|
|
|
Anar a: [ Garg ] [ Garid ] [ Garos ] [ Garreta ] [ Garriga i B ] [ Garriga i V ] La salut és un estat transitori entre dues èpoques de malatia i que, a més, no presagia res de bo. (Winston Churchill) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garga, pla de la (Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona) Replà d'erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l'est. És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca. Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gargallà (Montmajor, Berguedà) Poble 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gargallo, Francesc ( ? , s. XX - ) Realitzador cinematogràfic 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gargallo, Lluís Vicent ( ? , s. XVII - Barcelona ?, s. XVII) Músic 5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gargant, el (Xodos, Alcalatén) Caseria 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garganta, cingles de la (Cercs, Berguedà) Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta, Guillem (Barcelona, 1886 - ) Pianista 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Fàbrega, Joan de (Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973) Llicenciat en dret i en lletres 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Fàbrega, Miquel de (Olot, Garrotxa, 1903 – 1988) Farmacèutic i botànic 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, Garrotxa, 1928) Escriptor. Fruit d'una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d'influència romàntica i parnassiana. Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d'Evangelina, de Longfellow. Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí, Bartomeu ( ? , s. XV) Cavaller 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Garí, Bernat (Illes Balears, s. XIV) Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular. Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre. 15 CATALUNYA - CULTURA Garí, Joan (Montserrat, Bages, s. IX) Protagonista d'una llegenda. Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó. Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d'aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d'anacoreta. Notícies clares d'aquesta llegenda daten del s. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l'argument de l'òpera Garín de Tomás Bretón. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Gimeno, Josep (Barcelona, 1886 – 1965) Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas. Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito. Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Siumell, Josep Antoni (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 – Barcelona, 1895) Historiador 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garí i Torrens, Onofre (Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 1920) Pintor 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garidell, Gonçal (Catalunya, s. XIV – s. XV) Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa. En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d'Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius. En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l'ús de la força contra Jaume d'Urgell. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Garigliano, batalla de (Laci, Itàlia, 28/des/1503) Fet d'armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l'exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba. La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l'expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garín i Llombart, Felip Vicent (València, 1943 - ) Acadèmic d'art. Fill de Felip Maria Garín. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic. Catedràtic de l'història de l'art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996). Fou director de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996). 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria (València, 1908 - ) Historiador de l'art 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garma i de Duran, Francesc Xavier de (Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783) Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona. Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1740), traslladà l'arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1747). Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón... (obra prevista en 12 volums, dels quals n'escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – s. XX) Família de pintors 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Alda, Josep (Énguera, Canal de Navarrés, 1866 – Montilla, Andalusia, 1944) Pintor 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Aparicio, Eloísa (Énguera, Canal de Navarrés, 1863 – Montilla, Andalusia, 1907) Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l'Exposició Internacional del 1892. Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l'Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d'una Santa Agnès. Realitzà, també, remarcables tapissos. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Fillol, Isidor (Énguera, Canal de Navarrés, 1867 – València, 1939) Pintor 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Fillol, Jaume (Énguera, Canal de Navarrés, 1871 – València, 1899) Pintor 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – Montilla, Andalusia, 1911) Metge, literat i pintor 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garona de Ruda, Era (les Bordes, Vall d'Aran) Veure> Ruda, riu de. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garona det Joeu, Era (Viella, Vall d'Aran) Veure> Joeu, riu d'Et. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garona i Subirà, Magí (Lleida, 1842 – s. XIX) Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Compongué música religiosa. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Garonda (Llucmajor, Mallorca Oriental) Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l'illa, entre la punta Plana i s'Estanyol. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garòs (Salardú, Vall d'Aran) Poble de l'antic mun. d'Arties 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Garòs (Vall d'Aran) Antic terçó i batllia 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garra, Felip (Girona, s. XVII) Mercader 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrabou i Segura, Ramon (Sedó, Torrefeta, Segarra, 1937 - ) Historiador 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garraf (Sitges, Garraf) Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s'ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d'estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població. L'activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d'ampliació del port de Barcelona- i el turisme. Té estació de ferrocarril. Conserva una torre del s XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres. Durant l'edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Garraf, complot de (Sitges, Garraf, 6/jun/1925) Atemptat contra Alfons XIII. Fou una intriga concertada per un grup de joves d'Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d'haver visitat Barcelona. L'atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i detingué els promotors. 46 CATALUNYA - COMARCA Garraf, el (Catalunya) Comarca: 184,2 km2, 99.779 hab (1999), capital: Vilanova i la Geltrú 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - HISTÒRIA Garraf, priorat de (Sitges, Garraf) Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona. Tingué una escassa vitalitat: del s XIV ençà només tenia prior. El 1423 s'uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Només en resten unes escasses ruïnes. 49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Garrafa, puig de (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental) Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garranxa, la (Porrera, Priorat) Llogaret, a l'est de la vila, al fons d'una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrell i Alsina, Amador (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963) Escriptor i impressor. Fou tipògraf de "L'Avenç" i també llibreter de Granollers. Col·laborà al periòdic "La Opinió", que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí "La Gralla", apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929. És autor de la novel·la La vida d'en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrell i Escorsell, Esteve (Granollers, Vallès Oriental, s. XX - ? ) Escriptor 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrell i Soto, Amador (Granollers, Vallès Oriental, 1917 – 2000) Dibuixant 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garret, Benet (Barcelona, v 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514) Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d'Il Cariteo. Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l'Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols. Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola. Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d'un gran rigor formal i reeixida manifestació de la poètica petrarquista. Alhora hi evocà les lluites polítiques i els records de la seva Barcelona nadiua. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garret, Benet (Agramunt, Urgell, 1665 – Nicaragua, 1716) Eclesiàstic 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta,
Jaume
( ? , s. XVII)
Vidrier 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Arboix, Juli (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1875 – 1925) Músic 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Camprubí, Melcior (Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907) Compositor. És autor d'un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d'inspiració religiosa. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Olivella, Edmon Maria (Barcelona, 1921 - ) Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940). Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garreta i Toldrà, Enriqueta (Barcelona, s. XX) Pianista. Néta de Eduard Toldrà. Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrido, Joan (Barcelona, s. XVIII) Arquitecte 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrido de Villena, Francesc (València ?, 1520 - ? , s. XVI) Poeta 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga (Vic, Osona, s. XVIII - ) Família de comerciants i banquers 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Bartomeu (Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 1578) Abat 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Josep (Barcelona, 1765 - s. XIX) Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares. Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l'Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona. Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l'adaptació al castellà d'una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - MUNICIPI Garriga, la (Vallès Oriental) Municipi: 252 m alt, 19,72 km2, 11.274 hab (1999) 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga, la (Viladamat, Alt Empordà) Veure> Sant Feliu de la Garriga. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga, la (Peralada, Alt Empordà) Llogaret de l'antic mun. de Vilanova de la Muga, al nord del poble, prop de Peralada. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga, Lluís (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Advocat i polític 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garriga de Roses, la (Roses, Alt Empordà) Masia i antic castell, al nord-oest de la vila. Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibil·la de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià. La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Barata, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 26/jun/1932 - ) Poeta. Simbolista i existencial. Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Boixader, Josep (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Germà d'Àngel i de Ramon. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Conreà la pintura d'inspiració religiosa. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Boixader, Ramon (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968) Poeta i eclesiàstic 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Buach, Josep (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 1771 - Elna, Rosselló, s XIX) Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d'origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques. Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l'ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l'Empordà. Posteriorment s'establí com a metge a Elna, on morí. Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l'època. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Llastanós, Josep (Vic, Osona, s. XIX - ? , s. XIX) Comerciant 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Llastanós, Manuel (Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863) Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses. El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l'empresa del seu germà i els fills d'aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Lliró, Josep (Barcelona, 1855 – 1898) Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: "La Renaixença", "La Bandera Catalana" (1875) i "Revista Catalana", apareguda a Manresa del 1880 al 1882. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Martín, Maria Àngela (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1898 - Catalunya, 1967) Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l'ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Col·laboradora de "Cavall Fort" i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l'ensenyament del català als infants. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Massó, Joan (Barcelona, 1871 – 1956) Polític i advocat. Un dels delegats d'Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas. Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a Corts el districte de la Seu d'Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País l'elegí per al Senat fins al 1923. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Revista Jurídica de Cataluña" i "Diario Mercantil". 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Miranda, Rupert (Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928) Banquer 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Nogués, Manuel (Barcelona, 1829 – 1897) Banquer 88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Nogués, Ramon Manuel (Vic, Osona, 1835 – Barcelona, 1900) Rector universitari 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Palau, Francesc Xavier (Cadaqués, Alt Empordà, 1864 - ? , s. XX) Escriptor 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roca, Miquel (Alella, Maresme, 1804 – Barcelona, 1888) Arquitecte i urbanista 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roca, Rafael (Barcelona, 1896 – 1969) Enginyer industrial. S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica. Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1942). El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. "Infonel". Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres. Publicà diversos tractats i articles, edità "El Progreso Fotográfico" i és autor d'un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la col·lecció Minerva. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Roig, Josep (Barcelona, 1877 – 1935) Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués. Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d'un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona, fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Vegés, Josep ( ? , ? ) Banquer 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga i Vilarasau, Joan (Barcelona, 1963 - ) Motociclista 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garriga-Nogués i Coll, Pilar (Barcelona, 1881 – 1972) Filla de Rupert 98 CATALUNYA - MUNICIPI Garrigàs (Alt Empordà) Municipi: 101 m alt, 19,49 km2, 316 hab (1999) 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrigó, Antoni
(Catalunya, s. XVII - s. XVIII)
Canonge de Barcelona el 1710, biògraf de sant
Sever. 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Garrigó, Francesc (Perpinyà, s. XVII – Barcelona, 1715) Eclesiàstic 101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrigós i Mascarell, Ferran (Potries, Safor, 1869 - Paterna, Horta, 1936) Pedagog 104 CATALUNYA - MUNICIPI Garriguella (Alt Empordà) Municipi: 56 m alt, 20,97 km2, 687 hab (1999) 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Garrigues, Empara (València, 1903 – 1945) Clavecinista 106 CATALUNYA - COMARCA Garrigues, les (Catalunya) Comarca: 799,7 km2, 19.234 hab (1999), capital: les Borges Blanques 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garrigues, les
(Cercs, Berguedà)
Veïnat 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Garrinada, puig de la
(Olot, Garrotxa)
Antic volcà (535 m alt), al nord-est de la ciutat i a l'est del Montsacopa. 110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Garrius (Salses, Rosselló) Poble 111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Garrius, Joan (Rosselló, s. XIV - s. XV) Funcionari reial. Fill de Julià Garrius, tresorer reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya-Aragó. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Garrius, Julià (Catalunya, s. XIV) Tresorer de Joan I. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill. En 1392 anà a Sardenya per tractar d'obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit. En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d'haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d'altres delictes. Així i tot, s'acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí l'Humà.
Anar
a: [ Garg ]
[ Garid ] [ Garos ]
[ Garreta ] [ Garriga
i B ] [ Garriga i V ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Garidells,
els
Garrigoles