|
|
|
Anar a: [ Cama ] [ Camare ] [ Cambre ] [ Camins ] [ Camp de ] [ Campa ] La tinta més pobra de color val més que la millor memòria. (Proverbi xinès) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cama, puig d'en (Baix Camp) Contrafort meridional (717 m alt) de la serra de la Mussara (a la qual s'uneix pel coll de la Batalla) entre les valls de les rieres d'Almoster i de la Selva. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cama i Cirés, Joan (Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938) Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català. Col·laborà a "El Semanario" de Palamós, a "El Eco Bisbalense", i a "La Lucha" de Girona. Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cama i Prats, Martí (Palafrugell, Baix Empordà, 1864 - Reims, Xampanya, França, 1914) Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d'indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers. Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya a París. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camacho i Ariño, Lluís (Saragossa, Aragó, 1918 - ) Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higènico-sanitari de l'escorxador de Barcelona i cap de la unitat d'higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980). Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Associació Veterinària d'Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camallera (Saus, Alt Empordà) Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha. Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu. Antigament donà nom al municipi de Saus. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaña i Burcet, Josep Zacaries (València, s. XIX – 1877) Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d'estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure. També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l'Asil del Marqués de Campo, a València. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaña i Laymon, Josep (València, 1850 – 1926) Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret. Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neogoticisme imperant a Madrid (l'asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l'escala d'honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València). Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i de Conca. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camanyes, Francesc (Vilafranca de Conflent, Conflent, s. XVI – València, s. XVII) Metge. Es destacà a València, on s'establí. El 1625 hi publicà el tractat In libros duos artis curativae Galeni ad Glauconem Commentaria. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camanyes, Pere (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, s. XVI - s. XVII) Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València. Publicà In duos libros artiis curativar Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cámara (Elda, Vinalopó Mitjà) Caseriu, al vessant septentrional de la serra de Càmara (838 m alt), que s'estén a la dreta del Vinalopó. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cámara, Pere (Aiora, Vall de Cofrents, 1936 - ) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i l'any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l'estat espanyol. La seva obra s'ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d'Art Contemporani d'Eivissa, al Popular d'Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València. 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa, marca de (Noguera) Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar. Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d'Àger, Arnau Mir de Tost, la qual consevaren els seus successors, els Cabrera. Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa. El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d'Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d'Urgell, però retornà pocs anys després a la corona. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa, marquesat de (Catalunya) Jurisdicció territorial (que comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada) concedida el 1330 per Alfons II al seu fill Ferran, a la mort del qual (1363) revertí a la corona; el 1368 fou concedida per Pere III al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, la cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual la vengué a la ciutat de Lleida el 1396; el marquesat tornà a la corona el 1414. Adquirida la senyoria per Francesc d'Avinyó, secretari d'Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la meitat de Calaceit. El 1458 fou venuda a Lluís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla. La grandesa d'Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur nét i sisè titular Deigo Sarmiento de los Cobos Luna y Gusmán. Fou setè marquès el seu neboder Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, lloctinent de València i de Sardenya. El fill d'aquest i vuitè marquès, Baltasar Gómez Manrique de Mendoza de los Cobos y Luna, fou general de les galeres de Nàpols i lloctinent d'Aragó. Ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camarasa, pantà de (Camarasa, Noguera) Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s'estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l'aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa. Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable. Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa i Fontllonga (Àger, Noguera) Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l'edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d'anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari. Les restes mandibulars d'un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d'Amèrica i Asia del Cretaci inferior. 20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Camarata (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camarena i Mahiques, Josep (Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 1921 - ) Historiador. Catedràtic d'institut a Gandia, s'especialitzà en història medieval valenciana. Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996). Ha col·laborat en l'obra col·lectiva Història del País Valencià. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Camareria (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) Antiga quadra, la qual, juntament amb Reus, era, el 1392, del patrimoni i de la jurisdicció del cambrer de la seu de Tarragona. 23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Bonanat, Josep (Sogorb, Alt Palància, 1731 – València, 1803) Pintor. Establert a València, fou cofundador de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l'Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l'art valencià. La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures. Se'n conserven obres en esglésies, museus i col·leccions privades del País Valencià, Madrid, Barcelona, etc. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Melià, Josep Joan (Sogorb, Alt Palència, 1760 – Madrid, 1819) Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma. En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812). Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Melià, Manuel (Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806) Pintor. Germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Féu amables escenes de pescadors i de l'Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s'ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l'església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc-Xavier Aspiroz. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cambra, Joan (País Valencià, s. XVI – s. XVII) Arquitecte. Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1601) i construí (1599-1614) la parròquia de Pego (Marina Alta). Hom li ha atribuït l'església arxiprestal d'Albaida (1592-1621). És potser germà seu Domènec Cambra (documentat entre el 1620 i el 1637), també arquitecte, que treballà a Cocentaina. 31 CATALUNYA NORD - EMPRESA Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1881 - ) Corporació patronal. És concessionària de les instal·lacions comercials i d'acolliment de l'aeroport de Perpinyà-la Llavanera, de l'equipament comercial del port de Portvendres, i, des del 1969, també del port de turisme i del port de pesca de la mateixa vila. Administra el port de turisme del Barcarès. Ha fomentat la creació de l'important Centre d'Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970. Creà, el 1960, un centre de preparació a les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües (inclou el català des del 1971). El 1970 fou creada una Comissió Permanent d'Industrialització entre les cambres de comerç de Barcelona i de Perpinyà. 114 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cambra de la Sumària (Nàpols, Itàlia, s. XV - 1807) Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya-Arago i presidit pel lloctinent del gran canceller. La seva competència s'estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals. Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807. 32 CATALUNYA - EMPRESA
33 ILLES BALEARS - EMPRESA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca (Palma de Mallorca, 1886 - ) Corporació patronal, Amb jurisdicció en aquesta illa i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924. Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat. Cal esmentar la seva participació en la creació de l'Escola de Comerç (1900-07), del Foment del Turisme (1905), l'organització de l'Exposició de productes de les Balears (1910), la creació de l'Escola de Nàutica (1920), i la participació activa en l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de les Illes (1932). El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial pel coneixement de les Illes. Entre les seves publicacions cal destacar la memòria comercial i de treballs que és editada anualment des del 1918, i que fins a temps recents ha estat l'única publicació de tipus econòmic de les Illes; la tesi doctoral Mallorca, el Sur y el Sureste (1964), de V.M. Rosselló i Verger; La història de la Cambra (1961), de B. Barceló i Pons i el llibre de Ll. Ripoll sobre la vida de la corporació editat amb motiu del centenari el 1986. 34 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València (València, 1887 - ) Corporació patronal. Fundada amb la pecualiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d'una secció d'agricultura, que desaparegué el 1891. En fou el primer president E. Garcia Monfort. Ha col·laborat en manifestacions com l'Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana el 1952. Des del 1902 publica un butlletí informatiu que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià, i, des del 1912, la "Memoria Comercial", que és una anuari estadístic provincial. Ha publicat treballs a favor de les zones franques (1916, 1934 i 1951) i algunes visions de l'economia de tot el País, com La futura economía valenciana, de J. Bellver (1933). 35 CATALUNYA - EMPRESA Cambra Oficial del Llibre (Barcelona, 1918 – 1939) Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials, constituïda pels principals editors catalans. Tingué una intensa activitat professional i cultural fins al 1936. Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans. Incorporada el 1939, en acabar la guerra civil, a l'Instituto Nacional del Libro Español, hi mantingué una certa autonomia com a delegació de Catalunya. 36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cambradase, el (Alta Cerdanya) Cim (2.750 m alt) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d'Elna, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d'Eina) i de la Tet (pla de la Perxa). 37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cambrai, lliga de (Cambrai, França, 1508) Aliança formada per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l'emperador Maximilià I contra Venècia. Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gal·lípoli, Trani i Polignano, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d'hipotecar a Venècia. Ho assolí (1509) gràcies a l'acció de l'almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l'exèrcit catalano-aragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s'adheria (la Santa Lliga). 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambres, serra de les (Ripollès / Garrotxa) Alineació muntanyosa (957 m alt) de la Serralada Transversal, a l'est del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), i de Sant Ponç d'Aulina, del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cambriel, Francesc (la Tor de França, Rosselló, 1764 - París, França, 1850) Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc). Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d'alchimie... (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L'obre suscità una sèrie d'articles al "Journal des Savants" (1851). 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambrils (Odèn, Solsonès) Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l'extrem oriental de la serra d'Odén, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp. Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l'església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d'aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar. El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona. 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambrils, Santa Magdalena de (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Veure> Santa Magdalena de Cambrils. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Cambrils, setge de (Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15/des/1640) Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l'exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila. Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d'Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15. Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d'un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs. El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana. 46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Camí, El (València, 1932 – 1934) Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d'ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d'aquell moment. Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l'època. Desplegà una campanya permanent a favor de l'autonomia del Païs Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d'acostament polític al Principat. El setmanari arribà al número 133, i deixà d'aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d'Octubre. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, Santa Maria del (la Garriga, Vallès Oriental) Veure> Santa Maria del Camí. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, Santa Maria del (Veciana, Anoia) Veure> Santa Maria del Camí. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, santuari del (Cambrils, Baix Camp) Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el s. XIV. L'actual església, de notables proporcions, és obra del s. XVIII. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, santuari del (Granyena de Segarra, Segarra) Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble. Hom hi celebra, el dijous següent del 8/set, l'anomenada festa del Capítol. Pertanyia a l'orde de l'Hospital. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caminals i Oliveres, Josep (Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979) Pianista. Deixeble d'Enric Granados. Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys. Fundà a Barcelona l'Acadèmia Caminals. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camino i Macéin, Jaume (Barcelona, 1936 - ) Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d'un plàstica sumptuosa i preciocista. Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula. Participà en la fundació de l'Institut del Cinema Català. 55 CATALUNYA - EMPRESA
56 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels (Barcelona, 1844 – 1860) Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep M. Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses. La línia, inaugurada el 28/oct/1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57). El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres). 57 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels (Barcelona, 1854 – 1861) Societat creada per a l'explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell. Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona. 58 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels (Barcelona, 1850 – 1860) Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva. Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camisó (Catalunya, s. XVI) Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l'almirall turc Alí-paixà. 115 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camó, Enric (Tortosa, Baix Ebre, 1842 – Pamplona, Navarra, 1903) Compositor. Fundà el 1860 l'orfeó La Joventut Dertosense. És autor de nombroses sarsueles, d'obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camó, Pere (Ceret, Vallespir, 1877 - 1973) Poeta, magistrat i crític d'art. Féu estudis de dret a Tolosa de Lenguadoc i es doctorà a París (1899), on s'havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual "18º de Latitude Sud". És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l'Académie Française. La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l'assaig Aristide Maillol (1926). 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós, Joan (Catalunya, s. XV) Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l'anomenat "Paso Honroso", famós pas d'armes cavalleresc establert al pont de l'Orbigo (Lleó), on també combateren d'altres catalans. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camós de les Gavarres (Cruïlles, Baix Empordà) Altre nom de Sant Cebrià dels Alls. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós i Cabruja, Lluís (Palamós, Baix Empordà, 1892 – Barcelona, 1952) Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados. El 1922 fou nomenat conservador de l'Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a "Barcelona Divulgación Histórica", es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós i de Requesens, Marc Antoni de (Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606) Escriptor. D'estament noble, fou capità d'Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l'illa i de les seves possibilitats de defensa (1572). El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l'any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya. Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d'ésser consagrat. És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Camp, monestir del (Paçà, Rosselló) Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d'Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110. El 1592 fou securlaritzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà. Se'n conserva l'antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el s. XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s. XIII i XIV. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp, Sant Pau del (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Pau del Camp. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp, Santa Eulàlia del (Barcelona, Barcelonès) Veure> Santa Eulàlia del Camp. 72 CATALUNYA - EMPRESA Camp, Societat Anònima (Granollers, Vallès Oriental, 1962 - ) Empresa química. Fundada per produir detergents, sabons i altres productes de neteja. Assolí el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora. Sota el control de la família Camp Puigdomènech i posseeix instal·lacions a Granollers i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Les seves vendes el 1983 foren de 24.433 milions de pessetes i donava treball a 897 empleats. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp de la Bota, el (Barcelona / Sant Adrià del Besòs, Barcelonès) Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d'immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou. L'any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L'equipament comercial és gairebé nul, i el técnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d'iniciativa particular, una de les quals per a gitanos. El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola. Fou lloc d'execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp de la Creu, el (Barcelona) Antic districte de les Corts de Sarrià. Un dels quatre en què fou dividit l'antic terme municipal. Al final del s. XIX s'inicià el procés d'expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp de les Lloses (Tona, Osona) Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s. II aC. La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d'un important conjunt de monedes i ceràmiques d'importació d'origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Camp de Mar, es (Andratx, Mallorca Occidental) Badia (ant: port Andritxol), entre els caps Andritxol i des Llamp. Al fons, al voltant de l'antiga possessió del mateix nom, hi ha el caseriu des Camp de Mar, centre turístic (885 places hoteleres). 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Camp de sa Mar, es (Sóller, Mallorca Occidental) Veïnat d'es Port de Sóller. Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp de Tarragona, el (Catalunya) Regió natural i històrica, dividida actualment en les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp. Comprèn una extensa plana, al límit sud de la Depressió Pre-litoral, encerclada per la Serralada Pre-litoral (serres de l'Argentera i de Llaberia, muntanyes de Prades i serra de Miramar, el Montagut i el Montmell) i banyada per la Mediterrània. L'origen es remunta al s. XII, quan el territori, colonitzat per gent del comtat de Barcelona, fou posat sota domini directe de l'arquebisbat de Tarragona. Al s. XIV, i per defensar-se de les exigències de l'arquebisbe, es formà la Comuna del Camp de Tarragona, reunió dels síndics dels pobles, que amb el temps, anà adquirint més poder i representativitat; fou abolida amb el Decret de Nova Planta. 82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp d'En Galvany, el (Barcelona, Barcelonès) Antic barri de Sant Gervasi de Cassoles, al sud-oest de l'antic municipi. Urbanitzat a partir del 1866 per Josep Castelló i Galvany, aviat es convertí en barri residencial de Barcelona. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp d'En Grassot, el (Barcelona, Barcelonès) Antic barri obrer de Gràcia, al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l'expandiment industrial d'aquella vila a la segona meitat del s. XIX. Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp d'En Tuset, el (Barcelona, Barcelonès) Zona d'expandiment urbà de l'antiga vila de Gràcia. Format a la segona meitat del s. XIX a l'esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial). A partir del 1888 s'anà confonent amb el nucli de Barcelona. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Camp d'Or, el (Banyeres de Mariola, Alcoià) Caseriu, a l'oest de la vila, a la dreta del Vinalopó. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camp i Llopis, Frederic (Barcelona, 1877 – 1951) Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema. Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l'estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941). 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Camp i Mercadal, Francesc (Menorca, s. XIX – s. XX) Escriptor. És autor dels llibres Llum nova (1912) i Folklore menorquí (1918). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campa, Francesc (Catalunya, s. XVIII) Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona. Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d'uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campà i Cardona, Climent (Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 1868) Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i a la seva comarca. Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campà i Porta, Francesc de Paula (Vic, Osona, 1838 – Barcelona, 1893) Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862). Fou catedràtic d'obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a Barcelona. Col·laborà a "El Compilador Médico" (1865) i fundà i dirigí "La Crónica Médica". Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campabadal i Calvet, Josep (Balaguer, Noguera, 1849 - Costa Rica, 1906) Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago. Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campalans i Puig, Rafael (Barcelona, 1887 - Torredembarra, Tarragonès, 1933) Polític i enginyer industrial (1911). Redactor d'"El Poble Català" des del 1904. Fou cridat per Prat de la Riba per organitzar els serveis d'obres públiques de la Mancomunitat (1914), director de l'Escola del Treball (1917) i secretari d'ensenyament tècnic i professional (1922). El 1923 se separà del PSOE i, juntament amb G. Alomar i M. Serra i Moret, fundà la Unió Socialista de Catalunya, i dirigí el setmanari socialista "Justícia Social" (1923). Amb la República fou nomenat director de les escoles obreres de l'Ateneu Politècnic i reposat com a director de l'Escola del Treball. Després fou conseller d'Instrucció Pública del govern provisional de Catalunya, corredactor de l'Estatut de Núria i diputat per Barcelona. Escriví, entre d'altres, Influència dels escolars en el catalanisme (1903), El socialisme i el problema de Catalunya (1923), Política vol dir pedagogia (1933), Manual pràctic de socialisme català (1933) i Hacia la España de todos. Palabras castellanas de un diputado por Cataluña (1932), que constitueix un compendi del seu ideari polític. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - EMPRESA Campana, Edicions la (Barcelona, 1985 - ) Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S'ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació. Edita les col·leccions "100 pàgines triadis per mi", "Humor i sàtira" i "Testimonis/Societat" i d'altres que posteriorment ha creat. 98 CATALUNYA - POLÍTICA Campana, La (Catalunya, 1842) Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní "El Republicano"; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé. Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent). Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d'ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s. XIX. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campana, puig (Finestrat, Marina Baixa) Veure> Puigcampana, el. 100 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Campana, roc de la (Alt Empordà / Vallespir) Pic (1.398 m alt) del massís del roc de Frausa, al sud-est del cim, al límit entre les dues comarques. 101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Campana de Gràcia, La (Barcelona, 8/mai/1870 – 11/oct/1934) Setmanari satíric publicat en català, llevat del 26 primers números bilingües. Innocenci López Bernagosi en va ser el primer editor i Josep Roca i Roca el gran animador. Prohibida en diverses ocasions, aparegué amb el nom de "L'Esquella de la Torratxa", publicació que, des del 19/gen/1879, continuà existint amb caràcter independent. En etapes successives, en què va arribar a tirar vint mil exemplars, va ser dirigit per Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, fins a l'any en què va desaparèixer. D'ideari esquerrà i anticlerical, tingué magnífics col·laboradors tant en la seva part literària: Valentí Almirall, Robert Robert, Frederic Soler, J. Puig i Ferreter i Ventura Gassol, com en la gràfica: Apel·les Mestres i Ricard Opisso, com a il·lustradors. Si bé, inicialment fou contrària al catalanisme, a la primera dècada del s. XX rectificà aquesta actitud i, durant la II República, tingué un caire nacionalista i esquerrà, gràcies sobretot a la incorporació de destacats militants de l'Esquerra. Els fets d'oct/1934 posaren fi a la seva existència. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campanar (València, Horta) Barri, situat a l'oest de la ciutat, 1 km a l'esquerra del Túria, al mig de la plana regada. En època islàmica la població era formada per un conjunt d'alqueries. El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues; passà després a la corona. Formà part sempre del terme de València (des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent). El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l'església actual, reformada durant el s. XIX. Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar, d'alabastre, trobada el 1596 durant la construcció. Es conserva d'època medieval l'alqueria de Llopis. 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner, Jaume (Palma de Mallorca, 1697 – 1765) Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner, Joan Ramon (Illes Balears, s XIX – Barcelona, 1876) Metge. Establert a Barcelona. És autor d'algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l'Acadèmia de Medicina. Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner i Fuertes, Àlvar (Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 - Palma de Mallorca, 1894) Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista "Memorial Numismático Español" (1866-80). És autor de Numismática balear (1879) i d'Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857). Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86). 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
108 ILLES BALEARS - MUNICIPI
109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campaneta, la (Oriola, Baix Segura) Poble (21 m alt), situat a la zona d'horta de l'esquerra del riu, al llarg de la sèquia d'Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d'Almisdrà i de Sant Salvador d'Oriola. L'actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952. 110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Campanitx, cap de (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cap de la costa oriental de l'illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d'en Valls, format per un promontori de 135 m d'alt. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campanyà i Mas, Camil (Barcelona, 1892 - Belloy-en-Santerre, Picardia, França, 1916) Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics "La Tralla" i "La Nació". Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d'exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic "Fora Grillons". Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Muncial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d'enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats. A la fi del 1915, després de les accions de l'Artois i de la Xampanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s'enrolà com a voluntari. Al front, on morí, fundà el periòdic "La Trinxera Catalana". 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campanyes, Bernat de (Catalunya, s. XII) Comanador de Miravet de l'orde del Temple. Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l'expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l'illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.
Anar
a: [ Cama ]
[ Camare ] [ Cambre ]
[ Camins ] [ Camp
de ]
[ Campa ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cambó
i Batlle, Francesc
Camp
i Oliveras, Manuel
Campanet