|
|
|
Anar a: [ Vives i A ] [ Vives i E ] [ Vives i R ] [ Vo ] [ Volt ] [ Volu ] El català perilla, ara més que mai, d'esdevenir un calc de la llengua castellana. (Pompeu Fabra i Poch -1934-) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Argemí, Joan Maria (Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952) Religiós escolapi. Després d'exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s'instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista "Academia Calasancia". Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ayné, Antoni (Barcelona, 1820 – 1893) Cantant 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ayné, Ramon (Reus, Baix Camp, 1815 - Pontevedra, Galícia, 1894) Pintor 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ballvé, Ricard (Barcelona, 1886 – 1982) Pianista. Deixeble de J. Salvat, E. Daniel, A. Nicolau i E. Granados. L'any 1913 fundà el Trio de Barcelona, amb J.P. Marès i Marià Perelló. Fou un promotor de la Lliga de l'Associació de Música de Catalunya i de l'Associació de Música de Cambra i professor de l'Acadèmia Ainaud, de Barcelona. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Campomar, Josep (Maó, Menorca, 1940 - ) Pintor i gravador 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Casajuana, Salvador (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1886 – Barcelona, 1965) Psiquiatre 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Cebrià, Pere Nolasc (Barcelona, 1794 – 1874) Jurista 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Ciscar, Antoni (País Valencià, s. XIX) Agrònom 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Ciscar, Josep (València, 1853 – 1893) Erudit 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i de Canyamars, Joan (València ?, s. XVI - Sàsser, Itàlia, 1625) Polític 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i de Fàbregas, Elisa (Barcelona, 1909 - ) Escriptora 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i de Rocamora, Anastasi (Oriola, Baix Segura, s. XVII) Jurista 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i de Rocamora, Francesc (Oriola, Baix Segura, 1599 - Onda, Plana Baixa, 1674) Prelat i frare carmelità. Germà d'Anastasi. Era doctor en teologia. En 1661 fou nomenat bisbe de Sogorb. Un any abans de la seva mort renuncià a la mitra i es retirà al convent d'Onda per raons de salut. És autor de diversos treballs sobre temes històrics. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Domènech, Màrius (Barcelona, 1892 - 1975) Escultor i dibuixant 17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Vives i Feliu, Joan Miquel de ( ? , s. XVIII - Ciudad Rodrigo, Lleó, Castella, 1809) Militar 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Fierro, Antoni (Barcelona, 1940 - ) Pintor. Signa Vives Fierro. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant LLuc. Residí a París el 1961, i l'any següent féu la seva primera exposició individual, a Cartagena. Ha fet diverses exposicions a Barcelona, a Madrid i a Reus. Des del 1970 residí temporades a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres, i hi ha exposat. Practica un postimpressionisme al servei sovint de temes urbans o suburbials. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Gatell, Josep (Vilabella, Alt Camp, 1888 – Barcelona, 1978) Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees. Féu viatges científics constants per Europa i l'Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950), Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970. Els seus múltiples treballs d'investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic. A partir de la tesi doctoral sobre Joan Ferrandis d'Herèdia, gran mestre de Rodes (1927), i de treballs metodològics i bibliogràfics, es dedicà sobretot a la publicació de las Inscripciones de la España romana y visigoda (1924 i 1969). Fou fundador, amb Heinrich Finke, de les "Spanische Forschungen der Gürresgesellschaft", i més tard dels "Monumenta Hispaniae Sacra", on publicà, sobretot, l'oracional visigòtic de Tarragona (Oracional visigótico, 1946) i, amb L. Brou, l'Antifonario visigótico mosárabe de la catedral de León (1959), així com els texts conciliars visigòtics (1963), amb T. Marín i G. Martínez. Dirigí, des de l'any 1927, la revista "Analecta Sacra Tarraconensia", a la qual afegí la Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiàsticas (1925-52). Des del 1948 dirigí també "Hispania Sacra", on publicà especialment articles d'hagiografia. Havia dirigit encara "Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús". Cal no oblidar la seva col·laboració a Bibliografia de llengua i literatura catalana de R. Aramon i Serra, que féu eixir del 1929 al 1931. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Julià, Francesc (València, s. XIX – s. XX) Arxiver 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Liern, Francesc (València, 1859 – 1915) Escriptor. Advocat (1880), pertangué al partit liberal, dirigí "El Liberal Valenciano" i ocupà càrrecs a l'ajuntament i a la diputació provincial de València. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana. Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Liern, Vicent (València, 1862 – 1930) Arxiver i erudit. Germà de Francesc. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Llisó, Francesc (Alboraia, Horta, 1742 - Sant Miquel dels Reis, València, 1799) Frare jerònim 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Llull, Josep (Maó, Menorca, 1901 - ) Pintor 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Marc, Joan Lluís (València, 1492 - Bruges, Bèlgica, 1540) Humanista i filòsof, d'origen jueu. Estudià filosofia a París i fou professor a Lovaina i a Oxford. Un dels principals representants de l'humanisme renaixentista europeu. Criticà durament l'abús que l'escolasticisme feia de la dialèctica fins al punt de convertir les ciències naturals en metafísica. Per resoldre aquest problema proposà un estudi crític de l'objecte i del camp d'investigació de cada ciència, deixant de banda el mètode deductiu i retornant al veritable mètode aristotèlic. Pot ésser considerat un precursor de la filosofia empírica i de la moderna psicologia de l'observació. Obres principals: De disciplinis (1531), que inclou el De causis corruptarum artium i el De tradentis disciplinus; De anima et vita (v 1538). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Mendoza, Josep Maria (Barcelona, s. XIX – 1909) Notari 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Miret, Josep (Barcelona, 1903 – 1966) Escriptor i historiador 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Oriol, Francesc de Montserrat (Reus, Baix Camp, 1617 - Barcelona, 1688) Doctor en lleis. Establert a Tarragona. Baró d'Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona. El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Pexon, Pius ( ? , s. XVII) Frare dominicà 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Planes, Francesc Dionís de (València ?, s. XVIII - ? , s. XIX) Militar 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Ponseti, Ignasi (Ciutadella, Menorca, 3/jun/1914 - ) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1936, exiliat després de la guerra civil a Mèxic (1939), des de l'any 1941 treballà al servei de Cirugia Ortopèdica de la universitat de Iowa (EUA), d'on fou professor des del 1957. Ha investigat principalment en el camp de la cirurgia òssia i articular, el tractament de les alteracions congènites, les ferides de guerra, l'escoliosi, la luxació de cadera en els infants i la recerca bioquímica en ortopèdia. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Roig, Amadeu (Collbató, Baix Llobregat, 1871 – Madrid, 1932) Compositor 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Roig, Camil (Gelida, Alt Penedès, 1861 - ? , 1931) Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Sarri, Pere (Barcelona, 30/des/1924 - ) Escriptor. És autor dels llibres de poesia Recull poètic (1969) i La rialla i el plor (1970). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Tutó, Joaquim (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923) Caputxí 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Tutó, Josep de Calassanç (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1854 – Monte Porzio, Itàlia, 1913) Cardenal caputxí. Estudià a Mataró. Viatjà per Amèrica i fou ordenat sacerdot a França. Superior del convent d'Igualada, fou cridat a Roma, i designat consultor de nombroses congregacions romanes. A 45 anys fou nomenat cardenal i residí a Roma fins a la mort, al servei constant i directe de la Santa Seu. Publicà 78 llibres, sovint resums o reculls més que obres originals. Home de confiança de Lleó XIII i encara més de Pius X, intervingué decisivament en els conflictes eclesials del seu temps amb l'atenció posada sobretot en la seguretat doctrinal. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ximenes, Joaquim (Barcelona, 1671 - ?, s XVIII) Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III. Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d'aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vivet, Esteve (Olot, Garrotxa, 1789 - Catalunya, s. XIX) Frare agustí. Fou administrador eclesiàstic a les Filipines, d'on tornà el 1845. Entre els seus escrits figura una Estadística de les illes Filipines. 43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vivièr, Lo (Fenolleda) Veure> Viver, el. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vivó, Salvador (València, 1905 - Roma, Itàlia, 1929) Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps. 45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Vivot, marquesat de (Illes Balears, 1717) Títol concedit al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d'Alcàntara i regidor perpetu de Palma de Mallorca. Ha passat als Montaner, comtes de Peralada. El palau, dels Marquesos de Vivot (can Vivot), a Palma de Mallorca, és una obra destacada de l'arquitectura barroca civil. Planejat amb posterioritatal 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnìfic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s'obre a una escala imperial que porta a la llotja superior. Té pintures murals de l'italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d'Alexandre, i una sumptuosa biblioteca. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
47 ANDORRA - GEOGRAFIA Vixissarri (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Bixessarri. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vizcaíno i Casas, Ferran (València, 1926 - ) Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s'especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en "ABC", "Pueblo", "Gaceta Ilustrada" i altres periòdics. Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966). És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a "chaqueta nueva" (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vizcota (Alpont, Serrans) Llogaret (o Vizcota de Abajo), al nord-oest de la vila. Vers el nord-oest, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Voiant, Sabina (Rosselló, 1795 – 1885) Escriptora 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vola, la (Sant Pere de Torelló, Osona) Poble i antiga parròquia rural 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Volada, Domènec (Barcelona, s XV – s XVI) Músic. N'existeixen diverses referències, entre elles una de 1519, a l'ocasió de visitar la catedral de Barcelona l'emperador Carles V. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Volella, la (Fullà, Conflent) Castell 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Voló, banys del (el Voló, Vallespir) Balneari 56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Voló, batalla del (el Voló, Rosselló, 30/abr/1794 - 1/mai/1794) Fet d'armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l'estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló. La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat. 57 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Voló, camp del (el Voló, Rosselló) Camp de concentració (1939) 58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - CULTURA Vol-Ras (Catalunya, 1980 - ) Companyia de teatre 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Volta, Carmel (País Valencià, s. XIX - Damasc, Síria, s. XIX) Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans. Fou beatificat per Pius XI el 10/oct/1926. 62 CATALUNYA - ESPORT Volta Ciclista a Catalunya (Catalunya, 1911 - ) Competició esportiva 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Volterol, serra del (Llitera) Massís muntanyós (855 m alt) de la comarca 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Voltes, carrer de ses (Ciutadella, Menorca) Carrer del nucli antic 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Voltes, les (Riudecols, Baix Camp) Poble 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Voltes i Bou, Pere (Reus, Baix Camp, 1926 - ) Historiador 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Voltor (Fígols de les Mines / Saldes / Vallcebre, Berguedà) Contrafort oriental (2.271 m alt) de la serra d'Ensija, termenal dels tres municipis. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltregà (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltregà, castell de (les Masies de Voltregà, Osona) Antic castell termenal (906 m alt) 71 CATALUNYA - ESPORT Voltregà, Club Patí (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 - ) Club esportiu 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltrera, castell de (Abrera, Baix Llobregat) Antic castell 74 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de (Catalunya, 1762 – s. XIX) Cos de milícia 75 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris de la Llibertat (Catalunya, 1868 – ? ) Milícies 76 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris de la República (Barcelona, 1873 – s. XIX) Milícia ciutadana 77 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Voluntaris Honrats de València (País Valencià, 1794 – 1814) Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d'ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d'artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda. Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l'organització de les milicies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l'envergadura de l'aixecament popular valencià que provocà. El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814. 78 MÓN - POLÍTICA Voluntaris Urbans de Catalunya (Buenos Aires, Argentina, 1806 – s. XIX) Milícia de sometents 79 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Voz del Pueblo, La (Palma de Mallorca, 25/jun/1913 – 1921) Setmanari republicà. Fundat per Francesc Julià i Perelló. Vingué a ésser l'òrgan del partit republicà radical i d'Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquiades Alvárez. A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauxà foren els redactors més regulars. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Vuert (Salardú, Vall d'Aran) Antic nom de Pojo. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vulpellac (Forallac, Baix Empordà) Poble (51 m alt) i antic municipi (50,0 km2), situat a l'esquerra de la riera de Fonteta, centrat per l'antic castell de Vulpellac, gran palau senyorial gòtico-renaixentista, restaurat modernament; adossada al castell hi ha l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d'estil gòtico-tardà. El 1976 li foren annexats els municipis de Fonteta i Peratallada. L'antic terme comprenia els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor, els veïnats d'Abellars i la Bordeta, l'antic poble de Torroella de Mont-ras i l'antic lloc de la Bruguera. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vulpelleres (Vallès Oriental) Veure> Vilalba Sasserra. 84 PAÍS VALENCIÀ - ART Vult, el Sant (València, Horta) Imatge de Jesús vestit de sacerdot 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vulveralla (Ventalló, Alt Empordà) Veure> Valveralla.
Anar
a: [ Vives
i A ]
[ Vives i E ] [ Vives
i R ] [ Vo ]
[ Volt ] [ Volu ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
