A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Garg ]    [ Garid ]    [ Garos ]    [ Garreta ]    [ Garriga i B ]    [ Garriga i V ]

La salut és un estat transitori entre dues èpoques de malatia i que, a més, no presagia res de bo. (Winston Churchill)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garga, pla de la  (Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)  Replà d'erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l'est. És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca. Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gargallà  (Montmajor, Berguedà)  Poble

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gargallo, Francesc  ( ? , s. XX - )  Realitzador cinematogràfic

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gargallo, Lluís Vicent  ( ? , s. XVII - Barcelona ?, s. XVII)  Músic

5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaGargallo i Catalán, Pau  (Maella, Matarranya, 1881 – Reus, Baix Camp, 1934)  Escultor. Freqüentà els ambients modernistes de Barcelona i la taverna Els Quatre Gats i participà en l'ambient literari i artístic del moment. A partir de 1903 entrà en contacte a París amb l'avantguarda artística europea. D'aquesta època són els seus treballs al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana i al Teatre del Bosc. Impressionat per les propostes i les realitzacions del cubisme, la seva obra començà a reflectir una tensió entre un cert classicisme i una reestructuració de volums, mentre experimentava amb noves tècniques. De les seves obres es destaquen especialment Noia de Casp (1919), El virtuós (1920), Bou basc (1930), Ballarina espanyola (1931), Marc Chagall (1932), El profeta (1933), etc.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gargant, el  (Xodos, Alcalatén)  Caseria

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garganta, cingles de la  (Cercs, Berguedà)  Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta, Guillem  (Barcelona, 1886 - )  Pianista

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Fàbrega, Joan de  (Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)  Llicenciat en dret i en lletres

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarganta i Fàbrega, Josep Maria de  (Olot, Garrotxa, 1905 - Torrent, Horta, 1980)  Teòleg, historiador i filòsof

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Fàbrega, Miquel de  (Olot, Garrotxa, 1903 – 1988)  Farmacèutic i botànic

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, Garrotxa, 1928)  Escriptor. Fruit d'una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d'influència romàntica i parnassiana. Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d'Evangelina, de Longfellow. Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí, Bartomeu  ( ? , s. XV)  Cavaller

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garí, Bernat  (Illes Balears, s. XIV)  Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular. Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.

15 CATALUNYA - CULTURA

Garí, Joan  (Montserrat, Bages, s. IX)  Protagonista d'una llegenda. Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó. Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d'aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d'anacoreta. Notícies clares d'aquesta llegenda daten del s. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l'argument de l'òpera Garín de Tomás Bretón.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarí i Cañas, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1925)  Banquer

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Gimeno, Josep  (Barcelona, 1886 – 1965)  Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas. Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito. Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Siumell, Josep Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 – Barcelona, 1895)  Historiador

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Torrens, Onofre  (Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 1920)  Pintor

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garidell, Gonçal  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa. En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d'Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius. En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l'ús de la força contra Jaume d'Urgell.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampGaridells, els  (Alt Camp Municipi: 132 m alt, 3,02 km2, 187 hab (2004). Situat a l'esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan s. XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell dels Garidells. L'església parroquial (s. XIX) és dedicada a sant Joan. Àrea comercial de Tarragona. Alt Camp Informació - Ajuntament dels Garidells - Dades de l'Idescat

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGaridells, els  (l'Ampolla, Baix Ebre Despoblat, al sud del poble, vora l'antic camí de Tortosa pel coll de l'Alba.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Garigliano, batalla de  (Laci, Itàlia, 28/des/1503)  Fet d'armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l'exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba. La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l'expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garín i Llombart, Felip Vicent  (València, 1943 - )  Acadèmic d'art. Fill de Felip Maria Garín. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic. Catedràtic de l'història de l'art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996). Fou director de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria  (València, 1908 - )  Historiador de l'art

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garma i de Duran, Francesc Xavier de  (Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)  Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona. Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1740), traslladà l'arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1747). Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón... (obra prevista en 12 volums, dels quals n'escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGarmoixent  (Moixent, Costera)  Despoblat i antic castell

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – s. XX)  Família de pintors

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Alda, Josep  (Énguera, Canal de Navarrés, 1866 – Montilla, Andalusia, 1944)  Pintor

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Aparicio, Eloísa  (Énguera, Canal de Navarrés, 1863 – Montilla, Andalusia, 1907)  Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l'Exposició Internacional del 1892. Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l'Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d'una Santa Agnès. Realitzà, també, remarcables tapissos.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Fillol, Isidor  (Énguera, Canal de Navarrés, 1867 – València, 1939)  Pintor

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Fillol, Jaume  (Énguera, Canal de Navarrés, 1871 – València, 1899)  Pintor

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – Montilla, Andalusia, 1911)  Metge, literat i pintor

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGarona, la  (Vall d'Aran Riu (650 km)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garona de Ruda, Era  (les Bordes, Vall d'Aran Veure> Ruda, riu de.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garona det Joeu, Era  (Viella, Vall d'Aran Veure> Joeu, riu d'Et.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garona i Subirà, Magí  (Lleida, 1842 – s. XIX)  Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Compongué música religiosa.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Garonda  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l'illa, entre la punta Plana i s'Estanyol.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garòs  (Salardú, Vall d'Aran)  Poble de l'antic mun. d'Arties

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garòs  (Vall d'Aran)  Antic terçó i batllia

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garra, Felip  (Girona, s. XVII)  Mercader

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarrabou i Bigas, Joan  (Barcelona, 29/set/1928 - )  Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949). Ha estat molts anys a l'estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia. Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrabou i Segura, Ramon  (Sedó, Torrefeta, Segarra, 1937 - )  Historiador

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garraf  (Sitges, Garraf)  Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s'ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d'estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població. L'activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d'ampliació del port de Barcelona- i el turisme. Té estació de ferrocarril. Conserva una torre del s XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres. Durant l'edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garraf, complot de  (Sitges, Garraf 6/jun/1925)  Atemptat contra Alfons XIII. Fou una intriga concertada per un grup de joves d'Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d'haver visitat Barcelona. L'atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i detingué els promotors.

46 CATALUNYA - COMARCA

Garraf, el  (Catalunya)  Comarca: 184,2 km2, 99.779 hab (1999), capital: Vilanova i la Geltrú

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGarraf, massís de  (Catalunya)  Massís calcari entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garraf, priorat de  (Sitges, Garraf)  Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona. Tingué una escassa vitalitat: del s XIV ençà només tenia prior. El 1423 s'uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Només en resten unes escasses ruïnes.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Garrafa, puig de  (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental)  Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garranxa, la  (Porrera, Priorat Llogaret, a l'est de la vila, al fons d'una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrell i Alsina, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)  Escriptor i impressor. Fou tipògraf de "L'Avenç" i també llibreter de Granollers. Col·laborà al periòdic "La Opinió", que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí "La Gralla", apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929. És autor de la novel·la La vida d'en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrell i Escorsell, Esteve  (Granollers, Vallès Oriental, s. XX - ? )  Escriptor

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrell i Soto, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1917 – 2000)  Dibuixant

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGàrrep, torrent de  (Gironès Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Ter, que neix dins el terme de Canet d'Adri i desguassa aigua avall de la riera de Llémena.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garret, Benet  (Barcelona, v 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514)  Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d'Il Cariteo. Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l'Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols. Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola. Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d'un gran rigor formal i reeixida manifestació de la poètica petrarquista. Alhora hi evocà les lluites polítiques i els records de la seva Barcelona nadiua.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garret, Benet  (Agramunt, Urgell, 1665 – Nicaragua, 1716)  Eclesiàstic

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta, Jaume  ( ? , s. XVII)  Vidrier

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Arboix, Juli  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1875 – 1925)  Músic

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Camprubí, Melcior  (Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)  Compositor. És autor d'un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d'inspiració religiosa.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarreta i Fusté, Mateu  (Prats de Lluçanès, Osona, 1866 - Catalunya, s XX)  Lingüista. Des del 1909 dirigí l'Institut de Reus, on era catedràtic de llatí. El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Olivella, Edmon Maria  (Barcelona, 1921 - )  Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940). Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Toldrà, Enriqueta  (Barcelona, s. XX)  Pianista. Néta de Eduard Toldrà. Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrido, Joan  (Barcelona, s. XVIII)  Arquitecte

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrido de Villena, Francesc  (València ?, 1520 - ? , s. XVI)  Poeta

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga  (Vic, Osona, s. XVIII - )  Família de comerciants i banquers

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Bartomeu  (Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 1578)  Abat

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Josep  (Barcelona, 1765 - s. XIX)  Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares. Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l'Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona. Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l'adaptació al castellà d'una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga, Josep  (Vic, Osona, s XVIII - Saragossa ?, Aragó, 1830)  Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers. Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona. Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Garriga, la  (Vallès Oriental Municipi: 252 m alt, 19,72 km2, 11.274 hab (1999)

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga, la  (Viladamat, Alt Empordà Veure> Sant Feliu de la Garriga.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga, la  (Peralada, Alt Empordà Llogaret de l'antic mun. de Vilanova de la Muga, al nord del poble, prop de Peralada.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Lluís  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Advocat i polític

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga de Roses, la  (Roses, Alt Empordà)  Masia i antic castell, al nord-oest de la vila. Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibil·la de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià. La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Barata, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 26/jun/1932 - )  Poeta. Simbolista i existencial. Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Boixader, Àngel  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1959)  Escriptor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Boixader, Josep  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Germà d'Àngel i de Ramon. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Conreà la pintura d'inspiració religiosa.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Boixader, Ramon  (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968)  Poeta i eclesiàstic

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Buach, Josep  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 1771 - Elna, Rosselló, s XIX)  Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d'origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques. Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l'ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l'Empordà. Posteriorment s'establí com a metge a Elna, on morí. Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l'època.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Llastanós, Josep  (Vic, Osona, s. XIX - ? , s. XIX)  Comerciant

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Llastanós, Manuel  (Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)  Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses. El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l'empresa del seu germà i els fills d'aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Lliró, Josep  (Barcelona, 1855 – 1898)  Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: "La Renaixença", "La Bandera Catalana" (1875) i "Revista Catalana", apareguda a Manresa del 1880 al 1882.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Marill, Pere  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1842 – 1890)  Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba. Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l'obra que li donà nom fou la invenció d'un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l'edició, l'any 1864, de La taquigrafía sistemática. Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l'Institut de Barcelona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Martín, Maria Àngela  (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1898 - Catalunya, 1967)  Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l'ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Col·laboradora de "Cavall Fort" i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l'ensenyament del català als infants.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Massó, Joan  (Barcelona, 1871 – 1956)  Polític i advocat. Un dels delegats d'Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas. Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a Corts el districte de la Seu d'Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País l'elegí per al Senat fins al 1923. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Revista Jurídica de Cataluña" i "Diario Mercantil".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Miranda, Rupert  (Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)  Banquer

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Nogués, Manuel  (Barcelona, 1829 – 1897)  Banquer

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Nogués, Pere  (Saragossa, Aragó, 1848 - ? , 1895)  Banquer

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Nogués, Ramon Manuel  (Vic, Osona, 1835 – Barcelona, 1900)  Rector universitari

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Palau, Francesc Xavier  (Cadaqués, Alt Empordà, 1864 - ? , s. XX)  Escriptor

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roca, Miquel  (Alella, Maresme, 1804 – Barcelona, 1888)  Arquitecte i urbanista

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roca, Rafael  (Barcelona, 1896 – 1969)  Enginyer industrial. S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica. Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1942). El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. "Infonel". Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres. Publicà diversos tractats i articles, edità "El Progreso Fotográfico" i és autor d'un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la col·lecció Minerva.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roig, Josep  (Barcelona, 1877 – 1935)  Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués. Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d'un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona, fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Vegés, Joan  ( ? , ? )  Banquer

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Vegés, Josep  ( ? , ? )  Banquer

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Vilarasau, Joan  (Barcelona, 1963 - )  Motociclista

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga-Nogués i Coll, Pilar  (Barcelona, 1881 – 1972)  Filla de Rupert

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Garrigàs  (Alt Empordà Municipi: 101 m alt, 19,49 km2, 316 hab (1999)

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrigó, Antoni  (Catalunya, s. XVII - s. XVIII)  Canonge de Barcelona el 1710, biògraf de sant Sever.

100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garrigó, Francesc  (Perpinyà, s. XVII – Barcelona, 1715)  Eclesiàstic

101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGarrigola, la  (Perpinyà, Rosselló Sector residencial modern del barri de Sant Aciscle, a l'oest de la ciutat.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàGarrigoles  (Baix Empordà Municipi: 92 m alt, 9,15 km2, 141 hab (2004). Al límit amb l'Alt Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l'interfluvi entre les conques del Ter i el Fluvià, al peu de la serra de Valldavià. La zona forestal és ocupada principalment de pinedes. La vida econòmica del municipi es basa en les tradicionals activitats agrícoles de secà, com són els cereals, l'alfals i el blat de moro, amb vinyes i oliveres intercalades. La ramaderes (bestiar boví, oví i porcí) i l'avicultura, complementen l'economia. La població, en descens des de mitjan s XIX, actualment sembla estabilitzada. La capitalitat municipal va ésser traspassada al poble de les Olives, on es conserva la notable masia de can Ros. L'església parroquial és la de Sant Sadurní de Garrigoles. Pertangué al comtat d'Empúries. Àrea comercial de Girona.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrigós i Mascarell, Ferran  (Potries, Safor, 1869 - Paterna, Horta, 1936)  Pedagog

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Garriguella  (Alt Empordà Municipi: 56 m alt, 20,97 km2, 687 hab (1999)

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrigues, Empara  (València, 1903 – 1945)  Clavecinista

106 CATALUNYA - COMARCA

Garrigues, les  (Catalunya)  Comarca: 799,7 km2, 19.234 hab (1999), capital: les Borges Blanques

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGarrigues, les  (Palau del Vidre, Vallespir)  Masia

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrigues, les  (Cercs, Berguedà)  Veïnat

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrinada, puig de la  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà (535 m alt), al nord-est de la ciutat i a l'est del Montsacopa.

110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrius  (Salses, Rosselló)  Poble

111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garrius, Joan  (Rosselló, s. XIV - s. XV)  Funcionari reial. Fill de Julià Garrius, tresorer reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya-Aragó.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrius, Julià  (Catalunya, s. XIV)  Tresorer de Joan I. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill. En 1392 anà a Sardenya per tractar d'obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit. En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d'haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d'altres delictes. Així i tot, s'acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí l'Humà.

Anar a:    Garg ]    [ Garid ]    [ Garos ]    [ Garreta ]    [ Garriga i B ]    [ Garriga i V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans