|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Fi,
Esteve
(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)
Escriptor popular
|
N |
B |
|
2
|
Fi
del comte d'Urgell, La
(Catalunya, 1466 – 1479)
Crònica anònima |
C |
L |
|
3
|
Fibla,
Josep
( ? , ? )
Abat de Poblet |
C |
B |
|
4
|
Fibres
Artificials SA
Veure> SAFA |
C |
N |
|
5
|
Fidalgo,
Joaquim Francesc
(Urgell, s. XVIII – Sevilla, Andalucia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar. Fou professor de l'Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables. Dirigí l'observatori de Sant Ferran de Sevilla. |
C |
B |
|
6
|
Fideu,
barranc d'en
Barranc del mun. de Ferreries (Menorca),
al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l'esquerra, al barranc de
Trebalúger. |
B |
G |
|
7
|
Figa
i Faura, Lluís
(Palamós, Baix Empordà, 1918 – 1996)
Jurista |
C |
B |
|
8
|
Figaró,
el
Poble
i cap del mun. de Figaró-Montmany (Vallès
Oriental) |
C |
G |
|
9
|
Figaró
i Oliva, Antoni
( ? , s. XIX)
Impressor |
C |
B |
|
104 |
Figaró-Montmany
Municipi del Vallès Oriental: 330 m
alt, 14,7 km2, 993 hab (2004). Situat a l'esquerra de la vall del riu
Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del
Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del
Figaró, centre d'estiueig situat al fons de la vall. Complementen les activitats econòmiques derivades de l'estiueig, l'agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l'explotació forestal. El poble de
Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Ferèstecs. Dins el terme hi ha també el poble de
Vallcàrquera, l'església de Sant Cristòfor de Monteugues i el santuari marià de
Puiggraciós. Àrea comercial de Granollers.
|
C |
M |
|
10
|
Fígols
Masia i antic terme del mun. de Montmajor (Berguedà) |
C |
G |
|
11
|
Fígols
Municipi del Berguedà: 1.154 m alt, 29,5 km2, 53 hab (1999) |
C |
M |
|
12
|
Fígols
de la Conca
Antic municipi del Pallars Jussà: 731 m alt, 77,88 km2, incorporat
al de Tremp el 1970 |
C |
G |
|
13
|
Fígols
de Segre
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Fígols
d'Organyà (Alt
Urgell) |
C |
G |
|
14
|
Fígols
d'Organyà
Antic municipi de l'Alt Urgell: 602 m alt, 39,75 km2, el 1972 es creà el de Fígols i
Alinyà |
C |
G |
|
15
|
Fígols
i Alinyà
Municipi de l'Alt Urgell: 602 m alt, 102,2 km2, 300 hab
(1999) |
C |
M |
|
16
|
Figuera,
cala
Cala de la costa meridional, al mun. de Calvià
(Mallorca), limitada al sud pel cap de cala
Figuera, promontori que constitueix l'extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la
torre de cala Figuera (del 1580) i per un far. |
B |
G |
|
17
|
Figuera,
cala
Cala de la costa, al mun. de Pollença (Mallorca Septentrional) |
B |
G |
|
18
|
Figuera,
cala
Veure> Cala
Figuera (Santanyí, Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
19
|
Figuera,
cala
Cala dels mun. des Castell i de Maó
(Menorca), oberta a la riba meridional del port de Maó. Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de
Menorca. |
B |
G |
|
20
|
Figuera,
cala
Platja del mun. de Mont-roig del Camp (Baix Camp) |
C |
G |
|
21
|
Figuera,
Francesc
(Illes Balears, s. XIV)
Argenter |
B |
B |
|
22
|
Figuera,
Joan
(Cervera, Segarra, s. XV - ? , s. XV)
Pintor |
C |
B |
|
23
|
Figuera,
la
Poble del mun. d'Algerri (Noguera) |
C |
G |
|
24
|
Figuera,
la
Municipi del Priorat: 18,73 km2, 575 m alt, 118 hab (1999) |
C |
M |
|
25
|
Figuera,
veïnat de la
Veïnat del mun. de Montferrer (Vallespir) |
N |
G |
|
26
|
Figuera
i Cubero de Monforte, Gaspar de la
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 - ? , 1670)
Escriptor |
V |
B |
|
27
|
Figuera
i Garcia, Antoni
(Palma de Mallorca, 1669 – 1747)
Eclesiàstic |
B |
B |
|
28
|
Figuera
i Tomàs, Pere Antoni
(Llucmajor, Mallorca, 1772 -
Palma de Mallorca, 1847)
Frare franciscà. L'any 1840 publicà a l'illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s'ha donat a
llum. |
B |
B |
|
29
|
Figueral,
es
Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa) |
B |
G |
|
30
|
Figuerar,
el
Veïnat del mun. de Palamós (Baix Empordà) |
C |
G |
|
31
|
Figueras,
Agustí
(Sant Feliu de Guíxols, Baix
Empordà, s. XIX - Catalunya, s. XX)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a
Font-Calvari. |
C |
B |
|
32
|
Figueras,
Emili
(Girona, ? - ? , ? )
Compositor |
C |
B |
|
33
|
Figueras,
Montserrat
(Barcelona, s. XX)
Soprano |
C |
B |
|
34
|
Figueras,
Pau
(la Canonja, Tarragonès, 1880 - ? , s. XX)
Escultor i pintor |
C |
B |
|
35
|
Figueras
i Bassols, Josep Maria
(Barcelona, 1928 – 1994)
Empresari i polític |
C |
B |
|
36
|
Figueras
i Caminals, Francesc de Paula de
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar |
E |
B |
|
37
|
Figueras
i de Moragas, Estanislau
(Barcelona, 1819 – Madrid, 1882)
Dirigent republicà |
C |
B |
|
38
|
Figueras
i Pacheco, Francesc
(Alacant, 1880 – 1960)
Historiador i erudit. És autor, entre altres, de les obres El nuevo escudo de la ciudad de
Alicante (1944), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y
Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957),
El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de
Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Los antiguos gremios de la ciudada de
Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la
Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963). |
V |
B |
|
39
|
Figueras
i Sanmartí, Alfred
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1900 – Barcelona, 1980)
Pintor |
C |
B |
|
40
|
Figueras
i Vila, Joan
(Girona, 1829 – Madrid, 1881)
Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma. Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals. És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats. |
C |
B |
|
41
|
Figuerassa,
serrat de la
Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca del Berguedà,
contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del
riu Demetge i del torrent de les
Garrigues. |
C |
G |
|
42
|
Figueres
Municipi i capital de l'Alt Empordà: 39 m alt, 18,9 km2, 33.823
hab (1999) |
C |
M |
|
43
|
Figueres
Municipi de l'Alt Palància: 671 m alt, 11,8 km2, 37 hab
(1999) |
V |
M |
|
44
|
Figueres
(València ? , s. XIV – s. XV)
Poeta |
V |
B |
|
45
|
Figueres
( ? , s. XVIII)
Religiós jesuïta |
C |
B |
|
46
|
Figueres,
Francesc
(Barcelona, s. XVII)
Frare franciscà |
C |
B |
|
47
|
Figueres,
Francesc de
( ? , s. XVI)
Frare caputxí |
C |
B |
|
48
|
Figueres,
Jaume
(Catalunya, s. XVII – s. XVIII)
Militar. Serví a l'artilleria catalana durant la guerra de Successió. Tenia el grau de capità al
setge de Barcelona del 1713-14. S'hi distingí molt. Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins. |
C |
B |
|
49
|
Figueres,
Joan
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà |
C |
B |
|
50
|
Figueres,
José
(Alajuela, Costa Rica, 1906 - San José, Costa Rica, 1990)
Polític |
M |
B |
|
51
|
Figueres,
les
Barri de la Pobla de Claramunt (Anoia) |
C |
G |
|
52
|
Figueres,
Nicolau Josep
(Sueca, Ribera Baixa, 1594 - ? , 1670)
Frare dominicà |
V |
B |
|
53
|
Figueres,
Pere
(Barcelona, s. XV)
Ciutadà de Barcelona |
C |
B |
|
54
|
Figueres,
Pere
(Pontellà, Rosselló, 1950 - )
Intèrpret i autor de cançons |
N |
B |
|
55
|
Figueres,
Ramon de
( ? , 1626 – s. XVII)
Missioner caputxí |
C |
B |
|
56
|
Figueres,
Salvador
( ? , s. XVIII)
Compositor |
C |
B |
|
57
|
Figueres,
Unió Esportiva
(Figueres, Alt Empordà, 1919 - )
Entitat esportiva |
C |
E |
|
58
|
Figueres
i Albert, Francesc
(Barcelona, 1889 - )
Escriptor i polític |
C |
B |
|
59
|
Figueres
i Carpi, Joan de
(Albalat de la Ribera, Ribera
Baixa, s. XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)
Historiador. Frare trinitari. Mestre de l'orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda. És autor de les obres
Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54),
Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de
Granada. |
V |
B |
|
60
|
Figueres
i Fontanals, Alfons
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1925 - )
Dibuixant humorístic |
C |
B |
|
61
|
Figuereta,
cala
Cala de la costa, al mun. de Santanyí (Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
62
|
Figueretes,
ses
Platja i zona turística del mun. d'Eivissa |
B |
G |
|
63
|
Figueró
(Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental, s. XVII – Barcelona, s. XVIII)
Família d'impressors |
C |
B |
|
64
|
Figueró,
el
Veure>
Figaró, el (Figaró-Montmany, Vallès
Oriental). |
C |
G |
|
65
|
Figueró,
Rafael
(el Figueró, Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental, s. XVII – Barcelona,
1717)
Impressor |
C |
B |
|
66
|
Figueró,
Rafael
( ? , s. XVIII)
Impressor |
C |
B |
|
67
|
Figueró
i Jolis, Rafael
(Barcelona, 1669 - v 1751)
Impressor |
C |
B |
|
68
|
Figueró
i Montmany,
el
Veure>
Figaró-Montmany (Vallés
Oriental). |
C |
G |
|
69
|
Figuerola
Masia i antic terme del mun. de Torà de Riubregós (Segarra) |
C |
G |
|
70
|
Figuerola
Veure> Figueroleta (les Piles de Gaià, Conca de Barberà) |
C |
G |
|
71
|
Figuerola,
comtat de
Títol de Catalunya, atorgat el 1718 a Josep de Figuerola i
Argullol |
C |
H |
|
72
|
Figuerola,
Honorat de
(València, s. XVI – 1608)
Teòleg |
V |
B |
|
73
|
Figuerola,
Joan
(València, s. XIV)
Canonge de València |
V |
B |
|
74
|
Figuerola,
Joan Martí
(València, s. XVI)
Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia |
V |
B |
|
75
|
Figuerola,
la
Masia i antic terme del mun. de Montferri
(Alt Camp), al sud-est del poble. |
C |
G |
|
76
|
Figuerola,
Pere
(País Valencià, s. XIV)
Metge |
V |
B |
|
77
|
Figuerola
de Meià
Poble del mun. de Fontllonga (Noguera) |
C |
G |
|
78
|
Figuerola
del Camp
Municipi de l'Alt Camp: 22,78 km2, 480 m alt, 301 hab
(2004). Situat a l'est i al peu de la serra de
Miramar, que separa el terme de la Conca de Barberà. El relleu és força accidentat. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà (avellanes i cereals), fet que ha provocat l'emigració des de la fi del s XIX. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Jaume, edificada al s. XVII sobre el primitiu temple romànic. Dins el terme hi ha el llogaret de
Miramar, amb església de traça romànica. Àrea comercial de
Valls.
Enllaços:
ALT CAMP INFO -
AJUNTAMENT DE FIGUEROLA - Dades
de MUNICAT - Dades
d'IDESCAT
|
C |
M |
|
79
|
Figuerola
d'Orcau
Antic municipi del Pallars Jussà: 552 m alt, 7,96 km2, agregat al
d'Isona el 1970 |
C |
G |
|
80
|
Figuerola
i Agustí, Manuel de
(Barcelona, 1806 – 1891)
Militar |
C |
B |
|
81
|
Figuerola
i Aldrofeu, Manuel
(Barcelona, 1861 – 1902)
Escriptor |
C |
B |
|
82
|
Figuerola
i Anglada, Lluís
(Caldes de Montbuí, Vallès Occidental, 1860 – Barcelona, 1922)
Periodista |
C |
B |
|
83
|
Figuerola
i Ballester, Laureà
(Calaf, Anoia, 1816 – Madrid, 1904)
Economista |
C |
B |
|
84
|
Figuerola
i Bellvís, Josep
(València, s. XVII)
Eclesiàstic |
V |
B |
|
85
|
Figuerola
i Espècies, Francesc
(València, 1654 – 1694)
Poeta |
V |
B |
|
86
|
Figuerola
i Fernández, Joaquim
(Barcelona, 1878 – 1946)
Gravador i exlibrista |
C |
B |
|
87
|
Figueroles
Veïnat del mun. de Fontcoberta (Gironès) |
C |
G |
|
88
|
Figueroles
d'Alcalatén
Municipi de l'Alcalatén: 360 m alt, 12,1 km2, 563 hab
(1999) |
V |
M |
|
89
|
Figueroles
de Domenyo
Municipi dels Serrans: 725 m alt, 18,8 km2, 571 hab (1999) |
V |
M |
|
90
|
Figueroleta
Llogaret del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà) |
C |
G |
|
91
|
Figuerosa,
la
Antic municipi de l'Urgell: 397 m alt, 24,42 km2, agregat al de
Tàrrega el 1969 |
C |
G |
|
92
|
Filador,
abric del
Jaciment del mun. de Margalef de Montsant (Priorat) |
C |
H |
|
93
|
Filatures
de Fabra i Coats, Companyia Anònima
(Barcelona, 1843 - )
Indústria tèxtil |
C |
N |
|
94
|
Filella
Antic terme del mun. de Bellcaire d'Urgell
(Noguera), al sud del poble. |
C |
|