|
|
|
Anar a: [ Rovira ] [ Rovira d ] [ Rovira i P ] [ Roviro ] [ Rual ] [ Rubi, S ] No cal conèixer més que les vint-i-quatre lletres per aprendre alló que hom anhela. (Samuel Smiles) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira (Barcelona, s. XVIII – 1919) Família d'arquitectes 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Antoni (Catalunya, s. XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVII) Pintor. Apareix documentat del 1591 al 1625, com a autor de pintures per a diversos temples. Era pare i mestre de Jacint. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira, castell de la (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veure> Mascarbó, castell de. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Domènec (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1579 - ? , s. XVII) Escultor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Francesc ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Jacint (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI - s XVII) Pintor. Fill d'Antoni, de qui fou deixeble i col·laborador. També fou daurador. Apareix documentat fins al 1637. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Jaume ( ? , s. XIV) Escriptor 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Jeroni ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Joan Antoni (Tarragona, 1730 - d 1803) Arquitecte. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1803). Projectà el campanar de l'església del Vendrell (1769) i la nova església de Vallmoll (1772). Estudià l'aqüeducte romà de les Ferreres de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció aigües a la ciutat (1778-98). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Pere Joan (Amer, Selva, s. XV) Pintor 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Ricard (Barcelona, 1848 – s. XIX) Advocat. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia de Dret (1873). Publicà un Tratado de derecho político (1882). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira, turó de la (Barcelona, Barcelonès) Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. L'any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Xavier ( ? , s. XVIII – s. XIX) Guerriller i eclesiàstic 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira de Baix (les Llosses, Ripollès) Masia de l'antic mun. de Palmerola, que juntament amb la de la Riera forma un enclavament (3,31 km2) separat del sector principal pel de Borredà (Berguedà). S'estén a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Alemany, Josep Maria (Barcelona, 1880 - ) Enginyer industrial 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Artigues, Josep Maria (Barcelona, 1902 - ) Poeta 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Beleta, Francesc (Barcelona, 1913 – 1999) Realitzador cinematogràfic 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Belloso, Josep Maria (Barcelona, 1926 - ) Eclesiàstic i teòleg 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rovira i Bonet, Francesc de (Perpinyà, 1728 - Roma, Itàlia, v 1797) Eclesiàstic 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Brocandel, Hipòlit (València, 1695 – 1765) Arquitecte, escultor i pintor 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Brull, Josep Maria (Barcelona, 1926 - Mataró, Maresme, 2000) Pintor 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier (Alacant, 1740 – València, 1823) Militar 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Font, Joan (Barcelona, 1824 - Nova Orleans, EUA, 1849) Metge. Exercí la medicina a Calaf (Anoia). Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a "La Fraternidad", s'oferí a ésser el representant d'Espanya a l'expedició icariana d'Étienne Cabet. Amb els donatius d'altres coreligionaris anà a París i s'embarcà amb Cabet en la fragata Rome, amb la qual passà a Texas (1848). En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet; el seu desencís el menà al suïcidi. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Meri, Hipòlit (València, 1693 – 1763) Pintor i gravador 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Planas, Pere (Badalona, Barcelonès, 1921 – Barcelona, 1978) Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira. Treballà primerament en un taller de sastreria. Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort. Les seves col·leccions tingueren gran ressó a Europa i Amèrica. El seu estil era d'una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Planas, Pere (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 16/jul/1947 - ) Poeta. Estudià a Barcelona i a la universitat de Vincennes. Professor universitari a Lleida. Ha treballat sobre alguns autors moderns, ha col·laborat en diverses revistes i ha fet alguna traducció. La seva formació acadèmica i un ampli ventall de lectures, sobretot de la poesia castellana moderna, es reflecteixen en una obra personal i madura de temàtica reflexiva i amorosa i d'un lirisme sobri. Publicà poemes en castellà i en català, com Distàncies (1981, premi V. Andrés i Estellés). Ha tingut cura de l'edició de l'Obra poètica de Miquel de Palol (1897-1963) (1985). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Riera, Antoni ( ? , s. XVIII – s. XIX) Mestre fuster 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Roure, Joan (Lleida, s XIX – 1936) Periodista i advocat. Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l'Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga. Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació. Fou mort pel jul/1936, en els primers moments de descontrols a l'inici de la guerra civil. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Serra, Manuel (Barcelona, 1865 – 1929) Autor teatral 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Serrabassa, Miquel (Vic, Osona, 1882 – 1957) Eclesiàstic i músic 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Trias, Antoni (Barcelona, 1816 – 1889) Arquitecte 38 CATALUNYA - POLÍTICA Rovira i Trias, pla (Barcelona, 15/abr/1859) Projecte per a l'eixample de la ciutat 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Virgili, Antoni (Tarragona, 26/nov/1882 – Perpinyà, 5/des/1949) Escriptor, historiador i polític 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira Roja, la (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat, al nord del terme, vora el de Vilobí del Penedès. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Roviralta de Santa Clotilde, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1951 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roviralta i Astoul, Emili (Barcelona, 1895 – 1987) Cirurgià 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roviretes Veure> Verdaguer i Portet, Josep 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Rovirola (Maçanet de la Selva, Selva) Antic veïnat 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovirola, la (Santa Maria d'Oló, Bages) Raval 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovirola, Rafael de ( ? , s. XVII) Prelat 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovirosa i Albet, Guillem (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1897 – Madrid, 1964) Escriptor 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ròvol, el (Rosselló) Riu de la comarca 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Royal Catalan Veure> Català Mazarí. 52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Royal Roussillon Veure> Català Mazarí. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Royo, El (Castellfabib, Racó) Llogaret (o El Arroyo Cerezo), situat al nord-oest del terme. L'església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Royo, Josep (Barcelona, 1945 - ) Tapisser 55 EUROPA - BIOGRAFIA Rozman i Borsnar, Ciril (Ljubljana, Eslovènia, 1929 - ) Metge 56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rua, la (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret (1.109 m alt) 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruaix, Miquel ( ? , s. XVII – s. XVIII) Eclesiàstic 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruaix i Vinyet, Josep (Moià, Bages, 1940 - ) Filòleg 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rualda, la (Benassal, Alt Maestrat) Caseria, al sud del terme, prop del coll de la Rualda, damunt el camí de Benassal a Culla. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruano i Llopis, Carles (Orba, Marina Alta, 1879 – Mèxic, 1950) Pintor i cartellista 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rubau (Faura, Camp de Morvedre) Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls. Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d'Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al mun. de Faura el 1845. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubau i Donadeu, Juli (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Germà de Josep. Signà amb ell el manifest al demòcrates espanyols. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubén, Issac ben (Barcelona, s. XI - ? , s. XI) Escriptor jueu 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rubert i Candau, Josep Maria (Vila-real, Plana Baixa, 1901 - ) Filòsof 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubert i de Ventós, Xavier (Barcelona, 1/set/1939 - ) Filòsof i polític. Llicenciat en dret i doctor en filosofia, catedràtic d'estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre les seves obres destaquen: Teoria de la sensibilitat (1969), Ofici de Setmana Santa (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1979), Coneixement, memòria, invenció (1982) i Catalunya, de la identitat a la independència (1999). Membre del PSC-PSOE, fou diputat al Congrés i al Parlament Europeu. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rubert i Mollà, Manuel (Alacant, 1870 – 1919) Escriptor 69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - MUNICIPI Rubí (Vallès Occidental) Municipi: 32,01 km2, 123 m alt, 57.030 hab (1999) 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rubí, Bartomeu (Llucmajor, Mallorca, 1705 - Palma de Mallorca, 1774) Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca diversos càrrecs dintre l'orde. És autor de tres obres filosòfiques i d'algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí, Basili de (Rubí, Vallès Occidental, 1899 - Catalunya, s. XX) Religiós caputxí. Estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Barcelona. Entrà a l'orde en 1924 i fou ordenat sacerdot en 1927. Es doctorà en filosofia a Roma en 1927 i en dret canònic i civil en 1940, també a Roma. Fou professor de filosofia al convent d'Olot i de dret canònic i història franciscana al de Sarrià. En 1949 fundà "Franciscàlia", entitat de promoció literària, social i cívica de la joventut. Reprengué la publicació de les revistes caputxines "El Apostolado Franciscano" (1940), "Estudios Franciscanos" (1948) i "Critérion" (1959), a les quals ha col·laborat assíduament. És autor de dos pròlegs, filòsof i polític, als dos volums de les Obres completes de Jaume Balmes, publicats en 1948. Així mateix, ha publicat Manual del pessebrista olotí (1932), Reforma de regulares a principios del siglo XIX (1943), Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i de Balears (1945), Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia: hacia una revisión del caso Verdaguer (1958) i El padre Bernardino de Manlleu, embajador de Catalunya en la corte de Felipe IV (1962). 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubí, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit per Carles II el 1694 a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors. El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urries, marquesos d'Ayerbe. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubí, riera de (Vallès Occidental) Curs d'aigua, afluent esquerrà del Llobregat, vora el Papiol (Baix Llobregat), la capçalera del qual rep el nom de riera de les Arenes. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rubí, Sebastià (Palma de Mallorca, v 1700 – 1762) Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu antilul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor. És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d'una altra obra on exposa l'oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí, Sunifred de (Catalunya, s X – s XI) Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de (Barcelona, 1669 - Brusel·les, Bèlgica, 1740) Militar i erudit 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí i de Sabater, Pere (Barcelona, 1637 – 1693) Militar. Destacà a les guerres contra França. Després de participar amb el seu terç en el defensa de Puigcerdà i de Girona, fou nomenat general d'artilleria i governador de Roses (1693). Atacat per l'exèrcit del duc de Noailles, organitzà la defensa, i fou ferit al cap de pocs dies. Substituït en el comandament per Gabriel de Quinones, aquest capitula. Poc després morí a Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubiales, Pedro ( ? , s. XVI) Pintor d'origen extremeny 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubials (la Pobla de Montornès, Tarragonès) Despoblat, al nord-oest del poble. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rúbies (Fontllonga, Noguera) Poble (1.141 m alt) 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubies i Monjonell, Anna (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1881 – Barcelona, 1963) Mestra 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubiés i Monjonell, Mercè (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1884 - Catalunya, s. XX) Escriptora. Germana d'Anna. Ha exercit l'ensenyament, vinculada al moviment de la Nova Edició. Assistí als congressos celebrats a Helsinki el 1929 i a Niça el 1932. Ha obtingut alguns premis literaris. Ha publicat Fullejant el llibre de la meva vida (poesies, 1947), XXIV estampres de Comunió (1959), i uns Poemes editats amb proses de la seva germana. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubinat (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (40 m alt) de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubinat, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1476 a Joan d'Aimeric i de Subirats 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubinat, batalla de (Sant Pere dels Arquells, Segarra, 23/jul/1462) Combat lliurat a l'inici de la guerra contra Joan II, entorn del castell de Rubinat, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer -un total de més de 2.000 combatents- i el de la Generalitat, que pujava a uns 1.800 combatents, la gran majoria de peu. L'exèrcit reialista restà victoriós. De l'exèrcit del Principat, moriren els principals capitostos, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes. No fou, amb tot, un fet d'armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la Generalitat, fou difícil de remuntar. 91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rubines (Binissalem, Mallorca Septentrional) Antiga alqueria islàmica
Anar
a: [ Rovira ]
[ Rovira d ] [ Rovira
i P ]
[ Roviro ] [ Rual ]
[ Rubi, S ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Rubianes
i Alegret, Josep "Pepe Rubianes"