1

2

1

Gubern i Campreciós, Alfons  (Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1980)  Pintor

C

B

2

Gubern i Domènech, Ramon  (Badalona, Barcelonès, 1926 - )  Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957). (SC)

C

B

3

Gubern i Fàbregas, Santiago  (Barcelona, 1875 – 1960)  Advocat, magistrat i polític

C

B

4

Gubern i Garriga-Nogués, Romà  (Barcelona, 1934 - )  Escriptor

C

B

5

Gubert i Rafanell, Cecília  (Barcelona, 1906 - )  Cantant

C

B

6

Gubianas i Santandreu, Alfons Maria  (Manresa, Bages, 1880 – Montserrat, Bages, 1941)  Monjo

C

B

7

Gudiol i Corominas, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Pintora

C

B

8

Gudiol i Cunill, Josep  (Vic, Osona, 1872 – 1931)  Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor: Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

C

B

9

Gudiol i Ricard, Josep  (Vic, Osona, 1904 – Barcelona, 1985)  Historiador de l'art

C

B

10

Gudiol i Ricart, Ramon  (Vic, Osona, 1915 - )  Restaurador de pintures

C

B

11

Güel  Antic municipi de la Ribagorça: 737 m alt, 27,72 km2, el 1972 fou incorporat al municipi aragonès de Graus

F

M

12

Güelda, Eleuteri  (València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)  Frare dominicà

V

B

13

Güelda, Tomàs  (País Valencià, s. XVII)  Arquitecte

V

B

14

Güelda, Tomàs  (País Valencià, s. XVII)  Pintor

V

B

15

Güell  Veïnat del mun. d'Aiguaviva de Gironès (Gironès)

C

G

16

Güell  (Torredembarra, Tarragonès, s. XVI - )  Família industrial

C

B

17

Güell, Bernat  (Girona, 1378 ? - d 1430)  Jurista

C

B

18

Güell, colònia  Colònia tèxtil, al mun. de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

C

G

19

Güell, el  Antic veïnat del mun. de Sant Ferriol (Garrotxa)

C

G

20

Güell, Gabriel  ( ? , s. XVI)  Industrial

C

B

21

Güell, Josep  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

22

Güell, Palau  (Barcelona, 1886 – 1891)  Residència urbana

C

A

23

Güell, parc  Jardí situat a Gràcia, Barcelona (Barcelonès), realitzat entre el 1900 i el 1914

C

G

24

Güell, Xavier  (Tarragona, 1897 - )  Pintor

C

B

25

Güell i Bacigalupi, Eusebi  (Barcelona, 1846 – 1918)  Industrial i meçenes. Fabricant de panes a Santa Coloma de Cervelló, en la Colònia Güell, fundà la companyia de ciments Asland, intervingué en política com a regidor de Barcelona, diputat provincial i senador, i va presidir el Centre Català, fins que es va formar la Lliga Regionalista. Va patrocinar els Jocs Florals, i és sobretot recordat com a mecenes d'Antoni Gaudí, que li construí entre altres obres la capella de la Colònia Güell, el palau Güell, el parc Güell i El Capricho a Comilles (Cantàbria). (EUC)

C

B

26

Güell i Cortina, Lluís Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 2001)  Pintor

C

B

27

Güell i de Churruca, Joan Claudi  (Barcelona, 1905 - Tours, Turena, França, 1958)  Financer i polític

C

B

28

Güell i de Sentmenat, Carles  (Barcelona, 1930 - )  Polític i empresari. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d'Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica. Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80). Candidat a l'alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s'integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD. (GEC)

C

B

29

Güell i Ferrer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 1800 – Barcelona, 1872)  Fabricant i economista. Enriquit a Cuba, inicià la indústria pesant catalana amb la creació d'un taller de foneria i construcció de maquinària (1839). Diputat d'Unió Liberal i ferm partidari del proteccionisme, creà el Foment de la Producció Nacional (1868), associació de la patronal. Autor de Comercio de Cataluña con las demás provincias de España (1853) i Escritos económicos (1880). (EUC)

C

B

30

Güell i Güell, Hortensi  (Reus, Baix Camp, 1878 - Salou, Tarragonès, 1899)  Pintor i escriptor

C

B

31

Güell i Guillaumet, Josep  (Tàrrega, Urgell, 1872 – 1930)  Músic

C

B

32

Güell i Jover, Eusebi  (Barcelona, 1904 - 1990)  Tercer vescomte de Güell

C

B

33

Güell i López, Claudi  (Comillas, Castella, 1879 – Barcelona, 1918)  Vescomte de Güell

C

B

34

Güell i López, Eusebi  (Barcelona, 1877 – 1955)  Escriptor i artista

C

B

35

Güell i López, Francesca  (Versalles, França, 1885 - )  Pintora

U

B

36

Güell i López, Isabel  (Barcelona, 1872 – 1956)  Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917). (GEC)

C

B

37

Güell i López, Joan Antoni de  (Comillas, Castella, 1874 - Cala d'Or, Mallorca, 1958)  Polític

B

B

38

Güell i López, Maria Cristina  (Barcelona, 1876 – 1957)  Muller de Josep Bertran i Musitu

C

B

39

Güell i López, Maria Lluïsa  (Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, Bearn, França, 1933)  Pintora i pianista

E

B

40

Güell i López, Santiago  (Sant Sebastià, País Basc, 1883 - Sitges, Garraf, 1954)  Baró de Güell

C

B

41

Güell i Mercader, Josep  (Reus, Baix Camp, 1840 – 1905)  Periodista i polític

C

B

42

Güell i Renté, Josep  (l'Havana, Cuba, 1818 – Madrid, 1884)  Polític i escriptor

E

B

43

Güell i Roig, Pau  (Torredembarra, Tarragonès, 1769 – 1837)  Industrial

C

B

44

Güell i Saumell, Josefina  (Barcelona, 1925 - )  Actriu

C

B

45

Guèmol  Poble del mun. de Banyoles (Pla de l’Estany)

C

G

46

Guerau  (Catalunya, s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1154)  III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per Grimoald.

C

B

47

Guerau  (Catalunya, s. XII)  III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158. La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d'instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos. Guerau fou tanmateix el qui trobà l'indret on s'establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell. Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l'atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26/gen/1158. Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitants que s'integraren a la comunitat de Valldaura ja abans de començar les obres d'instal·lació a Santes Creus.

C

B

48

Guerau  (Catalunya, s. XIII – Girona, 1276)  Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents.

C

B

49

Guerau, Antoni  (País Valencià ?, s. XV)  Pintor reial

V

B

50

Guerau, Antoni  (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1657)  Geògraf i eclesiàstic

B

B

51

Guerau, Antoni Bonaventura  (Alcoi, Alcoià, s. XVII – València, 1666)  Eclesiàstic

V

B

52

Guerau, Francesc  (Girona, 1640 – Barcelona, 1701)  Escriptor i jesuïta (1655)

C

B

53

Guerau, Francí  (Barcelona ?, s. XV)  Poeta

C

B

54

Guerau, Joan  (Catalunya ? , s. XV)  Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.

C

B

55

Guerau, Ramon  (Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457)  Mercader

C

B

56

Guerau de Liost  Pseudònim del periodista Jaume Bofill i Mates

C

B

57

Guerau de Montmajor, Gaspar  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 - Alcalá de Henares, Madrid, 1600)  Poeta

V

B

58

Guerau I d'Urgell  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Primer comte d'Urgell

C

B

59

Guerau i Ramiro, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1531 – 1607)  Eclesiàstic

B

B

60

Guergué, Juan Antonio  (Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839)  Militar

E

B

61

Guerín, Josep Lluís (Josep Lluís Carroggio i Guerín)  (Barcelona, 1960 - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

62

Guerosso, riu de  Curs d'aigua del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

63

Guerra, alt de  Muntanya (913 m alt), al mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

64

Guerra, Antoni  (Perpinyà, 1634 – 1705)  Pintor

N

B

65

Guerra Civil Catalana  (Catalunya, 1462 – 1472)  Conflicte bèl·lic

C

H

66

Guerra del Río, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - ? )  Republicà

E

B

67

Guerra Gran  (Catalunya Nord, 1793 – 1795)  Conflicte bèl·lic

N

H

68

Guerra i Estapé, Jaume  (Barcelona, 1865 – s. XX)  Metge

C

B

69

Guerra i González, Antoni  (Perpinyà, 1666 – 1711)  Pintor

N

B

70

Guerra i González, Francesc  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor

N

B

71

Guerra i Guifré, Amador  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat

C

B

72

Guerra i Guifré, Lliurat  ( ? , 1831 – 1870)  Mestre

C

B

73

Guerra Social, La  (València, 1918 – 1920)  Setmanari anarquista

V

R

74

Guerrero  Caseria del mun. d'Ademús (Racó)

V

G

75

Guerrero, José  (Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991)  Pintor

C

B

76

Guerrero Ayuso, Víctor  (Badajoz, Extremadura, 1948 - )  Arqueòleg i prehistoriador

E

B

77

Guerrero i Ludeña, Josep Antoni  (València, 1808 – 1891)  Polític

V

B

78

Guerrero i Moreno, Ricard  (Madrid, 1943 - )  Microbiòleg

E

B

79

Guerri i Esteve, Josep Maria  (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)  Metge

C

B

80

Guerxet, mola del  Cim (1.111 m alt) de la comarca de la Conca de Barberà

C

G

81

Guerxo de la Ratera  ( ? , s. XIX)  Guerriller carlí

C

B

82

Guia Reial, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1750 a Lluís de Carbonell i de Ferràs

C

H

83

Guialbes  Veure> Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Gironès)

C

G

84

Guialmons  (o Guimons) Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà) Al sector septentrional del terme; l'església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt. Formava municipi a mitjan s XIX amb Figueroleta i Sant Gallard.

C

G

85

Guiamets, els  Municipi del Priorat: 11,73 km2, 226 m alt, 315 h (2004). Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l'Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l'olivera, l'ametller i els cereals. Avicultura. El poble és en un tossal, dominat per l'església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l'església primitiva. Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s'ha trobat un important jaciment del Paleolític superior. Àrea comercial de Móra d'Ebre. (EUC) (SC)

C

M

86

Guibeaud, Joan  (Chastèl de Vilavièlha, Delfinat, França, 1841 – Perpinyà, 1905)  Historiador

N

B

87

Guibernau, Juli F.  ( ? , 1865 – Barcelona, s. XX)  Escriptor

C

B

88