|
|
|
Anar a: [ Dor ] [ Dos ] [ Dot ] [ Dra ] [ Du ] [ Duc ] Les persones discapacitades moltes vegades són les que tenen més capacitats. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dorca i Parra, Francesc Xavier (Girona, 1736 – 1806) Escriptor, catedràtic i eclesiàstic 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dorda, Francesc (Mataró, Maresme, 1641 - Poblet, Conca de Barberà, 1716) Abat de Poblet 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dorda i Lloberes, Baltasar (Mataró, Maresme, 1802 – 1839) Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer. Fou organista de l'església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829). No se n'han conservat les composicions musicals. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dorda i Morera, Joan (València, 1855 – 1928) Polític i crític d'art 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dordal, Josep (País Valencià, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808) Gravador 6 ALGUER - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doria, Girolamo (Gènova, Itàlia, s. XVI – Tarragona, 1558) Eclesiàstic 8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Doria, Mateu (Sardenya, Itàlia, s. XIV - ? , 1358) Noble 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dòria i Bonaplata, Eveli (Barcelona, 1862 – 1921) Escriptor, decorador i industrial 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dòria i Dexeus, Andreu (Barcelona, 31/ago/1920 – 1995) Perit mercantil i editor 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Dormidor, tuc (Conflent) Cim (1.845 m alt), al nord-est del coll de Jau 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dorpa, Pere (País Valencià ?, s. XVI) Escultor 13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Dorregaray y Dominguera, Antonio (Ceuta, 1823 – Saragossa, Aragó, 1882) Militar carlí 14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dòrria (Toses, Ripollès) Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola. La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells. De l'antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d'una partida (camp del Castell). A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l'hostal de Dòrria. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dorve (Jou, Pallars Sobirà) Poble 17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Dos (Bissaürri, Alta Ribagorça) Llogaret (1.430 m alt), a la vall de la Múria, al nord-est de Sant Feliu de Verí, municipi al qual pertanyia el s XIX. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dos Aguas (Dosaigües, Foia de Bunyol) Nom castellà. 19 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Dos Peres, Guerra dels (Catalunya-Aragó, 1356 – 1369) Conflicte armat entre Pere III el Cerimoniós i Pere I de Castella 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Dos Reinos, Los (València, 16/ago/1864 – 1870) Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O'Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal. Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l'autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d'"El Mole" (29 números) com a suplement (1864-65). Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política. 22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Dosaigües (Foia de Bunyol) Municipi: 400 m alt, 121,5 km2, 401 hab (1999) 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Dosaigües, les (Nonasp, Matarranya) Santuari 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dosaigües, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta 25 PAÍS VALENCIÀ - ART Dosaigües, Palau del Marquès de (València, s. XV) Casa senyorial 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dosaigües, serra de (País Valencià) Alineació muntanyosa (949 m alt), entre el Caroig i la Foia de Bunyol, partió d'aigües entre els rius Magre i Xúquer. D'aspecte abrupte, és tallada per barrancs i rambles. 27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dosmunts, Sant Llorenç de (Pruit, Osona) Veure> Sant Llorenç Dosmunts 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dosquers (Maià de Montcal, Garrotxa) Antic municipi: 162 m alt, 4,45 km2, agregat el 1969 a l'actual 30 CATALUNYA - MUNICIPI Dosrius (Maresme) Municipi: 147 m alt, 40,8 km2, 2.675 hab (1999) 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Dosrius (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Antiga quadra 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Dossal, el (Salardú, Vall d'Aran) Despoblat 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Dossorons, Sant Joan de (Codalet, Conflent) Veure> Sant Joan de Dossorons. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dot i Arxer, Antoni (Olot, Garrotxa, 1908 – Houston, EUA, 1972) Polític 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dot i Michans, Joan (Catalunya, s. XIX) Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dotras i Vila, Joan (Barcelona, 1900 – 1978) Músic 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Dou, marquesat de (Catalunya) Títol pontifici, concedit el 1880 a Lluís Ferran d'Alòs i de Martín, per Lleó XIII 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dou i de Bassols, Ignasi de (Barcelona, 1730 – 1802) Jurista i advocat 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dou i de Bassols, Ramon Llàtzer de (Barcelona, 1742 – Cervera, Segarra, 1832) Jurista 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dou i de Siscar, Francesc de (Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874) Escriptor 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dòvia, la (Pratdip, Baix Camp) Vall de la serra de Llabaria 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Drac, cova del (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Relleu massís de Sant Llorenç del Munt 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Drac, coves del (Manacor, Mallorca Oriental) Grup de coves d'origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Porto Cristo. De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d'estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable. Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l'arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per C. Buigas. Són actualment un centre important d'atracció turística. 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Draga, la (Banyoles, Pla de l'Estany) Assentament lacustre neolític 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Dragonera, sa (Andratx, Mallorca Occidental) Illa 48 CATALUNYA - LITERATURA
50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Draper, Alfons (Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950) Conseller a la cort 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Draper i Fossas, Joan (Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1970) Escriptor i periodista 51 CATALUNYA - ART Drassanes de Barcelona, les (Barcelona, s. XIII) Conjunt d'edificis 52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Drassanes de Fraga, les (Fraga, Baix Cinca) Barri 53 PAÍS VALENCIÀ - ART Drassanes del Grau de la Mar, les (València) Edifici 54 ANDORRA - GEOGRAFIA Dret, port (Canillo, Andorra) Depressió (2.572 m alt) de la parròquia 55 CATALUNYA - POLÍTICA Dreta de Catalunya (Barcelona, 1935 – 1936) Organització política conservadora 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dreta del Llobregat, canal de la (Catalunya) Veure> Llobregat, canal de la dreta del. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Dreta Liberal Republicana de Catalunya (Barcelona, 26/mai/1930 - 29/oct/1932) Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares. No assolí una incidència important i, després d'intentar d'un cert centrisme entre l'Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta. 59 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Dreta Regional Valenciana (DRV) (València, 1930 – 1933) Partit polític 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Droc, Esteve (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1185) VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l'abat Hug. Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l'església major, el claustre i els allotjaments. Fou succeït per Pere de Talladell. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Drova, la (Barx, Safor) Llogaret, al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúver. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Drument i Millet, Joan (Barcelona, 1798 – 1863) Metge 63 EUROPA - BIOGRAFIA Du Plessis-Besançon, Bernard (França, 1600 – 1670) Militar 64 CATALUNYA - HISTÒRIA
65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duaime, el (Novelda, Vinalopó Mitjà) Caseria, al vessant oriental de la serra del Duaime, continuació de la serra de Forna. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dualde i Furió, Vicent (València, 1851 – 1917) Jurista i polític. D'idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari "El Mercantil Valenciano" (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública. Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l'època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dualde i Gómez, Joaquim (València, 1875 – Barcelona, 1963) Jurista. Fill de Vicent Dualde i Furió. Fou catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla (1904) i a la de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat. Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s'oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d'Advocats de Barcelona i ministre d'instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (mai/1935). Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction. Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dualde i Serrano, Manuel (Burjassot, Horta, 1914 – València, 1955) Historiador i llicenciat en dret. Membre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l'Escola d'Estudis Medievals, a l'Institut d'Estudis Històrics, etc). Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948). 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duana, la (Xàbia, Marina Alta) Barri marítim 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Duana, sa (Felanitx, Mallorca Oriental) Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l'antiga duana (1855), a l'oest del port. 71 CATALUNYA - ART
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duart, Esteve (Catalunya, s. XVII) Religiós carmelità. Publicà en català algunes obres pietoses. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duarte, Àngel (Barcelona, 1957 - ) Historiador 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duarte i Montserrat, Carles (Barcelona, 16/set/1959 - ) Poeta i lingüista. Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l'oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència. Ha guanyat diversos premis de poesia. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duato Barcia, Ignacio (València, 1957 - ) Ballarí i coreògraf 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duato i Chapa, Josep (Montcada de l'Horta, 1899 – València, 1990) Industrial i polític 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dubal i Mas, Carles (Illes Balears, s. XIX - Palma de Mallorca, 1890) Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d'Obrers Tipògrafs. Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT. Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dubler, Cesar Emili (Barcelona, 1915 – 1966) Arabista i historiador de la ciència 80 CATALUNYA - CULTURA Dubte, Sant (Ivorra, Segarra, 1426) Fet prodigiós 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Duc, cau del (Baix Empordà) Dues coves del massís de Montgrí, dins de la comarca 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ducasi i Ojeda, Ignasi (Barcelona, 1775 – 1824) Músic 83 MÓN - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duch, Josep (Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 1878) Metge. És autor d'escrits mèdics. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duch i Agulló, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1968) Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social. Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954). Es dedicà també a la pintura. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duch i Álvarez, Lluís (Barcelona, 1936 - ) Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973). El seu principal centre d'interès són les manifestacions religioses en la cultura comptemporània, en funció del binomi estructura-història. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat molts llibres sobre religiói és autor de les introduccións i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d'Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ducloux, René (França, s. XVI - Saragossa ?, d 1559) Escultor actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts o mestre Reiner. És autor, amb el mestre d'obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona (actualment de la Mercè des del 1868); encarregada el 1516 pel futur vice-canceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement; el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven. Hom el sap actiu a Saragossa el 1559. El cognom apareix també amb la grafia Duclaux. 88 EUROPA - HISTÒRIA
89 CATALUNYA - MUNICIPI Duesaigües (Baix Camp) Municipi: 268 m alt, 13,5 km2, 201 hab (1999) 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dueso i Almirall, Manuel (Sabadell, Vallès Occidental, 1953 - ) Autor, actor i director teatral 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dugommier, general (Basse-Terre, Guadalupe, 1736 - Mont-roig, Alt Empordà, 1794) Militar 92 EUROPA - BIOGRAFIA Duhesme, Philippe-Guillaume (comte de Duhesme) (Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815) Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona. Governador general de la ciutat, no pogué completar l'ocupació del Principat i, per l'excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dulac, Josep ( ? , s. XVIII) Religiós franciscà 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dulanto i Escofet, Felip de (Tarragona, 1915 - 1998) Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de X. Vilanova. Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius. Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dulcert, Angelí (Illes Balears, s. XIV) Cartògraf 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dull, Sanç
Veure> Ull, Sanç
d'. 98 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Dulzaina, La (Palma de Mallorca, 18/oct/1868 - 25/abr/1869) Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums. Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d'A. Penya i Margalida Caimari. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dumont de Holdre, Andreu (Catalunya ?, s XVIII) Militar. Fou tinent coronel d'infanteria. Són nombrosos els seus escrits, en gran part inèdits, sobre ciències físiques i matemàtiques, aspectes militars i experiències de viatges. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dunyach i Sala, Josep (Barcelona, 1886 – 1957) Escultor 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duocastella i Rosell, Rogel·li (el Palau d'Anglesola, Segrià, 1914 – Barcelona, 1984) Sociòleg 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duoda (o Dodana) ( ? , s. IX - ? , d 872) Comtessa de Barcelona 103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duques, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
