1

2

1

Cama, puig d'en  Contrafort de la comarca del Baix Camp

C

G

2

Cama i Cirés, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)  Jurista

C

B

3

Cama i Prats, Martí  (Palafrugell, Baix Empordà, 1864 - Reims, Xampanya, França, 1914)  Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d'indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers. Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya a París.

C

B

4

Camacho, Miguel Antonio  ( ? , s. XVIII – València, 1843)  Polític

V

B

5

Camacho i Ariño, Lluís  (Saragossa, Aragó, 1918 - )  Veterinari

E

B

6

Camallera  Poble i cap del municipi de Saus (Alt Empordà), situat entre el Fluvià i el Ter. Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.

C

G

7

Camaña i Burcet, Josep Zacaries  (València, s. XIX – 1877)  Arquitecte

V

B

8

Camaña i Laymon, Josep  (València, 1850 – 1926)  Arquitecte i polític

V

B

9

Camanyes, Eloi  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Mestre argenter

V

B

10

Camanyes, Francesc  (Vilafranca de Conflent, Conflent, s. XVI – València, s. XVII)  Metge

N

B

11

Camanyes, Pere  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, s. XVI - ? , s. XVII)  Metge

V

B

12

Cámara  Caseriu del mun. d'Elda (Alt Vinalopó)

V

G

13

Cámara, Pere  (Aiora, Vall de Cofrents, 1936 - )  Pintor

V

B

14

Camarasa  Municipi de la Noguera: 321 m alt, 155,46 km2, 875 hab (1999)

C

M

15

Camarasa, marca de  Territori del comtat de Barcelona, a la Noguera, creat el 1050

C

H

16

Camarasa, marquesat de  Jurisdicció de Catalunya, concedit el 1330 per Alfons II, al seu fill Ferran

C

H

17

Camarasa, pantà de  Pantà del mun. de Camarasa (Noguera)

C

G

18

Camarasa, vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creat el 1247

C

H

19

Camarasa i Fontllonga  Jaciment fossilífer del Cretaci superior al mun. d'Àger (Noguera)

C

H

20

Camarata  Antic barri del mun. de la Selva de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

H

21

Camarena i Mahiques, Josep  (Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 1921 - )  Erudit

V

B

22

Camareria  Antiga quadra del mun. de la Pobla de Mafumet (Tarragonès)

C

G

23

Camarles  Municipi del Baix Ebre: 13 m alt, 29,0 km2, 2.914 hab (1999)

C

M

24

Camarón de la Isla "José Mongé Cruz"  (Isla de León, Cadis, Andalusia, 1950 – Badalona, Barcelonès, 1992)  Cantant de flamenc. Enregistrà el seu primer disc al 18 anys amb l'acompanyament de Paco de Lucía, i es convertí aviat en un dels intèrprets universals del cante jondo, gènera que va revolucionar i modernitzar. Entre els seus discos destaquen: Camarón de la Isla (1973), Como el agua (1981), Soy gitano (1990), l'antologia Autorretrato 1970-1990 (1990) i Potro de rabia y miel (1992).

C

B

25

Camaron i Bonanat, Josep  (Sogorb, 1731 – València, 1803)  Pintor

V

B

26

Camaron i Melià, Josep Joan  (Sogorb, 1760 – Madrid, 1819)  Pintor i gravador

V

B

27

Camaron i Melià, Manuel  (Sogorb, 1763 – 1806)  Pintor

V

B

28

Cambó i Batlle, Francesc  (Verges, Baix Empordà, 1876 - Buenos Aires, Argentina, 1947)  Polític

C

B

29

Cambouliu, Francesc  (Paladà, Vallespir, 1820 – Montpeller, França, 1869)  Historiador de la literatura

V

B

30

Cambra, Joan  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Arquitecte

C

B

31

Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, 1881 - )  Corporació patronal

N

N

32

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  (Barcelona, 1967 - )  Corporació

C

N

33

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de la Ciutat de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1886 - )  Corporació patronal

B

N

34

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València  (València, 1887 - )  Corporació patronal

V

N

35

Cambra Oficial del Llibre  (Barcelona, 1918 – Barcelona, 1939)  Corporació

C

C

36

Cambradase, el  Cim (2.750 m alt) del massís del Puigmal (Alta Cerdanya), al nord de la Torre d'Elna, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d'Eina) i de la Tet (pla de la Perxa).

C

G

37

Cambrai, lliga de  (Cambrai, França, 1508)  Aliança formada per Ferran II i altres reis, contra Venècia 

U

H

38

Cambrerol  Veïnat del mun. de Maçanes (Selva)

C

G

39

Cambres, serra de les 

C

G

40

Cambriel, Francesc  (la Torre de França, Rosselló, 1764 - ? , 1850)  Alquimista

N

B

41

Cambrils  Poble del mun. d'Odèn (Solsonès)

C

G

42

Cambrils  Municipi del Baix Camp: 24 m alt, 34,76 km2, 19.087 hab (1999)

C

M

43

Cambrils, Ignasi de  (Cambrils de Mar, Baix Camp, 1805 - Ceret, Vallespir, 1877)  Frare caputxí

C

B

44

Cambrils, Santa Magdalena de  Veure> Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

C

G

45

Cambrils, setge de  (Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15/des/1640)  Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l'exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila. Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d'Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15. Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d'un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs. El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

C

H

46

Cameles  Municipi del Rosselló: 332 m alt, 12,72 km2, 396 hab (1999)

N

M

47

Camí, El  (València, 1932 – 1934)  Setmanari polític

V

R

48

Camí, quadra del  Veure> Vilanova del Camí (Anoia)

C

G

49

Camí, Santa Maria del  Veure> Santa Maria del Camí  (la Garriga, Vallès Oriental)

C

G

50

Camí, Santa Maria del  Veure> Santa Maria del Camí  (Veciana, Anoia)

C

G

51

Camí, santuari del  Santuari del mun. de Cambrils de Mar (Baix Camp)

C

G

52

Camí, santuari del  Santuari del mun. de Granyena de Segarra (Segarra)

C

G

53

Caminals i Oliveres, Josep  (Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)  Pianista

C

B

54

Camino i Macéin, Jaume  (Barcelona, 1936 - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

55

Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels  (Barcelona, 1860 – 1875)  Societat

C

N

56

Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels  (Barcelona, 1844 – 1860)  Societat

C

N

57

Camins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels  (Barcelona, 1854 – 1861)  Societat

C

N

58

Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels  (Barcelona, 1850 – 1860)  Societat

C

N

59

Camisó  (Catalunya, s. XVI)  Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l'almirall turc Alí-paixà.

C

B

60

Camó, Enric  (Tortosa, Baix Ebre, 1842 – Pamplona, Navarra, 1903)  Compositor. Fundà el 1860 l'orfeó La Joventut Dertosense. És autor de nombroses sarsueles, d'obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.

C

B

61

Camó, Pere  (Ceret, Vallespir, 1877 - 1973)  Poeta

N

B

62

Camós  Municipi del Pla de l'Estany: 168 m alt, 15,34 km2, 631 hab (1999)

C

M

63

Camós, Joan  (Catalunya, s. XV - ? , s. XV)  Cavaller errant

C

B

64

Camós, Narcís  (Girona, s. XVII - Barcelona ?, s. XVII)  Religiós dominicà i escriptor

C

B

65

Camós de les Gavarres  Altre nom de Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Baix Empordà)

C

G

66

Camós i Cabruja, Lluís  (Palamós, Baix Empordà, 1892 – Barcelona, 1952)  Historiador

C

B

67

Camós i de Requesens, Marc Antoni de  (Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606)  Escriptor

C

B

68

Camp, el  Santuari del mun. de Garriguella (Alt Empordà)

C

G

69

Camp, monestir del  Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp) del mun. de Paçà (Rosselló), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d'Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110. El 1592 fou securlaritzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà. Se'n conserva l'antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el s. XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s. XIII i XIV.

N

G

70

Camp, Sant Pau del  Veure> Sant Pau del Camp (Barcelona, Barcelonès)

C

G

71

Camp, Santa Eulàlia del  Veure> Santa Eulàlia del Camp (Barcelona, Barcelonès)

C

G

72

Camp, Societat Anònima  (Granollers, Vallès Oriental, 1962 - )  Empresa química

C

N

73

Camp de la Bota, el  Barri de barraques, entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs (Barcelonès)

C

G

74

Camp de la Creu, el  Antic districte de les Corts de Sarrià (Barcelona)

C

H

75

Camp de l'Arpa, el  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

76

Camp de les Lloses  Jaciment iberoromà al mun. de Tona (Osona)

C

H

77

Camp de Mar, es  Badia del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

78

Camp de Mirra, el  Municipi de l'Alt Vinalopó: 590 m alt, 21,8 km2, 386 hab (1999)

V

M

79

Camp de Morvedre, el  Comarca del País Valencià: 271,1 km2, 72.814 hab (1999), cap: Sagunt

V

O

80

Camp de sa Mar, es  Veïnat d'es Port de Sóller (Mallorca Occidental). Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna.

B

G

81

Camp de Tarragona, el  Regió natural i històrica de Catalunya

C

G

82

Camp de Túria, el  Comarca del País Valencià: 814,9 km2, 91.962 hab (1999), cap: Llíria

V

O

83

Camp dels Moros  Jaciment rural medieval fortificat, al mun. del Pinell de Solsonès (Solsonès)

C

H

84

Camp d'En Galvany, el  Antic barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

85

Camp d'En Grassot, el  Antic barri obrer de Barcelona (Barcelonès)

C

G

86

Camp d'En Tuset, el  Zona d'expandiment urbà de l'antiga vila de Gràcia (Barcelona). Format a la segona meitat del s. XIX a l'esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial). A partir del 1888 s'anà confonent amb el nucli de Barcelona.

C

G

87

Camp d'Or, el  Caseriu del mun. de Banyeres de Mariola (Alcoià)

V

G

88

Camp i Llopis, Frederic  (Barcelona, 1877 – 1951)  Advocat i historiador

C

B

89

Camp i Mercadal, Francesc  (Menorca, s. XIX – s. XX)  Escriptor

B

B

90

Camp i Oliveras, Manuel  (Manresa, Bages, 1947 - )  Pianista i compositor

C

B

91

Campa, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Catedràtic de cànons

C

B

92

Campà i Cardona, Climent  (Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 1868)  Metge

C

B

93

Campà i Porta, Francesc de Paula  (Vic, Osona, 1838 – Barcelona, 1893)  Ginecòleg

C

B

94

Campabadal i Calvet, Josep  (Balaguer, Noguera, 1849 - Costa Rica, 1906)  Pianista i compositor

C

B

95

Campalans i Puig, Rafael  (Barcelona, 1887 - Torredembarra, Tarragonès, 1933)  Polític

C

B

96

Campamar  Raval del mun. de Begues (Baix Llobregat)

C

G

97

Campana, Edicions la  (Barcelona, 1985 - )  Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S'ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació. Edita les col·leccions "100 pàgines triadis per mi", "Humor i sàtira" i "Testimonis/Societat" i d'altres que posteriorment ha creat.

C

N

98

Campana, La  (Catalunya, 1842)  Himne revolucionari. Escrit en català per Abdó Terradas i amb música atribuïda a Anselm Clavé. Molt popular al s. XIX, fou prohibit diverses vegades.

C

P

99