Garg - Garri

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Garg ]    [ Garid ]    [ Garos ]    [ Garreta ]    [ Garriga i B ]    [ Garriga i V ]

Des de  Garga, pla de la  fins a  Garrius, Julià

 

descripció

1

2

1

Garga, pla de la  Replà d'erosió entre Aiguafreda (Vallès Oriental) i Centelles (Osona)

C

G

2

Gargallà  Poble del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

3

Gargallo, Francesc  ( ? , s. XX - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

4

Gargallo, Lluís Vicent  ( ? , s. XVII - Barcelona ?, s. XVII)  Músic

V

B

5

Gargallo i Catalán, Pau  (Maella, Matarranya, 1881 – Reus, Baix Camp, 1934)  Escultor. Freqüentà els ambients modernistes de Barcelona i la taverna Els Quatre Gats i participà en l'ambient literari i artístic del moment. A partir de 1903 entrà en contacte a París amb l'avantguarda artística europea. D'aquesta època són els seus treballs al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana i al Teatre del Bosc. Impressionat per les propostes i les realitzacions del cubisme, la seva obra començà a reflectir una tensió entre un cert classicisme i una reestructuració de volums, mentre experimentava amb noves tècniques. De les seves obres es destaquen especialment Noia de Casp (1919), El virtuós (1920), Bou basc (1930), Ballarina espanyola (1931), Marc Chagall (1932), El profeta (1933), etc. (EUC)

F

B

6

Gargant, el  Caseria del mun. de Xodos (Alcalatén)

V

G

7

Garganta, cingles de la  Alta cinglera, al mun. de Cercs (Berguedà)

C

G

8

Garganta, Guillem  (Barcelona, 1886 - )  Pianista

C

B

9

Garganta i Fàbrega, Joan de  (Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)  Llicenciat en dret i en lletres

C

B

10

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de  (Olot, Garrotxa, 1905 - Torrent, Horta, 1980)  Teòleg, historiador i filòsof

C

B

11

Garganta i Fàbrega, Miquel de  (Olot, Garrotxa, 1903 – 1988)  Farmacèutic i botànic

C

B

12

Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, Garrotxa, 1928)  Escriptor. Fruit d'una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d'influència romàntica i parnassiana. Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d'Evangelina, de Longfellow. Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.

C

B

13

Garí, Bartomeu  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

14

Garí, Bernat  ( ? , s. XIV)  Filòsof lul·lista

C

B

15

Garí, Joan  (Montserrat, Bages, s. IX)  Protagonista d'una llegenda. Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó. Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d'aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d'anacoreta. Notícies clares d'aquesta llegenda daten del s. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l'argument de l'òpera Garín de Tomás Bretón.

C

V

16

Garí i Cañas, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1925)  Banquer

C

B

17

Garí i Gimeno, Josep  (Barcelona, 1886 – 1965)  Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas. Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito. Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

C

B

18

Garí i Siumell, Josep Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 – Barcelona, 1895)  Historiador

C

B

19

Garí i Torrens, Onofre  (Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 1920)  Pintor

C

B

20

Garidell, Gonçal  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa. En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d'Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius. En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l'ús de la força contra Jaume d'Urgell. (DBA)

C

B

21

Situació de la comarca de l'Alt CampGaridells, els  Municipi de l'Alt Camp: 132 m alt, 3,02 km2, 187 hab (2004). Situat a l'esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan s. XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell dels Garidells. L'església parroquial (s. XIX) és dedicada a sant Joan. Àrea comercial de Tarragona. (EUC) (SC)

 Enllaços: ALT CAMP INFO - Ajuntament dels GARIDELLS - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

22

Garidells, els  Despoblat del mun. del Perelló (Baix Ebre), al sud del poble, vora l'antic camí de Tortosa pel coll de l'Alba.

C

G

23

Garigliano, batalla de  (Laci, Itàlia, 28/des/1503)  Victòria de l'exèrcit catalano-aragonès davant el francès

U

H

24

Garín i Llombart, Felip Vicent  (València, 1943 - )  Acadèmic d'art

V

B

25

Garín i Ortiz de Taranco, Felip Maria  (València, 1908 - )  Historiador de l'art

V

B

26

Garma i de Duran, Francesc Xavier de  (Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)  Heraldista i arxiver

C

B

27

Garmoixent  Despoblat i antic castell del mun. de Moixent (Costera)

V

G

28

Garnelo  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – s. XX)  Família de pintors

V

B

29

Garnelo i Alda, Josep  (Énguera, Canal de Navarrés, 1866 – Montilla, Andalusia, 1944)  Pintor

V

B

30

Garnelo i Aparicio, Eloísa  (Énguera, Canal de Navarrés, 1863 – Montilla, Andalusia, 1907)  Pintora

V

B

31

Garnelo i Fillol, Isidor  (Énguera, Canal de Navarrés, 1867 – València, 1939)  Pintor

V

B

32

Garnelo i Fillol, Jaume  (Énguera, Canal de Navarrés, 1871 – València, 1899)  Pintor

V

B

33

Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – Montilla, Andalusia, 1911)  Metge, literat i pintor

V

B

34

Garona, la  Riu (650 km), a la Vall d'Aran

C

G

35

Garona de Ruda, Era  Veure> Ruda, riu de (les Bordes, Vall d'Aran)

C

G

36

Garona det Joeu, Era  Veure> Joeu, riu d'Et (Viella, Vall d'Aran)

C

G

37

Garona i Subirà, Magí  (Lleida, 1842 – s. XIX)  Compositor

C

B

38

Garonda  Possessió del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

39

Garòs  Poble del mun. d'Arties (Vall d'Aran)

C

G

40

Garòs  Antic terçó i batllia de la Vall d'Aran

C

H

41

Garra, Felip  (Girona, s. XVII)  Mercader

C

B

42

Garrabou i Bigas, Joan  (Barcelona, 29/set/1928 - )  Advocat i escriptor

C

B

43

Garrabou i Segura, Ramon  (Sedó, Torrefeta, Segarra, 1937 - )  Historiador

C

B

44

Garraf  Poble del mun. de Sitges (Garraf)

C

G

45

Garraf, complot de  Atemptat contra Alfons XIII que tingué lloc el 6/jun/1925. Intriga concertada per un grup de joves d'Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d'haver visitat Barcelona. L'atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i detingué els promotors.

C

H

46

Garraf, el  Comarca de Catalunya: 184,2 km2, 99.779 hab (1999), capital: Vilanova i la Geltrú

C

O

47

Garraf, massís de  Massís calcari entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar

C

G

48

Garraf, priorat de  Antic priorat canonical, de Sitges (Garraf)

C

H

49

Garrafa, puig de  Cim (461 m alt) entre Andratx i Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

50

Garranxa, la  Llogaret del mun. de Porrera (Priorat)

C

G

51

Garrell i Alsina, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)  Escriptor i impressor

C

B

52

Garrell i Escorsell, Esteve  (Granollers, Vallès Oriental, s. XX - ? )  Escriptor

C

B

53

Garrell i Soto, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1917 – 2000)  Dibuixant

C

B

54

Gàrrep, torrent de  Curs d'aigua del mun. de Canet d'Adri (Gironès)

C

G

55

Garret, Benet  (Barcelona, v 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514)  Humanista i poeta

C

B

56

Garret, Benet  (Agramunt, Urgell, 1665 – Nicaragua, 1716)  Eclesiàstic

C

B

57

Garreta, Jaume  ( ? , s. XVII)  Vidrier

C

B

58

Garreta i Arboix, Juli  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1875 – 1925)  Músic

C

B

59

Garreta i Camprubí, Melcior  (Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)  Compositor

C

B

60

Garreta i Fusté, Mateu  (Prats de Lluçanès, Osona, 1866 - ? , s. XX)  Lingüista

C

B

61

Garreta i Olivella, Edmon Maria  (Barcelona, 1921 - )  Abat

C

B

62

Garreta i Toldrà, Enriqueta  (Barcelona, s. XIX - ? )  Pianista

C

B

63

Garrido, Joan  (Barcelona, s. XVIII)  Arquitecte

C

B

64

Garrido de Villena, Francesc  (València ?, 1520 - ? , s. XVI)  Poeta

V

B

65

Garriga  (Vic, Osona, s. XVIII - )  Família de comerciants i banquers

C

B

66

Garriga, Bartomeu  (Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 1578)  Abat

C

B

67

Garriga, Josep  (Barcelona, 1765 - ? , s. XVIII)  Jurista i científic

C

B

68

Garriga, Josep  (Vic, Osona, s. XVIII - ? , 1830)  Banquer

C

B

69

Garriga, Josep  (Barcelona, 1765 – s. XIX)  Matemàtic i advocat

C

B

70

Garriga, la  Municipi del Vallès Oriental: 252 m alt, 19,72 km2, 11.274 hab (1999)

C

M

71

Garriga, la  Veure> Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà)

C

G

72

Garriga, la  Llogaret del mun. de Vilanova de la Muga (Alt Empordà)

C

G

73

Garriga, Lluís  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Advocat i polític

C

B

74

Garriga de Roses, la  Masia i antic castell del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

75

Garriga i Barata, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 26/jun/1932 - )  Poeta. Simbolista i existencial. Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).

C

B

76

Garriga i Boixader, Àngel  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1959)  Escriptor

C

B

77

Garriga i Boixader, Josep  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Germà d'Àngel i de Ramon. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Conreà la pintura d'inspiració religiosa.

C

B

78

Garriga i Boixader, Ramon  (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968)  Poeta i eclesiàstic

C

B

79

Garriga i Buach, Josep  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 1771 - Elna, Rosselló, s. XIX)  Metge i polític

C

B

80

Garriga i Llastanós, Josep  (Vic, Osona, s. XIX - ? , s. XIX)  Comerciant

C

B

81

Garriga i Llastanós, Manuel  (Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)  Comerciant

C

B

82

Garriga i Lliró, Josep  (Barcelona, 1855 – 1898)  Periodista i poeta

C

B

83

Garriga i Marill, Pere  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1842 – 1890)  Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba. Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l'obra que li donà nom fou la invenció d'un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l'edició, l'any 1864, de La taquigrafía sistemática. Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l'Institut de Barcelona.

C

B

84

Garriga i Martín, Maria Àngela  (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1898 - Catalunya, 1967)  Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l'ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Col·laboradora de "Cavall Fort" i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l'ensenyament del català als infants.

C

B

85