|
|
|
Anar a: [ Terrab ] [ Terras ] [ Terre ] [ Tes ] [ Teu ] [ Th ] No n'hi ha prou amb adquirir saviesa; cal aplicar-la. (Ciceró) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Terrabona (Tous, Ribera Alta) Despoblat, a l'esquerra del Túria, al nord de la vila. És esmentat ja el 1257. Era lloc de moriscs (el 1602 tenia 58 focs). La seva església era dedicada a santa Maria. 2 CATALUNYA - CULTURA Terracota, Museu de Ceràmica de la Bisbal (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, jul/1998 - ) Museu de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial. El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l'èmfasi en la ceràmica aplicada a l'arquitectura. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradas i Illa, Esteve (Barcelona, 1883 – Madrid, 1950) Enginyer industrial i matemàtic 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradas i Serra, Jaume (Barcelona, 1943 - ) Botànic. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a Tolosa i s'especialitzà en ecologia i ecofisiologia vegetal. Catedràtic d'ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del CREAF (Centre de Recerques Ecológiques i Aplicacions Forestals) des de la seva creació, l'any 1987. És autor de nombroses obres sobre ecologia: Ecologia d'avui (1971), El hombre y los sistemas ecológicos (1974), Entorn i equilibri de la natura (1974), Ecologia d'una ciutat: Barcelona (1985) i Ecologia del foc (coordinador, 1996), entre d'altres. Ha impulsat, des del CREAF, l'Inventari Forestal de Catalunya. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradas i Via, Robert (Barcelona, 1916 – 1976) Arquitecte 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradelles (Bagà, Berguedà) Veïnat, vora el Bastareny, al sud de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradelles (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Veure> Sant Miquel de Terradelles. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradelles, Domènec Miquel (Barcelona, 1713 - Roma, Itàlia, 1751) Compositor 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrades (Cànoves, Vallès Oriental) Veure> Sant Salvador de Terrades. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Terrades, Arnau (Grècia, s. XIV) Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d'Atenes. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrades, baronia de (Catalunya) Títol, concedit el 1921 a Josep Maria d'Albert i Despujol (Barcelona 1886 - 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d'Albert i de Terrades durant la Guerra Gran. Continua en la mateixa família. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrades, Vidal (Girona, s. XIV) Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradets, pas de (Noguera / Pallars Jussà) Congost de la Noguera Pallaresa, entre les dues comarques 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terràdez i Rodríguez, Joan (València, 1913 - ) Veterinari 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Terrafort (Xàtiva, Costera) Enclavament (1,25 ha) (o Terrafort de Xàtiva), entre Roglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al nord de la ciutat. Les seves terres són regades per la sèquia del Puig. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terramar (Sitges, Garraf) Urbanització i hotel, a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l'autòdrom de Terramar. 21 EUROPA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - MUNICIPI Terrassa (Vallès Occidental) Municipi i cocapital, junt amb Sabadell, de la comarca: 70,10 km2, 277 m alt, 168.695 hab (1999) 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassa (Sant Serni, Pallars Jussà) Caseria 24 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Terrassa (la Pobla de Roda, Ribagorça) Despoblat de l'antic mun. de Merli, vora el barranc de Vacamorta. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terrassa, Gregori (València, s. XVII – 1676) Jurista 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terrassa, Miquel (Binissalem, Mallorca, s. XVII) Lul·lista 27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Terrassa, Pere (la Pobla de Fontova, Ribagorça, Aragó, s. XV – s. XVI) Eclesiàstic. Carmelità observant, fou lector del convent d'Avinyó (1478), provincial dels estats pontificis, procurador general de l'orde a Roma, vicari general (1502) i general de l'orde (1503). Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia (1483). Deixà inèdites un gran nombre d'epístoles literàries d'instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassola (Lladurs, Solsonès) Llogaret 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassola (Santa Maria d'Oló, Bages) Veure> Sant Feliuet de Terrassola. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrassola de la Plana (Seva, Osona) Antiga quadra, al qual fou unida el 1843. Forma l'extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l'antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082. El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l'administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d'Osona, i més tard els Cabrera. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassola del Penedès (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Poble, en part disseminat, a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit. L'església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al s IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Terrateig, baronia de (País Valencià, 1353) Jurisdicció senyorial atorgada a Guillem de Bellvís 36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Terrats (Rosselló) Municipi: 7,32 km2, 130 m alt, 528 hab (1999) 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrats, Joan Francesc (Perpinyà, 1740 - París, França, 1796) Polític 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrè, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1711 pel rei-arxiduc Carles d'Àustria a Josep de Terrè, únic titular. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terré i Granollachs, Josep ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrena, Guiu de (Perpinyà, v 1270 - Avinyó, França, 1342) Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l'orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera. General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d'Elna (1333-44). Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d'obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42). La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terrencs, Pere (Illes Balears, s. XV) Pintor 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Terreno, el (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrers, Pere (o Terrés) (Barcelona, s XV) Pintor gòtic. Conjuntament amb Francesc Vergós féu el retaule de l'altar major de la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1444. Vers el 1446 treballava per a l'església barcelonina de la Santíssima Trinitat. A la mort de Jaume Cirera (1450) es féu càrrec del retaule de Sant Pere de Pierola, que aquest deixà inacabat, conjuntament amb Guillem Talarn. També col·laborà amb J. Cabrera. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terres (Navès, Solsonès) Església i antiga parròquia 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Terres Catalanes (Perpinyà, 1971 – 1978) Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l'actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números. Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix. 47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Terreta, la (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terri, el (Gironès) Riu de la comarca, afluent per l'esquerra del Ter 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terricabres i Molera, Lluís (Manlleu, Osona, 29/jun/1918 - Mataró, Maresme, 2000) Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat. En bona part autodidacte, s'establí a Mataró, on ha estat un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó (1949), on ha organitzat conferències, concerts, representacions, cinema, etc. També ha intervingut en cinema amateur de qualitat, com a actor, guionista, etc. Com a artista plàstic, ha realitzat obres en ferro forjat, composicions amb cromos antics (que ha exposat en diverses ocasions) i és l'autor del Sant Jordi que lliura anualment el Sindicat de Cinematografia i Espectacles com a premi a films i sales exhibidores. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1982. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terricabris i Meroles, Francesc (Olot, Garrotxa, 1837 - les Preses, Garrotxa, 1900) Escriptor 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Territori de Tarragona, el (Baix Camp / Tarragonès) Antic terme rural, entre les dues comarques 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terron i Homar, Àngel (Palma de Mallorca, 12/jul/1953 - ) Poeta. Ha estudiat ciències químiques. Professor universitari. La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura. Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993) i Al·lotropies (1996). Entre el 1977 i el 1987 edità la revista "Blanc d'Ou" i ha dirigit, també, la col·lecció de poesia "Tafal". 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terruella i Matilla, Joaquim (Barcelona, 1891 – 1956) Pintor 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teruel Rebollo, Abelard (Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944) Escriptor 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terveu (Tírvia, Pallars Sobirà) Caseria, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, davant la confluència amb el riu de Glorieta. 57 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teso de Son, el (Son, Pallars Sobirà) Cim (2.696 m alt) 59 CATALUNYA - LITERATURA Testament d'en Serradell de Vic, El (Catalunya, ? ) Peça d'autor anònim 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Testor i Pascual, Pasqual (València, 1862 – 1920) Polític 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tet, la (Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló) Riu del litoral mediterrani, a les tres comarques 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teudegut (País Valencià, s IX) Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l'heretgia antropomorfista. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teuderic ( ? , ? ) Bisbe de Barcelona 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teudis (França, s V – Barcelona, 548) Rei dels visigots (531-48). Fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador. Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses. Fou elegit rei pel des/531, a Barcelona, on residí. Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l'any 541. En canvi, després d'ocupar Ceuta, l'hagué d'abandonar el 542. Tot i professar l'arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí. Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona (v540), el de Lleida (546) i de València (546), tan importants per a l'endegament de la disciplina eclesiàstica a la Tarraconense i a la part marítima de la Cartaginense. Promulgà algunes lleis importants. Morí assassinat al seu palau de Barcelona cap a l'estiu del 548. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Teulada (Vilamarxant, Camp de Túria) Masia i caseria. Conserva 12 cases, i tendeix a despoblar-se totalment. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Teuladella (València, Horta) Llogaret 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Teulera, la (la Salzadella, Baix Maestrat) Caseria 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teulera, la (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Veïnat 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teuleria de Sant Martí, la (Santa Maria de Corcó, Osona) Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria. Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts. 72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tèvar, pineda de (Mont-roig de Tastavins / Pena-roja, Matarranya) Indret situat entre els dos municipis 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Texidor i Cós, Joan (Tortellà, Garrotxa, 1838 – Barcelona, 1885) Farmacèutic i naturalista 76 CATALUNYA - LITERATURA Textos Filosòfics (Catalunya, abr/1981 - 2000) Col·lecció de texts dels més importants pensadors, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, editada per l'Editorial Laia (amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya) i assessorada per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Inclou 150 títols, amb obres de més de 90 filòsofs i amb algunes antologies d'altres pensadors o corrents més significatius de tota la història de la filosofia. El ritme de publicació fou d'uns 8 volums per any. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vidal, Jesús (Girona, 1923 - Puerto Rico, 2002) Físic 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vidal, Joan Josep (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) Pintor i escriptor d'art 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vilà, Joan Josep (Girona, 1886 – Barcelona, 1976) Poeta. Dirigí la revista gironina "Cultura" i publicà diversos llibres de poemes, especialment sonets, d'un formalisme rigorós i un contingut intel·lectual, intimista, paisatgístic o religiós: Les ofrenes espirituals (1924), Tàlem (1934), Crist (1935), La voluntat (1938), La glòria de Bach, Pau Casals (1951), etc. 81 CATALUNYA - CULTURA Thermàlia (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1994 - ) Iniciativa museística 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Thibaut i Comelade, Eliana (Rigardà, Conflent, 1928 - ) Escriptora 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thoar i Grec, Pau de (Barcelona, s. XVII - Viena ?, Àustria, s. XVIII) Militar 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thomas i Bigas, Josep ( ? , s. XIX - Berna, Suïssa, 1910) Fotogravador i impressor 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thomasa de Subirà, Lluís (Manresa, Bages, 1885 - ) Escriptor 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thos i Codina, Silvi (Mataró, Maresme, 1843 – 1911) Geòleg i poeta 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thos i Codina, Terenci (Mataró, Maresme, 1841 – 1903) Escriptor 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous, Bernat de (País Valencià, s XIV - 1374) Noble. Fou comanador d'Onda, Castellfabib i Peníscola, i fou nomenat mestre de Montesa el 13/nov/1327. En temps de Pere el Cerimoniós fou un dels més valents capitans, i un dels més addictes al rei en les lluites contra els unionistes, els quals va derrotar a Albocàsser. També contribuí a la gran victòria de Mislata. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Llorenç, Maximilià (València, 1900 – 1957) Escriptor i polític 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Orts, Gaspar (Benidorm, Marina Baixa, 1836 - Isla de los Negros, Filipines, 1891) Escriptor i polític 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Orts, Joaquim Josep (Benidorm, Marina Baixa, 1839 – València, 1893) Militar i periodista. Prengué part en la Tercera Guerra Carlina, que acabà amb el grau de coronel, i col·laborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d'altres, també tradicionalistes. Participà en la fundació d'"El Palleter" de València (1882-90) i dirigí "La Vanguardia" (1887). Fou pare de Maximilià Thous i Orts. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Orts, Maximilià (San Esteban de Pravia, Astúries, 1875 – València, 1947) Periodista
Anar
a: [ Terrab ]
[ Terras ] [ Terre ]
[ Tes ] [ Teu ]
[ Th ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Terrassola
i Lavit
Terrateig
Tesà
Teulada