|
|
|
Anar a: [ Torte ] [ Tortosa, t ] [ Toss ] [ Tost ] [ Tou ] [ Tous d ] Catalunya ha d'aprendre del món casteller a construir un futur de forma col·lectiva. (Josep Maria Espinàs) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tortell i Simó, Miquel (Muro, Mallorca, 1802 - Palma de Mallorca, 1868) Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S'estrella de s'auba, sobre un poema de Marià Aguiló. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortell Poltrona (Jaume Mateu i Bullich) (Barcelona, 1956 - ) Pallasso august. Debutà el 1974 en els escenaris com a cantant còmic i ja el 1976 es vinculà al circ amb l'espectacle El circ més petit de tots. Fundador i president de Pallassos Sense Fronteres, ha estat director del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i col·laborador de coneguts pallassos internacionals i d'artistes. Entre els seus muntatges destaquen Circ Cric (1981), Clowni (1988), Dents ben netes (1990), Jo, mosca (1994), la sèrie de Circ Crac (1995-99) i Tot esperant Godot (1999). Ha treballat també per a la televisió. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tortorici, marquesat de (Sicília, Itàlia, 1609) Títol senyorial concedit a Lluïssa de Corbera 6 CATALUNYA - MUNICIPI Tortosa (Baix Ebre) Municipi i capital de la comarca: 215,3 km2, 9 m alt, 29.669 hab (1999) 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tortosa (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Caseria, a l'est del terme, al límit amb el d'Ontinyent. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, bisbat de (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tortosa, cap de (Tortosa, Baix Ebre) Extrem oriental del delta de l'Ebre, situat a l'illa de Buda, és format pels al·luvions del riu Ebre, i és situat a la dreta de la gola del Nord. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, carta de població de (Tortosa, Baix Ebre, 30/nov/1149) Carta atorgada per Ramon Berenguer IV de Barcelona. Establia el règim jurídic de la població cristiana: el domini senyorial era repartit entre Guillem Ramon de Montcada, a qui era assignada la tinença de la Suda i un terç de la ciutat; un altre terç era per a la república de Gènova, amb l'illa de l'Ebre formada enfront del nucli urbà, i el terç restant per al mateix comte-rei -que s'anomenà des d'aleshores marquès de Tortosa-, el qual en concedí una cinquena part als templers. Els genovesos abandonaren, ja el 1153, llur sector de la ciutat, llevat de l'illa de Gènova i el 1181 l'orde del Temple adquirí la resta de la part reservada al comte-rei i passà així a compartir el domini de la ciutat amb la casa de Montcada. 11 CATALUNYA - ART
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, corregiment de (Catalunya, 1716 - ? ) Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Tortosa. El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d'Alacant. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, disputa de (Tortosa, Baix Ebre, 7/feb/1413 - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 13/nov/1414) Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeo-cristiana. Se n'han conservat les actes (editades el 1957) i una curta relació de Bonastruc Desmaestre. La llengua emprada a la disputa sembla que fou l'aragonès. Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe. Més de 20 rabins de Catalunya i d'Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l'era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l'obra dels Messies. Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els "errors" del Talmud. Des de la seva posició de força, la part cristiana obligà els rabins a confessar per escrit que ells no tenien arguments per a contradir les tesis presentades. La disputa, a més del descrèdit dels rabins i dels nombrosos baptismes de jueus, accentuà el tòpic de l'"encegament" dels jueus i donà peu a la publicació de la butlla Etsi doctoris gentium, màxim exponent de la repressió jueva medieval. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1329 a l'infant Ferran 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, pacte de (Tortosa, Baix Ebre, 1370) Acord entre Carles II de Navarra i Pere III el Cerimoniós 15 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 CATALUNYA - POLÍTICA Tortosa, Parlament de (Tortosa, Baix Ebre, 1411 – 1412) Parlament català 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortosa, Pere Ramon de (Tortosa, Baix Ebre, s. XIII) Ciutadà 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tortosa, ports de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Beseit, ports de. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tortosa, regió de (Catalunya) Regió del sud-oest del país 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, taifa de (Catalunya, s. XI – 1147) Regne musulmà 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Tortosa, vegueria de (Catalunya, ? – 1716) Antiga divisió administrativa (15.393 h -1718-). Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l'Ebre (límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet) i, a l'esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d'aquesta banda de riu (o sigui, fins al coll de Balaguer). A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tortosa i Planas, Núria (Barcelona, 1928 - ) Escultora 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torts, els (la Jonquera, Alt Empordà) Poble (ort trad: Altors), centrat per l'església de Sant Julià, als vessants meridionals del coll de Panissars. Havia depès eclesiàsticament d'Agullana i de la Jonquera. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tos i Feito, Josep ( ? , s. XIX – s. XX) Enginyer 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tos i Urgellès, Jaume (Barcelona ?, s. XVIII) Advocat 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tosar, Pep (Artà, Mallorca, 1962 - ) Actor 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosca, bosc de (les Preses, Garrotxa) Veure> Boscdetosca 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosca, la (Castellcir, Vallès Oriental) Santuari 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tosca, la (el Vilosell, Garrigues) Veure> Sant Miquel de la Tosca 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tosca i Mascó, Tomàs Vicent (València, 1651 – 1723) Científic i filòsof 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toscar, el (Alfara dels Ports, Baix Ebre) Caseria i antic terme 34 CATALUNYA - MUNICIPI
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Toses, baronia de (Catalunya, 1375) Jurisdicció senyorial 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toses, collada de (Catalunya) Depressió (1.800 m alt) del Pirineu 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Toses de la Muntanya (Toses, Ripollès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tosquelles i Llauradó, Francesc (Reus, Baix Camp, 22/ago/1912 - Occitània, França, 1994) Metge psiquiatre. Estudià a Barcelona i París. Col·laborà amb el professor E. Mira i López. Exercí a l'Institut Pere Mata, de Reus (1933-37). Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l'exèrcit de la República. Exiliat a França l'any 1939, reorganitzà l'hospital psiquiàtric de Sant Alban sus Limanhòla (Llenguadoc) i el convertí en el centre d'estudi i d'animació de la psicoteràpia institucional. Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics. Tingué diversos càrrecs importants dins de la seva especialitat. De les seves obres, La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds fou traduïda al català el 1972. Des del 1986 fou president dels Col·loquis de Perpinyà a propòsit de la història de la psicoanàlisi dels Països Catalans. Ha publicat Funció poètica del llenguatge en memòria de Gabriel Ferrater. Ha fet estudis sobre Arnau de Vilanova a propòit dels somnis i sobre la novel·la de Narcís Oller arran de la bogeria. 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tosquilla, la (Graus, Aragó) Església i caseria de l'antic mun. de Torres del Bisbe, fins al 1969 del terme de Jusseu, vora aquest poble. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa, la (Rosselló de Segrià, Segrià) Colònia industrial 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa, la (Tivissa, Ribera d'Ebre) Cim (720 m alt) 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossa de Montbui, la (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Veure> Montbui, castell de. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossal, cala del (Benidorm, Marina Baixa) Cala de la costa, a ponent del cap o cabeç del Tossal, que limita la badia i el terme de Benidorm. És l'única sortida a la mar del terme de Finestrat. El barranc de la Cala, que desemboca al seu extrem occidental, forma el límit amb el terme de la Vila Joiosa. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossal, el (València, Horta) Barri de la ciutat 47 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Tossal, el (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossal, el (Ponts, Noguera) Antic municipi (38 m alt), agregat el 1970 a l'actual 49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tossal de Corroncui, el (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria 50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tossalet, el (Rafelguaraf, Ribera Alta) Antic lloc de moriscs (23 focs el 1609), que es despoblà amb l'expulsió del 1609. Fou fundat de nou amb el nom del Tossalnou. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossalet, el (Dénia, Marina Alta) Caseria, al sud-oest de la ciutat, vora Jesús Pobre. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossalet, el (Mont-ral, Alt Camp) Veure> Cadeneta, la 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossalnou, el (Rafelguaraf, Ribera Alta) Llogaret 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tossals, els (Alcoi, Alcoià) Barri de la ciutat 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tossals, els (Capolat, Berguedà) Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d'un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet. Devia existir ja el s. XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre. L'església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per aixó la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tossals Verds, es (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Arnau Mir de Veure> Arnau Mir de Tost. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Geriberga de (Catalunya, s. XI) Dama. Germana del famós Arnau Mir de Tost. Es casà amb el vescomte Miró Guillem de Castellbó. Fill seu fou Ramon Miró de Castellbó, també vescomte. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Josep (Catalunya, s. XVIII) Abat benedictí i general de la congregació de Sant Benet de Valladolid. Havia professat al monestir de Sant Feliu de Guíxols, d'on fou abat entre el 1749 i el 1753. Féu importants obres en l'església del monestir i féu daurar el seu retaule major. Assistí al concili de Tarragona del 1752. Fou abat general de la congregació entre el 1761 i el 1765. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Ledgarda de (Catalunya, s XI) Pubilla d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger. Es casà amb Ponç I Guerau de Cabrera. Aportà a la rica família d'aquest el gran patrimoni d'Àger. Devers el 1066 nasqué d'aquest enllaç Guerau II Ponç de Cabrera. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tost, Valença de ( ? , ? ) Filla d'Arnau Mir de Tost 64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Tota (Aragó, s. X - ? , s. X) Dama 65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tota ( ? , ? ) Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totó (Manuel Vallès i Puyalto) (Barcelona, 1933 - ) Pallasso 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totossaus, Francesc (Tarragona, 1613 - Toló, Provença, França, 1668) Eclesiàstic i escriptor 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totosaus i Martorell, Josep Maria (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1932 - ) Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, ha fet estudis de catequètica a Roma i a París. Ha estat consiliari d'acció catòlica i fundador i secretari del Centre d'Estudis Pastorals de Barcelona. Fou un dels representats de la lluita per una Església catalana a la postguerra. Assagista penetrant, ha publicat On va l'Acció Catòlica? (1967), Iniciació a la catequesi (1969), Creure, avui (1973), sovint reeditat, i Església i món escolar (1973). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Totzó, Dalmau de ( ? , s. XIV) Cavaller 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Totzó, Ramon de (Rosselló, s. XIV) Noble 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toudell, Sant Miquel de (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Miquel de Toudell. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toudell, Santa Maria de (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Santa Maria de Toudell. 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Tous (Ribera Alta) Municipi: 127,5 km2, 64 m alt, 1.199 hab (1999) 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Alfons de (Catalunya, s XIV - Vic, Osona, 1421) Bisbe i polític. Consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella; alguns historiadors creuen que nasqué al castell de Tous (Anoia). El 1409 fou nomenat bisbe d'Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat. El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410. Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d'Urgell. Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança. Celebrà un important sínode a Vic el 1417, en el qual manà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes, avantçant-se així a la disposició tridentina. També féu fer reformes al creuer de la catedral de Vic, on fou enterrat. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tous, baronia de (País Valencià, s. XIV) Jurisdicció senyorial que pertangué als Tous i passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d'Almodóvar. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Bernat de (Catalunya, s. XI) Magnat. Governava el castell de Tous en nom de Guillem de Mediona. Repoblà per compte d'aquest la contrada pròxima. Tingué alguna intervenció al famós plet entre el bisbat de Vic i la senyoria de Gurb. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tous, castell de (Sant Martí de Tous, Anoia) Castell termenat del mun 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Galceran de ( ? , s. XIII) Monjo de Santes Creus 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Galceran de (País Valencià, s. XIV) Cavaller 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Galceran de (País Valencià, s. XIV) Cavaller 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous, Guillem de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Teòleg dominicà 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tous, Guillem de (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Cavaller 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tous, pantà de (Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta) Pantà al curs del Xúquer, entre els dos municipis 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - HISTÒRIA Tous d'Anoia (Sant Martí de Tous, Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Carbó, Enric (Barcelona, 1925 - ) Arquitecte 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tous i Ferrer, Josep (Palma de Mallorca, 1859 – 1950) Periodista i empresari 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Forrellad, Pilar (Sabadell, Vallès Occidental, 1899 - ) Escriptora 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tous i Maroto, Josep Maria (Palma de Mallorca, 1870 – 1949) Escriptor 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tous i Massanet, Rafael (Artà, Mallorca, 1776 - Palma de Mallorca, 1816) Poeta 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Mirapeix, Nicolau (Barcelona, v 1810 – 1892) Industrial 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tous i Soler, Nicolau (Igualada, Anoia, v 1785 – Barcelona, 1871) Industrial. Fou, després de la casa Bonaplata, el segon en instal·lar una màquina de vapor en la seva fàbrica de filats i teixits. Va ésser un dels fundadors de la foneria La Barcelonesa i un dels directius de l'Institut Industrial de Catalunya. Ajudà a les organitzacions de les exposicions industrials de Barcelona del 1850 al 1860. Fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí fins a la mort. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Toussaint de la Pierre, Joan (Bretanya, França, 1697 - Maó, Menorca, 1759) Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l'illa. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tova, vall (Baixa Cerdanya) Vall de la comarca, tributària per la dreta del Segre 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tóveda (Castellfabib, Racó) Caseria, al sud-oest de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per aixó és coneguda també per Tóvedas). 100 ANDORRA - GEOGRAFIA Tovira (Andorra la Vella, Andorra) Raval de la vila, a l'indret de la font de Tovira. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toxar, Francesc de ( ? , s. XIX) Escriptor 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tozer, Harry Vernon (Villa Rica, Paraguai, 1902 – Barcelona, 1999) Titellaire
Anar
a: [ Torte ]
[ Tortosa, t ] [ Toss ]
[ Tost ] [ Tou ]
[ Tous d ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Tortellà
(
