol, Garrotxa) Antic veïnat de la parròquia de Besalú. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell, Gabriel (Catalunya, s XVI) Industrial. Primer membre de la nissaga. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell, Josep ( ? , ? ) Abat de Poblet 22 CATALUNYA - ART Güell, Palau (Barcelona, 1886 – 1891) Residència urbana 23 CATALUNYA - ART
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell, Xavier (Tarragona, 1897 - ) Pintor 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Bacigalupi, Eusebi (Barcelona, 1846 – 1918) Industrial i meçenes. Fill de Joan Güell i Ferrer. Cursà a Barcelona i a França estudis de dret, economia, política i ciències aplicades. El seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas uní dues de les famílies més representatives de la gran burgesia catalana del nou-cents. Fabricant de panes a Santa Coloma de Cervelló, en la Colònia Güell, fundà la companyia de ciments Asland, intervingué en política com a regidor de Barcelona (1875), diputat provincial (1878) i senador, i va presidir el Centre Català, fins que es va formar la Lliga Regionalista (1887). Va patrocinar els Jocs Florals, i és sobretot recordat com a mecenes d'Antoni Gaudí, que li construí entre altres obres la capella de la Colònia Güell, el palau Güell, el parc Güell i El Capricho a Comilles (Cantàbria). L'any 1918 rebé el títol de comte de Güell. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Cortina, Lluís Maria (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 2001) Pintor 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i de Churruca, Joan Claudi (Barcelona, 1905 - Tours, Turena, França, 1958) Financer i polític 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Ferrer, Joan (Torredembarra, Tarragonès, 1800 – Barcelona, 1872) Fabricant i economista. Enriquit a Cuba, inicià la indústria pesant catalana amb la creació d'un taller de foneria i construcció de maquinària (1839). Diputat d'Unió Liberal i ferm partidari del proteccionisme, creà el Foment de la Producció Nacional (1868), associació de la patronal. Autor de Comercio de Cataluña con las demás provincias de España (1853) i Escritos económicos (1880). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Güell, Hortensi (Reus, Baix Camp, 1878 - Salou, Tarragonès, 1899) Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades. Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista. Col·laborà com a dibuixant a "La Renaixensa" i a "L'Esquella de la Torratxa", de Barcelona, i en algunes revistes de Reus. El 1902 li fou publicat l'assaig Florència. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Guillaumet, Josep (Tàrrega, Urgell, 1872 – 1930) Músic. Fundà i dirigí l'Orfeó Nova Tàrrega (1915), que assolí una gran reputació. Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega. Escriví, entre altres, les obres corals: El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana, A un infant. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Claudi (Comillas, Castella, 1879 – Barcelona, 1918) Vescomte de Güell 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Eusebi (Barcelona, 1877 – 1955) Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferèntia Club i del Cercle Artístic de Barcelona. Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d'articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista. Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l'art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D'Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles. 35 EUROPA - BIOGRAFIA Güell i López, Francesca (Versalles, França, 1885 - ) Pintora 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Isabel (Barcelona, 1872 – 1956) Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917). 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Güell i López, Joan Antoni de (Comillas, Castella, 1874 - Cala d'Or, Mallorca, 1958) Polític 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Güell i López, Maria Lluïsa (Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, Bearn, França, 1933) Pintora i pianista 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i López, Santiago (Sant Sebastià, País Basc, 1883 - Sitges, Garraf, 1954) Baró de Güell 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Mercader, Josep (Reus, Baix Camp, 1840 – 1905) Periodista i polític. El 1859 fundà a Reus "El Eco del Centro de Lectura", el 1860 el diari demòcrata "El Porvenir" i el 1862 l'"Àlbum d'Euterpe" (que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864). Col·laborà també a la "Revista de Cataluña" i a "El Metrónomo" (fundada per Clavé el 1863), de Barcelona. Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de "La Democracia", de Castelar. Tornà a Reus, on fundà i dirigí "La Redención del Pueblo" (1868 i 1871), òrgan ja del partit republicà federal. El 1873 fou diputat a les corts per Reus i, a Madrid, dirigí "La Discusión". El 1874, mort Clavé, dirigí un temps "El Eco de Euterpe". Seguí Castelar els primers anys de la Restauració i el 1878 es féu càrrec d'"El Pueblo Español" de Madrid. Col·laborà també a "La Renaixença", de la qual fou corresponsal a Madrid molts anys, "L'Esquella de la Torratxa", "La Il·lustració Llevantina" i la revista "El Poble Català" (1905). Fou un dels primers biògrafs de Fortuny (Fortuny y sus cuadros, 1877, sèrie publicada a "El Eco del Centro de Lectura" de Reus). El 1883 publicà a Caracas Guzmán Blanco y su tiempo. Autor també d'El regionalismo de la nación (1889) i Coses de Reus (1900). Deixà inacabada una història de Reus. El 1922 seria publicat el seu estudi Evolución de la literatura dramática catalana. 42 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Roig, Pau (Torredembarra, Tarragonès, 1769 – 1837) Industrial 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Güell i Saumell, Josefina (Barcelona, 1925 - ) Actriu 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guèmol (Banyoles, Pla de l’Estany) Poble 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau (Catalunya, s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1154) III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per Grimoald. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau (Catalunya, s. XIII – Girona, 1276) Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerau, Antoni (País Valencià ?, s. XV) Pintor reial 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guerau, Antoni (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1657) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Francesc (Girona, 1640 – Barcelona, 1701) Escriptor i jesuïta (1655) 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Francí (Barcelona ?, s XV) Poeta. S'en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d'Oristany (morta el 1454). És influït per Ausiàs Marc. Hom l'ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Joan (Catalunya ? , s. XV) Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau, Ramon (Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457) Mercader 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau de Liost Pseudònim del periodista Jaume Bofill i Mates. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerau I d'Urgell (Catalunya, s XII – s XIII) Primer comte d'Urgell i vescomte de Cabrera i d'Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell. Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro. Intentà assegurar-se el comtat d'Urgell amb l'ajut de Pere el Catòlic per a quan morís el comte Ermengol VIII. Tingué, però, greus problemes, ja que Ermengol obtingué la protecció reial per a la seva muller Elvira de Lara. Guerau intentà diverses vegades d'entrar dins el comtat, però no ho aconseguí. A la mort del rei a Muret (1213), ho aconseguí i fou reconegut pels consellers de Jaume I. Guerau governà el comtat fins a l'any 1226, en que ingressà a l'orde dels templers. A la seva mort, el comtat d'Urgell el deixà a Ponç I, i el vescomtat de Cabrera a Guerau V. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guerau i Ramiro, Jeroni (Palma de Mallorca, 1531 – 1607) Eclesiàstic 60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guergué, Juan Antonio (Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839) Militar 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerín, Josep Lluís (Josep Lluís Carroggio i Guerín) (Barcelona, 1960 - ) Realitzador cinematogràfic 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guerosso, riu de (Lladorre, Pallars Sobirà) Curs d'aigua 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guerra, Antoni (Perpinyà, 1634 – 1705) Pintor 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Guerra Civil Catalana (Catalunya) Veure> Guerra contra Joan II. 109 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Guerra Civil Espanyola (Espanya, 1936 - 1939) Conflicte bèl·lic 66 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guerra del Río, Rafael (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - ? ) Republicà 67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Guerra Gran (Catalunya Nord, 1793 – 1795) Conflicte bèl·lic 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Estapé, Jaume (Barcelona, 1865 – s. XX) Metge. Publicà diversos estudis professionals. Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana. 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guerra i González, Francesc (Perpinyà, 1681 – 1729) Pintor. Fill d'Antoni Guerra i germà d'Antoni. Com els seus familiars s'especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Guifré, Amador (Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la universitat de Barcelona. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerra i Guifré, Lliurat ( ? , 1831 – 1870) Mestre 73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Guerra Social, La (València, 1918 – 1920) Setmanari anarquista 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Guerrero (Ademús, Racó) Caseria, a l'esquerra del Túria, aigua amunt de la vila. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerrero, José (Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991) Pintor 76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guerrero i Ludeña, Josep Antoni (València, 1808 – 1891) Polític 78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Guerrero i Moreno, Ricard (Madrid, 1943 - ) Microbiòleg 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerri i Esteve, Josep Maria (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927) Metge 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guerxet, mola del (Conca de Barberà) Cim (1.111 m alt) de la comarca 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guerxo de la Ratera ( ? , s. XIX) Guerriller carlí 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Guia Reial, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1750 a Lluís de Carbonell i de Ferràs 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guialmons (les Piles de Gaià, Conca de Barberà) Poble (o Guimons), al sector septentrional del terme; l'església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt. Formava municipi a mitjan s XIX amb Figueroleta i Sant Gallard. 85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Guibeaud, Joan (Chastèl de Vilavièlha, Delfinat, França, 1841 – Perpinyà, 1905) Historiador 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guibernau, Juli F. ( ? , 1865 – Barcelona, s. XX) Escriptor 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré I de Barcelona (el Pelós o Pilós) (Catalunya, v 840 - Catalunya ?, 897) Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona-Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa Ermessenda. Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya. Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló... Segueix... 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré II de Barcelona ( ? , v 874 - Barcelona ?, 911) Comte de Barcelona 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré de Besalú (Catalunya, s. XI – 1054) Eclesiàstic. Fill del comte Bernat Tallaferro, primer comte de Besalú, fou abat de Sant Joan de les Abadesses i primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré II de Besalú (Catalunya, s. X – Besalú, Garrotxa, 957) Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d'Ava. Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon. Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès. Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré II de Cerdanya (Catalunya, v 970 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050) Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d'Oliba Cabreta i d'Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet. També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo. Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l'any 1011. El seu germà l'ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona. L'any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré I de Girona (Catalunya, s IX) Vescomte i comte de Girona (o Guifre). Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850. Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d'ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848. El seu govern no anà més enllà del 853. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guifré de Rià (França, s XII - Catalunya, s XII) Suposat pare de Guifré el Pelós (o d'Arrià o Guifre). Al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que en això s'inspirà segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127. És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II al·ludit en els documents com a Guifré fill de Guifré. El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials. Foren els autors de l'Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilanyà (Navès, Solsonès) Masia i antiga parròquia 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilanyà i Roure, Pere (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1897 – París, França, 1964) Poeta 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilar, el (Argelaguer, Garrotxa) Veïnat i santuari 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilarà (Catalunya ? , s. X - Barcelona ?, s. X) Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans. L'any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds. Sembla que el seu successor fou Pere. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guilera i Albiñana, Josep Maria (Barcelona, 1899 – 1970) Escriptor, excursionista i esquiador. Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d'un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d'Andorra (1960). 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guilla, riu de (Alt Empordà) Curs d'aigua de la comarca 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamet i Coma, Ramon (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1926) Prelat 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamí, Joan (Barcelona, s. XVIII) Constructor d'instruments de corda 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamí, Joan (Barcelona, 1725 – 1767) Constructor d'instruments de corda. Fill de Joan. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillamon i Mota, Julià (Barcelona, 17/nov/1962 - ) Crític literari i narrador. Estudià filologia catalana i ha exercit de periodista cultural i crític literari a diversos mitjans de comunicació. S'ha dedicat a estudiar la contracultura, tant com a comissari de diverses exposicions, com també amb el llibre La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2000). Com a crític, ha publicat Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989), ha estat director d'una col·lecció dels Llibres del Mall i ha dirigit la darrera etapa de la publicació "Lletra de Canvi". Com a narrador, ha col·laborat en el volum col·lectiu El triangle de les set punxes. Històries d'horror (1990) i ha publicat el recull de narracions La fàbrica del fred (1991). 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guillarman i Castellà, Joan Baptista (Catalunya, s XVII) Investigador. Citat per Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.
Anar
a: [ Gub ]
[ Guell, J ] [ Güell
i M ]
[ Gueri ] [ Gui ]
[ Guil ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Guiamets,
els
