|
|
|
Anar a: [ Centen ] [ Centre C ] [ Centre de D ] [ Centre de T ] [ Centre d'I ] [ Centre F ] Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà. (Heribert Barrera) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Centenar de la Ploma, el (València, 3/jun/1365 – 1711) Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya-Aragó durant la guerra contra Castella. Era formada per una companyia de cent ballesters. Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals. S'agrupaven en denes, al comandament d'un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat. Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d'ornament al casc. Aquest cos s'extingí amb l'abolició de furs i previlegis per Felip V de Castella. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Centenys (Esponellà, Pla de l'Estany) Poble (255 m alt), al nord-est del pla de Banyoles. És esmentat ja el 922; l'església parroquial (Sant Iscle), romànica, és obra dels s XI-XII. Són notables una sèrie de masies, algunes dels s XIII al XVI. 3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
4 ANDORRA/CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Centorbi, comtat de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el s. XIV sobre la ciutat de Centorbi (anomenada, des del 1863, Centuripe), a Antoni de Montcada i Abbate, comte d'Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Centralista, Insurrecció (Catalunya, set/1843 - gen/1844) Moviment revolucionari. Barcelona fou el focus principal, on se'l conegué amb el nom de la Jamància en al·lusió als cossos francs així anomenats. La insurrecció, que advocava per la creació de juntes revolucionàries provincials i una de central, fou violentament reprimida pel govern. 7 CATALUNYA - CULTURA Centre Abraham (Barcelona, 1992 - ) Local construït per l'arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l'ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. L'edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l'escultor Riera i Aragó. Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d'actes ecumènics. 8 CATALUNYA - ESPORT Centre Acadèmic d'Escalada (CADE) (Barcelona, 1942 - ) Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasén. Aplega els practicants de l'escalada amb la finalitat d'estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les. Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l'alpinisme femení. 9 CATALUNYA - CULTURA Centre Arqueològic i Museístic de Pedret (Girona, 1994 - ) Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l'edifici de l'Antic Hospici de Pedret. Conté el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d'Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d'acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d'actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació. 10 CATALUNYA - POLÍTICA
11 ILLES BALEARS - POLÍTICA Centre Autonomista de Mallorca (Palma de Mallorca, mai/1930 – 1931) Entitat política. Formada per un grup d'intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic "La Veu de Mallorca", S'uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931. 12 CATALUNYA - CULTURA Centre Bonastruc Ça Porta (Girona, s XX - ) Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call. A les dependències del centre, s'hi inaugurà l'any 2000 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d'aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya. S'hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l'antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona. 13 CATALUNYA - CULTURA Centre
Català (Barcelona,
1882 – 1890) Entitat
catalanista. Organitzada per Valentí Almirall a fi de defensar els interessos materials i morals de
Catalunya. En una primera etapa, aquesta associació va declarar-se apolítica i intentà agrupar tots els catalanistes i en especial el grup de
"La Renaixença". De tota manera, aviat Almirall li donà un contingut clarament polític en aconseguir que el Centre organitzés el
II Congrés Catalanista (1883), que condemnà la intervenció dels catalans en els partits controlats pels capitosts polítics madrilenys. L'actuació política del Centre arribà al seu punt culminant amb la presentació a
Alfons XII del famós Memorial de
Greuges, en el qual col·laboraren nombroses entitats econòmiques, culturals i professionals de
Catalunya. Després, els elements socialment conservadors se separaren del Centre i van fundar la 14 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Català (Barcelona, 1976 - ) Partit polític. Sorgí per iniciativa d'empresaris i professionals vinculats al Centre d'Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell de Setmenat. Catalanista, federalista, europeista i defensor de l'economia de mercat, intentà d'ocupar l'espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. El 1978 s'integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya. 15 MÓN - CULTURA Centre Català de Buenos Aires Nom antic del Casal de Catalunya de Buenos Aires. 16 CATALUNYA - CULTURA Centre Comarcal Lleidatà (Barcelona, 1917 - ) Entitat recreativa. Sobretot d'ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d'un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions. Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric. 17 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Cristià dels Universitaris (Barcelona, 1978 - ) Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d'oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines. Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d'una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d'Assistència i de Formació Religiosa de les universitats. El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona. 18 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Centre d'Actuació Valencianista (València, ago/1931 – 1935) Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933. Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l'oposició de l'Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista. Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l'anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l'Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d'Esquerra. 19 CATALUNYA - ESPORT
20 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Centre d'Art Dramàtic de la Generalitat Valenciana (València, s XX - ) Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana. La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana. 21 CATALUNYA - POLÍTICA Centre d'Assistència Primària (CAP) (Catalunya, s XX - ) Estructura sanitària. Reconeguda al Pla de Salut de Catalunya, on s'atenen els problemes primaris de salut. Correspon als antics ambulatoris. 22 CATALUNYA - CULTURA Centre de Cultura Caixa de Catalunya (Barcelona, s XX - ) Equipament cultural. Instal·lat a la Casa Milà, amb l'objectiu de facilitar el coneixement del modernisme i, en especial, de l'obra de Gaudí. Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d'art. Inclou també l'Espai Gaudí, situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fà un recorregut per l'arquitectura de Gaudí. L'any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l'edifici, que té una superfície de 569 m2 i ocupa dos habitatges: al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d'època. El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l'arquitectura gaudiniana i la manera de viure d'una família de la burgesia barcelonina de les primeres dècades del s XX. 23 CATALUNYA - CULTURA
24 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Centre de Cultura Valenciana (València, 1915 – 1978) Corporació constituïda sota el patrocini de la diputació provincial. En un primer projecte (1913), promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d'haver estat una rèplica, a escala regional, de l'Institut d'Estudis Catalans. Organitzada per l'erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d'un principi en una institució provinciana, merament condecorativa, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria. Ja el mateix 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l'opuscle El Centre de Cultura Valenciana, que en denunciaren el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres. Aquests tenen el títol de director de número i són presidits per un director degà, de caràcter electiu; l'entitat designa, de més a més, directors corresponents, entre persones residents fora de València. El 1928 començà a publicar la revista "Anales del Centro de Cultura Valenciana". d'aparició irregular. El 1937, la diputació provincial de València creà l'Institut d'Estudis Valencians, que substituïa el Centre amb uns criteris més amplis i més exigents, però el 1939 reprengué la fòrmula originària. Filials seves són el Conferència Club i l'Associació de Cronistes del Regne. Vers la fi del franquisme adoptà una normativa lingüística secessionista de la llengua catalana i, el 1978, prengué el nom d'Acadèmia de Cultura Valenciana. 25 CATALUNYA - CULTURA Centre de Documentació i Art Contemporani Alexandre Cirici (Barcelona, s XX - ) Centre públic d'investigació de l'art contemporani. Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d'un fons de llibres, catàlegs d'art i revistes, un arxiu d'artistes del s XX i un arxiu temàtic d'art contemporani. 26 CATALUNYA NORD - CULTURA Centre de Documentació i d'Animació de Cultura Catalana (Perpinyà, 1978 - ) Organisme creat per l'ajuntament, del qual depèn. Consta d'una biblioteca, una hemeroteca, un servei àudio-visual amb fonoteca, discoteca i videoteca, i altres serveis documentals destinats a orientar aquells que s'interessen per la llengua i la cultura. Dirigit per Josefina Matamoros, organitza exposicions, conferències, cursos de llengua, premis literaris, etc, i edita obres de literatura catalana. 27 CATALUNYA - CULTURA
28 CATALUNYA - CULTURA Centre de Documentació i Museu Tèxtil (Terrassa, Valles Occidental, 1995 - ) Nom donat al Museu Tèxtil. És gestionat per un consorci format per l'ajuntament de Terrassa i la diputació de Barcelona. A més dels espais de reserva, on el centre conserva més de 15.000 peces tèxtils, el 1997 entrà en funcionament un banc d'imatges amb informació dels fons propis del centre. També disposa d'una biblioteca de més de 6.000 volums, un arxiu fotogràfic que conté més de 4.000 imatges de peces tèxtils, maquinària i instal·lacions i exposicions vinculades amb la història i la tecnologia del teixit, i un espai per a exposicions temporals (el qual s'amplià el 1999). També es destina una planta per a actes de les indústries i firmes comercials del sector tèxtil. 29 CATALUNYA - CULTURA Centre de Documentació Musical de Catalunya (Catalunya, 1983 - ) Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques. Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo. 30 CATALUNYA - CULTURA Centre de Lectura (Reus, Baix Camp, 1859 - ) Societat cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. Adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l'influx de la Renaixença. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Edita una revista, actualment amb el nom de "Revista del Centre de Lectura", i publicacions de poesia i geografia, té una notable biblioteca i posseeix el teatre Bartrina. 31 CATALUNYA - POLÍTICA Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CEMAC) (Catalunya, s XX - ) Organisme. Dependent de la conselleria de treball de la Generalitat de Catalunya i que entre altres finalitats té com a principal la d'intentar l'acord directe entre empresaris i treballadors en llurs controvèrsies, abans d'interposar demanda judicial davant els jutjats del social o magistratures de treball. 32 CATALUNYA - CULTURA
33 CATALUNYA - ESPORT Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS) (Barcelona, 1953 - ) Club esportiu. Dedicat a l'escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques. Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l'ensinistrament dels submarinistes. L'any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l'única a Catalunya. En fou el fundador i primer president Climent Vidal. L'any 1986 estava integrat per 1.600 socis. 34 CATALUNYA - CULTURA Centre de Recursos Pedagògics (CRP) (Catalunya, 1983 - ) Servei educatiu del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l'activitat pedagògica dels centres d'ensenyament i a la tasca docent del professorat. El 1994 se'n redifiní normativament l'estructura i les funcions. L'àmbit d'actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l'àmbit territorial del departament d'ensenyament. Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d'un conveni entre el departament d'ensenyament i l'ajuntament de Barcelona i n'hi ha un cada districte municipal. L'any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya. 35 ALGUER - CULTURA Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori (l'Alguer, Sardenya, 1993 - ) Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser. El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l'Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US. Des del 1993 organitza l'Escola d'Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual "Mataresies". Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l'Alguer. 36 CATALUNYA NORD - ESPORT Centre de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure (Cotlliure, Rosselló, 1955 - ) Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d'Immersions de Cotlliure. Les seves principals activitats són l'exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió. 37 CATALUNYA - CULTURA
38 CATALUNYA - ESPORT Centre d'Esports Sabadell Veure> Sabadell, Centre d'Esports. 39 ALGUER - CULTURA Centre d'Estudis Algueresos (l'Alguer, Sardenya, 1952 - ) Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon-Mossa (1961-71). Promogué la publicació de "Renaixeça Nova" (1960), organitzà els jocs florals de l'Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972). 40 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Blanes, Selva, 1985 - ) Centre de recerca dels CSIC. Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l'estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l'altre, a la intel·ligència artificial. El 1998 s'hi afegí un grup d'astrofísica; i més endavant el grup d'ecologia bentònica s'amplià amb investigadors especialistes en limnologia. Posteriorment el grup d'intel·ligència artificial (1994) i el d'astrofísica (1996) es traslladaren a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial i a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, respectivament. 41 EUROPA - CULTURA Centre d'Estudis Catalans
(París, França, 1977 - ) Entitat.
Creada per la universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Hispànics i de l'Òmnium Cultural de París. D'acord amb els estatuts, l'administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d'administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre, serveix de consell consultiu per a les activitats docents -que depenen de la Sorbona- i proposa les línies generals de les activitats culturals i d'extensió universitària pròpies del centre. Ubicat en una casa-palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la
Fundació Cambó 42 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) (Igualada, Anoia, 1947 - ) Entitat cultural. Fundada per impulsar i coordinar les investigacions locals. Sota el patrocini de l'ajuntament igualadí, ha creat dos museus: el Museu de la Ciutat (1949) i el Museu de la Pell (1954) (Museu Comarcal d'Anoia). Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d'alguns monuments arqueològics de la comarca, ha col·laborat en excavacions, i també a esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània. El CECI fou un dels iniciadors (1950) del moviment que ha donat lloc a les assemblees d'estudis comarcals de Catalunya, les quals han tingut una importància no gens menyspreable. 43 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis del Mar (Sitges, Garraf, 1983 - ) Entitat científica i pedagògica pública. Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d'investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics. Ha patrocinat la publicació de diferents obres. 44 CATALUNYA - POLÍTICA Centre d'Estudis Demogràfics (Catalunya, feb/1984 - ) Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d'especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d'una base de dades i disposa d'una biblioteca especialitzada. Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció "Papers de Demografia", alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població. 45 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis d'Història Moderna Pierre Vilar (Barcelona, 1986 - ) Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d'agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica. El centre és proveït anualment d'un programa definit per uns temes d'estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d'estudiosos. La revista "Moderna" és el vehicle d'expressiu d'aquest centre. 46 CATALUNYA - CULTURA
47 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis Històrics Internacionals
(CEHI)
(Barcelona, 1950 - )
Organisme fundat a la Universitat de
Barcelona, a iniciativa de l'historiador Jaume Vicens
Vives, per impulsar la historiografia catalana. Les activitats més importants d'aquest organisme foren la publicació de la revista
"Estudios de Historia Moderna" (1951-60) i de la revista bibliogràfica
"Índice Històrico Español" (iniciada el
1953). 76 CATALUNYA - EMPRESA Centre d'Estudis
i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) (Barcelona,
1951 - ) Associació
privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya. El seu objecte és l'estudi del problemes de tipus econòmic, técnic i d'organització de la indústria metal·lúrgica. Ha publicat diversos estudis, i edita la revista "CEAM", que tracta temes d'economia industrial. 48 CATALUNYA NORD - CULTURA Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels
Arxius (CERCA) (Rosselló, 1958 - ) Entitat.
Creada pel director de l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos. Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967). Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director. 49 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Estudis Pastorals
(CEP)
(Barcelona, 1968 - ) Institució
eclesiàstica. Al servei de totes les deòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l'estudi i la investigació en l'àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics. Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana. El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la
Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de
Joan Batlles 50 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Història Contemporània de Catalunya
(CHCC)
(Catalunya, 1984 - )
Institució. Creada amb l'objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de
Catalunya. En fou nomenat director l'advocat i historiador
Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per
Albert Manent el 2000. Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d'obres referides a la història de
Catalunya, que fins al des/2000 han estat 212. Des de la seva creació fins a l'any 1992, tingué la seu al Palau Moja de
Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca
Bergnes de las Casas, fins que al nov/1997 s'instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al
Museu d'Història de Catalunya. 51 CATALUNYA - POLÍTICA Centre d'Influència Catòlica
(CIC)
(Barcelona, 1950 - ) Entitat
religiosa. Fundada per Maria Rosa Ferrer i
Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina. Ha organitzat actes d'espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d'arrelament a
Catalunya. Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la
Institució Cultural del Centre d'Influència Catòlica. 52 CATALUNYA - EMPRESA Centre d'Informació i Desenvolupament
Empresarial (CIDEM)
(Catalunya,
1985 - ) Institució. Dependent del departament d'indústria i energia, que té la finalitat d'impulsar el desenvolupament industrial de
Catalunya i posar a l'abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat. Creat per la
Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l'accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc.
Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d'aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d'aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials. 53 CATALUNYA - CULTURA
54 CATALUNYA - CULTURA Centre d'Interpretació del Romanticisme (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 - ) Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d'en Cabanyes, edifici cedit per l'ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf. Mostra als visitants un context històric centrat en el s XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians. 55 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Centre d'Investigacions i d'Activitats Subaquàtiques de València (València, 1957 - ) Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol. Té seccions d'escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia. Ha portat a terme estudis biològics; la secció d'arqueologia ha recuperat, entre d'altres peces, un Efebus grec. 56 CATALUNYA - CULTURA Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1980 - ) Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal. Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnin, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach. La seva seu és al Teatre Romea, però desenvolupa la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programa i gestiona el teatre Poliorama. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Ecumènic de Catalunya (Barcelona, 1984 - ) Associació.
Creada per a treballar en el camp de l'ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confesions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians. És la continuació del
Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d'un grup de cristians catòlics i protestants, a l'origen del qual cal veure l'impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel
bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel
bisbe de Vic Ramon
Masnou. Publica (en doble edició, catalana i castellana) una "Circular" (1964-78). En la nova etapa, 58 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Escolar Catalanista (Barcelona, 21/oct/1886 – 1901) Entitat organitzada per un grup d'estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l'escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya. Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d'una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme. Formaren part una sèrie d'estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó. 59 CATALUNYA - ESPORT Centre Excursionista de Catalunya (CEC) (Barcelona, 1890 - ) Entitat cultural i esportiva. Creada arran de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada el 1876) i l'Associació Catalana d'Excursions (creada el 1878). Féu una important tasca en favor de la cultura catalana amb la celebració de nombrosos cursos i la defensa del patrimoni, i s'adherí a la campanya lingüística de "L'Avenç" (hi foren donades les conferències). Reduïdes les seves activitats després de la guerra civil, ha reprès la tasca fomentant la pràctica de l'esport i les activitats científiques, com la secció de Muntanya i Escalada, que organitzà excursions col·lectives cada festa de l'any, proves d'alpinisme i cursets divulgadors dels esports de muntanya; la de Càmping; la d'Esquí; la de Fotografia; la de Cinema i Video "Amateur"; la de Geografia i Ciències Naturals; la d'Història i Arts, i la d'Espeologia (Equip de Recerques Espeleològiques, ERE). Ha creat també unes comissions, que atenen diferents comeses lligades amb l'excursionisme; així, la de Refugis té cura de la conservació dels edificis propis, bastits en indrets estratègics de la muntanya; la de Publicacions edita obres de consulta; la de Protecció de la Natura promou campanyes tendents a la conservació i al respecte dels paisatges naturals, a millorar el capteniment cívic dels excursionistes, etc, a més de les de Jovent i la d'Infants. La Biblioteca del CEC, especialitzada en obres geogràfiques i d'història, amb més de 25.000 volums, és oberta a tots els excursionistes estudiosos, siguin socis del Centre o no. També forma part del Centre l'Escola de Muntanya, que coordina els cursos de formació i perfeccionament impartits al club. Publica la revista "Muntanya" i nombrosos llibres i treballs sobre temes relacionats amb l'excursionisme. 60 CATALUNYA - ESPORT
61 CATALUNYA - ESPORT Centre Excursionista de Lleida (Lleida, 1906 - ) Entitat esportiva i cultural. Dugué a terme una extensa tasca d'investigació folklòrica i publicà un interessant butlletí. Edità les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911). Disposa d'una important biblioteca. A partir del 1958 cobraren nova importància les seccions d'arqueologia, esquí, escalada i cinema. 62 CATALUNYA - ESPORT Centre Excursionista de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - ) Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista "Arxiu". Durant els primer anys es potencià l'excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d'espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya. D'aquesta manera, durant els anys vint i trenta a més de les excursions s'impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus. Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d'alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada dels seixanta l'entitat aplegava prop de 400 socis, xifra que s'acostà als 3.000 l'any 2000. Els anys seixanta alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món. El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d'Or Ciutat de Terrassa. 63 CATALUNYA - ESPORT Centre Excursionista els Blaus de Sarrià (Sarrià, Barcelona, 1920 - ) Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l'esquí i l'escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local. Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat "Els Blaus". En 1946 hi tingué lloc una exposició d'art, una de les primeres manifestacions antiacadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set. 64 CATALUNYA - POLÍTICA
65 EUROPA - POLÍTICA Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats (CIEMEN) (Milà, Itàlia, 1976 - ) Associació cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada en les idees de l'abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles. Treballa en la consecució d'una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d'Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d'Acció Solidària pels Pobles. 66 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Nacional Català (Barcelona, finals 1899 - 25/abr/1901) Entitat política. Creat pel grup de "La Veu de Catalunya", que trencà amb la Unió Catalanista. Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís, Domènech i Montaner, Prat de la Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l'Ateneu) com Jaume Carner, Ildefons Sunyol, etc. Verdaguer i Callís en fou president, Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les Bases de Manresa del 1892. Inscrit en el procès de formació d'un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d'un primer moment la relació amb els 'expolaviejistes' de la Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la Lliga Regionalista (abr/1901). 67 CATALUNYA - POLÍTICA Centre Nacionalista Republicà (CNR) (Barcelona, 1906 – 1910) Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona. Reunit entorn de la redacció d'"El Poble Català", el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner. El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). 68 CATALUNYA NORD - CULTURA
69 ILLES BALEARS - POLÍTICA Centre Regionalista de Mallorca (Palma de Mallorca, des/1917 – 1919) Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich pel gen/1917 a "La Veu de Mallorca". Aspirava a l'autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919). Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i "La Veu de Mallorca" desaparegué. 70 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Centre Regionalista Valentí (València, 1908 - )
Nom adoptat per la societat València Nova,
en un intent d'ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana. 71 CATALUNYA - POLÍTICA Centre UNESCO de Catalunya (Catalunya, 1984 - ) Associació. Manté relacions oficials amb la UNESCO amb l'objectiu de difondre els valors i les activitats d'aquest organisme a Catalunya i fer-li arribar les aportacions de la comunitat cultural catalana. És una organització no governamental i fou dirigida des dels orígens per Fèlix Martí. El centre presta els seus serveis tècnics a la UNESCO, que li confia responsabilitats internacionals en l'àmbit de les llengües i de les religions. També és molt actiu en l'àmbit dels drets dels pobles i del dret a l'autodeterminació i contribueix a l'enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya en la difusió dels valors d'aquesta organització, per això manté un estret lligam amb el moviment associatiu català i ofereix serveis a diverses federacions i entitats associatives. Disposa d'una biblioteca pública amb més de 10.000 volums i 250 revistes, a més, tradueix i edita la versió catalana de les publicacions de la UNESCO i d'altres organismes internacionals. 72 CATALUNYA NORD - CULTURA
73 CATALUNYA - POLÍTICA Centristes de
Catalunya-UCD (CC-UCD)
(Catalunya,
1978 - 1984) Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana,
Unió del Centre de Catalunya (UCC) i el grup
d'A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979. Pel des/1979 es transformà, a
Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al
Parlament de Catalunya on féu costat al govern de
Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas. Sofrí una sèrie continuada d'escissions fruit de la crisi d'UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d'Alianza Popular i de
Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària. 74 CATALUNYA - CULTURA CENU Sigla del Consell de l'Escola Nova Unificada. 75 CATALUNYA - POLÍTICA CEPEPC Sigla del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana.
Anar
a: [ Centen ]
[ Centre C ] [ Centre
de D ]
[ Centre de T ] [ Centre
d'I ]
[ Centre F ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
