Fi - Fim

Necessitem el seu suport

per a aquest gran projecte

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Fi ]    [ Figuera ]    [ Figueras ]    [ Figueres, l ]    [ Figuerola ]    [ Figueroles ]

Des de  Fi, Esteve  fins a  Filomena de Santa Coloma

 

descripció

1

2

1

Fi, Esteve  (Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)  Escriptor popular

N

B

2

Fi del comte d'Urgell, La  (Catalunya, 1466 – 1479)  Crònica anònima

C

L

3

Fibla, Josep  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

4

Fibres Artificials SA  Veure> SAFA

C

N

5

Fidalgo, Joaquim Francesc  (Urgell, s. XVIII – Sevilla, Andalucia, 1820)  Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar. Fou professor de l'Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables. Dirigí l'observatori de Sant Ferran de Sevilla.

C

B

6

Fideu, barranc d'en  Barranc del mun. de Ferreries (Menorca), al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l'esquerra, al barranc de Trebalúger.

B

G

7

Figa i Faura, Lluís  (Palamós, Baix Empordà, 1918 – 1996)  Jurista

C

B

8

Figaró, el  Poble i cap del mun. de Figaró-Montmany (Vallès Oriental)

C

G

9

Figaró i Oliva, Antoni  ( ? , s. XIX)  Impressor

C

B

104

Situació de la comarca del Vallès OrientalFigaró-Montmany  Municipi del Vallès Oriental: 330 m alt, 14,7 km2, 993 hab (2004). Situat a l'esquerra de la vall del riu Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del Figaró, centre d'estiueig situat al fons de la vall. Complementen les activitats econòmiques derivades de l'estiueig, l'agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l'explotació forestal. El poble de Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Ferèstecs. Dins el terme hi ha també el poble de Vallcàrquera, l'església de Sant Cristòfor de Monteugues i el santuari marià de Puiggraciós. Àrea comercial de Granollers.

C

M

10

Fígols  Masia i antic terme del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

11

Fígols  Municipi del Berguedà: 1.154 m alt, 29,5 km2, 53 hab (1999)

C

M

12

Fígols de la Conca  Antic municipi del Pallars Jussà: 731 m alt, 77,88 km2, incorporat al de Tremp el 1970

C

G

13

Fígols de Segre  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Fígols d'Organyà (Alt Urgell)

C

G

14

Fígols d'Organyà  Antic municipi de l'Alt Urgell: 602 m alt, 39,75 km2, el 1972 es creà el de Fígols i Alinyà

C

G

15

Fígols i Alinyà  Municipi de l'Alt Urgell: 602 m alt, 102,2 km2, 300 hab (1999)

C

M

16

Figuera, cala  Cala de la costa meridional, al mun. de Calvià (Mallorca), limitada al sud pel cap de cala Figuera, promontori que constitueix l'extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera (del 1580) i per un far.

B

G

17

Figuera, cala  Cala de la costa, al mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

18

Figuera, cala  Veure> Cala Figuera (Santanyí, Mallorca Oriental)

B

G

19

Figuera, cala  Cala dels mun. des Castell i de Maó (Menorca), oberta a la riba meridional del port de Maó. Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de Menorca.

B

G

20

Figuera, cala  Platja del mun. de Mont-roig del Camp (Baix Camp)

C

G

21

Figuera, Francesc  (Illes Balears, s. XIV)  Argenter

B

B

22

Figuera, Joan  (Cervera, Segarra, s. XV - ? , s. XV)  Pintor

C

B

23

Figuera, la  Poble del mun. d'Algerri (Noguera)

C

G

24

Figuera, la  Municipi del Priorat: 18,73 km2, 575 m alt, 118 hab (1999)

C

M

25

Figuera, veïnat de la  Veïnat del mun. de Montferrer (Vallespir)

N

G

26

Figuera i Cubero de Monforte, Gaspar de la  (Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 - ? , 1670)  Escriptor

V

B

27

Figuera i Garcia, Antoni  (Palma de Mallorca, 1669 – 1747)  Eclesiàstic

B

B

28

Figuera i Tomàs, Pere Antoni  (Llucmajor, Mallorca, 1772 - Palma de Mallorca, 1847)  Frare franciscà. L'any 1840 publicà a l'illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s'ha donat a llum.

B

B

29

Figueral, es  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

30

Figuerar, el  Veïnat del mun. de Palamós (Baix Empordà)

C

G

31

Figueras, Agustí  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XX)  Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.

C

B

32

Figueras, Emili  (Girona, ? - ? , ? )  Compositor

C

B

33

Figueras, Montserrat  (Barcelona, s. XX)  Soprano

C

B

34

Figueras, Pau  (la Canonja, Tarragonès, 1880 - ? , s. XX)  Escultor i pintor

C

B

35

Figueras i Bassols, Josep Maria  (Barcelona, 1928 – 1994)  Empresari i polític

C

B

36

Figueras i Caminals, Francesc de Paula de  (Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)  Militar

E

B

37

Figueras i de Moragas, Estanislau  (Barcelona, 1819 – Madrid, 1882)  Dirigent republicà

C

B

38

Figueras i Pacheco, Francesc  (Alacant, 1880 – 1960)  Historiador i erudit. És autor, entre altres, de les obres El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Los antiguos gremios de la ciudada de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).

V

B

39

Figueras i Sanmartí, Alfred  (Sant Fruitós de Bages, Bages, 1900 – Barcelona, 1980)  Pintor

C

B

40

Figueras i Vila, Joan  (Girona, 1829 – Madrid, 1881)  Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma. Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals. És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.

C

B

41

Figuerassa, serrat de la  Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca del Berguedà, contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del riu Demetge i del torrent de les Garrigues.

C

G

42

Figueres  Municipi i capital de l'Alt Empordà: 39 m alt, 18,9 km2, 33.823 hab (1999)

C

M

43

Figueres  Municipi de l'Alt Palància: 671 m alt, 11,8 km2, 37 hab (1999)

V

M

44

Figueres  (València ? , s. XIV – s. XV)  Poeta

V

B

45

Figueres  ( ? , s. XVIII)  Religiós jesuïta

C

B

46

Figueres, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Frare franciscà

C

B

47

Figueres, Francesc de  ( ? , s. XVI)  Frare caputxí

C

B

48

Figueres, Jaume  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar. Serví a l'artilleria catalana durant la guerra de Successió. Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S'hi distingí molt. Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.

C

B

49

Figueres, Joan  (Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)  Missioner franciscà

C

B

50

Figueres, José  (Alajuela, Costa Rica, 1906 - San José, Costa Rica, 1990)  Polític

M

B

51

Figueres, les  Barri de la Pobla de Claramunt (Anoia)

C

G

52

Figueres, Nicolau Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 - ? , 1670)  Frare dominicà

V

B

53

Figueres, Pere  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà de Barcelona

C

B

54

Figueres, Pere  (Pontellà, Rosselló, 1950 - )  Intèrpret i autor de cançons

N

B

55

Figueres, Ramon de  ( ? , 1626 – s. XVII)  Missioner caputxí

C

B

56

Figueres, Salvador  ( ? , s. XVIII)  Compositor

C

B

57

Figueres, Unió Esportiva  (Figueres, Alt Empordà, 1919 - )  Entitat esportiva

C

E

58

Figueres i Albert, Francesc  (Barcelona, 1889 - )  Escriptor i polític

C

B

59

Figueres i Carpi, Joan de  (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, s. XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)  Historiador. Frare trinitari. Mestre de l'orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda. És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.

V

B

60

Figueres i Fontanals, Alfons  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1925 - )  Dibuixant humorístic

C

B

61

Figuereta, cala  Cala de la costa, al mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

62

Figueretes, ses  Platja i zona turística del mun. d'Eivissa

B

G

63

Figueró  (Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental, s. XVII – Barcelona, s. XVIII)  Família d'impressors

C

B

64

Figueró, el  Veure> Figaró, el (Figaró-Montmany, Vallès Oriental).

C

G

65

Figueró, Rafael  (el Figueró, Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental, s. XVII – Barcelona, 1717)  Impressor

C

B

66

Figueró, Rafael  ( ? , s. XVIII)  Impressor

C

B

67

Figueró i Jolis, Rafael  (Barcelona, 1669 - v 1751)  Impressor

C

B

68

Figueró i Montmany, el  Veure> Figaró-Montmany (Vallés Oriental).

C

G

69

Figuerola  Masia i antic terme del mun. de Torà de Riubregós (Segarra)

C

G

70

Figuerola  Veure> Figueroleta (les Piles de Gaià, Conca de Barberà)

C

G

71

Figuerola, comtat de  Títol de Catalunya, atorgat el 1718 a Josep de Figuerola i Argullol

C

H

72

Figuerola, Honorat de  (València, s. XVI – 1608)  Teòleg

V

B

73

Figuerola, Joan  (València, s. XIV)  Canonge de València

V

B

74

Figuerola, Joan Martí  (València, s. XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia

V

B

75

Figuerola, la  Masia i antic terme del mun. de Montferri (Alt Camp), al sud-est del poble.

C

G

76

Figuerola, Pere  (País Valencià, s. XIV)  Metge

V

B

77

Figuerola de Meià  Poble del mun. de Fontllonga (Noguera)

C

G

78

Situació de la comarca de l'Alt CampFiguerola del Camp  Municipi de l'Alt Camp: 22,78 km2, 480 m alt, 301 hab (2004). Situat a l'est i al peu de la serra de Miramar, que separa el terme de la Conca de Barberà. El relleu és força accidentat. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà (avellanes i cereals), fet que ha provocat l'emigració des de la fi del s XIX. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Jaume, edificada al s. XVII sobre el primitiu temple romànic. Dins el terme hi ha el llogaret de Miramar, amb església de traça romànica. Àrea comercial de Valls.

 Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE FIGUEROLA - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

79

Figuerola d'Orcau  Antic municipi del Pallars Jussà: 552 m alt, 7,96 km2, agregat al d'Isona el 1970

C

G

80

Figuerola i Agustí, Manuel de  (Barcelona, 1806 – 1891)  Militar

C

B

81

Figuerola i Aldrofeu, Manuel  (Barcelona, 1861 – 1902)  Escriptor

C

B

82

Figuerola i Anglada, Lluís  (Caldes de Montbuí, Vallès Occidental, 1860 – Barcelona, 1922)  Periodista

C

B

83

Figuerola i Ballester, Laureà  (Calaf, Anoia, 1816 – Madrid, 1904)  Economista

C

B

84

Figuerola i Bellvís, Josep  (València, s. XVII)  Eclesiàstic

V

B

85

Figuerola i Espècies, Francesc  (València, 1654 – 1694)  Poeta

V

B

86

Figuerola i Fernández, Joaquim  (Barcelona, 1878 – 1946)  Gravador i exlibrista

C

B

87

Figueroles  Veïnat del mun. de Fontcoberta (Gironès)

C

G

88

Figueroles d'Alcalatén  Municipi de l'Alcalatén: 360 m alt, 12,1 km2, 563 hab (1999)

V

M

89

Figueroles de Domenyo  Municipi dels Serrans: 725 m alt, 18,8 km2, 571 hab (1999)

V

M

90

Figueroleta  Llogaret del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

91

Figuerosa, la  Antic municipi de l'Urgell: 397 m alt, 24,42 km2, agregat al de Tàrrega el 1969

C

G

92

Filador, abric del  Jaciment del mun. de Margalef de Montsant (Priorat)

C

H

93

Filatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima  (Barcelona, 1843 - )  Indústria tèxtil

C

N

94

Filella  Antic terme del mun. de Bellcaire d'Urgell (Noguera), al sud del poble.

C